|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Fau ] [ Fav ] [ Fe ] [ Fed ] [ Federació L ] [ Fei ] Des de Fau, el fins a Felipnèria de la Immaculada Concepció
1 CAT GEO Fau, el (Albanyà, Alt Empordà) Santuari 2 VAL BIO Faulí, Salvador (València, s. XVIII - d 1813) Llibreter i impressor 3 CAT BIO Faulí i Olivella, Josep (Barcelona, 8/set/1932 - ) Periodista i crític literari. Ha col·laborat en diverses publicacions, principalment al "Diario de Barcelona" i ha estat director del diari "Avui". Ha publicat Calaix de crític (1973), L'interludi tràgic 1939-1975 (1981) i Diccionari de catalans de ficció (1995). Creu de Sant Jordi. 4 VAL BIO Fauquet i Verde, Joan (Énguera, Canal de Navarrès, s. XVII – Elx, Baix Vinalopó, 1719) Arquitecte. Des del 1677 està documentat a Elx, on dirigí les obres de l'església de Santa Maria com a successor del mestre Pere Quintana (1681). També dirigí la construcció de l'església de les Agustines d'Almansa. 5 VAL MUN Faura (Camp de Morvedre) Municipi: 27 m alt, 1,6 km2, 2.847 hab (1999) 6 VAL HIS Faura, comtat de (País Valencià) Títol senyorial, concedit el 1647 a Carles de Vila-rasa i Mercader
8 CAT BIO Faura i Sans, Marià (Barcelona, 1883 – 1941) Sacerdot i geòleg. Cursà estudis a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid, on va doctorar-se (1912). Fou professor al Seminari Conciliar, a la Universitat i a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona. Des del 1917, i fins a la seva dissolució (1924), fou director del Servei del Mapa Geològic de Catalunya, dependent de la Mancomunitat. Director de la secció de paleontologia del Museu Municipal de Ciències Naturals de Barcelona (1919-22). Dirigí l'Observatori de Viella (Vall d'Aran). Foren notables les seves recerques espeleològiques, els treballs de repoblació piscícola dels llacs del Pirineu i els reculls de minerals, roques i fòssils de tot Catalunya. Realitzà importants descobriments paleontològics, com és el de les restes d'un elefant d'una espècie nova a Pedralbes (1922), que feren que Lambert li dediqués el gènere fauraster i que el seu nom figurés en catorze espècies i varietats paleontològiques. Publicà un gran nombre de treballs sobre ciències naturals, entre els quals cal destacar Sota terra (1909) o La espoleología de Cataluña (1926). 9 CAT BIO Fauria, Pere Pau ( ? , s. XVII) Eclesiàstic i jurista 10 CAT BIO Faus i Condomines, Josep (Prullans, Baixa Cerdanya, 1866 – Barcelona, 1938) Jurista i notari 11 CAT BIO Faus i Esteve, Ramon (Guissona, Segarra, 1902 – Barcelona, 1987) Jurista i notari. Degà del Col·legi de Notaris (1951-60) i especialista en dret matrimonial, publicà un nombre ingent de treballs sobre aquesta especialitat. 12 CAT BIO Faus i Pascuchi, Francesc (Barcelona, 1931 - ) Escriptor. Fill de Ramon Faus i Esteve; llicenciat en dret i sacerdot de l'Opus Dei. El viatge (1960), de difícil simbologia, influït per Riba, Hölderlin i Espriu, vol explicar l'aventura de l'home cap a Déu. 13 CAT GEO Favà (Cabó, Alt Urgell) Masia 14 NOR BIO Fava, Guillem (Perpinyà, s. XIII - Tunis ?, Tunísia, v 1307) Comerciant 15 VAL GEO Favanella (Onil, Alcoià) Llogaret 16 BAL GEO Favar, son (Capdepera, Mallorca Oriental) Possessió 17 VAL HIS Favara (Horta) Antiga alqueria islàmica, que donà nom a la sèquia de Favara, que pren l'aigua al Túria, per la dreta, a l'assut de Favara, dins el terme de Quart de Poblet, travessa els de Mislata, València (on rega les hortes contigües als ravals meridionals) i el sector meridional de l'Horta, fins a Catarroja i Albal. Jaume I la donà a la ciutat el 1239. El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà. 18
FRA ART Favara,
sepulcre de
(Favara de Matarranya, Matarranya)
Sepulcre romà en forma de temple, molt ben conservat, situat 1 km a l'oest
del poble. Dedicat a Luci Emili Lupus i conegut popularment amb el nom de
Casa dels Moros. Probablement és obra del s. II dC. Té un pòrtic
20 FRA MUN Favara de Matarranya (Matarranya) Municipi: 240 m alt, 105,8 km2, 1.225 hab (1999) 21 VAL GEO Favara de Pego (Pego, Marina Alta) Llogaret 22 VAL GEO Favareta (Ribera Baixa) Veure> Favara de la Ribera. 23 BAL GEO Favàritx (Maó, Menorca) Sector de tramuntana del terme 24 NOR GEO Favars (Prada, Conflent) Veure> Sagristia, la. 25 CAT BIO Faveran, Enric de (Occitània ?, s. XIII – Girona ?, s. XIV) Arquitecte. Treballà a les catedrals de Narbona i de Girona. En aquesta dirigí les obres fins al 1321, data en que fou succeït al càrrec pel seu germà Jaume, amb el qual col·laborà. 26 CAT BIO Faveran, Jaume de (Occitània ? , s. XIII – Girona ?, s. XIV) Mestre d'obres i escultor 27 CAT BIO Favi, Marcel·lí (Tarragona, s. II - ? , s. III) Escriptor 28 VAL BIO Fayos i Antoni, Francesc (València, 1848 – Barcelona, 1904) Escriptor 29 BAL BIO Fe, Joan (Illes Balears, s. XVI – Manacor, Mallorca Oriental, 1605) Franciscà. Participà, com a religiós adjunt a les forces navals, a la batalla de Lepant. Deixà escrits referents a la història de Mallorca dels s. XII al XVI. 30 BAL PUB Fe, La (Palma de Mallorca, gen/1844 - fi 1844) Revista religiosa, política i literària. Apareguda sota la direcció de Josep M. Quadrado, que en fou el principal col·laborador. Seguí, en general, el tradicionalisme filosòfic del vescomte de Bonald.
32 CAT LIT Febre d'Or, La (Catalunya, 1890 – 1893) Novel·la de Narcís Oller 33 CAT HIS Febre d'Or, la (Catalunya, 1875 – 1885) Període 34 CAT BIO Febrer, Andreu (Vic, Osona, 1375/80 - 1437/44) Poeta 35 CAT BIO Febrer, Isidre ( ? , s. XVIII) Frare franciscà 36 VAL CUL Febrer, Jaume (País Valencià, s. XVII) Personatge imaginari 37 CAT BIO Febrer, Jaume ( ? , s. XIII) Escriptor 38 CAT BIO Febrer, Joan ( ? , s. XIV) Diplomàtic 39 BAL BIO Febrer, Tomàs (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1772) Frare dominicà. És autor de dos extensos tractats inèdits, un dels quals és la història del famós convent de Sant Domènec de Palma. 40 VAL BIO Febrer i Carbó, Joaquim (Benicarló, Baix Maestrat, 1893 – Barcelona, 1970) Meteoròleg, astrònom i matemàtic. Treballà a l'Observatori Fabra, del qual esdevingué director (1958), i al Servei Meteorològic de Catalunya. Féu molts estudis pluviomètrics i sondeigs atmosfèrics. Des del 1931 fins al 1963 fou catedràtic de física a la Universitat de Barcelona. Va estar president de la Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica. Publicà Atlas pluviométrico de Cataluña, premiat el 1930; Meteorología. Lecciones de astronomía elemental (1946), i Lecciones de cosmografía, les dues darreres en col·laboració. 41 BAL BIO Febrer i Cardona, Antoni (Maó, Menorca, 1761 – 1841) Gramàtic i escriptor. Autor d'un Diccionari menorquí- espanyol- francès- llatí i de nombroses gramàtiques, fou un lingüista innovador i cartesià. Tot i que en la seva obra parla de la llengua menorquina, no ignora la unitat lingüística de les terres catalanes. 42 CAT BIO Febrer i d'Armenteres, Francesc (Vic, Osona, 1851 – 1890) Escriptor i numismàtic 43 CAT BIO Febrers, Andreu (Manresa, Bages, 1734 – Gènova, Itàlia, 1790) Missioner jesuïta i lingüista
46 CAT EMP FECSA Sigla de les Forces Elèctriques de Catalunya SA 47 CAT BIO Fedanci ( ? , s. IX – s. X) Vicari del comte Guifré 48 CAT POL Federació Agrícola Catalano-Balear (Barcelona, feb/1899 – d 1923) Organisme que agrupà les cambres agrícoles de Catalunya i les Illes Balears. Fou creada a instàncies de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i el 1903 participà activament en la constitució de la Unión Agraria Española, que volgué reunir diferents federacions regionals agràries. Celebrà congressos anuals regulars fins al 1923 i estigué presidida, successivament, pel marquès de Camps, Manuel Raventós, Ignasi Girona, etc. 109 PAI POL Federació Anarquista Ibèrica (FAI) (el Saler de València, Horta, jul/1927 - ) Organització anarquista. Creat amb la pretensió de reunir tots els grups anarquistes de la península Ibèrica i el ferm propòsit de controlar l'ortodòxia anarquista, sobretot l'antipoliticisme de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Tanmateix, la FAI fracassà en la temptativa d'aplegar totes les tendències anarquistes i trobà també moltes dificultats a mantenir la unitat entre les diferents federacions regionals. Cap al final de la guerra civil s'unificà, de fet, amb la CNT i, un cop acabada aquella, s'integrà en el Moviment Llibertari espanyol. De 1930 a 1939, els seus afiliats tingueren un òrgan de premsa oficial, "Tierra y Libertad", que havia estat una de les primeres publicacions anarco-sindicalistes del país. 49 BAL POL Federació Balear de Sabaters (Illes Balears, 1915 – 1936) Organització dels obrers del calçat, creada a instàncies de Llorenç Bisbal i de la societat La Igualdad, de Palma de Mallorca. El seu primer congrés (pel mar/1915) reuní a Alaró 28 delegats. Hom pretenia especialment la jornada de vuit hores i l'abolició del treball a preu fet; però es desféu aviat, incapaç de resistir la rebaixa de preus imposada per la patronal. Fou refeta en 1919-20, i no aconseguí tampoc cap estrategia sindical comuna. 50 CAT EMP Federació Catalana de Cine-clubs (Catalunya, 1982 - ) Entitat
52 CAT CUL Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC) (Catalunya, 1982 - ) Grup d'entitats 53 CAT ESP Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (Catalunya, 1977 - ) Organisme 54 CAT POL Federació Comunista Catalano-Balear (Catalunya, 1924 – 1935) Organització política 55 VAL POL Federació Comunista de Llevant (País Valencià, 1923 – 1936) Organisme. Reuní els grups comunistes del País Valencià i Múrcia, creat com a organització regional del PCE. Julià Gorkin i Hilari Arlandis en foren inicialment els dirigents més importants. Durant la guerra civil tingué "Frente Rojo" com a òrgan de premsa. 56 CAT POL Federació d'Associacions Cristianes de Pares d'Alumnes (Catalunya, s. XX - ) Organisme que agrupa unes 230 associacions de pares d'alumnes d'escoles cristianes de Catalunya. El seu àmbit escolar d'implantació és l'ensenyament primari i el secundari de les escoles cristianes. Agrupa i representa les associacions adherides davant dels organismes superiors de la comunitat educativa. Realitza, a més, una tasca d'informació, formació, assessorament i defensa de les associacions federades. 57 CAT POL Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) (Catalunya, 1978 - ) Organisme 58 CAT POL Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya (FAPAES) (Catalunya, 1973 - ) Organisme 59 CAT POL Federació d'Associacions de Veïns (Barcelona, 1975 - ) Organisme 60 CAT POL Federació de Cooperatives de Catalunya (Catalunya, 1920 – 1938) Entitat 61 VAL POL Federació de Cooperatives Valencianes (País Valencià, 1913 – 1921) Organisme 62 CAT POL Federació de Joves Cristians de Catalunya (FEJOC) (Catalunya, 1931 – 1939) Moviment juvenil 63 CAT POL Federació de la Premsa Catalano-Balear (Catalunya, 1923 – 1934) Entitat periodística. Fundada per iniciativa de l'Associació de la Premsa Diària de Barcelona. Tingué més de vint associacions adherides. Pretenia de representar professionalment tots els periodistes que actuaven a Catalunya i a les Balears. Creà uns serveis assistencials, celebrà congressos i edità un butlletí.
65 CAT POL Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC) (Catalunya, ago/1936 – 1939) Organisme constituït d'acord amb el decret de Sindicació Obligatòria, de la Generalitat de Catalunya, per la fusió de la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya i Unió de Sindicats i Pagesos de Catalunya. 66 BAL POL Federació de Societats Obreres de Balears (Illes Balears, abr/1903 – 1925) Organització que pretengué de reunir la majoria dels sindicats obrers de les Illes, creada a instàncies dels socialistes mallorquins. De fet només agrupà seccions de Palma de Mallorca (18 societats i uns 1.500 obrers el 1900), i fou una continuació de la Federació Local, fundada el 1893. A partir del 1919 adoptà el nom de Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble, i, mantenint-se al marge de la UGT i la CNT, reuní, en 1919-22, un elevat percentatge dels obrers ciutadans (entre 3.000 i 4.500). El 1922 els socialistes aconseguiren l'expulsió dels comunistes i cenetistes, i el 1925 la convertiren en la Unió General de Treballadors de Balears. 67 CAT POL Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) (Barcelona, 1881 - ? ) Organització 68 CAT POL Federació Democràtica Nacionalista (Catalunya, 2/feb/1919 - 1922) Organització política. Fundada per Francesc Macià. Intentà ser una alternativa a la Lliga Regionalista, però la crisi social desencadenada per la vaga de La Canadenca frustrà l'èxit del grup. Fou, tanmateix, l'antecedent immediat d'Estat Català. 69 CAT ESP Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) (Catalunya, s. XX - ) Òrgan 70 CAT POL Federació Local de Sindicats d'Oposició de Sabadell (Sabadell, Vallès Occidental, 1933 – 1936) Organització 71 VAL POL Federació Local de Sindicats d'Oposició de València (València, 1933 – 1936) Organisme 72 CAT POL Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) (Barcelona, 1932 - ? ) Organització 73 CAT POL Federació Obrera Catalana (FOC) (Catalunya, 1932 – 1939) Central sindical 74 BAL POL Federació Obrera de Menorca (FOM) (Menorca, mar/1918 – mar/1930) Organització sindical que reuní la majoria dels obrers de l'illa. Creada sota l'impuls del socialista Lluc Pons i Castell. El seu quart congrès (es Castell, nov/1922) decidí per majoria l'ingrés dins la CNT, després de la retirada dels partidaris de la UGT. Posteriorment, sota la influència de Víctor Rotger, s'adscriví a la UGT de Balears.
76 CAT POL Federació Obrera d'Unitat Sindical (FOUS) (Barcelona, mai/1936 – set/1936) Central sindical, creada pels sindicats influïts pel POUM. Intentà de promoure una lluita reivindicativa basada en la formació de fronts únics sindicals, coordinant l'acció, al Principat, de totes les organitzacions sindicals d'una determinada indústria. Defensà també la unió entre la UGT i la CNT. Amb especial força a Lleida, Balaguer, Tàrrega i Tarragona, afirmà tenir uns 60.000 afiliats. El seu secretari general fou Andreu Nin. El 1936 es dissolgué i entrà a la UGT catalana. 77 CAT POL Federació Patronal de Catalunya (Catalunya, 1919 – 1923) Organització sindical patronal 78 NOR CUL Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes (Catalunya Nord, 1980 - ) Associació 79 BAL POL Federació Regional del Treball de Mallorca (Illes Balears, 1920 – 1922) Organització obrera 80 CAT POL Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors (Barcelona, 1870 - ? ) Organització 81 VAL POL Federació Regional Llevantina Veure> Federació Comunista de Llevant 82 CAT CUL Federació Sardanista de Catalunya (Barcelona, 1990 - ) Associació cultural 83 NOR CUL Federació Sardanista del Rosselló (Catalunya Nord, 1976 - ) Associació cultural 84 BAL POL Federació Socialista Balear (Illes Balears, mai/1932 - 1936) Organització que agrupà els socialistes de les Illes afiliats al PSOE. Després d'un primer intent en 1913-15, que reuní només grups de Mallorca, es constituí definitivament amb 16 agrupacions (el 1933 foren 20). Celebrà quatre congressos fins al jul/1936, i els d'abril-maig de 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes i els caballeristes. El seu primer president havia estat Llorenç Bisbal. Tingué com a òrgan de premsa el setmanari "El Obrero Balear".
86 NOR POL Federació Socialista dels Pirineus Orientals (Perpinyà, 1895 – s. XX) Federació creada per a solidaritzar-se amb les reivindicacions dels partits obrers francesos i dels congressos socialistes internacionals. S'adherí al Parti Ouvrier, de Jules Guesde. El seu òrgan fou "Le Républicain". 87 CAT PUB Federación, La (Barcelona, 1/ago/1869 - 3/gen/1874) Setmanari obrer. Fou l'òrgan del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona i, fundat per Farga i Pellicer, Sentiñón, Emili Hugas, etc, aviat acceptà el programa de la Primera Internacional i en fou el principal divulgador a la Península. Comptà amb la col·laboració de García Viñas, Trinidad Soriano, Alonso Marselau, etc. 88 CAT PUB Federalista, El (Barcelona, 24/oct/1868 – mar/1869) Periòdic bisetmanal en castellà. Sortí com a òrgan del Club dels Federalistes. Demanà la república federal amb llibertat d'ensenyament, d'impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics. Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites. Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme. 89 FRA GEO Feixa, la (Serradui, Baixa Ribagorça) Santuari 90 CAT GEO Feixes (Orpí, Anoia) Caseria 91 CAT GEO Feixes, les (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) Veure> Sant Iscle de les Feixes. 92 CAT CUL FEJOC Sigla de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. 93 BAL MUN Felanitx (Mallorca Oriental) Municipi: 151 m alt, 169,8 km2, 14.900 hab (1999) 94 CAT GEO Felià, riu de (Pallars Jussà) Veure> Filià, riu de. 95 CAT BIO Felícia d'Urgell ( ? , ? ) Filla d'Ermengol III d'Urgell 99 EST BIO Felip I de Catalunya-Aragó Veure> Felip II. 100 EST BIO Felip II de Catalunya-Aragó Veure> Felip III. 101 EST BIO Felip III de Catalunya-Aragó Veure> Felip IV. 102 EST BIO Felip IV de Catalunya-Aragó Veure> Felip V. 103 EUR BIO Felip III de França "l'Ardit" (Poissy, França, 1245 – Perpinyà, 1285) Rei de França (1270-85) 96 EST BIO Felip II (Valladolid, Castella, 1527 - El Escorial, Madrid, 1598) Rei de Catalunya-Aragó (Felip I) (1556-98). Fill de Carles I i de l'emperadriu Isabel de Portugal. De caràcter retret i reservat, tenia una sòlida formació i una completa educació, però molt centrada en el món castellà. Fou regent els anys 1543 i 1551. Degut a la puixança de Selim II i dels pirates barbarescos va participar a la Santa Lliga, que culminà amb la victòria a la batalla de Lepant (1571). La rivalitat amb Isabel d'Anglaterra ocasionà la desfeta de l'Armada Invencible. Per a reprimir la insurrecció dels Països Baixos va enviar-hi entre altres a Lluís de Requesens. No li van mancar tampoc conflictes interns, com el que va esquitxar el seu secretari Antonio Pérez. Econòmicament, va arribar a veritables bancarrotes (1557, 1575 i 1596) degut a l'elevada despesa militar i malgrat el flux continu de plata americana i l'augment dels impostos. El desastre estava a la vista i tan sols la inèrcia mantenia dret el gegant amb peus de fang que era la monarquia castellana del s. XVI.
98 EST BIO Felip IV (Valladolid, Castella, 1605 – Madrid, 1665) Rei de Catalunya-Aragó (Felip III) (1621-65) 104 EST BIO Felip V (Versalles, França, 1683 – Madrid, 1746) Rei de Catalunya-Aragó (Felip IV) (1700-05) i d'Espanya (1713-46). Fill segon del gran delfí de França, Lluís, i nèt de Lluís XIV de França. Fou nomenat rei de la corona hispana pel darrer Àustria, Carles II. L'arxiduc Carles d'Àustria amb el suport de la Gran Aliança (Anglaterra i Holanda, i posteriorment Savoia i Portugal), acudí a rescatar la corona per les armes. Tots els territoris de l'antiga corona catalano-aragonesa, temerosos de la política centralitzadora dels Borbons, també se li uniren, i començà així l'anomenada Guerra de Successió. Després de la batalla d'Almansa (1707), Felip V suprimí les constitucions del País Valencià i Aragó i hi aplicà els decrets de Nova Planta, que els subjectaven a les lleis de Castella. La mort de l'emperador d'Àustria i la consegüent pujada al tron de Carles féu que les potències aliades l'abandonessin i ell mateix es desentengués del Principat; el tractat d'Utrecht (1713) segellà la pau i Catalunya, abandonada per tothom, sucumbi el 1714, i l'any següent Mallorca. Immediatament hi foren suprimides les institucions pròpies i aplicat el decret de Nova Planta, i els Països Catalans foren sotmesos a un règim militar. Empés per Isabel de Parma, la segona esposa, intentà la conquesta de Sardenya i Sicília, però les potències europees, reunides en la Quàdruple Aliança (1720), l'obligaren a firmar la pau de Cambrai i a restituir les terres conquerides, tot i que amb els pactes de Família obtingué Nàpols, Sicília, Parma, Piacenza i Guastalla per als fills tinguts amb Isabel. Amb l'esperança de pujar al tron de França, abdicà en el seu primogènit, però la mort d'aquest el féu tornar al tron. El regnat de Felip V significà la introducció als seus estats d'un absolutisme centralista com el francès. 105 NOR BIO Felip de Mallorca (Perpinyà, 1288 – Nàpols, Itàlia, v 1340) Infant de Mallorca 106 CAT BIO Felip i Arbó, Ermengol (Barcelona, 1889 – 1969) Missioner evangèlic 107 VAL BIO Felipe, Joan (País Valencià, s. XVII) Gravador 108 CAT CUL Felipnèria de la Immaculada Concepció (Vic, Osona, 1849 - ? ) Membre de l'institut religiós
Des de Fau, el fins a Felipnèria de la Immaculada Concepció l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Fau ] [ Fav ] [ Fe ] [ Fed ] [ Federació L ] [ Fei ]
|
|
|
