A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Rag ]    [ Raim ]    [ Rajadell, L ]    [ Ram ]    [ Ramblar ]    [ Ramírez i ]

Avui ser de poble petit i perdut no és cap vergonya; els perduts són avui als barris de les grans ciutats. (Ramon Tremosa i Balcells)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Raga, Cora  Veure> Muñoz i Raga, Maria Cora.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ragasol i Sarrà, Eduard  (Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1901 – Mèxic, 1962)  Polític. De família benestant, es llicencià en dret. Afiliat a Acció Catalana, fou diputat a corts i, durant la guerra (1937), sots-secretari de justícia de la Generalitat. Lluità al front de Terol i s'exilià el 1939. Ajudà els refugiats de l'èxode, participà en la resistència francesa i, empresonat pel govern de Vichy, fou reclòs en un camp de càstig. Fundà a París (1945) una editorial de llibres catalans. Se n'anà a Mèxic el 1947, es dedicà a negocis relacionats amb el cinema i col·laborà en les activitats de la comunitat catalana.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ragon i Petit, Baltasar  (Terrassa, Vallès Occidental, 1885 – 1958)  Escriptor

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ragort  (Vallfogona de Ripollès, Ripollès Veure> Santa Cecília de Ragort.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ragudo  (Viver, Alt Palància Veure> Herragudo.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRaguer, Eudald  (Ripoll, Ripollès, 1809 - 1878)  Metge. Arran de la crema del monestir de Ripoll (1835), en salvà documents preciosos continguts a l'arxiu, així com llibres molt valuosos. Com a sots-delegat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'ocupà de traslladar a Barcelona els fons recuperats. És autor d'estudis referents a la verola i a d'altres malalties contagioses.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Raguer i Batlle, Eudald  (Ripoll, Ripollès, 1809 – 1878)  Metge i erudit

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Raguer i Fossas, Tomàs  (Ripoll, Ripollès, 1861 – 1946)  Folklorista i historiador

9 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Raguer i Suñer, Hilari  (Madrid, 1928 - )  Historiador

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rahola i d'Espona, Frederic  (Barcelona, 1914 – 1992)  Editor, advocat i polític

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rahola i Llorens, Carles  (Cadaqués, Alt Empordà, 1881 – Girona, 1939)  Literat, publicista i historiador

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rahola i Martínez, Pilar  (Barcelona, 21/oct/1959 - )  Periodista i política. Llicenciada en filologia, ha col·laborat en diverses publicacions catalanes, així com a ràdio i televisió. Després d'ingressar a ERC, el 1993 fou elegida diputada a Madrid i el 1995 regidora de l'Ajuntament de Barcelona. Pròxima al secretari general del partit, Àngel Colom, ambdós protagonitzaren una escissió d'ERC, i junt amb d'altres militants, fundaren el Partit per la Independència (PI), que perdé la representació al consistori barceloní el 1999. Ha publicat recull d'articles i novel·les.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rahola i Molinas, Pere  (Roses, Alt Empordà, 1877 – Barcelona, 1956)  Polític i advocat. Estudià dret a Barcelona i es doctorà en ciències polítiques i econòmiques a París. Milità en la Lliga Regionalista. Fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1905), diputat a corts (1914), càrrec en que fou reelegit diverses vegades, i senador (1916). Vicepresident de l'Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i president deInici página l'Ateneu Barcelonès (1922) fins que dimití (1924) pel fet d'haver rebutjat la junta un acte de solidaritat amb l'Ateneu de Madrid. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou processat dues vegades segons la llei de jurisdiccions, però fou absolt pel Tribunal Suprem. Durant la República l'elegiren diputat de la Lliga (1931, 1933 i 1936) per Barcelona ciutat. Fou ministre de Marina durant el breu govern de J. Chapaprieta (1935), que succeí al de la CEDA, amb ministre sense cartera amb Portela (1935-36).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rahola i Puignau, Silvi  (Cadaqués, Alt Empordà, 1869 - ? , s. XX)  Enginyer

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rahola i Trèmols, Frederic  (Cadaqués, Alt Empordà, 1858 – 1919)  Economista i polític

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rahola i Trèmols, Víctor  (Cadaqués, Alt Empordà, 1866 – 1952)  Escriptor i metge

16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Raiguer, es  (Mallorca Occidental Contrada fisiogràfica, situada entre les badies de Palma (sud-oest) i Alcúdia (nord-est), i entre es Pla, a llevant, i la serra de Tramuntana, a ponent, amb una orientació nord-est - sud-oest. Constituït per materials quaternaris, és cobert per sòls de gran fertilitat que han donat lloc a una intensa explotació agrícola.

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Raiguero de Bonança  (Oriola, Baix Segura Caseria (cast: Raiguero de Bonanza), a ponent de la ciutat, vora Bonança. Més a ponent de La Aparecida, vora la ratlla de Castella, hi ha la caseria de Raiguero de Ponent (o de Arriba).

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Raïmat  (Lleida, Segrià)  Poble

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Raimon  Pseudònim del cantant Ramon Pelegero i Sanchis.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRaimonda  (Catalunya, s. XII)  Dama. Potser del llinatge de Tornamira. Casada amb Ramon I de la branca Montcada de Tortosa. N'hagué dos fills: Guillem Ramon, cinquè senescal del regne, i Ramon, que tindria la senyoria de Tortosa.

21 EUROPA - CULTURA

Raimundus Lullus Institut  (Friburg, Alemanya, 1957 - )  Centre d'investigació lul·liana

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Raiosa  (València, Horta Veure> Sant Vicent de la Roqueta.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rais i Rei, Marià  (València, 1796 - ? , d 1829)  Historiador i poeta dominicà

24 CATALUNYA - ESPORT

Raiverd  (Catalunya, 1990 - )  Multicompetició esportiva per equips que se celebra anualment al Berguedà i comarques properes al principi del mes de juny. Durant una setmana els equips participen en una aventura esportiva per la muntanya que consisteix a superar més de 400 km, 50 dels quals s'han de fer en canoa canadenca, tres nedant, 300 més en bicicleta i la resta caminant, corrent, fent barranquisme i escalant parets d'alçades superiors als 100 m. També hi ha una cursa d'orientació, una tirolina de 100, tir amb arc, espeleologia, proves nocturnes i d'altres especialitats que l'organització es reserva cada any fins a l'últim moment. A la prova hi participen equips, de tres o quatre persones, procedents de tota Europa.

25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Raix, cap des  (Son Cervera, Mallorca Oriental Veure> Pinar, cap des.

26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Raixa  (Bunyola, Mallorca Occidental)  Possessió

109 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Inici páginaRaixa  (Palma de Mallorca, 1953)  Revista literària mensual. Editada per Francesc de B. Moll. Per dificultats legals només edità sis números, que marquen un moment molt interessant del redreçament de la llengua i de la cultura las Països Catalans. Amb una col·laboració molt àmplia, publicà treballs d'Agustí Bartra, Xavier Benguerel, Pere Bohigas, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Manuel Sanchis Guarner, Joan Triadú, Marià Villangómez, etc.

27 CATALUNYA - LITERATURA

Raixa, Biblioteca  (Barcelona, jul/1954 - )  Col·lecció de llibres de butxaca, destinats a divulgar obres en prosa d'autors moderns, catalans i estrangers, iniciada per l'Editorial Moll. A partir del volum 71 (1968) canvià de presentació i adoptà un format una mica més gran. Publicà seccions de literatura moderna, clàssics antics, ciències socials, tècnica i ciència de la natura. Del 1956 al 1964 publicà anualment un volum extraordinari de tipus miscel·lani, titulat "Cap d'any", amb articles, cròniques sobre la vida cultural dels Països Catalans i biliografia de l'any anterior. La Biblioteca Raixa tingué dos precedents: una sèrie de bibliòfil amb el mateix nom, començada el 1945 per Llibres Mallorca, de la qual només sortiren dos volums, i els quaderns literaris "Raixa", dirigits per Francesc de B. Moll, amb l'assessorament de Manuel Sanchis i Guarner i la col·laboració d'un bon nombre d'escriptors, dels quals -per problemes de censura- només pogué aparèixer el número 1 (gen/1953), completat amb el volum Raixa. Miscel·lània de literatura catalana, corresponent als cinc fascicles restants de l'any 1953.

28 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rajada, cala  (Capdepera, Mallorca Oriental Veure> Cala Rajada.

29 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesRajadell  (Bages Municipi: 45,32 km2, 362 m alt, 455 hab (2004), (ant: Riudagell). Situat a les ribes de la riera de Rajadell de 38 km de longitud, afluent del Cardener, que passa molt encaixat pels termes d'Aguilar de Boixadors i Rajadell, a l'oest de Manresa. Agricultura de secà: oliveres, vinya. Ramaderia. Prop de la meitat de la població viu disseminada. Acusà un màxim de població el 1930 (803 hab). Ha esdevingut poble d'estiueig i de segones residències. El poble és establert al voltant de les restes de l'antic castell de Rajadell i de l'antiga església parroquial de Sant Iscle. Al terme hi ha també les parròquies de Monistrolet, bona part de la vella demarcació de Vallformosa, la sufragània de Sant Amanç, l'antic monestir de Santa Llúcia de Rajadell, l'església de Valldòria i l'antiga quadra de la Cirera. Àrea comercial de Manresa.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRajadell, Berenguer de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rajadell, Berenguer de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Segurament diferent de l'homònim. Serví a Sardenya. El 1333 el lloctinent reial Ramon de Cardona l'envià a Catalunya per proposar que fossin expulsats de l'illa tots els genovesos. Potser era el mateix personatge que, el 1341, figurava entre els notables reunits per Pere III a Poblet de cara a tractar de la tensió amb França. El 1347 anà a Sardenya amb l'expedició d'Hug de Cervelló que seria desfeta als Aidu di Turdu.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rajadell, Dalmau de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l'expedició de conquesta dirigida per l'infant Alfons, el futur rei Benigne.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rajadell, Guillem de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rajadell, Guillem de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rajadell, Joan Berenguer de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rajadell, Lluís de  ( ? , s. XIV - d 1409)  Cavaller

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rajadell, Manuel de  ( ? , s. XIV - d 1411)  Cavaller

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRajadell, Ponç de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rajas, Pau Albinià de  (València, 1583 – 1667)  Jesuïta, erudit i arquitecte

40 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del CapcirRal  (Capcir Municipi: 10,45 km2, 1.509 m alt, 31 hab (1999), (o Ral i Odelló; ant: Real). Estés des dels vessants sud-occidentals del massís de Madres del pic de l'Ós fins a la conca de l'Aude (límit occidental del terme), a les ribes d'aquest riu i de l'embassament de Puigbalador. El terme és molt muntanyós i boscat; hi abunden les pastures, que són aprofitades per la ramaderia bovina, ovina i porcina, la principal riquesa. La zona conreada és escassa (prats i pastures, hortalisses i cereals). Les activitats turístiques modernes al Capcir han incidit poc en el municipi que pateix un procés de despoblament continu al llarg del s XX. El poble és a la dreta de l'Aude, davant de l'aiguabarreig amb el riu de Lladura. El terme inclou també el poble d'Odelló i l'antic lloc de Querramat. Àrea comercial de Perpinyà.

41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ral, el  (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)  Caseria

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ral, la  (Sant Pau de Seguries, Ripollès)  Poble

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ral, mas  (Malla, Osona)  Masia i antiga quadra, a la confluència del Gurri i del riu de Tona. Esmentat ja el 1068, el 1201 fou venut pels senyors de Taradell al monestir de l'Estany; es redimí el 1363 i continuà com a quadra autònoma fins que el 1840 fou annexada a Malla. En precedeix la dinastia d'escultors Real o Ral.

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaRal, vegueria de la  (Garrotxa / Ripollès)  Vegueria entre les dues comarques, creada per Jaume I

45 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentRalleu  (Conflent Municipi: 9,96 km2, 1.360 m alt, 16 hab (1999), (o Ralleu de Conflent). Situat a les Garrotxes de Conflent, que comprèn la vall de la riera de Ralleu, afluent, per la dreta, de la riera de Cabrils (límit oriental del terme), que neix al coll de Creus, pas natural entre el Conflent i el Capcir. El terme és accidentat i la part obaga de la vall és boscada. Migrada agricultura, els conreus es limiten a algunes heectàrees de cereals de secà, patates i de farratges. La manca d'altres recursos econòmics ha provocat el despoblament del municipi. La població viu tota disseminada. El poble és situat a l'esquerra de la riera, a la part més baixa del terme. Resten vestigis de la primitiva església de Sant Julià. L'any 1703 fou inaugurada la nova església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa. Àrea comercial de Perpinyà.

46 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Rallui  (Beranui, Ribagorça)  Poble (1.300 m alt)

47 CATALUNYA - ESPORT

Rally de les Dues Catalunyes  (Catalunya, 1960 - ? )  Prova internacional d'automobilisme. Creada per l'Associació Esportiva de l'Automòbil Club del Rosselló i l'Automòbil Club de Catalunya. Tenia un recorregut de 860,4 kms, que calia fer en dues etapes, entre Barcelona i Perpinyà, però amb voltes que incloien el pas pel sud del Llenguadoc. Destinada a automòbils de turisme i de gran turisme i era puntuable per al campionat d'Automobilisme de Catalunya, per al de França i per als del migdia i sud-oest de França.

48 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Raluy  (Fonts, Franja de Ponent, s. XIX - )  Nissaga circense

49 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Raluy Castán, Francesc  (Fonts, Franja de Ponent, 1878 - Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1951)  Saltimbanqui

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Raluy i Iglesias, Lluís  (Carcassona, França, 1911 – l'Aldea, Baix Ebre, 1984)  Artista de circ. Fill de Francesc Raluy i Castán. Treballà en dues formacions catalanes de gran projecció internacional entre les dues guerres mundials (Els Oliveras i Els Keystone). En esclatar la guerra civil espanyola, tornà al domicili familiar de Sant Adrià de Besòs i treballà en diversos circs. Ell i la seva dona, Marina Tomàs, revolucionaren alguns dels números clàssics del circ. Tingué quatre fills: Lluís, Carles, Francis i Eduard Raluy i Tomàs.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRaluy i Rastall, Kerry  (Barcelona, 1979 - )  Artista de circ

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Raluy i Tomàs, Carles  (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1944 - )  Artista de circ

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Raluy i Tomàs, Eduard  (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1958 - )  Artista de circ

54 EUROPA - BIOGRAFIA

Raluy i Tomàs, Francis  (Southport, Anglaterra, 1954 - )  Artista de circ

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Raluy i Tomàs, Lluís  (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1942 - )  Artista de circ

56 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ram, Domènec  (Alcanyís, Aragó, s. XIV - Roma, Itàlia, 1445)  Eclesiàstic i polític

57 ILLES BALEARS - EMPRESA

Ram, el  (Palma de Mallorca, s. XX - )  Fira de juguets i divertiments

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ram, la  (Xerta, Baix Ebre Antic terme, esmentat encara el 1834.

59 CATALUNYA - EMPRESA

Ram, mercat del  (Vic, Osona)  Important mercat i petita fira de mostres

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRama  (Ripoll, Ripollès)  Veïnat, fins al 1970 pertanyia a l'antic municipi de la Parròquia de Ripoll, a la dreta del Ter, aigua amunt de la vila, al voltant de l'hostal de Rama i de la masia dita la torre de Rama.

61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rama, punta de la  (Eivissa)  Extrem septentrional de l'illa

62 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ramadal, el  (Susqueda, Selva)  Antic raval del municipi

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramallets i Simon, Antoni  (Barcelona, 1924 - )  Porter de futbol

64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ramastué  (Castilló de Sos, Alta Ribagorça)  Poble

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rambal i Garcia, Enric  (Utiel, Plana d'Utiel, 1890 – València, 1956)  Actor teatral. El 1910 formà companyia. Treballà intensament al front de la seva formació, que adquirí fama com a especialitzada en obres de gran espectacle. Obtingué èxits notables entre un public popular.

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rambla, la  (Alcoi, Alcoià Caseria, a la vora del riu d'Alcoi, aigua avall de la ciutat, dividit entre els nuclis de la Rambla Alta i la Rambla Baixa.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rambla, la  (Barcelona, Barcelonès)  Passeig del nucli urbà de la ciutat

68 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaRambla, La  (Barcelona, 27/gen/1867 – jun/1867)  Setmanari humorístic. Editat per Innocenci López i suspès voluntàriament al número quinze, a causa d'un greu entrebanc amb l'autoritat militar provocat per un article sense signar de Manuel de Lasarte.

70 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Rambla, La  (Barcelona, 10/feb/1930 - 9/gen/1936)  Setmanari catalanista i esportiu. Sortí com a substitució de "La Nau dels Esports". Les informacions polítiques provocaren suspensions i penyores, que menaren a la transformació, durant uns mesos, en "La Rambla de Catalunya", títol que tornà a emprar el 1935. El setmanari fou transformat en diari del vespre al començament de 1936.

69 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Rambla, La  (Barcelona, 9/gen/1936 - 24/gen/1939)  Diari del vespre. Dirigit al començament per Joaquim Ventalló, durant la guerra civil esdevingué l'òrgan del PSUC i de la seva secció de juventuts. Continuà editant-se fins quasi al final de la guerra.

71 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Rambla de Catalunya, La  (Barcelona, 1930/31 - 1935/36)  Setmanari

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rambla Seca  (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)  Caseria

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ramblar, el  (Oriola, Baix Segura)  Caseria i partida

74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ramblelles, les  (la Vall d'Alba, Plana Alta Caseria, al nord del poble.

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rambleta, la  (Monòver, Vinalopó Mitjà)  Caseria, a l'oest de la vila, prop del límit amb el terme de Pinós.

76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaRameil, Pere  (Perpinyà, 1878 – 1936)  Polític i advocat. Radical socialista, fou diputat rossellonès a les corts del 1914 al 1930 i senador aquest últim any. Fou sots-secretari d'estat de belles arts (1926) i promogué el teatre popular Trocadero i reorganitzà l'École des Arts Décoratifs. Publicà poemes i alguns sainets.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ramell  (Castelló de la Plana, Plana Alta Partida, al nord de la ciutat.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Raminyó  (Fogars de la Selva, Selva)  Veure> Ramió.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ramió  (Fogars de la Selva, Selva)  Poble

80 ANDORRA - GEOGRAFIA

Ràmio  (Andorra la Vella, Andorra)  Nucli de bordes (1.555 m alt), situat a la vall del riu Madriu.

81 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ramir I d'Aragó  (Aibar, Navarra, 1000 ? - Graus, Aragó, 1063)  Primer rei d'Aragó (1035-63). Fill i successor de Sanç el Major de Navarra al comtat d'Aragó. Amb la mort del seu germà Gonçal (1045) va ampliar el seu regne amb l'annexió dels antics comtats de Sobrarb i Ribagorça (1045). Va morir durant el setge a la població de Graus, rebutjat pel rei de Saragossa.

82 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ramir II d'Aragó "el Monjo"  ( ? , v 1080 – Osca, Aragó, 1157)  Rei d'Aragó

83 ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ramir I de Ribagorça  Veure> Ramir I d'Aragó.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRamires, Andreu  (Castella, s. XVI - l'Espluga de Francolí ?, Conca de Barberà, s. XVI)  Escultor. Obrà les cinquanta cadires del cor de l'església del monestir de Poblet que havien de substituir les cremades l'any 1575, i més tard, el 1580, contractà l'escultura d'un sepulcre d'alabastre amb les figures de l'enterrament de Crist per a la galilea de la mateixa església.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ramires, Cristòfol  (València, s XVI - El Escorial, Madrid, 1577)  Miniaturista. Felip II el nomenà, el 1566, escriptor i il·luminador dels llibres de cor per al monestir de l'Escorial, amb l'obligació de residir en aquest monestir. En aquest càrrec realitzà algunes obres de qualitat remarcable. Després de fracassar en les proves realitzades amb unes pells, s'establí novament a València (1568). Tornat a cridar pel rei (1572), fou comissionat per buscar pergamins a Catalunya i Aragó i, finalment, tornà a l'Escorial.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ramírez, Josep  (València, 1624 – 1692)  Pintor, escriptor i eclesiàstic

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ramírez, Josep  (Guadassèquies, Vall d'Albaida, s. XVIII – Madrid, 1781)  Frare de Montesa

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ramírez de Arellano, Diego  (Xàtiva, Costera, v 1595 - ? , a 1633)  Cosmògraf i navegant

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramírez de Arellano, Juan Agapito  (Puente la Reina, Navarra, s. XVIII – Girona, 1810)  Bisbe de Girona (1798-1810). Durant l'ocupació napoleònica cooperà amb el nou govern i féu diverses pastorals recomanant als seus feligresos l'acceptació d'aquest.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramírez i Molas, Pere  (Vic, Osona, 1933 - )  Historiador de la literatura

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRamírez i Montpeó, Joan  (Valls, Alt Camp, 1908 - )  Constructor d'automòbils

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramírez i Rialp, Narcís  (Girona, s. XIX – Barcelona, 1880)  Impressor

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramís  (Catalunya, s. XV)  Escriptor. En són ignorats tots els detalls personals. Se n'ha conservat un Lai al Cançoner de París, que el revela com a poeta estimable.

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ramis, Domènec  (Palma de Mallorca, s. XIX – 1847)  Dominicà. Deixà manuscrits un Diccionario heráldico de los escudos de armas que usaros los antiguos lemosines i una Genealogía de los reyes de Mallorca.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramís, Francesc  ( ? , s. XV)  Diplomàtic

96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ramís, Francesc  (Illes Balears, s. XVII – s. XVIII)  Jurista

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ramis, Sant Julià de  (Gironès Veure> Sant Julià de Ramis.

98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ramis i Alonso, Miquel  (Sineu, Mallorca, 1906 - )  Eclesiàstic i filòsof. Ha publicat El llibre d'apunts en la formació intel·lectual (1932), Al margen de El Criterio de Balmes (1934), En torno al pensamiento de José Ortega y Gasset (1948), Don Miguel de Unamuno (1953), entre altres.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRamis i Coris, Joaquim  (Barcelona, 1928 - )  Metge

100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ramis i Palau, Juli  (Sóller, Mallorca, 1910 - Palma de Mallorca, 1990)  Pintor

101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ramis i Ramis, Antoni  (Maó, Menorca, 1771 – 1840)  Historiador. Escriví, entre altres obres, les titulades Ensayo sobre algunas inscripciones y otros puntos de antigüedades (1825), Fortificaciones antiguas de Menorca i Inscripciones relativas a Menorca, y noticia de varios monumentos descubiertos en ella (1833). Entre 1826 i 1838 publicà set quaderns titulats Noticias relativas a la isla de Menorca.

102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ramis i Ramis, Bartomeu  (Maó, Menorca, 1751 – 1837)  Metge. Germà de Joan, Antoni, Pere i Josep. Estudià a Montpeller i es doctorà a Avinyó. A més de l'exercici de la medicina a la ciutat natal formà part de la Societat de Cultura de Maó i és autor de diverses obres que s'han perdut i de Breu discurs sobre el perniciós i indecent costum d'enterrar dins les esglésies (1818).

103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ramis i Ramis, Joan  (Maó, Menorca, 1746 – 1819)  Literat, historiador i advocat

104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ramis i Ramis, Josep  (Maó, Menorca, 1766 – 1821)  Sacerdot. Germà de Joan, Bartomeu, Antoni i Pere. Graduat en teologia per la universitat literària de Mallorca, és autor del manuscrit -avui perdut- Tractat d'agricultura i economia rural de l'illa de Menorca, que dedicà a la pagesia menorquina.

105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaRamis i Ramis, Pere  (Maó, Menorca, 1748 – 1816)  Advocat i traductor. Germà d'Antoni, Bartomeu, Josep i Joan. Es doctorà en drets a Avinyó (1775) i fou assessor del tribunal del crim i del tribunal del vice-almirallat durant l'ocupació britànica de Menorca (1798-1802). Dominava, a més del llatí i el grec, l'hebreu i l'àrab, l'anglès, el francès, l'italià i l'alemany, i traduí al català diverses obres de Molière i també texts anglesos. Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura.

106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ramis d'Ayreflor i Saura, Joan  (Ciutadella, Menorca, 1881 - Palma de Mallorca, 1956)  Periodista

107 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ramis d'Ayreflor i Sureda, Josep  (Palma de Mallorca, 1877 – 1960)  Historiador. Pertanyent a una família noble mallorquina. Especialitzat en genealogia, la seva obra cabdal, Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762 (1911) li valgué l'ingrés com a membre corresponent a l'Academia de la Historia. Altres obres seves són La Noblesa mallorquina, singularmente en el siglo XVII (1922, 1950), Antigues possessions d'Artà (1923), Memorias medievales de una villa mallorquina (1952) i El estamento prócer de Mallorca en Baja Edad Media y épocas posteriores (1954). Fou arxiver de la diputació de Balears (1909-29) i president de la comissió de monuments (1923-27, 1951-60).

Anar a:    Rag ]    [ Raim ]    [ Rajadell, L ]    [ Ram ]    [ Ramblar ]    [ Ramírez i ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans