|
|
|
Anar a: [ Requesens i ] [ Requesens i E ] [ Ret ] [ Rever ] [ Revista de G ] [ Rex ] Alguna vegada m'he penedit d'haver parlat, mai d'haver callat. (Valeri Màxim) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Boixadors, Dimas de (Catalunya, s. XVI) Noble. En realitat era un Boixadors, germà de Joan de Boixadors. Destacà entre els catalans que lluitaren a la guerra d'Hongria el 1531. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Cardona, Galceran Lluís de (Catalunya, s. XV – 1507) Governador de Catalunya (1485), alcaid o capità del castell de Salses (1505) (o Galceran de). Fill de Lluís de Requesens i Joan de Soler. Fou desposat (1469) i casat (1481) amb la seva tia valenciana Joana Mateua de Requesens i de Montcada, de la qual tingué per filla Beatriu de Requesens i de Requesens. Galceran Lluís féu hereva la seva germana Estefania de Requesens i Roís de Liori. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Cardona, Lluís de ( ? , s. XV - d 1499) Baró d'Altafulla 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Centelles-Ventimiglia, Bernat de ( ? , s. XV - Messina, Itàlia, 1537) Noble 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Llorenç, Pere de ( ? , s. XIII - d 1344) Senyor de Vilallonga 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Montcada, Joana Mateua de ( ? , s. XV – 1510) Baronessa de Riba-roja 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Montoliu, Bartomeu de ( ? , s. XIV) Senyor d'Altafulla 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Montoliu, Lluís de ( ? , s. XIV - d 1382) Senyor d'Altafulla 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Relat, Guerau de (Catalunya, s. XIV – Lleida, 1399) Eclesiàstic i poeta. Fou elegit bisbe de Lleida en 1380, com a successor de Romeu Sescomes. Fundà la capella de l'Epifania, a la seu vella, que és una bella mostra de l'art gòtic del temps. El 1392, a Barcelona, assistí al consell especial amb el qual Joan I estudià els afers de Sardenya i la conveniència d'anar-hi en expedició. Al bisbe Requesens adreçà el poeta Aimó de Sescars el poema Llausor de la Divinitat. Després de la seva mort, la seva successió resultaria lenta i una mica accidentada. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Relat, Hug de ( ? , s. XIV) Senyor de Vallvidrera 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Requesens, Antoni de ( ? , s. XVI - 1638/39) Primer príncep de Pantel·leria 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Requesens, Beatriu de ( ? , s. XV - d 1542) Baronessa de Riba-roja 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Santacoloma, Bernat de ( ? , s. XV – 1469) Alt funcionari reial 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Santacoloma, Galceran de ( ? , s. XV – València, 1465) Alt funcionari reial 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Santacoloma, Lluís de (Catalunya, s. XV) Donzell i cambrer d'Alfons IV. Iniciador de la línia dels Requesens de Lleida. Fill cabaler de Lluís de Requesens i de Relat i germà de Bernat i de Galceran. No fóra arriscat d'identificar-lo amb el poeta homònim. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Sebastida, Caterina de ( ? , s. XVI) Muller de Joan de Santcliment 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Sebastida, Elisabet de (Catalunya, s XVI – 1574) Muller de Joan de Boixadors-Desvalls i de Tagamanent, senyor de Savallà. Filla de Dimes de Requesens i Joan, i germana de Caterina. Alguns de llurs descendents també es cognomenaren Requesens i radicaren a Perpinyà, enllaçant amb els Saragossa, els Caramany i els Sentmenat. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Ventimiglia, Francesc de ( ? , s. XVI) Cavaller de Sant Jaume 22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Requesens i de Ventimiglia, Josep de (Sicília, Itàlia, s. XVI - Marsala, Itàlia, 1598) Noble 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i de Zúñiga, Lluis de (Barcelona, 1528 - Brussel·les, Bèlgica, 1576) Alt funcionari reial 24 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Requesens i Enríquez, Isabel de ( ? , s. XV - d 1507) Segona comtessa de Trivento i d'Avellino 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Enríquez, Maria de ( ? , s. XVI) Dama 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Joan de Soler, Lluís de ( ? , v 1435 – 1509) Alt funcionari reial 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Joan, Bernat Guerau de ( ? , s. XV – 1517) Comanador de Granyena i Vallfogona 28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Joan, Dionísia de ( ? , s. XV – 1535) Muller de Gaspar Benet de Montpalau 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Joan, Galceran de ( ? , 1439 – Barcelona, 1505) Primer comte de Palamós 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Joan, Joan Berenguer de ( ? , s. XV – 1509) Coper i ambaixador de Joan II 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Joan, Onofre de ( ? , s. XV - d 1509) Canonje i ardiaca major de Girona 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Pastor, Lluís Joan de (Catalunya, v 1456 – s. XVI) Marí (o Joan Lluís). Senyor de la quadra o torre de Soler a Sant Just Desvern. Fill gran de Berenguer Joan de Requesens i Joan. Fou general de galeres a Sicília. Participà en la guerra contra Venècia (1509), en la conquesta de Trípoli amb Bernat de Vilamarí (1510), fou cap de l'armada d'Àfrica, operà sovint contra els turcs i derrotà el corsari Sulaymän a Pantel·leria (1516). 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Pastor, Manuel ( ? , s. XV) Passà a Sicília 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Requesens i Sanahuja, Josep Maria (Maó, Menorca, 1815 - ? , s. XIX) Escriptor 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens i Tagliavia d'Aragona, Berenguer de ( ? , s. XVI – 1557) Cavaller de Sant Jaume 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens-Campllong i Camps, Elisabet Constança de ( ? , s. XVI – 1583) Dama 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens-Campllong i de Corbera, Francesc de ( ? , s. XV – 1540) Baró de Púbol 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Requesens-Zúñiga i Gralla, Mencia de (Catalunya, s XVI – 1618) Filla i hereva de Lluís de Requesens i de Zúñiga. Es casà primer amb Pedro Fajardo y Fernández de Córdoba, tercer marquès de Los Vélez i segon de Molina, de qui fou segona muller, i després amb Juan Alfonso Pimentel, comte de Benavente, amb el qual fou mare del primer marquès de Benavente. Els descendents del primer, els Fajardo, heretaren les baronies de Castellvell de Rosanes i Molins de Rei, es cognomenaren també Fajardo de Requesens-Zúñiga i foren marquesos de Martorell. 41 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Requetè, partida del (País Valencià, s. XIX – 1874) Partida manada per Pasqual Cucala 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Resa, Joan de ( ? , s. XVII) Gramàtic 43 CATALUNYA - CULTURA
44 CATALUNYA - CULTURA Residència d'Estudiants (Barcelona, 1919 - 1939) Institució. Dirigida per M. Ferrà, va esdevenir un important centre cultural i residència de noms il·lustres com ara Pierre Vilar o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, entre altres. 45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Ressalany (Benimodo, Ribera Alta) Antic lloc de moriscs 46 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Ressó (Santa Coloma de Farners, Selva, 1968 - ) Revista en català. Nasqué com a "Revista Rural d'Acció Catòlica". Dels seus objectius inicials, reflexionar sobre la problemàtica de la joventut en el marc de la doctrina del concili Vaticà II, evolucionà cap a temes d'informació més generals. 47 MÓN - PUBLICACIÓ Ressorgiment (Buenos Aires, Argentina, 1916 – 1972) Revista mensual en català 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Restanca, estany d'Era (Salardú, Vall d'Aran) Estany de la vall de Rius, a l'antic mun. d'Arties, que es forma, amb aigua procedent de l'estany de Mar, en una vall afluent, per la dreta, al barranc de Rius. És aprofitat, mitjançant una presa, per a la fabricació d'electricitat. 49 CATALUNYA - LITERATURA Retaule de Sant Ermengol (la Seu d'Urgell, Alt Urgell) Evocació escènica o merament narrada, en línies molt simples i esquemàtiques d'uns quants fragments, entre la història i la llegenda, i segons l'hagiografia més popular, de la vida i la mort de sant Ermengol. Fou ideada per Esteve Albert i ha estat representada des del 1957, cada estiu, al claustre de la catedral de la Seu d'Urgell. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Retés, Francesc Lluís (Tarragona, 1822 – Madrid, 1901) Escriptor 51 CATALUNYA - HISTÒRIA
52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Retilles, barranc de (Planes de la Baronia, Comtat) Veure> Planes, barranc de 53 CATALUNYA - MUNICIPI Reus (Baix Camp) Municipi i capital de la comarca: 52,71 km2, 117 m alt, 88.912 hab (1999) 139 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Reus (Reus, Baix Camp, 1925 - ago/1928) Diari editat de forma intermitent. Orientat primer en la línia de la Lliga, passà després a coincidir més amb Acció Catalana. 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Reus, Andreu (Illes Balears ?, s. XVI – s. XVII) Pintor. El 1623, per encàrrec dels jurats de la universitat, pintà els retrats imaginaris de Jaume I, Jaume II, Sanç I i Jaume III (galeria de l'ajuntament de Palma) i altres. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reus, Bartomeu de ( ? , s. XV) Funcionari reial 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Reus, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1843 a Joan Prim i Prats. Després a passat als Muntadas-Prim. 57 CATALUNYA - HISTÒRIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reus, Estanislau de (Reus, Baix Camp, 1855 – València, 1918) Religiós caputxí 59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Reus, Jerònia (Palma de Mallorca, 1827 – s. XIX) Brodadora. Els seus treballs foren molt admirats. El més famós era un brodat en seda que reproduïa un quadre de Bartomeu Sureda. 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Reus, pla de (Carcaixent, Ribera Alta) Planell (315 m alt) 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reus, Ramon de (Catalunya, s. XIII) Eclesiàstic, diplomàtic i jurista 62 CATALUNYA - HISTÒRIA Reus a Salou, canal de navegació de (Reus, Baix Camp / Vila-seca de Solcina, Tarragonès) Projecte entre els dos municipis 140 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Reus Artistich (Reus, Baix Camp, abr/1890 - 1891) Publicació mensual, editada amb un total de deu números. Tingué una gran qualitat tipogràfica. Dirigida per B. Ramon Casals, publicà reproduccions d'obres de Fortuny, Galofré i Tapiró, així com treballs literaris de Martí Folguera, Planàs i B. Sanromà i Quer. 63 CATALUNYA - ESPORT
64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Reus i Garcia, Josep (Alacant, 1816 – Madrid, 1883) Periodista i polític. Col·laborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz. Progressista, prengué part activa en la política del seu partit (1843-56) i fou diputat a corts. Fou un dels fundadors de la "Revista de legislación y jurisprudencia" i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica (1856) i altres estudis jurídics. Fundà una editorial amb el seu nom, que s'ha especialitzat en obres de dret. 65 CATALUNYA - ESPORT Reus Ploms, Club Natació (Reus, Baix Camp, 1918 - ) Entitat esportiva 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Revardit, el (Gironès / Pla de l'Estany) Riu entre les dues comarques, que neix als vessants orientals del massís de Rocacorba, dins el terme de Canet d'Adri, fa de límit entre aquest terme i el de Camós, penetra al de Palol de Revardit i aflueix al Terri per la dreta dins el de Cornellà del Terri, davant Sords. 67 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Revells, illa des (es Mercadal, Menorca) Illot del port de Fornells. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reventós, Lesmes (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, v 1660 – Montserrat, Bages, 1738) Arxiver i escriptor. Professà a Montserrat des del 1681. Fou arxiver i prior de la comunitat. És autor d'una Breve historia de la montaña de Nuestra Señora de Montserrat, i d'una Historia de los antiguos priores, abades y hombres ilustres de Montserrat, aquesta darrera restaria inèdita. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reventós i Bordoy, Jacint (Barcelona, 1883 – 1968) Metge. Llicenciat a Barcelona el 1904, des del 1907 dirigí amb Sayé i Darder el dispensari antituberculós de l'Hospital Clínic de Barcelona. Introductor del pneumotòrax a la península Ibèrica, el 1920 publicà una obra sobre aquesta tècnica. Dirigí la secció d'homes del servei de tisiologia creat el 1930 a l'Hospital de Sant Pau. La Universitat Autònoma el nomenà professor de tisiologia (1933). Fou cofundador de l'Associació de Patologia Respiratòria de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, que presidí. El 1937 passà a la part franquista i dirigí l'hospital militar de Salamanca. Després del 1939 tornà a Barcelona i dirigí el seu servei de Sant Pau. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reventós i Bordoy, Manuel (Barcelona, 1889 – 1942) Economista 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reventós i Bordoy, Ramon (Barcelona, 1882 – 1923) Escriptor 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reventós i Carner, Joan (Barcelona, 26/jul/1927 - ) Polític. Militant del Moviment Socialista de Catalunya (1949), fou empresonat en diverses ocasions durant el franquisme. Professor de dret a la Universitat de Barcelona, fou separat de la docència (1966). Intervingué activament amb el seu informe polític a l'acte de constitució de l'Assemblea de Catalunya (1971). Lider de Convergència Socialista de Catalunya (1974), fou un dels principals promotors del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976) i secretari general (1978-83) del Partit dels 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reventós i Farrarons, Ramon (Barcelona, 1892 – 1976) Arquitecte 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Revert i Cortès, Antoni (Alcoi, Alcoià, 1931 - ) Escriptor. Ha col·laborat a "Ciudad", a "Levante" i en altres periòdics i és autor dels llibres 13 cuentos en esquema (1960), En breve espacio, mucha primavera (1961), Retratos al minuto (1966) i Primeros pasos del maquinismo en Alcoy (1965). 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reverter (Barcelona ?, 1090 – Marroc, 1142) Vescomte de Barcelona 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reverter, Joan Baptista (Catalunya, s XVII – Barcelona, s XVIII) Polític i advocat. Membre destacat del Consell de Cent, del qual va ésser assessor i delegat en diverses ocasions. Va formar part primer de la comissió que anà a veure Felip V per expressar-li el desacord pel nomenament d'un virrei abans de jurar les llibertats catalanes; més tard (1703) va ésser membre de la comissió encarregada de fer respectar els furs davant les arbitrarietats borbòniques, activitat que li va ocasionar l'exili forçós a l'Aragó (1704). Esclatada la guerra de Successió, s'escapà de l'exili i es presentà a l'arxiduc Carles. Durant la guerra ocupà llocs de govern: Reial Junta d'Estat, jutge del Reial Consell de la Batllia General, membre de les Corts (durant les quals va ésser nomenat cavaller), de la Junta Superior d'Hisenda o Mitjans i, durant el setge de Barcelona, responsable de la Seca, amb Francesc Dordal. L'administració borbònica li confiscà els béns, si bé li va mantenir el títol de cavaller. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reverter i López, Elisa (Badalona, Barcelonès, 1917 - ) Escultora i pintora 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Revest i Corzo, Lluís (València, 1892 - Castelló de la Plana, 1963) Erudit 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Revetllat, mas (Isòvol, Baixa Cerdanya) Masia, de l'antiga parròquia d'Alf. 83 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista (Barcelona, 1952 – s. XX) Setmanari 84 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista, La (Barcelona, 15/mai/1915 – 1936) Publicació quinzenal literària. Creada per Josep M. López-Picó. Fou una de les més importants del seu moment tant per les col·laboracions com per l'acurada presentació tipogràfica. Començà a aparèixer quinzenalment, amb un cos de redactors format per Carles Riba, Ramon Rucabado, J. Farran i Mayoral, Manuel Raventós i Alexandre Plana, entre d'altres. Més endavant hi participaren J.V. Foix, Martí Casanovas i Joaquim Folguera. La publicació passà a mensual, després a trimestral, i finalment a semestral (1927). 85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Revista, sa (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Vénda i grup de cases, amb una capella. a la parròquia de Sant Francesc de ses Salines. 86 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
87 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Blanca, La (Barcelona, 1/jun/1923 - 15/ago/1936) Revista de sociologia, ciència i art, que feren aparèixer Joan Montseny, Teresa Mañé i Frederica Montseny, primer quinzenal i a partir del 15/nov/1933, setmanal. Es convertí en la publicació teòrica anarquista de més llarga durada del país. Assolí un notable prestigi i comptà amb la col·laboració dels principals teòrics de l'anarquisme, però també d'intel·lectuals espanyols i europeus de diverses tendències. 88 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Catalana (Manresa, Bages, 4/jul/1880 - 15/nov/1882) Publicació quinzenal. Apareguda amb el nom de "Revista Manresana", que ja canvià a partir del segon número. Primera publicació íntegrament en català de Manresa, fou dirigida per Josep Martrus i incloïa treballs literaris i històrics sobre Manresa i la seva comarca. 89 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Catalana (Barcelona, 1/gen/1889 - 10/abr/1892) Publicació en català, apareguda sota la direcció de Jaume Collell. Especialment literària, es mostrà també clarament partidària d'un regionalisme moderat. Hi col·laboraren, entre altres, A. Rubió i Lluch, J. Yxart, Jacint Verdaguer, etc. 90 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
91 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Revista Catalana (Rosselló, 1969 - ) Òrgan 92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Catalana de Geografia (Catalunya, 1978 - ) Publicació trimestral 93 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Catalana de Teologia (Barcelona, 1976 - ) Òrgan 141 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Catalana d'Educació (Barcelona, 1909 - 1911) Primera publicació pedagògica de caràcter periòdic en llengua catalana. Fundada i dirigida per Joan Bardina. A causa dels problemes econòmics fou substituïda el 1911 per "Revista de Educación", en castellà. Hi col·laboraren prestigiosos escriptors, com Cossío i Eugeni d'Ors. Bardina fou substituït per Eladi Homs en la direcció de la revista. 94 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista d'Arqueologia de Ponent (Lleida, 1991 - ) Revista plurilingüe 95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista de Bibliografia Catalana (Barcelona, 1901 – 1907) Publicació 96 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista de Cataluña (Barcelona, 1862 – s. XIX) Publicació quinzenal. Editada per Salvador Manero; publicava articles d'història, ciències, arts, i especialment de literatura, molts d'ells en català. Entre els seus col·laboradors hom pot esmentar Pere i Ramona, Milà i Fontanals, Rubió i Ors, J. Puiggarí, i publicà poesies de molts dels autors del moment. A partir de l'ago/1862 aparegué setmanalment, totalment redactada en castellà. 97 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
98 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista de Catalunya (Barcelona, 1924 - ) Publicació mensual 99 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista de Educación (Barcelona, gen/1911 – jun/1913) Publicació pedagògica mensual. Fou un intent de fer arribar a tot l'estat espanyol les aportacions de la nova pedagogia europea i mantingué sempre un alt prestigi intel·lectual. Hi col·laboraren inicialment pedagogs de Madrid i gradualment foren més freqüents les aportacions de pedagogs catalans, com Pau Vila, Rosa Sensat, Eladi Homs, Joan Bardina, que en certa manera fou l'orientador de la revista que recollí l'esperit de la "Revista Catalana d'Educació". 100 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista de Gerona (Girona, set/1876 – des/1895) Publicació mensual. Fundada amb el nom de "Revista de Literatura, Ciencias y Artes", el canvià per "Revista de Gerona" el 1878. Publicà molts textos en català. Hi col·laboraren la majoria d'escriptors i científics gironins. És una font important del pensament a Girona en la seva època. El 1913 sortí una publicació setmanal amb el mateix títol, que arribà a editar 26 números. Amb aquest nom catalanitzat surt actualment una publicació oficial de cultura. 101 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Revista de Menorca (Maó, Menorca, 1888 – s XX) Publicació periòdica. De caràcter científic i literari referida principalment a l'illa. Fundada per Joan Seguí i Rodríguez i Pere Riudavets i Tudirí. Ha sofert algunes interrupcions temporals -la més llarga, del 1934 al 1943-, raó per la qual ha tingut èpoques, la darrera iniciada el 1961. Des del 1906 és órgan de l'Ateneu de Maó. Cal destacar la direcció de Francesc Hernández i Sanz (1898-1934). És d'obligada consulta per a qualsevol mena d'estudis sobre l'illa de Menorca. El 1963 Miquel Barber i Barceló publicà un Índice de la Revista de Menorca que abastà les sis primeres èpoques. 102 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
103 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista de Psicologia i Pedagogia (Barcelona, feb/1933 – ago/1937) Revista trimestral que lligà per primera vegada les ciències de l'educació amb el món universitari. Patrocinada per l'Institut Psicotècnic de la Generalitat i el Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, començà a publicar-se sota la direcció d'Emili Mira i Joaquim Xirau. Publicació eminentment teòrica, recollia, en general, les experiències dels organismes que li donaven suport. Com tantes altres activitats culturals desaparegué amb l'entrada de les tropes franquistes. 104 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista de Sabadell (Sabadell, Vallès Occidental, 4/jun/1884 – gen/1935) Publicació. Fundat com a bisetmanal i transformat en diari el 1886. Bilingüe, fou escrit totalment en català des del 1/ago/1932. Hi publicaren articles la majoria d'escriptors sabadellencs. 105 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Revista de Valencia (València, nov/1880 – des/1883) Publicació mensual. Redactada en castellà, incloïa algunes col·laboracions literàries en català. Hi publicaren molts i importants escriptors de l'època. Entre els nombrosos articles erudits sobre temes valencians té especial interès una sèrie sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres. 106 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista del Ateneo Obrero de Barcelona (Barcelona, set/1886 – s XIX) Publicació mensual de l'Ateneu Obrer de Barcelona, fundada per Josep Pàmias. L'Ateneu, continuador de l'Ateneu Català de la Classe Obrera, havia estat creat a mitjan 1881 pel grup de sindicalistes reformistes barcelonins encapçalats pel mateix Pàmias i per Manuel Bochons, i aquests foren els principals redactors de la revista. A partir de l'oct/1887, sota la presidència de Bochons, la seva activitat se centrà exclussivament en la defensa de "l'ensenyament neutral" i l'Ateneu passà a dependre de les subvencions de l'ajuntament i dels socis protectors (en gran part, membres del Foment del Treball Nacional). La revista conegué una segona època, iniciada vers la fi del 1890, i a partir de l'ago/1896, sota la direcció d'Antoni Llardeu, millorà la presentació. 107 MÓN - PUBLICACIÓ
108 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista dels Llibres, La (Barcelona, 1925 – 1926) Publicació bibliogràfica 109 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Ibérica de Ex Libris (Barcelona, 1903 – 1905) Publicació 110 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Jurídica de Catalunya (Barcelona, 1895 – s. XX) Publicació 111 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Literària (Barcelona, gen/1883 – oct/1884) Publicació mensual en català, dirigida per Jacint Laporta. Intentà de portar a terme una tasca de depuració lingüística i literària i comptà amb una molt notable llista de col·laboradors. 112 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Lul·liana (Barcelona, oct/1901 – des/1905) Publicació mensual. Es proposà com a tasca l'estudi i l'actualització del pensament de Ramon Llull. Fundada i dirigida per Salvador Bové. Formava part del corrent catòlic contemporani de renovació de l'escolàstica medieval promogut per l'encíclica Aeterni Patris de Lleó XIII. Pels seus estudis de caràcter històric, contribuí eficaçment al coneixement i a la difusió de l'obra de Ramon Llull. 113 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Manresana (Manresa, Bages, 4/jul/1880 - 15/nov/1882) Periòdic quinzenal, el primer que es publicà en català a la ciutat, sota el lema "Moralitat, Il·lustració i Progrés" i dirigit per Josep Martrus. Al segon número canvià la capçalera, i adoptà el títol de "Revista Catalana" de literatura, ciències i arts i interessos locals. Publicava poesies i articles literaris i de divulgació històrica. 114 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
115 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Nova (Barcelona, 1914 – des/1916) Setmanari d'art, fundat per Santiago Segura. Notable per les col·laboracions de Xavier Nogués, Feliu Elias Apa i Ramon Raventós. Cessà d'aparèixer el mateix any 1914. Reaparegué (mai/1916) amb un to més popular. En total va publicar 31 números. 116 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Popular (Barcelona, 1/gen/1871 – jun/1928) Publicació setmanal en castellà. Dirigida per Fèlix Sardà i Salvany. Inicialment revista de propaganda catòlica integrista, anà evolucionant cap a posicions més moderades. Inclogué alguns treballs de tema literari i històric, a més de religiós. 117 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Social (Barcelona, 1902 – 1922) Publicació mensual en castellà. Vinculada de primer a l'Acció Social Popular del jesuïta Gabriel Palau, divulgà els postulats del sindicalisme catòlic i la doctrina social de l'Església, i informà àmpliament sobre els moviments obrers cristians d'arreu d'Europa, i fou, en alguns aspectes, precursora de l'ideari de la democràcia cristiana. Des del 1917 esdevingué òrgan d'Acció Popular, autodefinida com a institució nacional de cultura i propaganda socials, i limità més el seu contingut al terreny teòric, fins que, el 1922, fou substituïda per "Catalunya Social". N'era director el sociòleg Ramon Albó i Martí, i tingué nombrosos col·laboradors. 118 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Revista Social, La (Barcelona, ago/1872 – nov/1885) Setmanari obrer en castellà. Òrgan de la Unió Manufacturera i difusor dels postulats internacionalistes, fou un dels pocs periòdics d'aquesta filiació que sobrevisqueren a la dissolució de la Internacional a l'estat espanyol (1874). S'edità fins al principi de 1881, en que es traslladà el setmanari a Madrid. Tornà a Barcelona (Sants) el gen/1885. 119 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Revocand (Catalunya, s IX) Prevere i arxiprest. Actuà a les terres ripolleses els anys 879 i 881, quan s'estructurava el país osonenc novament recuperat. En la darrera data actuà també amb l'arxiprest Gotmar, que fou el primer bisbe de Vic de la restauració (887). Sembla ésser un dels encarregats per l'arquebisbe de Narbona, Sigebut, d'organitzar eclesiàsticament el territori osonenc. 121 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Revolta, la (Oliva, Safor / Pego, Marina Alta) Sequiol del sistema de regadiu del Molinell, entre els dos municipis. 122 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Revolución Social, La (Palma de Mallorca, gen/1871 – feb/1871) Setmanari. Òrgan de la Federació Palmesana de l'AIT. Volgué continuar la tasca d'"El Obrero", però els seus exemplars foren sistemàticament recollits per les autoritats. 123 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Revue Catalane, La (Rosselló, 1907 – 1921) Publicació mensual 124 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Revue d'Histoire et d'Archéologie de Roussillon (Perpinya, 1900 – 1906) Publicació 125 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rexach i Serdà, Carles (Barcelona, 1947 - ) Futbolista 126 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Rexart i Móra, Josep (Menorca, s. XIX) Poeta popular. Publicà una gran quantitat de glosats sobre temes diversos, dels quals hom pot destacar el Glosat nou sobre s'emigració espanyola a sa República Argentina (1889), Memòries dels sigle XIX o Alerta ciutadans!. 127 CATALUNYA - BIOGRAFIA
128 EUROPA - BIOGRAFIA Rey, Emanuel (França, s. XVIII - ? , s. XIX) Militar 129 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rey i Polo, Lluís (Barcelona, 1924 - ) Pintor 130 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Reyes i Pròsper, Eduard (València, 1860 – Madrid, 1921) Botànic 131 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reynals i Rabassa, Estanislau (Barcelona, 1822 – 1876) Advocat i escriptor 132 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Reynés, Gabriel (Alaró, Mallorca, 1807 - ? , s. XIX) Pintor i gravador 133 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Reynés, Llorenç (Palma de Mallorca, 1709 – 1786) Frare trinitari 134 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
135 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reynés i Gurguí, Antoni (Barcelona, 1853 – 1910) Pintor. Germà de l'escultor Josep. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà la figura, la composició i, sobretot, el retrat. És autor del retrat de Pau Claris, a l'ajuntament de Barcelona, i del de Josep Bertran i Ros, a la Universitat. 136 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reynés i Gurguí, Josep (Barcelona, 1850 – 1926) Escultor. Format a l'Escola de Llotja, completà la formació al taller dels Vallmitjana i a París (1873-76), on rebé la influència de Carpeaux. La seva obra evolucionà de l'academicisme al modernisme, i així s'adaptà a les exigències i al gust del seu temps. De la primera tendència són el baix relleu Recepció de les Nacions per Barcelona (1887) i el Gerro amb nens del Parc de la Ciutadella. Obra intermèdia és Violinista i, d'esperit modernista, el monument al Greco, a Sitges. 137 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Reynier, Josep Francesc (Perpinyà, 1741 – 1797) Impressor 138 CATALUNYA - HISTÒRIA Rhode (Catalunya) Antiga ciutat a la costa del golf de Roses
Anar
a: [ Requesens
i ]
[ Requesens i E ] [ Ret ]
[ Rever ] [ Revista
de G ]
[ Rex ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
