|
|
|
Anar a: [ Tremp ] [ Tremulles i ] [ Trente ] [ Tresb ] [ Tresso ] [ Trias i ] Si jo hagués estat nord-americà, no se m'hauria ocorregut el que se m'ocorre essent català. (Francesc Pujols i Morgades) 1 CATALUNYA - MUNICIPI Tremp (Pallars Jussà) Municipi i capital de la comarca: 302,0 km2, 468 m alt, 5.379 hab (1999) 2 CATALUNYA - ART Tremp, col·legiata de (Tremp, Pallars Jussà) Comunitat presbiteral 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tremp, conca de (Pallars Jussà) Gran depressió de la comarca 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremp, Guillem de ( ? , s. XIV) Pelegrí 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles (Catalunya, s. XVII – s. XVIII) Família d'artistes, iniciada per Antoni (I) Tremulles. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Antoni (II) (Valls, Alt Camp, s. XVII - ? , s. XVII) Escultor 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Bru (Catalunya, s. XVII – 1730) Pintor 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Francesc (Catalunya, s. XVII – 1728) Argenter 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Jaume (Catalunya, s. XVI - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s. XVII) Escultor. És el més antic dels artistes documentats amb aquest cognom. Treballava a Vilafranca del Penedès. El 1608 havia fet un retaule per a Capellades. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Joan (Valls, Alt Camp, s. XVII) Escultor 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Josep (I) (Valls, Alt Camp, s. XVI – Barcelona, d 1676) Escultor. Fill d'Antoni (II). Documentat des del 1630. Residí molts anys a Valls i tingué taller propi a Barcelona, d'on era ciutadà el 1647. Treballà amb el seu germà Llàtzer fins que aquest se n'anà a Perpinyà (1643). Josep acabà tot sol el retaule major de Valls, començat amb Llàtzer en 1639. L'obra no seria finida fins al 1660 i destruïda en 1936. L'única obra seva conservada en l'actualitat, encara que amb reformes, és el retaule major de Santes Creus, contractat el 1647, de qualitat notable. Fill seu fou Joan. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Josep (III) (Catalunya, v 1705 - s XVIII) Argenter. Fill de Saveri i germà de Francesc, junt amb el qual féu l'urna de la Mare de Déu de la Cinta, a Tortosa (1727-29). Josep fou l'autor de dos tractats sobre argenteria, publicats a Barcelona (1734 i 1744). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Llàtzer (I) (Catalunya, s. XVII – Perpinyà, 1657) Escultor 16 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Tremulles, Llàtzer (II) (Perpinyà, s. XVII - ? , s. XVIII) Escultor 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles, Saveri (Catalunya, s. XVII) Escultor 18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Tremulles i Roig, Francesc (Perpinyà ?, 1717 – Barcelona, 1773) Pintor 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremulles i Roig, Manuel (Barcelona, 1715 – 1791) Pintor 20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Trenc, platja des (Campos, Mallorca Oriental) Platja de la costa meridional, entre la punta de ses Covetes i l'illot de na Gavina. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trenchs i Cerdà, Pau ( ? , 1801 – s. XIX) Músic i escriptor 22 CATALUNYA - EMPRESA
23 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Trènor, comtat de (País Valencià) Títol, atorgat el 1910 a Francesc Trènor i Palavicino 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trènor i Azcárraga, Xavier (València, 1904 – Illes Balears, 1937) Militar 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trènor i Buccelli, Enric (València, 1832 – 1917) Comerciant 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trènor i Buccelli, Frederic (València, 1830 - el Cabanyal, València, 1897) Comerciant 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trènor i Buccelli, Tomàs (València, 1835 – 1914) Enginyer militar 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trènor i Keating, Tomàs ( ? , s. XIX – València, s. XIX) Comerciant 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trènor i Palavicino, Leopold (València, 1870 - 1937) Enginyer i escriptor. De jove, estudiant la carrera a l'estranger, començà a escriure poesies en català. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1893. Més tard hi guanyaria d'altres premis. En presidí la festa l'any 1909. Publicà els reculls Ramellet de versos i Flors de paper. També és autor dels estudis Juan de Yepes, medio fraile y doctor de la Iglesia, ¿Qué pasa en Limpias? (1920) i d'altres de professionals com el titulat Accidentes eléctricos: efectos patológicos. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trens i Ribas, Manuel (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 – Barcelona, 1976) Eclesiàstic i historiador 32 CATALUNYA - POLÍTICA Trenta, Manifest dels (Catalunya, ago/1931) Escrit anarco-sindicalista, presentat en el Congrés de la Confederació Nacional del Treball. Van redactar-lo un grup de confederats moderats, els anomenats trentistes, els quals, tot i ésser en línies generals adeptes de la política dels deixebles de Bakunin, no estaven ben bé d'acord amb la política dels membres activistes de la FAI. Gradualment van ésser expulsats de la CNT. Aquesta controvèrsia va durar fins que, l'any 1936, els trentistes es van reintegrar a la CNT. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trentapasses (Vilalba Sasserra, Vallès Oriental) Poble i cap del municipi 34 CATALUNYA - POLÍTICA Trentenari (Barcelona, 1325 - ? ) Consell municipal 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trenteres, Santa Llúcia de (Santa Pau, Garrotxa) Veure> Santa Llúcia de Trenteres. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trepadús (Tremp, Pallars Jussà) Masia i antic terme, fins al 1970 del terme d'Espluga de Serra (Alta Ribagorça), situat al vessant meridional de la Tallada de Malpàs, a l'antic municipi i actual enclavament d'Enrens i Trepadús, situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, entre els termes de Pont de Suert, Sarroca de Bellera i Sant Orenç. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trepat i Massó, Adela Maria (Barcelona, 1905 – 1964) Llatinista. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà amb un estudi sobre Lucreci. Seguí estudis de filologia clàssica a Alemanya. Treballà per a la Fundació Bernat Metge i, juntament amb Anna M. de Saavedra, hi traduí les Heroides (1927) i les Metamorfosis (1930-32) d'Ovidi. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trepat i Samarra, Bonaventura (la Sentiu de Sió, Noguera, 1907 - Montalban, Guiena, França, 1941) Pintor 40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Trepucó (Maó, Menorca) Caseria, al sud de la ciutat. Hi ha una important estació megalítica, en la qual destaca la taula de Trepucó, amb una pedra de suport de 4,2 m d'altura. 41 CATALUNYA - POLÍTICA Tres Classes de Vapor, Federació de Les (Barcelona, 1868 – 1916) Societat obrera 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tres Comtes, tuc dels (Alt Àneu, Pallars Sobirà) Cim (2.689 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, que separa el Pallars Sobirà de Coserans, a l'antic terme de Gil, a l'est de coma Gireta, que limita amb la vall d'Aran. 43 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Tres Esteles, pic de les (Conflent) Contrafort (2.099 m alt), a la comarca 44 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Tres i Quatre (València, 1968 - ) Llibreria i editorial 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA
46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tres Roures, els (el Bruc, Anoia) Indret 47 CATALUNYA - CULTURA Tres Tombs, els (Catalunya) Cavalcada originària de Barcelona, on era organitzada pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana per celebrar la festa del seu patró, sant Antoni Abat. Després de la benedicció, la gent feia alçar la cavalcadura i li feia fer tres tombs. El costum es mantingué fins al principi del s XIX i s'ha recuperat modernament en alguns barris de la ciutat. A partir del segon terç del s XX s'ha popularitzat a diversos municipis de Catalunya. La cavalcada l'encapçalen tres genets, que obren la comitiva: el banderer, al mig, amb un cordoner a banda i banda. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tres Torres, les (Barcelona, Barcelonès) Barri residencial 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tresánchez, Josep (Catalunya, s XVII - Poblet ?, Conca de Barberà, s XVIII) LXX Abat de Poblet, XVI dels quadriennals (1684-88 i 1700-1704). Fou successor de Vicenç Prada. En 1686 féu comprar una casa a Lleida per restablir-hi el col·legi de monjos de Poblet, enderrocat en 1644 per ordre de Felip IV. Fou succeït (1688) per Pere Virgili. Després dels mandats d'aquest, de Pere Albert i de Josep Rosers, fou reelegit Tresánchez (1700) com a LXXIV abat de la sèrie general i XX dels quadriennals. Fou succeït (1704) per Francesc Dorda. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tresbéns, Bartomeu de (Barcelona, s. XIV) Metge reial i astròleg. Estigué al servei de Pere III el Cerimoniós, almenys durant els anys 1361-74. És autor d'un tractat d'astrologia, publicat modernament en dos volums (1957-60). 51 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tresfonts (el Pinós de Monóver, Vinalopó Mitjà) Caseria, al sud-est de la vila, vora la rambla de Tresfonts, afluent de capçalera de la rambla de Favanella. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tresfort, Pere (Catalunya, s. XIV – s. XV) Escriptor. Hom sap només que era notari. Es conserven tres composicions seves, dues d'elles de caràcter amorós i l'altra que constitueix un curiós atac a la noblesa per la seva manca de pietat. 54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Tresmals (Elna, Rosselló) Veure> Santa Eugènia de Tresmals. 55 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Tresor dels Avis (Artà, Mallorca, gen/1922 – des/1928) Publicació mensual en català d'etnografia, mitologia i folklore de les Balears. Publicada i redactada en gran part per Andreu Ferrer i Ginard. Hi col·laboraren també Joan Amades, R. Serra i Pagès, entre altres. A més d'estudis sobre diversos temes, publicà una gran quantitat de material folklòric de primera mà que la converteixen en una de les publicacions més interessants d'aquesta matèria. 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Tresponts, monestir de (Fígols i Alinyà, Alt Urgell) Antiga abadia benedictina 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA
58 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
59 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Tresserra (Areny de Noguera, Ribagorça) Poble (1.064 m alt), fins el 1965 del terme de Cornudella de Valira, als contraforts meridionals de la serra del Cis, a l'esquerra de la capçalera del barranc de Tresserra o de Colls, afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana (i límit, en el seu curs baix, entre els termes d'Areny de Noguera i del Pont de Montanyana). 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tresserra, Domènec (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1810 - Manila, Filipines, 1877) Missioner dominicà 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tresserra, Feliu Ramon (Catalunya, s. XVIII – s. XIX) Escriptor. És autor del llibre polític Historia de la última época de la vida militar y política del conde de España y de su asesinato. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tresserra i Thomson, Joan (Barcelona, 1844 - Alfaro, Rioja, 1869) Compositor 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tresserras i Dou, Montserrat (Olot, Garrotxa, 1930 - ) Nedadora 65 EUROPA - BIOGRAFIA Tresserre, Francesc (Agde, Llenguadoc, França, 1858 - ? , s. XX) Escriptor 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tresserres (Cardona, Bages) Caseria (500 m alt), al sud-oest de la vila, en terreny trencat, a la dreta del Cardener. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tressols, Lleó Antoni (Barcelona ?, s. XIX – s. XX) Inspector de policia 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tressot, bordes de (Farrera de Pallars, Pallars Sobirà) Grup de bordes, a la capçalera del torrent de Tressot, afluent, per la dreta, del Romadriu. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tresvics, Joan (Catalunya, s. XV - Vic, Osona, s. XV) Mestre de senys o campaner. Féu diversos treballs per a la catedral de Vic. El 1451, amb el seu sogre Bartomeu Ferran, fongué la campana dita de seny de lladre, per l'hora en què tocava. 70 CATALUNYA - EMPRESA TresxTr3s S.A. (Barcelona, 1986 - ) Empresa teatral 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA
72 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Tretze, els (País Valencià, ? ) Junta revolucionària 73 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tretzevents (Catalunya, 1973 - ) Revista infantil 74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Tretzevents, puig de (Vallespir / Conflent) Cim (2.731 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica, que separa les valls de Cadí, de la Comalada i del riu Ferrer. És el cim més enlairat de la serra de Rocnegre. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Treumal (Calonge, Baix Empordà) Veïnat, a la costa, davant la punta de Treumal, al límit amb el terme de Castell d'Aro. És un nucli turístic. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Treví, Josep aben (Barcelona, s. XIII) Metge hebreu. Assistí Jaume I el Conqueridor, que el distingí amb la seva confiança, fins a la seva darrera malaltia el 1276. 77 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Triador, coll de (Pallars Sobirà, Pallars Jussà) Depressió (2.083 m alt), entre Llessui i la Torre de Cabdella, a la serralada que separa les valls Fosca i d'Àssua. S'obre entre la serra d'Altars, al sud, i el tossal de Triador (2.156 m alt), al nord. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Triadú i Font, Joan (Ribes de Freser, Ripollès, 30/jul/1921 - Barcelona, 30/set/2010) Escriptor i pedagog. Estudià lletres (1939-42) a la Universitat de Barcelona i hi obtingué la llicenciatura en llengües clàssiques. Lector de català a la Universitat de Liverpool (1948-50), en tornar formà part del grup fundador de la revista "Ariel" (1946-51). Col·laborador de la Fundació Bernat Metge, ha traduït per a aquesta col·lecció les Olimpiques i part de les Odes de Píndar (1957). També ha traduït part dels Sonets de Shakespeare. Entre les seves obres cal remarcar Endimió (1948), recull de versos simbolistes, Antologia de la poesia catalana (1951), Panorama de la poesia catalana (1953), La poesia segons Carles Riba (1954), Narcís Oller (1955), La literatura catalana i el poble (1961), Llegir com viure (1963), Una cultura sense llibertat (1978), La novel·la catalana de la postguerra (1982) i La poesia catalana de postguerra (1985). A la postguerra, la seva acció i la seva actitud de resistència intel·lectual marcaren una exemplaritat. Influí en escriptors joves i en nuclis universitaris, i a través del concurs literari de Cantonigrós trobà un altaveu per a les reividicacions catalanes. Amic i deixeble de Carles Riba, en perllongà el gust per una crítica lliure i per la poesia com a experiència de cultura. El 1979 fou elegit membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans. Premi d'Honor Jaume I el 1982, premi Atlàntida de crítica literària el 1987 i premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1992. 81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Trias, Pere Vicenç (Esporles, Mallorca Occidental, 1759 - 1829) Botànic. Instal·là un jardí botànic a la seva possessió d'es Coll. També conreà la pintura. És autor d'un Diccionario de los vegetales de Mallorca, de las semillas sembradas y de sus usos descubiertos hasta el presente año 1800. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias de Bes i Giró, Joan de Déu (Barcelona, 1892 – 1965) Jurista 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias de Bes i Giró, Josep Maria (Barcelona, 1890 – 1965) Jurista i polític 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias de Bes i Giró, Lluís (Barcelona, 1895 – 1974) Cardiòleg. Estudià a Barcelona i amplià estudis a París. A Barcelona va dirigir l'hospital d'infecciosos (1939-61), presidí el Col·legi de Metges (des del 1958), va ser membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia (des del 1948) i va crear el servei de cardiologia i cirurgia cardiaca de l'hospital de la Creu Roja. Entre 1959 i 1963 fou el president de la Sociedad Española de Cardiología. Va publicar diversos treballs sobre les endocartidis i les malalties cardíaques senils; també va escriure els llibres La figura contemporánea de la responsabilidad moral y jurídica del médico (1968) i El tabaco y sus secuelas (1971). 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Trias i Capó, Josep Miquel (Palma de Mallorca, 1790 – 1875) Polític 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Fàbregas, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 1883 – 1955) Escriptor. És autor de llibres de poemes, com Del meu voltant (1932), Les hores quietes (1931) i Dolor (1937), i d'obres teatrals: Laura, la forastera (1934), L'amor inútil (1936). L'any 1942 publicà Entre chopos y castaños. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Fargas, Ramon (Barcelona, 1922 - el Masnou, Maresme, 1989) Economista i polític 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Folch, Josep Maria (Barcelona, 1948 - ) Dissenyador gràfic 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Pagès, Fidel (Sabadell, Vallès Occidental, 1918 – 1971) Pintor 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Peitx, Josep Maria (Barcelona, 1900 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 1979) Polític 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Planas, Frederic (Igualada, Anoia, 1822 – Barcelona, 1880) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Temps a venir en fou professor de dibuix, càrrec que tingué també al Seminari Conciliar. Sobresortí com a paisatgista i retratista. Té obres al Museu de Girona i al d'Art Modern de Barcelona. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Pujol, Antoni (Badalona, Barcelonès, 1891 - Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà, 1970) Metge cirurgià 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Pujol, Joaquim (Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1964) Metge cirurgià 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Sagnier, Eugeni (Barcelona, 1942 - ) Filòsof 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Samaranch, Pau (Terrassa, Vallès Occidental, 1830 - Camagüey, Cuba, 1906) Religiós escolapi. Fou rector del col·legi de Sant Francesc, de Camagüey. Durant la guerra per la independència cubana es destacà per la seva abnegació constant a favor dels pobres, els desvalguts i els perseguits, sense tenir en compte el compromís que aquesta actitud podia representar des d'un punt de vista polític. L'esmentada ciutat cubana li alçà un monument. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Travesa, Josep (l'Escala, Alt Empordà, 1826 – Barcelona, 1885) Industrial. Estudià magisteri, i amplià estudis de química i agricultura. Inventà un procediment d'envasament i conservació de vegetals premiat amb medalla d'or a l'Exposició Internacional de Viena del 1873. El 1872 muntà al Masnou (Maresme) una indústria conservera, que traslladà més tard a Barcelona, amb el nom de La Productiva Catalana. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trias i Vidal de Llobatera, Xavier (Barcelona, 1946 - ) Polític. Es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i féu estudis de postgrau a Suïssa (Berna) i Itàlia (Gènova). Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1979, treballà com a pediatre a l'Hospital de la Vall d'Hebron (1974-81). El conseller Josep Laporte l'incorporà, l'any 1981, al departament de sanitat dins la Direcció General d'Assistència Sanitària. Entre el 1983 i el 1984 fou director general d'ordenació i planificació sanitària, i aquest últim any passà a dirigir l'Institut Català de la Salut fins al jul/1988, que fou nomenat conseller de sanitat en substitució de Josep Laporte. Al gen/1996 ocupà el càrrec de conseller de la presidència de la Generalitat de Catalunya fins a les eleccions generals del 2000, en les quals fou cap de llista per Convergència i Unió al Congrés. Escollit diputat, passà a ser portaveu del grup català al Congrés. També ha estat cap de llista de CiU per a l'ajuntament de Barcelona en diverses legislatures. 101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Triay i Humbert, Cristòfol (Alaior, Menorca, 1948 - ) Polític i empresari
Anar
a: [ Tremp ]
[ Tremulles i ] [ Trente ]
[ Tresb ] [ Tresso ]
[ Trias i ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
