|
|
|
Anar a: [ Suny ] [ Sunyer, L ] [ Sunyer i F ] [ Sur ] [ Sureda i V ] [ Surp ] No hi ha llibre tan dolent que no tingui alguna cosa profitosa. (Plini el Jove) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyé i Gavaldà, Sebastià ( ? , s. XIX – Barcelona, 1938) Propagandista i publicista anarquista 2 CATALUNYA - MUNICIPI Sunyer (Segrià) Municipi: 12,49 km2, 212 m alt, 301 hab (1999) 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer (Manresa, Bages, s. XVII – s. XIX) Família de tallistes 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer (Barcelona, s XIX – s XX) Família de joiers i argenters. En fou el fundador Vicenç Sunyer i Torelló. 5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer ( ? , s. X) Bisbe d'Elna (968-977) 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer (Catalunya, s XV) Escriptor. Participà a les guerres d'Itàlia en 1454. No és conegut el seu nom de fonts, però si el tractament de mossèn que li era donat i que permet de concloure la seva condició de cavaller. N'han restat cinc poesies, de nivell estimable, entre les quals destaca una cançó en què el poeta es presenta endolat per la tristesa que l'afligeix. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Baltasar (Catalunya, s. XV) Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sunyer, Bernat (València, s. XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Brauli (la Pobla de Massaluca, Terra Alta, s. XVII - ? , s. XVII) Prelat 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Joan (Barcelona ?, s. XV – s. XVI) Vice-canceller 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Joan (Barcelona, s. XVI) Jurista. Era magistrat de l'Audiència de Barcelona. Entre els seus escrits destacaren uns comentaris a les Constitucions de Catalunya. 14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sunyer, Joan Baptista (Palma de Mallorca, s XVII – 1689) Mariner i escriptor. Vinculat al govern de l'illa, fou jurat el 1654. Armador de galeres, aconseguí de reunir una fortuna important, en part a base de captures de vaixells a la Mediterrània, cosa que li permeté de fer diversos prèstecs al rei. Féu diverses proeses al nord d'Àfrica (1656), i costejà algunes campanyes per lluitar contra França. El rei el premià el 1667 amb el fur militar. El 1659 anà a visitar els Sants Llocs en compliment d'una prometença i, en tornar, féu edificar la capella de Sant Erasme a l'església de Sant Francesc de Palma. Fou acusat, potser sense fonament, d'assassinar la seva muller Margarida Gastinell, morta el 1678. Deixà manuscrita una relació de la seva Peregrinación y viaje a Tierra Santa. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Josep (Manresa, Bages, 1660 ? – 1751) Escultor 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Josep (Catalunya Nord, s XIV) Escultor. És autor del notable altar major del monestir de Sant Miquel de Cuixà, traslladat després a l'església parroquial de Prada (Conflent). 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Josep (II) (Manresa, Bages, s. XVIII) Escultor. Nét i soci de Josep Sunyer. Continuador del taller familiar. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Leandre (Martorell, Baix Llobregat, 1833 - Barcelona, s XIX) Músic. Fou mestre de capella de l'església del Pi de Barcelona. És autor de moltes composicions de música sacra, d'algunes sarsueles, i de l'òpera Alfonso el Casto, la qual no arribà a ser representada. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Pau (Manresa, Bages, s XVII – 1694) Fuster i escultor tallista. Pare de Josep Sunyer. Treballà a Manresa i a la seva comarca i també a la de Vic. La seva primera obra documentada (una cadira per dur la custòdia a la processó del Corpus, de Santpedor) data de l'any 1643. El 1659 féu el retaule de Sant Antoni i Sant Isidre, de la parròquia de l'Estany. Al santuari de la Gleva construí el retaule major (1660-68), destruït durant la guerra civil i posteriorment reconstruït. Altres obres seves foren el retaule del Roser de la parròquia de Navarcles (1672) i el de l'Estany (1675), el de Sant Ramon al castell de Cardona (1681), i els de la Mare de Déu de l'Esperança de Santpedor, i Sant Esteve de Castellar (1684). 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Pere (Barcelona ?, s XVI) Humanista. Fou catedràtic d'humanitats a la Universitat de Barcelona. El 1574 publicà, amb finalitat pedagògica, l'obra teatral Terra: dialogus in gratiam puerorum editus. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Pere (II) (Manresa, Bages, s XVIII – 1764) Escultor. Fill i deixeble de Josep i nét de Josep Sunyer, amb el qual col·laborà en diferents obres que aquest féu a les comarques septentrionals de Catalunya. Esculpí uns medallons per al santuari de Font-Romeu. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Pere (III) (Manresa, Bages, s. XVIII - s XIX) Tallista. Fill de Pere (II). Obrà un tabernacle de la Santíssima Trinitat (1786) per a la processó de la festa de la Llum de Manresa, els retaules majors de Santa Susanna d'Abellar, de Cornet -Sallent- (1799), de Santa Anna de Claret -Santpedor- (1806) i el de la Trinitat, del Carme de Manresa (1804). 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Sebastià (Manresa, Bages, 1801 – s. XIX) Fuster tallista 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer I de Barcelona ( ? , s. IX - monestir de la Grassa, França ?, 950) Comte de Barcelona, Girona i Osona (911-947). Fill de Guifre el Pilós i de Guinedilda. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer I de Pallars (Catalunya, s. X - v 1010/11) Comte de Pallars (996-1010/11) i de Ribagorça. Fill de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya i germà de Ramon III i Borrell I de Pallars. Els tres germans governaren conjuntament el comtat. Poc després del 995 traspassaren els seus germans i heretà les funcions comtals Ermengol I, fill gran de Borrell I, que compartí amb el seu oncle Sunyer I. A la mort d'Ermengol (v 1010), Sunyer es convertí en sobirà únic del Pallars. Associà al govern els fills i, encara, vidu de la primera muller, contragué segones noces amb la comtessa Toda I de Ribagorça, la qual secundà en el govern del comtat ribagorça durant uns anys. Fou el pare de Ramon IV de Pallars Jussà i de Guillem II de Pallars-Sobirà. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer I d'Empúries-Rosselló ( ? , s. VIII – 848) Comte d'Empúries i de Rosselló (v834-848) 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer II d'Empúries-Rosselló ( ? , s. IX – 915) Comte d'Empúries i de Rosselló 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer i Capdevila, Francesc (Roses, Alt Empordà, 1826 – 1898) Metge i polític 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer i Clarà, Ramon (Barcelona, 1889 – 1963) Joier i argenter. Format al taller del seu pare; Josep Sunyer i Parera, i a l'escola d'art de Francesc d'A. Galí. Fou un dels iniciadors del corrent simplificador a l'orfebreria religiosa. Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i fundà l'Associació d'Amics de l'Art Litúrgic. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer i Cortiella, Ernest (Portbou, Alt Empordà, 1889 - Mendoza, Argentina, 1946) Músic 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer i de Miró, Joaquim (Sitges, Garraf, 1874 – 1956) Pintor i gravador 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer i Fontanelles, Pere (Manresa, Bages, s XVII - s XVIII) Escultor. Fill de Josep Sunyer, amb el qual col·laborà en la decoració del santuari de Font-romeu, on fou enterrat el 1704. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer i Guasch, Francesc (Catalunya, s. XVII – Barcelona, 11/set/1714) Cavaller. A les Corts de Barcelona de 1701-02, destacà pel dissentiment contra Felip V. Participà, també, a la Junta de Braços de Barcelona (1713), que decidí la resistència singular catalana contra el rei borbó. L'11/set/1714 comandava la defensa del baluard de Santa Clara, on trobà la mort. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer i Monlleó, Josep (Barcelona ?, s. XVII – s. XVIII) Jurisconsult. En 1701-02 fou advocat de les Corts hagudes a Barcelona. S'atragué aleshores l'antipatia de les autoritats borbòniques. Era advocat fiscal criminal de Tarragona. En 1705 rebé el nomenament de magistrat per a la nova Audiència de Barcelona. A les Corts tingudes per Carles d'Àustria en 1705-06 actuà d'habilitador del Braç Reial o popular. Li fou atorgat aleshores el títol de ciutadà honrat. Restà a Barcelona durant el setge borbònic de 1706. Rebé també el títol de cavaller. En 1713-14, durant la defensa final contra Felip V, restà a Barcelona. Després de la capitulació li foren confiscats els béns i el botxí cremà el seu títol de cavaller. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer i Parera, Josep (Barcelona, 1850 – 1919) Joier 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer i Torelló, Vicenç (Barcelona, s. XIX – 1887) Joier 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyol i Casanovas, Ildefons (Barcelona, 1866 – 1913) Advocat i polític. Membre de la Lliga Regionalista des del 1901, se'n separà i fundà juntament amb Carner i altres el Centre Nacionalista Republicà (1906), fou regidor de l'ajuntament barceloní (1901) i president de l'Ateneu (1906). Col·laborà en el periòdic "El Poble Català", des d'on defensà els seus ideals. Fou elegit diputat a corts el 1907. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyol i Garriga, Josep (Barcelona, 1898 - serra Guadarrama, Castella, 6/ago/1936) Polític i industrial 44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Superbolquera (Bolquera, Alta Cerdanya) Nucli turístic (1.776 m alt), al sud-oest del poble, vora la carretera de Montlluís a Puigcerdà per Targasona, al límit amb el terme d'Odelló i Vià i molt pròxim a l'important centre turístic de Font-romeu. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Superespot (Espot, Pallars Sobirà) Centre d'esports d'hivern (1.480 m alt), situat al sud i a uns 2 km del poble. Diversos sistemes de remuntatge mecànic serveixen l'accès a les pistes obertes. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Supermolina (Alp, Baixa Cerdanya) Estació hivernal 47 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Supervia i Pascual, Concepció (Barcelona, 1895 - Londres, Anglaterra, 1936) Mezzo-soprano. Estudià al Conservatori del Liceu i es presentà l'any 1912 al Gran Teatre del Liceu. Realitzà una carrera internacional en el camp de l'òpera i del lied. La seva veu extraordinària i el seu domini tècnic la convertiren un una de les millors cantants de la seva època. El seu repertori operístic comprenia, entre altres, obres de Rossini, Ravel, Bizat, Saint-Saëns. Visqué els darrers anys de la seva vida a Londres. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Suquets (Lleida, Segrià) Poble 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sura, Luci Licini (Tàrraco, s. I - Roma ?, Itàlia, s. II) Militar i polític de l'Imperi romà. A Roma arribà a exèrcir diversos càrrecs d'importància, entre els quals el de cònsol, al final del s. I i al començament del s. II. Gràcies a la seva iniciativa fou erigit l'Arc de Berà (Tarragonès), instal·lat dins les seves terres, lloc per on passava la Via Augusta. Es creu que devia assenyalar els límits entre els territoris dels cossetans i el dels laietans. 51 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Sureda (Rosselló) Municipi: 34,54 km2, 80 m alt, 2.699 hab (1999) 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda, Joan (Illes Balears, s. XVI) Militar i escriptor 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda de Santmartí i Desbrull, Domènec (Palma de Mallorca, 1653 – 1723) Marquès de Vilafranca. Estudià a Barcelona i Salamanca i es doctorà en drets i teologia a Gandia. Retornat a Mallorca s'ordenà de sacerdot (1683); fou canonge de la seu (1692). Rector de la Universitat Lul·liana, el 1688 es veié forçat a dimitir. Publicà un compendi de les Constituciones, estatutos y privilegios de la universidad luliana del Reino de Mallorca (1698), precedit d'una notícia històrica de la universitat i dels documents de la seva creació. Deixà manuscrita una genealogia de la família Sureda. Poesies seves en llatí figuren en els preliminars d'algunes edicions de l'època. 55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda i Bimet, Emília (Palma de Mallorca, 1865 – 1904) Poetessa. La seva obra, molt influïda encara per models romàntics, fou reunida a l'edició pòstuma de les seves Poesies mallorquines (Palma, 1905). Joan Alcover li dedicà la bella elegia Morí jove. 56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda i Bimet, Joan (Valldemossa, Mallorca, 1873 - Palma de Mallorca, 1947) Col·leccionista i mecenes 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda i Blanes, Josep (Artà, Mallorca, 1890 - 1984) Químic i escriptor. Doctor en farmàcia; va estudiar a Munic i a Zuric. Dirigí fàbriques importants i fou autor de molts treballs d'ínvestigació química. Humanista, va escriure, sobretot, assaigs històrics, en una prosa rica i suggestiva. Així, El paisatge d'Artà (1931), Goethe i la química (1932), La creació científica (1933), Chopin a Mallorca (1954), Vacunació científica (1963), Pau Piferrer a Mallorca (1966) i Orfila i la seva època (1969), obra premiada per la Reial Acadèmia de Medicina de Palma de Mallorca, i darrerament, Petites històries (1971) i Històries aldanes (1976). 59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda i Carrion, Josep Lluís (Palma de Mallorca, 1923 - ) Economista 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sureda i Costas, Manuel (Girona, 1895 - Lugo, Galícia, 1972) Arquitecte 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sureda i Deulovol, Martí (l'Escala, Alt Empordà, 1822 – Girona, 1890) Arquitecte 62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda i Font, Joan Facund (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1734 - Palma de Mallorca, 1796) Eclesiàstic. És autor d'un Diccionario mallorquín, castellano y latino, que restaria inèdit. 63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda i Montaner, Jacob (Valldemossa, Mallorca, 1901 - Palma de Mallorca, 1935) Pintor i poeta 65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda i Montaner, Pazzis (Palma de Mallorca, 1907 – 1938) Escultora i dibuixant 66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda i Montaner, Pere (Valldemossa, Mallorca, 1909 - ) Pintor 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sureda i Pons, Joan (Barcelona, 1949 - ) Historiador de l'art 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sureda i Vila, Martí (Girona, 1866 – 1947) Arquitecte. Fill de M. Sureda i Deulovol. Titulat a Barcelona el 1890, treballà sobretot a les comarques gironines. Projectà l'edifici de l'Escorxador de Girona (després casa de bombers i central lletera) i la plaça de toros de Figueres, i realitzà el conjunt de construccions de la Devesa de Girona. Fou també notable urbanista, projectà la xarxa de clavegueres i l'empedrat de la zona vella de Girona i impulsà la instal·lació parcial d'electricitat a la població. Construí nombroses cases particulars, entre les quals la premiada casa Sureda (1933), també a Girona. 69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda i Villalonga, Antoni (Mallorca, s. XIX) Arquitecte. Germà de Joan. Féu la façana (1853) de l'església parroquial de Llucmajor; el nou Teatre Principal de Palma (1857); en 1860-65 aixecà el monument neoclàssic a Isabel II a Palma, obra enderrocada el 1868. 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda-Valero, Agustí (Illes Balears, s. XVIII) Escriptor i cavaller 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Surell, Pau Veure> Sorell, Pau. 73 CATALUNYA - MUNICIPI
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Súria, Miró de ( ? , ? ) Noble i conseller de la comtessa Ermessenda 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Súria i Burgada, Francesc (Barcelona, s XVIII) Impressor. Fou membre de la societat Comunicació Literària, activa a Barcelona a la fi del s XVIII, i impressor de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental (1765) i més tard de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, així com de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1788 era encara en actiu. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suriñach, Filomena (Barcelona, 1901 - ) Cantatriu 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suriñach i Baell, Ramon (Barcelona, 1858 – 1920) Escriptor 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suriñach i Senties, Ramon (Barcelona, 1881 – 1964) Escriptor. Col·laborà en diverses publicacions: "L'Atlàntida", "La Il·lustració Catalana", "De Tots Colors", "La Veu de Catalunya", etc. Poeta sentimental, publicà, entre d'altres, Coses meves (1901) i De la vida (1903). També escriví obres de divulgació, que obtingueren èxit popular, com Proses d'amor i de pietat i El tresor dels pobres, a més de les estampes Croquis cubans (1904), drames teatrals i la novel·la L'estrany. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suriñach i Wrokona, Carles (Barcelona, 1915 - Connecticut, EUA, 1997) Compositor 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Surinyach, Francesc (Camprodon, Ripollès, 1885 – 1948) Mestre d'obres 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Surís i Baster, Miquel (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1825 – Madrid, 1854) Filòsof 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Suró (Talavera, Segarra) Caseria 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Surós i Forns, Santí (Barcelona, 1909 – 1982) Pintor 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Surp (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà) Antic municipi: 34,76 km2, 1.040 m alt 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Surrà i Rull, Pere (Girona ?, s. XVIII - Madrid ?, s. XIX) Polític 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Surrac, barranc (Benicarló / Vinarós, Baix Maestrat) Altre nom de la rambla d'Aiguadoliva, que desemboca a la mar, al límit dels termes, a la platja de Surrac o del Fondalet. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA
90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Surroca (Ogassa, Ripollès) Poble (1.236 m alt) 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Surroca, Joan (Barcelona, s. XIX) Mestre armer. Es dedicà no sols a armeria artística, sinó també a la producció artesana, sovint amb avenços, dels nous tipus de sèrie produïts en alguns països. És notable la seva versió millorada de la carrabina Minié fabricada a França des del 1869, en un exemplar regalat pel seu adquirent al Museo de la Armería de Madrid. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Surroca i Frau, Josep (Barcelona, 1850 – s. XIX) Pedagog i cal·lígraf 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Susanna i Nadal, Àlex (Barcelona, 12/set/1957 - ) Poeta i editor. La seva poesia té una caire intimista, com per exemple: Les anelles dels anys (1991, premi Carles Riba). En prosa ha publicat, entre altres, Quadern venecià (1989, premi Josep Pla). Important crític literari i traductor, ha estat director de l'editorial Columna, de la qual fou un dels fundadors el 1985. Ha estat també fundador i director del Festival Internacional de Poesia de Barcelona des del 1985. 94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Susplugas, Joan (Trullars, Rosselló, 1905 - ) Botànic i farmacèutic 95 CATALUNYA - MUNICIPI
96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Susqueda, pantà de (Susqueda, Selva) Pantà sobre el Ter 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sussiats (Olius, Solsonès) Masia, al nord-est del poble, a la dreta de la rasa de Sussiats. El 1079 hi és esmentada l'església de Santa Maria de Sussiats. 98 CATALUNYA - HISTÒRIA Susterris (Talarn, Pallars Jussà) Comanda de l'orde de l'Hospital 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Suterranya (Pallars Jussà) Antic municipi: 5,61 km2, 552 m alt 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sutrà i Vinyes, Joan (Figueres, Alt Empordà, 1898 - ? ) Decorador i pintor 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sxetxet (Barcelona, s. XII) Poeta, filòsof i metge hebreu
Anar
a: [ Suny ]
[ Sunyer, L ] [ Sunyer
i F ]
[ Sur ] [ Sureda i
V ]
[ Surp ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
