1

2

1

T  (Catalunya)  Sigla de la província de Tarragona en les antigues plaques de la matrícula dels vehicles.

C

V

2

Tabac  Antic terme, despoblat, del mun. de Montoliu de Lleida (Segrià)

C

G

3

Tabaca, pui del  Cim (1.718 m alt) dels mun. d'Estaon i Esterri de Cardós (Pallars Sobirà)

C

G

4

Tabalet, El  (València, 2/mai/1847 - 31/jul/1847)  Setmanari

V

R

5

Tabarca, illa de  Veure> Plana, illa (Santa Pola, Baix Vinalopó)

V

G

6

Tabescà, Josep "el Tei"  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1806 – Barcelona, 1833)  Guerriller

C

B

7

Tabescan  Veure> Tavascan (Lladorre, Pallars Sobirà).

C

G

8

Tacàritx  Possessió del mun. d'Alcúdia (Mallorca Septentrional)

B

G

9

Tacsida  Partida del mun. de Castelló de la Plana (Plana Alta)

V

G

10

Tadeu d'Urgell  ( ? , ? )  Fill de Pere d'Urgell

C

B

11

Tafalla, molí de  Antic nucli del mun. de Cubells (Noguera)

C

G

12

Tafalla i Navarro, Domènec  (Alacant, 1895 – s. XX)  Escriptor

V

B

13

Taga, el  Massís (2.035 m alt) dels mun. d'Ogassa, Pardines i Ribes de Freser (Ripollès)

C

G

14

Tagamanent  Municipi del Vallès Oriental: 43,48 km2, 197 hab (1999), capital: Santa Eugènia del Congost

C

M

15

Tagamanent, Berenguer de  (Illes Balears, s. XIV - ? , 1418)  Cavaller

B

B

16

Tagamanent, Bernat de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

V

B

17

Tagamanent, Jaume de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

V

B

18

Tagamanent, Lluís Vidal de  (País Valencià, s. XIV – s. XV)  Cavaller

V

B

19

Tagamanent, Miró de  (Tagamanent, Vallès Oriental, v1113 - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1161) Agustinià i beat

C

B

20

Tagarina  Caseria del mun. de Sella (Marina Baixa)

V

G

21

Tagell, Francesc  (Catalunya, s. XVIII)  Poeta

C

B

22

Tago, Grup  (Illes Balears, 1959 - )  Grup artístic

B

C

23

Tagomago  Illa del mun. de Santa Eulàlia del Riu (Eivissa)

B

G

24

Tahuenga, Gaspar  ( ? , 1613 – València, 1680)  Religiós

V

B

25

Tahuenga, Gaspar  (Vilanova d'Alcolea, Plana Alta, s. XVII – València, 1705)  Eclesiàstic

V

B

26

Taià, castell de  Antic castell del mun. de Serinyà (Gironès)

C

G

27

Taialà  Poble del mun. de Sant Gregori (Gironès)

C

G

28

Taix, Jeroni  (Lleida, s. XVI)  Escriptor

C

B

29

Taix, serres del  Sector de les muntanyes de Tivissa, al mun. de Vandellòs (Baix Camp)

C

G

30

Taixac  Caseria i antic terme del mun. de Sant Martí de Fenollet (Fenolleda)

N

G

31

Taixequet, Miquel Tomàs de  Veure> Tomàs de Taixequet i Fluixà, Miquel

C

B

32

Taixequet, son  (o çon Taixequet) Possessió del mun. de Llucmajor (Mallorca), al sud de la ciutat. Fou propietat, fins al començament del s. XX, de la família Tomàs de Taixequet, esmentada ja el 1317.

B

G

33

Talaia, racó de sa  Badia penyalosa del mun. de Pollença (Mallorca Septentrional), al peu de la talaia de Sant Vicent (puig de 303 m d'altura).

B

G

34

Talaia, vénda de sa  Vénda de la parròquia i municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa).

B

G

35

Talaia de Sant Josep, sa  Veure> Talaiassa, sa (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa).

B

G

36

Talaiassa, sa  Puig (475 m alt) del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

37

Talaier, cala des  Cala de la costa meridional de Menorca, al mun. de Ciutadella

B

G

38

Talaies d'Alcalà, les  Serralada del Sistema Ibèric Valencià, al Baix Maestrat i la Plana Alta

V

G

39

Talaiola, la  Cim (948 m alt) dels ports de Morella, a les comarques del Baix Maestrat i els Ports

V

G

40

Talaiola, la  Antiga torre de defensa de la costa, al mun. de Santa Pola (Baix Vinalopó)

V

G

41

talaiot  Monument megalític de les Illes Balears

B

H

42

talaiòtic –a  Civilització indígena de les Illes Balears

B

H

43

Talaixà  Poble de l'antic mun. d'Oix (Montagut de Fluvià, Garrotxa)

C

G

44

Talamanca  Municipi del Bages: 29,55 km2, 552 m alt, 82 hab (1999)

C

M

45

Talamanca, baronia  (Talamanca, Bages, s. XV)  Jurisdicció que pertangué als Talamanca

C

H

46

Talamanca, cala de  Cala i platja del mun. d'Eivissa (Eivissa i Formentera)

B

G

47

Talamanca, Gaspar de  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

48

Talamanca, Gaspar de  (País Valencià, s. XV)  Escriptor

V

B

49

Talamanca, Jaspert de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

V

B

50

Talamanca, riera de  Curs d'aigua de la comarca d'Osona, afluent dretà del Ter

C

G

51

Talandi, baronia de  (Grècia)  Territori de la Grècia catalana

U

H

52

Talapi  Possessió del mun. de sa Pobla (Mallorca Septentrional)

B

G

53

Talarn  Municipi del Pallars Jussà: 29,9 km2, 572 m alt, 338 hab (2004). Situat en un terreny accidentat, a la dreta de la Noguera Pallaresa i vora el pantà de Talarn, al nord de Lleida. Alterna l'agricultura de secà amb la de regadiu, amb aprofitament d'aigües derivades de l'embassament; els conreus més difosos són els de cereals (blat, moresc, ordi i civada), farratge, vinya i oliveres. Ramaderia de llana. Avicultura. Pedreres. Campament d'instrucció militar i acadèmia de suboficials dins del terme municipal. Àrea comercial de Tremp.

C

M

54

Talarn  Antiga quadra del mun. de les Pallargues (Segarra)

C

G

55

Talarn, Acard de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

56

Talarn, corregiment de  (Catalunya, 1716 - ? )  Demarcació administrativa

C

H

57

Talarn, Guillem  (Barcelona, s. XV)  Pintor

C

B

58

Talarn, Jaume de  ( ? , s. XIV)  Senyor de Talarn

C

B

59

Talarn, Jaume de  ( ? , s. XIV)  Noble

C

B

60

Talarn i Anglès, Josep  (Barcelona, s. XIX – s. XX)  Escultor

C

B

61

Talarn i Anglès, Pelegrí  (Barcelona, s. XIX – s. XX)  Pintor

C

B

62

Talarn i Ribot, Domènec  (Barcelona, 1812 – 1902)  Escultor

C

B

63

Talatí de Dalt  Estació megalítica del mun. de Maó (Menorca)

B

H

64

Talau  Antic municipi del Conflent: 10,80 km2, 1.360 m alt

N

G

65

Talavera  Municipi de la Segarra: 30,05 km2, 791 m alt, 291 hab (1999)

C

M

66

Talaverón i Solà, Joaquim  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1905 - )  Pintor i dibuixant. Residí a Manresa. Estudià amb Vicenç Borràs i Enric Galwey. Exposà individualment a Barcelona el 1933. Féu pintures murals a la basílica de Sant Joan de Laterà de Roma. Aquests treballs li valgueren la creu de l'orde pontifici de Sant Joan de Leterà. Ha destacat com a paisatgista. Conreà el dibuix a la ploma i al carbó.

C

B

104

Talayero, Martí  (Castelló de la Plana ?, v 1385 - Bohèmia, Alemanya, v 1425) Teòleg i diplomàtic

V

B

67

Talens, Joan Baptista  (València, 1754 – s. XIX)  Jurista

V

B

68

Tales  Municipi de la Plana Baixa: 14,71 km2, 239 m alt, 775 hab (1999)

V

M

69

Tallada  Veure> Novetlè (Costera)

V

G

70

Tallada  Veure> Martí Tallada (Roglà i Corberà, Costera)

V

G

71

Tallada, la  Masia i antic terme del mun. de la Secuita (Tarragonès)

C

G

72

Tallada, la  Poble del mun. de Freixenet de Segarra (Segarra)

C

G

73

Tallada, mas de  Masia i antic terme del mun. d'Agramunt (Urgell)

C

G

74

Tallada, pic de la  Cim (2.955 m alt) de les comarques de l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran

F

G

75

Tallada d'Empordà, la  Municipi del Baix Empordà: 16,74 km2, 20 m alt, 330 hab (1999)

C

M

76

Tallada i Forcadell, Francesc  (Alacant, 1824 - Gurb de la Plana, Osona, 1873)  Militar

V

B

77

Tallada i Móra, Francesc  (Tamarit de Llitera, Llitera, 1762 - el Bruc, Anoia, 1822)  Eclesiàstic i escriptor

F

B

78

Tallada i Paulí, Josep Maria  (Barcelona, 1884 – 1946)  Economista i polític

C

B

79

Tallada i Romeu, Antoni  (Ulldecona, Montsià, 1799 - Chinchilla, Castella, 1838)  Militar carlí

C

B

80

Talladell, el  Antic municipi (393 m alt), agregat al de Tàrrega (Urgell)

C

G

81

Talladell, jaciment del  Jaciment paleontològic del mun. de Tàrrega (Urgell)

C

H

82

Talladell, Pere de  ( ? , s. XII - Poblet, Conca de Barberà, 1187)  VIII abat perpetu de Poblet

C

B

83

Tallades i Venrell, Francesc  (Campos, Mallorca, 1746 – 1818)  Eclesiàstic i historiador

B

B

84

Tallaferro  Sobrenom de Bernat I de Besalú

C

B

85

Tallaferro  ( ? , ? )  Nom de dos germans bandolers

C

B

86

Tallana, Ramon de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

87

Tallander, Antoni "Mossèn Borra"  (Barcelona, s. XV - Càpua, Campània, Itàlia, 1446)  Personatge destacat de la cort reial. Era mestre d'albardans o bufons d'Alfons IV el Magnànim. Malgrat el caràcter estrafolari de les seves funcions, fou home de talent i distinció remarcables, amb una influència evident prop del monarca. Aquest li confià algunes missions diplomàtiques. Gaudí de bona posició econòmica i realitzà prèstecs a persones de relleu. Fou molt apreciat pels qui el coneixien. Trobant-se ja moribund, li fou dedicada per Ausiàs March, bon amic seu, la notable poesia Oh, tant és foll. Després de la seva mort, les seves restes foren dutes a Barcelona i enterrades al claustre de la catedral. Hi és ben conservada la làpida de bronze que en perpetua la memòria.

C

B

88

Tallante, Joan  ( ? , s. XV)  Escriptor

C

B

89

Tallat, el  Antic priorat i santuari marià del mun. de Vallbona de les Monges (Urgell)

C

G

90

Tallat, serra del  Serralada entre les comarques de la Conca de Barberà i de l'Urgell

C

G

91

Taller de Músics  (Barcelona, 1972 - )  Escola de música moderna

C

C

92

Talleret de Salt  (Salt, Gironès, 1977 - )  Grup de teatre. Durant els quatre primers anys actuà com a grup amateur, i es consolidà amb diverses obres de Strindberg, Plaute, Sirera, Molière, Kafka, Kundera, Goethe, etc. L'any 1992 féu temporada al Mercat de les Flors i participà al Festival Internacional de Teatro de Caracas.

C

C

93

Talló  Poble del mun. de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

C

G

94