|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Llie ] [ Llim ] [ Llinars ] [ Llinas ] [ Lliri ] [ Llitr ] Des de Llierca, el fins a Llivis, els
1 CAT GEO Llierca, el (Garrotxa) Riu de la comarca. Corre en direcció noroest-sudest, entre la serra de Bestracà i les muntanyes de la Mare de Déu del Mont. La conca alta es localitza entre les serres de Monars, el coll de la Muga i el pic de Bassegoda. És format per l'aiguabarreig de les aigües del Beget i del riu d'Oix, i, a Sant Jaume de Llierca, desguassa per l'esquerra al Fluvià, riu del qual és el principal afluent. Una part de les seves aigües s'infiltren a través de les fissures calcàries eocèniques, i recorren uns 20 km, fins a reaparèixer a l'estany de Banyoles. 2 CAT POL Lliga Catalana (Catalunya, 1933 – 1939) Nom de la Lliga Regionalista 3 CAT POL Lliga de Catalunya (Barcelona, 5/nov/1887 – 1901) Entitat política catalana. Constituït quan un grup abandonà el Centre Català a causa del desacort amb Valentí Almirall. En fou president F. Romaní i Puigdengoles i entre els seus membres hi havia A. Guimerà, J.J. Permanyer, F. Alsina i Ll. Domènech i Montaner. Posteriorment s'hi afegí un grup de joves del Centre Escolar Catalanista, entre els quals s'hi trobaven N. Verdaguer i Callís, E. Prat de la Riba, J. Puig i Cadafalch i Ll. Duran i Ventosa. L'any 1888, quan fou reina dels Jocs Florals la regent Maria Cristina d'Habsburg, la Lliga va adreçar-li un missatge, en català, on la saludava com a comtessa de Barcelona i li demanava la instauració d'un sistema autonòmic. També participà activament en la campanya contra el nou codi civil, l'any 1898, que assolí un èxit sorollós. Sota l'impuls de la Lliga va néixer, el 1891, la Unió Catalanista i la majoria dels seus membres passaren a formar part, l'any 1901, de la Lliga Regionalista.
5 CAT CUL Lliga del Bon Mot (Barcelona, 1909 - ? ) Entitat fundada per Ricard Aragó 6 CAT POL Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat (Barcelona, 1899 - ) Entitat religiosa 7 CAT POL Lliga Lliberal Catalana (Catalunya, 1976 - ) Grup polític 8 CAT CUL Lliga Nacional d'Associacions de Música (Catalunya, 1922 - ? ) Organisme 9 CAT CUL Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) (Barcelona, 1976 - ) Entitat 10 CAT POL Lliga Regionalista (Barcelona, 25/abr/1901 - 1936) Partit polític 11 CAT GEO Lligallo del Gànguil, el (Camarles, Baix Ebre) Caseria, situada a la zona de contacte entre el secà i el regadiu del delta, al sud-oest de les Cases de Roig. 12 CAT GEO Lligordà (Beuda, Garrotxa) Poble 13 CAT MUN Llimiana (Pallars Jussà) Municipi: 41,03 km2, 790 m alt, 132 hab (1999) 14 CAT BIO Llimona, Joan (Igualada, Anoia, s. XVII – s. XVIII) Industrial 15 CAT BIO Llimona, Miquel (Catalunya, s. XIX) Actor. Es destacà als primers temps del teatre català. Actuà a l'Odeon i al Romea de Barcelona, representant moltes obres de Frederic Soler "Pitarra". 16 CAT BIO Llimona i Barret, Jordi (Barcelona, 20/mai/1924 – 1999) Escriptor i religiós caputxí. Va obtenir la llicència en teologia a Roma (1959). La seva línia eclesial progressista es reflecteix a L'església i l'Estat (1963), Sempre nòmades (1970), Fe sense fronteres (1973), Humans, tanmateix (1973), Els nostres àngels (1981), Per una mort més humana (1991), L'hora dels pobles (1993), Temes de cada dia (1994), Viure (1996) i La tolerància (1997). També ha publicat La noia de Cadaqués i altres històries (1970), un recull de narracions.
18 CAT BIO Llimona i Benet, Maria (Barcelona, 1894 – 1985) Escultora. Filla de Josep Llimona i muller del pintor Domènec Carles. Exposà amb el seu marit i en exposicions col·lectives. La seva obra s'inclou dins el noucentisme. És autora d'una figura al·legòrica del monument al doctor Andreu (Tibidabo) i de les sirenes dels jardins de Santa Clotilde, de Lloret de Mar. 19 CAT BIO Llimona i Benet, Rafael (Barcelona, 1896 – 1957) Pintor 20 CAT BIO Llimona i Bruguera, Joan (Barcelona, 1860 – 1926) Pintor i decorador. Germà de l'escultor Josep. Començà la carrera d'arquitectura, però va abandonar-la i estudià pintura, amb Frederic Trias i Martí Alsina. Fou un dels fundadors del Cercle Artístic de Sant Lluc (1892). Naturalista de formació, en la seva obra, d'escenes íntimes i paisatges, realitzada amb tècnica perfecta i un acoloriment suau, cerca un simbolisme transcendent, inspirat en Puvis de Chavannes. A més de la vida camperola, el van atraure els temes religiosos moralitzadors. De la seva obra destaquen els quadres El senyor rector, Marta i Maria, Lectura (1891), El retorn de l'hort (1896), Montserrat (1923), els plafons del baldaquí de l'església del monestir de Ripoll, decoració de la cúpula del cambril de Montserrat, dos grans quadres per a l'oratori de Sant Felip Neri i dos plafons per a l'església del Pi, de Barcelona. 21 CAT BIO Llimona i Bruguera, Josep (Barcelona, 1864 – 1934) Escultor 22 CAT BIO Llimona i Puigsubirà, Josep (Manresa, Bages, 1879 – Barcelona, 1937) Baríton i director d'orquestra 23 CAT BIO Llimona i Raymat, Mercè (Barcelona, 1914 – 1997) Il·lustradora de llibres infantils 24 CAT BIO Llimona i Raymat, Núria (Barcelona, 1917 - ) Pintora. Germanà de Mercè. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Ha destacat com a paisatgista. 25 CAT BIO Llimós i Oriol, Robert (Barcelona, 1943 - ) Pintor 26 VAL BIO Llinares, Francesc (Gandia, Safor, 1632 – Albacete, Castella, 1686) Arquitecte 27 VAL BIO Llinares, Genís (País Valencià ?, s. XVI) Escultor tallista 28 BAL HIS Llinàritx (es Mercadal, Menorca) Antic lloc 29 CAT GEO Llinars (Odèn, Solsonès) Caseria 30 FRA HIS Llinars (Benavarri, Ribagorça) Antic convent dominicà
32 CAT GEO Llinars de l'Aiguadora (Castellar del Riu, Berguedà) Poble i cap del municipi, situat al vessant esquerre de l'aigua d'Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme. És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria (983 m alt). Al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de la Mata. Formava municipi independent a mitjan s. XIX.
34 CAT BIO Llinars i Aznar, Josep (Broto, Aragó, v 1635 – Barcelona, 1710) Arquebisbe de Tarragona 35 CAT BIO Llinars i de Maguerola, Rafael de (Barcelona, 1739 – 1806) Erudit 36 CAT BIO Llinars i Farell, Joan (Barcelona ?, s. XVII - ? , s. XVIII) Militar i polític 37 BAL BIO Llinars i Maçanet, Antoni (Artà, Mallorca, 1635 – Madrid, 1693) Missioner franciscà. Fou missioner a l'Índia. Fundà diversos col·legis de missioners, com el d'Escornalbou. Publicà, entre altres obres, la titulada Reglas del misionero'. 38 CAT BIO Llinars i Ortiz de Repiso, Joan Antoni de (Barcelona ?, s. XVIII - ? , s. XIX) Militar i polític 39 CAT BIO Llinàs, Francesc ( ? , s. XVIII) Compositor 40 CAT BIO Llinàs, Pau ( ? , s. XVII – s. XVIII) Eclesiàstic 41 BAL BIO Llinàs, Rafael ( ? , s. XVI - Palma de Mallorca, 1558) Prelat
43 CAT BIO Llinàs i Esquerrer, Francesc (Barcelona, s. XVII – s. XVIII) Ciutadà de Barcelona. Germà de Joan. En 1713, com a membre del Braç Popular, assistí a la Junta de Braços que decidí continuar la resistència contra Felip V. Fou capità de la Coronela de la capital durant el gran setge franco-espanyol. Fou ferit el 12 ago 1714 defensant el baluard de Santa Clara. Reincorporat al servei, prengué part a la batalla de l'11 de setembre. Formà aleshores els contraatacs de Sant Pere i del Portal Nou que conduí el Conseller en Cap Rafael Casanova amb la bandera de Santa Eulàlia. En aquests combats resultà ferit novament. 44 CAT BIO Llinàs i Esquerrer, Joan ( ? , s. XVII – s. XVIII) Cavaller 45 CAT BIO Llinàs i Riber, Rafael ( ? , s. XVII – s. XVIII) Capità de la Coronela de Barcelona 46 CAT GEO Llindars (Sant Pere dels Arquells, Segarra) Poble (701 m alt) 47 CAT BIO Llió, marquès de Veure> Móra i Catà, Josep Francesc de 48 CAT GEO Lliors (Arbúcies, Selva) Llogaret 49 NOR GEO Llipodera, riu de la (Castell de Vernet, Conflent) Curs d'aigua del massís del Canigó 50 FRA GEO Lliri (Castilló de Sos, Alta Ribagorça) Poble 51 VAL MUN Llíria (Camp de Túria) Municipi i capital comarcal: 228,0 km2, 190 m alt, 16.300 hab (1999) 52 VAL GEO Llíria, assegador de (Camp de Túria) Carrerada que travessa la comarca pel centre 53 VAL GEO Llíria, camp de (Camp de Túria) Gran pla de la comarca 54 VAL BIO Llíria, mestre de ( ? , s. XIV) Pintor anònim 55 VAL HIS Llíria i Xèrica, ducat de (País Valencià) Títol, atorgat el 1707 per Felip V, amb la grandesa d'Espanya, al mariscal James FitzJames, primer duc de Berwick. Continua en la mateixa família. El títol ha donat nom al palau de Liria, residència madrilenya dels ducs. 56 VAL GEO Lliriet (Benidorm, Marina Baixa) Caseria 57 CAT BIO Llirós, Antoni ( ? , s. XVII – s. XVIII) Militar
59 CAT BIO Llisas i Fernández, Ramon (Barcelona, 1879 – 1952) Escultor 60 FRA GEO Llisat, torrent de (Saünc, Alta Ribagorça) Afluent dretà de l'Éssera 61 CAT BIO Lliset i Borrell, Francesc (Figuerola d'Orcau, Pallars Jussà, 1932 - ) Economista i escriptor. Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret, és autor d'una àmplia obra sobre temes de gestió municipal i dret administratiu. Ha conreat també la poesia i el conte. 62 FRA GEO Llitera (Fraga, Baix Cinca) Caseria i partida de regadiu 63 FRA GEO Lliterà (Viacamp, Baixa Ribagorça) Poble 64 CAT GEO Llitera, la (Catalunya) Regió nord-occidental de la Depressió Central 65 FRA COM Llitera, la (Franja de Ponent) Comarca: 624,80 km2, 9.961 hab (1999), capital: Tamarit de Llitera 66 NOR GEO Lliterà, riera de (Taurinyà, Conflent) Altre nom de la riera de Taurinyà. 67 BAL BIO Lliteres i Carrión, Antoni (Artà, Mallorca, v 1675 – Madrid, 1747) Músic 68 FRA GEO Lliterola, vall de (Alta Ribagorça) Vall de la vall de Benasc 69 CAT BIO Llitrà, Miquel (Palamós, Baix Empordà, s. XVII – 1649) Frare agustí. Assolí un bon prestigi pels seus sermons, molts del quals foren publicats. 70 BAL BIO Llitrà, Pere (Illes Balears, s. XV) Escriptor i notari 71 CAT GEO Llitrà, riera de (Alt Penedès) Afluent esquerrà del riu de Foix (o de les Graus), que neix a les serres de Font-rubí i l'Avellà i desemboca al seu col·lector als Monjos. 72 CAT GEO Llitzet, cap (Berguedà) Cim (2.307 m alt) de la serra d'Ensija
74 CAT BIO Lliurans, Llop de (Catalunya, s. XIII – Trípoli ?, Turquia, d 1303) Frare de l'Hospital. Actuà a Terra Santa amb els croats. Fou emissari dels defensors de la plaça d'Acre, atacada i finalment presa pels turcs en 1291, a la de Trípoli. L'acompanyaven en la seva missió tres catalans més: els templers Guillem de Villalba, Bartomeu de Vilafranca i Guillem d'Hostalric. Tots quatre foren capturats. Continuaven presos en 1303, any en què Jaume II s'interessava encara perquè fossin alliberats. 75 CAT BIO Lliurat i Carreras, Frederic (Barcelona, 1876 – 1956) Músic. Fou primer premi de piano a l'Escola Municipal de Música. Guanyà una pensió per ampliar estudis a París i Brussel·les. La seva carrera com a concertista, iniciada amb èxits notables, es frustrà a causa d'un accident que li afectà un dit. És dedicà a l'ensenyament. Fou crític musical de "La Veu de Catalunya" i redactor en cap, amb Joan Salvat, de la "Revista Musical Catalana". Els seus nombrossísims escrits sobre música, encara que esparsos, són d'una qualitat excepcional. 76 CAT BIO Llivi, Francesc de Paula ( ? , s. XIX) Escriptor 77 CAT MUN Llívia (Baixa Cerdanya) Municipi: 12,84 km2, 1.224 m alt, 961 hab (1999) 78 CAT GEO Llívia (Lleida, Segrià) Partida 79 CAT HIS Llívia, comtat de (Catalunya) Títol concedit pel papa Pius X el 1910, amb caràcter personal, a Dolores de Venero i de Cisteré (morta el 1929), vídua de Josep de Sants de Gregorio, propietaria del mas Concellabre. 80 CAT HIS Llívia, tractat de (Llívia, Baixa Cerdanya), 12/nov/1660) Pacte signat entre Espanya i França, pel qual la vall de Querol i el territori que la unia al Capcir passava a França i Llívia quedava vinculada al Principat, amb la qual cosa es consumà la separació d'una part de la Cerdanya. 81 VAL GEO Llivis, els (Morella, Ports) Dena i caseria, situada uns 6 km al sud de la ciutat; hi ha una església dedicada a sant Pere Màrtir.
Des de Llierca, el fins a Llivis, els l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Llie ] [ Llim ] [ Llinars ] [ Llinas ] [ Lliri ] [ Llitr ]
|
|
|
