|
|
|
Anar a: [ Balc ] [ Bald ] [ Balears ] [ Balle ] [ Ballester, L ] [ Ballester i N ] El soroll mata els pensaments. (Friedich Wilhem Nietzsche) 1 ANDORRA - GEOGRAFIA Balçat, estany (Ordino, Andorra) Petit estany, a la coma de Varilles, a la capçalera de la ribera d'Ordino, dominat pel pic de l'estany Balçat (2.899 m alt), que forma part de la línia de crestes de la zona axial pirinenca. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcàzar, Alfons (Barcelona, 1925 - ) Productor, distribuidor, guionista i realitzador cinematogràfic. Amb els seus germans Francesc i Jaume Jesús construí a Esplugues de Llobregat uns estudis de cinema per a rodar westerns. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcells, Dalmau (Tarragona, s XIV – 1414) Escultor. Treballà per a la seu de Tarragona. En morir, deixà els seus béns per a l'obra de l'altar major. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcells i Balcells, Josep (Almenara Alta, Agramunt, Urgell, 1908 - 10/mar/2000) Pintor. Establert a Tàrrega. Ha destacat com a paisatgista i dibuixant. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcells i Buigas, Eduard (Barcelona, 1877 – 1965) Arquitecte. Fou arquitecte municipal de Cerdanyola. Obres seves són: la casa Lluch (1906), a Sant Cugat del Vallès; la casa Gudal (v. 1910), a Cardedeu, i la casa Manuel Balcells (1923), a Cerdanyola. El seu estil, pròxim al modernisme, va derivar posteriorment cap al racionalisme. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcells i Camps, Josep Antoni (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1777 - Barcelona, 1857) Químic i farmacèutic. Catedràtic del Col·legi de Farmàcia de Barcelona. L'any 1802 va introduir el "roig d'Adrianòpolis", per a la tinció del cotó, només usat, fins aleshores, a Turquia. Escriví diverses monografies i fou un dels col·laboradors més importants del "Periódico de la Salut Pública de Cataluña" (1821). Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Société Linnéenne, de París, i de la de Narbona. Participà com a farmacèutic en la Guerra del Francès. Exiliat a França a causa de la seva filiació borbònica, de retorn passà a Madrid i finalment a Barcelona. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcells i Canela, Maria Eugènia (Barcelona, 1943 - ) Artista plàstica. Estudià arquitectura a Barcelona i art a la universitat de Iowa (1971). Entre 1976-79 realitzà accions de caràcter conceptual. El 1979 passà a residir a Nova York, on realitzà vídeos, cinema experimental, instal·lacions i muntatges molt diversos, sense deixar les creacions d'imatge seriada. Col·labora sovint amb músics, com ara Peter von Riper o Barbara Held. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcells i de Suelves, Antoni (Tarragona, 1857 – 1927) Eclesiàstic. Catedràtic de llatí al seminari de Tarragona i canonge d'aquesta seu. Per les seves virtuts gaudí de gran estimació popular. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcells i d'Otto, Marià (Tarragona, 1863 – Boston, EUA, s XX) Enginyer i jesuïta. Abandonà la carrera d'enginyer militar, que exercia ja amb el grau de capità, per entrar en religió. És autor de les obres de l'Observatori de l'Ebre. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcells i Garcia, Joan (Barcelona, 1882 – 1972) Compositor i director. Estudià a l'Escola Municipal de Música. Deixeble d'A. Nicolau, escriví diverses composicions corals, entre les quals destaca Voltant la senyera. Harmonitzà cançons tradicionals i escriví obres escèniques i sardanes. Dirigí l'Orfeó Gracienc des que fou fundat (1903) fins al 1936. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcells i González, Albert (Barcelona, 1940 - ) Historiador. Especialitzat en la història moderna i contemporània de Catalunya -professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i altres institucions-, n'ha estudiat especialment els aspectes socials (El sindicalisme a Barcelona; Rafael Campalans, socialista català; Los anarquistas y la cuestión nacional) i ha dirigit la Història dels Països Catalans. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcells i Gorina, Alfons (Barcelona, 1915 - ) Metge. Catedràtic de patologia general de les universitats de Salamanca (1955), de la qual fou rector (1960-67), i de Barcelona (1968). Coautor d'un tractat de patologia i d'estudis importants sobre l'ensenyament de la medicina. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcells i Grau, Jaume (Valls, Alt Camp, 1908 - Tiana, Maresme, 1936) Religiós carmelità descalç. Es dedicà a l'ensenyament al col·legi internacional de Roma. De vacances a Catalunya, coincidí amb l'esclat de la guerra, que li costà la vida. Publicà algunes obres llatines i unes Biografies carmelitanes que, traduïdes del català al llatí, foren publicades a Roma el 1939. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcells i Llastarry, Maria Teresa (Barcelona, 1912 - ) Pianista. Filla de Joan Balcells i germana de Rosa. Estudià a l'Escola Municipal de Música. Ha sovintejat les seves actuacions com a solista i també col·laborant amb artistes diversos. També a actuat a l'estranger. Fou professora al Conservatori Superior Municipal de Música. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcells i Llastarry, Rosa (Barcelona, 1914 - 1997) Arpista. Filla de Joan Balcells i germana de Maria Teresa. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, d'on fou catedràtica d'arpa. Debutà a Barcelona l'any 1930, i va actuar com a solista en diferents ciutats europees. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcells i Pascual, Joaquim (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1808 – Barcelona, 1878) Científic. Catedràtic de física experimental a la Universitat de Cervera (1830-37) i de física aplicada a l'Escola d'Enginyers de Barcelona. L'any 1854 definí la naturalesa microbiològica del còlera aïllant el vibrió colèric; malauradament no fou escoltat. És autor d'una obra sobre els aeròlits caiguts l'any 1815 a Nulles i Vilabella: Lhitologia meteórica. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcells i Rocamora, Enric (Barcelona, 1928 - ) Biòleg. Fou director del Centro Pirenaico de Biología Experimental de Jaca des del 1963 i de l'Instituto d'Estudios Pirenaicos des del 1968, dedicats a investigacions de biologia aplicada al desenvolupament dels recursos rurals dels Pirineus. Ha publicat nombrosos treballs sobre tots els aspectes de la fauna i dels sistemes naturals de la muntanya pirinenca, principalment dels Pirineus Centrals. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcells i Sendil, Josep (Torelló, Osona, 1854 - 1891) Pintor i escultor. Era sord-mut. El seu art fou d'inspiració religiosa. Esculpí i pintà bon nombre d'obres per a diversos temples. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balcells i Xuriach, Josep Maria (Vilagrassa, Urgell, 1935 - ) Escolapi. Fou provincial dels escolapis de Catalunya (1978-85) i d'ençà del 1985 és el prepòsit general de la congregació. Amb l'exercici d'aquest càrrec traslladà la seva residència a Roma. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baldelló i Benosa, Francesc de Paula (Barcelona, 1887 – 1977) Musicòleg i organista. Eclesiàstic. Fou un dels fundadors de l'Associació Gregoriana i de l'Associació d'Amics dels Goigs. Estudià especialment la cançó popular catalana i l'aplicació de la música religiosa a la litúrgia. Publicà, entre altres obres, Petites biografies de grans barcelonins (1965). 25 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Baldellou (Llitera) Grafia antiga de la població de 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Baldó, Lluís (Perpinyà, s XVI - s XVII) Ciutadà de Perpinyà. Fou ambaixador de la seva ciutat. Els cònsols perpinyanesos li encomanaren la presentació, davant el rei Felip IV, dels desigs existents al Rosselló d'establir una separació administrativa respecte al Principat. Com a resultat d'aquest encàrrec, que havia de fer en col·laboració amb el jurista Lluís Palau, Baldó escriví el 1627 el memorial titulat Aclamación pia y justa a la Real Majestad del invictísimo Señor Rey Don Felipe tercero de este nombre. El text és de bon interès per les observacions que conté sobre la situació del Rosselló al seu temps. Resulta superior a l'escrit que redactà, en aquella avinentesa, el seu esmentat company 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baldó i Massanet, Maria (Hellín, Castella-La Manxa, 1884 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1964) Pedagoga i folklorista. Intervingué en el moviment feminista català del principi del s XX. Col·laborà en diverses revistes i institucions pedagògiques. Dirigí el primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, del patronat escolar de l'ajuntament. Fou degana del Casal del Mestre. Durant la guerra civil treballà a la conselleria de Cultura de la Generalitat. S'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on morí. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baldomar (Artesa de Segre, Noguera) Poble, situat a la dreta del riu Boix, poc abans del seu aiguabarreig amb el Segre. Constituí un municipi fins després del 1920 juntament amb els pobles de Vernet, Clua de Meià i la vall d'Ariet, separat del d'Artesa de Segre per aquest riu. Baldomar pertanyia al marquesat de Camarasa. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baldomar, Berenguer (Catalunya ?, s XIV - Grècia, s XIV) Cavaller. Devers el 1359 fou nomenat vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria, per governar-los en nom del rei de Sicília. Substituïa al càrrec Gonçalvo Eiximenis d'Arenós. Era encara en funcions el 1368. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Baldovar (Alpont, Serrans) Llogaret (o Valdovar), és el nucli més important del municipi. L'església de Sant Roc, barroca, és del s XVII. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baldoví, Peiri de (França ?, s XIV - Catalunya ?, s XIV) Diplomàtic. Al servei de Jaume II. Fou ambaixador d'aquest rei al Marroc. Napolió, fill natural del monarca, que servia amb les armes el sobirà marroquí, confià a Baldoví un escrit en que sol·licitava a Jaume II la seva admissió a la cort catalana. La gestió no donà resultat. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baldrich, Josep (Catalunya, s XVIII) IXC Abat de Poblet (1764-68), XXXV dels quadriennals. Succeí l'abat Miquel Cuiàs, al segon període de govern d'aquest. Fou succeït per Joan Beltrú. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baldrich, Robert Cognom amb el qual signava sovint el dibuixant Robert Martínez i Baldrich. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baldrich i de Veciana, Albert Felip de (Valls, Alt Camp, 1786 – Madrid, 1864) Polític i general. Segon marquès de Vallgornera i marquès vidu de Torremejía. Intervingué en la Guerra del Francès amb el grau de sots-tinent i fou fet presoner a l'acció de Margalef (1810) i tramés a França. El 1814 es reincorporà a la península i fou assignat a la secció d'història militar de l'estat major. Exercí de professor de fortificacions i artilleria. Intervingué en la Primera Guerra Carlina i, després, fou agregat en diverses ambaixades, fet que li permeté d'estar al dia en tàctica militar i estratègia. Esdevingut expert en enginyeria militar, fou nomenat director del col·legi general militar d'Alcalá de Henares. Fou elegit diputat per Barcelona (1837 i 1839) i senador per Tarragona i per Girona (1833, 1843) i després ininterrompudament ministre de la governació, del govern del duc de Frías el 1838, en plena guerra civil. Fou conservador de la biblioteca del senat i membre 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baldrich i Palau, Gabriel (el Pla de Santa Maria, Alt Camp, 1814 – Madrid, 1885) Militar i polític liberal. Lluità contra els carlins en la Primera Guerra Carlina i fou l'home de confiança de Prim a Catalunya. Diverses vegades diputat a corts per Tarragona, el 1867 es pronuncià contra Isabel II. Arribà a reunir uns 2.000 homes al Camp de Tarragona, però la falta d'ajuda i de recursos frustaren el moviment. Quan la revolució triomfà el 1868, fou capità general de Puerto Rico. Fou també (jun/-nov/1872) capità general de Catalunya. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baldrich i Tibau, Manuel (Tarragona, 1911 – Barcelona, 1966) Arquitecte i urbanista. Nomenat arquitecte de la diputació de Barcelona, dirigí les obres de les Llars Mundet de Barcelona (1957), del col·legi-residència Bell-lloc de la Roca del Vallès i de la piscina Sant Jordi de Barcelona. Guanyà un concurs de projectes per a urbanitzar una zona de Montjuïc. 39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Balear, mar (Països Catalans) Sector, el més ampli, del Mediterrani occidental, on hi ha les Illes Balears, a l'oest i al nord, fins al litoral situat entre el cap de la Nau i el delta del Roine, amb els amples golfs de València i de Lleó. 41 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Baleares (Palma de Mallorca, 1917 – 1924) Setmanari en castellà. És interessant pel seu valor gràfic. Mantingué una línia independent i apolítica, i inserí sovint produccions poètiques en català de Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Gabriel Alomar, Llorenç Riber i altres. 40 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
42 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Baleàrica, la (Illes Balears) Província romana que comprenia d'arxipèlag, incloses les Pitiüses. Creada a la fi del s. IV, fou la més recent de les que formaven part de la diòcesi d'Hispània i, incorporada a l'imperi bizantí el 534, fou la darrera que desaparegué. 133 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA / HISTÒRIA Balears Veure> Balears, illes. 45 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Balears, capitania general de (Illes Balears, s XX - 1984) Demarcació militar, amb capital a Palma de Mallorca. Aquesta denominació substituí, al s XX, l'antiga de capitania general de Mallorca. La divisió militar de l'estat espanyol feta el 1893 respectà aquesta denominació, malgrat que a la Península Ibèrica les antigues capitanies generals foren anomenades des d'aleshores regions militars. Durant la Segona República, arran de la gestió ministerial de Manuel Azaña, fou anomenada comandància general de Balears, nom que recuperà el 1984 després d'una nova reorganització de l'exèrcit de l'estat espanyol. 43 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Balears, comandància general de (Illes Balears, 1984 - ) Demarcació militar, amb la capital a Palma de Mallorca. Aquesta denominació substituí l'antiga de capitania general de Balears. 46 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA / HISTÒRIA
47 ILLES BALEARS - POLÍTICA Balears, província de (Illes Balears, 1812 - ) Demarcació administrativa que comprèn la totalitat de l'arxipèlag, la capital de la qual és Palma de Mallorca. És dividida en 5 partits judicials i 65 municipis (1961). Sovint sota el nom tradicional de Mallorca, aquest territori constituí una unitat en les diferents divisions administratives de l'estat espanyol efectuades al començament del s XIX, a partir de l'annexió definitiva de Menorca (1802): departament el 1809, prefactura el 1810, províncies el 1812, el 1822 i el 1833. Els partits judicials foren creats el 1834; a més dels cinc actuals, hi hagué el de Ciutadella fins al 1849, que fou incorporat al de Maó. 48 ILLES BALEARS - LITERATURA Balears descrites per la paraula i la imatge, Les (Leipzig, Alemanya, 1869 – 1891) Obra de Lluís Salvador d'Àustria (al: Die Balearen in Wort und Bild geschildert). Escrita en alemany, els nou volums de què consta aparegueren anònims, amb gran luxe tipogràfic i il·lustració 49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Balenchana, Joan Andreu (Maó, Menorca, 1782 – França, v 1860) Metge. Estudià i residí molt de temps a França, després de fer estades a Mèxic i Mallorca. Deixà inèdit un tractat molt extens de fisiologia. En 1820 publicà a París unes Reflexions sur l'instinct, et sur la perversion dans quelques maladies. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Balenciaga, Cristòbal (Guetaria, País Basc, 1895 – València, 1972) Modista. Dirigí la seva pròpia firma d'alta costura a París i adquirí fama mundial amb les seves creacions. 51 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Balent, Andreu (Perpinyà, 1949 - ) Historiador i polític. Llicenciat en història per la universitat de Montpeller (1971), professor al Liceu Aragó de Perpinyà. Arran dels fets de mai/1968 a l'estat francès, dels quals era un dels impulsors a l'àrea occitano-catalana, s'adherí al Parti Socialiste Unifié (PSU), en el qual ocupà la secretaria de la Federació dels Pirineus Orientals (1971-72). Ha participat en la major part de les iniciatives nord-catalanes (GREC, Universitat Catalana d'Estiu, Grup Cultural de Joventut Catalana, etc) i en l'acció sindical dels ensenyants d'esquerres. Col·laborà a les revistes "Massana", "Conflent", "Aïnes", "Sant Joan i Barres" i d'altres periòdics polítics de l'estat francès. Ha publicat Els partits polítics al Principat (1971), 52 CATALUNYA - MUNICIPI
