|
|
|
Anar a: [ Sert ] [ Servei d ] [ Servei p ] [ Sesc ] [ Sesf ] [ Sesplanes, J ] Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i, finalment, guanyes. (Mahatma Gandhi) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sert i Badia, Domènec (Barcelona, 1866 – 1952) Polític. Fill de Domènec Sert i Rius. Fou diputat a les corts per Manresa i president del Foment del Treball Nacional. Casat amb una germana de Josep Bertran i Musitu. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sert i Badia, Francesc de Paula (Barcelona, 1863 – 1919) Comte de Sert (1904) 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sert i Badia, Josep Maria (Barcelona, 1874 – 1945) Pintor 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sert i López, Josep Lluís (Barcelona, 1902 – 1983) Arquitecte 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sert i Rius, Domènec (Barcelona, 1832 – 1897) Fabricant de tapissos i pintor. Format a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Primerament es dedicà a l'escenografia i, juntament amb Penne i Malató, féu decorats per al Teatre del Liceu. El 1854 fou nomenat director de la fàbrica de tapissos i catifes fundada pel seu cunyat Bonaventura Solà. Entre els premis obtinguts per obres sortides d'aquesta fàbrica, cal esmentar: medalla d'or a l'Exposició de París del 1878 i medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona (1888). Col·laborà amb ell el seu germà Josep. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 ANDORRA - GEOGRAFIA Serters (Sant Julià de Lòria, Andorra) Poble (1.295 m alt) (ort trad: Certers), al nord de la vila, situat en un coster, a la dreta del riu de Serters, afluent, per l'esquerra, de la Valira. 8 CATALUNYA - HISTÒRIA Servàs (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Antic monestir 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Servat i Marquet, Francesc (Barcelona, 1868 - ? , s. XX) Químic 10 CATALUNYA - CULTURA Servei Aerològic de Catalunya (Catalunya, 1913 - ) Organisme 11 CATALUNYA - CULTURA Servei Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya Veure> Servei Geogràfic de Catalunya. 12 CATALUNYA - POLÍTICA
13 CATALUNYA - POLÍTICA Servei Català de Trànsit (Catalunya, gen/1998 - ) Organisme dependent de la Generalitat. Anteriorment anomenat Institut Català de la Seguretat Viària, adoptà el seu nom actual quan començà el traspàs de competències en matèria viària del govern espanyol al de la Generalitat. En un primer moment el traspàs afectà només les comarques gironines, però al maig del 1999 s'hi incorporaren les de Lleida, i des de l'1/des/2000 el traspàs quedà completat amb la resta de comarques catalanes. Les tasques bàsiques del Servei són l'elaboració i aplicació del pla català de seguretat viària, el foment de l'educació viària i la informació permanent sobre la situació de les vies catalanes. 14 CATALUNYA - POLÍTICA Servei Central d'Estadística (Catalunya, 1/jul/1934 – 1939) Organisme dependent de la presidència de la Generalitat. El dia 27/jul/1934 en fou nomenat director J.A. Vandellòs. El servei continuà la publicació del "Butlletí Mensual d'Estadística", que havia iniciat l'Institut d'Investigacions Econòmiques. Recollí i publicà unes sèries molt acurades d'estadístiques del Principat: sobre la població el 1936, el moviment demogràfic, els pressuposts municipals i les produccions agro-pecuàries. Durant els anys 1936-38 el director fou Jaume Alzina i Caules. 15 CATALUNYA - CULTURA Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya (Catalunya, s. XX - ) Conjunt d'òrgans 16 CATALUNYA - CULTURA Servei de Biblioteques al Front (Catalunya, 1937 – 1939) Organisme 17 CATALUNYA - CULTURA Servei de Conservació i de Catalogació de Monuments (Catalunya, 1914 - ) Servei de l'IEC 18 CATALUNYA - POLÍTICA
