|
|
|
Anar a: [ Erm ] [ Ermengol ] [ Ermes ] [ Ert ] [ Escala ] [ Escales ] Crec que la televisió és força educativa. Quan algú l'encén me'n vaig a llegir un llibre. (Groucho Marx) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Erm, l' (Ròtova, Safor) Enclavament (0,13 km2), entre els termes de Palma de Gandia i d'Alfauir. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Erm, l' (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Veure> Sant Joan de l'Erm. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Erm, l' (Sant Martí de Tous, Anoia) Veure> Sant Pere de l'Erm. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Erm, l' (Manlleu, Osona) Barri 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ermada, coma (Alta Cerdanya) Vall del massís del Carlit. situada al vessant meridional, drenada pel torrent de coma Ermada, que aflueix al Raür, aigua avall de Vilanova de les Escaldes. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ermedàs (Garrigàs, Alt Empordà) Poble (131 m alt), situat a l'interfluvi del Fluvià i la riera d'Alguema. L'església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1093. Amb Vilajoan formà al s XIX un municipi (Ermedàs i Vilajoan). Pertangué a la baronia de Creixell; el 1698 depenia de la batllia reial de Siurana. Recentment hom hi ha trobat restes de materials del s III aC. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ermedàs (Palafrugell, Baix Empordà) Llogaret 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ermedàs (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany) Veïnat, vora el rec de Sords. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermemir ( ? , a 888 - d 892) Bisbe intrús de Girona 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermemir (Catalunya, s. IX – 916) Vescomte d'Osona. Actuà al comtat d'Urgell a les ordres de Guifré I de Barcelona, i fou marmessor de Guifré II a la mort d'aquest (911). Sembla que fou el primer vescomte d'Osona. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermemir ( ? , a 980 - a 1009) Vescomte d'Osona 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermenard (Catalunya, s IX – s X) Fill d'Udalard i germà d'un altre Udalard. Apareix documentat el 917. Vassall del comte Sunyer I, li fou encomanada la frontera del Penedès i per aquesta raó apareix alguna vegada amb el títol de marquès. Possiblement era antecessor del vescomte Guitard de Barcelona. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermenegild ( ? , v. 564 – Tarragona, 585) Rei visigot usurpador 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengarda ( ? , ? ) Filla de Borrell II de Barcelona 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengarda ( ? , s. X - d 1013) Comtessa de Cerdanya 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengarda (Catalunya, s. XI) Dama. Filla de Sunyer de Pallars. Fou germana, per tant, dels comtes Ramon IV de Pallars Jussà i Guillem II de Pallars Sobirà. Es casà amb Guillem de Siarb, vescomte pallarès, antecessor del casal vescomtal de Vilamur. 19 EUROPA - BIOGRAFIA Ermengarda de Besiers (Occitània, s. XII - ? , s. XII) Dama 20 EUROPA - BIOGRAFIA Ermengarda I de Carcassona ( ? , s. XI - d 1101) Comtessa de Carcassona i de Rasès 21 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol ( ? , ? ) Nebot d'Ermengol VII d'Urgell 23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ermengol sant (Aiguatèbia ?, Conflent, s X - al pont de Bar, Alt Urgell, 1035) Bisbe d'Urgell (1010-35). Iniciador de la construcció de la catedral d'Urgell, va prendre part en diverses accions de recuperació del territori ocupat pels sarraïns (Guissona, primer quart del s XI). Sant i patró de la diòcesi d'Urgell. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol, Bernat (Catalunya, s. XIV – Barcelona, 1387) Frare dominicà. Fou mestre a la universitat de Barcelona i a París. El 1360 fou nomenat inquisidor de la província de Tarragona. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol, Bonaventura (Premià de Dalt, Maresme, s XIX - Catalunya, 1867) Eclesiàstic. Residí alguns temps als Estats Units. Fou vicari general de la diòcesi de Nova Orleans i de la de Buffalo. Traduí al castellà algunes obres religioses. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol, Joan ( ? , s. XIV – Perpinyà, 1408) Bisbe de Barcelona 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol, Pere (la Guàrdia dels Prats, Montblanc, Conca de Barberà, 1238 - 1304) Religiós mercedari i sant. Estudià a Cervera i a Vic, i es dedicà algun temps al bandidatge. Ingressà a l'orde de la Mercè (1258), treballà en el rescat de presoners als regnes de Granada, Múrcia i a l'Alger, on s'oferí com a ostatge. Considerat sant, fou aprovat el seu culte el 1686, per Innocenci XI. La seva festa se celebra el 27/abr. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol d'Urgell (Catalunya, 992 – 1231) Dinastia comtal d'Urgell 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol I d'Urgell "el de Còrdova" ( ? , s. X - Castillo de Bacar, Còrdova, Andalusia, 1010) Comte d'Urgell 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol II d'Urgell "el Pelegrí" ( ? , s. X – 1038) Comte d'Urgell (1010-35) 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol III d'Urgell "el de Barbastre" ( ? , s. XI – Barbastre, Aragó, 1066) Comte d'Urgell 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol IV d'Urgell "el de Gerb" ( ? , s. XI - Gerb, Noguera, 1092) Comte d'Urgell 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol V d'Urgell (Catalunya, s. XI – s. XII) Comte d'Urgell (1092-1102). Fill d'Ermengol IV. Casat amb Maria Ansúrez, filla de Pedro Ansúrez, senyor de Valladolid, deixà el govern a mans de Guerau II de Cabrera. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol VI d'Urgell "el de Castella" (Catalunya, s XI – s XII) Comte d'Urgell (1102-54). Durant la seva minoritat, el seu avi, Pedro Ansúrez, amb Ramon Berenguer III de Barcelona i Alfons I d'Aragó, s'apoderà de Balaguer, que esdevingué capital del comtat. Participà en la conquesta de Saragossa (1118) i de Lleida (1149). Fou un dels artífexs del pacte matrimonial entre Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV de Barcelona. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol VII d'Urgell "el de València" ( ? , s. XII – Requena, Plana d'Utiel, 1184) Comte d'Urgell 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol IX d'Urgell (o Ermengol de Cabrera) ( ? , s. XII – 1243) Comte d'Urgell 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermengol X d'Urgell (o Ermengol de Cabrera) ( ? , 1260 - Camporrells, Llitera, 1314) Comte d'Urgell (1267-1314) 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermenguer (Catalunya, s. VIII – s. IX) Primer comte d'Empúries. Nomenat pel rei franc Lluís el Pietós, però pertanyent a una nissaga autòctona. En 813 obtingué una victòria en una batalla naval damunt els sarraïns. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermenter (o Emeteri) ( ? , s. III – s. IV) Màrtir 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ermer, tuc d' (Vall d'Aran) Cim (2.440 m alt) 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermessenda ( ? , ? ) Muller de Ramon Folc I de Cardona 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermessenda (Catalunya, s IX - 885/88) Muller de Sunifred I, comte d'Urgell-Cerdanya i després de Barcelona-Girona i de Narbona. Vídua vers el 848, actuà al costat dels seus fills Guifré el Pelós i Miró I de Conflent i de Rosselló amb el títol de comtessa. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermessenda (Catalunya, s. XI) Dama. Era muller del comte Ramon III de Pallars Jussà. Fill seu fou Ramon IV, també comte. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermessenda (Catalunya, s XI – s XII) Dama. Senyora de Beuda i de Montagut, llocs de la Garrotxa. Es casà amb Udalard Bernat, primer vescomte de Besalú, que morí entre 1114 i 1118. Fill seu fou Pere de Udalard, mort abans que el seu pare. Aquesta fou la causa que heretés el vescomtat de Besalú un nét, de nom Udalard. Tingué també una filla, Beatriu, casada amb Ponç Hug de Cervera, la qual rebria anys després el títol vescomtal, ja sota el nom de Bas. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermessenda de Carcassona (Carcassona ?, França, v 972 - Sant Quirze de Besora, Osona, 1058) Comtessa de Barcelona. Muller de Ramon Borrell, a qui ajudà a reconstruïr el país després de les incursions d'al-Mugdir. Influí perquè el seu germà Pere fos nomenat bisbe de Girona i l'abat Oliba de Vic. Pel testament del seu marit (mort el 1018), exercí el condomini dels comtats de Barcelona, Girona i Osona durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I, fins al 1023. Dona enèrgica, sabe envoltar-se de bons col·laboradors, com el seu germà Pere, el famós abat Oliba, el jurista Ponç Bofill i Gombau de Besora. Mort el seu fill (1035), fou succeït pel seu nét Ramon Berenguer I, i, durant la seva minoritat, Ermessenda inicià una segona regència damunt els comtats, fins al 1039, any en què, amb motiu de les dissensions sorgides amb el seu nét per l'exercici del govern, es retirà a Girona i hi exercí un domini quasi exclusiu. Amb el matrimoni de Ramon Berenguer I amb Almodis de la Marca (1052) es reproduïren les dissensions, fomentades ara per les ambicions d'Almodis. Ermessenda els féu excomunicar pel papa Víctor II (1056). L'any següent, però, s'establí un pacte pel qual Ermessenda vengué al seu nét els drets que tenia sobre els comtats, es comprometé a fer aixecar l'excomunió i es retirà a Besora. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermetruit ( ? , s. X) Muller de Guadald d'Osona 51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ermita, l' (Illa, Rosselló) Barri de la població 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ermità de Cabrenc, l' Pseudònim del poeta Emili Boix. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ermita de Sant Antoni, l' (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Caseria 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ermitana, l' (Peníscola, Baix Maestrat) Santuari 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Erola, l' (Castellar de N'Hug, Berguedà) Raval 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Erola, l' (Viladrau, Osona) Santuari 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA
58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Eroles (Tremp, Pallars Jussà) Poble de l'antic municipi de Fígols de la Conca 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eroles, baró d' Veure> Ibàñez-Cuevas i de Valonga, Joaquim d'. 60 CATALUNYA - HISTÒRIA Eroles, baronia d' (Catalunya) Jurisdicció senyorial. El primer titular conegut fou Dod (1070). Posteriorment, la baronia va passar als Eroles, als Queralt, als Vilanova, als Borrell, als Ibáñez-Cuevas, marquesos de la Cañada-Ibáñez, i, finalment, als Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlés. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Erols (Llambilles, Gironès) Veïnat, al nord del poble, al límit amb el terme de Quart. La seva església i santuari de la Mare de Déu de la Pietat té l'origen probablement al s XII. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Erols (Castellar de N'Hug, Berguedà) Despoblat i masia 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eromir (Tàrrega, s. XIV - ? , XIV) Pelegrí 64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Erta (el Malpàs, Alta Ribagorça) Poble 65 ANDORRA - GEOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ervigi Marc ( ? , a 975 - d 1009) Jurista 67 CATALUNYA - CULTURA ESAB Sigla de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona. 119 CATALUNYA - EMPRESA ESADE Sigla de l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esbarsavina (Hortoneda de la Conca, Pallars Jussà) Veure> Herba-savina 69 CATALUNYA - CULTURA Esbart Dansaire de Rubí (Rubí, Vallès Occidental, 1923 - ) Grup de dansa catalana. Fundat a l'empar del Casal parroquial. Des del 1952 emprengué una tasca de renovació de la dansa tradicional, instituint una manera de ballar i cercant l'establiment de la dansa teatral, fent ús de la moderna escenografia però sense trair l'autenticitat dels documents. A partir del 1964 oferí un gran nombre de ballades a tot Catalunya i a l'estranger, presentant els balls tradicionals amb una gran atenció a les exigències escèniques i cercant la creació de noves coreografies. L'any 1979 col·laborà a la reconstrucció dels cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, que després presentà com a primícia mundial, acompanyat per l'Escolania de Montserrat i pel conjunt Ars Musicae d'instruments antics. L'any 1980 aconseguí de fer la presentació de tot un espectacle de dansa catalana al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. 70 CATALUNYA - LITERATURA Esbart de Vic (Vic, Osona, 1867 – 1879) Grup de joves poetes 71 CATALUNYA - CULTURA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esberard, Joan Ferran (Barcelona, 1843 - Rio de Janeiro, Brasil, 1897) Eclesiàstic 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esblada (Querol, Alt Camp) Poble, situat a la dreta del torrent d'Esblada, al vessant occidental de la serra de Brufaganya, on neix el torrent, que aflueix al Gaià, per l'esquerra, prop de Querol. L'església parroquial (Sant Jaume) depèn de la de Querol. 74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Esbrí (la Pobla Llarga, Ribera Alta) Caseria. 75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Escàbia, penya d' (Begís / el Toro, Alt Palància) Cim (1.326 m alt) de la serra del Toro. Forma un alt espadat al peu del qual es forma el Palància, per la confluència de diverses rambles. 