[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

Anar a:   [ Baia ]    [ Baix ]    [ Baixas ]    [ Balag ]    [ Balaguer i ]    [ Balang ]

Els homes discrets ho anoten tot, els rucs ho critiquen tot. (Heinrich Heine)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Baia Alta, la  (Elx, Baix Vinalopó)  Sector del rodal de les Baies.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Baia Baixa, la  (Elx, Baix Vinalopó)  Sector del rodal de les Baies.

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Baiarri  (el Pont de Claverol, Pallars Jussà)  Nom antic del terme dels Masos de Baiarri.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baiasca  (Llavorsí, Pallars Sobirà)  Poble. Té una església parroquial dedicada a Sant Sadurní. Es troba a la vall de Baiasca, d'origen glacial, encaixada i suspesa, coberta de bosc i drenada pel riu de Baiasca, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baiau, coma de  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Coma de la vall Ferrera, drenada pel riu de Baiau, capçalera de la Noguera de Vallferrera i emissari de l'estany de Baiau (2.500 m). Pastures d'estiu (gespa), especialment a la part baixa (pla de Baiau). Damunt la coma s'alça el pic de Baiau (2.879 m).

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Baies, les  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal, vora l'albufera d'Elx, de poblament disseminat, dividit en dos sectors, la Baia Alta i la Baia Baixa. L'església de Sant Andreu ha esdevingut parroquial.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baiges i Cristòfol, Agustí  (Catalunya, s. XIX – Barcelona, s. XX)  Pintor i dibuixant. Fou un bon mestre del seu art. Conreà de preferència la pintura de gènere i el paisatge.

8 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bailbé, Nöel  (Marquixanes, Conflent, 1924 - )  Metge i llicenciat en lletres. Es doctorà en medicina a la universitat de Montpeller el 1952, amb un estudi sobre les al·lucinacions visuals. S'ha especialitzat en oftalmologia a Marsella, Niça i Barcelona. És autor de treballs sobre les paràlisis oculars i les complicacions ocasionades per la utilització de lents de contacte. Ha estat president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals (1965-80). És autor també d'estudis sobre l'arquitectura religiosa, en particular els campanars romànics del Rosselló.

9 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Baillat, Jordi  (Maurí, Fenolleda, 1896 - Perpinyà, s. XX)  Metge. Doctorat a Tolosa (Llenguadoc) el 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l'Orde dels Metges dels Pirineus Orientals; més tard, en fou president honorari. Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva; fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest.

10 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Baille, Gabriel  (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 1832 – 1909)  Violinista i compositor. Estudià a Perpinyà i a París. Fou violinista primer a l'orquestra del Liceu de Barcelona, i a la del teatre de Perpinyà. Organitzà (1860) i dirigí, durant molts anys, l'orfeó d'aquesta ciutat. Fou també director de l'escola municipal (1868) i de l'escola nacional (1884) de música de Perpinyà. Compongué per a piano, per a orquestra i, sobretot, per a cor mixt.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bailo, Martí de  Forma castellanitzada en que fou conegut el canonge tarragoní Martí Batlle.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bailón, Pasqual  (Torrehermosa, Aragó, 1540 - Vila-real, Plana Baixa, 1592)  Religiós franciscà llec. El 1564 entrà al convent reformat de la Mare de Déu de Loreto a València, on romangué fins al 1573. Després d'estar a diversos convents del País Valencià, el 1589 fixà la seva residència a Vila-real. Dedicat sempre al servei de la comunitat i dels pobres, excel·lí també en la devoció a l'eucaristia. Canonitzat per l'Església Catòlica el 1690 i proclamat patró de les obres eucarístiques el 1897, hom en celebra la festa el 17 de maig. El seu culte és molt estès al País Valencià. Al convent del Roser de Vila-real, convertit en Santuari de Sant Pasqual, es conserva la cel·la mortuòria; la capella de Sant Pasqual d'aquest santuari, que conté el sepulcre, construïda el 1676-80, és una de les obres barroques més importants del País Valencià

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baïls, Benet  (Sant Adrià de Besós, Barcelonès, 1730 – Madrid, 1797)  Matemàtic i erudit il·lustrat. Format a Tolosa de Llenguadoc i París. Difusor del pensament matemàtic de la Il·lustració amb una obra que exercí notable influència en l'Espanya del s. XVIII: Elementos de matemáticas (10 volums, 1772-83), basada en part en l'obra Cours de Mathématiques, d'Étienne Bézout. Fou director de la secció de matemàtiques de l'Academia de San Fernando i director de "Mercurio Histórico y Político". Altres obres: Lecciones de clave y principios de armonía (Madrid, 1775), Principios de Matemáticas (3 volums, 1776) i Instrucciones de Geometría Práctica (1795). Pel març de 1792 va tenir una topada amb la Inquisició, que el desterrà a Granada. Però pel mes de novembre del mateix any li fou concedit l'indult. Pertanyia a l'Academia Española, a l'Academia de la Historia i a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baió  (Catalunya, s IX)  Prevere. S'instal·là a Tarragona, on, rebel·lant-se contra el bisbe Frodoí de Barcelona, exercia funcions episcopals pel seu compte. Probablement era un intent de restaurar l'antiga seu d'Egara. Fou castigat pel sínode d'Attigny (874). Edificà l'església de Sant Pere de Clarà (Maresme), on es conserva la seva inscripció sepulcral.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baió, vall de  (Serinyà, Pla de l'Estany)  Veure> Valldebaió.

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Baiona, castell de  (Sabadell, Vallès Occidental)  Antic castell, en lloc no identificat. Vers la meitat del s. XII, els senyors de Baiona reberen com a feu la castellania d'Arraona, la qual conservaren fins al s. XIII.

17 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Baiona, sentència arbitral de  (Baiona, França, 23/abr/1463)  Resolució donada per Lluís XI de França, que actuava de jutge, amb la finalitat de posar fi a l'antagonisme existent entre Joan II de Catalunya-Aragó i Enric IV de Castella, el darrer dels quals la Generalitat de Catalunya, en rebel·lia contra el primer, havia proclamat sobirà de Catalunya. En virtut de la sentència, Enric IV havia de retornar a Joan II les places que li havia pres dins Navarra i es comprometia a deixar d'ajudar la Generalitat de Catalunya. Per la seva banda, Joan II havia de lliurar Estella i la seva merindad a Castella, havia de renunciar a les seves rendes castellanes i de comprometre's a concedir una amnistia general als catalans, i d'acceptar els privilegis del Principat, en el cas que Lluís XI aconseguís, en el termini de tres mesos, que la Generalitat cedís en la seva hostilitat a Joan II. La sentència que fou admesa a Castella (29 d'abril) i a Aragó (4 de maig), no aconseguí amb tot de posar fi a la guerra civil catalana, que era, en definitiva, la causa que l'havia feta necessària.

18 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Baiona, tractat de  (Baiona, França, 9/mai/1462)  Acord signat per Joan II a Saragossa el 21/mai i per Lluís XI a Chinon el 15/jun, en plena guerra civil catalana. Complementava el de Salvatierra, signat el 3/mai pels mateixos reis. La clàusula de l'obligació general, segons la qual les rendes dels comtats de Rosselló i de Cerdanya restaven obligades al pagament de 200.000 escuts, era modificada per la cessió temporal al rei francès, fins a l'extinció del deute, dels drets sobirans, la jurisdicció i els emoluments sobre els mencionats comtats, així com dels castells de Perpinyà i de Cotlliure.

19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Bairén  (Gandia, Safor)  Antic castell, anomenat actualment castell de Sant Joan de Gandia. Era cap d'un dels quatre termes en què era dividit el ducat de Gandia quan aquest fou creat el 1399; la capitalitat del terme anà passant, tanmateix, a Gandia. Antiga ràpita en època musulmana, el 1097 prop seu fou lliurat la batalla de Bairén entre els almoràvits, comandats pel nebot de l'emir Yüsuf, i una coalició establerta entre el Cid i Pere I d'Aragó, que tornaven a València després d'haver anat en ajuda del castell de Benicadell, en la qual foren derrotats els primers. El 1240 hi fou lliurada la batalla decisiva per a la reconquesta de la zona del País Valencià al sud del Xúquer. Era situat en un turó, a tocar de la mar, dominant el camí de València a Dénia; actualment, els dipòsits del riu d'Alcoi i les rambles veïnes hi ha allunyat la mar. Amb el nom de vall de Bairén era coneguda antigament la conca de la Safor.

20 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Bairén, la  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Grafia antiga de Labairén.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baish Aran  (es Bodes / Vilamòs, Vall d’Aran)  Reserva natural parcial, que ocupa 389 ha entre els dos municipis. Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, per tal de salvaguardar la fauna forestal pirinenca dels boscs atlàntics, on es poden trobar el cabirol, l'isard, el cérvol, la marta, la marmota, el picot negre, la becada, el mussol pirinenc, el gall fer i la perdiu blanca.

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Baitolo  (Badalona, Barcelonès)  Nom d'una ciutat ibèrica, anomenada Baetulo en l'època romana i que corresponent a l’actual

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baix, ribera de  (Baix Ebre / Montsià)  Nom popular del delta de l'Ebre.

24 CATALUNYA - COMARCA

Baix Camp, el  (Catalunya)  Comarca: 695,3 km², 141.564 hab (1999), cap: Reus, mun. 28. És una de les tres comarques, la més meridional, que formen la regió del Camp de Tarragona. Limita al nord amb la Conca de Barberà i l'Alt Camp (nord-est), el Tarragonès a l'est, la mar Mediterrània la tanca al sud-est, la Ribera d'Ebre al sud i a l'oest el Priorat. - GEOGRAFIA FÍSICA: Està format per una vasta plana de sedimentació quaternària adossada al litoral, circumdada per un amfiteatre muntanyós de basament granític i d'esquists cobert de taules calcàries i gresos roigs: muntanyes de Prades (amb el tossal de la Baltasana, 1.201 m) al nord i la serra de Pratdip i de l'Argentera a l'oest. Al punt d'unió de la plana i el cinyell muntanyós es drecen altes cingleres com la Mussara, la Creu de Llaberia o la Mola de Colldejou. El sistema hídric és molt pobre i es limita a una sèrie de rieres, que neixen a la serra de Prades o a les muntanyes de ponent. La costa és rectilínia, baixa i arenosa.  Segueix... 

25 FRANJA PONENT - COMARCA

Baix Cinca, el  (Franja de Ponent)  Comarca: 960,9 km², 17.713 hab (1999), cap: Fraga. Constituïda pels municipis riberencs de l'últim sector de la conca del riu Cinca i pel sector comú amb el riu Segre, fins a l'aiguabarreig amb l'Ebre. - GEOGRAFIA FÍSICA: El relleu és gairebé horitzontal, com correspon a les terres centrals de la depressió de l'Ebre, només alterat per l'erosió fluvial, que ha originat un seguit de plataformes graonades, interromput per les valls, sovint molt encaixades. El clima hi és continental amb precipitacions escasses (300-500 mm), amb tendència a l'aridesa i oscil·lacions tèrmiques fortes, tant diàries com anuals. La vegetació es limita als erms, de romaní i d'espart, amb petit boscos de pi blanc esclarissat, al sector més meridional. Un dels trets característics de la comarca són les basses (pantà de Mequinensa) que recullen i regulen les aigües procedents del Segre i de l'Ebre. - POBLACIÓ I ECONOMIA: La població de la comarca s'ha mantingut constant al llarg del s. XX; d'altra banda...  Segueix... 

26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Baix des Cós, es  (Manacor, Mallorca Oriental)  Barri, el més extens de la ciutat, habitat, principalment, per pagesos.

27 CATALUNYA - COMARCA

Baix Ebre, el  (Catalunya)  Comarca: 991,6 km², 66.081 hab (1999), cap: Tortosa. Juntament amb el Montsià, la Ribera d'Ebre i Terra Alta, conforma les Terres de l'Ebre. Limita al nord amb el Baix Camp i la Ribera de l'Ebre, a ponent amb Terra Alta, al sud amb el Montsià, i a llevant amb la mar Mediterrània. - GEOGRAFIA FÍSICA: L'orografia determina en aquest espai quatre zones ben diferenciades: a l'interior, la zona muntanyosa, darrer fragment de la serralada Pre-litoral, es perfila amb les serres dels ports de Beseit (Caro, 1.447 m), al nord, profundament trencada pels barrancs que baixen a l'Ebre, i de Cardó, a l'esquerra del riu, de característiques càrstiques i ben coberta de boscos i pineda; la plana quaternària, tallada també per barrancs; la vall al·luvial, formada per les quatre terrasses de l'Ebre, eix vivificador de tota la regió, i finalment el delta, que amb una extensió d'uns 220 km2 de terra consolidada (la meitat corresponen al Montsià) i un centenar més entre aiguamolls...  Segueix... 

28 CATALUNYA - COMARCA

Baix Empordà, el  (Catalunya)  Comarca: 700,7 km², 100.776 hab (1999), cap: la Bisbal d'Empordà. Una de les dues comarques en què es divideix l'Empordà, anomenada popularment l'Empordanet. Limita al nord amb l'Alt Empordà, a ponent amb el Gironès i al sud i a l'est la tanca la mar Mediterrània. - GEOGRAFIA FÍSICA: La comarca està constituïda per dos sectors separats per la part oriental del massís de les Gavarres i les muntanyes de Begur. El sector septentrional de la comarca es correspon bàsicament amb la depressió de l'Empordà, formada per la conca baixa del Ter i la del Daró, els cursos principals d'aquest territori, amb una zona d'aiguamolls salins, aprofitats antigament com a arrossars, i de fondals a l'interior. El massís del Montgrí, emergint enmig de la plana, i la serra de Valldevià, a ponent, constitueixen el límit nord de la depressió, que enllaça amb la badia de Palamós pel corredor de Palafrugell. Més al sud de les Gavarres, que en aquest tram es prolonguen fins al mar i donen una costa...  Segueix... 

29 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Baix Guadalaviar  (País Valencià)  Departament amb capital a València, creat el 1810. Comprenia la part central del País Valencià, des del riu Segarra fins al Xúquer, inclosa la comarca castellana de Requena, segons la divisió administrativa d'Espanya projectada per Juan Antonio Llorente; en ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura de València.

30 CATALUNYA - COMARCA

Baix Llobregat, el  (Catalunya)  Comarca: 486,4 km², 666.173 hab (1999), cap: Sant Feliu de Llobregat. A la part baixa del riu Llobregat. Limita al nord amb el Bages i l'Anoia, a l'est amb el Vallès Occidental i el Barcelonès, la Mediterrània i el Garraf la tanquen al sud i per l'oest l'Alt Penedès. - GEOGRAFIA FÍSICA: El Baix Llobregat comprèn la vall baixa del riu, des de l'estret del Cairat fins a la mar. L'angle nord-oest, a la zona de Collbató, està accidentat pel vessant montserratí de la Serralada Pre-litoral, entre l'estret del Cairat i el congost de Martorell, a la Depressió Pre-litoral, s'estén la vall pre-litoral del Llobregat, que a partir d'aquest punt s'obre en la vall baixa fins a les terres de Sant Boi i el delta. La Serralada Litoral accidenta aquesta darrera zona amb la serra de Collserola, a l'esquerra del Llobregat, i el massís de Garraf, en el límit amb la comarca del mateix nom. El delta del Llobregat, o la Marina, com l'anomena la gent de la contrada, està format per dipòsits al·luvials quaternaris...  Segueix...  

31 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Baix Maestrat, el  (País Valencià)  Comarca: 1.221,4 km², 63.616 hab (1999), cap: Vinaròs. Al nord-est de la regió de Castelló. Forma el sector oriental del Maestrat i té com a límit nord el riu de la Sènia, línia divisòria entre el País Valencià i Catalunya, i al sud el riu Segarra, que la separa de la Plana Alta; també aquesta rambla la separa de l'Alt Maestrat i dels Ports. Comprèn dos sectors diferenciats: la faixa occidental, amb serres i moles, formada per materials cretacis, i la plana litoral de Vinaròs i Benicarló, formada per materials sedimentaris. La zona de l'interior, on es troba la Tinença de Benifassà, que ocupa el sector nord-oest, és la regió més muntanyosa: serres d'en Canader (1.393 m), del Rei i Cantaperdiu. L'altura d'aquestes muntanyes de calcàries cretàcies, baixa gradualment fins a la transició amb la plana, que està formada pels al·luvions quaternaris dels rius (de la Sènia, Cèrvol i Sec) i s'estèn fins a la serra d'Irta al sud. La costa, baixa i d'argiles, és lineal, només interrompuda...  Segueix...  

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Baix Montseny  (Sant Celoni, Vallès Oriental)  Nom adoptat el 1937 per al municipi.

33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Baix Palància, el  (Camp de Morvedre)  Nom amb el qual és també coneguda la comarca.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baix Pallars  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)  Nom artificiós del municipi.

35 CATALUNYA - COMARCA

Baix Penedès, el  (Catalunya)  Comarca: 295,6 km², 53.436 hab (1999), cap: el Vendrell. Una de les tres comarques que formen el Penedès. Limita la nord amb l'Alt Penedès i l'Alt Camp, amb Garraf a l'est, a ponent amb el Tarragonès i al sud amb la mar Mediterrània. - GEOGRAFIA FÍSICA: El Baix Penedès se centra en el pla del Vendrell, la zona més meridional de la Depressió Pre-litoral, ampla plana de sedimentació quaternària voltada d'un arc muntanyós. Aquesta zona muntanyosa s'estén al nord, amb el Montmell (861 m), Aiguaviva (752 m) i el Puig de l'Àguila (705 m), i a l'oest, amb el pujol de Santa Cristina i el de Sant Antoni d'Albinyana, i està constituïda pels estreps de la Serralada Pre-litoral, que separen la comarca de la vall del Gaià i el Tarragonès. La costa està accidentada a l'est pel massís de Garraf, que declina prop de Calafell i deixà la plana oberta al mar. El clima és típicament mediterrani i les muntanyes l'arreceren dels vents de l'interior. Les pluges són escasses...  Segueix... 

36 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Baix Segura, el  (País Valencià)  Comarca: 957,3 km², 215.259 hab (1999), cap: Oriola, (cast: Bajo Segura). Ocupa l'extrem més meridional del País Valencià. Limita al nord amb la comarca del Baix Vinalopó, al nord-oest, amb el Vinalopó Mitjà, i al sud i a l'oest amb Múrcia. - GEOGRAFIA FÍSICA: Fisiogràficament forma part de les planes meridionals valencianes i comprèn la conca baixa del Segura. La uniformitat del paisatge és una de les característiques més específiques d'aquestes terres, que són la prolongació natural de les de l'horta de Múrcia. És una plana de formació recent, coberta de materials d'origen al·luvial i voltada al nord-oest d'una renglera de serres (serra d'Oriola i de Callosa i més al nord encara pels darrers contraforts sud-occidentals de la serra de Crevillent) de formació calcària, força abruptes però d'exigua altitud: no n'hi ha cap que superi els 700 m. L'extrem meridional de la comarca, on s'aixequen petites elevacions miocèniques que assenyalen la fi de l'alineació...  Segueix... 

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baix Urgell, el  (Urgell)  Nom amb el qual també és coneguda la comarca.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Baix Urgell, vescomtat del  (Catalunya, 1094 – 1132)  Vescomtat de l'antic comtat d'Urgell. Apareix usat per primera vegada el 1094 per Guerau Ponç II de Cabrera, vescomte de Girona, senyor d'Àger i de Cabrera. A partir del 1132 canvià la denominació per la de vescomtat d'Àger.

39 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Baix Vinalopó, el  (País Valencià)  Comarca: 489,2 km², 235.835 hab (1999), cap: Elx, (cast: Bajo Vinalopó). Situada a l'extrem meridional del País Valencià, entre l'Alacantí (nord-est), el Vinalopó Mitjà (nord) i el Baix Segura (sud-oest i sud). - GEOGRAFIA FÍSICA: Morfològicament, es distingeixen en el paisatge dos sectors diferenciats: 1) els piemonts del sistema Subbètic, d'uns 20 km de longitud i 3 d'amplada, orientats en direcció sud-oest - nord-est, que comencen a la serra de Crevillent, ampli anticlinal format per calcàries juràssiques molt plegades, i continuen en la cadena de turons mesozoics que separen el Camp d'Elx del d'Asp (Vinalopó Mitjà), entre els quals sobresurten la serra Negra (303 m) i el Muró (339 m); les altituds minven una vegada travessat el congost del Vinalopó, per acabar a la serra de Santa Pola (en el cap homònim) amb poc menys de 100 m; 2) la plana al·luvial, formada per una sèrie de materials dipositats pel riu Vinalopó durant el quaternari, mitjançant un delta interior...  Segueix... 

40 CATALUNYA - COMARCA

Baixa Cerdanya, la  (Catalunya)  Comarca: 546,3 km², 13.582 hab (1999), cap: Puigcerdà. Una de les dues en què es dividí la Cerdanya. Limita al nord amb Andorra i l'Alta Cerdanya, i el Ripollès, a l'oest, el Berguedà, al sud, i l'Alt Urgell, a l'est. - GEOGRAFIA FÍSICA: La Baixa Cerdanya ocupa l'alta vall del riu Segre, encastada en els Pirineus axials. La vall cerdana, orientada d'est a oest, té una extensió d'uns 20 km de llarg per 5 d'ampla i està situada a uns 1.100 m d'altura. Es troba encerclada d'altes muntanyes, de pissarres i granits amb faixes calcàries, com el Carlit (2.921 m), el puig Peric (2.870 m), el puig Pedrós (2.911 m) i la Tossa Plana de Lles (2.898 m) al nord o solana, i el pic d'Eina (2.794 m), el Puigmal (2.913 m), la Tossa d'Alp (2.537 m), el Moixeró (2.260 m) i la serra del Cadí a migdia o obaga, baga com en diuen els cerdans. . Les muntanyes de la baga, no tan altes com les de la solana, són més espadades i esquerpes. El curs principal és el Segre, que travessa la plana d'est a oest...  Segueix... 

41 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Baixa Ribagorça, la  (Ribagorça)  Antiga comarca, actualment considerada com una subcomarca de l'actual.

42 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Baixàs  (Rosselló)  Municipi: 70 m alt, 18,9 km², 2.217 hab (1999), (ant: Baixans). Situat a la part oriental i meridional del massís de Pena, per damunt les terres al·luvials de la ribera de la Tet, entre aquest riu i l'Aglí. Arbres fruiters. La vinya té caràcter de monocultiu i és dedicada a la producció de vi de qualitat superior, van provocar un important augment de la població durant el s XIX i han donat peu a la creació de dues cooperatives vinícoles. També hi ha una pedrera de marbre i algunes fàbriques de calç. El poble, que agrupa tota la població del municipi, situat al peu de la muntanya de Pena, conserva part de les fortificacions medievals, hi destaca l'església parroquial, d'estil gòtic, amb el retaule major del 1674. Dins el terme hi ha també el santuari de Santa Caterina. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament de Baixàs (en francès)

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baixas, Climent  (Barcelona, 1854 - Catalunya, s. XX)  Organista i compositor. Exercí el professorat en diversos centres d'ensenyament. Fou organista al convent dels jesuïtes. Destacà entre els introductors de la música de Wagner a Catalunya i desplegà gran activitat com a propagandista. S'inscriví al Patronat de Bayreuth.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baixas i Àrias, Joan Francesc (Barcelona, 6/nov/1946 - )  Pintor i director teatral. L'any 1964 fundà la companyia El vaixell blanc. El 1967 se centrà en l'estudi de màscares, titelles i altres formes tradicionals del teatre de la imatge. Creà, el mateix any, el Teatre de la Claca on escriví, dirigí i interpretà quinze espectacles realitzats en col·laboració amb pintors. La companyia viatjà per tot el món fins que la clausurà l'any 1988 per dedicar-se a la seva obra personal d'investigació pictòrica i teatral. Ha col·laborat també en la direcció artística d'espectacles de diverses companyies. Des del 1989 fou professor de l'Institut del Teatre de Barcelona, director artístic del Festival Internacional de Titelles de Barcelona i membre del Centre Internationale de la Recherche des Arts de la Mariomnette.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baixas i Carreter, Joan  (Barcelona, 1863 – 1925)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a l'Academia de San Fernando de Madrid. Convidat pel president de Veneçuela, el general Crespo, residí un temps en aquell país. De retorn a Catalunya, participà a l'Exposició Universal del 1888. Posteriorment, residí un cert temps a París. A la primeria del segle XX fundà a Barcelona l'Acadèmia Baixas de pintura i dibuix. Entre els seus deixebles excel·leixen Joaquim Torres Garcia, Ignasi Mallol, i els seus fills Ignasi, Montserrat i Josep Maria. Fou un dels fundadors de l'Agrupació d'Aquarelistes de Catalunya.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baixas i Castellví, Ignasi  (Barcelona, 1904 - Santiago de Xile, Xile, 1956)  Pintor i aquarel·lista. Fill i deixeble de Joan Baixas i Carreter. Professor de dibuix a la càtedra d'arquitectura de la universitat catòlica de Santiago de Xile, assolí gran fama com a aquarel·lista. Es dedicà també a la pintura mural (església dels passionistes de Los Andes).

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baixas i Castellví, Josep Maria  (Barcelona, 1902 - )  Dibuixant. Fou deixeble del seu pare Joan Baixas i Carreter, de qui ha dirigit la famosa acadèmia. Ha destacat com a aquarel·lista.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baixas i Castellví, Mercè  (Barcelona, 1900 - )  Pintora. Filla de Joan Baixas i Carreter. Ha conreat l'aquarel·la amb qualitat remarcable.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baixas i Castellví, Montserrat  (Barcelona, 1900 - )  Pintora. Filla de Joan Baixas i Carreter. Ha practicat especialment l'aquarel·la, com els seus germans, i ha obtingut diverses distincions.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baixas i Sigalès, Joan  (Sant Joan Despí, Baix Llobregat, 1911 - )  Pintor. Estudià a l'acadèmia Baixas, i a Madrid amb Manuel Benedito. Ha excel·lit sobretot amb el retrat i amb natures mortes.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Baixauli, Marià  (València, 1861 – 1923)  Organista i compositor. Fou nomenat mestre de la capella de la seu de Tortosa (1886) i de la de Toledo (1892). S'ordenà jesuïta el 1896. Entre les seves obres cal esmentar la missa Lux et origo i una Salve.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baixeras, Àngel Josep  (Barcelona, 1834 – 1892)  Arquitecte i urbanista. Autor del pla de reforma interior de Barcelona, que havia de comportar l'expropiació de prop de 2.000 cases particulars i l'obertura de la Via Laietana, via articuladora enmig de la ciutat antiga. Si bé el seu pla fou aprovat el 1889, les obres no començaren fins al 1909.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baixeras i Sastre, Josep Antoni  (Tarragona, 20/abr/1927 - )  Novel·lista i narrador. Com a contista, dins un estil personal i treballat, ha publicat Perquè sí (1957), Calipso (1960) i Perquè no (1960, premi Víctor Català 1959). La seva novel·la L'anell al dit (1964) s'inscriu dins la línia psicològica. El 1977 fou elegit senador independent per l'Entesa dels Catalans.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baixeras i Verdaguer, Dionís  (Barcelona, 1862 – 1943)  Pintor. Influït a París per Millet i Bastien-Lepage, conreà un naturalisme plàcid, de tema rural i mariner, i també grans composicions històriques i al·legòriques, com les pintures del paranimf de la universitat de Barcelona (1888) o de la cúpula del saló de Sant Jordi de la Generalitat (1928). Dibuixà els indrets de Barcelona que havien de desaparèixer amb l'obertura de la Via Laietana (1908).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baixeres, Francesc  (Catalunya, s. XVIII)  Militar. Lluità contra les forces borbòniques durant la guerra de Successió i participà en l'expedició de Berenguer per terres del Principat (1713) i en el setge de Barcelona (1714).

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baixeres, Magí  (Catalunya, s. XVII – Barcelona, 1714)  Militar. Durant el regnat de Carles II lluità contra els francesos en la defensa de Barcelona (1697). Esclatada la guerra de Successió espanyola, es posà al costat de la Generalitat i es distingí en els setges de Girona (1710-11) i de Barcelona (1706, 1714), on morí en combat.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bajalou, hostal de  (Orís, Osona)  Antic hostal de la carretera de Vic a Ripoll, a tocar del Ter, damunt l'Espona de Saderra. Al costat seu desemboca al Ter la riera de Bajalou, que neix a les serres de Sant Salvador d'Orís i de Bescano.

58 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bajande  (Estavar, Alta Cerdanya)  Poble (1.293 m alt), situat sota els turons sil·lúrics que fan de contrafort al pla de la Perxa, a banda i banda de l'antiga strata ceretana dels romans. L'antiga església parroquial és romànica.

59 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Bajoles  (Perpinyà, Rosselló)  Antiga comanda hospitalera. La casa de Sant Vicenç de Bajoles, l'actual mas Anglada, entre Perpinyà i Castellrosselló, era la principal dels religiosos hospitalers al Rosselló i tenia sotmeses les senyories o cases subalternes de Bompàs, Cabestany i Sant Nazari, i és esmentada ja el 1172. La successió de comanadors (el primer conegut és del 1211) s'allargà fins a la Revolució Francesa (1790). Vivien a la casa de Bajoles un prior i diversos frares, mentre que els cavallers tenien residència a Perpinyà.

60 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Bajolí, cap de  (Ciutadella, Menorca)  Altre nom del cap de Menorca.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balaciart i Albiol, Joan  (Barcelona, 1896 - s. XX)  Forjador. Treballà en les serralleries dels edificis de la Caixa de Pensions i delegació d'Hisenda a la Via Laietana i realitzà les portes de ferro de l'estació de França a Barcelona, els canelobres de la Santa Cova de Montserrat, els lampadaris de la capella del Sant Crist de Lepant de la catedral de Barcelona i el vergat del Museu de la Muntanyeta a Dénia.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Balada  (Amposta, Montsià / Tortosa, Baix Ebre)  Llogaret del delta de l'Ebre, de formació moderna, a la vora dreta del riu, dividit administrativament entre els dos municipis.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balada i Ibáñez, Lleonard  (Barcelona, 1933 - )  Compositor. Feu estudis musicals al Conservatori del Liceu i a la Juilliard School of Music, a Nova York. Ha escrit concerts (Música tranquil·la, Concert per a piano i orquestra, Concert per a guitarra i orquestra), peces diverses de cambra, l'oratori Maria Sabina (1969) i música incidental per a teatre i cinema, i el 1982 li fou estrenada l'òpera còmica Botxi! botxi!, i el 1989 Cristobal Colón, estrenada al Liceu de Barcelona. Fou cap del departament de música de l'Escola de les Nacions Unides (1963-70) i catedràtic de composició a la Universitat Carnegie-Mellon, de Pitssburgh (Pensilvània). Participa activament en el Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Balader, Joaquim  (València, 1828 – 1893)  Autor dramàtic. Considerat el fundador de la comèdia valenciana de costums. Escriví comèdies (Al sa i al pla, 1862; Eixarop de llarga vida, 1862; La capa no sempre tapa, 1876; Hostes vindran..., 1886) i "joquines" en un acte (Misèria i companyia, 1872; Les beceroles de l'amor, 1874; Acertar errant, 1883). En col·laboració amb E. Escalante estrenà Fugint de les bombes.

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Baladre  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Poble. Actualment té funció residencial.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Balàfia  (Lleida, Segrià)  Partida de l’horta, al nord i dins el terme municipal de la ciutat. És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d'Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat. La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida.

67 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Balàfia  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Vénda, on es troba la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balagué i Mazón, Carles  (Barcelona, 1949 - )  Director de cinema. Col·laborador habitual de la revista especialitzada "Dirigido por", el 1977 inicià la realització de diversos curts. Posteriorment dirigí Denver (1980), Mel i mató (1981), els thrillers Adela (1986), L'amor és estrany (1988) i Mal d'amors (1992) i la comèdia Les aparences enganyen (1991). Ha publicat un llibre sobre François Truffaut i des del 1991 fou president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya.

69 CATALUNYA - MUNICIPI

Balaguer  (Noguera)  Municipi i capital de la comarca: 233 m alt, 57,40 km², 14.540 hab (2004). Situat al nord del Pla d'Urgell, al peu dels darrers plecs subpirinencs. Les principals fonts de riquesa del municipi són l'agricultura (el regadiu alimentat pel canal auxiliar d'Urgell i per sèquies d'origen pre-islàmic que aprofiten l'aigua del Segre), la ramaderia i la indústria (agropecuària, alimentària, tèxtil, metal·lúrgica, paperera, etc). El creixement de la població ha estat notable, sobretot a partir del 1920. A la ciutat destaquen l'església parroquial i antiga col·legiata gòtica de Santa Maria, monument històrico-artístic, la plaça del Mercadal, porticada, que acull un important mercat setmanal i el convent gòtic de Sant Domènec, entre altres edificis religiosos. El 1929 es va fundar el Centre Excursionista Balaguerí. Dins el terme es troben el despoblat de la Pobla de Corb, amb l'església de Sant Miquel, les restes del monestir de les Franqueses i l'antic hostal i molí d'oli de Noguers. Ajuntament de Balaguer

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Balaguer, Antoni  (Algaida, Mallorca, 1723 ? - Palma de Mallorca, 1783)  Franciscà observant. És autor de diverses obres, entre les quals destaquen Significat de les vuit parts de l'oració, Diccionari mallorquí, Compendi de la vida d'en Ramon Llull i Vides de sants, en imatges.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Balaguer, batalla de  (Balaguer, Noguera, del 22 al 28/mai/1938)  Acció militar de la guerra civil espanyola, de contraatac de les forces republicanes (integrades en part per elements de la lleva del 1941, de 17 anys) per tal de reduir el cap de pont establert a la riba esquerra del Segre per les forces franquistes, que havien ocupat Balaguer el 8 de maig, i situat el front a la línia del Segre, sense, però, aconseguir-ho. El 9 i 11 d'agost següent les forces republicanes repetiren l'intent, en connexió amb la batalla de l'Ebre, travessaren el riu i les forces de Franco, per tal de no restar encerclades, es replegaren a la riba dreta del Segre.

72 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Balaguer, castell de  (Fontpedrosa, Conflent)  Antic castell enrunat, situat damunt el poble de Prats de Balaguer, a la dreta de la ribera de Balaguer. El gran portal del castell ha estat traslladat a Prats de Balaguer.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Balaguer, coll de  (el Perelló, Baix Ebre / Vandellós, Baix Camp)  Pas en el camí tradicional de Barcelona a València, a través dels estreps de la Serralada Pre-litoral. Era protegit pel castell de Coll de Balaguer, destruït pels britànics durant la guerra del Francès.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balaguer, Gaspar  (Barcelona, s XVIII - 1800)  Metge. Es graduà a Osca (1746). A Barcelona fou metge de l'hospital de la Santa Creu (1756), catedràtic de medicina a la Universitat de Cervera i membre del protomedicat. Escriví dos treballs d'interès: Noticia de la epidemia de tercianas que se padeció en varios pueblos del Urgel y otros parajes del Principado de Cataluña en el año 1785 (1786), juntament amb Vicenç Grasset, i Tarifa o regulación de los precios a que deben arreglarse en la venta de los medicamentos simples y compuestos los boticarios del Principado de Cataluña (1795), una de les primeres publicacions d'aquest tema.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balaguer, Joan  (Catalunya, s. XV – Barcelona, s. XVI)  Orfebre. S'establí a Barcelona el 1510. Els seus treballs són notables, dins un estil gòtic que deriva cap el plateresc, tendència que ajudà a introduir a Catalunya.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balaguer, Joan  (Barcelona, 1827 - Catalunya, s. XIX)  Compositor i fagotista. Fou primer fagot del teatre del Liceu i professor d'aquest instrument al Conservatori. Escriví música sacra, dues sarsueles i un tractat de teoria i pràctica del solfeig.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Balaguer, Joan  (Illes Balears, 1859 – 1915)  Actor. Conreà amb èxit el teatre en castellà i obtingué bons triomfs a Madrid.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Balaguer, Joan Baltasar  (València, s. XV – s. XVI)  Poeta i eclesiàstic. Religiós cistercenc. El 1489 ingressà al monestir de Valldigna, i en fou prior l'any 1504. Escriví poesia original i traduccions al català d'altres obres de diverses llengües, sempre d'inspiració religiosa.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balaguer, Lluís Maria  (Barcelona, s. XVIII – 1843)  Geòleg. Fou un dels fundadors de la Societat Filomàtica. Pertanyia també a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, on llegí una memòria sobre les dificultats amb què topava la modernització de la indústria minera. Col·laborà també a l'edició d'uns Elements de Geología (1842).

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Balaguer, marca de  (Catalunya)  Nom del sector meridional del comtat d'Urgell, des de mitjan s. XI, en esdevenir la ciutat de Balaguer tributària del comte Ermengol IV d'Urgell (1076).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balaguer, Marià  (Catalunya, s. XIX – Cuba, s. XIX)  Independentista cubà. Defensà l'emancipació de l'illa, a despit de les persecucions de les autoritats.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balaguer, marquès de  Veure> Castells i Rossell, Joan.

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Balaguer, marquesat de  (Catalunya)  Títol senyorial, del s. XIX, concedit pel pretendent carlí Carles VII a Joan Castells, únic titular.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Balaguer, Pere  (Barcelona, s. XIV - València, s. XV)  Arquitecte. Treballà a València: a la Porta dels Serrans (1393-98), inspirada en la gran porta reial del monestir de Poblet, a l'església de Santa Caterina (1406-11) i en les obres de la catedral (1410-24), on participà, d'ençà del 1414, en la construcció del Miquelet.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balaguer, Ponç de  (Catalunya, s. XVI - Alger, Algèria, s. XVI)  Cavaller. Prengué part a la fracassada expedició a Alger de l'emperador Carles V. En retirar-se els catalans, clavà a la porta de Bab-Asum, amb la seva daga, un cartell que deia: Hem perdut; tornarem, però. En fer-ho, una sageta el ferí de mort. A França es tingut per francès i anomenat Savignac.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balaguer, Ramon  (Catalunya, s. XV)  Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balaguer, Ramon  (Barcelona, s. XVII – Valls, Alt Camp, s. XVIII)  Daurador. Documentat entre 1660 i 1701, establert a Valls. Treballà per a nombrosos temples.

88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Balaguer, ribera de  (Conflent)  Riu que neix al vessant septentrional del pic d'Eina i desemboca a la Tet, a l'indret del balneari i antic priorat de Sant Tomàs de Balaguer.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Balaguer, Sant Martí de  (Viver i Serrateix, Berguedà)  Veure> Sant Martí de Balaguer.

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Balaguer, vegueria de  (Noguera, 1716 – 1833)  Antiga demarcació administrativa, que comprenia la vall d'Àger, la vall de Farfanya, la riba esquerra del curs de la Noguera Ribagorçana al sud del Montsec, llevat dels termes d'Ivars de Noguera i de Camporrells, i la riba dreta del Segre des de Gerp fins a l'aiguabarreig amb la Noguera Ribagorçana, inclosos els termes de les Avellanes i de Vilanova de les Avellanes, tret, però, del de Menàrguens. D'antuvi Balaguer havia estat cap de sots-vegueria dependent de la vegueria de Lleida. El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins al 1833, la vegueria de Balaguer fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l'alcaldia major de Balaguer.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balaguer de Camarasa, Miquel Joan  (Camarasa, Noguera, s. XVII – Malta, 1663)  Religiós. Pertanyia a l'orde de Sant Joan de Jerusalem. Fou nomenat prior i bisbe de Malta en 1634.

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Balaguer i Bosch, Jaume  (Illes Balears, s. XIX)  Pedagog. Autor d'un Compendio de Geografía e Historia de las Baleares (Palma de Mallorca, 1866; cinquena edició 1900) per a infants. Fou director de l'Escola Pràctica de la Normal de Palma de Mallorca.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balaguer i Capella, Pau  (Barcelona, 1821 – 1856)  Metge. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Hi presentà la memòria titulada Influencia de las pasiones en la marcha de las enfermedades, notable per al seu temps.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balaguer i Cirera, Víctor  (Barcelona, 11/des/1824 – Madrid, 14/gen/1901)  Polític, historiador, poeta i dramaturg. Figura important del moviment de la Renaixença, cultivà intensament el periodisme i, també, els estudis històrics, si bé en aquest terreny actuà més aviat com a divulgador fantasiós i romàntic del passat de Catalunya. Col·laborà al "Diario de Barcelona" (1850) i fou fundador dels diaris "El Catalán" (1849), "La Corona de Aragón" (1854) i "El Conceller" (1856). Enviat a Itàlia com a corresponsal d'"El Telégrafo", assistí a les darreres etapes de la unificació italiana. S'inicià escrivint drames romàntics de caràcter històric, primerament en castellà, com Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1850-63) i Historia política y literaria de los trovadores (1878). Ja en català, destaquen Los trobadors moderns (1859), Els bandolers catalans o el ball d'en Serrallonga (1868), Tragèdies (1876), Noves tragèdies (1879), Les esposalles de la morta (1879) i Los Pirineus (1893)...  Segueix... 

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balaguer i Espar, Ramon  (Valls, Alt Camp, s. XVII – s. XVIII)  Daurador. Era fill del també daurador Ramon Balaguer.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balaguer i Julià, Marta  (Barcelona, 1953 - )  Il·lustradora. Llicenciada en història de l'art per la Universitat de Barcelona. A l'Institut del Teatre assistí a un curs de titelles, on prengué l'interès que la portà a actuar en espectacles de titelles i ombres xineses. Ha realitzat també diverses activitats pedagògiques. La seva producció, dedicada bàsicament al llibre infantil i juvenil, inclou nombrosos cartells, i de les seves obres destaquen entre d'altres, En Jaumet de les xanques (1980), El petit Polzet (1981), Pau i Pepa fan vacances (1983), el Llibre de Vòlics, Laquidambres i altres espècies (1986, amb text de David Cirici) i Quin dia més ggggrrr (1988). L'any 1985 obtingué el premi de la Crítica Serra d'Or i el premi Apel·les Mestres.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balaguer i Merino, Andreu  (Barcelona, 1848 – 1883)  Erudit i publicista. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1876) i mantenidor dels Jocs Florals del 1877, fou un dels fundadors del grup radical La Jove Catalunya. Entre altres temes escriví sobre qüestions medievals com De la mort de l'infant en Carles... Príncep de Viana (1873), Les ordinacions i bans del comtat d'Empúries (1879), Don Pedro el condestable de Portugal (1881). Col·laborà a "La Renaixença" amb articles d'història literària i medieval.

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Balaguer i Oliver, Josep Joan Antoni  Altre nom conegut del metge valencià Josep Joan Antoni Baguer i Oliver.

98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Balaguer i Perelló, Jacint  (Illes Balears, s. XVIII)  Militar i escriptor. Fou sargent del regiment d'Àfrica, escriví algun poema i el drama castellà Andrómeda y Perseo (1741).

99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Balaguer i Perigüell, Emili  (Xàtiva, Costera, 1942 - )  Metge. Llicenciat a València el 1968, amplià estudis a Heidelberg, Zuric i Londres. Professor a les universitats de Saragossa, València i Alacant (des del 1980); ha publicat molts treballs sobre història de la medicina, amb una atenció especial a les qüestions de fisiologia, com: La introducción del modelo físico-matemático en la biología moderna (1974) i, en col·laboració amb López Piñero i Rosa Ballester, el Diccionario histórico de la ciencia moderna en España.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Balaguer i Primo, Francesc  (Carlet, Ribera Alta, s. XIX – Madrid, 1880)  Enginyer agrònom. Ocupà càrrecs administratius i col·laborà en diverses publicacions de Madrid. Publicà, entre d'altres obres, Estudio, preparación y análisis de los abonos (1873), Riegos por medio de norias, bombas y otras máquinas (1874) i Las industrias agrícolas (1879).

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balaguer i Prunés, Anna Maria  (Manresa, Bages, 1950 - )  Historiadora i numismàtica. Col·laboradora de "Gaceta Numismática" i "Acta numismática", ha publicat: Las emisiones transicionales árabe-musulmanas de Hispania (1976), Corpus de la moneda catalana comtal (1979) i Troballa de monedes comtals a Òrrius. Estudi preliminar (1983).

102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Balaguer i Salvador, Andreu  (la Jana, Baix Maestrat, 1551 – Oriola, Baix Segura, 1626)  Bisbe d'Oriola (1604-26). Era dominicà i deixeble de sant Lluís Bertran. Ensenyà teologia a Tarragona i València. Ocupà diversos càrrecs i fou nomenat bisbe d'Albarrasí el 1602. L'any següent li fou donada la mitra d'Oriola, que conservà fins a la seva mort.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Balaguer i Salvador, Damià  (La Jana, Baix Maestrat, s. XVI – Pata, Filipines, 1602)  Missioner dominicà. Germà d'Andreu. Fou missioner a Mèxic i Filipines. En 1601 publicà una memòria, dedicada al seu germà, sobre l'estat d'expansió del cristianisme a les Filipines, el Japó i la Xina.

104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Balaguera, la  (la Pobla Tornesa / Vilafamés, Plana Alta)  Serra, termenal dels dos municipis En el límit meridional del pla de l'Arc.

106 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Balaig, vall de  (Conflent)  Capçalera de la ribera de Taurinyà, sota la pica del Canigó, al llarg de la qual passa la carretera forestal que condueix a l'avetar de Balaig i al refugi dels Cortalets, més amunt de l'estany de Balaig.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balañà i Bonvehí, Pere  (Barcelona, 1925 - 1995)  Realitzador de cinema. Enginyer industrial, es diplomà en direcció a Madrid (1963). Promotor dels estudis KINE, SA, a Sants (1964), fou realitzador de televisió, de curtmetratges i d'un únic film llarg, El último sábado (1966).

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balañà i Espinós, Pere  (Sants, Barcelona, 1883 – Barcelona, 1965)  Empresari de cinema. Fou promotor de les principals places de toros del Principat i Mallorca i creà una xarxa de sales de cinema d'estrena a Barcelona. Fou repetidament regidor de l'ajuntament de Barcelona entre 1915 i 1963.

109 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Balanda i Sicart, Josep  (Perpinyà, 1721 – 1787)  Jurisconsult, professor i literat. Escriví Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà (1772?), obra que formalment pot considerar-se pertanyent al neoclassicisme francès.

110 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Balandrau, puig de  (Queralbs / Vilallonga de Ter, Ripollès)  Cim (2.579 m alt) dels Pirineus orientals, entre la vall de Camprodon (capçalera del Ter) i la de Ribes (alt Freser). També és conegut amb el nom de pic de Malandrau.

111 ILLES BALEARS - CULTURA

Balanguera, la  (Illes Balears)  Cançó sobre un personatge popular femení. Fou composta per Amadeu Vives sobre el poema de Joan Alcover La Balanguera, en què el personatge de la Bolanguera o Balanguera és transformat en una parca que fila el fil de la vida dels humans. Aviat esdevingué una cançó popular i, identificat el personatge amb la pàtria, fou cantada com a himne patriòtic en èpoques de repressió del catalanisme. Té una gran popularitat en totes les terres de llengua catalana, especialment a Mallorca. Actualment és l'himne oficial de les Illes Balears.

113 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Balansat  (Sant Antoni de Portmany / Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Antic quartó en que era dividida l'illa. La capital era el lloc de Sant Miquel de Balansat. Es formà amb una gran part de l'antic dictricte islàmic de Benissàmit i d'una part del de Portmany; correspon en part als actuals termes dels dos municipis.

114 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Balansat, cap de  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Nom amb la qual també és coneguda la punta de sa Creu, situada a l'oest del port de Balansat o de Sant Miquel (es Port de Sant Miquel), un dels pocs refugis de la costa septentrional de l'illa.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balanyà i Moix, Ismael  (Montblanc, Conca de Barberà, 1921 - 2000)  Pintor i gravador. Es formà amb el seu pare i a l'Escola Massana de Barcelona, ja a la post-guerra. Entre 1945 i 1948 residí a París i amb posterioritat realitzà la decoració mural de diverses capelles. Aprofundí en aquesta especialitat i l'any 1965 en fou nomenat professor a l'Escola Massana. La seva pintura es basa en un figurativisme descomposat amb el qual conrea unes temàtiques convencionals.

116 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Balanzà i Navarro, Rafael  (València, 1880 - Lugo ?, Galícia, s. XX)  Prelat. Fou consagrat bisbe titular de Quersonès i auxiliar de Toledo en 1924. Més tard fou nomenat bisbe de Lugo. És autor de formularis parroquials i d'altres escrits religiosos.

117 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Balanzat d'Orvay i Briones, Ignasi  (Vila d'Eivissa, Eivissa, 1773 – Madrid, 1837)  Mariscal de camp. Germà de Lluís. Fou ministre de la Guerra (oct/1837) en el govern d'E. Bardaxí.

118 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Balanzat d'Orvay i Briones, Lluís  (Vila d'Eivissa, Eivissa, 1775 – Madrid, 1843)  Militar i polític. Germà d'Ignasi. Fou ministre de la Guerra en el govern de Martínez de la Rosa (feb/-oct/1822). Mariscal de camp (1833) i capità general de Granada (1834), fou ascendit a tinent general (1839) i elegit senador.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balanzó i Pons, Llorenç  (Barcelona, 1860 – 1927)  Escriptor. Traduí la Divina Comèdia. La major part de les seves obres són peces teatrals per a ser representades en centres morals, tasca en la qual esmerçà llargs esforços. El papa Benet XV el distingí amb el títol de marquès de Balanzó.

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balari i Jovany, Josep  (Barcelona, 1844 – 1904)  Filòleg, historiador i taquígraf. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, exercí d'advocat. Deixeble de Milà i Fontanals i Bergnes de les Cases. Catedràtic de grec a la Universitat de Barcelona (1881-1901), estudià taquigrafia amb Garriga, el sistema del qual es dedicà a propagar. La seva obra més important és Orígenes históricos de Cataluña (1897), guanyadora del premi Martorell i que dóna un gran pas en els estudis d'onomàstica. Altres treballs són Crítica de la estenografía española (1877), Etimologies catalanes (1885), Influencia de la civilización romana en Cataluña, comprobada por la orografía (1888) i Historia de la Real Academia de Ciencias y Artes (1895). Deixà material per a la publicació d'un diccionari català. Presidí l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1893-1901).

121 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balart, Francesc  (Reus, Baix Camp, v.1714 - Catalunya, s. XVIII)  Poeta. Era galoner d'ofici i mestre de ball. Escriví poesia i teatre molt popular. És autor del càntic religiós que comença Jesucrist, la Passió vostra..., que ha perdurat fins als nostres dies.

122 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balart i Crehuet, Gabriel  (Barcelona, 1824 – 1893)  Compositor i director d'orquestra. A Milà dirigí l'orquestra del Teatre del Re. Dirigí l'orquestra del Teatre Principal de València i a partir de 1886 ensenyà al Conservatori del Liceu de Barcelona, del qual n'acaba essent director. Obres seves són: La prisione di Edimburgo i la sarsuela La almoneda del diablo (1884).

123 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balart i Figuerola, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1900 - Catalunya, s. XX)  Pintor. Ha estudiat a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha obtingut diversos premis.

124 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balart i Granada, Ramon  (Reus, Baix Camp, 1794 – Barcelona, 1876)  Professor de llatí. Catedràtic a Girona i a diverses ciutats d'Espanya. Compongué un poema llatí en hexàmetres dedicat al setge de Girona pels napoleònics i titulat Obsidium oppugnatio et defensio urbis gerundensis.

125 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Balasc  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)  Veïnat, situat prop del poble, a l'antic camí d'Artesa de Segre a Tremp pel coll de Comiols.

127 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balasch i Mateu, Mateu  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1872 – Barcelona, 1936)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i fou pensionat per l'Ajuntament barceloní a París i a Roma. Féu llargues estades de treball a Itàlia i Suïssa, i realitzà algunes obres a Buenos Aires, l'Havana i Nova York. Conreà principalment la pintura de paisatge.

126 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balasch i Recort, Manuel  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 13/mar/1928 - 13/feb/2009)  Hel·lenista i eclesiàstic. Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en teologia, es va especialitzar en l'estudi dels clàssics grecs. Catedràtic de grec, ha col·laborat en les traduccions de la Fundació Bernat Metge i ha publicat, entre altres obres, Contribución al estudio de la lengua de Juvenal (1958), Lírica grega arcaica (1963), Carles Riba, poeta i humanista cristià (1991) i algunes gramàtiques de grec i de llatí. El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

128 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Balbas, Joan Antoni  (Alacant, 1843 - Castelló de la Plana, 1903)  Erudit. Arxiver a Castelló de la Plana. També hi dirigí el Museu Provincial de Belles Arts. És autor de les obres Castellonenses ilustres (1883), Casos y cosas de Castellón (1884), La Virgen de Lidón (1890), i El llibre de la provincia de Castellón (1892).

129 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Balbs  (Ripoll, Ripollès)  Masia (o Baubs) de l'antic mun. de la Parròquia de Ripoll, al nord de la vila de Ripoll, de la qual és separada pel coll de Balbs. Existia ja l'any 890; era possessió del monestir de Ripoll.

130 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balbs, Bernat des  (Santa Coloma de Farners, Selva, s XV - Catalunya, s XV)  Cavaller. El 1462, amb el seu fill Pere i la seva gent, acudí a sumar-se a les forces de la generalitat que, manades pel comte Hug Roger III de Pallars, assatjaren a la força de Girona la reina Joana Enríquez, l'infant Ferran (el futur rei Catòlic) i les tropes reialistes que els protegien. Fou un dels capitans que dugueren un cos d'atac al fallit assalt del dia de Corpus. Després d'aquell setge fou nomenat cap de les forces catalanes amb base a Vidreres, durant el pla de contenció de l'exèrcit francès entrat a Catalunya per socórrer Joan II (1463). No acceptà la capitania d'Hostalric, que li fou proposada.

131 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Balbs, els  (la Vall d'En Bas, Garrotxa)  Nom amb el qual també és conegut Sant Joan dels Balbs.

132 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balbs, Pere des  (Santa Coloma de Farners, Selva, s. XV – Catalunya, s. XV)  Cavaller. Fill de Bernat, al qual acompanyà al setge de la Força de Girona, durant el qual, fou un dels cavallers que, amb Pere de Belloc, s'introduïren a l'església de Sant Feliu amb el propòsit de forçar una entrada al recinte enemic. En aquest intent caigué presoner. En virtut d'un acord entre defensors i atacants, els darrers passaren cada dia l'aliment dels captius. Alçat el setge, recuperà la llibertat en un bescanvi de presoners. En 1463, amb el pla de repartiment de guarnicions per cobrir el front del nord, fou nomenat cap de les forces del castell de Blanes.

Anar a:   [ Baia ]    [ Baix ]    [ Baixas ]    [ Balag ]    [ Balaguer i ]    [ Balang ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans