|
|
|
Anar a: [ Ua ] [ Ud ] [ Ui ] [ Ullal ] [ Ulld ] [ Umb ] La història d'una llengua és una lliçó d'humilitat permanent; i una font d'il·lusions inexhaurible. (Josep Pla) 82 CATALUNYA - CULTURA UAB Sigla de la Universitat Autònoma de Barcelona. 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ubach, Rafael (Catalunya , s. XVI - Perpinyà, 1556) Prelat. Fou canonge de Barcelona. El 1545 era elegit abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Fou nomenat bisbe d'Elna el 1555. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ubach i Medir, Bonaventura (Barcelona, 1879 - Montserrat, Bages, 1960) Biblista i orientalista 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ubach i Pérez d'Osés, Visitació (Madrid, 1850 - la Garriga, Vallès Oriental, 1925) Pintora. Deixebla de Francesc Miralles i Galaup. Es dedicà a la pintura de flors, la figura femenina i l'escena burgesa elegant. El seu estil segueix fidelment el del seu mestre, fins al punt que algunes obres seves han estat, a posteriori, fraudulentament signades amb el nom d'ell. Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona des del 1896, sovint a la Sala Parés i en algunes de les exposicions oficials de Madrid. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ubaid Al'là al-Tudgibí (València, s. XII – 1228) Historiador àrab 6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ubeda (el Pinós, Valls del Vinalopó) Llogaret 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Úbeda i Gramage, Teodor (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1931 - ) Bisbe de Mallorca 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Úbeda i Montes, Josep Maria (Gandia, Safor, 1839 – València, 1909) Músic 9 ILLES BALEARS - CULTURA Uc (Eivissa, 1967 - ) Grup de música popular 81 CATALUNYA NORD - CULTURA
10 MÓN - BIOGRAFIA Ucelay de Cal, Enric (Nova York, EUA, 1948 - ) Historiador 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Uclés i Cifuentes, Josep (Badalona, Barcelonès, 1952 - ) Pintor 12 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Ucria, baronia d' (Sicília, Itàlia, 1437) Jurisdicció senyorial, concedida a Simó de Montcada, fill il·legítim de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, comte d'Agosta. Per mort de la seva néta, Damiata de Montcada, passà als Barrese, barons de Militello. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Udaeta i París, Josep Lluís de (Barcelona, 1920 - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 15/set/2009) Ballarí i coreògraf 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Udalard Bernat (Catalunya, a 1058 - a 1118) Primer vescomte conegut de Besalú. En 1079 ostentava ja el títol vescomtal. Era fill de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany, i nét d'Arnau Isarn, vescomte del Conflent. Es casà amb Ermessenda, senyora de Beuda i de Montagut. En 1114 acompanyà Ramon Berenguer III de Barcelona, a l'expedició a les Balears. Per haver traspassat abans que ell el seu fill Pere Udalard, fou succeït com a vescomte de Besalú pel seu nét Udalard. La línia dels vescomtes de Besalú és l'antecedent de la casa vescomtal de Bas. Aquesta línia recauria anys després, ja amb el nom de Bas, en una filla d'Udalard Bernat i d'Ermessenda, que era casada amb el noble Ponç Hug de Cervera. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Udalard I ( ? , s. XI - v 1115) Vescomte de Besalú (v1055 - v1115) 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Udalard II ( ? , s. XI - 1077/80) Vescomte de Barcelona (a1041 - v1077/80) 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Udalard II (Catalunya, s. XI – 1123) Vescomte de Besalú (v1115-1123). Fill de Pere. Succeí en el títol vescomtal el seu avi Udalard I, perquè el seu pare havia mort abans que aquest. Udalard II també morí molt jove, i deixà un fill petit, Pere I, sota la tutela del seu oncle Guillem Ramon de Montcada. 19 CATALUNYA - POLÍTICA UDC Sigla de la Unió Democràtica de Catalunya. 83 CATALUNYA - CULTURA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Udina i Martorell, Frederic (Barcelona, 1914 - ) Historiador, arxiver i catedràtic 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Udina i Martorell, Santiago (Barcelona, 1911 - ) Advocat i polític. Germà de Frederic. Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil. Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d'alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament (1962), sots-secretari d'obres públiques (1965-70), procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina; a més, presidí el Cercle Català de Madrid. El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d'obtenir un escó per Alianza Popular. 22 CATALUNYA - ESPORT UEC Sigla de la Unió Excursionista de Catalunya. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ugarte i Pagès, Francesc Xavier (Barcelona, 1852 – Madrid, 1919) Advocat i polític. Va ingressar de molt jove a l'Acadèmia de Jurisprudència de Madrid, fou auditor general de l'exèrcit i es distingí com a periodista. El 1876 fundà, amb Ruigómez i Rivas Moreno, el setmanari "El Comercio Español". Fou corresponsal a Madrid del "Diario de Barcelona" i col·laborador de "La Época" i de "El Tiempo". Fou diputat pel partit conservador i el 1903 fou nomenat senador vitalici. Ocupà diverses carteres ministerials. Nomenat fiscal del Tribunal Suprem (1909), fou enviat a Barcelona a fi d'estudiar els origens de la Setmana Tràgica. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ugas i Grau, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 1890 - Catalunya, s XX) Eclesiàstic i escriptor. Destacat promotor de campanyes contra la blasfèmia, publicà Ideari del doctor Sardà i Salvany (1927), en dos volums, Siginificación espiritual de los pesebres (1920) i Memòries i records del doctor Sardà i Salvany (1927). 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Uhr, Jan (Rattvik, Suècia, 1858 – València, 1922) Missioner protestant 27 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Uixó, castell d' (la Vall d'Uixó, Plana Baixa) Antic castell 28 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Uixó, governació dellà (País Valencià) Veure> Castello de la Plana, governació de (o dellà el riu d'Uixó). 29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Uixó, riu d' (Plana Baixa) Veure> Belcaire, el. 30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Uixó, vall d' (Plana Baixa) Veure> Vall d'Uixó, la. 31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Uixola, baronia de la (País Valencià) Títol, concedit el 1799 a Vicent Merita i Albornoz, regidor perpetu de València. Passà als Rovira. 33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Uixoles, les (Alcoi, Alcoià) Barri (o la Uixola), al sud-oest de la ciutat. Era una antiga alqueria islàmica que Jaume I donà a poblar el 1248 a cristians. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Uixols (Castellterçol, Vallès Oriental) Veure> Sant Julià d'Uixols. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Uja, Sant Aniol d' (Montagut de Fluvià, Garrotxa) Veure> Sant Aniol d'Aguja. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ull, Sanç d' (Real, Navarra, s XIV - Avinyó, Provença, França, 1356) Bisbe d'Albarrasí-Sogorb. Elegit bisbe pel capítol, fou consagrat el 1319, però residí gairebé sempre a Avinyó, on gestionà nombrosos plets per engrandir el seu bisbat contra els ordes religiosos i els bisbes de Saragossa, Tortosa i València. Aconseguí de recobrar una gran part dels delmes i drets. Celebrà dos sínodes, un el 1320 a Albarrasí i un altre el 1323 a Sogorb. 37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
38 CATALUNYA - MUNICIPI
39 CATALUNYA - HISTÒRIA Ullà, monestir d' (Ullà, Baix Empordà) Antic priorat canonical augustinià 40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ullals, riu dels (Ribera Alta) Curs d'aigua de la comarca, afluent esquerrà del Xúquer 41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ullaró (Campanet, Mallorca Septentrional) Llogaret 42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ullastre (Sant Climent Sescebes, Alt Empordà) Veïnat, situat al sud del poble. El lloc és esmentat el 882. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ullastre, Josep (Banyoles, Pla de l'Estany, 1690 - Peralada, Alt Empordà, 1762) Escriptor i eclesiàstic 45 CATALUNYA - HISTÒRIA Ullastrell (Tarragonès) Antic nom del poble de Creixell. 47 CATALUNYA - MUNICIPI Ullastrell (Vallès Occidental) Municipi: 7,36 km2, 1.079 hab (1999) 48 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ullastrell, cap d' (Portvendres, Vallespir) Cap de la costa de la Marenda 49 CATALUNYA - MUNICIPI Ullastret (Baix Empordà) Municipi: 10,84 km2, 49 m alt, 245 hab (1999) 50 CATALUNYA - HISTÒRIA
51 CATALUNYA - MUNICIPI
52 CATALUNYA - HISTÒRIA Ulldecona, abrics d' (Ulldecona, Montsià) Zona arqueològica, a la serra de la Pietat, integrada per onze abrics neolítics que configuren el més important conjunt d'art rupestre llevantí de Catalunya. Especial rellevància té l'abric I, el més extens (amb un total de 95 figures) i ben conservat: al plafí principal, que consta de 56 figures, hi ha plasmades diverses escenes de caça mitjançant formes estilitzades de gran dinamisme. Les pintures més antigues daten probablement del -6000 o -5000, i les més recents pertanyen ja a l'edat del bronze (entre el -2000 i el -1000). En conjunt, mantenen un paral·lelisme estilístic amb les pintures rupestres de les coves del Maestrat. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ulldecona, pantà d' (Baix Maestrat) Pantà de capçalera del riu de la Sènia, a la comarca 54 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA - MUNICIPI
55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ulldemolins (Reus, Baix Camp) Veure> Comes d'Ulldemolins, les. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ulldeter (Setcases, Ripollès) Circ glacial del Pirineu, situat entre el circ de Morenç (a l'est) i el de Carançà (a l'oest), envoltat pels pics de Bastiments, Gra de Fajol i dels Lladres, al límit fronterer amb el Conflent, del qual el separa el pas del Bau. Hi ha la capçalera del Ter, separada per la del Freser pel coll de la Marrana. A la carena de les fonts (ull) del Ter, a uns 2.600 m d'altitud, el 1975 s'hi bastí l'estació d'esquí Vallter. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ulled i Altemir, Jesús (Osca, Aragó, 1894 – Barcelona, 1968) Periodista i advocat. Vinculat al partit radical d'A. Lerroux, fou tinent d'alcalde de Barcelona, sots-secretari del ministeri de treball a Madrid i president del Sindicat de Periodistes de Barcelona. Autor de l'obra teatral El diví vagabund. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ulled i Altemir, Rafael (Sarinyena, Aragó, 1885 – Barcelona, 1937) Polític, advocat i enginyer 61 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Última Hora (Barcelona, 13/oct/1935 - 28/abr/1938) Periòdic de la tarda, en català, d'Esquerra Republicana de Catalunya. Sortia els vespres, amb competència amb "L'Instant", diari de la nit pertanyent a la Lliga. Va destacar pels reportatges i per les informacions d'esports i d'espectacles. Va deixar d'editar-se per manca de primeres matèries. 62 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Última Hora, La (Palma de Mallorca, 1893 - ) Diari de la tarda, en castellà. Fundat per Josep Tous i Ferrer. Fou dirigit primer per Baltasar Champaus, i a partir del 1895 per Joan Lluís Estelrich, que el convertí en periòdic d'informació, literari i artístic, de caire castellanista, amb suplements i amb números extraordinaris interessants. Més tard s'ha caracteritzat pel seu to lleugerament radical, independent i sensacionalista. A partir del 1976 publica una secció setmanal en català. 63 CATALUNYA - MÚSICA
64 CATALUNYA - MUNICIPI
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Umayya ibn al-Muhayyir (Àfrica ?, s. VII – Barcelona ?, s. VIII) Primer valí de Barcelona després de la conquesta àrab, posat, segons sembla, per al-Hurr el 719. Era germà d'Abd Alläh, el fundador dels tugibites. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Umbert ( ? , s. XI) Cavaller 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Umbert de Cervelló ( ? , s. XI – Barcelona, 1086) Bisbe de Barcelona (1069-86) 69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Umbert i Arram, Pere Anton (Palma de Mallorca, 1786 - s. XIX) Pintor. Estudià a les classes que organitzava a Palma la Societat Econòmica d'Amics dels País. Conreà la pintura religiosa i el retrat. Els de Ferran VII, la reina Maria Amàlia i fra Simó Bauzà són a l'ajuntament palmesà. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Umbert i Vilaseró, Domènec (Barcelona, 1916 – 1993) Constructor de gegants 71 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Umbral (València, 10/jul/1937 – Barcelona, 21/gen/1939) Setmanari gràfic. Impulsat per la CNT que, dirigit per A. Fernández Escobés, aparegué a València (fins al 4/des/1937) i a Barcelona (des del 8/gen/1938). D'edició molt acurada, comptà com a il·lustradors amb J. Monleón, Castelao i Arturo Ballester. Entre els seus col·laboradors més regulars hi havia destacats escriptors anarquistes del moment. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Umfred (Alp, Baixa Cerdanya) Veure> Sant Esteve d'Umfred. 73 CATALUNYA - HISTÒRIA
74 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Uncastillo, tractat de (Uncastillo, Aragó, 1363) Acord entre Carles II de Navarra i Pere III de Catalunya-Aragó 75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Unde, La (Aiora, Vall de Cofrents) Caseria, al peu del puntal de La Unde, al nord-oest del terme. 76 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Unidad Católica, La (Palma de Mallorca, 7/mar/1869 - 23/feb/1873) Publicació setmanal en castellà. Òrgan de l'Associació de Catòlics de Mallorca, fundada per Josep M. Quadrado, que en fou el seu principal redactor -números sencers eren escrits per ell-, però, també compta amb importants escriptors illencs de l'època. Fou bàsicament una publicació de caràcter político-religiós, malgrat que hi foren publicades algunes composicions poètiques, sempre de temàtica religiosa, sorgida explícitament per tal de lluitar contra la llibertat de cultes establerta després de la Revolució del 1868; en aquest sentit organitzà, una gran campanya per a la recollida de signatures (132.890 a les Balears). 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Unifred (Catalunya, s. X) Vescomte de Conflent. Acusat de traició fou desposseït dels seus béns, que foren adjudicats al comte Sunifred II i els germans d'aquest, devers l'any 952. En 959, aquests béns anaren a un nou vescomte, Isarn. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Unifred I de Ribagorça (Franja de Ponent, s. IX – 950) Comte de Ribagorça (v920 - v950), anomenat també Bernat. Associat al govern pel seu pare, Ramon II de Pallars-Ribagorça, reconquerí les terres centrals de la Ribagorça als sarraïns (908). Es casà amb Toda d'Aragó, i estengué els seus dominis per les terres del Sobrarb, que repoblà. Heretà el comtat junt amb el seu germà, Miró I, mentre que els altres dos germans heretaven el Pallars. Les seves conquestes als sarraïns el convertiren en una figura mítica popular, sobre la qual es creà la llegenda de Bernat de Ribagorça. 80 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Unifred II de Ribagorça (Ribagorça, s. X - 980/981) Comte de Ribagorça (v960 - 980/981). Fill de Ramon III, del qual fou successor. Morí sense descendència i fou succeït pel seu germà Arnau.
|
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
