A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Pard ]    [ Pardo ]    [ Pare ]    [ Parer ]    [ Paret ]    [ Pari ]

Si volem ser un poble normal, hem de tenir un Estat reconegut... (Joan Solà i Cortassa)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pardanchinos  (Andilla, Serrans)  Llogaret, al sector meridional del terme

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pardàs i Font, Primitiu  (Barcelona, 1829 – 1897)  Compositor i organista de les esglésies barcelonines del Pi i de Santa Maria del Mar. Publicà un mètode de solfeig. És autor de música sacra.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pardàs i Roure, Miquel  (Verges, Baix Empordà, 1816 – Barcelona, 1872)  Teòric musical

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pardellans, Humbert  (Sitges, Garraf, 1914 - Jaca, Aragó, 1968)  Escriptor

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardillo i Vaquer, Francesc  (Castelló de la Plana, 1884 – Barcelona, 1955)  Naturalista

6 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaPardinella  (Beranui, Ribagorça)  Poble

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pardinella, la  (Das, Baixa Cerdanya Masia i antiga església, al sud del poble.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pardinella de Rus, la  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Masia i capella (1.410 m alt)

9 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsPardines  (Ripollès Municipi: 31,09 km2, 1.226 m alt, 154 hab (2004), (o Vilatinyós). Situat a la vall de Ribes, drenat pel Segadell, afluent del Freser, que travessa el terme d'est a oest (vall de Pardines), entre el puig de Cerverís, el Mont-roig i la serra de Conivella. Relleu muntanyós i molt accidentat, cobert de boscs i pasturatges. L'economia es basa en l'explotació forestal, la ramaderia (especialment bestiar boví, i també oví i porcí) i les segones residències. Els principals conreus són els cereals, les patates i el farratge, i alguns petits horts prop del riu. Població en descens. El poble és enlairat a la dreta del Segadell, església parroquial de Sant Esteve, de base romànica; resten vestigis d'una casa senyorial. El terme comprèn, a més, els veïnats de Puigsac, de Vilaró, de l'Orri, de Pujalt i de Llavanera. Àrea comercial de Ripoll.

10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Pardines  (Algemesí, Ribera Alta)  Despoblat

11 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Pardines  (Beniarjó, Safor)  Despoblat

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPardines, Santa Eulàlia de  (Prats de Lluçanès, Osona Veure> Santa Eulàlia de Pardines.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pardinyes, les  (Lleida, Segrià)  Partida de l'horta

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pardo  ( ? , s. XIV – s. XV)  Escriptor

15 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pardo, Aznar  (Aragó, s. XII – s. XIII)  Senyor de la Casta

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo, Lluís  (País Valencià, s. XV)  Cavaller

17 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta  (Aragó, s. XIV - )  Llinatge de cavallers i després nobles

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta, Asnar  (Aragó, s. XIV - País Valencià, v 1400)  Cavaller

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPardo de la Casta, Gisbert  (València, s. XV - Roma, Itàlia, 1454)  Prelat. Fou conseller d'Alfons IV el Magnànim, amb el qual col·laborà a Itàlia. El 1445 fou nomenat bisbe d'Albarrasí i de Sogorb.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta, Joan  (País Valencià, s. XV)  Cavaller

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta, Joaquim  (Xelva, Serrans, 1824 – València, 1895)  Polític i escriptor

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta, Josep  (València, 1618 – 1698)  Poeta i comediògraf

28 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta, Pere  (Aragó, s. XIII)  Cavaller

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta, Pere Asnar  ( ? , s. XIV)  Baró de la Casta

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta i d'Aguilar-Martí de Torres, Joan Asnar ( ? , ? )  Fill de Pere Asnar

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPardo de la Casta i de Puixmarín, Fèlix  ( ? , s. XVII - Cremona, Itàlia, 1688)  Militar

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta i de Puixmarín, Lluïsa  ( ? , s. XVII)  Muller de Gener (V) Rabassa de Perellós

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta i de Puixmarín, Maria Manuela  ( ? , s. XVII)  Muller de Josep Cardona-Borja

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta i Roda, Pere  (País Valencià, s. XIV - d 1436)  Cavaller

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, Joan  ( ? , s. XVII)  Fill de Lluís

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, Lluís  ( ? , s. XVII)  Cavaller d'Alcántara

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPardo de la Casta-Aguilar i de Palafox, Joan  (País Valencià, s. XVII – s. XVIII)  Batlle general de València

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox, Maria Teresa  (País Valencià, s. XVII – s. XVIII)  Baronessa d'Alaquàs

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull, Baltasar  (País Valencià, s. XVII – 1695)  Batlle de València

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pardo de la Casta-Aguilar i de Vilanova, Lluís  (País Valencià, s. XVI – s. XVII)  Baró de la Casta i Alaquàs

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pardo i Delgràs, Gonçal  (Barcelona, 1897 – Madrid, 1984)  Director cinematogràfic. Conegut amb el nom de Gonzalo Delgrás. Procedent del teatre com a actor i director. El 1939 entrà al cinema com a director de doblatges. Aquell mateix any realitzà el seu primer film, La tonta del bote, d'èxit popular. També agradaren els seus films comercials Un marido a precio fijo (1942) i Altar Mayor (1944), molt limitats però estèticament i sense cap relació amb un possible cinema de temàtica catalana. Casat amb l'actriu i guionista Margarida Robles, des dels anys 60 romangué inactiu.

37 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Pare Arcàngel, Lo  (Barcelona, 25/abr/1841 – mai/1841)  Primer periòdic totalment en català. Només va poder editar tres números (de vuit pàgines i format en octau). Defensor del proteccionisme, utilitzà la fòrmula d'uns imaginaris sermons del "Pare Arcàngel" i del seu llec "Hermano Buñol" per combatre el centralisme i exaltar l'ús de la llengua catalana.

38 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Inici páginaPare Mulet, El  (València, 6/gen/1877 - 3/mar/1877)  Setmanari. Fundat i dirigit per Carmel Navarro i Llombart. Publicà 9 números de 8 pàgines (amb numeració seguida) i fou suspès per haver publicat en full a part una caricatura contra Alfons XII. Fou substituït pel setmanari "El Bou Solt", que en seguia la numeració i tenia el mateix caràcter humorístic i satíric. Els imprimia Josep Maria Blesa.

39 MÓN - BIOGRAFIA

Paredes, Elena  (Rosario, Santa Fe, Argentina, 1912 - )  Pintora. Formada a l'Escola de Llotja de Barcelona, on concorregué a diversos Salons de Maig. Guanyà el premi de dibuix Joan Miró del 1965. Té estudi a Cadaqués i ha exposat sovint a Barcelona, Madrid, València, Elx, etc. El seu art s'inclou en una nova figuració expressionista, en la qual sovint hi són representats al·legòricament sentiments d'angoixa i opressió.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paredes, Francesc  (Barcelona ?, s. XVIII)  Arquitecte. Fou un dels urbanitzadors de la Barceloneta de Barcelona, i director, amb Damià Ribes, de les obres de l'església del barri, Sant Miquel del Port, segons el projecte de Cermeño.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paredes, Joan  Nom habitual del compositor Joan Bonet de Paredes.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paredes i Fonollà, Miquel  (Barcelona, 1901 - Ceret, Vallespir, 1980)  Escultor i forjador. Estudià amb Lluís Labarta i fou deixeble de Josep Llimona. Aprengué a treballar el metall, i arribà a ésser un gran mestre en la seva especialitat. Amplià estudis a França, país on residí des del 1939. Prengué part en nombroses exposicions col·lectives i fou distingit amb diversos premis i accèssits. Fou professor d'escultura a l'Escola Nacional de Belles Arts d'Orleans. Autor del bust d'Arístides Maillol al Museu de Perpinyà.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Paredes i Garcia, Francesc  (València, 1882 – 1945)  Escultor

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaParedó, el  (Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà Caseria, al nord-oest de la vila.

45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pareis, torrent de  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Curs d'aigua

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pareja i Casañas, Fèlix Maria  (Barcelona, 1890 - Alcalà de Henares, Madrid, 1983)  Orientalista

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parellada, Pere  (Catalunya, s XVIII)  Abat de Poblet (1748-52). Succeí a Francesc Fornaguera al primer abadiat d'aquest. Era LXXXV abat de la sèrie general pobletana i XXXI de la quadriennal. Fou succeït per Miquel Cuiàs en primer mandat.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parellada i Faura, Josep  (Barcelona, 1872 – 1940)  Periodista i publicista

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parellada i Feliu, Dídac  (Tiana, Maresme, 1914 – Barcelona, 1994)  Metge psiquiatre

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parellada i Molas, Pau  (Valls, Alt Camp, 1855 - Saragossa, Aragó, 1944)  Escriptor, caricaturista i militar. Es graduà de tinent d'enginyers el 1878 i fou professor de l'Acadèmia General Militar. Retirat de coronel, s'establí a Saragossa. Des del 1884 es dedicà a l'humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i publicà a diverses publicacions, entre les quals "Barcelona Cómica", "La Vanguardia", "Blanco y Negro" i "ABC". Estrenà a Madrid nombrosos sainets a través dels quals intentava la defensa de l'idioma castellà contra els barbarismes. També en produí en català que sovint eren traduccions pròpies dels altres.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaParellades, les  (el Pla del Penedès, Alt Penedès)  Caseria a l'extrem oriental del municipi.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Parellades de Foix, les  (Torrelles de Foix, Alt Penedès)  Veïnat de masies

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Parelles  (Tàrbena, Marina Baixa Caseria, al nord de la vila, als vessants de la serra del Carrascar de Parcent.

54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Parelleta, coves de  (Ciutadella, Menorca)  Coves naturals

55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Parentxisa  (Torrent de l'Horta, Horta)  Antiga alqueria islàmica

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parera  (Catalunya, s XIX – s XX)  Família d'artistes. El primer fou Bru Parera i Matas.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Parera, Francesc  (Illes Balears, s XV – s XVI)  Escriptor. Versificava en català. Participà al concurs poètic de Palma de 1502, en honor de Ramon Llull.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaParera i Matas, Bru  (Catalunya, s. XIX)  Compositor

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Parera i Morey, Andreu  (Manacor, Mallorca, 1861 – 1955)  Escriptor

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parera i Munté, Francesc  (Barcelona, v 1850 - Madrid ?, d 1920)  Pintor. Visqué algun temps a París i a l'Argentina. Destacà com a retratista.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parera i Romero, Josep  (Barcelona, 1830 – 1902)  Dibuixant i pintor

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Parera i Sanso, Joan  (Manacor, Mallorca, 1865 - sa Pobla, Mallorca, 1928)  Eclesiàstic

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parera i Santacana, Joan  (Sitges, Garraf, 1838 – Barcelona, 1910)  Decorador

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaParera i Saurina, Antoni  (Barcelona, 1868 – 1946)  Escultor

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parera i Saurina, Miquel  (Barcelona, 1863 – 1919)  Editor

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parés, Alfons Maria  (Barcelona, 1864 – París ?, França, s. XX)  Escriptor. És autor dels reculls poètics Confidències (1886) i Del cel als llavis (1888). El 1889 s'establí a París.

67 CATALUNYA - ART

Parès, Sala  (Barcelona, 1840 - )  Establiment artístico-comercial. Fou, a final del s. XIX i inici del XX, un baluard de l'art d'avantguarda. Al començament, el marxant Parés tenia l'establiment al carrer de Petritxol. El degà del Col·legi d'Advocats Maurici Serrahima s'hi feu construir una casa i destinà la planta baixa a sala d'exposicions; aquest fou l'origen de la sala Parés, que posteriorment fou comprada pels fills del poeta Joan Maragall. Ha seguit des d'aleshores una línia no avantguardista, centrada en la pintura figurativa de caràcter tradicional.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parés i Burguès, Roc  (Mèxic DF, 1968 - )  Artista

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parés i Carbonell, Joan Baptista  (Barcelona, 1847 – 1926)  Comerciant d'art

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaParés i Farràs, Ramon  (Barcelona, 1927 - )  Microbiòleg. Catedràtic de microbiologia a Barcelona (1964) i degà de la facultat de biologia (1974). Membre numerari de l'Acadèmia de Farmàcia (1962) i president de la Societat Catalana de Biologia (1973-75). Ha treballat especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana. Ha publicat un centenar de treballs de l'especialitat, d'història de la ciència i de divulgació científica. Cal destacar el seu llibre 'Problemas de Microbiología' (1966).

71 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Parestortes  (Rosselló Municipi: 7,96 km2, 1.430 hab (1999)

72 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Parestortes, batalla de  (Parestortes, Rosselló, 17/set/1793)  Fet d'armes, durant la Guerra Gran, entre les tropes de Carles IV d'Espanya, comandades pel general Ricardos, i les de la República Francesa, a les ordres dels generals d'Aoust i Goguet i dels revolucionaris Josep Fabre i Jaume Josep Cassanyes. Malgrat les rivalitats i la manca de coordinació entre aquests, Cassanyes assolí de recuperar Vernet (Conflent) i de batre l'enemic a Parestortes, fet que assenyalà la fi de l'avanç del general Ricardos al Rosselló.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Paretdelgada  (la Selva del Camp, Baix Camp)  Santuari marià

75 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Paretella  (Benissa, Marina Alta Antiga alqueria islàmica i partida, al límit amb el de Teulada.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pareto i Homs, Engràcia  (Barcelona, 1889 - Roma, Itàlia, 1/set/1973)  Soprano. Emprà el nom artístic Graziella Pareto. Filla de la soprano Àngela Homs i Bugueras. Cantà al Liceu el 1906. Debutà oficialment al Teatro Nacional de Madrid (1908), amb La sonnambula, de Bellini. Més tard actuà a Parma, al Liceu de Barcelona (on interpretà Ofèlia, del Hamlet d'A. Thomas, considerat el seu millor paper), a Roma i a la Scala de Milà (Rigoletto, 1914). Fou considerada una de les millors sopranos de coloratura del món. Enregistrà molts discs. Es retirà pels volts del 1927.

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaParet-rufí  (Sant Gregori, Gironès Antic nom del poble de Domeny.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Parets, Bartomeu  (Illes Balears, s. XVII)  Jurista. Fou conseller jurídic del consistori municipal de Palma i del Braç Militar. Foren editades algunes de les seves al·legacions.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parets, Felip de  (Barcelona, s. XV – s. XVI)  Mercader. El 1498 era cònsol de francesos i napolitans a Alexandria; el 1502 fou nomenat lloctinent de cònsol de catalans pel cònsol Rafel Anglès, ciutadà. Degué conservar la representació dels francesos perquè el 1510 fou empresonat juntament amb el cònsol de venecians com a represàlia perquè els cavallers de Rodes (el mestre de Rodes era francès) s'havien emparat d'unes naus egípcies; foren conduïts al Caire i els alfòndecs segellats. Poc després, tanmateix, Parets aconseguia del soldà que acceptés al Caire un ambaixador francès (1512). Intentà en va conservar a la Mediterrània el comerç de la via oriental, que ja tendia a traslladar-se a l'Atlàntic.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parets, Miquel  (Barcelona, 1610 – 1660)  Dietarista

80 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalParets del Vallès  (Vallès Oriental Municipi: 8,98 km2, 94 m alt, 15.912 hab (2004). Situat a la conca baixa de la riera de Tenes, afluent del Besòs, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Occidental. L'agricultura, anys enrera l'activitat més important, pràcticament ha desaparegut davant el desenvolupament industrial que ha sofert el municipi. El ritme d'industrialització fou molt accelerat a partir del decenni del 1960, sobresurt en primer lloc la indústria tèxtil, seguida per la química, la metal·lúrgica, la de la construcció, d'arts gràfiques, etc. Demogràficament duplicà la població entre el 1900 i el 1960, però el principal ascens s'cusà a partir d'aquell darrer any, fins a arribar a quadruplicar-lo. El poble és en un petit coster; l'església parroquial de Sant Esteve és moderna. El municipi comprèn, a més, la Torre de Cellers, medieval (actualment masia), el dolmen de la Pedra Serrada, diversos barris, entre els quals el de Casanoves, i l'enclavament de Vila-rosal. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament de Parets del Vallès

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaParets d'Empordà  (Vilademuls, Pla de l'Estany)  Poble

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paretto, Grazziella  (Barcelona, 1894 - )  Cantatriu

83 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA

pariatge  (Països Catalans, s. XIV – 1816)  Organització en defensa de les ciutats i les viles del litoral encarregada de netejar de corsaris les mars catalanes. El dret de pariatge era un impost que gravava les mercaderies que entraven i sortien per mar destinat a pagar les despeses d'aquesta institució.

84 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Pariatge, baronia del  (Mallorca Veure> Andratx, baronia d'.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paricio i Corbella, Assumpció  (Barcelona, 1882 - )  Cantant

86 CATALUNYA - POLÍTICA

Parlament de Catalunya (del 1932 al 1938)  (Catalunya, 15/set/1932 - abr/1938)  Òrgan legislatiu i polític. Ja figurava en el projecte de l'Estatut de Núria (1931) i segons el text definitiu d'Estatut de Catalunya, aprovat per les Corts espanyoles i signat pel president de la República Niceto Alcalá Zamora, al Parlament corresponien les funcions legislatives i era elegit per un termini no superior als cinc anys i per sufragi universal, directe, igual i secret. Als diputats, que eren inviolables pels vots i opinions emesos en l'exercici del seu càrrec, els corresponia l'elecció dels president de la Generalitat. El president i els consellers de la Generalitat que exercien les funcions executives havien de dimitir dels seus càrrecs en el cas que el Parlament els negués la confiança d'una manera explícita. En les eleccions parlamentàries, celebrades el 20/nov/1932, s'elegiren 85 diputats en les diverses circumscripcions en que es dividí Catalunya. El Parlament, amb seu a l'antic palau de Governació de la Ciutadella, fou oficial inaugurat el 6/des/1932, amb majoria de diputats d'ERC. L'Estatut de Catalunya i les seves institucions, entre les quals hi havia el Parlament, tingueren vigència (tret del període comprés entre el gen/1935 i el feb/1936) des del set/1932 fins a l'acabament de la guerra de 1936-39. L'abr/1938, el general Franco derogà les facultats i les institucions atorgades per l'Estatut.

93 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaParlament de Catalunya (a partir del 1980)  (Catalunya, 10/abr/1980 - )  Institució política. Amb la promulgació de l'Estatut d'Autonomia (18/des/1979) el Parlament fou restablert a la mateixa seu que ocupava el 1932 i amb unes funcions, en general, semblants a les que tenia durant el règim republicà. Està format per 135 diputats, elegits per sufragi universal cada quatre anys. Des de la restauració democràtica la força política amb més diputats ha estat la coalició Convergència i Unió (CiU), que ha tingut majoria absoluta del 1984 al 1995. En la primera legislatura el Parlament va ser presidit per Heribert Barrera (ERC), i en la segona per Miquel Coll i Alentorn (UDC). Del 1988 al 1995 el president fou el també membre d'UDC Joaquim Xicoy. La pèrdua de majoria absoluta de CiU, el 1995, motivà l'elecció del socialista Joan Reventós (1995-99). Parlament de Catalunya

87 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Parlament de les Illes Balears  (Illes Balears, 1983 - )  Òrgan legislatiu

88 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàParlavà  (Baix Empordà Municipi: 6,14 km2, 40 m alt, 349 hab (2004). Situat a la plana d'inundació dels rius Ter i de Daró, riu aquest darrer que travessa el terme de sud a nord al sector oriental, al nord de la Bisbal d'Empordà. El territori és ondulat per alguns turons. La base econòmica és l'agricultura, i els conreus que hi predominen són els de la trilogia de secà: blat, alfals i blat de moro, amb intercalacions d'arbres fruiters. La ramaderia és important (bestiar boví, procí i aviram) i la indústria d'activitats derivades de l'agricultura, complementen l'economia. El poble és al peu d'un turó; l'església parroquial de Sant Feliu, és de base romànica i posteriorment reformada (la façana i les capelles laterals). El lloc és esmentat ja el 1019. El municipi comprèn, a més, el poble de Fonolleres i els veïnats de la Rutlla i de Matabou. Àrea comercial de la Bisbal d'Empordà.

89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Parpal i Marquès, Cosme  (Maó, Menorca, 1878 – Barcelona, 1923)  Professor i historiador

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaParpalló, cova del  (Gandia, Safor Important cova prehistòrica. Excavada del 1929 al 1931 sota la direcció de Ll.. Pericot i Garcia, s'hi van descobrir utensilis de pedra i d'os pertanyents a diverses cultures. Hi foren també abundantíssimes les troballes de lloselles de pedra amb gravats o pintures d'animals, que constitueixen veritables apunts dels artistes quaternaris. La fauna que hi apareix es la típica d'aquell moment: cavalls, cabres, cérvols, bòvids, etc.

91 PAÍS VALENCIÀ - ART

Parpalló, Grup  (València, 1957 - )  Grup d'artistes, integrat per Manuel Gil, Monjalés, Andreu Alfaro, Doro Balaguer, Joaquim Michavila, Salvador Montesa i Salvador Sòria; en algunes ocasions hi participaren altres valencians, com Eusebi Sempere, Manuel Hernández i Mompó, Joan Genovès, etc. D'una manera molt especial hi col·laboraren els crítics Vicent Aguilera-Cerni i Antoni Giménez i Pericàs. El grup es convertí en representant de l'avantguarda artística valenciana. La majoria d'artistes que el formaren cultivaren l'informalisme, però, posteriorment, a partir del 1960, l'abandonaren i s'acolliren a altres tendències com la nova figuració.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Parpers, coll de  (Argentona, Maresme / la Roca del Vallès, Vallès Oriental Depressió de la Serralada Litoral (anomenada serra de Parpers en aquest sector) entre la serra d'Ametlla (430 m alt) i el turó dels Castellans (378 m alt), al límit dels dos municipis. Hi passa la carretera de Granollers a Mataró.

Anar a:    Pard ]    [ Pardo ]    [ Pare ]    [ Parer ]    [ Paret ]    [ Pari ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans