A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Erm ]    [ Ermengol ]    [ Ermes ]    [ Ert ]    [ Escala ]    [ Escales ]

Crec que la televisió és força educativa. Quan algú l'encén me'n vaig a llegir un llibre. (Groucho Marx)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Erm, l' (Ròtova, Safor Enclavament (0,13 km2), entre els termes de Palma de Gandia i d'Alfauir.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Erm, l'  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell Veure> Sant Joan de l'Erm.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Erm, l'  (Sant Martí de Tous, Anoia Veure> Sant Pere de l'Erm.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Erm, l'  (Manlleu, Osona)  Barri

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaErmada, coma  (Planoles, Ripollès Vall, a la vall de Ribes, capçalera del torrent Aspre, afluent per la dreta del Rigard. Al capdamunt hi ha el coll de coma Ermada (1.870 m alt), obert a l'oest del puig de coma Ermada (2.045 m alt), punt culminant del massís de Mogrony.

6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ermada, coma  (Alta Cerdanya Vall del massís del Carlit. situada al vessant meridional, drenada pel torrent de coma Ermada, que aflueix al Raür, aigua avall de Vilanova de les Escaldes.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ermedàs  (Garrigàs, Alt Empordà)  Poble (131 m alt), situat a l'interfluvi del Fluvià i la riera d'Alguema. L'església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1093. Amb Vilajoan formà al s XIX un municipi (Ermedàs i Vilajoan). Pertangué a la baronia de Creixell; el 1698 depenia de la batllia reial de Siurana. Recentment hom hi ha trobat restes de materials del s III aC.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ermedàs  (Palafrugell, Baix Empordà)  Llogaret

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ermedàs  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany Veïnat, vora el rec de Sords.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermemir  ( ? , a 888 - d 892)  Bisbe intrús de Girona

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermemir  (Catalunya, s. IX – 916)  Vescomte d'Osona. Actuà al comtat d'Urgell a les ordres de Guifré I de Barcelona, i fou marmessor de Guifré II a la mort d'aquest (911). Sembla que fou el primer vescomte d'Osona.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermemir  ( ? , a 980 - a 1009)  Vescomte d'Osona

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaErmemir Quintilià  (Vic, Osona, s. XI - d 1081)  Canonge de Vic. Gaudí d'un gran prestigi pel seu saber.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermenard  (Catalunya, s IX – s X)  Fill d'Udalard i germà d'un altre Udalard. Apareix documentat el 917. Vassall del comte Sunyer I, li fou encomanada la frontera del Penedès i per aquesta raó apareix alguna vegada amb el títol de marquès. Possiblement era antecessor del vescomte Guitard de Barcelona.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermenegild  ( ? , v. 564 – Tarragona, 585)  Rei visigot usurpador

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengarda  ( ? , ? )  Filla de Borrell II de Barcelona

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengarda  ( ? , s. X - d 1013)  Comtessa de Cerdanya

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengarda  (Catalunya, s. XI)  Dama. Filla de Sunyer de Pallars. Fou germana, per tant, dels comtes Ramon IV de Pallars Jussà i Guillem II de Pallars Sobirà. Es casà amb Guillem de Siarb, vescomte pallarès, antecessor del casal vescomtal de Vilamur.

19 EUROPA - BIOGRAFIA

Ermengarda de Besiers  (Occitània, s. XII - ? , s. XII)  Dama

20 EUROPA - BIOGRAFIA

Ermengarda I de Carcassona  ( ? , s. XI - d 1101)  Comtessa de Carcassona i de Rasès

21 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaErmengarda I de Narbona  (França, s. XII – Perpinyà, 1194)  Vescomtessa de Narbona. Filla d'Eimeric II i dotada de gran intel·ligència i energia, governà sàviament més de cinquanta anys. Frenà els atacs dels senyors veïns i fou àrbitre de plets i disputes. Aplegà al voltant de la seva cort els millors trobadors. Cedí el govern al seu nebot Pere Manrique de Lara (1192) i es retirà a Perpinyà.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol  ( ? , ? )  Nebot d'Ermengol VII d'Urgell

23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ermengol sant  (Aiguatèbia ?, Conflent, s X - al pont de Bar, Alt Urgell, 1035)  Bisbe d'Urgell (1010-35). Iniciador de la construcció de la catedral d'Urgell, va prendre part en diverses accions de recuperació del territori ocupat pels sarraïns (Guissona, primer quart del s XI). Sant i patró de la diòcesi d'Urgell.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol, Bernat  (Catalunya, s. XIV – Barcelona, 1387)  Frare dominicà. Fou mestre a la universitat de Barcelona i a París. El 1360 fou nomenat inquisidor de la província de Tarragona.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol, Bonaventura  (Premià de Dalt, Maresme, s XIX - Catalunya, 1867)  Eclesiàstic. Residí alguns temps als Estats Units. Fou vicari general de la diòcesi de Nova Orleans i de la de Buffalo. Traduí al castellà algunes obres religioses.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol, Joan  ( ? , s. XIV – Perpinyà, 1408)  Bisbe de Barcelona

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol, Pere  (la Guàrdia dels Prats, Montblanc, Conca de Barberà, 1238 - 1304)  Religiós mercedari i sant. Estudià a Cervera i a Vic, i es dedicà algun temps al bandidatge. Ingressà a l'orde de la Mercè (1258), treballà en el rescat de presoners als regnes de Granada, Múrcia i a l'Alger, on s'oferí com a ostatge. Considerat sant, fou aprovat el seu culte el 1686, per Innocenci XI. La seva festa se celebra el 27/abr.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaErmengol I de Pallars  ( ? , s. X – v. 1010)  Comte de Pallars (1008-10)

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol d'Urgell  (Catalunya, 992 – 1231)  Dinastia comtal d'Urgell

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol I d'Urgell "el de Còrdova"  ( ? , s. X - Castillo de Bacar, Còrdova, Andalusia,  1010)  Comte d'Urgell

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol II d'Urgell "el Pelegrí"  ( ? , s. X – 1038)  Comte d'Urgell (1010-35)

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol III d'Urgell "el de Barbastre"  ( ? , s. XI – Barbastre, Aragó, 1066)  Comte d'Urgell

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol IV d'Urgell "el de Gerb"  ( ? , s. XI - Gerb, Noguera, 1092)  Comte d'Urgell

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol V d'Urgell  (Catalunya, s. XI – s. XII)  Comte d'Urgell (1092-1102). Fill d'Ermengol IV. Casat amb Maria Ansúrez, filla de Pedro Ansúrez, senyor de Valladolid, deixà el govern a mans de Guerau II de Cabrera.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol VI d'Urgell "el de Castella"  (Catalunya, s XI – s XII)  Comte d'Urgell (1102-54). Durant la seva minoritat, el seu avi, Pedro Ansúrez, amb Ramon Berenguer III de Barcelona i Alfons I d'Aragó, s'apoderà de Balaguer, que esdevingué capital del comtat. Participà en la conquesta de Saragossa (1118) i de Lleida (1149). Fou un dels artífexs del pacte matrimonial entre Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV de Barcelona.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol VII d'Urgell "el de València"  ( ? , s. XII – Requena, Plana d'Utiel, 1184)  Comte d'Urgell

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaErmengol VIII d'Urgell  (Catalunya, s. XII – 1209)  Comte d'Urgell (1184-1209). Fill d'Ermengol VII. S'imposà als Cabrera d'Àger i als albigesos Castellbó-Foix.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol IX d'Urgell (o Ermengol de Cabrera)  ( ? , s. XII – 1243)  Comte d'Urgell

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol X d'Urgell (o Ermengol de Cabrera)  ( ? , 1260 - Camporrells, Llitera, 1314)  Comte d'Urgell (1267-1314)

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermenguer  (Catalunya, s. VIII – s. IX)  Primer comte d'Empúries. Nomenat pel rei franc Lluís el Pietós, però pertanyent a una nissaga autòctona. En 813 obtingué una victòria en una batalla naval damunt els sarraïns.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermenter (o Emeteri)  ( ? , s. III – s. IV)  Màrtir

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ermer, tuc d'  (Vall d'Aran)  Cim (2.440 m alt)

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermessenda  ( ? , ? )  Muller de Ramon Folc I de Cardona

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermessenda  (Catalunya, s IX - 885/88)  Muller de Sunifred I, comte d'Urgell-Cerdanya i després de Barcelona-Girona i de Narbona. Vídua vers el 848, actuà al costat dels seus fills Guifré el Pelós i Miró I de Conflent i de Rosselló amb el títol de comtessa.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaErmessenda  (Catalunya, v. 1050 – v. 1120)  Senyora dels castells de Beuda i de Montagut (Garrotxa), i després vescomtessa de Besalú pel seu matrimoni (vers el 1075) amb el vescomte Udalard I, que li féu donació nupcial del castell de Mont-ros. Testà el 1119 i féu hereu el seu nét, el vescomte Udalard II.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermessenda  (Catalunya, s. XI)  Dama. Era muller del comte Ramon III de Pallars Jussà. Fill seu fou Ramon IV, també comte.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermessenda  (Catalunya, s XI – s XII)  Dama. Senyora de Beuda i de Montagut, llocs de la Garrotxa. Es casà amb Udalard Bernat, primer vescomte de Besalú, que morí entre 1114 i 1118. Fill seu fou Pere de Udalard, mort abans que el seu pare. Aquesta fou la causa que heretés el vescomtat de Besalú un nét, de nom Udalard. Tingué també una filla, Beatriu, casada amb Ponç Hug de Cervera, la qual rebria anys després el títol vescomtal, ja sota el nom de Bas.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermessenda de Carcassona  (Carcassona ?, França, v 972 - Sant Quirze de Besora, Osona, 1058)  Comtessa de Barcelona. Muller de Ramon Borrell, a qui ajudà a reconstruïr el país després de les incursions d'al-Mugdir. Influí perquè el seu germà Pere fos nomenat bisbe de Girona i l'abat Oliba de Vic. Pel testament del seu marit (mort el 1018), exercí el condomini dels comtats de Barcelona, Girona i Osona durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I, fins al 1023. Dona enèrgica, sabe envoltar-se de bons col·laboradors, com el seu germà Pere, el famós abat Oliba, el jurista Ponç Bofill i Gombau de Besora. Mort el seu fill (1035), fou succeït pel seu nét Ramon Berenguer I, i, durant la seva minoritat, Ermessenda inicià una segona regència damunt els comtats, fins al 1039, any en què, amb motiu de les dissensions sorgides amb el seu nét per l'exercici del govern, es retirà a Girona i hi exercí un domini quasi exclusiu. Amb el matrimoni de Ramon Berenguer I amb Almodis de la Marca (1052) es reproduïren les dissensions, fomentades ara per les ambicions d'Almodis. Ermessenda els féu excomunicar pel papa Víctor II (1056). L'any següent, però, s'establí un pacte pel qual Ermessenda vengué al seu nét els drets que tenia sobre els comtats, es comprometé a fer aixecar l'excomunió i es retirà a Besora.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaErmessenda de Castellbó  (Catalunya, s. XII – 1230)  Vescomtessa de Castellbó (Ermessenda I) i de Cerdanya. Comtessa de Foix. Filla única i hereva d'Arnau I de Castellbó i muller de Roger Bernat II de Foix, amb qui es maridà el 1208 malgrat l'oposició del bisbe i de Ermengol VIII d'Urgell. Fou suspecta, com el seu pare, de catarisme. En morir, el vescomtat de Castellbó i els seus annexos de les valls d'Andorra, Sant Joan Fumat i Cabó, passà als Foix.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermetruit  ( ? , s. X)  Muller de Guadald d'Osona

51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ermita, l'  (Illa, Rosselló)  Barri de la població

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermità de Cabrenc, l'  Pseudònim del poeta Emili Boix.

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ermita de Sant Antoni, l'  (la Vila Joiosa, Marina Baixa)  Caseria

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ermitana, l'  (Peníscola, Baix Maestrat)  Santuari

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Erola, l'  (Castellar de N'Hug, Berguedà)  Raval

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Erola, l'  (Viladrau, Osona)  Santuari

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaErola, l'  (Tordera, Maresme)  Santuari

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Eroles  (Tremp, Pallars Jussà)  Poble de l'antic municipi de Fígols de la Conca

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eroles, baró d'  Veure> Ibàñez-Cuevas i de Valonga, Joaquim d'.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Eroles, baronia d'  (Catalunya Jurisdicció senyorial. El primer titular conegut fou Dod (1070). Posteriorment, la baronia va passar als Eroles, als Queralt, als Vilanova, als Borrell, als Ibáñez-Cuevas, marquesos de la Cañada-Ibáñez, i, finalment, als Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlés.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Erols  (Llambilles, Gironès Veïnat, al nord del poble, al límit amb el terme de Quart. La seva església i santuari de la Mare de Déu de la Pietat té l'origen probablement al s XII.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Erols  (Castellar de N'Hug, Berguedà)  Despoblat i masia

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eromir  (Tàrrega, s. XIV - ? , XIV)  Pelegrí

64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Erta  (el Malpàs, Alta Ribagorça)  Poble

65 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaErts  (la Maçana, Andorra (o Ercs) Poble (1.340 m alt) de la parròquia, a la confluència del riu de Pal amb el d'Arinsal, el qual és conegut, també, fins a la seva unió amb la ribera d'Ordino, com a riera Erts.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ervigi Marc  ( ? , a 975 - d 1009)  Jurista

67 CATALUNYA - CULTURA

ESAB  Sigla de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona.

119 CATALUNYA - EMPRESA

ESADE  Sigla de l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esbarsavina  (Hortoneda de la Conca, Pallars Jussà)  Veure> Herba-savina

69 CATALUNYA - CULTURA

Esbart Dansaire de Rubí  (Rubí, Vallès Occidental, 1923 - )  Grup de dansa catalana. Fundat a l'empar del Casal parroquial. Des del 1952 emprengué una tasca de renovació de la dansa tradicional, instituint una manera de ballar i cercant l'establiment de la dansa teatral, fent ús de la moderna escenografia però sense trair l'autenticitat dels documents. A partir del 1964 oferí un gran nombre de ballades a tot Catalunya i a l'estranger, presentant els balls tradicionals amb una gran atenció a les exigències escèniques i cercant la creació de noves coreografies. L'any 1979 col·laborà a la reconstrucció dels cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, que després presentà com a primícia mundial, acompanyat per l'Escolania de Montserrat i pel conjunt Ars Musicae d'instruments antics. L'any 1980 aconseguí de fer la presentació de tot un espectacle de dansa catalana al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

70 CATALUNYA - LITERATURA

Esbart de Vic  (Vic, Osona, 1867 – 1879)  Grup de joves poetes

71 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaEsbart Verdaguer  (Barcelona, 1945 - )  Agrupació folklòrica

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esberard, Joan Ferran  (Barcelona, 1843 - Rio de Janeiro, Brasil, 1897)  Eclesiàstic

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esblada  (Querol, Alt Camp Poble, situat a la dreta del torrent d'Esblada, al vessant occidental de la serra de Brufaganya, on neix el torrent, que aflueix al Gaià, per l'esquerra, prop de Querol. L'església parroquial (Sant Jaume) depèn de la de Querol.

74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Esbrí  (la Pobla Llarga, Ribera Alta Caseria.

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Escàbia, penya d'  (Begís / el Toro, Alt Palància Cim (1.326 m alt) de la serra del Toro. Forma un alt espadat al peu del qual es forma el Palància, per la confluència de diverses rambles.

76 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Escacs d'amor  (País Valencià, s. XV)  Debat poètic

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escadarcs  (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya Poble (1.150 m alt) de l'antic mun. d'Urtx, a la dreta de la riera d'Alp. La seva església parroquial depèn de la d'Estoll.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escaiola, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, s. XIX)  Terrisser

79 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaEscaire, l'  (Barcelona, 1979 - )  Revista trimestral

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escala, Guillem de l'  (Catalunya, s XII - s XIII)  Cavaller de Pere I el Catòlic. Quan el rei rebé, pel des/1212, la visita del comte Ramon VI de Tolosa, que li demanava reforç urgent davant la croada invasora, trameté tot seguit unes primeres tropes manades per Guillem, abans de posar-se en camí les que comandaria el mateix monarca.

81 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàEscala, l'  (Alt Empordà Municipi

82 CATALUNYA - ART

Escaladei  (la Morera de Montsant, Priorat Cartoixa, creada el 1163

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escaladei, riuet d'  (Priorat)  Curs d'aigua de la comarca

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escalambre i Neyra, Josep  (Alacant, 1836 – Còrdova, Andalusia, 1889)  Escriptor. És autor de diversos assaigs com Filosofía moral, La mujer i Dignificación de la mujer, por el cristianismo, i de novel·les com El juguete de Ricardo (1888).

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscalante i Feo, Eduard  (València, 1854 – 1921)  Autor teatral

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escalante i Mateu, Eduard  (el Cabanyal, València, 1834 – València, 1895)  Autor teatral

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escalarre  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)  Poble (993 m alt), a la vall d'Àneu, situat a l'esquerra del riu d'Unarre, prop de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa. La seva església parroquial (Sant Martí) és romànica; en depenia el monestir d'Àneu.

88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Escalas, Joan  (Illes Balears, s. XVIII)  Escultor

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escalas, Joan  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1896)  Compositor i flautista

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Escalas i Bestard, Rafael  (Palma de Mallorca, 1961 - )  Nedador

91 ILLES BALEARS / CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escalas i Chamení, Fèlix  (Palma de Mallorca, 1880 – Barcelona, 1972)  Polític i financer. De jove va col·laborar en els periòdics "La Almudaina" i "La Roqueta". Resident a Barcelona, fou vicesecretari de la Cambra de Comerç (1905-19), secretari de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1907-08); vicepresident (1922-24) i professor auxiliar de la Facultat de Dret. El 1919 fou elegit diputat provincial en representació de la Lliga Regionalista i nomenat director del Banc Urquijo Català. Col·laborà en diverses publicacions barcelonines. Durant la República presidí la Cambra de Comerç i la Junta d'Obres del Port, fou procurador a les Corts espanyoles i president de la Generalitat (1935-36). Després de la guerra civil exercí diversos càrrecs al Banco Urquijo i al Banco Hispanoamericano, tornà a presidir la Cambra de Comerç (1954-63) i fou procurador a Corts (1955-62).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEscalas i Llimona, Romà  (Barcelona, 1945 - )  Intèrpret

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Escalas i Real, Jaume  (Palma de Mallorca, 1893 – 1979)  Metge i escriptor

94 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Escaldes, les  (Alta Cerdanya Balneari (1.390 m alt) de l'antic mun. de Vilanova de les Escaldes, a l'esquerra del torrent de coma Ermada, al vessant meridional del Carlit. Les aigües, sulfuroses i arsenicals, sorgeixen de diverses fonts, de 18º a 42ºC. Fins al 1821 -que fou construït l'actual establiment- hi hagué vestigis d'unes termes romanes. Abans del tractat dels Pirineus (1659) en tenia cura el consell de Puigcerdà. Adquirí importància al llarg del s. XIX i primera meitat del XX; actualment només subsisteix com a sanatori. La capella, moderna, conserva un retaule gòtic (Mare de Déu del Remei, 1480) del mestre d'Olot.

95 ANDORRA - GEOGRAFIA

Escaldes d'Andorra, les  (les Escaldes-Engordany, Andorra Poble

96 ANDORRA - PARRÒQUIA

Escaldes-Engordany, les  (Andorra Parròquia: 1.053 m alt, 15.299 hab (1999)

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escaler i Milà, Lambert  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1874 – Barcelona, 1957)  Escultor i decorador. Tot i que escriví algunes comèdies, és conegut per les seves personals escultures de terra cuita policromada de gust modernista, un dels símbols més divulgats d'aquest moviment artístic.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escaler i Ullastre, Ramon  (Torelló, Osona, 1862 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1893)  Dibuixant i comediògraf

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEscales  (Oix, Garrotxa)  Antiga parròquia i actual santuari

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escales, grau d'  (Navés, Solsonès Accés a l'acinglerada serra de Busa, des de vall d'Ora, a l'indret del monestir de Sant Pere de Graudescales (o de Sant Pere d'Escales).

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escales, pas d'  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Congost de la Noguera Pallaresa en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira), on hi ha el monestir d'Alaó. Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d'Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri (1.300 m alt) a l'est, i pel de l'Espina (1.110 m alt) a l'oest. El congost, un dels més importants dels Pirineus catalans, ha estat modernament (1955) aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d'Escales, de l'ENHER, d'uns 10 km de llargada; la resclosa té 125 m d'alçada, la seva capacitat és de 157 milions de m3, la potència instal·lada és de 50.400 kW/A i la producció mitjana anual de 131.240.000 kWh.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escales, pas d'  (Vilanova de Meià, Noguera Veure> Nou, pas.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escales, Ramon d'  ( ? , s. XIV – Barcelona, 1398)  Eclesiàstic

104 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Escales, serra d'  (Conflent Sector de l'alineació muntanyosa que forma el límit septentrional de la vall de la Castellana i que separa aquesta comarca del Llenguadoc, a l'est del tuc Dormidor.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEscaleta, port d'Era  (Vall d'Aran Coll (2.396 m alt) de la línia de crestes que separa les valls d'Aran i de la Pica (Comenge), entre el port de la Picada i el tuc d'Era Escaleta o tuc d'Es Crabirols (2.466 m alt).

106 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Escaleta, valleta de l'  (Benasc, Alta Ribagorça)  Vall

107 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Escaletes, punta de les  (Benidorm, Marina Baixa Cap de la costa (o de les Caletes), a l'extrem meridional de la serra Gelada, que tanca per l'oest la badia de Benidorm.

108 ANDORRA - GEOGRAFIA

Escalls, pont dels  (Andorra)  Pont medieval d'Andorra la Vella a Engordany i les Escaldes

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escaló  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà Antic municipi: 864 m alt, 34,21 km2, unit a l'actual el 1972

110 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Escalona  (Tous, Ribera Alta Despoblat, al sud del terme, poblat encara després del 1609.

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Escalona, riu d'  (País Valencià)  Afluent dretà del Xúquer

112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Escalona, sèquia d'  (Tous, Canal de Navarrès)  Sèquia de la Ribera

113 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaEscalons, els  (Llíria, Camp de Túria)  Poblat de l'edat del bronze

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escamilla i Gómez, Salvador  (Barcelona, 1931 - 30/mar/2008)  Realitzador radiofònic, actor i cantant. Ha actuat en teatre català i ha enregistrat discs de cançó catalana. Ha fet programes radiofònics en català a Ràdio Barcelona, a Ràdio Peninsular de Barcelona i a Ràdio Miramar de Badalona i un espai en català a televisió. El seu programa en català Radioscope assolí una gran popularitat.

115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escandell i Úbeda, Isidre  (València, 1895 - Paterna, Horta, 1940)  Polític. Afiliat al PSOE, fou president de l'Agrupació Socialista Valenciana, diputat provincial (1923), vice-president de la diputació de València (1931), diputat a les corts espanyoles en les eleccions del 1931 i el 1936 i secretari de l'Ateneu Mercantil de València (1930). Presidí la Federació Socialista Valenciana (1936-39) i en dirigí el diari "Adelante" del febrer al jul/1937; fou substituït en caure Largo Caballero (maig), la línia del qual seguia.

116 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Escandella  (Agost, Alacantí Caseria, al límit amb el terme de Montfort (Vinalopó Mitjà), dividit en els nuclis d'Escandella Nova i d'Escandella Vella.

117 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Escané  (Montanui, Alta Ribagorça)  Poble

118 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Escanyé, Frederic  (Tuïr, Rosselló, 1833 – Perpinyà, 1906)  Advocat i polític. Diputat d'ençà del 1878 i gairebé de manera contínua. Anticlerical, evolucionà del republicanisme de "L'Indépendant" vers el radicalisme.

Anar a:    Erm ]    [ Ermengol ]    [ Ermes ]    [ Ert ]    [ Escala ]    [ Escales ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans