[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

Anar a:    [ Valer ]    [ Valira ]    [ Vall B ]    [ Vall de C ]    [ Vall de R ]    [ Vall del ]

No n'hi ha prou de saber, cal també aplicar-ho; no n'hi ha prou de voler, cal també fer-ho. (J.W. van Goethe)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valeri i Ferret, Maria Eulàlia  (Barcelona, 14/mar/1936 - )  Escriptora i mestra. S'ha especialitzat en llibrets per a infants. Ha col·laborat en sis obres col·lectives, destinades, generalment, a l'educació bàsica, per exemple Eina (1973). Ha adaptat contes i faules per a l'escola, com Dues cabretes (1982), Epaminondas (1982), etc, i ha preparat llibres de lectura, com ara Olles, olles de vi blanc (1979).

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valeri i Pupurull, Salvador  (Barcelona, 1873 – 1954)  Arquitecte

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valeri i Sahís, Lluís  (Barcelona, 1891 – 1971)  Poeta. Exercí d'advocat. Amb la intenció de donar una poesia personal i íntima, va prendre model dels clàssics catalans, amb una marcada influència d'Àusias March i també del parnassianisme. Posteriorment, amb Vida nua (1921), evolucionà cap a una poesia èpica de clara ascendència dantesca. Les seves obres més importants són: Boires i estrelles (1948), Beatituds (1955) i L'escala de Jacob (1967).

4 CATALUNYA - HISTÒRIA

Valerna  (Verdú, Urgell)  Antic castell i quadra, al sud-oest del poble, al límit amb el de Preixana. El 1223 fou adquirit pel monestir de Vallbona de les Monges, però la possessió li fou discutida pel de Poblet.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valero, Cristòfol  (Alboraia, Horta, s. XVIII – València, 1789)  Pintor i eclesiàstic

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valero, Joan  (Sogorb, Alt Palància, s. XVI - Escaladei, Priorat, 1625)  Eclesiàstic i monjo cartoixà. Passà un temps pressoner dels pirates algerians. Fou vicari general de la diòcesi de Sogorb. Després féu vida eremítica i acabà per prendre l'hàbit cartoixà, el 1596. Seria prior de les cartoixes d'Escaladei i de la Vall de Crist, així com de la Vall de Misericòrdia, a Portugal. És autor del tractat Differentiae inter utrumque forum (Mallorca 1616) i d'altres obres que restaren inèdites.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Valero, Joan  (Illes Balears, 1430 – 1500)  Escriptor

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valero, Pere  (Catalunya, s. XVIII)  Metge. És autor del tractat Castigationes in eumdem satisfactoriam reclamationem recastigatae.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valero i Belenguer, Josep  (València, 1854 – Melilla, 1893)  Militar i explorador

10 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Valero i Omedes, Carme  (Castellseràs, Aragó, 1956 - )  Atleta

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valero i Peris, Josep  (València, s. XIX - 1866)  Compositor. És autor de les òperes Don Alfonso de Ojeda, Angèlica i La Esmeralda. Escriví també una sarsuela i diverses composicions de caràcter religiós.

12 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Valforte, marquesat de  (Nàpols, Itàlia)  Títol atorgat el 1641 a Ferran Manuel de Cardona i Figueroa, senyor de Belforte (Sicília). Fou rehabilitat el 1923 pels Arróspide.

13 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Valguarnera, principat de  (Sicília, Itàlia, 1626)  Títol concedit a Francesc de Vallguarnera i del Carretto

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Valielles  (Montmajor, Berguedà)  Antiga quadra (o Valielles de Busa), que forma un enclavament (3,20 km²) entre els termes de Guixers i de Navès, al Solsonès. Comprèn la vall de Valielles (que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l'alta vall de Lord, la vall de l'aigua de Valls), tributària de l'aigua d'Ora, per la dreta, al monestir de Sant Pere de Graudescales, que s'alça just al límit de l'antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l'estret de Valielles, que s'inicia aigua avall de Llinars de l'Aiguadora (aigua amunt d'aquest congost, l'aigua d'Ora pren el nom d'aigua de Llinars). Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l'església de Sant Andreu, agregada a la parròquia de Sisquer. Formà part del terme de Catllarí, el qual a mitjan s XIX formà part del municipi d'Aguilar, l'Hospital i Catallari (Aguilar).

15 ANDORRA - GEOGRAFIA

Valira, la  (Andorra)  Riu pirinenc, afluent dretà del Segre

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valira, la  (Grus, Baixa Cerdanya)  Veïnat

17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Valira de Castanesa, la  (Alta Ribagorça)  Riu, l'afluent més important, per la dretà, de la Noguera Ribagorçana. Drena la vall de Castanesa.

18 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Valira de Cornudella, la  (Alta Ribagorça)  Riu, afluent dretà de la Noguera Ribagorçana

19 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Vall, aigüeta de  (Saünc, Alta Ribagorça)  Curs d'aigua del massís de Pocets

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall, la  (Capmany, Alt Empordà)  Caseria

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall, la  (Benifallet, Baix Ebre)  Caseria i partida

22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Vall, la  (Ciutadella, Menorca)  Partida

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall, la  (Llers, Alt Empordà)  Raval

24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vall, la  (Espirà de Conflent, Conflent)  Veïnat

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall, la  (Verges, Baix Empordà)  Veïnat i antic poble

26 ANDORRA - GEOGRAFIA

Vall, riu de  (Canillo, Andorra)  Veure> Vall-de-riu

27 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vall, santuari de la  (Cauders de Fenollet, Fenolleda)  Santuari

28 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vall, torre de la  (Tavernes de Valldigna, Safor)  Antiga torre de defensa

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall Baixa, la  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell)  Veïnat.

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vall d'Alauar, la  (Marina Alta)  Veure> Vall de Laguar, la.

31 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Vall d'Alba  (Plana Alta)  Municipi: 52,99 km², 305 m alt, 1.933 hab (1999). Situat entre el pla de l'Arc i el pla de la Barona i entre les rambles de Cabanes, a llevant, i de la Viuda, a ponent, al sector septentrional i interior de la comarca, al límit amb l'Alcalatén. L'agricultura ocupa tres quartes parts del territori municipal; els conreus més estesos són els de secà: vinya i ametllers; hi ha algunes hectàrees d'horta i la resta és improductiu. La ramaderia hi té una gran importància, per l'expansió creixent de les granges de porcs. Des d'inicis del s XX la població està en descens. El poble és situat al vessant oriental del tossal Roig, al límit del pla de l'Arc. El municipi comprèn, a més, les caseries de Montalba, de la Pelejaneta (amb el mas de la Pelejana) i de les Ramblelles i el llogaret de la Barona. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament de Vall d'Alba

32 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Vall d'Albaida, la  (País Valencià)  Comarca, 721,67 km², 81.338 hab (1999), capital: Ontinyent

33 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Vall d'Alcalà, la  (Marina Alta)  Municipi: 24,2 km², 637 m alt, 179 h (1999)

34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Vall d'Almonesir, la  (Alt Palància)  Municipi: 21,12 km², 441 m alt, 289 hab (1999)

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall d'Àneu, la  (Pallars Sobirà)  Veure> Àneu, vall d'

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vall d'Àngel, la  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)  Caseria i antic lloc

37 CATALUNYA - POLÍTICA

Vall d'Aran, costums i privilegis de la  (Vall d'Aran)  Conjunt de costums

38 CATALUNYA - COMARCA

Vall d'Aran, la  (Catalunya)  Comarca, 620,48 km², 7.619 hab (1999), capital: Viella

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall d'Ariet, la  (Artesa de Segre, Noguera)  Poble

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vall d'Aro  (Castell i Platja d'Aro / Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)  Antiga batllia reial (s. XVII) que comprenia els actuals municipis. El territori havia pertangut anteriorment al monestir de Sant Feliu de Guíxols.

41 CATALUNYA - MUNICIPI

Vall de Bianya, la  (Garrotxa)  Municipi: 94,0 km², 1.131 hab (1999), capital: Hostalnou de Bianya

42 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Vall de Boí, la  (Alta Ribagorça)  Municipi: 219,5 km², 839 hab (1999), creat el 1996

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall de Cabó, la  (Alt Urgell)  Veure> Cabó.

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vall de Canet, comtat de la  (Catalunya)  Títol, concedit el 1909 a Ramon de Montaner i Vila

45 CATALUNYA - MUNICIPI

Vall de Cardós, la  (Pallars Sobirà)  Municipi: 56,58 km², 898 m alt, 354 hab (2004). Comprèn tota la vall de Cardós, amb les serres d'Aurati, de Niarte (que separen, respectivament, el terme de la vall d'Àneu, a ponent, i de la vall Ferrera, a llevant) i de Campirme. El terme és travessat de nord a sud per la Noguera de Cardós. La base de l'economia és l'agricultura (pastures, patates i cereals). Ramaderia de bestiar oví i boví. Indústria de la fusta. Cert desenvolupament del turisme rural. El terme és el resultat de l'annexió, el 1972, del d'Estaon al de Ribera de Cardós, essent la capital aquesta darrera població, on hi ha l'església parroquial de Santa Maria (romànica, modificada i ampliada al s. XVIII). El terme també comprén els pobles d'Ainet de Cardós, Anàs, Bonestarre, Cassibrós, Lladrós i Surri, així com l'església de Sant Martí de Pui. Àrea comercial de Tremp.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall de Castellbó, la  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Antic municipi, dins l'actual

47 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Vall de Cofrents, la  (País Valencià)  Comarca, 1.141,2 km², 10.434 hab (1999), capital: Aiora

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vall de Galligants, la  (Girona, Gironès)  Nom adoptat el 1937 per a l'antic municipi de Sant Daniel (o de Gallegans).

49 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Vall de Gallinera, la  (Marina Alta)  Municipi: 53,06 km², 596 hab (1999), capital: Benialí

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vall de Jesús, la  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Convent de franciscans recol·lectes dedicat a la Transfiguració del Senyor, situat als vessants de la serra de la Calderona, del terme de Puçol (pertanyia a la jurisdicció religiosa de Puçol). Després d'una instal·lació provisional de regulars de Sant Agustí, aquests el cediren als franciscans, que hi fundaren el convent el 1384. Hi residí molt temps el beat Pere Nicolau Factor, vers el 1570. Abandonat el 1835, és avui una ruïna total.

51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vall de la Santa Creu  (Fenolleda)  Subcomarca històrica, dins de la comarca actual. Comprèn el territori dels municipis d'Atsat, Conòsols, Ginclà, Montfort, Puillorenç, Salvesines, Santa Coloma de Rocafort i Sant Martí de Les, que en la divisió departamental francesa del 1790 foren segregats del sector dels Pirineus Orientals i inclosos dins el departament de l'Aude.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall de la Santa Creu, la  (el Port de la Selva, Alt Empordà)  Poble

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall de la Vansa, la  (Alt Urgell)  Veure> Lavansa i Fórnols.

54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Vall de Laguar, la  (Marina Alta)  Municipi: 23,26 km², 450 m alt, 916 hab (1999) (o Vall de Laguart, ort trad: Vall d'Alauar). Situat a la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar, al sud, i la serra de Migdia, al nord, on hi ha el barranc de l'Infern i el fallit pantà d'Ísber, enmig dels contraforts orientals de les serres pre-bètiques valenciana. Una gran part del terme és inculta. Hi predomina l'agricultura de secà. Els conreus més estesos són els d'oliveres, seguits dels d'ametllers i de garrofers. Cria de bestiar. El municipi comprèn els pobles de Fleix (cap municipal), Benimaurell i Campell (antics llocs de moriscs, on hi hagué actives rebel·lions), el sanatori de llebrosos de Fontilles, el despoblat d'Ísber i l'antic castell de les Atzavares. Formà part del ducat de Gandia. Àrea comercial d'Alacant.

55 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Vall de Lierp, la  (Baixa Ribagorça)  Municipi: 32,50 km², 59 hab (1999), capital: Eixea

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vall de Lladrons, la  (Montblanc, Conca de Barberà)  Antic terme

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall de Marfà  (Castellcir, Vallès Oriental)  Veure> Marfà

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vall de Merlès, comtat de la  (Catalunya)  Títol, concedit el 1864 a Marià d'Oriola-Jonquer i d'Ibáñez-Cuevas, alcalde de Vic. Continua en la mateixa família.

59 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vall de Montbram, la  (Sureda, Vallespir)  Llogaret

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vall-de-reig  (Juncosa, Garrigues)  Antic terme

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vall de Ribes, marquesat de la  (Catalunya)  Títol, concedit (1834) a Manuel de Llauder i Camín

62 ANDORRA - GEOGRAFIA

Vall-de-riu  (Canillo, Andorra)  Vall de la parròquia, davalla del port de Vall-de-riu (o de l'Estanyó) i s'uneix a la vall de la Valira entre l'Aldosa de Canillo i Sant Joan de Caselles. A la capçalera hi ha els estanys de Vall-de-riu.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vall-de-ros  (Xàbia, Marina Alta)  Caseria, al vessant meridional del Montgó.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall-de-roses  (Montmany de Puiggraciós, Vallès Oriental)  Veure> Vallcàrquera.

65 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Vall-de-roures  (Matarranya)  Municipi i cap de la comarca: 123,84 km², 510 m alt, 1.880 hab (1999), (o Vallderoures, cast: Valderrobles). Ocupa una gran extensió de terreny a la confluència del Matarranya, el Tastavins i la Pena. Força muntanyós. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura; els conreus predominants són els de secà (cereals, hortalisses i farratges), però el regadiu ha anat guanyant terreny; s'hi conreen sobretot fruiters (presseguers). Ramaderia de llana i porcina; granges d'aviram. Petita indústria derivada de l'agricultura (olis, farineres) i fabricació de materials per a la construcció (mossaics). La vila, centre comarcal del Matarranya, és situada a la riba dreta del Matarranya, presidida per l'antic i notable castell de Vall-de-roures d'origen musulmà, declarat monument nacional el 1931, i per l'església parroquial de Santa Maria la Major, gòtica (mitjan s XV); s'hi destaquen també la casa de la vila, renaixentista (acabat el 1599), i alguns interessants casals del carrer Major. El municipi comprèn, a més, l'ermita i caseriu de Sant Miquel d'Espinalvà. Àrea comercial d'Alcanyís.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall de Sant Daniel, la  (Girona, Gironès)  Veure> Sant Daniel.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall de Sant Joan, la  (Ars, Alt Urgell)  Veure> Sant Joan Fumat.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall de Sant Marc, la  (Montmell, Baix Penedès)  Caseria

69 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vall de Sant Martí, la  (Sureda, Rosselló)  Veure> Vall de Montbram, la.

70 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Vall de Sant Miquel  (Codalet, Conflent)  Antic terme, pertanyent al monestir de Sant Miquel de Cuixà.

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vall de Tavernes, la  (Safor)  Veure> Tavernes de la Valldigna.

72 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vall de Toses, la  (Toses, Ripollès)  Antic nom del municipi.

74 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Vall d'Ebo, la  (Marina Alta)  Municipi: 32,07 km², 342 hab (1999)

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vall del Bac, la  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Antic terme i municipi, situat dins de l'actual

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vall del Duc, la  (Plana Baixa)  Veure> Vall d'Uixó, la.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall del Mig, la  (Alinyà, Alt Urgell)  Veïnat

78 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Vall del Tormo, la  (Matarranya)  Municipi: 15,97 km², 436 m alt, 377 hab (1999), (cast: Valdeltormo). Situat al límit amb la Terra Alta, a l'esquerra del Matarranya. El territori és suaument ondulat, i en part és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar. Predomina l'agricultura de secà (cereals, vinya, ametllers, oliveres i presseguers); el regadiu aprofita l'aigua del riu a través de sèquies, hom hi conrea hortalisses, cereals i farratges. Ramaderia de bestiar oví i cabrum; hi ha avicultura. Les activitats industrials són les derivades de l'agricultura (molins de farina i oli) i hi ha alguns obradors menestrals. El poble és en una vall afluent per l'esquerra al Matarranya; l'església parroquial és dedicada a l'Assumpció. Es conserva un antic castell bastit el s XIV. Àrea comercial d'Alcanyís.

79 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vall del Túria, marquesat de la  (País Valencià)  Veure> Túria, marquesat del.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vall dels Horts  (Sant Fruitós de Bages, Bages)  Antic poble de cases escampades, que constituí l'antiga parròquia de Sant Genís, senyoria del monestir de Sant Benet de Bages. Documentada des del s XI, al s XIV fou unida a la de Sant Jaume d'Olzinelles, que al s XVII l'absorbí definitivament. De la vella església només resta un munt de pedres.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall d'En Bages, la  (Paüls dels Ports, Baix Ebre)  Caseria, al nord del terme

82 CATALUNYA - MUNICIPI

Vall d'en Bas, la  (Garrotxa)  Municipi: 90,50 km², 2.536 hab (1999)

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall d'Hebron, monestir de la  (Barcelona, Barcelonès)  Monestir de jerònims, a la ciutat

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall d'Hebron, parc de la  (Barcelona, Barcelonès)  Barri residencial perifèric de la ciutat

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall d'Ondara, la  (Segarra)  Nom del nou municipi creat el 1972 a la comarca, resultat de la fusió de Sant Antolí i Vilanova i Sant Pere dels Arquells.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall d'Ora, la  (Naves, Solsonès)  Poble (729 m alt)

87 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Vall d'Uixó, la  (Plana Baixa)  Municipi: 68,19 km², 118 m alt, 28.972 hab (1999) (o la Vall-llarga o la Vall del Duc). Situat a la vall d'Uixó, accidentat al nord pels vessants de la serra d'Espadà, a les ribes del Belcaire, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Camp de Morvedre. Es conrea gran part del territori municipal, amb predomini del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els garrofers (secà) i els de cítrics (regadiu). La indústria ocupa una gran part de la població activa total; hi sobresurt la fabricació de calçat, desenvolupada a partir del 1940, i de la qual s'havia convertit en un dels primers centres productors. Increment del turisme. Població en ascens (immigració). La ciutat és a l'esquerra del riu, dividida en dos sectors: el Poble de Dalt, amb l'església parroquial de l'Àngel Custodi (s. XVII-XVIII) i el Poble de Baix, amb l'església parroquial de l'Assumpció, amb portada i campanar barroc (s. XVIII), i el palau dels ducs de Medinaceli. Santuari de Sant Josep. Poblat ibèric de la Punta d'Orlei i altres restes prehistòriques per tot el terme municipal. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Fou centre de la fillola de la Vall d'Uixó, que depenia de la jurisdicció del castell d'Uixó.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vall i Llaveria, Maties de  (les Borges del Camp, Baix Camp, 1802 - ? , s. XIX)  Militar carlí

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vall i Verdaguer, Felip  (Tona, Osona, 1916 - )  Pintor i decorador. Format a Llotja, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i a l'École des Beaux-Arts, de París (1950). Ha conreat especialment el muralisme, a Sant Pere de les Puelles, al cinema Diagonal de Barcelona, a l'església parroquial de Tona, etc. A exposat a Palma de Mallorca i a París.

Anar a:    [ Valer ]    [ Valira ]    [ Vall B ]    [ Vall de C ]    [ Vall de R ]    [ Vall del ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans