[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:  [ Sant Gi ] [ Sant H ] [ Sant Iscle de V ] [ Sant Jaume de F ] [ Sant Jaume dels ] [ Sant Joan ]

Si un instant pot justificar una vida, un matís pot justificar un llibre. (Jordi Llimona i Barret)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Gil  (Queralbs, Ripollès)  Santuari de la vall de Núria, al peu del Puigmal, a l'indret on segons una tradició habità com a penitent l'abat Gil i deixà a la cova on residia una imatge de la Mare de Déu (la de Núria), una campana i una olla. La tradició és molt antiga, però la primera capella fou bastida el 1615. Restaurada el 1715, fou ampliada el 1925 amb elements del vell santuari de Núria, puig que aleshores hom hi féu treballs d'ampliació. És famosa la font de Sant Gil, d'aigües gelades, que brolla prop de la capella.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Gili  (Lleida, Segrià)  Antiga parròquia de la ciutat. Erigida poc després de la conquesta cristiana de la ciutat al raval de Sant Gili, format més enllà de la porta de Corbins (dita, després, porta de Sant Gili), a la partida de les Pardinyes Altes, al peu septentrional del Sas. El raval fou poblat al començament del s XV i fou destruït durant la guerra contra Joan II (inclosa l'església parroquial, romànica). Restà despoblat, fins que al seu indret sorgí una part de l'eixample modern de Lleida. El sector proper d'horta, les Pardines Altes, ha estat conegut amb el nom d'horts de Sant Gili.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Gra  (Pinós, Solsonès)  Llogaret i antiga quadra, al nord-est de l'església de Pinós, a la vall de la riera de Matamargós, entre els llocs de Su i de Matamargós. La seva església és dedicada a sant Grau.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Grau d'Anglerill  (Navès, Solsonès)  Església i antiga parròquia, al sud del terme, vora el límit amb el de Clariana de Cardener. Depèn de la parròquia de Sant Andreu de Linya.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Grau d'Ardenya  (Tossa, Selva)  Santuari, al sector més elevat de la serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes (que culmina a 519 m alt al puig de Cadiretes), a la capçalera de la riera de Sant Lionç o riera de Sant Grau. El santuari, que existia ja al s XVII, fou renovat el 1882; depèn del patronat de l'ajuntament. Modernament ha restat inclòs en una urbanització particular; hom construí prop seu un hotel, actualment tancat.

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Grau de Ginebret  (Gombrén, Ripollès / la Pobla de Lillet, Berguedà)  Antiga església entre els dos municipis

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Grau de Talltorta  (Bolvir, Baixa Cerdanya)  Despoblat.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Grau d'Entreperes  (Sales de Llierca, Garrotxa)  Veure> Entreperes.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Gregori  (Vinaròs, Baix Maestrat)  Ermita, propera al nucli urbà

10 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Gregori  (Gironès)  Municipi: 49,2 km2, 112 m alt, 2.288 hab (1999)

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Gregori  (Osor, Selva)  Veïnat

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Gregori, jaciment de  (Falset, Priorat)  Jaciment, bàsic en la definició del complex microlaminar de l'Epipaleolític mediterrani peninsular. Dels cinc nivells diferenciats a l'abric, els tres més antics corresponent al gravetià, el solutrià i el magdalenià (fases del Paleolític Superior), mentre que els dos més moderns són epipaleolítics. D'entre els seu utillatge microlític, predominen les petites fulles o puntes de dors rebaixat, juntament amb abundants rascadors.

13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Guillem de Combret  (el Tec, Vallespir)  Santuari (1.288 m alt), al sector mitjà de la vall de la Comalada, al vessant meridional del massís del Canigó (un dels seus contraforts occidentals, el pla Guillem, ha rebut el nom d'aquest santuari). És un edifici romànic, amb absis quadrat i campanar d'espadanya, que, segons la tradició, fou construït personalment per sant Guillem. L'església (aleshores de Santa Magdalena) fou donada el 1195 pel bisbe d'Elna al monestir d'Arles.

14 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraSant Guim de Freixenet  (Segarra)  Municipi: 24,86 km2, 738 m alt, 1.071 hab (2004). Situat a la part oriental de l'Alta Segarra, en contacte amb l'Anoia, a l'est de Cervera, entre la vall del riu d'Ondara i la capçalera del Sió. Els conreus són tots pràcticament de secà (cereals, llegums, farratge i ametllers), la vinya ha desaparegut. Darrerament s'ha incrementat molt la ramaderia, especialment de bestiar porcí. Indústria alimentària (farineres), de la construcció i mecànica. El poble és un nucli modern, conegut també amb el nom de Sant Guim de l'Estació. L'antic cap era el poble de Freixenet de Segarra. El terme comprèn, a més, els pobles de Sant Guim de la Rabassa, la Rabassa, la Tallada, Sant Domí i el Castell de Santa Maria, els petits nuclis d'Altadill i d'Amorós, la quadra de Palamós i l'antic terme de Vilalta. Àrea comercial de Cervera. Ajuntament de Sant Guim de Freixenet

15 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Guim de la Plana  (Segarra)  Municipi: 12,13 km2, 556 m alt, 194 hab (1999)

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Guim de la Rabassa  (Sant Guim de Freixenet, Segarra)  Poble

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Guim de l'Estació  (Sant Guim de Freixenet, Segarra)  Poble (738 m alt) i cap del municipi, al sud-est de l'antic cap del municipi, Freixenet de Segarra, i al nord-est del poble de Sant Guim de la Rabassa. El nucli ha sorgit al voltant de l'estació del ferrocarril de Barcelona a Lleida.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Hilari d'Abrera  (Abrera, Baix Llobregat)  Església pre-romànica

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Hilari de Cardó  (Benifallet, Baix Ebre)  Veure> Cardó.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Hilari de Lleida  (Lleida, Segrià)  Monestir de monges cistercenques

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Hilari Sacalm  (Selva)  Municipi: 83,56 km2, 791 m alt, 4.932 hab (1999)

22 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Sant Hipòlit de la Salanca  (Rosselló)  Municipi: 13,81 km2, 3 m alt, 1.849 hab (1999)

23 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaSant Hipòlit de Voltregà  (Osona)  Municipi: 0,90 km2, 533 m alt, 2.981 hab (1999)

24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Honorat  (Algaida, Mallorca Oriental)  Ermita del puig de Randa

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Honorat  (Peramola, Alt Urgell)  Ermita (1.061 m alt), al cim de la serra de Sant Honorat, que s'alça al nord de la vila, damunt la vora dreta del grau d'Oliana, sobre Castell-llebre.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Ignasi, vescomtat de  (Catalunya)  Títol, atorgat el 1837 pel pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó, al marquès consort de Monistrol d'Anoia, Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner, baró de Beniparrell, únic titular.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ildefons  (Cornellà del Llobregat, Baix Llobregat)  Barri residencial i perifèric de la ciutat

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Iscle de Bages  (Sant Fruitós de Bages, Bages)  Poble, a l'extrem nord-oest del terme, en terreny pla recorregut per la sèquia de Manresa. L'església, documentada des del 937, avui tinença parroquial de Santpedor, fou una de les set filials de la col·legiata de Manresa. És una construcció d'origen romànic. Prop seu ha sorgit últimament l'important nucli de Pineda de Bages, nou barri residencial de la burgesia manresana.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Iscle de Colltort  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)  Poble

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Iscle de les Feixes  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)  Llogaret

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Iscle de Pineda  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)  Veure> Sant Iscle de Colltort.

32 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeSant Iscle de Vallalta  (Maresme)  Municipi: 17,72 km2, 129 m alt, 1.016 hab (2004). Situat a l'interior de la comarca, accidentat pels vessants meridionals de la serra del Montnegre, a la vall de capçalera de la riera de Vallalta o de Sant Pol, que formen diversos barrancs. Boscs de pins, alzines i castanyers. Han desaparegut la vinya i els conreus de secà. L'economia és basa en l'agricultura de regadiu; els conreus principals són els d'horta i els maduixots. Indústria tèxtil cotonera i de la construcció. La funció de centre d'estiueig i segona residència s'ha incrementat els darrers anys. El poble és a l'esquerra de la riera de Vallalta. L'església parroquial, esmentada ja a la fi del s XI, és de construcció moderna. Dins el seu terme parroquial, al lloc dit la vall de Canet i Romeguera, sorgí el nucli que havia d'esdevenir Canet de Mar. Área comercial de Calella.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Iscle de Vidreres, castell de  (Vidreres, Selva)  Antic castell

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Iscle d'Empordà  (Serra de Daró, Baix Empordà)  Poble

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Isidre de Benaixeve  (Montcada de l'Horta, Horta)  Poble

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Isidre de la Quar  (la Quar, Berguedà)  Ermita, prop del cim de la serra de Sant Isidre (1.122 m alt), que separa les valls de la Portella, al nord, i les de la Riba i Sant Maurici, al sud.

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jaume  (Castelldans, Garrigues)  Antic terme, al nord del terme, vora el de Puigverd de Lleida. És esmentat encara el primer terç del s. XIX.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume  (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental)  Veure> Molinot, el.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume  (Sant Vicenç de Castellet, Bages)  Església (838 m alt), a l'est del nucli urbà, al cim d'un turó que limita amb el municipi de Mura.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Jaume  (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)  Església i caseria, a la dreta del torrent de Sant Jaume, que neix al cingle del Moliner, prop de Vacarisses, i, després de limitar els termes d'Olesa i d'Abrera, al Baix Llobregat, amb el de Viladecavalls del Vallès, s'uneix al torrent de Gaià, per la dreta, sota el poble d'Ustrell.

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jaume, castell de  (Cadaqués, Alt Empordà)  Antiga fortificació (o de les Creus), actualment en ruïnes, que domina la vila, en una elevació, al camí de Portlligat, aixecada en època moderna per a protegir el port. A mitjan s XIX era ja en estat ruinós.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume, castell de  (Castellví de Rosanes / Martorell, Baix Llobregat)  Veure> Rosanes, castell de.

43 PAÍS VALENCIÀ  GEOGRAFIA

Sant Jaume, posada de  (Oliva, Safor)  Hostal i caseria

44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Jaume, vall de  (Fenollet, Fenolleda)  Veure> Fenollet, vall de.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume d'Anoia  (Piera, Anoia)  Veure> Sant Jaume Desoliveres.

46 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Jaume de Calaons  (Catllà de Conflent, Conflent)  Santuari (531 m alt)

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Jaume de Castellmós  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)  Antiga església

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Jaume de Fadrell  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Santuari

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume de Fenollet  (Sant Bartomeu del Grau, Osona)  Església romànica

50 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Jaume de Frontanyà  (Berguedà)  Municipi: 21,15 km2, 1.080 m alt, 30 hab (1999)

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume de Frontanyà, monestir de  (Berguedà)  Canònica agustiniana

52 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Jaume de Llierca  (Garrotxa)  Municipi: 7,13 km2, 203 m alt, 711 hab (1999)

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume de Montbac  (Ripoll, Ripollès)  Veure> Sant Jaume del Barretó

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Jaume de Pallars  (Tremp, Pallars Jussà)  Antic col·legi i convent dominicà

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume de Palou  (el Pla del Penedès, Alt Penedès)  Església

56 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Jaume de Perpinyà  (Perpinyà, Rosselló)  Antiga parròquia

57 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Jaume de Queixàs  (Queixàs, Rosselló)  Antiga església parroquial (396 m alt)

97 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jaume de Queralt  (Bellprat, Anoia)  Antiga parròquia (o Sant Cristòfol de Queralt), prop de l'antic castell de Queralt. És una església romànica (s XI), molt modificada i, ara, en estat ruïnós. Des del s XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi (tenia 7 masies l'any 1686). Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella.

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jaume de Rifà  (Vilamajor, Vallès Oriental)  Antiga església i antic convent

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume de Riner  (Riner, Solsonès)  Església (822 m alt), situada al nord-oest del santuari del Miracle, prop del terme de Llobera de Solsonès.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume de Traià  (Argentona, Maresme)  Veure> Traià

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Jaume de Vallparadís  (Terrassa, Vallès Occidental)  Veure> Vallparadís

62 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jaume de Viladrover  (el Brull, Osona)  Antiga sufragània de la parròquia

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume del Barretó  (Ripoll, Ripollès)  Església de l'antic mun. de la Parròquia de Ripoll. Fa costat al mas del Barretó i la seva situació forma com un entrant dins el terme de Vidrà. S'aixecà el s. XII; les notícies començen l'any 1317. Abans s'en deia Sant Jaume de Montbac (i de Bonbac). Actuà com a sufragània de Llaés els s. XVI i XVII. És un interessant edifici romànic (s. XII). Ha estat restaurada modernament (1975).

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume dels Bancs  (Montmajor, Berguedà)  Església romànica, a l'enclavat de Comesposades, al peu dels cingles de Capolat, entre la Móra i el Cint, dins l'antic terme de Correà. Prop seu hi ha la bòfia de Sant Jaume.

65 ANDORRA - GEOGRAFIA

Sant Jaume dels Cortals  (Encamp, Andorra)  Església preromànica (1.804 m alt) de la parròquia, situada al cim d'un serrat que separa les valls dels Cortals i d'Ensagens.

66 CATALUNYA - MUNICIPI

Stuació de la comarca del Baix PenedèsSant Jaume dels Domenys  (Baix Penedès)  Municipi: 24,46 km2, 213 m alt, 1.725 hab (2004). Situat al nord-est de la comarca, al límit amb l'Alt Penedès i el Garraf i accidentat per la serra de Montmell. Hi predomina l'agricultura de secà, amb conreus de vinya, oliveres i ametllers; el regadiu produeix hortalisses. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria alimentària (embotits). El poble és al sector meridional del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume. El municipi comprèn, a més, els pobles de Lleger, Torregassa, el Papiolet, les caseries de l'Hostal Nou, la Pujada, Gomila i la Carronya, el barri de Cornudella i les Casetes de Llobets, les antigues quadres de Giminells, el Gatell, Vallfort i Miravalls, i el santuari dels Arquets. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Jaume dels Solers  (Vilanant, Alt Empordà)  Església (o dels Verders), a la dreta del riu Manol, prop del mas Rodeja.

68 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Jaume d'Enveja  (Montsià)  Municipi: 48,8 km2, 3.331 hab (1999)

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jaume Desoliveres  (Piera, Anoia)  Poble (187 m alt)

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jeroni  (Monistrol de Montserrat, Bages)  Ermita (1.130 m alt)

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Jeroni, Antoni de  (Vic, Osona, s. XVIII – 1802)  Escriptor i frare trinitari

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Jeroni de Cotalba  (Alfauir, Safor)  Veure> Cotalba.

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Jeroni de Gandia  (Alfauir, Safor)  Veure> Cotalba.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Jeroni de la Murtra  (Badalona, Barcelonès)  Veure> Murtra, monestir de la.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron  (Barcelona, Barcelonès)  Veure> Vall d'Hebron, monestir de la.

76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Jeroni de Mallorca  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Convent de monges jerònimes

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Jeroni de Matada  (Llaurí, Ribera Baixa)  Veure> Matada.

78 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sant Jeroni de Xàbia  (Xàbia, Marina Alta)  Antic convent de frares jerònims (1374)

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan  (Montblanc, Conca de Barberà)  Ermita (68 m alt)

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Joan  (el Tossal, Noguera)  Església i antic castell

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan  (Artesa de Segre, Noguera)  Església i antiga parròquia, a l'antic terme d'Anya, vora el camí de Montmagastre, al terme del qual pertany. És esmentada ja a la fi del s XI.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan  (Cervelló, Baix Llobregat)  Església romànica, abandonada, al centre del pla de Sant Joan, a l'esquerra de la confluència de la riera de la Palma amb la de Cervelló.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Joan, Ausiàs de  (Catalunya, s. XV)  Escriptor. Participà al certamen poètic de 1488, convocat en honor de sant Cristòfol.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Joan, Bernat de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Diplomàtic. Serví Jaume II. El 1308 fou ambaixador a Bugia i preparà la situació perquè els missatgers d'aquesta ciutat nord-africana es traslladessin a Barcelona i hi convinguessin el tractat de 8/mai/1309, que establia notables avantatges per als catalans. Tornà aleshores a Bugia perquè el soldà ratifiqués les còpies del tractat, que ell duia.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Joan, castell de  (Blanes, Selva)  Antic castell

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Joan, castell de  (Lloret de Mar, Selva)  Antic castell (68 m alt)

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Joan, castell de  (Xàbia, Marina Alta)  Castell de la vila, esmentat el s XVIII

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan, castell de  (Tortosa, Baix Ebre)  Veure> Suda de Tortosa, la

89 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sant Joan, cavalleria de son  (Mallorca)  Alqueria pertanyent als Montcada

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Joan, Felip de  ( ? , s. XVII)  Frare carmelità

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Joan, Francesc Nicolau de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

92 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Joan, quadra de  (Aiguaviva, Gironès)  Antiga quadra, centre de la casa templera (després hospitalera) del Temple de Santa Magdalena.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan, serra de  (Coll de Nargó, Alt Urgell)  Contrafort (1.745 m alt) de l'antic mun. de Montanissell

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Joan, serra de  (Alt Maestrat / Plana Alta)  Alineació muntanyosa, entre les dues comarques

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Joan, torre de  (Amposta, Montsià)  Antiga torre de defensa

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Joan, vall de  (Ripollès)  Sector de la conca alta del Ter, a la comarca

Anar a:  [ Sant Gi ] [ Sant H ] [ Sant Iscle de V ] [ Sant Jaume de F ] [ Sant Jaume dels ] [ Sant Joan ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans