|
|
|
Anar a: [ Sap ] [ Saplana, J ] [ Saportella, M ] [ Sarai ] [ Sarde ] [ Sarr ] Som amos del que callem i esclaus del que diem. (Anònim) 1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sapeira (Tremp, Pallars Jussà) Antic municipi (1.015 m alt), agregat el 1970 a l'actual 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sapena, Gaspar (Catalunya, s. XVI) Militar. Serví a Flandes en temps de Felip II. Amb el grau de mestre de camp comandà un terç. 3 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sapera, Bonanat (Rosselló, s. XIV – s. XV) Jurista. Serví a Sardenya, on rebé donacions. El 1332 figurava entre els senyors catalans establerts a Vic. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sapera, Francesc Climent Nom de l'eclesiàstic Francesc Climent 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sapera, Guillem (Catalunya, s. XIV) Cavaller. Participà a l'expedició de l'infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, per conquerir Sardenya (1323-24). Es distingí especialment al setge de Càller, on prengué la porta de Sant Brancàs atacant-la per sorpresa i només amb vuit homes. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saperas, Francesca (Barcelona, 1851 – 1933) Anarquista 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saperas i Auvi, Miquel (Barcelona, 1898 – 1978) Escriptor 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saperes, Agustí (Osona ?, s. XVIII – s. XIX) Guerriller 10 ILLES BALEARS - CULTURA Sapiència, Col·legi de la (Palma de Mallorca, 1633 - ) Col·legi eclesiàstic 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sapila, Benet (Barcelona, s. XV) Cavaller 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Saplan, bosc de (Bausén, Vall d'Aran) Bosc, a la vall del barranc de Saplan, un dels afluents de capçalera del riu de Bausén. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saplana, Antoni (Barcelona, s. XV) Ciutadà 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saplana, Francesc (Catalunya, s. XIV – Girona, s. XIV) Mestre d'obres i escultor 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saplana, Joan ( ? , s. XIV – s. XV) Cavaller 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saplana, Pere ( ? , s. XIV) Dominicà 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saporta, Anton ( ? , s. XVI - Montpeller, França, 1573) Metge 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saporta, Lluís (Lleida, s. XV – s. XVI) Metge. Després d'exercir a la seva ciutat natal, ho féu successivament a Arles, Avinyó, Montpeller i Marsella. Tingué un gran prestigi. Fou metge del rei Carles III de França. Era el pare d'Anton. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saporta, Lluís ( ? , s. XVI) Metge 21 CATALUNYA - HISTÒRIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saportella (Catalunya, ? - ? ) Llinatge vicarial i de magnats 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saportella, Bernat (Catalunya, s. XIII) Cavaller. Serví Jaume I a la conquesta de València (1238). Li foren concedides cases a la ciutat. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saportella, Bernat (Catalunya, s. XV) Cavaller 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saportella, Bernat de (Catalunya, s. XV) Senyor de la torre de la Portella 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saportella, Bernat III de ( ? , s. XII – 1207) Magnat del rei Alfons I 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saportella, Bernat IV de (Catalunya, s XII - d 1236) Magnat. Fill de Bernat III de Saportella i de Beatriu. Assistí a les corts de Vilafranca del Penedès (1218). El 1231 fundà, amb la seva muller Blanca, el monestir de Santa Maria de Valldaura. Foren pares de Ramon I de Saportella. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saportella, Bernat V de ( ? , s. XIII – 1281) Baró de la Portella i de Lluçà 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saportella, Guillem (Catalunya, s. XIII) Cavaller. Serví Jaume I. Fou un dels conqueridors de València el 1238. Hi rebé una donació d'importància. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saportella, Guillem de (Catalunya, s. XII – s. XIII) Noble. Pertanyia al llinatge dels Saportella. Assistí a les Corts de Tortosa del 1225. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saportella, Guillem I de ( ? , s. XI - d 1127) Vicari de la Portella 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saportella, Marquesa de ( ? , s. XIV - a 1348) Muller de Pere VII de Fenollet 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saportella, Pere I de ( ? , s. XI - d 1094) Vicari de la Portella 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saportella, Ramon I de ( ? , s. XIII – 1254) Marit de Sibil·la 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saportella i de Pinós, Bernat VI de ( ? , s. XIII – 1336) Baró de Gironella 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sapresa, Sant Martí (Brunyola, Selva) Veure> Sant Martí Sapresa. 39 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Saquera (Trevillac, Fenolleda) Despoblat recent 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarabia, Pedro de (País Basc, s XV - Catalunya, s XVI) Escultor i arquitecte. Establert a Barcelona. Juntament amb Juan de Palacios, esculpí el sepulcre de Galceran de Requesens, comte de Palamós, a l'església parroquial d'aquesta població, i el de Lluís de Requesens a la seu de Lleida (acabat l'any 1511). 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarabia-Benítez i Ruíz de Esquive, Rafael (Barcelona, 1908 - ) Pintor 41 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saragossa, Llorenç ( ? , s. XIV) Pintor 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Saragossa, tossal de (la Serra d'En Galceran, Plana Alta( Cim (1.078 m alt) culminant del massís muntanyós que separa la vall de la rambla Carbonera del pla de l'Arc i de la foia de les Coves, al nord-est del terme. 44 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Saragossa, tractat de (Saragossa, Aragó, 21/mai/1462) Altre nom com és conegut el tractat de Baiona, pel fet que, per part de Joan II de Catalunya-Aragó, fou signat en aquesta ciutat. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saragossa i Domènec, Agustina "Agustina d'Aragó" (Barcelona, v 1790 – Ceuta, 1858) Heroïna. Casada amb un oficial de l'exèrcit, durant la guerra del Francès vivia a Saragossa quan la ciutat fou assetjada per les tropes napoleòniques. En morir els artillers que defensaven amb un canó el baluard del Portillo, se'n féu càrrec i contribuí a rebutjar l'atac enemic (jul/1808). Posteriorment, fou feta presonera pels francesos, però aconseguí d'escapar i participà en altres combats. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Saragossa i Ebrí, Agustí Bru (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1713 - ? , s. XVIII) Matemàtic 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
48 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Sarais (Durro, Alta Ribagorça) Despoblat recent 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Saralegui y López-Castro, Leandro de (el Ferrol, Galícia, 1892 – València 1967) Historiador 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Saranyana (Bassella, Alt Urgell) Llogaret, al nord del terme, al vessant oriental de la serra d'Oliana. El 1025 fou donat al monestir de Tresponts. 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Saranyana (la Todolella, Ports) Llogaret, al sud del poble, a la dreta de la rambla de Cantavella. La seva església (Sant Miquel) depèn de la parròquia de la Todolella. Al sector més alt del seu antic terme hi ha el santuari de Sant Cristòfol de Saranyana. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarbou, Ramon Bernat de ( ? , s. XIV) Noble 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sardà i Caylà, Pere (Reus, Baix Camp, s. XIX – 1860) Polític 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sardà i Dexeus, Joan (Barcelona, 1910 – 1995) Economista 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sardà i Làdico, Francesc (Barcelona, 1877 – 1912) Dibuixant i pintor 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sardà i Llaveria, Agustí (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1836 – Madrid, 1912) Pedagog i polític. El 1865 guanyà per oposició una plaça de catedràtic a l'Escola Normal Superior de Pamplona. D'idees republicanes, Estanislau Figueras, en ésser nomenat (1873) president de la República, li atorgà la secretaria particular de la presidència del govern. Vinculat des del primer moment a la Institución Libre de Enseñanza, el 1898 fou nomenat professor de l'Escola Normal Central i, més tard, director. El 1909, en ésser creada l'Escuela Superior del Magisterio, hi exercí la docència. Pertanyia al Consejo Superior de Instrucción Pública i a altres corporacions científiques i literàries. De la seva obra escrita cal recordar Estudios pedagógicos (Madrid, 1892). 