|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Caregue
Poble del mun. de Rialb de Noguera (Pallars Sobirà) |
C |
G |
|
2
|
Carelles,
Agustí (Barcelona, s.
XVIII) Matemàtic i astrònom.
Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts. Succeí l'eminent cosmògraf
Sinibald de Mas a l'Escola de Nàutica de
Barcelona.
|
C
|
B
|
|
3
|
Carerac
Antic terme del mun. de Caldes de Montbui (Vallès Occidental)
|
C
|
G
|
|
4
|
Carerac
i de Solà, Josep de (Osona, s. XVII - la Gleva, les Masies de Voltregà, 1714)
Cavaller
|
C
|
B
|
|
5
|
Caresmar
i Alemany, Jaume (Igualada, Anoia, 1717 – Barcelona, 1791)
Eclesiàstic i erudit
|
C
|
B
|
|
6
|
Careta
i Vidal, Antoni (Gràcia, Barcelona, 1834 – Barcelona, 1924)
Escriptor
|
C
|
B
|
|
7
|
Cariati,
principat de Títol senyorial concedit a Nàpols (Itàlia) el 1505 per
Ferran II de C-A
|
U
|
H
|
|
8
|
Carig
Sector de la ciutat de Badalona (Barcelonès)
|
C
|
G
|
|
9
|
Carini,
principat de Títol
senyorial de Sicília (Itàlia), concedit el 1621 a Vicenç de la
Grua-Talamanca i Tocco
|
U
|
H
|
|
10
|
Carinyena
Partida del mun. de Vila-real (Plana Baixa)
|
V
|
G
|
|
11
|
Caritat,
tossal de la Cim del mun. de l'Estany (Bages)
|
C
|
G
|
|
12
|
Cariteo,
Il Altre nom del
poeta Benet Garret
|
C
|
B
|
|
13
|
Carivenys,
la Pobla de Veure> Pobla de Carivenys, la (Santa Coloma de Queralt, Conca de
Barberà)
|
C
|
G
|
|
14
|
Carlares,
vall de Vall dels ports
de Beseit, a Catalunya
|
C
|
G
|
|
15
|
Carlat,
vall de Nom de la capçalera
de la vall del Ter, a Catalunya
|
C
|
G
|
|
16
|
Carles
Despoblat del mun. d'Alfara dels Ports (Baix Ebre)
|
C
|
G
|
|
17
|
Carles,
Lluís (Tortosa, Baix
Ebre, 1899 - ) Jesuïta
|
C
|
B
|
|
18
|
Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó
(Madrid, 1661 – 1700) Rei
|
E
|
B
|
|
19
|
Carles
I de Catalunya-Aragó Veure> Carles V
|
E
|
B
|
|
20
|
Carles II de Catalunya-Aragó Veure> Carles II de Castella i de
Catalunya-Aragó
|
E
|
B
|
|
20
|
Carles
III de Catalunya-Aragó Veure> Carles VI
|
E
|
B
|
|
21
|
Carles I de Nàpols
(Nàpols, Itàlia, 1226 – Foggia, Itàlia, 1285) Rei de Sicília i de Nàpols
|
U
|
B
|
|
22
|
Carles I de Sicília
(Sicília, Itàlia, 1226 – 1285) Rei
de Sicília
|
U
|
B
|
|
23
|
Carles II de Sicília
“el Coix” (Sicília, Itàlia, 1248 – 1309)
Rei de Sicília
|
U
|
B
|
|
24
|
Carles III d'Espanya
(Madrid, 1716 – 1788) Rei
|
E
|
B
|
|
25
|
Carles IV d'Espanya
(Nàpols, Itàlia, 1748 – Roma, Itàlia, 1819) Rei
|
U
|
B
|
|
26
|
Carles V
(Gant, Alemanya, 1500 – Yuste, 1558)
Rei de Catalunya-Aragó
(Carles I) (1519-56)
|
E
|
B
|
|
106 |
Carles VI
"Carles d'Àustria"
(Viena, Àustria, 1685 – 1740)
Rei de Catalunya-Aragó
(Carles III) (1705-17 i 1725)
|
E
|
B
|
|
27
|
Carles
d'Aragó (Peñafiel,
Castella, 1421 – Barcelona, 1461) Duc
de Gandia
|
C
|
B
|
|
28
|
Carles
d'Àustria
(Valladolid, Castella, 1545 – Madrid, 1568)
Príncep
|
E
|
B
|
|
29
|
Carles
i Alonso, Pasqual (València,
1832 – 1900) Polític
|
V
|
B
|
|
30
|
Carles i Gabarró, Francesc (Igualada, Anoia, s. XIX – Barcelona, 1874)
Advocat i periodista
|
C
|
B
|
|
31
|
Carles i Gordó, Ricard Maria (València, 1926 - ) Eclesiàstic
|
V
|
B
|
|
32
|
Carles i Rosich, Domènec
(Barcelona, 1888 – Olot, Garrotxa, 1962) Pintor
|
C
|
B
|
|
33
|
Carles i Tolrà, Emília
(Cabrils, Maresme, 1848 – 1914) Marquesa
|
C
|
B
|
|
34
|
Carlet Municipi
de la Ribera Alta: 48 m alt, 45,6 km2, 14.041 hab (1999)
|
V
|
M
|
|
35
|
Carlet
Partida del mun. d’Amposta (Montsià)
|
C
|
G
|
|
36
|
Carlet, comtat de
Títol senyorial, concedit el 1604 a Jordi de Castellví i López de
Mendoza
|
V
|
H
|
|
37
|
Carlí, mestre
Sobrenom amb
què és identificat el mestre d'obres Carles
Galters
|
C
|
B
|
|
38
|
Carlina, Primera
Guerra (Espanya, 1833 – 1840)
Guerra civil, també anomenada Guerra dels Set Anys
|
E
|
H
|
|
39
|
Carlina, Segona
Guerra (Espanya, 1846 – 1849)
Guerra civil, també anomenada Guerra dels Matiners
|
E
|
H
|
|
40
|
Carlina, Tercera
Guerra (Espanya, 1872 – 1876)
Guerra civil
|
E
|
H
|
|
41
|
Carlit, el
Massís del Pirineu axial oriental, a la comarca de l'Alta Cerdanya
|
N
|
G
|
|
42
|
Carlotta, Ricard
(Illes Balears, s. XIX) Pintor
|
B
|
B
|
|
43
|
Carlston
Pseudònim de l'il·lusionista Carles Bucheli i
Sabater
|
C
|
B
|
|
44
|
Carme Municipi
de l'Anoia: 351 m alt, 11,22 km2, 684 hab
|
C
|
M
|
|
45
|
Carme, colònia
del Colònia minera del mun. de
Cercs (Berguedà)
|
C
|
G
|
|
46
|
Carme, colònia
del Altre nom de Son
Serra de Marina (Santa
Margalida, Mallorca Septentrional)
|
B
|
G
|
|
47
|
Carme, el
Barri de la ciutat de València (Horta)
|
V
|
G
|
|
48
|
Carme, el
Parròquia (la Mare de Déu del Carme) del mun. de Sant Josep de sa Talaia
(Eivissa), més coneguda amb el nom d'es Cubells.
|
B
|
G
|
|
49
|
Carme de Periques, el
Església del mun. de Puig-reig (Berguedà)
|
C
|
G
|
|
50
|
Carme d'Onda, el
Convent del mun. d'Onda (Plana Baixa)
|
V
|
G
|
|
51
|
Carmel, el
Barri de la ciutat de Barcelona (Barcelonès),
a l'antic terme d'Horta. Al vessant septentrional del
turó del Carmel o turó d'en Móra (267 m alt), punt culminant de l'alineació formada pels turons de la
Creueta del Coll, del Carmel, de la Peira i de la
Rovira, que separa Horta de
Gràcia i Sant Gervasi de
Cassoles; enllaça a la part més baixa amb la Teixonera i amb el nucli antic i l'eixample
d'Horta. Els anys vint era format principalment per torres d'estiueig; a partir del 1950 s'hi inicià la construcció a gran escala i d'una manera anàrquica, tot i que és considerat oficialment zona verda. El fort pendent agreuja la manca de planificació urbanística. Els serveis i les comunicacions
a mitjans del s. XX eren gairebé inexistents. La població és principalment d'origen andalús. El
santuari del Carmel (la Mare de Déu del Carmel), donà nom al turó i al barri. Al vessant meridional hi ha el parc
