|
|
|
Anar a: [ Llem ] [ Lleo ] [ Lleri ] [ Lletra ] [ Llibra ] [ Llibre V ] El futur es decidirà amb una cursa entre l'educació i la catàstrofe. (Herbert George Wells) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llémena, riera de (Garrotxa / Gironès) Afluent esquerrà del Ter, entre les dues comarques 2 ANDORRA - GEOGRAFIA Llempla, coma (la Maçana, Andorra) Vall a la capçalera de la vall d'Arinsal, des del port de coma Llempla (obert entre l'alt de la Capa i el pic Negre) fins al riu d'Arinsal, aigua amunt d'aquest poble. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llena, Antoni (Barcelona, 1942 - ) Artista plàstic 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llena, la (Lladurs, Solsonès) Poble (788 m alt) 5 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llena, serra la (Conca de Barberà / Garrigues / Priorat) Alineació de la Serralada Prelitoral Catalana, situada al límit de les tres comarques. S'estén en direcció oest-est, amb inclinació cap al nord, paral·lela a la costa. Separa les conques dels rius Montsant, Set (ambdós subafluents de l'Ebre) i Francolí; els vessants septentrionals són accidentats per valls profundes de flancs abruptes, i els meridionals dominen les gorges del Montsant. Està constituïda per conglomerats dipositats pels rius, que assenyalen el límit del mar eocènic, i actualment forma part de les costes que voregen la depressió Central. El relleu és acusat a causa de les diàclasis i del pendent pronunciat de les pudingues; assoleix 1.023 m a la punta del Curull. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llenas i Fernández, Manuel ( ? , s. XIX – Barcelona, 1937) Botànic 8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llenca, la (Valldellou, Llitera) Casa i antic terme 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llenes (Benissa, Marina Baixa) Caseria 10 ANDORRA - GEOGRAFIA
11 CATALUNYA - POLÍTICA Llengua Materna a l'Escola, decret sobre la (Catalunya, 29/abr/1931) Decret dictat per Marcel·lí Domingo a instàncies de la Generalitat de Catalunya, que regulava l'ensenyament en llengua materna a totes les escoles primàries de la República Espanyola. A Catalunya el comitè creat per a la seva aplicació (7/mai/1931) era format pels òrgans de cultura de l'ajuntament de Barcelona i la Generalitat i pel seminari de pedagogia de la universitat. Joaquim Xirau fou president d'aquest comitè, i Alexandre Galí, secretari, i els seus principals objectius foren el control en la publicació dels nous texts escolars i de l'ensenyament en català. La utilització de la llengua materna a l'escola fou també tractada en el decret de la Generalitat del 12/set/1936, que hi donà un sentit pedagògic i d'afirmació nacional. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llensa i de Gelcen, Santiago (Hostalric, Selva, 1911 – Barcelona, 1974) Enginyer agrícola 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llentes (Viladonja, Ripollès) Masia 14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llentrisca, cala (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Cala 15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llenya, cala (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Cala i platja 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA
17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lleó, golf de (Catalunya) Ansa de la mar Mediterrània nord-occidental, entre el cap de Creus, a l'oest, i el delta del Roine, a l'est. Les costes són de navegació difícil pel relleu que presenten (baixes, arenoses, amb abundants albuferes). Ports principals: Marsella i Seta. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lleó i Arnau, Lluís (Barcelona, 1899 - ? ) Pintor 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lleó i Balbastre, Vicent (Torrent de l'Horta, Horta, 1870 – Madrid, 1922) Compositor 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lleó i Sánchez, Joan (Melilla, 1926 - ) Pintor i escultor 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lleonard, Agustí (o Leonarda de Argensola) (Barbastre, Aragó, v 1580 - Barcelona ?, d 1641) Pintor i frare mercedari. Residí a diferents convents d'aquest orde, com el Puig o Barcelona, on realitzà nombroses obres. És autor d'El setge de València per Jaume I, L'aparició de sant Jordi als cristians, El miracle del pa i els peixos i Plet entre els religiosos i els cavallers de la Mercè. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lleonard, Salvador (Alella ?, Maresme, s XVII - s XVIII) Organitzador i cap dels serveis secrets catalans del rei-arxiduc Carles III (1713-14). Mantingué el contacte entre Barcelona, assetjada per les forces filipistes, i el militar Antoni Desvalls, marquès del Poal (entrà a la ciutat i en sortí nombroses vegades). Posà en marxa un servei d'espionatge, amb xarxes d'agents, i intervingué en l'avituallament de la ciutat. 23 ILLES BALEARS - EMPPRESA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lleonart, Francesc (Catalunya, s. XVII – Barcelona, 5/ago/1714) Patriota. Germà de Salvador. Col·laborà a les tasques d'informació i espionatge que aquell dirigí en 1713-14. Durant les seves estades a la Barcelona assetjada servia de capità agregat a la Coronela. Essent a la muralla de la capital, fou malferit per l'artilleria enemiga. Morí al cap d'unes hores. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lleonart, Joan (Valls, Alt Camp, 1702 – Barcelona, 1762) Frare dominicà. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres. Fou catedràtic de teologia a Cervera. Exercí diversos càrrecs de l'orde. Des del 1746 fou prior del convent barceloní de Santa Caterina. Publicà alguns dels seus sermons i les obres Commentaria in Psalmos i Litteralis et moralis expositio in Exodum. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lleonart i Maragall, Josep (Barcelona, 1880 – 1951) Escriptor 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lleopard, Jeroni (Barcelona, v 1600 - Elna, Rosselló, 1671) Eclesiàstic 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lleopard, Pere (Catalunya, s. XVIII) Orfebre 29 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llerena i Canario, Esteve de ( ? , s. XVII – s. XVIII) Militar 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lleret (Lladorre, Pallars Sobirà) Poble (1.381 m alt) 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llerins, Josep (Catalunya, s. XVIII - Escaladei, Priorat, s. XVIII) Monjo cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Scala Dei. És autor d'algunes obres religioses. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llerona (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental) Poble 34 CATALUNYA - MUNICIPI Llers (Alt Empordà) Municipi: 21,21 km2, 142 m alt, 922 hab (1999) 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llers, Arnau de (Catalunya, v 1107 – 1164) Senyor de Llers, Cervià i Vilafreser. Fou un personatge influent a la cùria de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I. Figura entre els signants de documents importants, com l'avinença de Ramon Berenguer IV i Ponç II d'Empúries (1138) i la carta de població de Lleida (1150). Fou nomenat marmessor dels béns de la reina Peronella, segons el primer testament (1152). 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llers, Berenguer de ( ? , s. XII) Magnat 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llers, Ramon Adalbert de ( ? , s. XII) Magnat 39 CATALUNYA - MUNICIPI Lles (Baixa Cerdanya) Municipi: 101,5 km2, 1.471 m alt, 304 hab (1999) 40 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Llescó, riu de (Conflent) Afluent dretà de la Tet, que neix al roc dels Mosquits, contrafort septentrional del Canigó. La seva vall alta constitueix el municipi de Clerà (Conflent). El seu sector més baix, fins a la desembocadura al seu col·lector, separa els termes de Prada i els Masos. 41 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llesp (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Antic municipi: 32,83 km2, 994 m alt, agregat a l'actual el 1968 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llessui (Sort, Pallars Sobirà) Poble (1.407 m alt) i antic municipi (53,03 km2), annexat a l'actual el 1970. Situat entre la serra de Montsent i el riu de Pamano, a la vall d'Àssua, al nord-oest del cap provincial. Instal·lacions d'esports d'hivern. 43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llet, raval de la (Tortosa, Baix Ebre) Barri de la ciutat 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lletget i Cailà, Tomàs (Reus, Baix Camp, 1825 – Archena, Andalusia, 1889) Metge 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lletó (Alàs i Cerc, Alt Urgell) Llogaret (1.470 m alt), al vessant septentrional del massís del Cadí, prop del coll de Vanses. És esmentat ja el 839. El s XIX pertanyia al municipi d'Artedó. 47 CATALUNYA - LITERATURA Lletra de Convit (Catalunya, 1901 - ) Opuscle d'Antoni Maria Alcover 48 CATALUNYA - LITERATURA Lletra d'Or (Barcelona, 1953 - ) Premi 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Lleus (Benissa, Marina Baixa) Caseria i església 50 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
94 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Llevant (Barcelona, ago/1901 – 1/oct/1903) Periòdic de propaganda catalanista. Portaveu de l'Agrupació Democràtica Catalanista Lo Tràngul de la Barceloneta. Fou de periodicitat mensual fins al 1903, en que esdevingué setmanal. Dirigit, la primera etapa, per Josep Casas, a la segona tingué com a director Frederic Pujulà i Vallès, que el subtitulà "Setmanari catalanista obrer". Fou publicat fins al núm. 49. 51 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Llevant (Artà, Mallorca, 30/des/1917 – 1931) Publicació catòlica, en català. Començà com a quinzenal, passà a setmanal i es publicà diàriament des del gen/1926. Dirigida per Andreu Ferrer, publicà treballs literaris, polítics i econòmics. Entre els col·laboradors hi figuraven Fèlix Escalas, Josep M. Tous i Maroto, B. Santos Valls, entre d'altres. 96 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Llevant, Companyia de (Madrid, 1626) Empresa comercial. Creada sota la inspiració del comte-duc d'Olivares, amb l'intenció d'atreure els catalans a cooperar amb els seus plans polítics a canvi d'avantatges de tipus econòmic. Un dels objectius de la Companyia era potenciar el comerç català amb Itàlia i el Mediterrani oriental. Malgrat que els comerciants catalans no s'hi interessaren gaire, la Llotja de Barcelona acceptà d'enviar dos representants a Madrid. El projecte, però, no prosperà. 52 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT Llevant, Unió Esportiva (València, 1917 - ) Entitat esportiva 53 CATALUNYA - HISTÒRIA Llevantí de Mar (Calonge, Baix Empordà) Nom adoptat el 1937 pel poble de Sant Antoni de Calonge. 54 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llevata, vall de (Alta Ribagorça) Vall, al vessant nord de la serra de Sant Gervàs. És formada pel riu de Viu, afluent per l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, i rep les aigües del riu d'Erta i del torrent de Peramea. Comprèn els nuclis de Malpàs i Viu de Llevata (municipi del Pont de Suert). 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llevatera, la (Vinaròs, Baix Maestrat) Caseria, al sud de la ciutat, vora la punta de la Llevatera. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Lli, coll de (les Illes, Vallespir / la Vajol, Alt Empordà) Depressió (748 m alt) de la serralada que separa els dos municipis, entre el puig de les Salines i la serra de l'Albera, que s'esten des d'aquest indret fins a la mar. 58 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Llíber (Marina Alta) Municipi: 21,9 km2, 274 m alt, 524 hab (1999) 59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llíber, el (Fortaleny, Ribera Baixa) Despoblat i partida 60 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Llibertat (Mataró, Maresme, 23/jul/1936 – gen/1939) Diari en català. Fou continuació del "Diari de Mataró" i canvià el nom en passar al Comitè Local Antifeixista la impremta de l'antic diari. Dirigit per Julià Gual, hi col·laboraren J. Peiró, J. Cases i Busquets, S. Lleonart, etc. 61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Lliboutry, Lluís (Perpinyà, 1924 - ) Funcionari de telecomunicacions i polític 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llibra, la (Vallirana, Baix Llobregat) Raval 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 ILLES BALEARS - LITERATURA Llibre d'Amic e Amat (Illes Balears, 1276 – 1278) Obra mística de Ramon Llull 65 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Llibre d'Antiquitats (València, 1523 – 1665) Crònica de la ciutat 66 CATALUNYA - LITERATURA Llibre de Coc (Catalunya, 1520) Llibre sobre gastronomia. Nom amb què és conegut el Llibre de doctrina per a ben servir de tallar i d'art de coc, primer llibre de cuina en català, de Rupert de Nola, cuiner de la cort de Nàpols. Reimprès nombroses vegades al llarg dels s. XV i XVI, la primera edició coneguda data del 1520. 67 ILLES BALEARS - LITERATURA Llibre de Contemplació (Illes Balears, 1272) Obra enciclopèdica i mística de Ramon Llull 68 ILLES BALEARS - LITERATURA Llibre de les Bèsties (Illes Balears, s. XIII) Apòleg político-social de Ramon Llull 69 CATALUNYA - LITERATURA Llibre de les Nobleses dels Reis (Barcelona, s. XV) Compilació històrico-llegendària 70 CATALUNYA - LITERATURA
71 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Llibre de Memòries (València, 1308 – 1644) Dietari de la ciutat. Obra molt detallista i en estil lacònic, s'hi recullen les incidències municipals i electorals. Font documental per a la revolta de les Germanies. 72 ILLES BALEARS - LITERATURA Llibre de Meravelles (París ?, França, 1288 – 1289) Obra doctrinal novel·lada de Ramon Llull 73 CATALUNYA - LITERATURA Llibre de Saviesa (Catalunya, s. XIII) Tractat de moral 74 CATALUNYA - LITERATURA Llibre de Tres (Catalunya, s. XIV) Col·lecció de proverbis i sentències 75 CATALUNYA - LITERATURA
76 CATALUNYA - LITERATURA Llibre del Rei en Pere (Catalunya, 1114 – 1285) Una de les millors cróniques, de Bernat Desclot 77 CATALUNYA - LITERATURA Llibre del Romiatge del Venturós Pelegrí (Catalunya, s. XV) Obra poètica religiosa, escrita en codolades a la darreria del segle. És una al·legoria, contrada en el tema de la mort, considerada del punt de vista cristià. N'hi ha edicions del s. XVII. 78 CATALUNYA - LITERATURA Llibre dels Feits (Catalunya, 1244 – 1274) Crònica inspirada directament per Jaume I de Catalunya-Aragó (o Crònica de Jaume I). Primera de les quatre grans cròniques de la historiografia catalana. Fou probablement dictada pel propi Jaume I el Conqueridor, si més no en part, i redactada pels seus col·laboradors (entre els quals hi ha el bisbe d'Osca, Jaume Sarroca, que participà en l'ordenació i estructura dels manuscrits) sota la direcció atenta i personal del rei. No s'ha conservat la primera redacció, però si dues versions, una de llatina que, amb el títol Liber Gestarum, fou feta per Pere Marsili l'any 1331 per encàrrec de Jaume II, i una altra de catalana que, amb el títol Llibre dels feits, fou incorporada a un manuscrit acabat de copiar l'any 1434; bé que són dos textos paral·lels, el segon no és còpia ni traducció del primer, sinó que més aviat són dues versions del text original. La crònica és una autèntica biografia de Jaume I, el qual, en alguns passatges, aconsegueix de deixar constància dels seus estats d'ànim més íntims, amb un llenguatge sovint col·loquial i popular. Tota la crònica està impregnada d'un profund sentit religiós i providencialista, on s'hi destaca l'esperit bel·licós del monarca i hàbilment s'hi mostren els seus encerts polítics, així com la defensa dels interessos catalans. Juan Fernández de Heredia va fer-ne una versió aragonesa al final del s XIV. 79 CATALUNYA - LITERATURA Llibre dels Feits d'Armes de Catalunya (Catalunya, ? ) Obra de Joan Gaspar Roig i Jalpí 80 CATALUNYA - LITERATURA
95 ILLES BALEARS - LITERATURA Llibre d'Evast i Blanquerna Veure> Blanquerna. 81 CATALUNYA - LITERATURA Llibre Verd (Catalunya, 1602 – 1713) Llibre de matrícula del braç militar de Catalunya 82 CATALUNYA - LITERATURA Llibre Vermell de Montserrat (Montserrat, s. XIV – s. XVI) Manuscrit en llatí i en català 83 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llibrell, cap des (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Cap elevat i escarpat (181 m alt) 84 CATALUNYA - EMPRESA Llibreria Espanyola (Barcelona, 1855 – 1933) Llibreria popular. Creada per Innocenci López i Bernagossi i continuada pel seu fill, Antoni López i Benturas. El 1863 obrí un local a la Rambla, sota l'Hotel Orient, on tingueren les seves redaccions "La Campana de Gràcia", "L'Esquella de la Torratxa" i altres periòdics de la família López, la qual també edità allí nombroses col·leccions de llibres. Importants escriptors i dibuixants de l'època, hi tingueren animades tertúlies. 85 CATALUNYA - LITERATURA Llibres a l'Abast (Barcelona, 1962 - ) Col·leccions d'Edicions 62 86 CATALUNYA - LITERATURA
87 CATALUNYA - LITERATURA Llibres del Mall (Barcelona, 1973 - ) Col·lecció iniciada per Curial Edicions Catalanes 88 CATALUNYA - EMPRESA Llibres del Trabucaire (Perpinyà, 1985 - ) Editorial 89 CATALUNYA - LITERATURA Llibres en Català (Catalunya, 1967 - ) Catàleg anual 90 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Lliça, la (Rià, Conflent) Nucli antic del poble 91 CATALUNYA - MUNICIPI
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lliçà de Munt, Pere de (Lliçà de Munt, Vallès Oriental, 1832 - Arenys de Mar, Maresme, 1884) Frare caputxí 93 CATALUNYA - MUNICIPI Lliçà de Vall (Vallès Oriental) Municipi: 10,66 km2, 125 m alt, 4.954 hab (1999)
Anar
a: [ Llem ]
[ Lleo ] [ Lleri ]
[ Lletra ] [ Llibra ]
[ Llibre V ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Lliçà
de Munt