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sardà i Lloret, Joan (Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès, 1851 – Barcelona, 1898) Crític literari. Escriví sobretot a "Lo Gay Saber", "L'Avenç", "La Veu de Catalunya", "La Renaixensa", "La España Regional", "La España Moderna", etc. Fou un dels crítics més brillants de l'època. Publicà Estudi necrològic de don Pau Piferrer (1880), Necrologia de don Josep Yxart (1894) -del qual fou íntim amic- i El catalanismo y la literatura catalana (1888). Les seves obres escollides foren publicades el 1914: un volum en català i dos en castellà. Fou un hàbil traductor al català de poetes llatins, francesos i italians. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sardà i Salvany, Fèlix (Sabadell, Vallès Occidental, 1844 – 1916) Eclesiàstic i apologeta 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sardà i Tàmaro, Rosa Maria (Barcelona, 1941 - ) Actriu. Formada en el teatre, on ha destacat amb muntatges com ara Knack (1969), dirigit per V. Pons, i Quan la ràdio parlava de Franco i Descripció d'un paisatge (1979), ambdós de J.M. Benet i Jornet, autor del qual ha dirigit Ai, carai! (1989). Popular gràcies a la televisió, ha destacat a partir del 1987 en cinema: Moros y cristianos (1987), La febre d'or (1992), ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? (1993, premi Goya a la millor actriu de repartiment), Actrius (1997), Amic/Amat (1998), La niña de tus ojos (1998) i Todo sobre mi madre (1999). 62 CATALUNYA - CULTURA sardana (Catalunya) Dansa popular catalana 98 CATALUNYA - PUBBLICACIÓ Sardana, La (Catalunya, 1892 - 1936) Títol de diversos periòdics dedicats al foment de la sardana. El primer, però, editat l'any 1892 a Barcelona, fou un setmanari de sàtira política de caire republicà i anticlerical, del qual van sortir 19 números. L'any 1921 començà una nova "La Sardana" a Barcelona com a portaveu del Foment de la Sardana, i que, amb periodicitat quinzenal, arribà fins al 1936. A Palafrugell (1893), Palamós (1894), l'Escala (1900) i Manresa (1916) foren publicades revistes de caire literari i cultural amb aquest mateix títol. 63 CATALUNYA - CULTURA Sardana de les Monges, La (Catalunya, 1919) Composició per a veus mixtes d'Enric Morera, sobre un poema d'Àngel Guimerà. Estrenada per l'Orfeó Gracienc el 2/feb/1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons. L'Orfeó Català en féu una creació memorable. La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de dos instruments, tal com Morera volia. Les altres cobles hi han afegit la part del trombó. 64 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
97 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Sardenya, influència catalana a (Sardenya, Itàlia, 1326 - ) Període en que l'illa estigué en possessió de la corona catalano-aragonesa 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sardinero i Puerto, Vicenç (Barcelona, 1937 - ) Baríton. Féu els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música. Obtingué el primer premi al concurs organitzat pels Amics de l'Art de Sabadell el 1963 i al de Ràdio Barcelona en 1964. El mateix any debutà al Gran Teatre del Liceu. Fou primer baríton a la Compañía del Teatro de la Zarzuela de Madrid. Aconseguí el primer premi al III Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas (1965). El 1968 debutà a la Scala de Milà. El Cercle de Belles Arts de Madrid li concedí una medalla d'or. Ha participat a diversos festivals internacionals. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sareja (Llívia, Baixa Cerdanya) Veure> Cereja. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sarga, la (Pallars Jussà) Veure> Sant Esteve de la Sarga. 68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sarga, la (Xixona, Alacantí) Llogaret i districte, al nord de la ciutat, al límit amb el terme d'Alcoi. L'església és dedicada a santa Anna. 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
70 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sarganella, la (Agost, Alacantí) Caseria 71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sargantanes, illa de ses (es Mercadal, Menorca) Illot 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sargar, el (Herbers, Ports) Santuari 73 ALGUER - BIOGRAFIA Sari, Rafael (l'Alguer, 1904 – 1978) Escriptor 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sarinyena, Joan (València, 1545 ? - a 1628) Pintor. Residí a Roma del 1570 al 1575, i el seu estil acusa la influència de la pintura veneciana. És autor del retrat del Beato Factor (1587) de les Descalzas Reales (Madrid), del retaule de la Generalitat de València (1607) i dels retrats corporatius de la gran sala d'aquest palau valencià. Fill de Cristòfor Sarinyena, a qui s'atribueixen les portes del retaule d'Ulldecona, i germà de Francesc, també pintor. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sariols i Porta, Joan (Reus, Baix Camp, 1820 – Barcelona, 1886) Compositor 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarmentero, Bartolomé (Valdetronco, Castella, 1693 - Vic, Osona, 1775) Eclesiàstic 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sarmiento de los Cobos y Manrique de Mendoza, Manuel ( ? , s. XVII - Càller, Sardenya, Itàlia, 1668) Lloctinent de València (1659-63) 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarovira, Guillem ( ? , s. XIII) Cavaller 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarovira, Pere (Catalunya, s XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta del País Valencià. Jaume I li concedí cases a València. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarovira, Romeu (Barcelona, s. XIV) Ciutadà de Barcelona 82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sarra (Vall de Cofrents) Veure> Zarra. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sarrà, Cristòfor (Palma de Mallorca, s. XVIII) Teòleg lul·lista 85 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Sarracossano, El (Palma de Mallorca, 1868 – 1873) Calendari bilingüe 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sarraera, tuc de (Arties / Viella, Vall d'Aran) Cim (2.632 m alt), entre els dos municipis 87 CATALUNYA - HISTÒRIA Sarraí, baronia de (Catalunya) Títol, concedit (1770) a Francesc Jeroni de Prats-Mates i Ruíz 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sarraica (Xelva, Serrans) Veure> Zarraica 89 CATALUNYA - MUNICIPI
90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sarral, Francesc (Morella, Ports, s. XV - Catalunya ?, s. XV) Pintor. Germà de Jaume, amb el qual col·laborà amb Valentí Montoliu. 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - HISTÒRIA Sarral, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit (1653) a Francisco de Orozco-Ribera y Pereira, marquès de La Mortara i d'Olias, senyor de Sarral. Passà als Osorio, comtes de Grajal, i als Losada. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarralasa i Nogal, Josep (Catalunya, s. XVIII – s. XIX) Pedagog. Treballà a Barcelona, on fou primer mestre de la Casa de Caritat. Publicà diverses obres de text adreçades als seus alumnes. 94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sarrau, Jaume (Perpinyà, Rosselló, 1837 - París, França, 1904) Químic i físic 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sarreganyada (Sant Pere de Torelló, Osona) Cim (1.216 m alt) de la serra de Bellmunt, a ponent del cim culminant, on hi ha el santuari de Bellmunt. Hi hagué el castell de Sarreganyada, que li donà el nom, propietat de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, que el 1020 el llegà al seu fill Guillem I. Del 1136 al 1310 pertangué a la família Montcada, i el 1356 el tenia Ramon de Gurb per Bernat III de Cabrera, comte d'Osona. Després desapareix de la documentació. Hom creu que el santuari de Bellmunt era en els seus inicis la capella del castell. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sarret i Arbós, Joaquim (Manresa, Bages, 1853 – 1935) Arxiver i historiador
Anar
a: [ Sap ] [
Saplana, J ] [ Saportella,
M ]
[ Sarai ] [ Sarde ] [
Sarr ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Sarral