[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:    [ Llo ]    [ Llobera i ]    [ Llobet d ]    [ Llobrego ]    [ Llom ]    [ Llon ]

Els cabells blancs són arxius del passat. (Edgar Allan Poe)

1 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Llo  (Alta Cerdanya)  Municipi: 28,43 km2, 1.524 m alt, 133 hab (1999)

2 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Llo  (Alta Cerdanya, s XII - s XIII)  Llinatge senyorial que posseí la senyoria de Llo. Se'n destacà Bernat de Llo.

3 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Llo, marquesat de  (Catalunya Nord)  Títol concedit per Lluís XV de França, el 1749, a Josep Francesc de Móra i Catà

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloaces i Peres, Ferran de  (Oriola, Baix Segura, 1498 – València, 1568)  Eclesiàstic. Estudià a les universitats de París, Pavia i Bolonya, on es graduà en lleis i cànons. Tornà a Oriola i durant les Germanies s'oposà als agermanats i fou obligat a exiliar-se amb la seva família. Després de la guerra, fou nomenat assessor del governador d'Oriola Pere Maça i, mes tard, fiscal de la inquisició de València i inquisidor de Barcelona. Ocupà, successivament, les seus episcopals d'Elna (1542-43), Lleida (1543-53) i Tortosa (1553-60) i arquebisbe de Tarragona (1560-67) i València (1567-68). Reformà el tribunal d'Aragó (1544), assistí a la segona etapa del Concili de Trent (1551-52), fundà els col·legis de Sant Domènec de Tortosa i d'Oriola, celebrà el concili provincial de Tarragona en el qual fou acceptat a tota la Tarraconense el Tridentí (1564), i fou patriarca d'Antioquia a títol honorífic (1566). Dedicà a Carles V la seva obra principal, De matrimonio regis Angliae (Bruges, 1528, Barcelona 1531), en defensa de la reina Caterina d'Aragó. Llegà al col·legi de Sant Domènec d'Oriola la seva important biblioteca, nucli de l'actual Biblioteca Pública Ferran de Lloaces.

5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaLloansí, Cebrià  (Perpinyà, 1903 – 1984)  Polític, escriptor i arquitecte. Fou un dels fundadors de l'Associació de la Joventut Catalana, de la Societat d'Artistes Independents Rossellonessos i del grup teatral Les Tréteaux. Publicà llibres de poemes en francès (Lumière d'Olivier i Romances foraines) i col·laborà a "Tramontane" i altres periòdics. Membre del partit socialista, durant la guerra civil espanyola féu costat a la República i després combaté en la Resistència francesa.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloansí i Marill, Lluís  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 25/ago/1914 - )  Músic. Estudià harmonia amb Josep M. Vilà i escriví la seva primera sardana Idil·li l'any 1930. Ha escrit obres per a cobla i nombreses sardanes, entre les quals es destaca Ginesta ran la mar (1974).

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratLloar, el  (Priorat)  Municipi: 6,80 km2, 219 m alt, 122 hab (2004). Situat als contraforts sud-occidentals de la serra del Montsant i limitat a l'est pel riu de Montsant, poc abans de la seva unió amb el de Siurana, al nord-oest de Falset. Hi abunden les llicorelles, típiques del Priorat. Més de la meitat del territori és format per terres no conrades, ocupades per pinedes, pastures i garrigues. Agricultura de secà típica de la comarca, la vinya representa més del 50% del terreny conreat, i els ametllers i les oliveres la resta. Cria d'animals de granja. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de mitjan segle XIX. El poble és en un petit tossal, a la riba dreta del Montsant, dominada per l'església parroquial de Sant Miquel. Formà part de la baronia de Cabassers. S'han trobat restes prehistòriques a la cova de Rogerals. Àrea comercial de Reus.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llobatera  (Llagostera, Gironès)  Veïnat, al sud-oest de la vila

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlobateres, molí de  (Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental)  Molí

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SolsonèsLlobera  (Solsonès)  Municipi: 39,23 km2, 855 m alt, 223 hab (2004), o Llobera de Solsonès. Estès per l'altiplà de Solsonès-Segarra, al sud de Solsona, fins al límit amb la Segarra, entre les rieres de Sanaüja i de Llanera, afluents del Llobregós. Al nord, a la serra de Llobera, es troba el seu punt més elevat, prop de Vilamorós. Boscos de pins i de garrigues. L'agricultura de secà, es limita al conreu de cereals, llegums i patates. Ramaderia (oví i porcí). Té un cert pes el turisme rural. El poble és a l'esquerra de la riera de Sanaüja, prop de les restes de l'antic castell de Llobera i del dolmen de Llobera (2550 aC), església parroquial dedicada a sant Pere. Dins el terme hi ha l'hostal del Boix, els pobles de Torredenegó i de Peracamps, les cases i esglésies de Montraveta, Palou i Comajuncosa. Àrea comercial de Solsona.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llobera  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell)  Veïnat, situat al nord-est del poble, a l'esquerra del riu de Perles.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobera  (Barcelona, s. XV)  Família de mercaders

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llobera, Bartomeu  (Inca, Mallorca, 1709 - Palma de Mallorca, 1772)  Religiós observant

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llobera, Joan Baptista de la Concepció  (el Grau de València, 1826 - Cervera di Roma, Laci, Itàlia, 1902)  Pilot

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlobera, Joan de  (Solsona, Solsonès, v 1370 – Barcelona, 1446)  Mercader

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobera, Pere de  ( ? , s. XII)  Cavaller

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobera, Rafael  ( ? , s. XVII)  Abat de Poblet

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobera i de Ferrera, Bartomeu de  ( ? , s. XV – 1462)  Cònsol català a Nàpols

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobera i de Ferrera, Elionor de  (Barcelona, s XV)  Muller de Pere Font, propietari d'una de les botigues de teles més importants de Barcelona, i que també era administrador de la companyia de draps dels Llobera. Era filla de Bartomeu de Llobera i Garró i germana de Joan i de Bartomeu.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobera i de Ferrera, Joan de  (Barcelona, s XIV - 1464)  Conseller tercer de Barcelona (1462-63). Fill de Bartomeu de Llobera i Garró i germà de Bartomeu i d'Elionor. Morí escanyat, acusat del crim de sodomia.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlobera i Garró, Bartomeu de  (Barcelona, v 1400 – 1455)  Mercader. Fill de Joan de Llobera i germà de Joan. Fou soci capitalista d'una companyia mercantil. Partidari de la Biga, fou membre actiu del Consell de Cent (1437-53), cònsol de mar (1437) i administrador de la taula de canvi (1447). Pare de Joan, Bartomeu i Elionor de Llobera i de Ferrera.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobera i Garró, Joan de  (Solsona, Solsonès, 1396/97 – Barcelona, 1454)  Mercader

15 MÓN - BIOGRAFIA

Llobera i Plana, Josep Ramon  (l'Havana, Cuba, 1939 - Londres, Anglaterra, 4/des/2010)  Antropòleg

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobera i Ramon, Josep  (Barcelona, 1922 - )  Escriptor i professor. El 1963 obtingué el diploma superior d'estudis francesos. El mateix any li fou atorgat el títol de professor de català, per bé que ja professava de temps i exercia com a corrector. El 1956 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia pel seu treball de toponímia Els noms de lloc de les terres catalanes: Cornellà de Llobregat. Té també altres treballs de toponímia per a Onomasticon Cataloniae. El 1967 li fou concedit el premi Fundació Huguet pel seu treball El català bàsic, publicat el 1968. Ha editat també Prácticas del catalán básico (1969), aplicació de l'anterior, acompanyat d'una Clave de ejercicios, publicat el mateix any. Fou col·laborador del Seminari de Didàctica de la Comissió Delegada d'Ensenyament d'Òmnium Cultural.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloberas i Vidal, Pere  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1896 - Catalunya, s XX)  Escriptor. Alcalde de la Bisbal (1931-34), hi dugué a terme obres importants. És autor de La Bisbal en la història i el record (1959), Antologia de poetes bisbalencs de la Renaixença (1965), Un segle de vida bisbalenca (1969) i La Bisbal. Anys enrera (1900-1939) (1974).

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Lloberes  (Gaià, Bages)  Antiga tinença parroquial de Sant Amanç de Pedrós (Sant Jordi de Lloberes). Consta des del 1053; aviat, però, restà reduïda a ermita, a càrrec dels propietaris del mas Soler de Lloberes. És situada al sector muntanyós nord-oriental del terme. És un notable exemplar romànic del s. XII.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lloberola  (Biosca, Segarra)  Poble (612 m alt), a l'esquerra de la riera de Sanaüja. La parròquia és dedicada a sant Miquel. Era de la senyoria dels marquesos de Gironella. Al nord-est hi ha el santuari i antiga parròquia del Solà.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLloberols, Benet  (Amer, Selva, s. XVIII – Girona, 1800)  Missioner dominicà

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet  (Catalunya, s. XI)  Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d'astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet, Bernat Josep  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s XVII - Catalunya, s XVII)  Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet, Joan  (Barcelona, s. XV – Illes Balears, 1460)  Teòleg lul·lista

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llobet, Joan  (País Valencià, s. XIV - València, 1435)  Escultor. Treballava a València des dels últims anys del s. XIV.

33 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Llobet, Lluís  (Perpinyà, 1682 – 1755)  Eclesiàstic i astrònom

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet, Manuel  ( ? , s. XVII)  Militar

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLlobet, Martí  (País Valencià, s. XV)  Arquitecte

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet, Martí  (Granollers, Vallès Oriental, 1891 – 1938)  Compositor i director. Fundà i dirigí l'Orfeó Granollerí. També fou director de l'Orfeó Germanor Empordanesa de Figueres (1920) i del Quartet Català. Escriví obres corals, harmonitzacions per a cançons populars i diverses sardanes.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet, Pere  (Barcelona ?, s. XIII)  Mestre d'obres

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet, Silvi  (Empordà, s. XI - Cervià de Ter, Gironès, 1095)  Noble

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet de Barcelona  Veure> Sunifred Llobet.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet i Busquets, Carles  (Lleida, 1857 – Barcelona, 1927)  Pintor i decorador. Inicià els estudis a Lleida i, tot seguit, es traslladà a Barcelona. S'inicià en l'art decoratiu i l'escenografia i treballà amb Soler i Rovirosa. Decorà el nou teatre de Barbastre, com també moltes cases i palaus particulars de Barcelona. També projectà les vidrieres de la catedral de Lleó.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlobet i Hewitson, Xavier  (Barcelona, 1912 - )  Escultor. Fundà la penya la Flora Graciense (1948), de la qual formaren part, entre altres, Ricard Suñé, S. Perarnau, J.M. de Sucre, etc. Participà en diverses exposicions col·lectives. Ha conreat, especialment, el retrat i la figura: làpida d'Albert Llanas, i retrats de J. Barrillon, Ricard Opisso i altres personatges.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet i Mas-Navarro, Francesc  (Catalunya, s. XVIII)  Erudit, historiador i poeta. Fou prior a Meià i abat de Gerri de la Sal. És autor de diversos escrits sobre diferents matèries, i fou estimat com a poeta.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet i Raurich, Carles  (Barcelona, 1897 – 1984)  Pintor. Fill del també pintor Carles Llobet i Busquets. Rebé la influència de Feliu Mestres i Francesc Labarta. Amplià els estudis per Espanya, Itàlia i França. Exposà sovint a Barcelona, i el 1940 marxà a Xile, on fou professor d'arts aplicades a la Universitat Catòlica de la capital. Conreà la pintura mural, tant a Xile com, en tornar, a Barcelona, vers el 1946.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet i Reverter, Salvador  (Granollers, Vallès Oriental, 1908 – 1991)  Geògraf

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet i Salés, Miquel  (Barcelona, 1875 – 1938)  Músic

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet i Sànchez, Lluís  (Igualada, Anoia, 1891 - )  Venedor de llibres

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llobet i Vall-llosera, Josep Antoni  (Barcelona, 1799 – Alacant, 1861)  Científic i historiador

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLlobet i Ximénez, Purificació  (València, 1852 - ? )  Escriptora

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llobeta, la  (Aiguafreda, Vallès Oriental)  Raval i zona de residència i estiueig

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llobets, les Casetes de  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)  Veure> Casetes de Llobets, les

51 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llobregat, aixecament de l'alt  (Catalunya)  Veure> Alt Llobregat, aixecament de l'.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llobregat, canal de la dreta del  (Baix Llobregat)  Canal paral·lel al Llobregat

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llobregat, comtat del  (Catalunya)  Títol, atorgat el 1844

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llobregat, el  (Catalunya)  Riu que neix als Pirineus Orientals

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlobregat, pla del  (Baix Llobregat)  Sector planer de la comarca que presenta una solució de continuïtat amb el pla de Barcelona edificat (és a dir, sense Cornellà de Llobregat ni Sant Joan Despí). Consta, per tant, de dues parts: la vall baixa, conjunt de terrasses aigua avall de Martorell, i el delta dret, que comença a Sant Boi. Els dipòsits de peu de muntanya fan la transició lateral entre aquests dos sectors al·luvials i la Serralada Litoral herciniana (vall) i el pla de Barcelona i el massís de Garraf (delta).

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llobregat, reserva natural del delta del  (Baix Llobregat)  Zona humida deltaica

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llobregat d'Empordà, el  (Alt Empordà)  Riu, afluent de la Muga. Neix al massís de l'Albera, prop del coll del Pertús, corre en direcció nord-oest - sud-est, fins a desguassar a la Muga, aigües avall de Peralada. Els seus afluents són el Ricardell, per la dreta, i el Masarac, el Net i l'Orlina, per l'esquerra.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llobregat i Conesa, Enric Antoni  (València, 10/mai/1941 - )  Arqueòleg. Estudià prehistòria oriental a l'École Biblique et Archéologique Française de Jerusalem. Entre les seves publicacions cal esmentar Contestania ibérica (1972) i Teodomiro de Oriola, su vida y su obra (1973). Director del Museu Arqueològic d'Alacant.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llobregós, el  (Catalunya)  Riu (o riu Bregós), afluent esquerrà del Segre, a la Drepressió Central Catalana. Neix a 740 m alt, al vessant meridional de la serra de Pinós, al Solsonès, corre en direcció sud-est - nord-oest, i travessa la part septentrional de la Segarra, fins a desembocar prop de Ponts. Rep com a principals afluents, per la dreta, el riu de Llanera i la riera de Sanaüja. El seu curs és de 48 km de longitud. La seva vall ha estat aprofitada per a l'establiment de conreus.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlobresols, Benet  Veure> Lloberols, Benet.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llocer, Climent  (Ribes de Freser, Ripollès, s. XVIII - Vic, Osona, 1804)  Prelat

62 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaLlocnou de la Corona  (Horta del Sud)  Municipi: 0,01 km2, 6,5 m alt, 100 hab (1999) (o el Poblenou de la Corona; cast: Lugar Nuevo de la Corona) Al sud de València. L'agricultura de regadiu, que aprofità la sèquia de Favara i era la base econòmica, ha restat molt reduïda per l'augment de l'edificació. La principal activitat industrial són tallers de mobles. A causa de la reduïda extensió del terme, té gairebé exclusivament funció residencial, agrupant tota la població del municipi. Forma un continu urbà amb Alfafar i molt pròxim a Sedaví. Depengué eclesiàsticament d'Alfafar fins al començament del s. XX, que es construí l'actual església parroquial de Sant Andreu. Àrea comercial de València.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llocnou de l'Emperador  (Emperador, Horta)  Veure> Venta d'Emperador, la.

64 PAÍS VALENCI+A - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforLlocnou de Sant Jeroni  (Safor)  Municipi: 6,47 km2, 150 m alt, 562 hab (1999), (ant: el Rafalet de Bonamira) Situat a la vall mitjana del Vernissa, al límit amb la Vall d'Albaida, al sud-oest de Gandia. Relleu accidentat, al sud, per les serres de Benicadell i d'Ador, ocupat per pinedes. Agricultura localitzada al sector septentrional, amb conreus de regadiu (dedicats principalment als tarongers, en expansió), al costat del riu; de secà (vinya moscatell, oliveres, ametllers i garrofers), ramaderia i cria d'aviram. La població, en augment fins al 1960, experimenta una lleugera davallada. El poble és d'origen islàmic, que restà despoblada amb l'expulsió dels moriscs, fins a la repoblació del 1609. L'església parroquial és dedicada a sant Roc. Àrea comercial de Gandia.

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaLlocnou dels Canonges  (Bigastre, Baix Segura)  Nom del nucli primitiu de la població

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraLlocnou d'En Fenollet  (Costera)  Municipi: 1,55 km2, 80 m alt, 766 hab (1999), (ant: Fenollet). Al sector est del pla de Xàtiva, a l'esquerra del riu de Barxeta, entre aquest i el riu d'Albaida, al límit amb els termes de Xàtiva i el Genovès. Les sèquies derivades de l'Albaida fan possible l'agricultura de regadiu, que ocupa gairebé tot el reduït terme. El tradicional conreu de l'arròs gairebé ha desaparegut a favor dels tarongers, les hortalisses i els cereals. Població en ascens. Església parroquial de Sant Dídac. Aiguamoll. El terme té els enclavaments de Aiguamoll, Miralbó, el Pont de la Mànega, la Rectoria, Moreres, la Lloma i el Tossal. Àrea comercial de Xàtiva.

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llocs, els  (els Poblets, Marina Alta)  Nom popular dels tres pobles de Miraflor, Setla i Mira-rosa, molt pròxims entre ells, que havien pertangut a la mateixa jurisdicció.

68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llodrà, Antoni  (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1812)  Escriptor

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llodrà, Francesc  (Maó ?, Menorca, s. XVIII)  Gravador i religiós

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Lloert, Joan (o Lluert)  (Illes Balears, s. XIII – s. XIV)  Pintor gòtic

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlofriu  (Palafrugell, Baix Empordà)  Poble

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llofriu i Sagrera, Eleuteri  (Alacant, 1835 – Osca, 1880)  Escriptor

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llogaret, el  (Crevillent, Baix Vinalopó)  Veure> Sant Felip Neri.

74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llogaret de Vedella, es  (Llucmajor, Mallorca Oriental)  Barri industrial, al sector d'expansió del sud de la vila.

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llogarets, els  (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre)  Antic municipi, incorporat a l'actual

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Lloixà  (Sant Joan d'Alacant, Alacantí)  Caseria.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Lloma, cases de  (Moixent, Costera)  Veure> Cases de Lloma, les

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaLlomaina, la  (Vilamarxant, Camp de Túria)  Masia, partida i caseria

79 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Llombai  (Borriana, Plana Baixa)  Despoblat i partida, situat al sud-oest de la ciutat i regat per la sèquia de Llombai.

80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaLlombai  (Ribera Alta)  Municipi: 55,6 km2, 99 m alt, 2.263 hab (1999). Situat a la vall mitjana i a la dreta del riu Magre, afluent del Xúquer, a la vall dels Alcalans. El terme s'estén a banda i banda del riu, el sector occidental és accidentat pels contraforts de la serra del Caballón. Bona part del terme és coberta de boscos. L'agricultura de secà, ocupa la major part del terme (vinya, garrofers, ametllers i oliveres); al regadiu, que millorà amb la regularització dels regatges, hi ha taronges i horta. Granjes d'aviram. Activitats industrials lligades a l'agricultura i de la pell. La vila (llombaïns), d'origen islàmic, és a la dreta del riu Magre, formant un continu urbà amb Catadau. L'església parroquial (1650), que és l'antiga capella del convent dominicà de la Santa Creu, és gòtica amb elements barrocs. Fou centre del marquessat de Llombai. El municipi comprèn, a més, la caseria de Sant Antoni de Llombai, els despoblats d'Alcalà i d'Alèdua i el barri de Vistalegre. Àrea comercial de València.

81 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Llombai, marquesat de  (País Valencià)  Títol, concedit el 1530 a Francesc de Borja i d'Aragó, que fou duc de Gandia. Passà als Pimentel, comtes-ducs de Benavente, i als Téllez-Girón, ducs d'Osuna. Fou portat pels primogènits dels ducs de Gandia.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llombai de Gallinera  (la Vall de Gallinera, Marina Alta)  Poble

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlombard, Joan  (Catalunya, s. XIV)  Marí. Amb Jaume Boscà fou l'assessor de l'almirall Bernat de Cabrera per a la redacció de les ordinacions de la marina catalana.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llombardes, les  (Torrelles de Foix, Alt Penedès)  Caseria, situada al sector septentrional del terme, prop de la capçalera del riu de Foix, i dividida en dos nuclis: la Llombarda Nova i la Llombarda Vella.

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llombards, es  (Santanyí, Mallorca Oriental)  Poble

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llombart, Constantí  Pseudònim de l'escriptor Carmel Navarro i Llombart.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llombart i Rodríguez, Antoni  (València, 1905 - 1997)  Històleg. Fou catedràtic de la facultat de medicina de València i hi ensenyà histologia i tècnica microgràfica. Realitzà diversos estudis sobre cancerologia i escriví les obres La enfermedad cancerosa y su importancia en la región valenciana (1958) i Anatomía patológica tumoral (1968), entre d'altres. A més, publicà diversos treballs sobre la patologia del càncer a l'estat espanyol i les lesions del sistema nerviós simpàtic, entre d'altres.

88 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Llombo  (Planes de la Baronia, Comtat)  Despoblat. Lloc de moriscs (23 focs el 1609), depenia eclesiàsticament de Catamarruc.

89 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Llombo  (Ontinyent, Vall d'Albaida)  Despoblat.

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaLlombos, serra de  (Comtat / Marina Alta)  Alineació muntanyosa (721 m alt), entre les dues comarques

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llometa, la  (Ribesalbes, Plana Baixa)  Barri de la població

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llometes, les  (Alacant, Alacantí)  Caseria

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llometes, les  (Benassal, Alt Maestrat)  Caseria

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llompard, Francesc  (Porreres, Mallorca, s. XVI - Illes Balears, s. XVII)  Eclesiàstic i erudit. Destacà pels seus sermons. En publicà bastants, així com una gramàtica de la llengua hebrea escrita en llatí.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llompard, Miquel  (Llucmajor, Mallorca, s. XVIII - la Bau, ?, 1840)  Poeta popular

96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaLlompard i Jaume, Gabriel  (Inca, Mallorca, 1862 – 1929)  Prelat

97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Josep Maria Llompart i de la PeñaLlompart i de la Peña, Josep Maria  (Palma de Mallorca, 23/mai/1925 – 28/gen/1993)  Escriptor. Els seus escrits aparegueren en un principi a la premsa, i col·laborà com a secretari redactor de la revista "Papeles de Son Armadans", dirigida per C.J. Cela. Després es convertí en un íntim col·laborador de Francesc de B. Moll. Els reculls Poemes de Mondragó (1961), La terra d'Argensa (1972), Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona (1974), Urbanitat i cortesia (1979), Mandràgola (1980, premi Crítica Serra d'Or), La capella dels dolors (1981, guardonat amb la Lletra d'Or), Jerusalem (1990) i Spiritual (1992) representen l'entroncament amb l'Escola Mallorquina i amb certs corrents de la poesia postsimbolista. Els seus poemes foren aplegats el 1983 en l'Obra poètica (I-II). Obres de crítica i assaig: La història de Mallorca contada pels poetes (1963), la biografia Joan Alcover, la història d'un home (1964), La literatura moderna a les Balears (1965), Literatura mallorquina contemporània (1973), Retòrica i poètica (1982), Països Catalans? i altres reflexions (1991). Fou president de l'Obra Cultural Balear i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1983-87). El 1982 li fou concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi.

98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llompart i Moragues, Gabriel  (Palma de Mallorca, 1927 - )  Historiador i folklorista. Eclesiàstic teatí (1947), especialista en arqueologia balear, iconografia i folklore religiós. Membre de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics. Autor de Gaetano da Thiene (1969), La pintura medieval mallorquina (en 4 volums, 1977-80), de la sèrie Religiosidad popular, que recull diversos treballs, així com de molts escrits sobre temes de la seva especialitat.

99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Llonat  (els Masos, Conflent)  Veïnat on es troba el centre administratiu del terme.

100 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Lloncet  (els Masos, Conflent)  Veïnat prop del barri de l'Església

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlonch i Mates, Feliu  (Sabadell, Vallès Occidental, 1811 – 1875)  Fabricant tèxtil

102 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Llong, estany  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Estany (1.990 m alt)

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llong, Maria  (Lleida ?, 1463 – Nàpols, Itàlia, 1542)  Fundadora de les caputxines

104 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llonga, cala  (Maó, Menorca)  Cala de la riba nord del port

105 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llonga, cala  (Santanyí, Mallorca Oriental)  Cala de la costa meridional

106 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llonga, cala  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Cala de la costa oriental

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llongarriu  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Masia, antiga parròquia i actual santuari (la Mare de Déu de Llongarriu), a la Vall de Bac, enlairada a 740 m alt, al vessant septentrional de la serra de Malforat. L'església, romànica, fou restaurada el 1672; depèn de la de Porreres.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlongueras i Badia, Jaume  (Barcelona, 1883 – 1955)  Pintor i decorador. Después d'estudiar pintura i gravat, treballà al taller de Gaudí, instal·lat a la Sagrada Família (1907-08), on estigué en contacte amb J. Torres i Garcia; també col·laborà amb Gaudí a la Pedrera i en el projecte dels vitralls de la seu de Palma de Mallorca. Féu moltes donacions per a causes particulars, com ara la del despatx particular i antesala del despatx de l'alcalde de Barcelona a la Casa de la Ciutat, i la del pavelló reial i algunes dependències del Palau Nacional de Montjuïc. També exercí com a il·lustrador i com a exlibrista.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llongueras i Badia, Joan  (Barcelona, 1880 – 1953)  Músic

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llongueras i Batlle, Lluís  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1936 - )  Perruquer

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llongueras i Campañà, Miquel  (Barcelona, 1942 – 1998)  Arqueòleg i polític

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llongueras i Galí, Bartomeu  (Terrassa, Vallès Occidental, 1906 – Barcelona, 1994)  Arquitecte

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llongueras i Galí, Joan  (Terrassa, Vallès Occidental, 1913 - )  Pintor

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llongueras i Galí, Josep Jordi  (Terrassa, Vallès Occidental, 1911 – Barcelona, 1981)  Músic i pedagog

115 EUROPA - BIOGRAFIA

Llonye, Antoni  (Savoia, França, s XV - Tolosa ?, França, s XV)  Pintor gòtic. El 1461 contractà una vidriera de la Coronació de la Verge per a Santa Maria del Mar de Barcelona. El 1462 realitzà, per al convent dels agustins de Domus Dei a Miralles, un retaule dedicat a la Verge, obra influïda per Jaume Huguet. Consta que era actiu a Tolosa el 1460 i el 1462.

Anar a:    [ Llo ]    [ Llobera i ]    [ Llobet d ]    [ Llobrego ]    [ Llom ]    [ Llon ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans