1

2

1

Llierca, el  Riu de la comarca de la Garrotxa. Corre en direcció noroest-sudest, entre la serra de Bestracà i les muntanyes de la Mare de Déu del Mont. La conca alta es localitza entre les serres de Monars, el coll de la Muga i el pic de Bassegoda. És format per l'aiguabarreig de les aigües del Beget i del riu d'Oix, i, a Sant Jaume de Llierca, desguassa per l'esquerra al Fluvià, riu del qual és el principal afluent. Una part de les seves aigües s'infiltren a través de les fissures calcàries eocèniques, i recorren uns 20 km, fins a reaparèixer a l'estany de Banyoles.

C

G

2

Lliga Catalana  (Catalunya, 1933 – 1939)  Nom de la Lliga Regionalista

C

P

3

Lliga de Catalunya  (Barcelona, 5/nov/1887 – 1901)  Entitat política catalana

C

P

4

Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona  (Barcelona, fi s. XIX - d 1928)  Entitat

C

N

5

Lliga del Bon Mot  (Barcelona, 1909 - ? )  Entitat fundada per Ricard Aragó

C

C

6

Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat  (Barcelona, 1899 - )  Entitat religiosa

C

V

7

Lliga Lliberal Catalana  (Catalunya, 1976 - )  Grup polític

C

P

8

Lliga Nacional d'Associacions de Música  (Catalunya, 1922 - ? )  Organisme

C

C

9

Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA)  (Barcelona, 1976 - )  Entitat

C

C

10

Lliga Regionalista  (Barcelona, 25/abr/1901 - 1936)  Partit polític

C

P

11

Lligallo del Gànguil, el  Caseria del mun. de Tortosa (Baix Ebre), situada a la zona de contacte entre el secà i el regadiu del delta, al sud-oest de les Cases de Roig.

C

G

12

Lligordà  Poble del mun. de Beuda (Garrotxa)

C

G

13

Llimiana  Municipi del Pallars Jussà: 41,03 km2, 790 m alt, 132 hab (1999)

C

M

14

Llimona, Joan  (Igualada, Anoia, s. XVII – s. XVIII)  Industrial

C

B

15

Llimona, Miquel  ( ? , s. XIX)  Actor

C

B

16

Llimona i Barret, Jordi  (Barcelona, 20/mai/1924 – 1999)  Escriptor i religiós caputxí. Va obtenir la llicència en teologia a Roma (1959). La seva línia eclesial progressista es reflecteix a L'església i l'Estat (1963), Sempre nòmades (1970), Fe sense fronteres (1973), Humans, tanmateix (1973), Els nostres àngels (1981), Per una mort més humana (1991), L'hora dels pobles (1993), Temes de cada dia (1994), Viure (1996) i La tolerància (1997). També ha publicat La noia de Cadaqués i altres històries (1970), un recull de narracions.

C

B

17

Llimona i Benet, Lluís  (Barcelona, 1898 – 1960)  Dibuixant

C

B

18

Llimona i Benet, Maria  (Barcelona, 1894 – 1985)  Escultora

C

B

19

Llimona i Benet, Rafael  (Barcelona, 1896 – 1957)  Pintor

C

B

20

Llimona i Bruguera, Joan  (Barcelona, 1860 – 1926)  Pintor

C

B

21

Llimona i Bruguera, Josep  (Barcelona, 1864 – 1934)  Escultor

C

B

22

Llimona i Puigsubirà, Josep  (Manresa, Bages, 1879 – Barcelona, 1937)  Baríton i director d'orquestra

C

B

23

Llimona i Raymat, Mercè  (Barcelona, 1914 – 1997)  Il·lustradora de llibres infantils

C

B

24

Llimona i Raymat, Núria  (Barcelona, 1917 - )  Pintora

C

B

25

Llimós i Oriol, Robert  (Barcelona, 1943 - )  Pintor

C

B

26

Llinares, Francesc  (Gandia, Safor, 1632 – Albacete, Castella, 1686)  Arquitecte

V

B

27

Llinares, Genís  (País Valencià ?, s. XVI)  Escultor tallista

V

B

28

Llinàritx  Antic lloc del mun. des Mercadal (Menorca)

B

G

29

Llinars  Caseria del mun. d'Odèn (Solsonès)

C

G

30

Llinars  Antic convent dominicà del mun. de Benavarri (Baixa Ribagorça)

F

G

31

Llinars, baronia de  Jurisdicció senyorial de Catalunya, concedida el s. XVI

C

H

32

Llinars de l'Aiguadora  Poble i cap del mun. de Castellar del Riu (Berguedà), situat al vessant esquerre de l'aigua d'Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme. És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria (983 m alt). Al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de la Mata. Formava municipi independent a mitjan s. XIX.

C

G

33

Llinars del Vallès  Municipi del Vallès Oriental: 27,52 km2, 193 m alt, 6.710 hab (1999)

C

M

34

Llinars i Aznar, Josep  (Broto, Aragó, v 1635 – Barcelona, 1710)  Arquebisbe de Tarragona

C

B

35

Llinars i de Maguerola, Rafael de  (Barcelona, 1739 – 1806)  Erudit

C

B

36

Llinars i Farell, Joan  (Barcelona ?, s. XVII - ? , s. XVIII)  Militar i polític

C

B

37

Llinars i Maçanet, Antoni  (Artà, Mallorca, 1635 – Madrid, 1693)  Missioner franciscà. Fou missioner a l'Índia. Fundà diversos col·legis de missioners, com el d'Escornalbou. Publicà, entre altres obres, la titulada Reglas del misionero'.

B

B

38

Llinars i Ortiz de Repiso, Joan Antoni de  (Barcelona ?, s. XVIII - ? , s. XIX)  Militar i polític

C

B

39

Llinàs, Francesc  ( ? , s. XVIII)  Compositor

C

B

40

Llinàs, Pau  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Eclesiàstic

C

B

41

Llinàs, Rafael  ( ? , s. XVI - Palma de Mallorca, 1558)  Prelat

B

B

42

Llinàs i Carmona, Josep Antoni  (Barcelona, 1946 - )  Arquitecte

C

B

43

Llinàs i Esquerrer, Francesc  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Ciutadà de Barcelona. Germà de Joan. En 1713, com a membre del Braç Popular, assistí a la Junta de Braços que decidí continuar la resistència contra Felip V. Fou capità de la Coronela de la capital durant el gran setge franco-espanyol. Fou ferit el 12 ago 1714 defensant el baluard de Santa Clara. Reincorporat al servei, prengué part a la batalla de l'11 de setembre. Formà aleshores els contraatacs de Sant Pere i del Portal Nou que conduí el Conseller en Cap Rafael Casanova amb la bandera de Santa Eulàlia. En aquests combats resultà ferit novament.

C

B

44

Llinàs i Esquerrer, Joan  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

C

B

45

Llinàs i Riber, Rafael  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Capità de la Coronela de Barcelona

C

B

46

Llindars  Poble (701 m alt) del mun. de Sant Pere dels Arquells (Segarra)

C

G

47

Llió, marquès de  Veure> Móra i Catà, Josep Francesc de

C

B

48

Lliors  Llogaret del mun. d'Arbúcies (Selva)

C

G

49

Llipodera, riu de la  Curs d'aigua del massís del Canigó, al Castell de Vernet (Conflent)

N

G

50

Lliri  Poble del mun. de Castilló de Sos (Alta Ribagorça)

F

G

51

Llíria  Municipi i capital del Camp de Túria: 228,0 km2, 190 m alt, 16.300 hab (1999)

V

M

52

Llíria, assegador de  Carrerada que travessa la comarca del Camp de Túria pel centre

V

G

53

Llíria, camp de  Gran pla de la comarca del Camp de Túria

V

G

54

Llíria, mestre de  ( ? , s. XIV)  Pintor anònim

V

B

55

Llíria i Xèrica, ducat de  Títol del País Valencià, atorgat el 1707 per Felip V, amb la grandesa d'Espanya, al mariscal James FitzJames, primer duc de Berwick. Continua en la mateixa família. El títol ha donat nom al palau de Liria, residència madrilenya dels ducs. (GEC)

V

H

56

Lliriet  Caseria del mun. de Benidorm (Marina Baixa)

V

G

57

Llirós, Antoni  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

C

B

58

Llirt  Llogaret del mun. d'Anserall (Alt Urgell)

C

G

59

Llisas i Fernández, Ramon  (Barcelona, 1879 – 1952)  Escultor

C

B

60

Llisat, torrent de  Afluent dretà de l'Éssera, al mun. de Saünc (Alta Ribagorça)

F

G

61

Lliset i Borrell, Francesc  (Figuerola d'Orcau, Pallars Jussà, 1932 - )  Economista i escriptor. Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret, és autor d'una àmplia obra sobre temes de gestió municipal i dret administratiu. Ha conreat també la poesia i el conte.

C

B

62

Llitera  Caseria i partida de regadiu, al mun. de Fraga (Baix Cinca)

F

G

63

Lliterà  Poble del mun. de Viacamp (Baixa Ribagorça)

F

G

64

Llitera, la  Regió nord-occidental de la Depressió Central, a Catalunya

C

G

65

Llitera, la  Comarca de la Franja de Ponent: 624,80 km2, 9.961 hab (1999), capital: Tamarit de Llitera

F

O

66

Lliterà, riera de  Altre nom de la riera de Taurinyà (Taurinyà, Conflent)

N

G

67

Lliteres i Carrión, Antoni  (Artà, Mallorca, v 1675 – Madrid, 1747)  Músic

B

B

68

Lliterola, vall de  Vall de la vall de Benasc, a la comarca de l'Alta Ribagorça

F

G

69

Llitrà, Miquel  (Palamós, Baix Empordà, s. XVII – 1649)  Frare agustí. Assolí un bon prestigi pels seus sermons, molts del quals foren publicats.

C

B

70

Llitrà, Pere  (Illes Balears, s. XV)  Escriptor i notari

B

B

71

Llitrà, riera de  Afluent esquerrà del riu de Foix, a la comarca de l'Alt Penedès

C

G

72

Llitzet, cap  Cim (2.307 m alt) de la serra d'Ensija, a la comarca del Berguedà

C

G

73

lliura  Antiga unitat de pes de Catalunya

C

H

74

Lliurans, Llop de  (Catalunya, s. XIII – Trípoli ?, Turquia, d 1303)  Frare de l'Hospital. Actuà a Terra Santa amb els croats. Fou emissari dels defensors de la plaça d'Acre, atacada i finalment presa pels turcs en 1291, a la de Trípoli. L'acompanyaven en la seva missió tres catalans més: els templers Guillem de Villalba, Bartomeu de Vilafranca i Guillem d'Hostalric. Tots quatre foren capturats. Continuaven presos en 1303, any en què Jaume II s'interessava encara perquè fossin alliberats.

C

B

75

Lliurat i Carreras, Frederic  (Barcelona, 1876 – 1956)  Músic. Fou primer premi de piano a l'Escola Municipal de Música. Guanyà una pensió per ampliar estudis a París i Brussel·les. La seva carrera com a concertista, iniciada amb èxits notables, es frustrà a causa d'un accident que li afectà un dit. És dedicà a l'ensenyament. Fou crític musical de "La Veu de Catalunya" i redactor en cap, amb Joan Salvat, de la "Revista Musical Catalana". Els seus nombrossísims escrits sobre música, encara que esparsos, són d'una qualitat excepcional.

C

B

76

Llivi, Francesc de Paula  ( ? , s. XIX)  Escriptor

C

B

77

Llívia  Municipi de la Baixa Cerdanya: 12,84 km2, 1.224 m alt, 961 hab (1999)

C

M

78

Llívia  Partida del mun. de Lleida (Segrià)

C

G

79

Llívia, comtat de  Títol concedit a Catalunya pel papa Pius X el 1910, amb caràcter personal, a Dolores de Venero i de Cisteré (morta el 1929), vídua de Josep de Sants de Gregorio, propietaria del mas Concellabre.

C

H

80

Llívia, tractat de  Pacte signat a Llívia (Baixa Cerdanya) el 12/nov/1660 entre Espanya i França

C

H

81

Llivis, els  Dena i caseria del mun. de Morella (Ports)

V

G