Güell (1903). (GEC)
|
C
|
G
|
|
52
|
Carmen
Campidoctoris (Ripoll, Ripollès,
s. XIII) Cançó
|
C
|
C
|
|
53
|
Carmençó,
castell de Antic castell del
mun. de Vilajuïga (Alt Empordà)
|
C
|
G
|
|
54
|
Carmeniu
Llogaret del mun. de Castellbó (Alt Urgell)
|
C
|
G
|
|
55
|
Carmig, Francesc
(Barcelona, 1641 - la Seu
d'Urgell, Alt Urgell, 1677)
Escriptor i religiós agustí. Entre els seus escrits de caràcter religiós, en publicà dos contra les teories del filòsof espanyol Miguel de Molinos. És autor d'un
Tractatus quisnam sit actus mysticus et perfectissime ducatur viator ad perfectissimam et mysticam unionem cum
Deo. (DBA)
|
C
|
B
|
|
56
|
Carmona i Ristol,
Àngel (Lleida, 1924 - ) Escriptor
|
C
|
B
|
|
57
|
Carnalets, riera
de Curs d'aigua de la comarca
de Ripollès
|
C
|
G
|
|
58
|
Carner, Sant Jordi
del Veure> Sant Jordi del Carner (Ceret, Vallespir)
|
N
|
G
|
|
59
|
Carner i Borràs, Antoni
(Igualada, Anoia, 1904 – 1978) Cronista
|
C
|
B
|
|
60
|
Carner i Puig-Oriol, Josep (Barcelona, 9/feb/1884 - Brussel·les, Bèlgica, 4/jun/1970)
Escriptor. Figura clau del noucentisme i de les lletres catalanes del s. XX i mestre de diverses generacions de poetes. Llicenciat en dret (1902) i en filosofia i lletres (1904), integrà en el catalanisme de
Prat de la Riba, que el nomenà membre de l'IEC, i aportà a l'obra normativa de
Pompeu Fabra prop de dos mil neologismes. Des de
"La Veu de Catalunya" destacà com a periodista polític i polemista. Separat de la
Lliga a la mort de Prat de la Riba defensà posicions més socialistes. Ingressà a la carrera consular (1921) i exercí càrrecs a diverses ciutats d'Europa i Amèrica. Fidel a la República, el 1938 abandonà la carrera diplomàtica i es traslladà a Mèxic (1939-45), on professà a la universitat i desplegà una intensa activitat cultural i de suport als joves escriptors catalans exiliats, i posteriorment a Brussel·les (1945-70), on fou professor de la Universitat Lliure i conseller del govern de la
Generalitat a l'exili (1945-48). Escriptor precoç i d'una riquesa d'idioma prodigiosa, amb la publicació
d'Els fruits saborosos (1906) es consagrà el gran poeta del
Noucentisme, reflex del seu ideal: perfecció formal, contenció, exaltació del tòpic mediterrani, ironia punyent, estilització dels sentiments. De la seva obra poètica
Verger de galanies (1911), La paraula en el vent (1914), Auques i
ventalls (1914), Bella terra, bella gent (1918), L'ínútil
ofrena (1924), El cor quiet (1925), El tomb de l'any (1966), etc. Escriví també un llarg poema èpico-líric,
Nabí (1941), el divertiment El giravolt de
maig (1928), musicat per E. Toldrà, i diversos llibres de prosa
(Tres estels i un ròssec, 1927) i féu magistrals i enriquidores traduccions de les obres de Dickens, Shakespeare, Lafontaine, Leopardi, etc. Les
Obres completes (1966) recullen tota la seva obra publicada, en prosa i en vers.
(EUC)
|
C
|
B
|
|
61
|
Carner i Ribalta, Josep
(Balaguer, 1898 – Califòrnia, USA, 1988) Polític i escriptor
|
C
|
B
|
|
62
|
Carner i Romeu, Jaume
(el Vendrell, Baix Penedès, 1867 – Barcelona, 1934)
Advocat i polític
|
C
|
B
|
|
63
|
Carnicer, Manuel
(Alcanyís, Aragó, 1790 - Miranda de Ebro, Castella, 1835) Militar
|
E
|
B
|
|
64
|
Carnicer i Batlle,
Miquel (Tàrrega, Urgell, 1793 – Sevilla, Andalusia, 1866)
Guitarrista
|
C
|
B
|
|
65
|
Carnicer i Batlle,
Ramon (Tàrrega, Urgell, 1789 – Madrid, 1855) Compositor
|
C
|
B
|
|
66
|
Carnicer i
Rossell, Lleó (Sabiñán, Aragó, 1826 - Palma de Mallorca, 1915)
Periodista
|
B
|
B
|
|
67
|
Carnisser, Jaume
( ? , s. XVI - Santes Creus ?, Alt Camp, 1619) Abat de Santes Creus
|
C
|
B
|
|
68
|
Caro, el
Cim del mun. de Roquetes (Baix Ebre)
|
C
|
G
|
|
69
|
Caro, Joan
(València, s. XV – 1524) Dirigent
agermanat
|
V
|
B
|
|
70
|
Caro i Maça de Liçana, Pere (Novelda, Valls del vinalopó, s. XVIII – Alger, Algèria,
1775) Militar
|
V
|
B
|
|
71
|
Caro i Maça de Liçana, Ventura (València, 1742 – València, 1809) Militar
|
V
|
B
|
|
72
|
Caro i Sureda, Joan
(Palma de Mallorca, 1775 - Alcalá de Henares, Madrid, 1829)
Militar
|
B
|
B
|
|
73
|
Caro i Sureda, Josep
(Palma de Mallorca, 1764 – 1813) Marí
i militar
|
B
|
B
|
|
74
|
Caro i Sureda, Maria
(Palma de Mallorca, 1768 – 1827) Doctora
en filosofia
|
B
|
B
|
|
75
|
Caro i Sureda, Pere
(Palma de Mallorca, 1761 - Cartaxo, Extremadura, 1811)
Militar
|
B
|
B
|
|
76
|
Carod-Rovira,
Josep Lluís (Cambrils, Baix Camp, 1952 - )
Polític
|
C
|
B
|
|
77
|
Caroig, el
Massís a la part meridional del País Valencià, de la serralada
ibèrica
|
V
|
G
|
|
78
|
Carol, Josep
(Barcelona, 1928 - ) Compositor
|
C
|
B
|
|
79
|
Carol i Foix, Agustí
(Barcelona, 1923 – 1996) Veterinari
i polític
|
C
|
B
|
|
80
|
Carolines, les
Barri de la ciutat d'Alacant (Alacantí)
|
V
|
G
|
|
81
|
Carpesa
Poble del mun. de València (Horta)
|
V
|
G
|
|
82
|
Carr, Tom
(Tarragona, 1956 - ) Artista
plàstic
|
C
|
B
|
|
83
|
Carraixet
Caseriu del mun. de Xàtiva (Costera)
|
V
|
G
|
|
84
|
Carraixet
Despoblat del mun. d'Alboraia (Horta)
|
V
|
G
|
|
85
|
Carraixet, barranc
de Curs d'aigua en el centre del País Valencià
|
V
|
G
|
|
86
|
Carrànima
Santuari del mun. d'Abella de la Conca (Pallars Jussà)
|
C
|
G
|
|
87
|
Carrasca, la
Caseriu del mun. de Nàquera (Camp de Túria)
|
V
|
G
|
|
88
|
Carrasca, la
Llogaret del mun. d'Alpont (Serrans)
|
V
|
G
|
|
89
|
Carrascal, el
Llogaret del mun. de la Jana (Baix Maestrat)
|
V
|
G
|
|
90
|
Carrascal, el
Despoblat del mun. del Mas de Barberans (Montsià)
|
C
|
G
|
|
91
|
Carrascar d'Alcoi,
serra del Serra del mun.
d'Alcoi (Alcoià)
|
V
|
G
|
|
92
|
Carrascar de la
Font-Roja, parc natural del Espai
natural protegit de la comarca de l'Alcoià
|
V
|
G
|
|
93
|
Carrascar de
Parcent, serra del Serra del
mun. d'Alcoi (Alcoià)
|
V
|
G
|
|
94
|
Carrasclet, el
Sobrenom
amb què fou conegut el guerriller Pere Joan Barceló i
Anguera
|
C
|
B
|
|
95
|
Carrasco, Joaquim
(Barcelona, 1881 - ? , s. XX) Actor
cinematogràfic
|
C
|
B
|
|
96
|
Carrasco i
Formiguera, Lluís (Barcelona,
1888 - ) Metge
|
C
|
B
|
|