53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Balestui (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Poble, situat a la part baixa de la vall d'Ancs, entre Sellui i el Comte. L'església parroquial era dedicada a sant Fruitós, la mateixa advocació del desaparegut monestir de Balestui. 54 CATALUNYA - HISTÒRIA Balestui (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Antic monestir benedictí (Sant Fruitós de Balestui), situat a Balestui, actualment desaparegut. Era prop del camí de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí. Sembla que és la cel·la de Sant Fruitós que el bisbe Possedoni d'Urgell uní al monestir de Senterada entre els anys 814 i 823. Al s X era un priorat de l'abadia de Gerri; més tard (1125) consta encara com a possessió d'aquest monestir, però sense comunitat. 55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Balil, Joan (Illes Balears ?, s XVII - Catalunya, s XVII) Pintor i daurador. En 1640 decorà les ventalles de l'orgue del temple de Santa Maria, a Manresa. Féu altres obres a la mateixa ciutat i a Navarcles (Bages). 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balil i Illana, Albert (Barcelona, 1928 - Valladolid, Castella, 1989) Arqueòleg i historiador. Especialitzat en temes d'època romana. Va publicar nombroses monografies sobre arquitectura i art romà de la Península i en especial de la ciutat de Barcelona. 58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bàlitx (Fornalutx / Sóller, Mallorca Occidental) Grup de possessions, situades prop de la costa nord-est de l'illa, al vessant septentrional de la serra de Tramuntana, entre la muntanya de Bàlitx (579 m alt), a l'oest, i la de Moncaira, a l'est, a la vall del torrent de Bàlitx, termenal dels dos municipis (on hi ha Bàlitx d'Amunt, Bàlitx d'Enmig i Bàlitx d'Avall). 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balius i Vila, Jaume (Catalunya, s XVIII – Còrdova, Andalusia, 1822) Compositor. Format al monestir de Montserrat, fou mestre de capella de les catedrals de Girona i de Còrdova. De la seva producció, que comprèn unes tres-centes obres, sobresurten diverses composicions religioses, escrites per a veus i acompanyament orquestral, i l'oratori A Santo Tomás de Aquino (1786). 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Balladors, es (Esporles, Mallorca Occidental) Barri, constitueix una eixampla de la vila, on es troben els millors edificis. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballarbre, Romeu de Veure> Bellarbre, Romeu de. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballbé i Prunés, Manuel (Barcelona, 1920 – 1961) Advocat i jurista. Catedràtic de dret administratiu a les universitats de Múrcia (1945) i de Saragossa (1953) i professor a les facultats de dret i ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona. Fou membre destacat de la comissió redactora de la llei especial per al municipi de Barcelona i de la comissió per a la reforma del sistema tributari espanyol. Les seves aportacions jurídiques foren fonamentals per a la sistematització del dret administratiu, especialment Sistemática del 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balle, Joan de (regió de Tarragona, s XVIII - Catalunya, s XIX) Advocat i home públic, establert a Barcelona. Fou apoderat per a Catalunya del duc de Medinaceli. Diputat a les corts de Cadis, de les quals fou president (1814), només hi actuà a les darreres sessions contra les senyories, defensant el proteccionisme i fent rebaixar la contribució sobre Catalunya; fou el que plantejà la debatuda qüestió que els diputats catalans ho eren de Catalunya i no per Catalunya. Liberal moderat, el 1820 fou elegit diputat amb el màxim nombre de vots. Durant la legislació 1820-21 propugnà la formació del mercat espanyol; publicà el mateix any la seva important intervenció del 5/nov/1820, i votà per la disminució dels delmes. Depassat pels esdeveniments, el 1837 escriví contra l'eliminació dels delmes per Mendizábal, però no ho féu públic fins el 1842. 66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Balle, Nadal (Santa Maria del Camí, Mallorca, s XVII - Illes Balears, s XVII) Escultor. Fou autodidacta. Treballà el marbre amb remarcable aptesa. És autor de diverses obres de caràcter religiós. 67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bal·le i Amengual, Bernat (Illes Balears, s XIX – s XX) Prevere i escriptor. Es dedicà a l'ensenyament. Publicà diversos escrits sobre temes populars mallorquins, entre els quals, Taula de ditxos, frases i refrans mallorquins (1899), Diccionari de sinònims mallorquins (1899), Sopes escaldades i pancuit (1899), Agranadures, espigolades i axarnons (1899) i Nociones de Historia Sagrada (1916). 68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bal·le i Bestard, Nadal Veure> Batle i Bastard, Nadal. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 ALGUER - BIOGRAFIA Bal·lero de Càndia, Antoni (l’Alguer, 1927 - ) Poeta i advocat. Poeta molt acostat al llenguatge literari del Principat, ha publicat Música de serenades (1951), Vida (1957) i Alghero, cara de roses (1961). 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballescà, Jaume (Catalunya ?, s XIX – Londres, Anglaterra, 1879) Cantant. Fou un baix ben estimat per les seves remarcables actuacions als teatres d'òpera de diversos països. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballestar, Pere de (Catalunya ?, s XIV) Cavaller. En 1323 anà a Sardenya amb l'expedició que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l'illa a l'obediència de Jaume II. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballestat (Catalunya, s XIII - s XIV) Militar. Era adalil de les forces de Ferran de Mallorca que anaren a la Morea. Mort el príncep a la batalla de la Manolada (1316), Ballestat fou dels qui amb més decisió tractaren de conservar Clarença i venjar la mort del caigut. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ballester, Antoni (València, s XIV - Atenes ?, Grècia, 1414) Arquebisbe d'Atenes i de Càller. Era un dels qui prepararen amb delit la reconeixença explicita de la sobirania de Pere III el Cerimoniós a la Grècia catalana. Era germà de Pere. La seva actuació política resultà important. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballester, Bernat (Barcelona, s XIII - Catalunya, s XIV) Militar. Junt amb el seu germà Arnau eren marins i ciutadans de Barcelona. Manaven la coca anomenada Santa Eulàlia, capitana de l'estol en què s'embarcà l'infant Alfons -el futur rei Benigne-, acompanyat per la muller Teresa d'Entença, el 28/mai/1323, a port Fangós, per a l'expedició de conquesta de Sardenya. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ballester, Bernat (Tebes, Grècia, s XIV – Catalunya, s XIV) Militar. Pertanyia a una família d'origen valencià establerta a Tebes des de la conquesta catalana. Participà, al costat de Roger de Llúria, en la revolta del 1362 a Tebes contra el lloctinent del governador Pere de Pou, que portà aquell al poder. Cap al 1367 era capità de la terra de Livàdia. El 1379 es traslladà a Catalunya com a ambaixador dels ducats d'Atenes i Neopàtria per oferir-ne la sobirania a Pere III, i novament el 1380, per prestar homenatge al rei en nom de Livàdia, Salona i Tebes -que havia caigut ja, el 1379, en poder dels navarresos-, mentre que altres procuradors ho feien en nom d'Atenes. El rei li recompensà aquests serveis amb donacions a Grècia i terres catalanes i amb la confirmació de la possessió del castell de l'Estir (Grècia). Anà de nou a Grècia el 1381 amb el vescomte de Rocabertí, nomenat vicari general dels ducats, en tornà el 1382. Entre el 1383 i el 1386 s'ocupà activament, des de terres catalanes, dels afers de defensa dels ducats. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballester, Dídac Joaquim (Lleida, 1824 – 1865) Periodista i advocat. Fou cronista de Lleida. Escriví una Memoria referente a las mejoras locales de que es susceptible Lèrida. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ballester, Joan (Campos, Mallorca, 1305/06 - Palma de Mallorca, 1374) Teòleg i general dels carmelites. Anà a París, on estudià (1348) les Sentències i Sagrada Escriptura. L'any 1358 fou nomenat general del seu orde al capítol de Bordeus; convocà els capitols generals de Trèveris (1362), de Montealbano (Llombardia, 1366), de Montpeller (1369), on promulgà unes noves constitucions de l'orde, conservades a la Biblioteca Vaticana, i d'Ais de Provença (1372). Compilà les seves lliçons de teologia en un comentari Super libros sententiarum. És autor, entre d'altres obres, del De bello forti militantis Ecclesiae et Antichristi sive de novissimis temporibus, impugnació, sembla, de les doctrines dels fraticels. És un dels personatges citats per Anselm Turmeda en les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ballester, Joan Baptista (València, 1624 – 1672) Predicador i teòleg. Fou catedràtic de filosofia i teòleg de gran competència. Era jutge ordinari de la Inquisició. És remarcable el seu sermó titulat Ramellet del bateig del fill i fillol de València, Papostòlic sant Vicent Ferrer, que conté lloançes significatives a la llengua del país. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ballester, Joan Baptista (País Valencià, s XVII) Metge que assolí gran prestigi. És autor d'un tractat de toxicologia. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ballester, Joaquim (País Valencià, s XVIII - Madrid ?, s XVIII) Gravador. S'establí a Madrid. Hi realitzà obres notables. Fou nomenat director honorari de l'Acadèmia de Sant Carles de València, el 1778. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ballester, Josep (Vinaròs, Baix Maestrat, 1802 - Castelló de la Plana ?, 1876) Polític liberal. Lluità contra els carlins, sobretot en el setge de Castelló de la Plana posat per Cabrera. Fou comandant de la Milícia Nacional els anys 1832-40 i 1854 i participà en la revolució de 1868. Després fou alcalde de Castelló i diputat provincial. 87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ballester, Julià (Campos, Mallorca, 1750 – Sevilla, Andalusia, 1800) Cartògraf i gravador. Estudià filosofia i lletres. En 1785, amb Josep Muntaner, gravà el millor mapa de Mallorca existent fins a la data, per encàrrec del cardenal Antoni Despuig i Dameto. Fou tresorer i administrador de l'arquebisbat de València. Treballà a Madrid i a Sevilla, on fou protegit de prop per l'esmentat cardenal, llavors arquebisbe de Sevilla. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ballester, Lluís (València, 1542 – 1624) Jesuïta i escriptor. Professor de llengua hebrea als col·legis de Sardenya i de València -fou mestre de Joan de Ribera-, i més tard rector al col·legi de Tarragona. Publicà una Onomatographia sobre la Vulgata i un compendi de teologia positiva en quatre volums: Hierologia (Lió 1615). 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ballester, Lluís (València, 1734 – 1817) Escriptor. Frare dominicà. Escriví diversos treballs en castellà, de caràcter erudit, així com algunes poesies. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballester, Miquel (Tarragona, s XV – s XVI) Navegant. Participà en el segon viatge de Colom a Amèrica (set/1493-jun/1496). Fou alcaid de la fortalesa de Concepción de la Vega, a l'illa de l'Espanyola. Aconseguí una concòrdia entre Colom i Roldán, cap del moviment sediciós anticolombí (oct/1498). A l'oct/1499 Colom 91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ballester, Nicolau (Palma de Mallorca, s XVII – 1702) Religiós mercenari. Exercí càrrecs públics i fou autor de diversos escrits religiosos en llatí i en castellà. 93 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Ballester, Pere (Grècia ?, s XIV – Grècia, s XIV) Baró de la Grècia catalana. Senyor de Caprena i de Petra, a la Beòcia. Els seus dominis foren perduts el 1379, a la invasió de les companyies navarreses a sou de Jaume de Baux. Era germà d'Antoni, bisbe d'Atenes. Fou un dels partidaris de transferir a Pere III el Cerimoniós la sobirania dels ducats d'Atenes i de Neopàtria. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballester, Ramon (Barcelona, s XIV) Jurista. Exercí la professió a Barcelona. És autor de comentaris a les constitucions donades per Jaume II a les corts de Montblanc de l'any 1311 i a les de Girona de l'any 1321, i també de gloses i alguns usatges, que es conserven inèdits a la biblioteca d'El Escorial. Jaume Marquilles recollí les opinions d'aquest jurista als seus comentaris als Usatges. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballester, Ramon (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1819 – 1854) Músic. Excel·lí com a intèrpret dels instruments de corda. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballester, Romeu (Catalunya, s XIV - Grècia ?, s XIV) Militar. Destacat a la Grècia catalana. En 1381 era comandant de l'Acròpolis d'Atenes i en féu lliurament solemne a Felip Dalmau de Rocabertí, acabat d'arribar de Catalunya com a lloctinent de Pere III el Cerimoniós. 97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
134 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballester, Xavier Veure> Montesol (dibuixant). 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballester i Arbonès, Arnal (Barcelona, 1955 - ) Dibuixant i grafista. Llicenciat en filosofia i lletres (història), féu estudis a l'Escola Massana (de la qual fou professor) i a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. Es donà a conèixer com a humorista gràfic a "El Papus" i "Por favor", i ha col·laborat en d'altres revistes i diaris. S'ha dedicat també al disseny gràfic i ha fet diversos cartells. Com a il·lustrador de llibres infantils i juvenils, els seus dibuixos, d'un grafisme sintètic, actualitzen la tradició catalana d'il·lustració d'Apa o Opisso. Entre les seves obres destaquen Les onades (1987), Pim, pam, pum, poma (1989), Simón el dragón (1991), Poesies de Joan Salvat-Papasseit (1991), Gabriel Ernest (1992) i Els artístics casos d'en Fricandó (1992). 99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ballester i Ayguals d'Izco, Joan (Vinaròs, Baix Maestrat, 1837 – Barcelona, 1868) Escenògraf. Establert a Barcelona. Deixeble de Marià Carreras, en col·laboració amb Soler i Rovirosa, féu els decorats de Gli Ugonotti, L'Africana i Dinorah. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballester i Bellver, Francesc (Tortosa, Baix Ebre, 1833 – Xest, Foia de Bunyol, 1867) Enginyer naval. És autor de remarcables estudis de la seva especialitat. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballester i Canals, Joan (Barcelona, 1913 – 1980) Editor, llibreter i activista cultural. Director de les "Edicions d'Aportació Catalana", llibreria especialitzada en literatura i pensament català i va promoure l'edició de nombrosos treballs sobre diversos assumptes d'interès polític, sempre des d'una perspectiva nacionalista, com la publicació a Montevideo de Per una consciència de país (1963). També promogué durant els anys 50 les campanyes de propaganda de la llengua i de les relacions culturals entre els països de parla catalana. Pòstumament aparegué Esperit i doctrina internacionals (1980). 103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ballester i Castell, Rafael (Palma de Mallorca, 1872 – Tarragona, 1931) Historiador. Catedràtic d'història dels instituts de Palència, Girona i Valladolid, abandonà la càtedra com a protesta contra el pla Callejo (1929). Seguí el mestratge de Josep Lluís Pons i Gallarza, Rafael Altamira i Alfred Morell-Fatio. Fou redactor de "La Almudaina" de Palma de Mallorca (1898-1900) quan la dirigia Miquel dels Sants Oliver. Entre els seus estudis cal destacar Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca (1904) i Bibliografía de la Historia de España (1921). 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballester i Cayrat, Macià (Tarragona, s XX - ) Escultor. Residí a Tortosa. Ha conreat també la pintura i el dibuix. Com a crític d'art ha exercit una acció molt estimulant i orientadora dins els cercles intel·lectuals tortosins. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballester i Escalas, Rafael (Girona, 1916 - ) Escriptor. Es llicencià en filosofia i lletres el 1939. El 1950 es doctorà en història. Des de 1954 fou professor adjunt de la Universitat de Barcelona. Ha publicat: El historiador Shakespeare (1945), Historia Universal, Historia de la civilización, Forjadores del siglo XX, Historia de Roma, Grandes enigmas de la historia, Validos y favoritas, Historia de la Humanidad i Veintiocho siglos de creencias religiosas. Ha traduït diverses obres històriques i ha fet traduccions bilingües de Shakespeare. Sovintejà les conferències i les col·laboracions a revistes. 107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballester i Moragues, Alexandre (Gavà, Baix Llobregat, 1934 - ) Dramaturg. Visqué a Mallorca d'ençà que tenia un any. De la seva producció dramàtica cal assenyalar, Foc colgat (1966), Siau benvingut (1968), Dins un gruix de vellut (1973), L'única mort de Marta Cincinati (1984) i Les llàgrimes del vienès (1995). L'any 1969 va publicar Joc de tres, que conté les obres Fins al darrer mot (1968), Massa temps sense piano (1968) i Un baúl groc per a Nofre Taylor. És autor també de la novel·la La servitud (1965). 109 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ballester i Noguera, Ramon (Palma de Mallorca, 1751 – 1794) Metge. Mantingué relació amb Jenner, el descobridor de la vacuna contra la verola, i la practicà a Mallorca abans que a moltes capitals europees. Secretari perpetu de l'Acadèmia de Medicina de Mallorca, escriví nombroses memòries, una de les quals li fou premiada pòstumament per l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballester i Nolla, Antoni (Barcelona, 1921 - ) Químic i oceanògraf. Ha treballat en l'anàlisi i l'enregistrament continuat de les dades referents a la composició química de les aigües marines i en les aplicacions dels sensors remots a l'estudi dels oceans. 111 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ballester i Pons, Pere (Maó, Menorca, 1856 – 1946) Advocat i sociòleg. Col·laborador a "La Voz de Menorca" i a la "Revista de Menorca". Va ésser dirigent del partit republicà de Menorca. Entre les seves obres cal assenyalar Sa qüestió d'es treball a Menorca (1920) i els llibres de folklore menorquí Lletres a una mare maonesa, i De re cibaria (1923). 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ballester i Tormo, Isidre (Nerpio, Múrcia, 1876 – València, 1950) Arqueòleg i advocat. Diputat provincial de València, creà el Servei d'Investigació Prehistòrica de València (1927), i en fou director. També dirigí el Centre de Cultura Valenciana. Fundà la revista "Archivo de Prehistoria Levantina", on publicà la majoria dels seus treballs. 113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ballester i Vilaseca, Antoni (València, 1910 - 1990) Escultor. Fou professor a l'Institut Blasco Ibáñez i a l'Escola de Treball de València. Durant la guerra civil participà en manifestacions artístiques republicanes, amb cartells, murals i dibuixos, i després de la guerra es dedicà a esculpir imatges religioses. Marxà a Mèxic (1946) i a Los Ángeles (1960), on realitzà imatges religioses per a esglésies i figures de cera d'actors per al Movieland Wax Museum. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballester i Virgili, Francesc (Valls, Alt Camp, 1925 - ) Escultor i pintor. Féu la seva primera exposició d'escultura a Valls, el 1944. 115 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ballester i Zafra, Joan (Palma de Mallorca, 1701 - 1766) Militar. Participà en la Guerra de Successió entre les tropes de Felip V i arribà a mariscal de camp. Fou governador militar i polític de Granada i de Ceuta i governador i capità general interí de Mallorca. 116 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballesteros i Gilabert, Maria Pau (Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 1937 - ) Actriu i directora teatral. Estudià a l'Institut del Teatre de Barcelona (1956-60) i després es traslladà a Madrid, on participà en l'associació Dido Pequeño Teatro, un dels nuclis més vigorosos del teatre alternatiu i d'avantguarda. Vinculada al moviment de dramaturgs hispànics, treballà en teatre i televisió amb directors com Adolf Marsillach o Pilar Miró. El 1965 fundà la seva pròpia companyia, amb la qual interpretà obres d'autors estrangers i dirigí muntatges com Fuenteovejuna, 118 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ballesteros i Meseguer, Josep Maria (Oriola, Baix Segura, 1897 – 1939) Escriptor. Era metge. El 1928 hagué d'abandonar la professió a causa de la tuberculosi que patia. Des d'aleshores visqué generalment retirat a Aigües de Busot (Alacantí). És autor de les obres següents: Las huellas, novel·la (1929), Oriolanas (Cuadros y costumbres de mi tierra) (1930), Mis crónicas, recull d'articles (1932( i Naranjos y limoneros, novel·la (1934). 119 CATALUNYA - CULTURA Ballet Alexia (Barcelona, 1977 - ) Companyia de dansa. Fundada per Olga Socías que treballa la dansa per a un públic infantil i juvenil. Ha muntat els següents espectacles: El baile, Dues imatges, La canción de Solveig, Cuadros, Un océano, dos pupilas (1977), La cigala i la formiga, El somni d'una nina, Pere i el llop (1981), Si no ens entenen pel llenguatge, entenem-nos per amor (1982), Mercè a dos (1984), Gilgamesh (1985), Pirates, Mag i Sant Jordi i el drac (1989), El gat amb botes (1991), El soldadet de plom (1992), Margarida (1993), El màgic Traçapoca, Tiro perquè em toca (1994) i Ali-Babà (1996). 120 CATALUNYA - CULTURA
121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ballot i Torres, Josep Pau (Barcelona, 1747 – 1821) Gramàtic i pedagog. Graduat en teologia, fou professor de retòrica i, ja madur, ordenat sacerdot. És autor d'obres didàctiques i pedagògiques i de tractats de gramàtica llatina i castellana (Gramática filosófica y razonada de la lengua castellana). Considerat avui un dels inductors de la Renaixença per la seva preocupació i el seu esforç en el redreçament català, intervingué en la polèmica sobre l'ortografia catalana al "Diario de Barcelona" i publicà la primera gramàtica catalana moderna, Gramàtica i apologia de la llengua catalana, estampada el 1815 (reeditada modernament) i finançada per la Junta de Comerç de Barcelona, que, dividida en quatre parts (Analogia, Sintaxi, Ortografia i Prosòdia) i, encara, completada amb un Prefaci apologètic, un estudi sobre l'Origen de la llengua, una selecció de textos i un vocabulari català-llatí, és tinguda per un dels primers precedents del redreçament lingüístic i la consciència nacional que portaren a la Renaixença. 122 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Balma, Josep (Rosselló, s XVII - Roma, Itàlia, s XVII) Eclesiàstic. Canonge d'Elna, enviat a Roma el 1657 per sol·licitar el nomenament d'un bisbe per a Elna, s'hi establí d'una manera definitiva. És important la seva correspondència amb Josep Oriol, de Barcelona, que ell hostatjà el 1686, i amb Oleguer de Montserrat. 123 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Balma, la (Sorita de Morella, Ports) Santuari de la Mare de Déu de la Balma, construït en una balma suspesa a l'esquerra del Bergantes, aigua avall de Sorita. És un centre de peregrinacions amb hostatgeria; celebra la festa principal el 8 de setembre amb un aplec i una processó en el transcurs de la qual un diable intenta de 124 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balmanya, Antoni (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1847 - 1915) Pedagog. Fou mestre de primer ensenyament a Espolla (Alt Empordà) del 1868 al 1907. Tingué en aquest poble una actuació docent de caràcter molt renovador, la qual influí poderosament en els medis de l'ensenyament. Dedicà també part del seu temps a estudis d'història natural i d'arqueologia. 125 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balmanya i Parera, Domènec (Girona, 29/des/1914 - Barcelona, 14/feb/2002) Jugador i tècnic de futbol. Jugà amb el Girona (1929-35), el Futbol Club Barcelona (1935-37 i 1941-45), el Seta (1937-39) i el Gimnàstic de Tarragona (1945-50). Posterorment, féu de tècnic en diversos equips, entre els quals la selecció espanyola (1966-68), el F.C. Barcelona (1969-71) i el Saragossa (1971-72). 126 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balmas, Francesc (Barcelona, s XIX - 22/jul/1840) Advocat. Conegut per les seves idees reaccionàries. Fou un dels dirigents, el 21/jul/1840, de l'anomenat motí de les levites, en el qual els escassos absolutistes barcelonins es concentraren per manifestar llur adhesió a Isabel II i a la reina governadora Maria Cristina. Els manifestants arribaren a xocs violents amb elements liberals. L'endemà, Balmes fou reconegut pel carrer, apostrofat i empaitat per un grup d'oponents. Balmes, armat, tirà contra un dels qui l'encalçaven i el matà. Mogut gran aldarull, es refugià a casa seva. El domicili fou assaltat i els seus trets causaren encara tres morts i set ferits. Tocat ell també, la casa fou envaïda. Els assaltants el mataren i llançaren pel balcó el cadàver, que fou arrossegat pels carrers. 127 CATALUNYA - EMPRESA
128 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balmes, Josep (Catalunya ?, s XX - ) Pintor. Anà a residir a Xile, on ha exposat amb molt bon èxit. Hi ha fundat el grup "Signo", que exercí una gran influència renovadora sobre les activitats artístiques en aquell país. 129 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balmes, Pau (Barcelona, s XVIII) Científic. Un dels fundadors de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Metge de l'Hospital de la Santa Creu, es dedicà també a la meteorologia, la botànica i la història natural. L'any 1769 escriví l'obra Reflexiones sobre la aurora boreal. 130 CATALUNYA - BIOGRAFIA
131 CATALUNYA - CULTURA Balmesiana (Barcelona, 1911 - ) Institució. Va tenir com a nucli inicial el Foment de Pietat Catalana. Consagrada a la difusió de la cultura religiosa, entre les seves realitzacions cal assenyalar la "Biblioteca Balmes" i la revista "Analecta Sacra Tarraconensia". La seu moderna, amb residència per a sacerdots, data del 1923. 132 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Balmis i Berenguer, Francesc Antoni (Alacant, 1753 – 1819) Metge i naturalista. Fou un dels introductors a l'Estat espanyol de la vacuna antivariolosa i encapçalà l'expedició, organitzada pel govern de Carles IV, a Amèrica i Filipines per propagar aquesta vacuna per les colònies (1803-06). Escriví una Introducción para la conservación y administración de la vacuna (1796) i també traduí el Tratado histórico de la vacuna (1803).
Anar a: [ Balc ] [ Bald ] [ Balears ] [ Balle ] [ Ballester, L ] [ Ballester i N ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Ballarín i Monset, Josep Maria
Ballester i Convalia, Pau de
Balmes i Urpià, Jaume Llucià