76 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Escacs d'amor (País Valencià, s. XV) Debat poètic 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escadarcs (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble (1.150 m alt) de l'antic mun. d'Urtx, a la dreta de la riera d'Alp. La seva església parroquial depèn de la d'Estoll. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escaiola, Josep (Sabadell, Vallès Occidental, s. XIX) Terrisser 79 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escala, Guillem de l' (Catalunya, s XII - s XIII) Cavaller de Pere I el Catòlic. Quan el rei rebé, pel des/1212, la visita del comte Ramon VI de Tolosa, que li demanava reforç urgent davant la croada invasora, trameté tot seguit unes primeres tropes manades per Guillem, abans de posar-se en camí les que comandaria el mateix monarca. 81 CATALUNYA - MUNICIPI
82 CATALUNYA - ART Escaladei (la Morera de Montsant, Priorat) Cartoixa, creada el 1163 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escaladei, riuet d' (Priorat) Curs d'aigua de la comarca 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Escalambre i Neyra, Josep (Alacant, 1836 – Còrdova, Andalusia, 1889) Escriptor. És autor de diversos assaigs com Filosofía moral, La mujer i Dignificación de la mujer, por el cristianismo, i de novel·les com El juguete de Ricardo (1888). 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Escalante i Mateu, Eduard (el Cabanyal, València, 1834 – València, 1895) Autor teatral 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escalarre (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Poble (993 m alt), a la vall d'Àneu, situat a l'esquerra del riu d'Unarre, prop de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa. La seva església parroquial (Sant Martí) és romànica; en depenia el monestir d'Àneu. 88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Escalas, Joan (Illes Balears, s. XVIII) Escultor 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escalas, Joan ( ? , s. XIX – Barcelona, 1896) Compositor i flautista 90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Escalas i Bestard, Rafael (Palma de Mallorca, 1961 - ) Nedador 91 ILLES BALEARS / CATALUNYA - BIOGRAFIA Escalas i Chamení, Fèlix (Palma de Mallorca, 1880 – Barcelona, 1972) Polític i financer. De jove va col·laborar en els periòdics "La Almudaina" i "La Roqueta". Resident a Barcelona, fou vicesecretari de la Cambra de Comerç (1905-19), secretari de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1907-08); vicepresident (1922-24) i professor auxiliar de la Facultat de Dret. El 1919 fou elegit diputat provincial en representació de la Lliga Regionalista i nomenat director del Banc Urquijo Català. Col·laborà en diverses publicacions barcelonines. Durant la República presidí la Cambra de Comerç i la Junta d'Obres del Port, fou procurador a les Corts espanyoles i president de la Generalitat (1935-36). Després de la guerra civil exercí diversos càrrecs al Banco Urquijo i al Banco Hispanoamericano, tornà a presidir la Cambra de Comerç (1954-63) i fou procurador a Corts (1955-62). 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Escalas i Real, Jaume (Palma de Mallorca, 1893 – 1979) Metge i escriptor 94 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Escaldes, les (Alta Cerdanya) Balneari (1.390 m alt) de l'antic mun. de Vilanova de les Escaldes, a l'esquerra del torrent de coma Ermada, al vessant meridional del Carlit. Les aigües, sulfuroses i arsenicals, sorgeixen de diverses fonts, de 18º a 42ºC. Fins al 1821 -que fou construït l'actual establiment- hi hagué vestigis d'unes termes romanes. Abans del tractat dels Pirineus (1659) en tenia cura el consell de Puigcerdà. Adquirí importància al llarg del s. XIX i primera meitat del XX; actualment només subsisteix com a sanatori. La capella, moderna, conserva un retaule gòtic (Mare de Déu del Remei, 1480) del mestre d'Olot. 95 ANDORRA - GEOGRAFIA Escaldes d'Andorra, les (les Escaldes-Engordany, Andorra) Poble 96 ANDORRA - PARRÒQUIA Escaldes-Engordany, les (Andorra) Parròquia: 1.053 m alt, 15.299 hab (1999) 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escaler i Milà, Lambert (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1874 – Barcelona, 1957) Escultor i decorador. Tot i que escriví algunes comèdies, és conegut per les seves personals escultures de terra cuita policromada de gust modernista, un dels símbols més divulgats d'aquest moviment artístic. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escaler i Ullastre, Ramon (Torelló, Osona, 1862 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1893) Dibuixant i comediògraf 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA
100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escales, grau d' (Navés, Solsonès) Accés a l'acinglerada serra de Busa, des de vall d'Ora, a l'indret del monestir de Sant Pere de Graudescales (o de Sant Pere d'Escales). 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escales, pas d' (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Congost de la Noguera Pallaresa en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira), on hi ha el monestir d'Alaó. Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d'Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri (1.300 m alt) a l'est, i pel de l'Espina (1.110 m alt) a l'oest. El congost, un dels més importants dels Pirineus catalans, ha estat modernament (1955) aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d'Escales, de l'ENHER, d'uns 10 km de llargada; la resclosa té 125 m d'alçada, la seva capacitat és de 157 milions de m3, la potència instal·lada és de 50.400 kW/A i la producció mitjana anual de 131.240.000 kWh. 102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escales, pas d' (Vilanova de Meià, Noguera) Veure> Nou, pas. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escales, Ramon d' ( ? , s. XIV – Barcelona, 1398) Eclesiàstic 104 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Escales, serra d' (Conflent) Sector de l'alineació muntanyosa que forma el límit septentrional de la vall de la Castellana i que separa aquesta comarca del Llenguadoc, a l'est del tuc Dormidor. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA
106 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Escaleta, valleta de l' (Benasc, Alta Ribagorça) Vall 107 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Escaletes, punta de les (Benidorm, Marina Baixa) Cap de la costa (o de les Caletes), a l'extrem meridional de la serra Gelada, que tanca per l'oest la badia de Benidorm. 108 ANDORRA - GEOGRAFIA Escalls, pont dels (Andorra) Pont medieval d'Andorra la Vella a Engordany i les Escaldes 109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Escaló (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Antic municipi: 864 m alt, 34,21 km2, unit a l'actual el 1972 110 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Escalona (Tous, Ribera Alta) Despoblat, al sud del terme, poblat encara després del 1609. 111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Escalona, riu d' (País Valencià) Afluent dretà del Xúquer 112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Escalona, sèquia d' (Tous, Canal de Navarrès) Sèquia de la Ribera 113 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Escamilla i Gómez, Salvador (Barcelona, 1931 - 30/mar/2008) Realitzador radiofònic, actor i cantant. Ha actuat en teatre català i ha enregistrat discs de cançó catalana. Ha fet programes radiofònics en català a Ràdio Barcelona, a Ràdio Peninsular de Barcelona i a Ràdio Miramar de Badalona i un espai en català a televisió. El seu programa en català Radioscope assolí una gran popularitat. 115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Escandell i Úbeda, Isidre (València, 1895 - Paterna, Horta, 1940) Polític. Afiliat al PSOE, fou president de l'Agrupació Socialista Valenciana, diputat provincial (1923), vice-president de la diputació de València (1931), diputat a les corts espanyoles en les eleccions del 1931 i el 1936 i secretari de l'Ateneu Mercantil de València (1930). Presidí la Federació Socialista Valenciana (1936-39) i en dirigí el diari "Adelante" del febrer al jul/1937; fou substituït en caure Largo Caballero (maig), la línia del qual seguia. 116 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Escandella (Agost, Alacantí) Caseria, al límit amb el terme de Montfort (Vinalopó Mitjà), dividit en els nuclis d'Escandella Nova i d'Escandella Vella. 117 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Escané (Montanui, Alta Ribagorça) Poble 118 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Escanyé, Frederic (Tuïr, Rosselló, 1833 – Perpinyà, 1906) Advocat i polític. Diputat d'ençà del 1878 i gairebé de manera contínua. Anticlerical, evolucionà del republicanisme de "L'Indépendant" vers el radicalisme.
Anar
a: [ Erm ]
[ Ermengol ] [ Ermes ] [
Ert ]
[ Escala ] [ Escales ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Escala,
l'