|
|
|
Anar a: [ Llie ] [ Llim ] [ Llinars ] [ Llinas ] [ Lliri ] [ Llitr ] He estat un home afortunat: res en la vida em va ser fàcil. (Sigmund Freud) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llierca, el (Garrotxa) Riu de la comarca. Corre en direcció noroest-sudest, entre la serra de Bestracà i les muntanyes de la Mare de Déu del Mont. La conca alta es localitza entre les serres de Monars, el coll de la Muga i el pic de Bassegoda. És format per l'aiguabarreig de les aigües del Beget i del riu d'Oix, i, a Sant Jaume de Llierca, desguassa per l'esquerra al Fluvià, riu del qual és el principal afluent. Una part de les seves aigües s'infiltren a través de les fissures calcàries eocèniques, i recorren uns 20 km, fins a reaparèixer a l'estany de Banyoles. 2 CATALUNYA - POLÍTICA Lliga Catalana (Catalunya, 1933 – 1939) Nom de la Lliga Regionalista 3 CATALUNYA - POLÍTICA Lliga de Catalunya (Barcelona, 5/nov/1887 – 1901) Entitat política catalana. Constituït quan un grup abandonà el Centre Català a causa del desacort amb Valentí Almirall. En fou president F. Romaní i Puigdengoles i entre els seus membres hi havia A. Guimerà, J.J. Permanyer, F. Alsina i Ll. Domènech i Montaner. Posteriorment s'hi afegí un grup de joves del Centre Escolar Catalanista, entre els quals s'hi trobaven N. Verdaguer i Callís, E. Prat de la Riba, J. Puig i Cadafalch i Ll. Duran i Ventosa. L'any 1888, quan fou reina dels Jocs Florals la regent Maria Cristina d'Habsburg, la Lliga va adreçar-li un missatge, en català, on la saludava com a comtessa de Barcelona i li demanava la instauració d'un sistema autonòmic. També participà activament en la campanya contra el nou codi civil, l'any 1898, que assolí un èxit sorollós. Sota l'impuls de la Lliga va néixer, el 1891, la Unió Catalanista i la majoria dels seus membres passaren a formar part, l'any 1901, de la Lliga Regionalista. 4 CATALUNYA - EMPRESA
5 CATALUNYA - CULTURA Lliga del Bon Mot (Barcelona, 1909 - ? ) Entitat fundada per Ricard Aragó 6 CATALUNYA - POLÍTICA Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat (Barcelona, 1899 - ) Entitat religiosa 7 CATALUNYA - POLÍTICA Lliga Lliberal Catalana (Catalunya, 1976 - ) Grup polític 8 CATALUNYA - CULTURA Lliga Nacional d'Associacions de Música (Catalunya, 1922 - ? ) Organisme 9 CATALUNYA - CULTURA Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) (Barcelona, 1976 - ) Entitat 10 CATALUNYA - POLÍTICA Lliga Regionalista (Barcelona, 25/abr/1901 - 1936) Partit polític 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA
12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lligordà (Beuda, Garrotxa) Poble, situat al sector meridional del terme. L'església parroquial (Sant Pere), romànica (s. XII), d'una sola nau, fou donada el 1079 al monestir de Sant Joan les Fonts. Pertangué al vescomtat de Bas. El 1698 era lloc reial. 13 CATALUNYA - MUNICIPI Llimiana (Pallars Jussà) Municipi: 41,03 km2, 790 m alt, 132 hab (1999) 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimona, Joan (Igualada, Anoia, s. XVII – s. XVIII) Industrial 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimona, Miquel (Catalunya, s. XIX) Actor. Es destacà als primers temps del teatre català. Actuà a l'Odeon i al Romea de Barcelona, representant moltes obres de Frederic Soler "Pitarra". 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimona i Barret, Jordi (Barcelona, 20/mai/1924 – 1999) Escriptor i religiós caputxí. Va obtenir la llicència en teologia a Roma (1959). La seva línia eclesial progressista es reflecteix a L'església i l'Estat (1963), Sempre nòmades (1970), Fe sense fronteres (1973), Humans, tanmateix (1973), Els nostres àngels (1981), Per una mort més humana (1991), L'hora dels pobles (1993), Temes de cada dia (1994), Viure (1996) i La tolerància (1997). També ha publicat La noia de Cadaqués i altres històries (1970), un recull de narracions. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimona i Benet, Maria (Barcelona, 1894 – 1985) Escultora. Filla de Josep Llimona i muller del pintor Domènec Carles. Exposà amb el seu marit i en exposicions col·lectives. La seva obra s'inclou dins el noucentisme. És autora d'una figura al·legòrica del monument al doctor Andreu (Tibidabo) i de les sirenes dels jardins de Santa Clotilde, de Lloret de Mar. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimona i Benet, Rafael (Barcelona, 1896 – 1957) Pintor 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimona i Bruguera, Joan (Barcelona, 1860 – 1926) Pintor i decorador. Germà de l'escultor Josep. Començà la carrera d'arquitectura, però va abandonar-la i estudià pintura, amb Frederic Trias i Martí Alsina. Fou un dels fundadors del Cercle Artístic de Sant Lluc (1892). Naturalista de formació, en la seva obra, d'escenes íntimes i paisatges, realitzada amb tècnica perfecta i un acoloriment suau, cerca un simbolisme transcendent, inspirat en Puvis de Chavannes. A més de la vida camperola, el van atraure els temes religiosos moralitzadors. De la seva obra destaquen els quadres El senyor rector, Marta i Maria, Lectura (1891), El retorn de l'hort (1896), Montserrat (1923), els plafons del baldaquí de l'església del monestir de Ripoll, decoració de la cúpula del cambril de Montserrat, dos grans quadres per a l'oratori de Sant Felip Neri i dos plafons per a l'església del Pi, de Barcelona. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimona i Bruguera, Josep (Barcelona, 1864 – 1934) Escultor 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimona i Raymat, Mercè (Barcelona, 1914 – 1997) Il·lustradora de llibres infantils 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimona i Raymat, Núria (Barcelona, 1917 - ) Pintora. Germanà de Mercè. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Ha destacat com a paisatgista. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimós i Oriol, Robert (Barcelona, 1943 - ) Pintor 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llinares, Francesc (Gandia, Safor, 1632 – Albacete, Castella, 1686) Arquitecte 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llinares, Genís (País Valencià ?, s. XVI) Escultor tallista 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llinares i Blasco, Pere Martí (País Valencià ?, s XVI) Escultor tallista. Actiu del 1543 al 1563. Fill de Genís Llinares, al qual ajuda en el notable teginat de la Sala de Corts del Palau de la Generalitat de València. 28 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Llinàritx (es Mercadal, Menorca) Antic lloc 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA
30 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Llinars (Benavarri, Ribagorça) Antic convent dominicà 31 CATALUNYA - HISTÒRIA Llinars, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, concedida el s. XVI 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llinars de l'Aiguadora (Castellar del Riu, Berguedà) Poble i cap del municipi, situat al vessant esquerre de l'aigua d'Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme. És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria (983 m alt). Al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de la Mata. Formava municipi independent a mitjan s. XIX. 33 CATALUNYA - MUNICIPI
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llinars i de Maguerola, Rafael de (Barcelona, 1739 – 1806) Erudit 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llinars i Farell, Joan (Barcelona ?, s. XVII - ? , s. XVIII) Militar i polític 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llinars i Maçanet, Antoni (Artà, Mallorca, 1635 – Madrid, 1693) Missioner franciscà. Fou missioner a l'Índia. Fundà diversos col·legis de missioners, com el d'Escornalbou. Publicà, entre altres obres, la titulada Reglas del misionero'. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llinars i Ortiz de Repiso, Joan Antoni de (Barcelona ?, s. XVIII - ? , s. XIX) Militar i polític 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llinàs, Francesc ( ? , s. XVIII) Compositor 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llinàs, Rafael ( ? , s. XVI - Palma de Mallorca, 1558) Prelat 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llinàs i Carmona, Josep Antoni (Barcelona, 1946 - ) Arquitecte 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llinàs i Esquerrer, Francesc (Barcelona, s. XVII – s. XVIII) Ciutadà de Barcelona. Germà de Joan. En 1713, com a membre del Braç Popular, assistí a la Junta de Braços que decidí continuar la resistència contra Felip V. Fou capità de la Coronela de la capital durant el gran setge franco-espanyol. Fou ferit el 12 ago 1714 defensant el baluard de Santa Clara. Reincorporat al servei, prengué part a la batalla de l'11 de setembre. Formà aleshores els contraatacs de Sant Pere i del Portal Nou que conduí el Conseller en Cap Rafael Casanova amb la bandera de Santa Eulàlia. En aquests combats resultà ferit novament. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llinàs i Esquerrer, Joan ( ? , s. XVII – s. XVIII) Cavaller 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llinàs i Riber, Rafael ( ? , s. XVII – s. XVIII) Capità de la Coronela de Barcelona 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llió, marquès de Veure> Móra i Catà, Josep Francesc de. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lliors (Arbúcies, Selva) Llogaret 49 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Llipodera, riu de la (Castell de Vernet, Conflent) Curs d'aigua del massís del Canigó 50 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Lliri (Castilló de Sos, Alta Ribagorça) Poble, als vessants occidentals del pic Gallinero (2.728 m alt), a la capçalera del barranc de Lliri, afluent per l'esquerra de l'Éssera. L'església parroquial és dedicada a sant Martí. Formava municipi a mitjan s XIX. 51 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Llíria (Camp de Túria) Municipi i capital comarcal: 228,0 km2, 190 m alt, 16.300 hab (1999) 52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llíria, assegador de (Camp de Túria) Carrerada que travessa la comarca pel centre 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llíria, mestre de ( ? , s. XIV) Pintor anònim 55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Llíria i Xèrica, ducat de (País Valencià) Títol, atorgat el 1707 per Felip V, amb la grandesa d'Espanya, al mariscal James FitzJames, primer duc de Berwick. Continua en la mateixa família. El títol ha donat nom al palau de Liria, residència madrilenya dels ducs. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Lliriet (Benidorm, Marina Baixa) Caseria 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llirós, Antoni ( ? , s. XVII – s. XVIII) Militar 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llirt (Anserall, Alt Urgell) Llogaret 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llisas i Fernández, Ramon (Barcelona, 1879 – 1952) Escultor 60 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lliset i Borrell, Francesc (Figuerola d'Orcau, Pallars Jussà, 1932 - ) Economista i escriptor. Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret, és autor d'una àmplia obra sobre temes de gestió municipal i dret administratiu. Ha conreat també la poesia i el conte. 62 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llitera (Fraga, Baix Cinca) Caseria i partida de regadiu 63 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Lliterà (Viacamp, Baixa Ribagorça) Poble 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llitera, la (Catalunya) Regió nord-occidental de la Depressió Central 65 FRANJA PONENT - COMARCA Llitera, la (Franja de Ponent) Comarca: 624,80 km2, 9.961 hab (1999), capital: Tamarit de Llitera 66 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Lliteres i Carrión, Antoni (Artà, Mallorca, v 1675 – Madrid, 1747) Músic. Actuà de baix de viola a la Capilla Real de Madrid a partir del 1693, i la reorganitzà després de l'incendi del palau reial, el 1734, i li donà un nou repertori. Compongué tres misses, catorze salms, vuit magnificats a vuit veus, les sarsueles Coronis i Acis y Galatea (1702) i les òperes Dido y Eneas, Los elementos i Júpiter y Dánae (1700). És autor també de deu Cantadas humanas. Fou un dels músics més notables de la seva època, tant en el camp religiós com en el profà. 68 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Lliterola, vall de (Alta Ribagorça) Vall, a la vall de Benasc, afluent per la dreta de l'Éssera davant els banys de Benasc, que davalla de la línia de crestes que la separa de Comenge, entre el pic de Perdiguero i els pics de Cabrioles, fesa pel coll de Lliterola (3.052 m alt). Al vessant meridional s'estén la gelera de Lliterola, que alimenta l'estany de Lliterola, l'emissari del qual és el torrent de Lliterola. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llitrà, Miquel (Palamós, Baix Empordà, s. XVII – 1649) Frare agustí. Assolí un bon prestigi pels seus sermons, molts del quals foren publicats. 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llitrà, Pere (Illes Balears, s. XV) Escriptor i notari 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llitrà, riera de (Alt Penedès) Afluent esquerrà del riu de Foix (o de les Graus), que neix a les serres de Font-rubí i l'Avellà i desemboca al seu col·lector als Monjos. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llitzet, cap (Berguedà) Cim (2.307 m alt) de la serra d'Ensija (o de la Gallina Pelada), al sector occidental, termenal dels municipis de Fígols de les Mines, Gòsol i Saldes. 73 CATALUNYA - HISTÒRIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lliurans, Llop de (Catalunya, s. XIII – Trípoli ?, Turquia, d 1303) Frare de l'Hospital. Actuà a Terra Santa amb els croats. Fou emissari dels defensors de la plaça d'Acre, atacada i finalment presa pels turcs en 1291, a la de Trípoli. L'acompanyaven en la seva missió tres catalans més: els templers Guillem de Villalba, Bartomeu de Vilafranca i Guillem d'Hostalric. Tots quatre foren capturats. Continuaven presos en 1303, any en què Jaume II s'interessava encara perquè fossin alliberats. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lliurat i Carreras, Frederic (Barcelona, 1876 – 1956) Músic. Fou primer premi de piano a l'Escola Municipal de Música. Guanyà una pensió per ampliar estudis a París i Brussel·les. La seva carrera com a concertista, iniciada amb èxits notables, es frustrà a causa d'un accident que li afectà un dit. És dedicà a l'ensenyament. Fou crític musical de "La Veu de Catalunya" i redactor en cap, amb Joan Salvat, de la "Revista Musical Catalana". Els seus nombrossísims escrits sobre música, encara que esparsos, són d'una qualitat excepcional. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llivi, Francesc de Paula ( ? , s. XIX) Escriptor 77 CATALUNYA - MUNICIPI
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llívia (Lleida, Segrià) Partida 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Llívia, comtat de (Catalunya) Títol concedit pel papa Pius X el 1910, amb caràcter personal, a Dolores de Venero i de Cisteré (morta el 1929), vídua de Josep de Sants de Gregorio, propietaria del mas Concellabre. 80 CATALUNYA - HISTÒRIA Llívia, tractat de (Llívia, Baixa Cerdanya), 12/nov/1660) Pacte signat entre Espanya i França, pel qual la vall de Querol i el territori que la unia al Capcir passava a França i Llívia quedava vinculada al Principat, amb la qual cosa es consumà la separació d'una part de la Cerdanya. 81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llivis, els (Morella, Ports) Dena i caseria, situada uns 6 km al sud de la ciutat; hi ha una església dedicada a sant Pere Màrtir.
Anar
a: [ Llie ]
[ Llim ] [ Llinars ]
[ Llinas ] [ Lliri ]
[ Llitr ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Llinars
del Vallès
Llívia