A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Xi ]    [ Xim ]    [ Xinq ]    [ Xirl ]    [ Xo ]    [ Xul ]

L'odi implacable no existeix, llevat de quan es tracta d'amor. (Sext Aureli Properci)

1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Xia  (Alta Ribagorça)  Veure> Gia

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xiberta i Roqueta, Bartomeu  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1897 - Terrassa, Vallès Occidental, 1967)  Teòleg

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xic de les Barraquetes, el  Sobrenom del polític republicà Joan Martí i Torres.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xicó, Joan  (Catalunya, s. XIII)  Peó de la host de Jaume I que conquerí Eivissa als sarraïns. Estava a les ordres de Guillem de Montgrí. El 8/ago/1235, assaltada la plaça, fou el primer que hi entrà combatent.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXicola i Mata, Montserrat  (Barcelona, 1933 - )  Esmaltadora

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xicota, raval d'en  (Lliçà d'Amunt, Vallès Oriental)  Raval

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xicoy i Bassegoda, Joaquim  (Barcelona, 15/set/1925 - 15/nov/2006)  Advocat i polític. Inicià l'activitat política el 1954 dins el Partit Demòcrata Cristià, i el 1975 ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya (UDC). President del comitè de govern (1980-82) d'UDC, fou elegit diputat al Congrés (1982-86) per CiU, i pel mai/1986 fou designat conseller de Justícia de la Generalitat. Diputat al Parlament de Catalunya (mai/1988), fou elegit president d'aquesta cambra. Fou reelegit el 1992 i restà en el càrrec fins al 1995.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xifra, Jaume  (Salt, Gironès, 1934 - )  Artista plàstic

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xifra i Masmitjà, Narcís  (Girona, 1848 – 1934)  Enginyer industrial

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xifré i Casas, Josep  (Arenys de Mar, Maresme, 1777 – Barcelona, 1856)  Home de negocis

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXifreu, Narcís  (Girona, 1780 – 1847)  Eclesiàstic

12 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Xílvar  (Selva de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Antic nom de la població.

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xilvella  (Horta Veure> Xirivella.

14 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaXilxes  (Plana Baixa)  Municipi: 13,44 km2, 7 m alt, 2.228 hab (1999), (fam: Xinxes; cast: Chilches). Situat al sud de la comarca, des dels darrers contraforts de la serra d'Espadà fins al litoral, a les ribes del barranc de Sant Pere, al sector sud de la Plana. Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (cítrics i hortalisses) sobre els de secà (oliveres). Les explotacions agràries són d'extensió reduïda. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria alimentària, derivada de l'agricultura (preparació de la fruita), i de materials de la construcció. La vila s'assenta a la zona de contacte entre el secà i el regadiu, al voltant de l'església parroquial de l'Assumpció. Fou destruïda el 1938 i en part ha estat reconstruïda. Hi ha restes de poblament d'època romana. A la costa hi ha la caseria de les Cases de Xilxes. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ximena de Barcelona  (Catalunya, v 1095 - s. XII)  Comtessa de Besalú i de Foix. Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva primera muller Maria Roderic, filla del Cid. Es casà el 1118 amb el futur Roger III de Foix.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ximena Díaz  ( ? , s. XI – Castella, d 1113)  Senyora sobirana de València (1099-1102)

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXimenes, Domènec  (Girona, v 1565 – 1631)  Escriptor. Professà al convent dominicà de Girona, i el 1602 es graduà en teologia a la universitat gironina. Fou professor de filosofia de la universitat a partir del 1608 i de teologia a partir del 1620. El 1629 fou nomenat primer regent del recentment creat estudi general dominicà de Girona. És autor de treballs teològics i d'una vida d'Antoni Vicenç Domènec, que encapçala la segona edició de la Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña (1630).

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ximenes, Francesc  (Illes Balears, s. XV)  Eclesiàstic. Fou canonge i vicari general de la diòcesi de Mallorca. És autor de l'obra Pastoralis de primatu papae et in detractores Ecclesiae. Versificà en llatí. És fama que compongué diversos epitafis, entre ells el del sepulcre de Ramon Llull.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ximènez, Eduard  (País Valencià, s. XIX – València, 1900)  Compositor. Deixeble de Pasqual Pérez, fou nomenat organista de la parròquia de Sant Tomàs el 1846. Compongué Werther, òpera en tres actes, i les sarsueles A que sale con ello! (1842) i Barba Azul (1855). És autor d'una Salve, dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats (1868), d'una col·lecció de cants populars valencians i de composicions profanes.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ximénez, Vicenç  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Eclesiàstic

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ximénez de Urrea y de Bardaixí, Lope  ( ? , s. XV – 1475)  Cavaller

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ximénez i Enrich, Sadurní  (Maó, Menorca, 1853 - París, França, 1933)  Periodista i aventurer

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXimeno, Domènec de  (Catalunya, s XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1245)  XXIII Abat perpetu del monestir de Poblet (1242-45). Succeí al seu antecessor Vidal. Fou succeït per Berenguer de Castellots.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ximeno, Pere  (País Valencià, s. XVI)  Metge

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ximeno, Simó  (Catalunya, ? – s. XIX)  Abat perpetu de Poblet

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ximeno i Planes, Rafael  (València, 1761 – Mèxic DF, Mèxic, 1825)  Pintor i dibuixant. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles, de la qual arribaria a ésser tinent director. A l'endemig fou pensionat a Madrid i a Roma. El 1793 anà a Mèxic per fer-se càrrec de la direcció de l'Acadèmia artística d'aquella ciutat, que organitzà eficaçment. Hi exercí de forma personal l'ensenyament de pintura. Té algunes obres al Museu de València. Són notables els frescos que féu per a la cúpula de la catedral de Mèxic.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ximeno i Sorlí, Vicent  (València, 1691 – 1764)  Bibliògraf i erudit

28 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Xindri, punta de la  (Formentera, Eivissa)  Cap de l'illa, a l'est de sa Mola

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xines  (el Castell de Guadalest, Marina Baixa)  Caseria

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaXinorla  (Monòver, Valls del Vinalopó)  Caseria

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xinorlet, el  (Monòver, Valls del Vinalopó)  Llogaret

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xinquer  (l'Alcúdia de Veo, Plana Baixa)  Poble

33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xinquer, marquesat de  (País Valencià, 1687)  Títol concedit a Crisòstom Peris de Perey

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xinxilla, barranc de  (Cabanes de l'Arc / Orpesa, Plana Alta)  Curs d'aigua, entre els dos municipis. Neix entre la serra de les Santes i la Maigmudella i desemboca a la mar a través de l'albufera d'Orpesa.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xinxola, Bernat  (Barcelona, s. XIX – 1860)  Fuster

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xiqués, Josep  (Canet de Mar, Maresme, s. XIX)  Eclesiàstic

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXiqués i Soler, Magí  (Canet de Mar, Maresme, s. XIX – 1890)  Eclesiàstic. És autor de la monografia Reseña histórica de Canet de Mar y de sus monumentos.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xirau i Palau, Antoni  (Figueres, Alt Empordà, 1898 - Bagneux, Illa de França, 1976)  Polític i advocat. Germà de Joaquim i de Josep. Fou el primer director del diari "L'Opinió" i un dels fundadors del partit d'Esquerra Republicana de Catalunya. Participà en la redacció de l'Estatut de Núria. Diputat a les corts constituents de la II República (1931) i al Parlament català (1932). Ocupà el càrrec de conseller de Sanitat i Assistència Social (oct-des/1932) i d'Agricultura i Economia (des/1932-gen/1933) de la Generalitat de Catalunya. El 1933 fou un dels dirigents de l'escissió de l'ERC que fundà el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. Des del 1939, visqué exiliat, primer a Mèxic i després a França, on fou membre del comitè executiu de l'Esquerra Republicana i féu de professor. Publicà els reculls de poesia Safreu (1934) i El meu poble i altres poemes (1953).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xirau i Palau, Joaquim  (Figueres, Alt Empordà, 1895 – Mèxic, 1946)  Filòsof

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xirau i Palau, Josep  (Figueres, Alt Empordà, 1893 - Vilafranca, Provença, França, 1982)  Jurista. Germà d'Antoni i de Joaquim. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, el 1917 guanyà la càtedra de procediments judicials i pràctica forense a la Universitat de Múrcia, i posteriorment a la de Sevilla i a la de Barcelona. El 1923, en formar-se la Unió Socialista, hi ingressà. Després de viatjar per l'estranger, fou diputat a les corts (1931), i formà part de la Comissió de l'Estatut. Col·laborà a la "Revista de Derecho Privado", de Madrid, entre d'altres, i a partir del 1932 dirigí la "Revista Jurídica". Entre les seves obres destaquen El concepto de la donación (1917), Eugenio Huber: su vida y su obra (1923), La condizioni del processo civile in Spagna (1925) i La funzione giurisdizionale e l'equità (1927).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXirau i Subias, Ramon  (Barcelona, 20/gen/1924 - )  Filòsof i escriptor. Fill de Joaquim Xirau i Palau, amb qui s'exilià el 1939. Es llicencià en filosofia a la universitat de Mèxic, on fou professor. Els seus assaigs s'inspiren en part en l'existencialisme i el personalisme. Ha publicat, entre d'altres, Duración y existencia (1946), Introducción a la historia de la filosofia (1964), Epígrafes y comentarios (1985), Cuatro filósofos y lo sagrado (1986) i Antología de Ramon Xirau (1989), entre d'altres obres. Com a poeta, influït per Éluard, Maragall i Hölderlin, ha publicat, en català, Deu poemes (Mèxic 1951), Les platges (1974), Dit i escrit (1983), Natures vives (1991), etc; el 1996 publicà la seva Poesia completa. El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.

42 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xirell  (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)  Despoblat

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xirgu i Subirà, Margarida  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1888 - Montevideo, Uruguai, 1969)  Actriu. S'inicià al Teatre Romea de Barcelona i el 1911 fou contractada pel Teatre Principal, on assolí un èxit extraordinari amb l'obra Éducation de prince, de CH.M. Donnay. Destacà per la seva flexibilitat interpretativa des de la tragèdia grega i el teatre clàssic espanyol fins a l'alta comèdia i el vodevil. Des del 1939 actuà constantment per l'Amèrica del Sud interpretant obres de Casona, de Federico García Lorca i d'Albertí. Als darrers anys residí a l'Argentina i Uruguai.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xirgu i Subirà, Miquel  (Girona, 1892 – Barcelona, 1954)  Pintor. Germà de Margarida. Fou escenògraf actiu, de primer amb Alarma, Vilomara i altres artistes, i més tard establert tot sol. Fou professor de l'Institut del Teatre de Barcelona. Devers el 1930 deixà gairebé de pintar.

45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xirillent  (Alcoi, Alcoià)  Antiga alqueria

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXirinachs i Díaz, Olga  (Tarragona, 11/mar/1936 - )  Escriptora. Després de guanyar la flor natural als Jocs Florals de Lausana del 1977 amb Botons de tiges grises, publicà Clau de blau (1978), Bergmanianes (1980), Música de cambra (1982), Llavis que dansen (1987, premi Carles Riba), La muralla (1993), etc. Dedicada també a la narrativa, ha publicat les novel·les Al meu cap una llosa (1985, premi Sant Jordi 1984 i premi Crítica Serra d'Or 1986), Zona marítima (1986, premi Ramon Llull), Enterraments lleugers (1991, premi Sant Joan), etc; les narracions La mostela africana i altres comtes (1985) i Relats de mort i altres matèries (1988), així com diversos volums de narrativa infantil i juvenil.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís M. Xirinachs i DamiansXirinacs i Damians, Lluís Maria  (Barcelona, 6/ago/1932 - Ogassa, Ripollès, 11/ago/2007)  Polític. Fou ordenat sacerdot escolapi el 1955. Des del 1972 es mostrà partidari de la lluita antifranquista no violenta (sol·licitud d'amnistia, vagues de fam, permanència davant la presó Model de Barcelona) i a favor dels drets humans i les llibertats, que li valgueren la seva detenció (1972 i 1974-75) i la presentació de la seva candidatura al premi Nobel de la Pau (1975). Després de promoure la Marxa de la Llibertat l'estiu del 1976, fou elegit, com a independent, senador per la província de Barcelona (15 de juny de 1977). Després de votar en contra de la Constitució espanyola i d'abstenir-se a l'Estatut de Catalunya, radicalitzà la seva postura independentista i participà en l'organització del Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) (1979). El 1982 es retirà de la política activa. Ha publicat diversos llibres on narra les seves experiències o idees, com entre d'altres, Secularització i cristianisme (1969), Diari de presó: l'espectacle obsessiu (1976) i Vaga de fam per Catalunya (1977).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xirinius (Jaume Juez i Castellà)  (Barcelona, 1906 - )  Caricaturista

49 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Xirivella  (Horta de l'Oest)  Municipi: 5,22 km2, 30 m alt, 25.957 hab (1999)

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaXirles  (Polop, Marina Baixa)  Llogaret

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xiró i Taltabull, Josep Maria  (Barcelona, 1878 – 1937)  Pintor

52 ANDORRA - GEOGRAFIA

Xirovall  (Sant Julià de Lòria, Andorra Veure> Aixirivall.

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xisquerol  (Benassal, Alt Maestrat)  Caseria, al nord-oest de la vila, al vessant meridional de la mola del Vilar.

54 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xiu, castell de  (Llutxent, Vall d'Albaida)  Antic castell

55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xiva, baronia de  (País Valencià, s. XIV)  Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Xiva i que des de la fi del s. XIV pertanyia als Montcada, barons i després marquesos d'Aitona, que hi construïren un palau. El 1756 passà, per successió, als Fernández de Córdoba-Figueroa de la Cerda, ducs de Medinaceli.

56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaXiva, batalla de  (Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, 15/jul/1837)  Fet d'armes de la Primera Guerra Carlina, entre les forces isabelines, manades pel general Marcelino Oraa, i les de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent carlí. Aquestes, manades per Cabrera, malgrat un avantatge inicial, acabaren derrotades, bé que pogueren retirar-se en ordre. Oraa fou premiat per la reina governadora amb la creu llorejada de Sant Ferran.

57 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Xiva de Bunyol  (Foia de Bunyol)  Municipi i capital de la comarca: 177,71 km2, 271 m alt, 9.327 hab (1999)

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xiva de Morella  (Ports)  Antic municipi: 10,00 km2, 898 m alt

59 PAÍS VALENCIA - HISTÒRIA

Xivert  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)  Despoblat

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xixarà  (Alzira, Ribera Alta)  Caseria, a 1 km de la ciutat. Era una antiga alqueria d'època musulmana que Jaume I donà el 1242 a Rodrigo d'Aranda i el 1249 a Sanç d'Orenga.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xixilona  ( ? , s. IX – s. X)  Dama

62 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Inici páginaXixona  (Alacantí)  Municipi: 163,8 km2, 453 m alt, 7.436 hab (1999)

63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xixona, governació de  (País Valencià, 1707 – 1833)  Antiga demarcació administrativa

64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xixona, governació dellà  (País Valencià Veure> Oriola, governació d'

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xocainet, el  (Albalat dels Tarongers / Gilet, Camp de Morvedre)  Cim (437 m alt) dels mun

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Xodos  (Alcalatén)  Municipi: 44,19 km2, 1.063 m alt, 156 hab (1999)

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xops, sèquia dels  (Xeresa, Safor)  Sèquia de l'horta de Gandia

68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Xoriguer, platja de son (o çon)  (Ciutadella, Menorca)  Platja allargada de sorra fina, a la costa meridional, a llevant del cap d'Artrutx. A prop hi havia la llacuna de son Xoriguer, actualment dessecada. A més dels llocs de son Xoriguer Vell i de son Xoriguer Nou, hi ha una urbanització.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXoriguera  ( ? , ? - ? )  Família d'arquitectes i escultors

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xoriguera  (Biosca, Segarra)  Masia i capella, al nord del poble, a l'antic camí de Cervera a Solsona.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xoriguera  (Gombrèn, Ripollès)  Veïnat, a la dreta del Merdàs, al límit amb el terme de Campdevànol.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xoriguera  (la Pobla de Lillet, Berguedà Veure> Santa Magdalena de Soriguera.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xoriguera, bosc de la  (Setcases, Ripollès)  Gran bosc, a l'alta vall del Ter (vall de Carlat), a llevant de l'estret de Morenç.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xoriguera, Josep de  (Barcelona, s XVII)  Tallista. Fou pare de Josep Simó Xoriguera i Elies.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Xoriguera, pantà de  (Terrassa, Vallès Occidental)  Antic pantà

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXoriguera i Elies, Josep Simó  (Barcelona ?, s. XVII – Madrid, 1682)  Escultor

77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Xoroi, cova d'en  (l'Alaior, Menorca)  Cova natural

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xortà, serra de la  (Marina Baixa)  Alineació muntanyosa de la comarca

79 ANDORRA - GEOGRAFIA

Xovall  (Sant Julià de Lòria, Andorra Veure> Aixovall.

80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaXóvar  (Alt Palància)  Municipi: 18,20 km2, 410 m alt, 390 hab (1999), (cast: Chóvar). Situat al vessant meridional del sector central de la serra d'Espadà, a la vall de capçalera de la rambla d'Assuévar (o barranc de Xóvar), a la zona de parla castellana del País Valencià. Un 20 % de la superfície és coberta de bosc de pins i alzines sureres. Riquesa agrícola de secà, amb conreus d'oliveres, ametllers, vinya i garrofers; hi ha poca agricultura de regadiu. Totes les terres són treballades en explotació directa. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat en un coster, vora la rambla d'Assuévar, al peu d'un serrat on s'alçen les ruïnes de l'antic castell de Xóvar; església parroquial de Santa Anna. Fou lloc de moriscs, els quals participaren el 1525 a la revolta de la serra d'Espadà. Àrea comercial de Sogorb.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xuclà i Mauricio, Manuel  (Barcelona, 1870 – 1903)  Escriptor

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xuclà i Nin, Guillem  (Barcelona, 1902 – Mèxic, 1966)  Aviador

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXulbe, Joan de  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Arquitecte. Fill de Pascasi, al qual substituí en la direcció de les obres de la seu tortosina, que exercí fins al 1428. El 1416 fou un dels tècnics que es pronunciaren sobre la nau única de la catedral de Girona.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xulbe, Joan de  ( ? , s. XV)  Arquitecte

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xulbe, Pascasi de  ( ? , s. XIV)  Arquitecte

86 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Xulella  (Serrans)  Municipi: 62,81 km2, 322 m alt, 765 hab (1999)

87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xulella, baronia de  (País Valencià, 1274)  Jurisdicció senyorial

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xulilla  (Serrans Veure> Xulella.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaXumetra i Falqués, Francesc  (Barcelona, 1882 - ? )  Ceramista

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xumetra i Ragull, Ferran  (Barcelona, 1865 – 1920)  Dibuixant i decorador

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Xup, el  (Manresa, Bages)  Barri obrer de la ciutat

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xúquer, el  (País Valencià)  Riu

93 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Xúquer, governació dellà  (País Valencià Veure> Xàtiva, governació de

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xúquer, ribera del  (Ribera Alta / Ribera Baixa)  Veure> Ribera del Xúquer, la

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaXúquer, sèquia reial del  (Horta / Ribera Alta / Ribera Baixa)  Sèquia de l'esquerra del riu, entre les tres comarques

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xuriguera, Eudald  (Catalunya, s. XIX)  Dirigent obrer

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xuriguera i Parramona, Joan Baptista  (Menàrguens, Noguera, 1908 – Barcelona, 1987)  Escriptor

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xuriguera i Parramona, Ramon  (Menàrguens, Noguera, 1901 - Brageiras, França, 1966)  Escriptor

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Xurros, pla dels  (Benaguasil, Camp de Túria)  Plana, estesa a l'esquerra del Túria, abans de la seva confluència amb la rambla Castellarda, al límit amb el terme de Pedralba (Serrans), ja de llengua castellana.

100 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Xut!  (Barcelona, 23/nov/1922 – 14/jul/1936)  Setmanari humorístic esportiu, editat amb 718 números en total. El dibuixant Valentí Castanys fou l'ànima de la revista, i hi col·laboraren importants articulistes i dibuixants. La publicació tingué èxit per la seva originalitat i perquè el futbol, gràcies als triomfs del F.C. Barcelona, interessava molt el públic barceloní. En els seus darrers temps en minvaren les vendes. Publicà números extraordinaris i almanacs.

Anar a:    Xi ]    [ Xim ]    [ Xinq ]    [ Xirl ]    [ Xo ]    [ Xul ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans