1

2

1

Fau, el  Santuari del mun. d'Albanyà (Alt Empordà)

C

G

2

Faulí, Salvador  (València, s. XVIII - d 1813)  Llibreter i impressor

V

B

3

Faulí i Olivella, Josep  (Barcelona, 8/set/1932 - )  Periodista i crític literari. Ha col·laborat en diverses publicacions, principalment al "Diario de Barcelona" i ha estat director del diari "Avui". Ha publicat Calaix de crític (1973), L'interludi tràgic 1939-1975 (1981) i Diccionari de catalans de ficció (1995). Creu de Sant Jordi.

C

B

4

Fauquet i Verde, Joan  (Énguera, Canal de Navarrès, s. XVII – Elx, Baix Vinalopó, 1719)  Arquitecte

V

B

5

Faura  Municipi del Camp de Morvedre: 27 m alt, 1,6 km2, 2.847 hab (1999)

V

M

6

Faura, comtat de  Títol senyorial del País Valencià, concedit el 1647 a Carles de Vila-rasa i Mercader

V

H

7

Faura i Prat, Frederic  (Artès, Bages, 1840 – Manila, Filipines, 1897)  Meteoròleg i eclesiàstic

C

B

8

Faura i Sans, Marià  (Barcelona, 1883 – 1941)  Paleontòleg i geòleg

C

B

9

Fauria, Pere Pau  ( ? , s. XVII)  Eclesiàstic i jurista

C

B

10

Faus i Condomines, Josep  (Prullans, Baixa Cerdanya, 1866 – Barcelona, 1938)  Jurista i notari

C

B

11

Faus i Esteve, Ramon  (Guissona, Segarra, 1902 – Barcelona, 1987)  Jurista i notari. Degà del Col·legi de Notaris (1951-60) i especialista en dret matrimonial, publicà un nombre ingent de treballs sobre aquesta especialitat.

C

B

12

Faus i Pascuchi, Francesc  (Barcelona, 1931 - )  Escriptor. Fill de Ramon Faus i Esteve; llicenciat en dret i sacerdot de l'Opus Dei. El viatge (1960), de difícil simbologia, influït per Riba, Hölderlin i Espriu, vol explicar l'aventura de l'home cap a Déu.

C

B

13

Favà  Masia del mun. de Cabó (Alt Urgell)

C

G

14

Fava, Guillem  (Perpinyà, s. XIII - Tunis ?, Tunísia, v 1307)  Comerciant

N

B

15

Favanella  Llogaret del mun. d'Onil (Alcoià)

V

G

16

Favar, son  Possessió del mun. de Capdepera (Mallorca Oriental)

B

G

17

Favara  Antiga alqueria islàmica de l'Horta, que donà nom a la sèquia de Favara, que pren l'aigua al Túria, per la dreta, a l'assut de Favara, dins el terme de Quart de Poblet, travessa els de Mislata, València (on rega les hortes contigües als ravals meridionals) i el sector meridional de l'Horta, fins a Catarroja i Albal. Jaume I la donà a la ciutat el 1239. El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà.

V

H

18

Favara, sepulcre de  Sepulcre romà en forma de temple, molt ben conservat, situat 1 km a l'oest de Favara de Matarranya (Matarranya). Dedicat a Luci Emili Lupus i conegut popularment amb el nom de Casa dels Moros. Probablement és obra del s. II dC. Té un pòrtic amb quatre columnes dòriques que sostenen un fris i un frontó; a l'interior el conditorium comunica amb la cella superior per una escala.

C

A

19

Favara de la Ribera  Municipi de la Ribera Baixa: 12 m alt, 9,4 km2, 1.686 hab (1999)

V

M

20

Favara de Matarranya  Municipi de la Matarranya: 240 m alt, 105,8 km2, 1.225 hab (1999)

C

M

21

Favara de Pego  Llogaret del mun. de Pego (Marina Alta)

V

G

22

Favareta  Veure> Favara de la Ribera (Ribera Baixa)

V

G

23

Favàritx  Sector de tramuntana del terme de Maó (Menorca)

B

G

24

Favars  Veure> Sagristia, la (Prada, Conflent).

N

G

25

Faveran, Enric de  (Occitània ?, s. XIII – Girona ?, s. XIV)  Arquitecte. Treballà a les catedrals de Narbona i de Girona. En aquesta dirigí les obres fins al 1321, data en que fou succeït al càrrec pel seu germà Jaume, amb el qual col·laborà.

C

B

26

Faveran, Jaume de  (Occitània ? , s. XIII – Girona ?, s. XIV)  Mestre d'obres i escultor

C

B

27

Favi, Marcel·lí  (Tarragona, s. II - ? , s. III)  Escriptor

C

B

28

Fayos i Antoni, Francesc  (València, 1848 – Barcelona, 1904)  Escriptor

V

B

29

Fe, Joan  (Illes Balears, s. XVI – Manacor, Mallorca Oriental, 1605)  Franciscà. Participà, com a religiós adjunt a les forces navals, a la batalla de Lepant. Deixà escrits referents a la història de Mallorca dels s. XII al XVI.

B

B

30

Fe, La  (Palma de Mallorca, gen/1844 - fi 1844)  Revista religiosa, política i literària. Apareguda sota la direcció de Josep M. Quadrado, que en fou el principal col·laborador. Seguí, en general, el tradicionalisme filosòfic del vescomte de Bonald.

B

R

31

Fe i Castell, Vicent  (València, 1875 - ? , s. XX)  Periodista i autor dramàtic

V

B

32

Febre d'Or, La  (Catalunya, 1890 – 1893)  Novel·la de Narcís Oller

C

L

33

Febre d'Or, la  (Catalunya, 1875 – 1885)  Període

C

H

34

Febrer, Andreu  (Vic, Osona, 1375/80 - 1437/44)  Poeta

C

B

35

Febrer, Isidre  ( ? , s. XVIII)  Frare franciscà

C

B

36

Febrer, Jaume  (País Valencià, s. XVII)  Personatge imaginari

V

C

37

Febrer, Jaume  ( ? , s. XIII)  Escriptor

C

B

38

Febrer, Joan  ( ? , s. XIV)  Diplomàtic

C

B

39

Febrer, Tomàs  (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1772)  Frare dominicà. És autor de dos extensos tractats inèdits, un dels quals és la història del famós convent de Sant Domènec de Palma.

B

B

40

Febrer i Carbó, Joaquim  (Benicarló, Baix Maestrat, 1893 – Barcelona, 1970)  Meteoròleg, astrònom i matemàtic. Treballà a l'Observatori Fabra, del qual esdevingué director (1958), i al Servei Meteorològic de Catalunya. Féu molts estudis pluviomètrics i sondeigs atmosfèrics. Des del 1931 fins al 1963 fou catedràtic de física a la Universitat de Barcelona. Va estar president de la Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica. Publicà Atlas pluviométrico de Cataluña, premiat el 1930; Meteorología. Lecciones de astronomía elemental (1946), i Lecciones de cosmografía, les dues darreres en col·laboració.

V

B

41

Febrer i Cardona, Antoni  (Maó, Menorca, 1761 – 1841)  Gramàtic i escriptor. Autor d'un Diccionari menorquí- espanyol- francès- llatí i de nombroses gramàtiques, fou un lingüista innovador i cartesià. Tot i que en la seva obra parla de la llengua menorquina, no ignora la unitat lingüística de les terres catalanes.

B

B

42

Febrer i d'Armenteres, Francesc  (Vic, Osona, 1851 – 1890)  Escriptor i numismàtic

C

B

43

Febrers, Andreu  (Manresa, Bages, 1734 – Gènova, Itàlia, 1790)  Missioner jesuïta i lingüista

C

B

44

Febrés, Bartomeu  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

C

B

45

Febró, la  Municipi del Baix Camp: 754 m alt, 16,1 km2, 58 hab (2004). (ant: la Febrosa) Estès per l'alta vall del riu de Siurana, al límit amb el Priorat. El relleu és accidentat per les muntanyes de Prades, amb algunes hectàrees de pins. Els recursos econòmics del municipi es limiten a l'agricultura i l'avicultura, si bé el descens demogràfic s'ha deturat els darrers anys. El poble és al centre de la vall; l'església parroquial és dedicada a sant Esteve. Hi ha restes prehistòriques a la cova de la Vila i són de gran interès espeleològic els anomenats avencs de la Febró.

C

M

46

FECSA  Sigla de les Forces Elèctriques de Catalunya SA

C

N

47

Fedanci  ( ? , s. IX – s. X)  Vicari del comte Guifré

C

B

48

Federació Agrícola Catalana-Balear  (Barcelona, feb/1899 – s. XX)  Organisme

C

P

109

Federació Anarquista Ibèrica (FAI)  (el Saler de València, jul/1927 - )  Organisme anarquista. Creat amb la pretensió de reunir tots els grups anarquistes de la península Ibèrica i el ferm propòsit de controlar l'ortodòxia anarquista, sobretot l'antipoliticisme de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Tanmateix, la FAI fracassà en la temptativa d'aplegar totes les tendències anarquistes i trobà també moltes dificultats a mantenir la unitat entre les diferents federacions regionals. Cap al final de la Guerra Civil s'unificà, de fet, amb la CNT i, un cop acabada aquella, s'integrà en el Moviment Llibertari espanyol. De 1930 a 1939, els seus afiliats tingueren un òrgan de premsa oficial, "Tierra y Libertad", que havia estat una de les primeres publicacions anarco-sindicalistes del país, fundada el 1888 a Gràcia (Barcelona) per Frederica Montseny.

V

P

49

Federació Balear de Sabaters  (Illes Balears, 1915 – 1936)  Organització

B

P

50

Federació Catalana de Cine-clubs  (Catalunya, 1982 - )  Entitat

C

C

51

Federació Catalana del PSOE  Altre nom amb què també fou coneguda la Federació Socialista Catalana.

C

P

52

Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC)  (Catalunya, 1982 - )  Grup d'entitats

C

C

53

Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge  (Catalunya, 1977 - )  Organisme

C

E

54

Federació Comunista Catalano-Balear  (Catalunya, 1924 – 1935)  Organització política

C

P

55

Federació Comunista de Llevant  (País Valencià, 1923 – 1936)  Organització regional

V

P

56

Federació d'Associacions Cristianes de Pares d'Alumnes  (Catalunya, s. XX - )  Organisme que agrupa unes 230 associacions de pares d'alumnes d'escoles cristianes de Catalunya. El seu àmbit escolar d'implantació és l'ensenyament primari i el secundari de les escoles cristianes. Agrupa i representa les associacions adherides davant dels organismes superiors de la comunitat educativa. Realitza, a més, una tasca d'informació, formació, assessorament i defensa de les associacions federades.

C

P

57

Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC)  (Catalunya, 1978 - )  Organisme

C

P

58

Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya (FAPAES)  (Catalunya, 1973 - )  Organisme

C

P

59

Federació d'Associacions de Veïns  (Barcelona, 1975 - )  Organisme

C

C

60

Federació de Cooperatives de Catalunya  (Catalunya, 1920 – 1938)  Entitat

C

P

61

Federació de Cooperatives Valencianes  (País Valencià, 1913 – 1921)  Organisme

V

P

62

Federació de Joves Cristians de Catalunya (FEJOC)  (Catalunya, 1931 – 1939)  Moviment de joventut

C

C

63

Federació de la Premsa Catalano-Balear  (Catalunya, 1923 – 1934)  Entitat periodística

C

P

64

Federació de Mestres Nacionals de Catalunya (FMNC)  (Catalunya, 1908 – 1936)  Associació professional

C

P

65

Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC)  (Catalunya, ago/1936 – 1939)  Organisme

C

P

66

Federació de Societats Obreres de Balears  (Illes Balears, abr/1903 – 1925)  Organització

B

P

67

Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE)  (Barcelona, 1881 - ? )  Organització

C

P

68

Federació Democràtica Nacionalista  (Catalunya, 2/feb/1919 - 1922)  Organització política. Fundada per Francesc Macià. Intentà ser una alternativa a la Lliga Regionalista, però la crisi social desencadenada per la vaga de La Canadenca frustrà l'èxit del grup. Fou, tanmateix, l'antecedent immediat d'Estat Català.

C

P

69

Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)  (Catalunya, s. XX - )  Òrgan

C

E

70

Federació Local de Sindicats d'Oposició de Sabadell  (Sabadell, Vallès Occidental, 1933 – 1936)  Organització

C

P

71

Federació Local de Sindicats d'Oposició de València  (València, 1933 – 1936)  Organisme

V

P

72

Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC)  (Barcelona, 1932 - ? )  Organització

C

P

73

Federació Obrera Catalana (FOC)  (Catalunya, 1932 – 1939)  Central sindical

C

P

74

Federació Obrera de Menorca (FOM)  (Menorca, mar/1918 – mar/1930)  Organització

B

P

75

Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya (FOSIG)  (Catalunya, 1936 – jul/1936)  Organització

C

P

76

Federació Obrera d'Unitat Sindical (FOUS)  (Barcelona, mai/1936 – set/1936)  Central sindical

C

P

77

Federació Patronal de Catalunya  (Catalunya, 1919 – 1923)  Organització sindical patronal

C

P

78

Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes  (Catalunya Nord, 1980 - )  Associació

N

C

79

Federació Regional del Treball de Mallorca  (Illes Balears, 1920 – 1922)  Organització obrera

B

P

80

Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors  (Barcelona, 1870 - ? )  Organització

C

P

81

Federació Regional Llevantina  Veure> Federació Comunista de Llevant

V

P

82

Federació Sardanista de Catalunya  (Barcelona, 1990 - )  Associació cultural

C

C

83

Federació Sardanista del Rosselló  (Catalunya Nord, 1976 - )  Associació cultural

N

C

84

Federació Socialista Balear  (Illes Balears, mai/1932 - 1936)  Organització

B

P

85

Federacio Socialista Catalana  (Catalunya, 1880 – 1936)  Federació

C

P

86

Federació Socialista dels Pirineus Orientals  (Perpinyà, 1895 – s. XX)  Federació creada per a solidaritzar-se amb les reivindicacions dels partits obrers francesos i dels congressos socialistes internacionals. S'adherí al Parti Ouvrier, de Jules Guesde. El seu òrgan fou "Le Républicain".

N

P

87

Federación, La  (Barcelona, 1/ago/1869 - 3/gen/1874)  Setmanari obrer

C

R

88

Federalista, El  (Barcelona, 24/oct/1868 – mar/1869)  Periòdic bisetmanal en castellà. Sortí com a òrgan del Club dels Federalistes. Demanà la república federal amb llibertat d'ensenyament, d'impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics. Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites. Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme.

C

R

89

Feixa, la  Santuari del mun. de Serradui (Baixa Ribagorça)

F

G

90

Feixes  Caseria del mun. d'Orpí (Anoia)

C

G

91

Feixes, les  Veure> Sant Iscle de les Feixes (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)