descripció

Valeri i Ferret, Maria Eulàlia  (Barcelona, 14/mar/1936 - )  Escriptora

C

B

Valeri i Pupurull, Salvador  (Barcelona, 1873 – 1954)  Arquitecte

C

B

Valeri i Sahís, Lluís  (Barcelona, 1891 – 1971)  Poeta

C

B

Valerna  Antic castell i quadra del mun. de Verdú (Urgell)

C

G

Valero, Cristòfol  (Alboraia, Horta, s. XVIII – València, 1789)  Pintor i eclesiàstic

V

B

Valero, Joan  (Sogorb, Alt Palància, s. XVI - Escaladei, Priorat, 1625)  Eclesiàstic i monjo cartoixà

V

B

Valero, Joan  (Illes Balears, 1430 – 1500)  Escriptor

B

B

Valero, Pere  (Catalunya, s. XVIII)  Metge. És autor del tractat Castigationes in eumdem satisfactoriam reclamationem recastigatae.

C

B

Valero i Belenguer, Josep  (València, 1854 – Melilla, 1893)  Militar i explorador

V

B

Valero i Omedes, Carme  (Castellseràs, Aragó, 1956 - )  Atleta

E

B

Valero i Peris, Josep  (València, s. XIX - ? , 1866)  Compositor

V

B

Valforte, marquesat de  (Nàpols, Itàlia, 1641)  Títol atorgat a Ferran Manuel de Cardona

U

H

Valguarnera, principat de  (Sicília, Itàlia, 1626)  Títol concedit a Francesc de Vallguarnera

U

H

Valielles  Antiga quadra del mun. de Montmajor (Berguedà)

C

G

Valira, la  Riu pirinenc d'Andorra, afluent dretà del Segre

A

G

Valira, la  Veïnat del mun. de Grus (Baixa Cerdanya)

C

G

Valira de Castanesa, la  Riu de l'Alta Ribagorça, afluent dretà de la Noguera Ribagorçana

F

G

Valira de Cornudella, la  Riu de l'Alta Ribagorça, afluent dretà de la Noguera Ribagorçana

F

G

Vall, aigüeta de  Curs d'aigua del massís de Pocets, al mun. de Saünc (Alta Ribagorça)

F

G

Vall, la  Caseria del mun. de Campmany (Alt Empordà)

C

G

Vall, la  Caseria i partida del mun. de Benifallet (Baix Ebre)

C

G

Vall, la  Partida del mun. de Ciutadella (Menorca)

B

G

Vall, la  Raval del mun. de Llers  (Alt Empordà)

C

G

Vall, la  Veïnat del mun. d'Espirà de Conflent (Conflent)

N

G

Vall, la  Veïnat i antic poble del mun. de Verges (Baix Empordà)

C

G

Vall, riu de  Veure> Vall-de-riu (Canillo, Andorra)

A

G

Vall, santuari de la  Santuari del mun. de Cauders de Fenollet (Fenolleda)

N

G

Vall, torre de la  Antiga torre de defensa del mun. de Tavernes de Valldigna (Safor)

V

G

Vall Baixa, la  Veïnat del mun. d'Alinyà (Alt Urgell)

C

G

Vall d'Alauar, la  Veure> Vall de Laguar, la (Marina Alta)

V

G

Vall d'Alba, la  Municipi de la Plana Alta: 52,99 km2, 305 m alt, 1.933 hab (1999)

V

M

Vall d'Albaida, la  Comarca del País Valencià, 721,67 km2, 81.338 hab (1999), capital: Ontinyent

V

O

Vall d'Alcalà, la  Municipi de la Marina Alta: 24,2 km2, 637 m alt, 179 h (1999)

V

G

Vall d'Almonesir, la  Municipi de l'Alt Palància: 21,12 km2, 441 m alt, 289 hab (1999)

V

M

Vall d'Àneu, la  Veure> Àneu, vall d' (Pallars Sobirà)

C

G

Vall d'Àngel, la  Caseria i antic lloc del mun. d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat)

V

G

Vall d'Aran, costums i privilegis de la  (Vall d'Aran)  Conjunt de costums

C

P

Vall d'Aran, la  Comarca de Catalunya, 620,48 km2, 7.619 hab (1999), capital: Viella

C

O

Vall d'Ariet, la  Poble del mun. d'Artesa de Segre (Noguera)

C

G

Vall d'Aro  Antiga batllia reial, entre Castell d'Aro i Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà)

C

H

Vall de Bianya, la  Municipi de la Garrotxa: 94,0 km2, 1.131 hab (1999), capital: Hostalnou de Bianya

C

M

Vall de Boí, la  Municipi de l'Alta Ribagorça: 219,5 km2, 839 hab (1999), creat el 1996

F

M

Vall de Cabó, la  Veure> Cabó (Alt Urgell)

C

G

Vall de Canet, comtat de la  Títol de Catalunya, concedit el 1909 a Ramon de Montaner i Vila

C

H

Vall de Cardós, la  Municipi del Pallars Sobirà: 56,58 km2, 898 m alt, 354 hab (2004). Comprèn tota la vall de Cardós, i és travessat de nord a sud per la Noguera de Cardós. La base de l'economia és l'agricultura (pastures, patates i cereals). Ramaderia de bestiar oví i boví. Cert desenvolupament del turisme rural. El terme és el resultat de l'annexió, el 1972, del d'Estaon al de Ribera de Cardós, essent la capital aquesta darrera població. Àrea comercial de Tremp.

C

M

Vall de Castellbó, la  Antic municipi de l'Alt Urgell, dins l'actual de Castellbó

C

G

Vall de Cofrents, la  Comarca del País Valencià, 1.141,2 km2, 10.434 hab (1999), capital: Aiora

V

O

Vall de Galligants, la  Nom adoptat el 1937 per a l'antic municipi de Sant Daniel  (Girona, Gironès)

C

G

Vall de Gallinera, la  Municipi de la Marina Alta: 53,06 km2, 596 hab (1999), capital: Benialí

V

M

Vall de Jesús, la  Convent de franciscans, al mun. de Sagunt (Camp de Morvedre)

V

G

Vall de la Santa Creu  Subcomarca històrica, a la comarca de la Fenolleda. Comprèn el territori dels municipis d'Atsat, Conòsols, Ginclà, Montfort, Puillorenç, Salvesines, Santa Coloma de Rocafort i Sant Martí de Les, que en la divisió departamental francesa del 1790 foren segregats del sector dels Pirineus Orientals i inclosos dins el departament de l'Aude.

N

G

Vall de la Santa Creu, la  Poble del mun. del Port de la Selva (Alt Empordà)

C

G

Vall de la Vansa, la  Veure> Lavansa i Fórnols (Alt Urgell)

C

G

Vall de Laguar, la  Municipi de la Marina Alta: 23,26 km2, 450 m alt, 916 hab (1999) (o Vall de Laguart, ort trad: Vall d'Alauar). Situat a la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar, al sud, i la serra de Migdia, al nord, enmig dels contraforts orientals de les serres pre-bètiques valenciana. Hi predomina l'agricultura de secà. Els conreus més estesos són els d'oliveres, seguits dels d'ametllers i de garrofers. Cria de bestiar. Comprèn els pobles de Fleix (cap municipal), Benimaurell i Campell (antics llocs de moriscs, on hi hagué actives rebel·lions), el sanatori de llebrosos de Fontilles, el despoblat d'Ísber i l'antic castell de les Atzavares. Formà part del ducat de Gandia. Àrea comercial d'Alacant.

V

M

Vall de Lierp, la  Municipi de la Baixa Ribagorça: 32,50 km2, 59 hab (1999), capital: Eixea

F

M

Vall de Lladrons, la  Antic terme del mun. de Montblanc (Conca de Barberà)

C

G

Vall de Marfà  Veure> Marfà (Castellcir, Vallès Oriental)

C

G

Vall de Merlès, comtat de la  Títol de Catalunya, concedit el 1864 a Marià d'Oriola-Jonquer

C

H

Vall de Montbram, la  Llogaret del mun. de Sureda (Vallespir)

N

G

Vall-de-reig  Antic terme del mun. de Juncosa (Garrigues)

C

G

Vall de Ribes, marquesat de la  Títol de Catalunya, concedit (1834) a Manuel de Llauder i Camín

C

H

Vall-de-riu  Vall de la parròquia de Canillo (Andorra)

A

G

Vall-de-ros  Caseria del mun. de Xàbia (Marina Alta), al vessant meridional del Montgó.

V

G

Vall-de-roses  Veure> Vallcàrquera (Montmany de Puiggraciós, Vallès Oriental)

C

G

Vall-de-roures  Municipi de la Matarranya: 123,84 km2, 510 m alt, 1.880 hab (1999)

F

M

Vall de Sant Daniel, la  Veure> Sant Daniel (Girona, Gironès)

C

G

Vall de Sant Joan, la  Veure> Sant Joan Fumat (Ars, Alt Urgell)

C

G

Vall de Sant Marc, la  Caseria del mun. de Montmell (Baix Penedès)

C

G

Vall de Sant Martí, la  Veure> Vall de Montbram, la (Sureda, Vallespir)

N

G

Vall de Sant Miquel  Antic terme del mun. de Codalet (Conflent)

N

G

Vall de Tavernes, la  Veure> Tavernes de la Valldigna (Safor)

V

G

Vall de Toses, la  Antic nom del municipi de Toses (Ripollès)

C

G

Vall d'Ebo, la  Veure> Ebo (Marina Alta)

V

G

Vall d'Ebo, la  Municipi de la Marina Alta: 32,07 km2, 342 hab (1999)

V

M

Vall del Bac, la  Antic terme i municipi, a l'actual de la Vall de Bianya (Garrotxa)

C

G

Vall del Duc, la  Veure> Vall d'Uixó, la (Plana Baixa)

V

G

Vall del Mig, la  Veïnat del mun. d'Alinyà (Alt Urgell)

C

G

Vall del Tormo, la  Municipi de la Matarranya: 15,97 km2, 436 m alt, 377 hab (1999)

F

M

Vall del Túria, marquesat de la  Veure> Túria, marquesat del (País Valencià)

V

H

Vall dels Horts  Antic poble del mun. de Sant Fruitós de Bages (Bages)

C

G

Vall d'En Bages, la  Caseria, al nord del terme de Paüls dels Ports (Baix Ebre)

C

G

Vall d'en Bas, la  Municipi de la Garrotxa: 90,50 km2, 2.536 hab (1999)

C

M

Vall d'Hebron, monestir de la  Monestir de jerònims, a la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

Vall d'Hebron, parc de la  Barri residencial perifèric de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

Vall d'Ondara, la  Nom del nou municipi creat el 1972 a la comarca de la Segarra

C

G

Vall d'Ora, la  Poble (729 m alt) del mun. de Naves (Solsonès)

C

G

Vall d'Uixó, la  Municipi de la Plana Baixa: 68,19 km2, 118 m alt, 28.972 hab (1999)

V

M

Vall i Llaveria, Maties de  (les Borges del Camp, Baix Camp, 1802 - ? , s. XIX)  Militar carlí

C

B

Vall i Verdaguer, Felip  (Tona, Osona, 1916 - )  Pintor i decorador

C

B