|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Fau,
el
Santuari del mun. d'Albanyà (Alt Empordà)
|
C |
G |
|
2
|
Faulí,
Salvador
(València, s. XVIII - d 1813)
Llibreter i impressor |
V |
B |
|
3
|
Faulí
i Olivella, Josep
(Barcelona, 8/set/1932 - )
Periodista i crític literari. Ha col·laborat en diverses publicacions, principalment al
"Diario de Barcelona" i ha estat director del diari
"Avui". Ha publicat Calaix de crític (1973),
L'interludi tràgic 1939-1975 (1981) i Diccionari de catalans de ficció (1995).
Creu de Sant Jordi. |
C |
B |
|
4
|
Fauquet
i Verde, Joan
(Énguera, Canal de Navarrès, s. XVII – Elx, Baix Vinalopó, 1719)
Arquitecte |
V |
B |
|
5
|
Faura
Municipi del Camp de Morvedre: 27 m alt, 1,6 km2, 2.847 hab
(1999) |
V |
M |
|
6
|
Faura,
comtat de
Títol senyorial del País Valencià, concedit el 1647 a Carles de
Vila-rasa i Mercader |
V |
H |
|
7
|
Faura
i Prat, Frederic
(Artès, Bages, 1840 – Manila, Filipines, 1897)
Meteoròleg i eclesiàstic |
C |
B |
|
8
|
Faura
i Sans, Marià
(Barcelona, 1883 – 1941)
Paleontòleg i geòleg |
C |
B |
|
9
|
Fauria,
Pere Pau
( ? , s. XVII)
Eclesiàstic i jurista |
C |
B |
|
10
|
Faus
i Condomines, Josep
(Prullans, Baixa Cerdanya, 1866 – Barcelona, 1938)
Jurista i notari |
C |
B |
|
11
|
Faus
i Esteve, Ramon
(Guissona, Segarra, 1902 –
Barcelona, 1987)
Jurista i notari. Degà del Col·legi de Notaris (1951-60) i especialista en dret matrimonial, publicà un nombre ingent de treballs sobre aquesta especialitat. |
C |
B |
|
12
|
Faus
i Pascuchi, Francesc
(Barcelona, 1931 - )
Escriptor. Fill de Ramon Faus i Esteve; llicenciat en dret i sacerdot de l'Opus Dei.
El viatge (1960), de difícil simbologia, influït per Riba, Hölderlin i
Espriu, vol explicar l'aventura de l'home cap a Déu. |
C |
B |
|
13
|
Favà
Masia del mun. de Cabó (Alt Urgell) |
C |
G |
|
14
|
Fava,
Guillem
(Perpinyà, s. XIII - Tunis ?, Tunísia, v 1307)
Comerciant |
N |
B |
|
15
|
Favanella
Llogaret del mun. d'Onil (Alcoià) |
V |
G |
|
16
|
Favar,
son
Possessió del mun. de Capdepera (Mallorca Oriental) |
B |
G |
|
17
|
Favara
Antiga alqueria islàmica de l'Horta, que donà nom a la
sèquia de Favara, que pren l'aigua al Túria, per la dreta, a
l'assut de Favara, dins el terme de Quart de
Poblet, travessa els de Mislata, València (on rega les hortes contigües als ravals meridionals) i el sector meridional de
l'Horta, fins a Catarroja i
Albal. Jaume I la donà a la
ciutat el 1239. El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà. |
V |
H |
|
18
|
Favara,
sepulcre de
Sepulcre romà en forma de temple, molt ben conservat, situat 1 km a l'oest
de Favara de Matarranya (Matarranya). Dedicat a Luci Emili Lupus i conegut popularment amb el nom de
Casa dels Moros. Probablement és obra del s. II dC. Té un pòrtic amb quatre columnes dòriques que sostenen un fris i un frontó; a l'interior el
conditorium comunica amb la cella superior per una escala. |
C |
A |
|
19
|
Favara
de la Ribera
Municipi de la Ribera Baixa: 12 m alt, 9,4 km2, 1.686 hab
(1999) |
V |
M |
|
20
|
Favara
de Matarranya
Municipi de la Matarranya: 240 m alt, 105,8 km2, 1.225 hab
(1999) |
C |
M |
|
21
|
Favara
de Pego
Llogaret del mun. de Pego (Marina Alta) |
V |
G |
|
22
|
Favareta
Veure> Favara
de la Ribera (Ribera Baixa) |
V |
G |
|
23
|
Favàritx
Sector de tramuntana del terme de Maó (Menorca) |
B |
G |
|
24
|
Favars
Veure> Sagristia,
la (Prada,
Conflent). |
N |
G |
|
25
|
Faveran,
Enric de
(Occitània ?, s. XIII – Girona ?, s. XIV)
Arquitecte. Treballà a les catedrals de Narbona i de Girona. En aquesta dirigí les obres fins al 1321, data en que fou succeït al càrrec pel seu germà
Jaume, amb el qual col·laborà. |
C |
B |
|
26
|
Faveran,
Jaume de
(Occitània ? , s. XIII – Girona ?, s. XIV)
Mestre d'obres i escultor |
C |
B |
|
27
|
Favi,
Marcel·lí
(Tarragona, s. II - ? , s. III)
Escriptor |
C |
B |
|
28
|
Fayos
i Antoni, Francesc
(València, 1848 – Barcelona, 1904)
Escriptor |
V |
B |
|
29
|
Fe,
Joan
(Illes Balears, s. XVI – Manacor,
Mallorca Oriental, 1605)
Franciscà. Participà, com a religiós adjunt a les forces navals, a la batalla de Lepant. Deixà escrits referents a la història de
Mallorca dels s. XII al XVI. |
B |
B |
|
30
|
Fe,
La
(Palma de Mallorca, gen/1844 - fi 1844)
Revista religiosa, política i literària. Apareguda sota la direcció de
Josep M. Quadrado, que en fou el principal col·laborador. Seguí, en general, el tradicionalisme filosòfic del vescomte de Bonald. |
B |
R |
|
31
|
Fe
i Castell, Vicent
(València, 1875 - ? , s. XX)
Periodista i autor dramàtic |
V |
B |
|
32
|
Febre
d'Or, La
(Catalunya, 1890 – 1893)
Novel·la de Narcís Oller |
C |
L |
|
33
|
Febre
d'Or, la
(Catalunya, 1875 – 1885)
Període |
C |
H |
|
34
|
Febrer,
Andreu
(Vic, Osona, 1375/80 - 1437/44)
Poeta |
C |
B |
|
35
|
Febrer,
Isidre
( ? , s. XVIII)
Frare franciscà |
C |
B |
|
36
|
Febrer,
Jaume
(País Valencià, s. XVII)
Personatge imaginari |
V |
C |
|
37
|
Febrer,
Jaume
( ? , s. XIII)
Escriptor |
C |
B |
|
38
|
Febrer,
Joan
( ? , s. XIV)
Diplomàtic |
C |
B |
|
39
|
Febrer,
Tomàs
(Palma de Mallorca, s. XVIII – 1772)
Frare dominicà. És autor de dos extensos tractats inèdits, un dels quals és la història del famós convent de
Sant Domènec de Palma. |
B |
B |
|
40
|
Febrer
i Carbó, Joaquim
(Benicarló, Baix
Maestrat, 1893 – Barcelona, 1970)
Meteoròleg, astrònom i matemàtic. Treballà a l'Observatori
Fabra, del qual esdevingué director (1958), i al Servei Meteorològic de
Catalunya. Féu molts estudis pluviomètrics i sondeigs atmosfèrics. Des del 1931 fins al 1963 fou catedràtic de física a la
Universitat de Barcelona. Va estar president de la
Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica. Publicà
Atlas pluviométrico de Cataluña, premiat el 1930; Meteorología. Lecciones de astronomía
elemental (1946), i Lecciones de cosmografía, les dues darreres en col·laboració. |
V |
B |
|
41
|
Febrer
i Cardona, Antoni
(Maó, Menorca, 1761 – 1841)
Gramàtic i escriptor. Autor d'un Diccionari menorquí-
espanyol- francès- llatí i de nombroses gramàtiques, fou un lingüista innovador i cartesià. Tot i que en la seva obra parla de la llengua menorquina, no ignora la unitat lingüística de les terres catalanes. |
B |
B |
|
42
|
Febrer
i d'Armenteres, Francesc
(Vic, Osona, 1851 – 1890)
Escriptor i numismàtic |
C |
B |
|
43
|
Febrers,
Andreu
(Manresa, Bages, 1734 – Gènova, Itàlia, 1790)
Missioner jesuïta i lingüista |
C |
B |
|
44
|
Febrés,
Bartomeu
( ? , s. XVII – s. XVIII)
Militar |
C |
B |
|
45
|
Febró,
la
Municipi del Baix Camp: 754 m alt, 16,1 km2,
58 hab (2004). (ant: la Febrosa) Estès per l'alta vall del riu de
Siurana, al límit amb el Priorat. El relleu és accidentat per les
muntanyes de Prades, amb algunes hectàrees de pins. Els recursos econòmics del municipi es limiten a l'agricultura i l'avicultura, si bé el descens demogràfic s'ha deturat els darrers anys. El poble és al centre de la vall; l'església parroquial és dedicada a sant Esteve. Hi ha restes prehistòriques a la cova de la Vila i són de gran interès espeleològic els anomenats
avencs de la Febró.
|
C |
M |
|
46
|
FECSA
Sigla de les Forces
Elèctriques de Catalunya SA |
C |
N |
|
47
|
Fedanci
( ? , s. IX – s. X)
Vicari del comte Guifré |
C |
B |
|
48
|
Federació
Agrícola Catalana-Balear
(Barcelona, feb/1899 – s. XX)
Organisme |
C |
P |
|
109 |
Federació
Anarquista Ibèrica (FAI)
(el Saler de València, jul/1927 - )
Organisme anarquista. Creat amb la pretensió de reunir tots els grups anarquistes de la península Ibèrica i el ferm propòsit de controlar l'ortodòxia anarquista, sobretot l'antipoliticisme de la
Confederació Nacional del Treball (CNT). Tanmateix, la FAI fracassà en la temptativa d'aplegar totes les tendències anarquistes i trobà també moltes dificultats a mantenir la unitat entre les diferents federacions regionals. Cap al final de la Guerra Civil s'unificà, de fet, amb la
CNT i, un cop acabada aquella, s'integrà en el Moviment Llibertari espanyol. De 1930 a 1939, els seus afiliats tingueren un òrgan de premsa oficial,
"Tierra y Libertad", que havia estat una de les primeres publicacions anarco-sindicalistes del país, fundada el 1888 a
Gràcia (Barcelona) per
Frederica Montseny. |
V |
P |
|
49
|
Federació
Balear de Sabaters
(Illes Balears, 1915 – 1936)
Organització |
B |
P |
|
50
|
Federació
Catalana de Cine-clubs
(Catalunya, 1982 - )
Entitat |
C |
C |
|
51
|
Federació
Catalana del PSOE
Altre nom amb què també fou coneguda la Federació
Socialista Catalana. |
C |
P |
|
52
|
Federació
Catalana d'Entitats Corals (FCEC)
(Catalunya, 1982 - )
Grup d'entitats |
C |
C |
|
53
|
Federació
Catalana d'Escoltisme i Guiatge
(Catalunya, 1977 - )
Organisme |
C |
E |
|
54
|
Federació
Comunista Catalano-Balear
(Catalunya, 1924 – 1935)
Organització política |
C |
P |
|
55
|
Federació
Comunista de Llevant
(País Valencià, 1923 – 1936)
Organització regional |
V |
P |
|
56
|
Federació
d'Associacions Cristianes de Pares d'Alumnes
(Catalunya, s. XX - )
Organisme que agrupa unes 230 associacions de pares d'alumnes d'escoles cristianes de
Catalunya. El seu àmbit escolar d'implantació és l'ensenyament primari i el secundari de les escoles cristianes. Agrupa i representa les associacions adherides davant dels organismes superiors de la comunitat educativa. Realitza, a més, una tasca d'informació, formació, assessorament i defensa de les associacions federades.
|
C |
P |
|
57
|
Federació
d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC)
(Catalunya, 1978 - )
Organisme |
C |
P |
|
58
|
Federació
d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya (FAPAES)
(Catalunya, 1973 - )
Organisme |
C |
P |
|
59
|
Federació
d'Associacions de Veïns
(Barcelona, 1975 - )
Organisme |
C |
C |
|
60
|
Federació
de Cooperatives de Catalunya
(Catalunya, 1920 – 1938)
Entitat |
C |
P |
|
61
|
Federació
de Cooperatives Valencianes
(País Valencià, 1913 – 1921)
Organisme |
V |
P |
|
62
|
Federació
de Joves Cristians de Catalunya (FEJOC)
(Catalunya, 1931 – 1939)
Moviment de joventut |
C |
C |
|
63
|
Federació
de la Premsa Catalano-Balear
(Catalunya, 1923 – 1934)
Entitat periodística |
C |
P |
|
64
|
Federació
de Mestres Nacionals de Catalunya (FMNC)
(Catalunya, 1908 – 1936)
Associació professional |
C |
P |
|
65
|
Federació
de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC)
(Catalunya, ago/1936 – 1939)
Organisme |
C |
P |
|
66
|
Federació
de Societats Obreres de Balears
(Illes Balears, abr/1903 – 1925)
Organització |
B |
P |
|
67
|
Federació
de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE)
(Barcelona, 1881 - ? )
Organització |
C |
P |
|
68
|
Federació
Democràtica Nacionalista
(Catalunya, 2/feb/1919 - 1922)
Organització política. Fundada per Francesc Macià. Intentà ser una alternativa a la
Lliga Regionalista, però la crisi social desencadenada per la
vaga de La Canadenca frustrà l'èxit del grup. Fou, tanmateix, l'antecedent immediat
d'Estat Català. |
C |
P |
|
69
|
Federació
d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)
(Catalunya, s. XX - )
Òrgan |
C |
E |
|
70
|
Federació
Local de Sindicats d'Oposició de Sabadell
(Sabadell, Vallès Occidental, 1933 – 1936)
Organització |
C |
P |
|
71
|
Federació
Local de Sindicats d'Oposició de València
(València, 1933 – 1936)
Organisme |
V |
P |
|
72
|
Federació
Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC)
(Barcelona, 1932 - ? )
Organització |
C |
P |
|
73
|
Federació
Obrera Catalana (FOC)
(Catalunya, 1932 – 1939)
Central sindical |
C |
P |
|
74
|
Federació
Obrera de Menorca (FOM)
(Menorca, mar/1918 – mar/1930)
Organització |
B |
P |
|
75
|
Federació
Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya (FOSIG)
(Catalunya, 1936 – jul/1936)
Organització |
C |
P |
|
76
|
Federació
Obrera d'Unitat Sindical (FOUS)
(Barcelona, mai/1936 – set/1936)
Central sindical |
C |
P |
|
77
|
Federació
Patronal de Catalunya
(Catalunya, 1919 – 1923)
Organització sindical patronal |
C |
P |
|
78
|
Federació
per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes
(Catalunya Nord, 1980 - )
Associació |
N |
C |
|
79
|
Federació
Regional del Treball de Mallorca
(Illes Balears, 1920 – 1922)
Organització obrera |
B |
P |
|
80
|
Federació
Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors
(Barcelona, 1870 - ? )
Organització |
C |
P |
|
81
|
Federació
Regional Llevantina
Veure> Federació
Comunista de Llevant |
V |
P |
|
82
|
Federació
Sardanista de Catalunya
(Barcelona, 1990 - )
Associació cultural |
C |
C |
|
83
|
Federació
Sardanista del Rosselló
(Catalunya Nord, 1976 - )
Associació cultural |
N |
C |
|
84
|
Federació
Socialista Balear
(Illes Balears, mai/1932 - 1936)
Organització |
B |
P |
|
85
|
Federacio
Socialista Catalana
(Catalunya, 1880 – 1936)
Federació |
C |
P |
|
86
|
Federació
Socialista dels Pirineus Orientals
(Perpinyà, 1895 – s. XX)
Federació creada per a solidaritzar-se amb les reivindicacions dels partits obrers francesos i dels congressos socialistes internacionals. S'adherí al Parti Ouvrier, de Jules Guesde. El seu òrgan fou "Le Républicain". |
N |
P |
|
87
|
Federación,
La
(Barcelona, 1/ago/1869 - 3/gen/1874)
Setmanari obrer |
C |
R |
|
88
|
Federalista,
El
(Barcelona, 24/oct/1868 – mar/1869)
Periòdic bisetmanal en castellà. Sortí com a òrgan del Club dels
Federalistes. Demanà la república federal amb llibertat d'ensenyament, d'impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics. Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites.
Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme. |
C |
R |
|
89
|
Feixa,
la
Santuari del mun. de Serradui (Baixa Ribagorça) |
F |
G |
|
90
|
Feixes
Caseria del mun. d'Orpí (Anoia) |
C |
G |
|
91
|
Feixes,
les
Veure> Sant
Iscle de les Feixes (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) |
|