descripció

Raga, Cora  Veure> Muñoz i Raga, Maria Cora

C

B

Ragasol i Sarrà, Eduard  (Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1901 – Mèxic, 1962)  Polític

C

B

Ragon i Petit, Baltasar  (Terrassa, Vallès Occidental, 1885 – 1958)  Escriptor

C

B

Ragort  Veure> Santa Cecília de Ragort (Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

C

G

Ragudo  Veure> Herragudo (Viver, Alt Palància)

V

G

Raguer, Eudald  (Ripoll, Ripollès, 1809 - 1878)  Metge. Arran de la crema del monestir de Ripoll (1835), en salvà documents preciosos continguts a l'arxiu, així com llibres molt valuosos. Com a sots-delegat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'ocupà de traslladar a Barcelona els fons recuperats. És autor d'estudis referents a la verola i a d'altres malalties contagioses.

C

B

Raguer i Batlle, Eudald  (Ripoll, Ripollès, 1809 – 1878)  Metge i erudit

C

B

Raguer i Fossas, Tomàs  (Ripoll, Ripollès, 1861 – 1946)  Folklorista i historiador

C

B

Raguer i Suñer, Hilari  (Madrid, 1928 - )  Historiador

E

B

Rahola i d'Espona, Frederic  (Barcelona, 1914 – 1992)  Editor, advocat i polític

C

B

Rahola i Llorens, Carles  (Cadaqués, Alt Empordà, 1881 – Girona, 1939)  Literat, publicista i historiador

C

B

Rahola i Martínez, Pilar  (Barcelona, 21/oct/1959 - )  Periodista i política. Llicenciada en filologia, ha col·laborat en diverses publicacions catalanes, així com a ràdio i televisió. Després d'ingressar a ERC, el 1993 fou elegida diputada a Madrid i el 1995 regidora de l'Ajuntament de Barcelona. Pròxima al secretari general del partit, Àngel Colom, ambdós protagonitzaren una escissió d'ERC, i junt amb d'altres militants, fundaren el Partit per la Independència (PI), que perdé la representació al consistori barceloní el 1999. Ha publicat recull d'articles i novel·les.

C

B

Rahola i Molinas, Pere  (Roses, Alt Empordà, 1877 – Barcelona, 1956)  Polític

C

B

Rahola i Puignau, Silvi  (Cadaqués, Alt Empordà, 1869 - ? , s. XX)  Enginyer

C

B

Rahola i Trèmols, Frederic  (Cadaqués, Alt Empordà, 1858 – 1919)  Economista i polític

C

B

Rahola i Trèmols, Víctor  (Cadaqués, Alt Empordà, 1866 – 1952)  Escriptor i metge

C

B

Raiguer, es  Contrada fisiogràfica de Mallorca Occidental. Situada entre les badies de Palma (sud-oest) i Alcúdia (nord-est), i entre es Pla, a llevant, i la serra de Tramuntana, a ponent, amb una orientació nord-est - sud-oest. Constituït per materials quaternaris, és cobert per sòls de gran fertilitat que han donat lloc a una intensa explotació agrícola.

B

G

Raiguero de Bonança  (cast: Raiguero de Bonanza) Caseria del mun. d'Oriola (Baix Segura), a ponent de la ciutat, vora Bonança. Més a ponent de La Aparecida, vora la ratlla de Castella, hi ha la caseria de Raiguero de Ponent (o de Arriba).

V

G

Raïmat  Poble del mun. de Lleida (Segrià)

C

G

Raimon  Pseudònim del cantant Ramon Pelegero i Sanchis

V

B

Raimonda  ( ? , s. XII)  Dama

C

B

Raimundus Lullus Institut  (Friburg, Alemanya, 1957 - )  Centre d'investigació lul·liana

U

C

Raiosa  Veure> Sant Vicent de la Roqueta (València, Horta)

V

G

Rais i Rei, Marià  (València, 1796 - ? , d 1829)  Historiador i poeta dominicà

V

B

Raiverd  (Catalunya, 1990 - )  Multicompetició esportiva per equips que se celebra anualment al Berguedà i comarques properes al principi del mes de juny. Durant una setmana els equips participen en una aventura esportiva per la muntanya que consisteix a superar més de 400 km, 50 dels quals s'han de fer en canoa canadenca, tres nedant, 300 més en bicicleta i la resta caminant, corrent, fent barranquisme i escalant parets d'alçades superiors als 100 m. També hi ha una cursa d'orientació, una tirolina de 100, tir amb arc, espeleologia, proves nocturnes i d'altres especialitats que l'organització es reserva cada any fins a l'últim moment. A la prova hi participen equips, de tres o quatre persones, procedents de tota Europa.

C

E

Raix, cap des  Veure> Pinar, cap des (Son Cervera, Mallorca Oriental)

B

G

Raixa  Possessió del mun. de Bunyola (Mallorca Occidental)

B

G

Raixa, Biblioteca  (Barcelona, jul/1954 - )  Col·lecció de llibres de butxaca

C

L

Rajada, cala  Veure> Cala Rajada (Capdepera, Mallorca Oriental)

B

G

Rajadell  Municipi del Bages: 45,32 km2, 362 m alt, 372 hab (1999)

C

M

Rajadell, Berenguer de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

C

B

Rajadell, Berenguer de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

Rajadell, Dalmau de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l'expedició de conquesta dirigida per l'infant Alfons, el futur rei Benigne.

C

B

Rajadell, Guillem de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

Rajadell, Guillem de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

Rajadell, Joan Berenguer de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

Rajadell, Lluís de  ( ? , s. XIV - d 1409)  Cavaller

C

B

Rajadell, Manuel de  ( ? , s. XIV - d 1411)  Cavaller

C

B

Rajadell, Ponç de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

C

B

Rajas, Pau Albinià de  (València, 1583 – 1667)  Jesuïta, erudit i arquitecte

V

B

Ral  Municipi del Capcir: 10,45 km2, 1.509 m alt, 31 hab (1999)

N

M

Ral, el  Caseria del mun. de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents)

V

G

Ral, la  Poble del mun. de Sant Pau de Seguries (Ripollès)

C

G

Ral, mas  Masia i antiga quadra del mun. de Malla (Osona)

C

G

Ral, vegueria de la  Vegueria entre la Garrotxa i el Ripollès, creada per Jaume I

C

H

Ralleu de Conflent  Municipi del Conflent: 9,96 km2, 1.360 m alt, 16 hab (1999)

N

M

Rallui  Poble (1.300 m alt) del mun. de Beranui (Baixa Ribagorça)

F

G

Rally de les Dues Catalunyes  (Catalunya, 1960 - ? )  Prova internacional d'automobilisme

C

E

Raluy  (Fonts, Franja de Ponent, s. XIX - )  Nissaga circense

F

B

Raluy Castán, Francesc  (Fonts, Franja de Ponent, 1878 - Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1951)  Saltimbanqui

F

B

Raluy i Iglesias, Lluís  (Carcassona, França, 1911 – l'Aldea, Baix Ebre, 1984)  Artista de circ. Fill de Francesc Raluy i Castán. Treballà en dues formacions catalanes de gran projecció internacional entre les dues guerres mundials (Els Oliveras i Els Keystone). En esclatar la guerra civil espanyola, tornà al domicili familiar de Sant Adrià de Besòs i treballà en diversos circs. Ell i la seva dona, Marina Tomàs, revolucionaren alguns dels números clàssics del circ. Tingué quatre fills: Lluís, Carles, Francis i Eduard Raluy i Tomàs.

C

B

Raluy i Rastall, Kerry  (Barcelona, 1979 - )  Artista de circ

C

B

Raluy i Tomàs, Carles  (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1944 - )  Artista de circ

C

B

Raluy i Tomàs, Eduard  (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1958 - )  Artista de circ

C

B

Raluy i Tomàs, Francis  (Southport, Anglaterra, 1954 - )  Artista de circ

U

B

Raluy i Tomàs, Lluís  (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1942 - )  Artista de circ

C

B

Ram, Domènec  (Alcanyís, Aragó, s. XIV - Roma, Itàlia, 1445)  Eclesiàstic i polític

E

B

Ram, el  (Palma de Mallorca, s. XX - )  Fira de juguets i divertiments

B

C

Ram, la  Antic terme del mun. de Xerta (Baix Ebre), esmentat encara el 1834.

C

H

Ram, mercat del  (Vic, Osona)  Important mercat i petita fira de mostres

C

C

Rama  Veïnat del mun. de la Parròquia de Ripoll (Ripollès)

C

G

Rama, punta de la  Extrem septentrional de l'illa d'Eivissa

B

G

Ramadal, el  Antic raval del mun. de Susqueda (Selva)

C

G

Ramallets i Simon, Antoni  (Barcelona, 1924 - )  Porter de futbol

C

B

Ramastué  Poble del mun. de Castilló de Sos (Alta Ribagorça)

F

G

Rambal i Garcia, Enric  (Utiel, Plana d'Utiel, 1890 – València, 1956)  Actor teatral

V

B

Rambla, la  Caseria del mun. d'Alcoi (Alcoià)

V

G

Rambla, la  Passeig del nucli urbà de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

Rambla, La  (Barcelona, 27/gen/1867 – jun/1867)  Setmanari humorístic

C

R

Rambla, La  (Barcelona, 9/gen/1936 - 24/gen/1939)  Diari del vespre. Dirigit al començament per Joaquim Ventalló, durant la guerra civil esdevingué l'òrgan del PSUC i de la seva secció de juventuts. Continuà editant-se fins quasi al final de la guerra.

C

R

Rambla, La  (Barcelona, feb/1930 - 9/gen/1936)  Setmanari catalanista i esportiu

C

R

Rambla de Catalunya, La  (Barcelona, 1930/31 - 1935/36)  Setmanari

C

R

Rambla Seca  Caseria del mun. de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents)

V

G

Ramblar, el  Caseria i partida del mun. d'Oriola (Baix Segura)

V

G

Ramblelles, les  Caseria, al nord del poble de la Vall d'Alba (Plana Alta)

V

G

Rambleta, la  Caseria del mun. de Monòver (Valls del Vinalopó)

V

G

Rameil, Pere  (Perpinyà, 1878 – 1936)  Polític i advocat

N

B

Ramell  Partida, al nord de la ciutat de Castelló de la Plana (Plana Alta)

V

G

Raminyó  Veure> Ramió (Fogars de Tordera, Selva)

C

G

Ramió  Poble del mun. de Fogars de Tordera (Selva)

C

G

Ràmio  Nucli de bordes (1.555 m alt) de la parròquia d'Andorra la Vella (Andorra)

A

G

Ramir I d'Aragó  (Aibar, Navarra, 1000 ? - Graus, Aragó, 1063)  Primer rei d'Aragó (1035-63). Fill i successor de Sanç el Major de Navarra al comtat d'Aragó. Amb la mort del seu germà Gonçal (1045) va ampliar el seu regne amb l'annexió dels antics comtats de Sobrarb i Ribagorça (1045). Va morir durant el setge a la població de Graus, rebutjat pel rei de Saragossa.

E

B

Ramir II d'Aragó "el Monjo"  ( ? , v 1080 – Osca, Aragó, 1157)  Rei d'Aragó

E

B

Ramir I de Ribagorça  Veure> Ramir I d'Aragó

E

B

Ramires, Andreu  (Castella, s. XVI - l'Espluga de Francolí ?, Conca de Barberà, s. XVI)  Escultor. Obrà les cinquanta cadires del cor de l'església del monestir de Poblet que havien de substituir les cremades l'any 1575, i més tard, el 1580, contractà l'escultura d'un sepulcre d'alabastre amb les figures de l'enterrament de Crist per a la galilea de la mateixa església.

C

B

Ramires, Cristòfol  (País Valencià, ? - El Escorial, Madrid, ? )  Miniaturista

V

B