19 CATALUNYA - CULTURA Servei de Documentació d'Història Local de Catalunya (Catalunya, 1987 - ) Servei 20 CATALUNYA - EMPRESA Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació (Catalunya, 1996 - ) Organisme 21 CATALUNYA - CULTURA Servei de Meteorologia de Catalunya (Catalunya, 1996 - ) Organisme responsable de la meteorologia al Principat. Adscrit al departament de medi ambient de la Generalitat de Catalunya. Per la seva estructura podria ésser considerada com una reinstauració modernitzada del Servei Meteorològic de Catalunya, el qual fou suprimit l'any 1939. 22 CATALUNYA - POLÍTICA Servei de Tramitació de Justícia Gratuïta (Catalunya, 12/jul/1996 - ) Servei d'atenció al ciutadà a través del qual hom tramita gratuïtament les sol·licituds presentades per aquells ciutadans que no tenen els suficients recursos econòmics per a litigar. També notifica personalment als ciutadans la resolució i, si escau, la designació provisional d'advocat i procurador del torn d'ofici. Aquest servei depèn del Col·legi d'Advocats de Barcelona. 23 CATALUNYA - CULTURA Servei d'Ensenyament del Català (SEDEC) (Catalunya, 1978 - ) Servei d'assessorament creat per la Generalitat de Catalunya en matèria de normalització lingüística per a les entitats responsables de l'ensenyament del català. Ha jugat un paper important en els programes d'immersió lingüística. 24 CATALUNYA - CULTURA
25 CATALUNYA - CULTURA Servei d'Informació i Promoció d'Activitats Juvenils (SIPAJ) (Catalunya, 1975 - ) Entitat 26 CATALUNYA - POLÍTICA Servei d'Investigació Agrària (Catalunya, 1979 - ) Òrgan 27 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Servei d'Investigacions Prehistòriques (SIP) (País Valencià, 1927 - ) Servei d'arqueologia 28 CATALUNYA - CULTURA Servei Geogràfic de Catalunya (Catalunya, 1915 – 1939) Organisme creat per la Mancomunitat 29 CATALUNYA - CULTURA Servei Meteorològic de Catalunya (Catalunya, 31/mar/1921 – 1939) Organisme 30 CATALUNYA - CULTURA
31 CATALUNYA - EMPRESA Servei Tècnic del Crèdit i de l'Estalvi (Catalunya, 9/gen/1937 – 1939) Organisme creat per la Generalitat (per un dels decrets de s'Agaró) a fi de coordinar les funcions d'intervenció de les activitats bancàries i de defensa de l'estalvi que corresponien al departament de finances, al Consell Superior del Crèdit i de la Banca, al Consell General de l'Estalvi i al Consell General de la Banca Catalana. 32 CATALUNYA - CULTURA Serveis de Cultura al Front (Catalunya, 13/set/1937 – 1939) Organisme creat per la Generalitat, per tal de fer arribar als fronts en lluita les diverses manifestacions de la cultura catalana. Llurs objectius eren, fonamentalment, d'estimular la protecció de literatura de guerra en català i de fer-la arribar al front, intensificar en un pla conjunt el Servei de Biblioteques al Front i organitzar les milícies de cultura integrades per mestres catalans. Depenia del departament de cultura, a través de la Institució de les Lletres Catalanes, i tenia l'assessorament del Comissariat de Guerra. 33 CATALUNYA - EMPRESA Serveis d'Indústria (Catalunya, 23/abr/1934 – 1939) Organisme creat per decret de la conselleria d'economia de la Generalitat. S'ocupava de la política industrial i dels serveis relacionats amb el procés industrial. Va estar en funcionament fins a la fi de la guerra civil. 34 CATALUNYA - POLÍTICA Serveis Públics, Conselleria de (Catalunya, 1936 – 1939) Departament 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Servera, Jaume Veure> Cervera, Jaume. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Servera, Joan Baptista (la Salzadella, Baix Maestrat, 1670 – València, 1746) Frare carmelità. Deixà escrits nou volums de sermons i de treballs diversos. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Servera, Joan Baptista (Gata, Marina Alta, 1707 - Cadis ?, Andalusia, 1785) Prelat i frare 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Servera i Jaume, Francesc Marià (Sineu, Mallorca, 1827 - s XIX) Escriptor. Es llicencià a Barcelona en medicina i cirurgia (1840) i exercí a Sineu. Publicà nombroses novel·les històriques: La huérfana de Barcelona (1850), El mundo tal cual es (1863), El cardenal Alberoni o el hijo del jardinero (1867) i drames del mateix estil: Las intrigas de un privado (1845), Doña Elvira de Belloch (1851), etc. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Servés, Josep (Catarroja, Horta, s. XVII - ? , s. XVIII) Frare carmelità 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Servusdei (Agde, Narbonesa, França, s IX – Girona, 908) Clergue. Fou nomenat bisbe de Girona en morir Teotari, bisbe d'aquesta diòcesi (887). Deposat pels comtes d'Empúries i pel bisbe Esclua d'Urgell, que nomenaren Ermemir, hagué de fugir i es refugià a Banyoles. El 892 fou reincoporat a la seu gironina i aconseguí un rescripte del rei Odó a Mehun-sur-Loire que li garantia la lliure possessió del bisbat. El 891 o el 897 obtingué butlles papals que li ho confirmaren. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sesagudes, Umbert de ( ? , 1041 – 1082) Magnat comtal 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sescars, Aimó de (Catalunya, s XIV) Poeta. Entre el 1380 i el 1399 escriví Lausor de la divinitat, resúm esquemàtic i versificat de la doctrina cristiana. De tipus narratiu, consta de 347 octosíl·labs apariats. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sescars, Amanieu de (Catalunya ?, s XIII) Cavaller i trobador en llengua occitana. Al servei a Jaume II a Sicília. Se'n conserven dues epístoles amoroses -o saluts d'amor- i dues composicions més -Ensenhament del scudier i Ensenhament de la donzèla-, interessant per al coneixement dels costums de la noblesa de l'època a través de petits retaules de la vida quotidiana. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sescebes (Alt Empordà) Veure> Sant Climent Sescebes. 47 CATALUNYA - HISTÒRIA Sescebes d'Empordà (Sant Climent Sescebes, Alt Empordà) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sescelades (Tarragona, Tarragonès) Veure> Sant Pere de Sescelades. 49 CATALUNYA - HISTÒRIA
50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sescloses, Sant Joan (Peralada, Alt Empordà) Veure> Sant Joan Sescloses. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sescomes, Arnau (Puig-reig, Berguedà, s. XIII – Tarragona, 1346) Eclesiàstic i polític 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sescomes, Ramon ( ? , ? ) Protonotari reial 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sescomes, Romeu (Tarragona, s XIV – Lleida, 1380) Prelat i polític. Canonge de Barcelona i bisbe de Lleida (1361-80). Fou conseller de Pere III el Cerimoniós el 1361. El 1367 intervingué en els convenis amb el príncep de Gal·les; el 1370 participà en les negociacions d'aliança amb Navarra, i el 1371 al pacte de pau amb Castella, signat a Castellfabib. Presidí les Corts de Catalunya, i també la Generalitat (1372). El 1375 negocià amb Castella, i al cap d'un any fou un dels juradors de la pau d'Almazán. Fou un eficaç col·laborador de la política municipal dels paers de Lleida. Consagrà l'església de Sant Joan i fundà la capella de Jesús. Promulgà decrets sinodals importants. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sescorjada, serra de (Viella / Canejan, Vall d'Aran) Serra (2.440 m alt), que separa les valls de Toran i de Varradós. El barranc de Sescorjada és afluent, per la dreta, del riu de Varradòs. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sescorts (l'Esquirol, Osona) Veure> Sant Martí Sescorts 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sesé i Artaso, Antoni ( ? , s. XIX – Barcelona, 1937) Dirigent comunista 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sesenanda ( ? , ? ) Filla de Sunifred I 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sesescales, Bernat de ( ? , s. XIV) Militar i cortesà 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seset ben Ishaq ben Yosef Benvenist (Barcelona, 1131 – 1209) Metge, financer i diplomàtic 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sesfàbregues, Guillem ( ? , ? ) Cosí germà de Ramon Muntaner 62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sesfonts, Guillem (Rosselló, s. XIV) Cavaller 63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sesfonts, Guillem (Rosselló, s XIV) Cavaller. Fill de Guillem. El 1343 fou posat per Jaume III de Mallorca com a capità de la guarnició de Canet de Rosselló, amb Francesc d'Oms. Les seves dissensions amb aquest afavoriren el lliurament de la plaça a Pere III. 64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sesga (Ademús, Racó) Llogaret (1.156 m alt), al sud-est de la vila, al vessant septentrional de la serra d'El Magallón. 65 CATALUNYA - HISTÒRIA
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sesgorgues (Tavertet, Osona) Veure> Sant Bartomeu Sesgorgues. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Sesgueioles (Sant Martí Sesgueioles, Anoia) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Seslòsses, estany de (Salardú, Vall d'Aran) Estany de capçalera del riu de Rencules, de l'antic mun. d'Arties 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sesoliveres (Piera, Anoia) Veure> Sant Jaume Desoliveres. 70 CATALUNYA - HISTÒRIA Sespasa, castell (Sales de Llierca, Garrotxa) Antic castell (o castell d'Espasa), situat dalt un penyal, prop del pas d'en Roca, enlairat a l'esquerra del Llierca, al sud-oest dels cingles de Gitarriu. Esmentat a mitjan s XIII, formava part de la baronia de Sales. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sesperxes (Sant Martí de Centelles, Osona) Veure> Sant Miquel Sesperxes. 72 EUROPA - BIOGRAFIA Sesplanes (Grècia , ? - ? ) Família de cavallers 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA
74 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sesplanes, Dalmau (Perpinyà ?, s. XIV - Barcelona ?, 1383) Astrònom i astròleg 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sesplanes, Guillem ( ? , s. XIV) Veguer i castellà d'Atenes 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sesplanes, Jaume ( ? , s. XIV) Cavaller 77 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Sesplanes, Joan (Grècia, s. XIV) Cavaller. Fill de Jaume Sesplanes, el duc Joan II confirma les donacions fetes al seu pare per Frederic II de Sicília a Atenes. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sesplanes, Pere (País Valencià, s. XIV) Filòsof. Estudià a Lleida. Destacà entre els defensors de les doctrines de Ramon Llull. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sesposes, Berenguer (Catalunya, s XII – s XIII) Patró de galera. Un dels millors de la marina catalana del seu temps. Portà el rei Jaume I en el tercer viatge d'anada i tornada de Mallorca (1231). 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sespujades, Bartomeu ( ? , s. XIV) Cavaller 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Sespujades, Bernat (Sardenya, Itàlia, s. XIV) Cavaller i vicealmirall. Segurament fill de l'homònim i continuador de la seva acció a Sardenya. El 1369 col·laborava amb Gilabert de Cruïlles a sufocar la revolta de Sàsser. Tenia llavors el títol de vice-almirall. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sespujades, Guillem ( ? , s. XIII) Marí 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sesrovires (Subirats, Alt Penedès) Veure> Sant Joan Sesrovires. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sesrovires (Baix Llobregat) Veure> Sant Esteve Sesrovires. 86 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Sessa, ducat de (Nàpols, Itàlia) Títol, concedit a Gonzalo Fernández de Córdoba y de Herrera 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sesserres, Sant Martí (Cabanelles, Alt Empordà) Veure> Sant Martí Sesserres. 89 FRANJA PONENT - MUNICIPI Sessué (Alta Ribagorça) Municipi: 5,27 km2, 996 m alt, 130 hab (1999) 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sestrer (Canejan, Vall d'Aran) Caseria, a l'est del poble, a la dreta del riu de Toran. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sestronques (Anglès, Selva) Veure> Sant Pere Sestronques. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sesvinyes, Sant Miquel (Serinyà, Pla de l'Estany) Veure> Sant Miquel Sesvinyes.
Anar
a: [ Sert ]
[ Servei d ] [ Servei
p ]
[ Sesc ] [ Sesf ]
[ Sesplanes, J ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
