|
|
|
Anar a: [ Fau ] [ Fav ] [ Fe ] [ Fed ] [ Federació L ] [ Fei ] Cerca temps per llegir, ja que és la font del coneixement. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fau, el (Albanyà, Alt Empordà) Santuari 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Faulí, Salvador (València, s. XVIII - d 1813) Llibreter i impressor 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faulí i Olivella, Josep (Barcelona, 8/set/1932 - ) Periodista i crític literari. Ha col·laborat en diverses publicacions, principalment al "Diario de Barcelona" i ha estat director del diari "Avui". Ha publicat Calaix de crític (1973), L'interludi tràgic 1939-1975 (1981) i Diccionari de catalans de ficció (1995). Creu de Sant Jordi. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fauquet i Verde, Joan (Énguera, Canal de Navarrès, s. XVII – Elx, Baix Vinalopó, 1719) Arquitecte. Des del 1677 està documentat a Elx, on dirigí les obres de l'església de Santa Maria com a successor del mestre Pere Quintana (1681). També dirigí la construcció de l'església de les Agustines d'Almansa. 5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Faura, comtat de (País Valencià) Títol senyorial, concedit el 1647 a Carles de Vila-rasa i Mercader 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faura i Prat, Frederic (Artès, Bages, 1840 – Manila, Filipines, 1897) Meteoròleg i eclesiàstic. Estudià al seminari de Vic i ingressà, el 1859, als jesuïtes. El 1866 fou destinat a les Filipines, on s'especialitzà en meteorologia; estudià, sobretot, els ciclons que afecten aquelles illes, i fundà l'Observatori de l'Ateneu Municipal de Manila (1869). Del 1871 al 1878 visquè en diversos països europeus, on completà la seva formació científica. De retorn a Manila, va prosseguir les investigacions; formulà les lleis reguladores dels ciclons en aquelles latituds (1882) i construí el cèlebre baròmetre aneroide per prevenir-los (1883). Creà una xarxa de 24 estacions meteorològiques distribuïdes per tot l'arxipèlag. Des de l'any 1886 es dedicà a reorganitzar l'Observatori fundat per ell, el qual proveí dels aparells més moderns de l'època i dividí en quatre estacions: meteorològica, magnètica, sísmica i astronòmica. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fauria, Pere Pau ( ? , s. XVII) Eclesiàstic i jurista 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faus i Esteve, Ramon (Guissona, Segarra, 1902 – Barcelona, 1987) Jurista i notari. Degà del Col·legi de Notaris (1951-60) i especialista en dret matrimonial, publicà un nombre ingent de treballs sobre aquesta especialitat. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faus i Pascuchi, Francesc (Barcelona, 1931 - ) Escriptor. Fill de Ramon Faus i Esteve; llicenciat en dret i sacerdot de l'Opus Dei. El viatge (1960), de difícil simbologia, influït per Riba, Hölderlin i Espriu, vol explicar l'aventura de l'home cap a Déu. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Favà (Cabó, Alt Urgell) Masia 14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fava, Guillem (Perpinyà, s. XIII - Tunis ?, Tunísia, v 1307) Comerciant 15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Favanella (Onil, Alcoià) Llogaret 16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Favar, son (Capdepera, Mallorca Oriental) Possessió (o çan Favar), dins la qual s'eleven les ruïnes d'un conjunt de construccions telaiòtiques, centrades per un talaiot de planta circular, amb cambres adossades, on fou descobert (el 1941 i el 1945) un lot de quatre escultures de bronze, actualment al Museu d'Artà. Representen guerrers amb casc, i deuen correspondre a una figura de divinitat indígena, que hom ha volgut identificar amb el Mart Baleàric, cosa no gens demostrada. Publicats per Lluís Amorós, Martínez Santa Olalla opinà que eren falsificacions modernes, hipòtesi que fou unànimement rebutjada. Probablement són peces d'art local, imitant de lluny tipus grecs. Amb els bronzes foren trobats altres materials arqueològics, dels s IV al II aC. 17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
18 FRANJA PONENT - ART Favara, sepulcre de (Favara de Matarranya, Matarranya) Sepulcre romà en forma de temple, molt ben conservat, situat 1 km a l'oest del poble. Dedicat a Luci Emili Lupus i conegut popularment amb el nom de Casa dels Moros. Probablement és obra del s. II dC. Té un pòrtic 19 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
20 FRANJA PONENT - MUNICIPI Favara de Matarranya (Matarranya) Municipi: 240 m alt, 105,8 km2, 1.225 hab (1999) 21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Favara de Pego (Pego, Marina Alta) Llogaret 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Favàritx (Maó, Menorca) Sector de tramuntana del terme 24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Favars (Prada, Conflent) Veure> Sagristia, la. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faveran, Enric de (Occitània ?, s. XIII – Girona ?, s. XIV) Arquitecte. Treballà a les catedrals de Narbona i de Girona. En aquesta dirigí les obres fins al 1321, data en que fou succeït al càrrec pel seu germà Jaume, amb el qual col·laborà. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faveran, Jaume de (Occitània ? , s. XIII – Girona ?, s. XIV) Mestre d'obres i escultor. Treballà a Girona i al Llenguadoc, del 1309 al 1336. Mestre major de les seus de Narbona i Girona (1321-30), on possiblement acabà l'absis que el seu germà Enric havia iniciat el 1312. L'any 1322 realitzà el sepulcre del bisbe gironí Guillem de Vilamarí, li són atribuïts també els sepulcres de Bernat de Vilamarí (1291-1312) i de Pere de Rocabertí (1318-24), tots tres a la catedral de Girona. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Favi, Marcel·lí (Tarraco, s II - s III) Escriptor llatí. Escriví una biografia d'Alexandre el Magne. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fe, Joan (Illes Balears, s. XVI – Manacor, Mallorca Oriental, 1605) Franciscà. Participà, com a religiós adjunt a les forces navals, a la batalla de Lepant. Deixà escrits referents a la història de Mallorca dels s. XII al XVI. 30 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Fe, La (Palma de Mallorca, gen/1844 - fi 1844) Revista religiosa, política i literària. Apareguda sota la direcció de Josep M. Quadrado, que en fou el principal col·laborador. Seguí, en general, el tradicionalisme filosòfic del vescomte de Bonald. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fe i Castell, Vicent (València, 1875 - ? , s. XX) Periodista i autor dramàtic 32 CATALUNYA - LITERATURA febre d'or, La (Catalunya, 1890 – 1893) Novel·la de Narcís Oller. Planteja les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l'alça borsària, durant la Febre d'Or, en una família menestral de Barcelona. La primera part de l'obra (La pujada) narra l'escalada econòmica, social i política del protagonista -Gil Foix- fins a la direcció d'un ambiciós projecte ferroviari, entre l'adulació interessada dels uns, la desconfiança menestral dels seus i l'atordiment eufòric d'ell mateix, que amaga la contradicció entre la amoralitat dels negocis i la moral tradicional familiar. La segona (L'estimbada) analitza l'esperada fallida del protagonista i les seves causes i conseqüències morals, de les quals romanen al marge -amb moralitzant esquematisme- tots els que no es deixaren enlluernar per l'opulència i no abandonaren llurs ideals artístics. L'autor reconeix, tanmateix, al món dels negocis una contribució cega però positiva al progrés. L'obra -narrada en tercera persona i situada, amb notables inexactituds, entre el 1880 i el 1882- vol tipificar, constantment, la improvisada burgesia de la Restauració (utilitza deliberadament abundants castellanismes), com una part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu, alguns dels personatges de la qual reapareixen a La febre d'or. 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Febre d'Or, la (Catalunya, 1875 – 1885) Període 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Febrer, Isidre (Catalunya, s XVIII) Frare franciscà. Guardià del monestir d'Escornalbou. Escriví Mina riquíssima de tresors de la Divina Gràcia (1763, 1766, i en castellà 1840), que tingué una gran divulgació. 36 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Febrer, Jaume (País Valencià, s XVII) Personatge imaginari. Suposat contemporani de la conquesta de València, a qui han estat atribuïdes les famoses Trobes, falsificació d'interès nobiliari, redactada al s XVII, que ha estat imputada, amb alguna versemblança al cronista Onofre Esquerdo, que les degué escriure entre l'any 1650 i el 1680. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Febrer, Jaume ( ? , s. XIII) Escriptor 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Febrer, Joan ( ? , s. XIV) Diplomàtic 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Febrer, Tomàs (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1772) Frare dominicà. És autor de dos extensos tractats inèdits, un dels quals és la història del famós convent de Sant Domènec de Palma. 40 PAÍS VALENCIÀ/CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Febrer i Cardona, Antoni (Maó, Menorca, 1761 – 1841) Gramàtic i escriptor. Autor d'un Diccionari menorquí- espanyol- francès- llatí i de nombroses gramàtiques, fou un lingüista innovador i cartesià. Tot i que en la seva obra parla de la llengua menorquina, no ignora la unitat lingüística de les terres catalanes. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Febrer i d'Armenteres, Francesc (Vic, Osona, 1851 – 1890) Escriptor i numismàtic 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Febrers, Andreu (Manresa, Bages, 1734 – Gènova, Itàlia, 1790) Missioner jesuïta i lingüista. Exercí la tasca pastoral entre els araucans, a Xile. Publicà una gramàtica araucana: Arte de la lengua general del reino de Chile... (1764). Expulsat (1767) en ésser proscrits els jesuïtes, s'establí a Itàlia, on publicà una Memoria católica (1783) en defensa del seu orde. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - MUNICIPI
46 CATALUNYA - EMPRESA FECSA Sigla de les Forces Elèctriques de Catalunya SA. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fedanci ( ? , s. IX – s. X) Vicari del comte Guifré 48 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Agrícola Catalano-Balear (Barcelona, feb/1899 – d 1923) Organisme que agrupà les cambres agrícoles de Catalunya i les Illes Balears. Fou creada a instàncies de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i el 1903 participà activament en la constitució de la Unión Agraria Española, que volgué reunir diferents federacions regionals agràries. Celebrà congressos anuals regulars fins al 1923 i estigué presidida, successivament, pel marquès de Camps, Manuel Raventós, Ignasi Girona, etc. 109 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA
49 ILLES BALEARS - POLÍTICA Federació Balear de Sabaters (Illes Balears, 1915 – 1936) Organització dels obrers del calçat, creada a instàncies de Llorenç Bisbal i de la societat La Igualdad, de Palma de Mallorca. El seu primer congrés (pel mar/1915) reuní a Alaró 28 delegats. Hom pretenia especialment la jornada de vuit hores i l'abolició del treball a preu fet; però es desféu aviat, incapaç de resistir la rebaixa de preus imposada per la patronal. Fou refeta en 1919-20, i no aconseguí tampoc cap estrategia sindical comuna. 50 CATALUNYA - EMPRESA Federació Catalana de Cine-clubs (Catalunya, 1982 - ) Entitat. Constituïda per tal de coordinar els cine-clubs de Catalunya. És la resultant de la segregació de la Vocalia Catalano-Balear de la Federación Nacional de Cine-Clubs, creada el 1957. La xarxa federativa s'estructura en deu àrees i, al final del 1986, hi havia 71 membres. Des del 1983 convoca el concurs anual de treballs sobre la història cinematogràfica de Catalunya. 51 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Catalana del PSOE Altre nom amb què també fou coneguda la Federació Socialista Catalana. 52 CATALUNYA - CULTURA Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC) (Catalunya) Nom que prengué el 1982 l'antic Secretariat dels Orfeons de Catalunya. 53 CATALUNYA - ESPORT
54 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Comunista Catalano-Balear (Catalunya, 1924 – 1935) Organització política. Secció catalana del Partit Comunista d'Espanya, organitzada pel grup de sindicalistes revolucionaris procedents de la CNT i aglutinats entorn del setmanari "La Batalla" des de la fi del 1922. Dissident del PCE a partir del 1926, el 1930 es fusionà amb el Partit Comunista Català i formà el Bloc Obrer i Camperol (BOC). Canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica (1933) i desaparegué quan el BOC es constituí en el Partit Obrer de Unificació Marxista (POUM). Joaquim Maurin en fou el secretari general durant tota aquesta etapa; uns altres dirigents destacats foren Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer i Daniel Rebull. 55 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Federació Comunista de Llevant (País Valencià, 1923 – 1936) Organisme. Reuní els grups comunistes del País Valencià i Múrcia, creat com a organització regional del PCE. Julià Gorkin i Hilari Arlandis en foren inicialment els dirigents més importants. Durant la guerra civil tingué "Frente Rojo" com a òrgan de premsa. 56 CATALUNYA - POLÍTICA Federació d'Associacions Cristianes de Pares d'Alumnes (Catalunya, s. XX - ) Organisme que agrupa unes 230 associacions de pares d'alumnes d'escoles cristianes de Catalunya. El seu àmbit escolar d'implantació és l'ensenyament primari i el secundari de les escoles cristianes. Agrupa i representa les associacions adherides davant dels organismes superiors de la comunitat educativa. Realitza, a més, una tasca d'informació, formació, assessorament i defensa de les associacions federades. 57 CATALUNYA - POLÍTICA Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) (Catalunya, 1978 - ) Organisme 58 CATALUNYA - POLÍTICA Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya (FAPAES) (Catalunya, 1973 - ) Organisme. Sorgí de les interassemblees d'associacions de pares d'alumnes celebrades els anys 1960 i que fou legalitzat l'any 1973. Té com a finalitats representar, assessorar, informar, orientar i defensar les associacions federades davant dels estaments que conformen la comunitat educativa catalana. 59 CATALUNYA - POLÍTICA
60 CATALUNYA - POLÍTICA Federació de Cooperatives de Catalunya (Catalunya, 1920 – 1938) Entitat 61 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Federació de Cooperatives Valencianes (País Valencià, 1913 – 1934) Organisme. Aplegà les cooperatives existents a València, Alacant i Castelló. Fou creada per Regina Lamo i Cebrià Gay. Tingué com a òrgan de premsa "La Cooperación" (València). Reorganitzada el 1928, sota l'impuls de Genovès, es reféu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles (1934). 62 CATALUNYA - POLÍTICA Federació de Joves Cristians de Catalunya (FEJOC) (Catalunya, 1931 – 1939) Moviment juvenil 63 CATALUNYA - POLÍTICA Federació de la Premsa Catalano-Balear (Catalunya, 1923 – 1934) Entitat periodística. Fundada per iniciativa de l'Associació de la Premsa Diària de Barcelona. Tingué més de vint associacions adherides. Pretenia de representar professionalment tots els periodistes que actuaven a Catalunya i a les Balears. Creà uns serveis assistencials, celebrà congressos i edità un butlletí. 64 CATALUNYA - POLÍTICA Federació de Mestres Nacionals de Catalunya (FMNC) (Catalunya, 1908 – 1936) Associació professional. Sorgí arran de les converses pedagògiques (1901-08) celebrades per tot Catalunya, i el seu objectiu principal fou de tractar els problemes professionals de l'ensenyament públic primari. El seu estatut legal fou sempre molt irregular, fins a ésser suspès en 1923-31. Participà activament en les escoles d'estiu i celebrà assemblees generals. Publicà un butlletí des del 1921 i "El Magisteri Català" (1932-38). A partir de l'ago/1936 s'adherí a la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament. 65 CATALUNYA - POLÍTICA
66 ILLES BALEARS - POLÍTICA Federació de Societats Obreres de Balears (Illes Balears, abr/1903 – 1925) Organització que pretengué de reunir la majoria dels sindicats obrers de les Illes, creada a instàncies dels socialistes mallorquins. De fet només agrupà seccions de Palma de Mallorca (18 societats i uns 1.500 obrers el 1900), i fou una continuació de la Federació Local, fundada el 1893. A partir del 1919 adoptà el nom de Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble, i, mantenint-se al marge de la UGT i la CNT, reuní, en 1919-22, un elevat percentatge dels obrers ciutadans (entre 3.000 i 4.500). El 1922 els socialistes aconseguiren l'expulsió dels comunistes i cenetistes, i el 1925 la convertiren en la Unió General de Treballadors de Balears. 67 CATALUNYA - POLÍTICA Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) (Barcelona, 1881 - Catalunya, 1884) Organització sindical. Substituí la Federació Regional Espanyola de l'AIT. Creada al voltant del grup anarcosindicalista català, tingué per objectiu sortir de la il·legalitat, malgrat que alguns dirigents fossin partidaris de mantenir la lluita clandestina. El primer congrés es reuní a Barcelona pel set/1881, i aviat assolí un ràpid creixement. De tota manera, la seva actuació restà esterilitzada per la lluita interna provocada per l'oposició d'alguns grups nihilistes (desheredados) i anarcocomunistes, i en especial la forta repressió governamental de 1883-84 del grup La Mano Negra (que la mateixa FTRE havia condemnat al congrés de València per l'oct/1883), feren que deixés d'existir com a central sindical. Tanmateix, actuaren diferents comissions federals abans de decidir la seva conversió en una Organització Anarquista de la Regió Espanyola (a València, pel set/1888). 68 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Democràtica Nacionalista (Catalunya, 2/feb/1919 - 1922) Organització política. Fundada per Francesc Macià. Intentà ser una alternativa a la Lliga Regionalista, però la crisi social desencadenada per la vaga de La Canadenca frustrà l'èxit del grup. Fou, tanmateix, l'antecedent immediat d'Estat Català. 69 CATALUNYA - ESPORT Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) (Catalunya, s. XX - ) Òrgan 70 CATALUNYA - POLÍTICA
71 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Federació Local de Sindicats d'Oposició de València (València, 1933 – 1936) Organisme. Reuní els sindicats de la ciutat de València que abandonaren la CNT i formaren part dels Sindicats d'Oposició. Els dirigents principals foren Domènec Torres i Cristòfor Parra. Majoritàriament davant l'organització local refeta per la direcció faista de la CNT, assolí 15.450 afiliats i 13 sindicats (des/1935). Publicà "El Combate Sindicalista" (1933-36). 72 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) (Barcelona, 1932 - ? ) Organització 73 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Obrera Catalana (FOC) (Catalunya, 1932 – 1939) Central sindical d'àmbit català. Intentà reorganitzar la Unió de Sindicats Lliures. Afirmà voler un sindicalisme professionalista, aconfessional i apolític; el 1935 ingressà en la Confederació Nacional de Sindicats Lliures d'Espanya, presidida per Ramon Sales. El seu òrgan de premsa fou "FOC" (1932-33), dirigit per Llàtzer Casanovas. 74 ILLES BALEARS - POLÍTICA Federació Obrera de Menorca (FOM) (Menorca, mar/1918 – mar/1930) Organització sindical que reuní la majoria dels obrers de l'illa. Creada sota l'impuls del socialista Lluc Pons i Castell. El seu quart congrès (es Castell, nov/1922) decidí per majoria l'ingrés dins la CNT, després de la retirada dels partidaris de la UGT. Posteriorment, sota la influència de Víctor Rotger, s'adscriví a la UGT de Balears. 75 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya (FOSIG) (Catalunya, inici 1936 – jul/1936) Organització que reuní la majoria de cambrers i cuiners del Principat, especialment de Barcelona (on tingué uns 4.000 afiliats). Fou la principal base sindical del Partit Comunista de Catalunya, i aconseguí de dirigir una vaga general del ram, pel maig del 1936. Ingressà a la UGT de Catalunya a la darreria del jul/1936. 76 CATALUNYA - POLÍTICA
77 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Patronal de Catalunya (Catalunya, 1919 – 1923) Organització sindical patronal 78 CATALUNYA NORD - CULTURA Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes (Catalunya Nord, 1980 - ) Associació 79 ILLES BALEARS - POLÍTICA Federació Regional del Treball de Mallorca (Illes Balears, 1920 – 1922) Organització obrera 80 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors (Barcelona, 1870 - ? ) Organització 81 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Federació Regional Llevantina Veure> Federació Comunista de Llevant. 82 CATALUNYA - CULTURA
83 CATALUNYA NORD - CULTURA Federació Sardanista del Rosselló (Catalunya Nord, 1976 - ) Associació cultural 84 ILLES BALEARS - POLÍTICA Federació Socialista Balear (Illes Balears, mai/1932 - 1936) Organització que agrupà els socialistes de les Illes afiliats al PSOE. Després d'un primer intent en 1913-15, que reuní només grups de Mallorca, es constituí definitivament amb 16 agrupacions (el 1933 foren 20). Celebrà quatre congressos fins al jul/1936, i els d'abril-maig de 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes i els caballeristes. El seu primer president havia estat Llorenç Bisbal. Tingué com a òrgan de premsa el setmanari "El Obrero Balear". 85 CATALUNYA - POLÍTICA Federacio Socialista Catalana (Catalunya, 1880 – 1936) Federació política. Coneguda també per Federació Catalana del PSOE, englobava les agrupacions socialistes de Catalunya adscrites al Partit Socialista Obrer Espanyol. 86 CATALUNYA NORD - POLÍTICA Federació Socialista dels Pirineus Orientals (Perpinyà, 1895 – s. XX) Federació creada per a solidaritzar-se amb les reivindicacions dels partits obrers francesos i dels congressos socialistes internacionals. S'adherí al Parti Ouvrier, de Jules Guesde. El seu òrgan fou "Le Républicain". 87 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
88 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Federalista, El (Barcelona, 24/oct/1868 – mar/1869) Periòdic bisetmanal en castellà. Sortí com a òrgan del Club dels Federalistes. Demanà la república federal amb llibertat d'ensenyament, d'impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics. Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites. Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme. 89 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Feixa, la (la Pobla de Roda, Ribagorça) Santuari (la Mare de Déu de la Feixa), sota les cingleres de la serra de Serradui, contrafort de la serra del Cis. L'església fou consagrada el 1196. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Feixes (Orpí, Anoia) Caseria, vora el collet de Feixes (640 m alt), al camí d'Orpí a Orpinell. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Feixes, les (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) Veure> Sant Iscle de les Feixes. 92 CATALUNYA - CULTURA FEJOC Sigla de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. 93 ILLES BALEARS - MUNICIPI
94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Felià, riu de (Pallars Jussà) Veure> Filià, riu de. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Felícia d'Urgell (Catalunya, s XI) Filla del comte Ermengol III d'Urgell i de la primera muller d'aquest, Clemència. Es casà amb Sanç Ramir d'Aragó. 99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Felip I de Catalunya-Aragó Veure> Felip II. 100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Felip II de Catalunya-Aragó Veure> Felip III. 101 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Felip III de Catalunya-Aragó Veure> Felip IV. 102 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Felip IV de Catalunya-Aragó Veure> Felip V. 103 EUROPA - BIOGRAFIA
96 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Felip II (Valladolid, Castella, 1527 - El Escorial, Madrid, 1598) Rei de Catalunya-Aragó (Felip I) (1556-98). Fill de Carles I i de l'emperadriu Isabel de Portugal. De caràcter retret i reservat, tenia una sòlida formació i una completa educació, però molt centrada en el món castellà. Fou regent els anys 1543 i 1551. Degut a la puixança de Selim II i dels pirates barbarescos va participar a la Santa Lliga, que culminà amb la victòria a la batalla de Lepant (1571). La rivalitat amb Isabel d'Anglaterra ocasionà la desfeta de l'Armada Invencible. Per a reprimir la insurrecció dels Països Baixos va enviar-hi entre altres a Lluís de Requesens. No li van mancar tampoc conflictes interns, com el que va esquitxar el seu secretari Antonio Pérez. Econòmicament, va arribar a veritables bancarrotes (1557, 1575 i 1596) degut a l'elevada despesa militar i malgrat el flux continu de plata americana i l'augment dels impostos. El desastre estava a la vista i tan sols la inèrcia mantenia dret el gegant amb peus de fang que era la monarquia castellana del s XVI. 97 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Felip III (Madrid, 1578 – 1621) Rei de Catalunya-Aragó, de Castella i de Portugal. Fill de Felip II i d'Anna d'Àustria. Sense les qualitats polítiques del seu pare, va descarregar el pes del govern en els seus privats. Els Països Baixos van viure una nova revolta capitanejada per Maurici de Nassau i es veié obligar a acceptar la Treva dels Dotze Anys. La lluita entre catòlics i protestants el va fer entrar a la guerra dels Trenta Anys. Durant el seu regnat van ésser expulsats els moriscos d'Espanya (1609). 98 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Felip IV (Valladolid, Castella, 1605 – Madrid, 1665) Rei de Catalunya-Aragó (Felip III) (1621-65) 104 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Felip de Mallorca (Perpinyà, 1288 – Nàpols, Itàlia, v 1340) Infant de Mallorca 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Felip i Arbó, Ermengol (Barcelona, 1889 – 1969) Missioner evangèlic 107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Felipe, Joan (País Valencià, s. XVII) Gravador. Excel·lí en algunes portades de llibre. 108 CATALUNYA - CULTURA Felipnèria de la Immaculada Concepció (Vic, Osona, 1849 - ? ) Membre de l'institut religiós
Anar
a: [ Fau ]
[ Fav ] [ Fe ]
[ Fed ] [ Federació
L ]
[ Fei ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Faura
i Sans, Marià
Febró,
la
