A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    T ]    [ Tagamanent, J ]    [ Tal ]    [ Talar ]    [ Tall ]    [ Tallan ]

Un rellotge aturat no marca les hores, però tres milions d'aturats desperten l'alarma. (Nando)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

T  (Catalunya)  Sigla de la província de Tarragona a les antigues plaques de la matrícula dels vehicles.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tabac  (Montoliu de Lleida, Segrià)  Antic terme, despoblat

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tabaca, pui del  (Pallars Sobirà Cim (1.718 m alt) de la serralada que separa la vall de Cardós del Vallat, domina els pobles d'Estaon, Benante i Ainet de Cardós.

4 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Tabalet, El  (València, 2/mai/1847 - 31/jul/1847)  Setmanari d'humor. Editat per Josep Bernat i Baldoví. Continuador de "La Donsayna" (1844-45) i precedent immediat d'"El Sueco" (1847). Publicà tretze números. Satiritzava el centralisme madrileny i l'actualitat política i social. Hi ha reproduccions en facsímil de la col·lecció dels anys 1877, 1911 i 1972.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTabarca, illa de  (Santa Pola, Baix Vinalopó Veure> Plana, illa.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tabescà, Josep "el Tei"  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1806 – Barcelona, 1833)  Guerriller

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tabescan  (Lladorre, Pallars Sobirà Veure> Tavascan.

8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Tacàritx  (Alcúdia, Mallorca Septentrional Possessió, vora la costa, on hi ha la punta de Tacàritx, damunt la qual fou construïda el 1715 una bateria per tal de resguardar la bocana de la badia de Pollença.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tacsida  (Castelló de la Plana, Plana Alta Partida, a l'est de la ciutat, entre les de Soterrani i Ramell. Era una antiga alqueria d'època musulmana.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tadeu d'Urgell  ( ? , ? )  Fill de Pere d'Urgell

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tafalla, molí de  (Cubells, Noguera)  Antic nucli

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTafalla i Navarro, Domènec  (Alacant, 1895 – s. XX)  Escriptor

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Taga, el  (Ogassa / Pardines / Ribes de Freser, Ripollès)  Massís (2.035 m alt) entre els tres municipis

14 CATALUNYA - MUNICIPI

Tagamanent  (Vallès Oriental Municipi: 43,48 km2, 197 hab (1999), capital: Santa Eugènia del Congost

15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tagamanent, Berenguer de  (Illes Balears, s. XIV - ? , 1418)  Cavaller

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tagamanent, Bernat de  (Catalunya, s. XIV - 1412)  Cavaller i castellà de Tagamanent. Serví Pere III. Féu la guerra contra Castella. Manava part dels grans reforços catalans duts a Aragó, després de perdre's Carinyena, per contenir l'ofensiva de Pere el Cruel (1363). Fill seu era Jaume.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tagamanent, Jaume de  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Cavaller. Fill de Bernat. En 1410, com a procurador de Violant de Bar, la vídua de Joan I, assistia a les Corts de Barcelona. Fou un dels parlamentaris que s'adreçaren al rei Martí I l'Humà, el 15/abr/1410, demanant-li que nomenés un successor per al cas de morir sense fills. En 1430 fou un dels membres del consell especial que es reuní a Tortosa per tractar del cas de Frederic de Luna.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTagamanent, Lluís Vidal de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1413 cooperà amb Ferran I d'Antequera, i fou un dels qui anaren a assetjar a Balaguer el comte Jaume II d'Urgell.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tagamanent, Miró de  (Tagamanent, Vallès Oriental, v1113 - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1161) Agustinià i beat

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tagarina  (Sella, Marina Baixa Caseria, al nord del terme, al vessant meridional de la serra d'Aitana.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tagell, Francesc  (Catalunya, s. XVIII)  Poeta

22 ILLES BALEARS - ART

Tago, Grup  (Illes Balears, 1959 - )  Grup artístic

23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Tagomago  (Santa Eulàlia del Riu, Eivissa)  Illa

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tahuenga, Gaspar  ( ? , 1613 – València, 1680)  Religiós

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tahuenga, Gaspar  (Vilanova d'Alcolea, Plana Alta, s. XVII – València, 1705)  Eclesiàstic

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTaià (MaresmeVeure> Teià.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Taià, castell de  (Serinyà, Gironès)  Antic castell (o de Teià), situat al sud-est del poble, dalt un tossal, a l'indret del mas de can Parella, on resten alguns murs i la base d'una torre. Esmentat ja el 957, en la revolta de magnats que occiren el comte Guifré II de Besalú; el comte Miró el cedí amb Serinyà a la jurisdicció del monestir de Banyoles.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Taialà  (Sant Gregori, Gironès)  Poble

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taix, Jeroni  (Lleida, s XVI)  Escriptor i frare dominicà. El 1602 publicà un estudi, molt difós, sobre els miracles de la Mare de Déu del Roser.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Taix, serres del  (Vandellòs, Baix Camp)  Sector de les muntanyes de Tivissa, contrafort (690 m alt) meridional de la mola de Genessies.

30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Taixac  (Sant Martí de Fenollet, Fenolleda)  Caseria i antic terme

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTaixequet, Miquel Tomàs de  Veure> Tomàs de Taixequet i Fluixà, Miquel.

32 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Taixequet, son  (Llucmajor, Mallorca)  Possessió (o çon Taixequet), al sud de la ciutat. Fou propietat, fins al començament del s. XX, de la família Tomàs de Taixequet, esmentada ja el 1317.

33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Talaia, racó de sa  (Pollença, Mallorca Septentrional Badia penyalosa, al peu de la talaia de Sant Vicent (puig de 303 m d'altura).

34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Talaia, vénda de sa  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Vénda de la parròquia i municipi.

35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Talaia de Sant Josep, sa  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Veure> Talaiassa, sa.

36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Talaiassa, sa  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Puig (475 m alt), el més elevat de l'illa, conegut també per sa Talaia de Sant Josep, a l'extrem sud-oest de l'illa.

37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Talaier, cala des  (Ciutadella, Menorca)  Cala de la costa meridional de l'illa, a llevant de l'arenal de son Saura, del qual la separa la punta des Governador.

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Talaies d'Alcalà, les  (Baix Maestrat / Plana Alta)  Serralada del Sistema Ibèric Valencià, entre les dues comarques

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTalaiola, la  (Baix Maestrat / Ports)  Cim (948 m alt) dels ports de Morella, entre les dues comarques

40 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Talaiola, la  (Santa Pola, Baix Vinalopó)  Antiga torre de defensa de la costa

41 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

talaiot  (Illes Balears)  Monument megalític

42 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

talaiòtic –a  (Illes Balears)  Civilització indígena

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Talaixà  (Montagut de Fluvià, Garrotxa)  Poble de l'antic mun. d'Oix

44 CATALUNYA - MUNICIPI

Talamanca  (Bages Municipi: 29,55 km2, 552 m alt, 82 hab (1999)

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Talamanca, baronia de  (Talamanca, Bages, s. XV)  Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Talamanca, que pertangué als Talamanca i passà per enllaç (el s XV) als Aimeric, barons de Rubinat, i als Planella, senyors de Castellnou de Moià, i el s XVII als Amat, marquesos de Castellbell.

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaTalamanca, cala de  (Eivissa, Eivissa i Formentera)  Cala i platja

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talamanca, Gaspar de  ( ? , s. XV)  Cavaller

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Talamanca, Gaspar de  (País Valencià, s. XV)  Escriptor

49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Talamanca, Jaspert de  (Sicília, Itàlia, s. XIV)  Cavaller. Fou un dels més destacats a les lluites de Sicília per reduir l'illa a l'obediència de la reina Maria i de Martí el Jove. El 1393 era cap de la guarnició de Tèrmini. El 1402 fou designat membre del consell reial de Sicília que havia d'assessorar Martí el Jove. La designació fou imposada pel rei Martí l'Humà a través del seu ambaixador Guerau Alemany de Cervelló.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Talamanca, riera de  (Osona)  Curs d'aigua de la comarca, afluent dretà del Ter

51 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Talandi, baronia de  (Grècia)  Territori de la Grècia catalana

52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaTalapi  (sa Pobla, Mallorca Septentrional)  Possessió

53 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars JussàTalarn  (Pallars Jussà Municipi: 29,9 km2, 572 m alt, 338 hab (2004). Situat en un terreny accidentat, al mig de la conca de Tremp, a la dreta de la Noguera Pallaresa i vora el pantà de Sant Antoni o de Talarn, al nord de Lleida. Alterna l'agricultura de secà amb la de regadiu, amb aprofitament d'aigües derivades de l'embassament; els conreus més difosos són els de cereals (blat, moresc, ordi i civada), farratge, vinya i oliveres. Ramaderia de llana. Avicultura. Pedreres. central hidroelèctrica de Talarn. Campament d'instrucció militar i acadèmia de suboficials dins del terme municipal. La vila és enlairada a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, es formà a recer de l'antic castell de Talarn, enrunat; església parroquial de Sant Martí, probablement romànica i totalment refeta al s XVII; plaça Major i carrer del Mig, porticats. El municipi comprèn, a més, el despoblat de Castelló d'Encús, els antics llocs d'Enhorts, Casals i Santes Creus i l'antic convent de Sant Jaume de Pallars, a l'antiga quadra de Margarit. Àrea comercial de Tremp. Ajuntament de Talarn

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Talarn  (les Pallargues, Segarra)  Antiga quadra, al nord-oest del poble, al límit amb els termes de Florejacs i d'Ossó de Sió.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talarn, Acard de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Talarn, corregiment de  (Catalunya, 1716 - ? )  Demarcació administrativa

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTalarn, Guillem  (Barcelona, s. XV)  Pintor

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talarn, Jaume de  (Catalunya, s. XIV)  Senyor de Talarn. Anà a Sardenya el 1347, amb l'expedició que hi conduí Hug de Cervelló. Aquestes forces serien delmades, poc després de l'arribada a l'illa, al desastrós combat dels Aidu di Turdu.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talarn, Jaume de  ( ? , s. XIV)  Noble

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talarn i Anglès, Josep  (Barcelona, s. XIX – s. XX)  Escultor

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talarn i Anglès, Pelegrí  (Barcelona, s. XIX – s. XX)  Pintor

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talarn i Ribot, Domènec  (Barcelona, 1812 – 1902)  Escultor

63 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Talatí de Dalt  (Maó, Menorca)  Estació megalítica

64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaTalau  (Conflent Antic municipi: 10,80 km2, 1.360 m alt

65 CATALUNYA - MUNICIPI

Talavera  (Segarra Municipi: 30,05 km2, 791 m alt, 291 hab (1999)

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talaverón i Solà, Joaquim  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1905 - )  Pintor i dibuixant. Residí a Manresa. Estudià amb Vicenç Borràs i Enric Galwey. Exposà individualment a Barcelona el 1933. Féu pintures murals a la basílica de Sant Joan de Laterà de Roma. Aquests treballs li valgueren la creu de l'orde pontifici de Sant Joan de Leterà. Ha destacat com a paisatgista. Conreà el dibuix a la ploma i al carbó.

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Talayero, Martí  (Castelló de la Plana ?, v 1385 - Bohèmia, Alemanya, v 1425) Teòleg i diplomàtic

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Talens, Joan Baptista  (València, 1754 – s. XIX)  Jurista. Estudià dret i filosofia. Fou advocat del Suprem Consell de Castella (1779) i alcalde major de diverses poblacions. És autor d'escrits de caràcter històric i moral i de diverses traduccions del francès.

68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Tales  (Plana Baixa)  Municipi: 14,71 km2, 239 m alt, 775 hab (1999)

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTallada  (Costera Veure> Novetlè.

70 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tallada  (Roglà i Corberà, Costera Veure> Martí Tallada.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tallada, la  (la Secuita, Tarragonès)  Masia i antic terme

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tallada, la  (Sant Guim de Freixenet, Segarra)  Poble, al sud del terme, damunt l'altiplà que separa les aigües de l'Anoia i del riu d'Ondara, al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. El castell de la Tallada és esmentat ja el 1193.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tallada, mas de  (Agramunt, Urgell)  Masia i antic terme

74 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tallada, pic de la  (Montanui, Alta Ribagorça / Viella, Vall d'Aran Cim (2.955 m alt) (o del Feixant), de la serra que separa les valls de les Salenques i la de Mulleres.

75 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàTallada d'Empordà, la  (Baix Empordà Municipi: 16,74 km2, 20 m alt, 338 hab (2004). Situat en un terreny pla, al sector nord de la comarca i a l'esquerra del Ter, encara que la part nord-est és més abrupta, ocupada per la serra de Marenyà o de Sant Grau. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, que alternà secà i regadiu gràcies a aigües derivades del Ter; els conreus més difosos són els de blat, moresc i farratges, als sectors de regadiu, i de cereals, vinya, oliveres i farratge, a les àrees de secà. Ramaderia bovina, porcina i aviram. Les activitats industrials són les derivades de l'agricultura. Al poble destaca l'església parroquial de Santa Maria, dels s. XII-XIV. Al terme hi ha diverses fortificacions medievals i comprèn els pobles de Tor, Canet de Verges i Maranyà. Àrea comercial de Girona.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTallada i Forcadell, Francesc  (Alacant, 1824 - Gurb de la Plana, Osona, 1873)  Militar

77 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Tallada i Móra, Francesc  (Tamarit de Llitera, Llitera, 1762 - el Bruc, Anoia, 1822)  Eclesiàstic i escriptor

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tallada i Paulí, Josep Maria  (Barcelona, 1884 – 1946)  Economista i polític

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tallada i Romeu, Antoni  (Ulldecona, Montsià, 1799 - Chinchilla, Castella, 1838)  Militar carlí

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Talladell, el  (Tàrrega, Urgell Antic municipi (393 m alt), agregat a l'actual

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Talladell, jaciment del  (Tàrrega, Urgell)  Jaciment paleontològic

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talladell, Pere de  (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1187)  VIII abat perpetu de Poblet (1185-87). Fou elegit a la mort d'Esteve Droc. Durant el seu abadiat foren seguides les obres de l'església major i del claustre, entre d'altres. Fou succeït per l'abat Esteve.

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaTallades i Venrell, Francesc  (Campos, Mallorca, 1746 – 1818)  Eclesiàstic i historiador

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tallaferro  Sobrenom de Bernat I de Besalú.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tallaferro  (Catalunya, s. XVI - Alt Penedès ?, 1616)  Nom de dos germans bandolers, vinculats a la facció dels nyerros, que actuaven per les rodalies de Vilafranca del Penedès els anys 1614-16. Morts en una batuda, llur banda actuà encara uns quants anys.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tallana, Ramon de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tallander, Antoni "Mossèn Borra"  (Barcelona, s. XV - Càpua, Campània, Itàlia, 1446)  Personatge destacat de la cort reial. Era mestre d'albardans o bufons d'Alfons IV el Magnànim. Malgrat el caràcter estrafolari de les seves funcions, fou home de talent i distinció remarcables, amb una influència evident prop del monarca. Aquest li confià algunes missions diplomàtiques. Gaudí de bona posició econòmica i realitzà prèstecs a persones de relleu. Fou molt apreciat pels qui el coneixien. Trobant-se ja moribund, li fou dedicada per Ausiàs March, bon amic seu, la notable poesia Oh, tant és foll. Després de la seva mort, les seves restes foren dutes a Barcelona i enterrades al claustre de la catedral. Hi és ben conservada la làpida de bronze que en perpetua la memòria.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tallante, Joan  ( ? , s. XV)  Escriptor

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTallat, el  (Vallbona de les Monges, Urgell)  Antic priorat i santuari marià (787 m alt), dins l'antic terme de Montblanquet, situat al cim de la serra del Tallat, dominant la Conca de Barberà. S'hi celebra un aplec anual el penúltim diumenge d'agost, al qual acudeixen devots de diferents comarques.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tallat, serra del  (Conca de Barberà / Urgell)  Serralada entre les dues comarques

91 CATALUNYA - MÚSICA

Taller de Músics  (Barcelona, 1972 - )  Escola de música moderna

92 CATALUNYA - CULTURA

Talleret de Salt  (Salt, Gironès, 1977 - )  Grup de teatre. Durant els quatre primers anys actuà com a grup amateur, i es consolidà amb diverses obres de Strindberg, Plaute, Sirera, Molière, Kafka, Kundera, Goethe, etc. L'any 1992 féu temporada al Mercat de les Flors i participà al Festival Internacional de Teatro de Caracas.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Talló  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Poble

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Talló, el  (Beget, Garrotxa)  Muntanya (1.288 m alt)

95 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Talló d'Aulet, el  (Sopeira, Alta Ribagorça)  Serra (1.501 m alt) de l'antic mun. de Sant Orenç

96 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaTalltendre  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Antic municipi (1.205 m alt), agregat (1962) a l'actual

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Talltorta  (Bolvir, Baixa Cerdanya Poble (1.097 m alt), a la dreta del riu d'Aravó, vora la seva confluència amb el Segre, al voltant de la petita església parroquial de Sant Climent, romànica.

98 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Talrich, Pere  (Serrallonga, Vallespir, 1810 - París, França, 1889)  Poeta

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taltabull i Balaguer, Cristòfor  (Barcelona, 1888 – 1964)  Compositor i pedagog

100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Taltavull, Joan  (Ciutadella, Menorca, 1790 - ? , s. XIX)  Eclesiàstic

101 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Talteüll  (Rosselló Municipi: 53,47 km2, 110 m alt, 851 hab (1999)

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Talteüll  (Massoteres, Segarra)  Poble (481 m alt)

103 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Talteüll, home de  (Talteüll, Rosselló Restes humanes trobades a la cova de l'Aragó (o home de l'Aragó), que han estat classificades dins el paleolític inferior.

Anar a:    T ]    [ Tagamanent, J ]    [ Tal ]    [ Talar ]    [ Tall ]    [ Tallan ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans