descripció

Arn, Sant Miquel de l'  Veure> Sant Miquel de l'Arn  (Caldes de Montbui, Vallès Occidental)

C

G

Arnal, mas d'  Masia i caseriu: 67 h (1960) del mun. de Beterà (Camp de Túria)

V

G

Arnal i Orozco, Miquel  (Barcelona, 1960 - )  Fotògraf. A setze anys començà essent tècnic de laboratori i després assistent de fotògraf i realització, i el 1981 s'establí com a independent. Ha treballat en les millors agències de publicitat espanyoles i per a diverses empreses de la indústria tèxtil catalana. Les seves fotografies es publiquen regularment en importants revistes internacionals. Des del 1979 ha realitzat diverses exposicions individuals i ha participat també en mostres col·lectives. (GEC)

C

B

Arnalda de Caboet  ( ? , s. XII - 1202/03)  Senyora de les valls de Caboet, d'Andorra

A

B

Arnalot, Manuel J.  (Barcelona, 1927 - )  Dibuixant

C

B

Arnalt, Albert  (Palma de Mallorca, 1480 – 1545)  Prelat

B

B

Arnat, coll d'  Veure> Colldarnat  (la Vansa, Alt Urgell)

C

G

Arnau  ( ? , s. X – s. XI)  Monjo del monestir de Ripoll

C

B

Arnau  ( ? , s. XI - Sant Miquel de Cuixà, Baix Empordà, s. XI)  Monjo

C

B

Arnau  (Catalunya, s. XI – a 1050)  Noble. Fill segon del primer matrimoni del comte Ramon Berenguer I de Barcelona amb Elisabet. Morí de poca edat, abans del traspàs de la seva mare, esdevingut en 1050.

C

B

Arnau  ( ? , s. XIII)  Joglar

C

B

Arnau  (Perpinyà, s. XIII - Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, s. XIV)  Pintor

N

B

Arnau  (Perpinyà, s. XIV)  Pintor

N

B

Arnau, Berenguer  (Catalunya, s. XIII - ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

Arnau, Berenguer  (Catalunya, s. XIV - Barcelona ?, s. XIV)  Il·luminador de llibres

C

B

Arnau, Berenguer  (Catalunya, s. XIV - ? , s. XV)  Militar

C

B

Arnau, comte  Veure> Comte Arnau, el

C

L

Arnau, Jaume  (Illes Balears, s. XV – s. XVI)  Mestre de gramàtica

B

B

Arnau, Joan  (Barcelona, 1595? – 1693)  Pintor

C

B

Arnau, Josep  (València, s. XVII – s. XVIII)  Metge

V

B

Arnau, Josep  (Xàtiva, Costera, 1771 - País Valencià, s. XIX) Predicador. Religiós franciscà descalç. Estudià literatura, filosofia i teologia. El 1817 fou predicador del rei Ferran VII. Va escriure algunes poesies dedicades a la llibertat del rei.

V

B

Arnau, Manuel  ( ? , s. XVII – 1706)  Pintor

C

B

Arnau, tuca d'  Pic (2.942 m alt) dels mun. de Benasc i Bono (Alta Ribagorça)

C

G

Arnau Amalric  (Catalunya, v. 1160 - 1225) 

C

B

Arnau de Ripoll  (Catalunya, s. XI) Monjo

C

B

Arnau de Vilanova  Veure> Vilanova, Arnau de 

C

B

Arnau el Català  (Catalunya, s. XII - ? , s. XIII)  Trobador

C

B

Arnau Ermengol  (Catalunya, s. XII – Barcelona, 1142)  Prelat

C

B

Arnau I de Castellbò  ( ? , s. XII – 1226)  Vescomte de Castellbò (1185-1226)

C

B

Arnau I de Comenges  ( ? , s. X - ~957)  Comte de Comenges (942-957)

C

B

Arnau I de Ribagorça  ( ? , s. X - ~990)  Comte de Ribagorça (~979-~990)

C

B

Arnau i Díaz, Francesc  (Barcelona, 1810 – 1863)  Pintor

C

B

Arnau i Faidella, Carme  (Barcelona, 16/jul/1944 - )  Historiadora de la literatura. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i, com a filòloga, es doctorà amb una tesi sobre l'obra de Mercè Rodoreda. Ha treballat en el camp de l'ensenyament i ha conreat, sobretot, la crítica i la investigació literària. És autora de diversos estudis sobre l'obra de Mercè Rodoreda. Ha publicat també Marginats i integrats a la novel·la catalana (1987), premi Crítica Serra d'Or 1988, i ha col·laborat en la Història de la Literatura Catalana. En castellà, ha escrit El mundo místico de Gabriel García Márquez (1982). Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació. (GEC)

C

B

Arnau i Mascort, Eusebi  (Barcelona, 1864 – 1934)  Escultor i medallista

C

B

Arnau i Palomar, Lluís  (Barcelona, 1871 – 1899)  Compositor i pianista

C

B

Arnau i Pascual, Josep Maria  (Arenys de Mar, Maresme, 1832 – 1913)  Comediògraf

C

B

Arnau Isarn  (Conflent, s. XI)  Vescomte de Conflent

N

B

Arnau Jofre  (Rosselló, s. XI – s. XII)  Noble

N

B

Arnau Mir de Pallars Jussà  (Catalunya, s. XII)  Comte de Pallars Jussà (1124-74)

C

B

Arnau Mir de Sant Martí  (Catalunya, s. XI)  Noble

C

B

Arnau Mir de Tost  (Catalunya, s. XI - ~1071)  Noble

C

B

Arnau Ramon I de Pallars Jussà  (Catalunya, s. XI – a 1112)  Comte de Pallars Jussà (1098)

C

B

Arnau Roger de Pallars  (Catalunya, s. XIII)  Noble

C

B

Arnau Roger de Pallars  (Catalunya, s. XIV - ? , 1462)  Prelat

C

B

Arnau Roger I de Pallars  (Catalunya, 1236 – 1288)  Comte de Pallars (1267-88). Fill i successor de Roger de Comenges i de Sibil·la de Saga. Participà activament en les revoltes nobiliàries (1275 i 1280) del seu temps i fou tutor d'Ermengol i Àlvar d'Urgell. Lluità al costat de Pere II el Gran a Tunis, Sicília i contra la invasió francesa del Principat (1285). Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l'infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei (Alfons II), fent-li d'intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió. Fou un dels tres ostatges oferts per l'alliberament del príncep de Salern. De la seva muller Làscaris, princesa grega, tingué tres filles, la més gran de les quals, Sibil·la, el succeí. (GEC)

C

B

Arnau Roger II de Pallars  (Catalunya, s. XIII – 1343)  Comte de Pallars (1328-43)

C

B

Arnau Roger III de Pallars  (Catalunya, v 1351 – 1369)  Comte de Pallars (1366-69)

C

B

Arnau Roger IV de Pallars  (Catalunya, 1401 – 1451)  Comte de Pallars (1427-51)

C

B

Arnaudies, Jaume  (Barcelona, 1609? – 1702)  Mestre d'obres

C

B

Arnautó, Josep Antoni  (Cistella, Alt Empordà, v. 1765 – Girona, 1847)  Escriptor

C

B

Arnavat i Vilaró, Josep Maria  (Reus, Baix Camp, 1917 - 1977)  Poeta

C

B

C

B

Arnella, puntac de s'  Cap de la costa del mun. del Port de la Selva (Alt Empordà)

C

G

Arnera  Veïnat: 62 h diss (1960) i antic terme del mun. de Darnius (Alt Empordà)

C

G

Arnes  Municipi de la Terra Alta: 42,53 km2, 508 m alt, 511 hab (2004). Situat al sud-est de la comarca, al límit amb l'Aragó i a la dreta del riu d'Algars. Al sud del terme, accidentat pel massís muntanyós dels ports de Beseit, hi abunden els boscos de pi roig. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura de secà i de regadiu, la ramaderia, l'explotació forestal i el sector de serveis. La indústria es limita a la derivada de les activitats agropecuàries. A la vila, que conserva restes de l'antic castell, hi destaquen la Casa de la Vila, renaixentista, l'església parroquial de Santa Magdalena, del s. XVII, i algunes cases antigues amb portals adovellats. Àrea comercial de Tortosa. (EUC)

C

M

Arneva  Poble: 1.107 h agl i 304 diss (1960) del mun. d’Oriola (Baix Segura)

V

G

Arniches i Barrera, Carles  (Alacant, 1866 – Madrid, 1943)  Comediògraf

V

B

Arnosi, Francesc Joan  (València, 1890 - )  Excèntric

V

B

Arnu, Pere Nicolau  (Mérancourt, Lorena, França, 1629 – Pàdua, Itàlia, 1692)  Dominicà i escriptor

U

B

Arnulf  ( ? , s. X - ? , 970)  Abat de Ripoll (938-970) i bisbe de Girona (954-970)

C

B

Arnulf  ( ? , s. X – s. XI)  Bisbe de Vic (933-1010)

C

B

Arnús i de Ferrer, Evarist  (Barcelona, 1820 – 1890)  Financer i banquer

C

B

Arnús i de Ferrer, Manuel  (Tremp, Pallars Jussà, 1813 – Madrid, 1879)  Metge

C

B

Aro, vall d'  Fossa tectònica, entre els mun. de Castell-Platja d'Aro i Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà). Limitada al sud pel massís de les Gavarres, i que talla obliquament d'est a oest la serralada costanera catalana. Molt estreta i intensament conreada, és limitada per petites falles on es troben fonts d'aigua carbònica i petits afloraments volcànics. És una via de penetració del litoral cap a la depressió pre-litoral de la Selva i del Gironès, i facilita especialment les comunicacions entre Girona i Sant Feliu de Guíxols. Aquesta vall és drenada pel riu d'Aro (o Ridaura). La seva façana marítima és la llarga platja d'Aro (o de la vall d'Aro), a l'extrem septentrional de la qual ha sorgit, gràcies al turisme, la nova població de Platja d'Aro. (GEC)

C

G

Arola i Domènech, Francesc d'Assís  (Manresa, Bages, 1842 – 1901)   Doctor en farmàcia

C

B

Arolas, Emili  ( ? , 1841 – Mataró, Maresme, 1910 - )  Actor

C

B

Arolas, Joan  (Barcelona, s. XVIII - Barcelona ?, s. XVIII)  Pintor

C

B

Arolas i Arís, Joan (Barcelona, 1805 – València, 1849)  Poeta romàntic  

C

B

Arolas i Esplugas, Joan  (València, 1840 – 1899)  Militar  

V

B

Arolas i Ferrer, Martí ( ? , s. XIX – Barcelona, 1894)  Industrial  

C

B

Aros i Arís, Francesc de Paula  (València, 1818 – 1850)  Escriptor i advocat  

V

B

Arpí, Pau (Catalunya, s. XIX - Lloret de Mar, Selva, s. XIX)  Terrissaire i tallista  

C

B

Arquela Llogaret del mun. d’Alpont (Serrans)  

V

G

Arquells, Sant Pere dels  Veure> Sant Pere dels Arquells (Segarra).

C

G

Arquer i Rovira, Pere  (Mataró, Maresme, 1819 – 1884)  Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona. Excel·lí com a orador, teòleg i llatinista.

C

B

Arquer i Saltor, Jordi  (Bellcaire d'Urgell, Noguera, 1906 – Perpinyà, 1981)  Polític i escriptor  

C

B

Arquers i Jover, Agustí d'  (Cocentaina, Comtat, 1734 – València, 1808)  Mercenari  

V

B

Arques, coll d' Depressió (1.250 m alt) del mun. de Navès (Solsonès)  

C

G

Arques, coll de les  Depressió als mun. de Bula d'Amunt (Rosselló) i Glorianes (Conflent)  

N

G

Arques, puig d' Cim (531 m alt) del mun. de Cruïlles (Baix Empordà)  

C

G

Arques, vall d'  Veure> Valldarques  (Montanisell, Alt Urgell)  

C

G

Arqués i Arrufat, Ramon (Juneda, Garrigues, 1874 - les Borges Blanques, Garrigues, 1956)  Crític i historiador

C

B

Arquets, els  Santuari del mun. de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès)  

C

G

Arquieres, serra d' Serra (1.038 m alt) dels mun. de Cauders de Fenollet i Fenollet (Fenolleda)  

N

G

Arquimbau, Domènec (Catalunya, s. XVIII – Sevilla, Andalusia, 1829)  Compositor  

C

B

Arquimbau, Rosa Maria (Barcelona, 1910 - 1992)  Comediògrafa i novel·lista. Ha publicat contes amb el pseudònim de Rosa de Sant Jordi i narracions: Història d'una noia i vint braçalets (1934) i Home i dona (1936). Ha conreat un teatre de tipus humorístic: Es rifa un home! (1935), L'inconvenient de dir-se Martínez (1957).(Barcelona, 1910 - 1992)  Comediògrafa i novel·lista. Ha publicat contes amb el pseudònim de Rosa de Sant Jordi i narracions: Història d'una noia i vint braçalets (1934) i Home i dona (1936). Ha conreat un teatre de tipus humorístic: Es rifa un home! (1935), L'inconvenient de dir-se Martínez (1957). (SC)

C

B

Arrabassada, l'  Veïnat: 873 h (1960) del mun. de Tarragona  

C

G

Arrabassada, l'  Veïnat del mun. de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)  

C