|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Tremp ] [ Tremulles i ] [ Trente ] [ Tresb ] [ Tresso ] [ Trias i ] Des de Tremp fins a Triay i Humbert, Cristòfol
1 CAT MUN Tremp (Pallars Jussà) Municipi i capital de la comarca: 302,0 km2, 468 m alt, 5.379 hab (1999) 2 CAT GEO Tremp, col·legiata de (Tremp, Pallars Jussà) Comunitat presbiteral 3 CAT GEO Tremp, conca de (Pallars Jussà) Gran depressió de la comarca 4 CAT BIO Tremp, Guillem de ( ? , s. XIV) Pelegrí 5 CAT BIO Tremulles (Catalunya, s. XVII – s. XVIII) Família d'artistes, iniciada per Antoni (I) Tremulles.
7 CAT BIO Tremulles, Antoni (II) (Valls, Alt Camp, s. XVII - ? , s. XVII) Escultor 8 CAT BIO Tremulles, Bru (Catalunya, s. XVII – 1730) Pintor 9 CAT BIO Tremulles, Francesc (Catalunya, s. XVII – 1728) Argenter 10 CAT BIO Tremulles, Jaume (Catalunya, s. XVI - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s. XVII) Escultor. És el més antic dels artistes documentats amb aquest cognom. Treballava a Vilafranca del Penedès. El 1608 havia fet un retaule per a Capellades. 11 CAT BIO Tremulles, Joan (Valls, Alt Camp, s. XVII) Escultor 12 CAT BIO Tremulles, Josep (I) (Valls, Alt Camp, s. XVI – Barcelona, d 1676) Escultor. Fill d'Antoni (II). Documentat des del 1630. Residí molts anys a Valls i tingué taller propi a Barcelona, d'on era ciutadà el 1647. Treballà amb el seu germà Llàtzer fins que aquest se n'anà a Perpinyà (1643). Josep acabà tot sol el retaule major de Valls, començat amb Llàtzer en 1639. L'obra no seria finida fins al 1660 i destruïda en 1936. L'única obra seva conservada en l'actualitat, encara que amb reformes, és el retaule major de Santes Creus, contractat el 1647, de qualitat notable. Fill seu fou Joan. 13 CAT BIO Tremulles, Josep (II) (Catalunya, s. XVI – s. XVII) Escultor i argenter 14 CAT BIO Tremulles, Josep (III) (Catalunya, s. XVIII) Argenter 15 CAT BIO Tremulles, Llàtzer (I) (Catalunya, s. XVII – Perpinyà, 1657) Escultor 16 NOR BIO Tremulles, Llàtzer (II) (Perpinyà, s. XVII - ? , s. XVIII) Escultor 17 CAT BIO Tremulles, Saveri (Catalunya, s. XVII) Escultor 18 NOR BIO Tremulles i Roig, Francesc (Perpinyà ?, 1717 – Barcelona, 1773) Pintor
20 BAL GEO Trenc, platja des (Campos, Mallorca Oriental) Platja 21 CAT BIO Trenchs i Cerdà, Pau ( ? , 1801 – s. XIX) Músic i escriptor 22 CAT EMP Trenes i Cables d'Acer SA (Barcelona, 1951 - ) El 1986 era l'empresa líder espanyola en el camp de la construcció de cables d'acer i d'alumini, amb uns ingressos de 8.823 milions de ptes. La fàbrica és a Barberà del Vallès. 23 VAL HIS Trènor, comtat de (País Valencià) Títol, atorgat el 1910 a Francesc Trènor i Palavicino 24 VAL BIO Trènor i Azcárraga, Xavier (València, 1904 – Illes Balears, 1937) Militar 25 VAL BIO Trènor i Buccelli, Enric (València, 1832 – 1917) Comerciant 26 VAL BIO Trènor i Buccelli, Frederic (València, 1830 - el Cabanyal, València, 1897) Comerciant 27 VAL BIO Trènor i Buccelli, Tomàs (València, 1835 – 1914) Enginyer militar 28 VAL BIO Trènor i Keating, Tomàs ( ? , s. XIX – València, s. XIX) Comerciant 29 VAL BIO Trènor i Palavicino, Leopold (València, 1870 - 1939 ?) Poeta 30 VAL BIO Trènor i Palavicino, Tomàs (València, 1864 – 1913) Polític 31 CAT BIO Trens i Ribas, Manuel (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 – Barcelona, 1976) Eclesiàstic i historiador 32 CAT POL Trenta, Manifest dels (Catalunya, ago/1931) Escrit anarco-sindicalista, presentat en el Congrés de la Confederació Nacional del Treball. Van redactar-lo un grup de confederats moderats, els anomenats trentistes, els quals, tot i ésser en línies generals adeptes de la política dels deixebles de Bakunin, no estaven ben bé d'acord amb la política dels membres activistes de la FAI. Gradualment van ésser expulsats de la CNT. Aquesta controvèrsia va durar fins que, l'any 1936, els trentistes es van reintegrar a la CNT.
34 CAT POL Trentenari (Barcelona, 1325 - ? ) Consell municipal 35 CAT GEO Trenteres, Santa Llúcia de (Santa Pau, Garrotxa) Veure> Santa Llúcia de Trenteres 36 CAT GEO Trepadús (Tremp, Pallars Jussà) Masia i antic terme 37 CAT BIO Trepat, Lluís (Tàrrega, Urgell, 1925 - ) Pintor 38 CAT BIO Trepat i Massó, Adela Maria (Barcelona, 1905 – 1964) Llatinista 39 CAT BIO Trepat i Samarra, Bonaventura (la Sentiu de Sió, Noguera, 1907 - Montalban, Guiena, França, 1941) Pintor 40 BAL GEO Trepucó (Maó, Menorca) Caseria, al sud de la ciutat. Hi ha una important estació megalítica, en la qual destaca la taula de Trepucó, amb una pedra de suport de 4,2 m d'altura. 41 CAT POL Tres Classes de Vapor, Federació de Les (Barcelona, 1868 – 1916) Societat obrera 42 CAT GEO Tres Comtes, tuc dels (Gil, Pallars Sobirà) Cim (2.689 m alt) 43 NOR GEO Tres Esteles, pic de les (Conflent) Contrafort (2.099 m alt), a la comarca 44 VAL EMP Tres i Quatre (València, 1968 - ) Llibreria i editorial 45 CAT GEO Tres Reis, tossal dels (Catalunya) Veure> Rei, tossal del (ports de Beseit) 46 CAT GEO Tres Roures, els (el Bruc, Anoia) Indret 47 CAT CUL Tres Tombs, els (Catalunya) Cavalcada
49 CAT BIO Tresánchez, Josep ( ? , s. XVII - Poblet ?, Conca de Barberà, s. XVIII) LXX Abat de Poblet 50 CAT BIO Tresbéns, Bartomeu de (Barcelona, s. XIV) Metge reial i astròleg 51 CAT PUB Tres-cents Noranta-U “391” (Barcelona, 25/gen/1917 – 1924) Revista fundada per Francis Picabia, que en fou el director. El primer número s'imprimí als tallers d'Oliva de Vilanova. La redacció i l'administració eren a les Galeries Dalmau. Des del 5/jun/1917 passà a publicar-se a Nova York (números 5-7) i després a Zuric (número 8) i a París (números 9-19). Amb "Dada" de Tzara, constitueix la principal publicació periòdica del dadaisme. Hi col·laboraren importants intel·lectuals de l'època. El 1960 Michel Sanouillet en féu una reedició integral a París, acompanyada d'un important estudi, i el 1977 foren reeditats fotostàticament a Barcelona els quatre primers números. 52 VAL GEO Tresfonts (el Pinós de Monóver, Vinalopó Mitjà) Caseria, al sud-est de la vila, vora la rambla de Tresfonts, afluent de capçalera de la rambla de Favanella. 53 CAT BIO Tresfort, Pere (Catalunya, s. XIV – s. XV) Escriptor. Hom sap només que era notari. Es conserven tres composicions seves, dues d'elles de caràcter amorós i l'altra que constitueix un curiós atac a la noblesa per la seva manca de pietat. 54 NOR GEO Tresmals (Elna, Rosselló) Veure> Santa Eugènia de Tresmals. 55 BAL PUB Tresor dels Avis (Artà, Mallorca, gen/1922 – des/1928) Publicació mensual en català d'etnografia, mitologia i folklore de les Balears. Publicada i redactada en gran part per Andreu Ferrer i Ginard. Hi col·laboraren també Joan Amades, R. Serra i Pagès, entre altres. A més d'estudis sobre diversos temes, publicà una gran quantitat de material folklòric de primera mà que la converteixen en una de les publicacions més interessants d'aquesta matèria. 56 CAT HIS Tresponts, monestir de (Fígols d'Organyà, Alt Urgell) Antiga abadia benedictina 57 CAT GEO Tresserra (Tavertet, Osona) Important masia i de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. Existia ja el 1230. Els seus propietaris vers el 1750 construïren prop del mas una capella de Santa Cecília (en record de l'abandonada de Santa Cecília de Sorerols, que era dins la seva propietat), on se celebra ara el culte setmanal, que abans es feia a l'església parroquial de Sant Bartomeu Sesgorgues.
60 CAT BIO Tresserra, Domènec (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1810 - Manila, Filipines, 1877) Missioner dominicà 61 CAT BIO Tresserra, Feliu Ramon (Catalunya, s. XVIII – s. XIX) Escriptor. És autor del llibre polític Historia de la última época de la vida militar y política del conde de España y de su asesinato. 62 CAT BIO Tresserra i Thomson, Joan (Barcelona, 1844 - Alfaro, Rioja, 1869) Compositor 63 CAT BIO Tresserra i Ventosa, Ceferí (Barcelona, 1830 - a Corunya, Galícia, 1880) Polític i escriptor. De filiació liberal, lluità amb Garibaldi. Fou governador civil durant la I República espanyola. Publicà diverses novel·les, de caire romàntic i polític: La judía errante (1862), El poder negro (1863) i Los hipócritas (1864). Dels assaigs cal destacar Los anarquistas, los socialistes y los comunistas, ¿son demócratas? (1861). 64 CAT BIO Tresserras i Dou, Montserrat (Olot, Garrotxa, 1930 - ) Nedadora 65 EUR BIO Tresserre, Francesc (Agde, Llenguadoc, França, 1858 - ? , s. XX) Escriptor 66 CAT GEO Tresserres (Cardona, Bages) Caseria (500 m alt), al sud-oest de la vila, en terreny trencat, a la dreta del Cardener. 67 CAT BIO Tressols, Lleó Antoni (Barcelona ?, s. XIX – s. XX) Inspector de policia 68 CAT GEO Tressot, bordes de (Farrera de Pallars, Pallars Sobirà) Grup de bordes, a la capçalera del torrent de Tressot, afluent, per la dreta, del Romadriu. 69 CAT BIO Tresvics, Joan (Catalunya, s. XV - Vic, Osona, s. XV) Mestre de senys o campaner. Féu diversos treballs per a la catedral de Vic. El 1451, amb el seu sogre Bartomeu Ferran, fongué la campana dita de seny de lladre, per l'hora en què tocava. 70 CAT EMP TresxTr3s S.A. (Barcelona, 1986 - ) Empresa teatral 71 CAT GEO Tretzè, el (Piera, Anoia) Veure> Sant Nicolau del Tretzè. 72 VAL POL Tretze, els (País Valencià, ? ) Junta revolucionària
74 NOR GEO Tretzevents, puig de (Vallespir / Conflent) Cim (2.731 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica, que separa les valls de Cadí, de la Comalada i del riu Ferrer. És el cim més enlairat de la serra de Rocnegre. 75 CAT GEO Treumal (Calonge, Baix Empordà) Veïnat, a la costa, davant la punta de Treumal, al límit amb el terme de Castell d'Aro. És un nucli turístic. 76 CAT BIO Treví, Josep aben (Barcelona, s. XIII) Metge hebreu. Assistí Jaume I el Conqueridor, que el distingí amb la seva confiança, fins a la seva darrera malaltia el 1276.
78 CAT BIO Triadó i Mayol, Josep (Barcelona, 1870 – 1929) Dibuixant, ex-librista i pintor. Format a l'Escola d'Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, de la qual, després, fou professor de dibuix. Féu pintura decorativa, entre altres llocs a l'Institut Pere Mata, a Reus, i al Saló de Sant Jordi de la Generalitat a Barcelona. Però sobretot fou conegut per la seva tasca en les arts del llibre, especialment en el camp de l'ex-libris; fou director de la "Revista Ibérica de Ex-libris". També projectà teixits, ceràmica, joies, etc. Com a pintor féu notables marines i composicions de tipus popular. 79 CAT GEO Triador, coll de (Pallars Sobirà, Pallars Jussà) Depressió (2.083 m alt), entre Llessui i la Torre de Cabdella, a la serralada que separa les valls Fosca i d'Àssua. S'obre entre la serra d'Altars, al sud, i el tossal de Triador (2.156 m alt), al nord. 80 CAT BIO Triadú i Font, Joan (Ribes de Freser, Ripollès, 30/jul/1921 - ) Escriptor i pedagog. Estudià lletres (1939-42) a la Universitat de Barcelona i hi obtingué la llicenciatura en llengües clàssiques. Lector de català a la Universitat de Liverpool (1948-50), en tornar formà part del grup fundador de la revista "Ariel" (1946-51). Col·laborador de la Fundació Bernat Metge, ha traduït per a aquesta col·lecció les Olimpiques i part de les Odes de Píndar (1957). També ha traduït part dels Sonets de Shakespeare. Entre les seves obres cal remarcar Endimió (1948), recull de versos simbolistes, Antologia de la poesia catalana (1951), Panorama de la poesia catalana (1953), La poesia segons Carles Riba (1954), Narcís Oller (1955), La literatura catalana i el poble (1961), Llegir com viure (1963), Una cultura sense llibertat (1978), La novel·la catalana de la postguerra (1982) i La poesia catalana de postguerra (1985). A la postguerra, la seva acció i la seva actitud de resistència intel·lectual marcaren una exemplaritat. Influí en escriptors joves i en nuclis universitaris, i a través del concurs literari de Cantonigrós trobà un altaveu per a les reividicacions catalanes. Amic i deixeble de Carles Riba, en perllongà el gust per una crítica lliure i per la poesia com a experiència de cultura. El 1979 fou elegit membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans. Premi d'Honor Jaume I el 1982, premi Atlàntida de crítica literària el 1987 i premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1992.
82 CAT BIO Trias de Bes i Giró, Frederic (Barcelona, 1902 – 1969) Notari 83 CAT BIO Trias de Bes i Giró, Joan de Déu (Barcelona, 1892 – 1965) Jurista 84 CAT BIO Trias de Bes i Giró, Josep Maria (Barcelona, 1890 – 1965) Jurista i polític 85 CAT BIO Trias de Bes i Giró, Lluís (Barcelona, 1895 – 1974) Cardiòleg 86 BAL BIO Trias i Capó, Josep Miquel (Palma de Mallorca, 1790 – 1875) Polític 87 CAT BIO Trias i Fàbregas, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 1883 – 1955) Escriptor 88 CAT BIO Trias i Fargas, Ramon (Barcelona, 1922 - el Masnou, Maresme, 1989) Economista i polític 89 CAT BIO Trias i Folch, Josep Maria (Barcelona, 1948 - ) Dissenyador gràfic 90 CAT BIO Trias i Giró, Joan de Déu (Barcelona ?, 1859 – 1914) Jurista 91 CAT BIO Trias i Pagès, Fidel (Sabadell, Vallès Occidental, 1918 – 1971) Pintor 92 CAT BIO Trias i Peitx, Josep Maria (Barcelona, 1900 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 1979) Polític
94 CAT BIO Trias i Pujol, Antoni (Badalona, Barcelonès, 1891 - Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà, 1970) Metge cirurgià 95 CAT BIO Trias i Pujol, Joaquim (Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1964) Metge cirurgià 96 CAT BIO Trias i Sagnier, Eugeni (Barcelona, 1942 - ) Filòsof 97 CAT BIO Trias i Samaranch, Pau (Terrassa, Vallès Occidental, 1830 - Camagüey, Cuba, 1906) Religiós escolapi 98 CAT BIO Trias i Tastàs, Josep Antoni (Barcelona, 1854 – 1918) Escriptor 99 CAT BIO Trias i Travesa, Josep (l'Escala, Alt Empordà, 1826 – Barcelona, 1885) Industrial. Estudià magisteri, i amplià estudis de química i agricultura. Inventà un procediment d'envasament i conservació de vegetals premiat amb medalla d'or a l'Exposició Internacional de Viena del 1873. El 1872 muntà al Masnou (Maresme) una indústria conservera, que traslladà més tard a Barcelona, amb el nom de La Productiva Catalana. 100 CAT BIO Trias i Vidal de Llobatera, Xavier (Barcelona, 1946 - ) Polític 101 BAL BIO Triay i Humbert, Cristòfol (Alaior, Menorca, 1948 - ) Polític i empresari
Des de Tremp fins a Triay i Humbert, Cristòfol l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Tremp ] [ Tremulles i ] [ Trente ] [ Tresb ] [ Tresso ] [ Trias i ]
|
|
|
