A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Fau ]    [ Fav ]    [ Fe ]    [ Fed ]    [ Federació L ]    [ Fei ]

Cerca temps per llegir, ja que és la font del coneixement. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fau, el  (Albanyà, Alt Empordà)  Santuari

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Faulí, Salvador  (València, s. XVIII - d 1813)  Llibreter i impressor

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faulí i Olivella, Josep  (Barcelona, 8/set/1932 - )  Periodista i crític literari. Ha col·laborat en diverses publicacions, principalment al "Diario de Barcelona" i ha estat director del diari "Avui". Ha publicat Calaix de crític (1973), L'interludi tràgic 1939-1975 (1981) i Diccionari de catalans de ficció (1995). Creu de Sant Jordi.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fauquet i Verde, Joan  (Énguera, Canal de Navarrès, s. XVII – Elx, Baix Vinalopó, 1719)  Arquitecte. Des del 1677 està documentat a Elx, on dirigí les obres de l'església de Santa Maria com a successor del mestre Pere Quintana (1681). També dirigí la construcció de l'església de les Agustines d'Almansa.

5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Inici páginaFaura  (Camp de Morvedre Municipi: 27 m alt, 1,6 km2, 2.847 hab (1999)

6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Faura, comtat de  (País Valencià)  Títol senyorial, concedit el 1647 a Carles de Vila-rasa i Mercader

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faura i Prat, Frederic  (Artès, Bages, 1840 – Manila, Filipines, 1897)  Meteoròleg i eclesiàstic. Estudià al seminari de Vic i ingressà, el 1859, als jesuïtes. El 1866 fou destinat a les Filipines, on s'especialitzà en meteorologia; estudià, sobretot, els ciclons que afecten aquelles illes, i fundà l'Observatori de l'Ateneu Municipal de Manila (1869). Del 1871 al 1878 visquè en diversos països europeus, on completà la seva formació científica. De retorn a Manila, va prosseguir les investigacions; formulà les lleis reguladores dels ciclons en aquelles latituds (1882) i construí el cèlebre baròmetre aneroide per prevenir-los (1883). Creà una xarxa de 24 estacions meteorològiques distribuïdes per tot l'arxipèlag. Des de l'any 1886 es dedicà a reorganitzar l'Observatori fundat per ell, el qual proveí dels aparells més moderns de l'època i dividí en quatre estacions: meteorològica, magnètica, sísmica i astronòmica.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marià Faura i SansFaura i Sans, Marià  (les Corts, Barcelona, 4/ago/1883 – Barcelona, 18/nov/1941)  Sacerdot i geòleg. Cursà estudis a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid, on va doctorar-se (1912). Fou professor al Seminari Conciliar, a la Universitat i a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona. Des del 1917, i fins a la seva dissolució (1924), fou director del Servei del Mapa Geològic de Catalunya, dependent de la Mancomunitat. Director de la secció de paleontologia del Museu Municipal de Ciències Naturals de Barcelona (1919-22). Fundà i dirigí l'Observatori de Viella (Vall d'Aran). Foren notables les seves recerques espeleològiques, els treballs de repoblació piscícola dels llacs del Pirineu i els reculls de minerals, roques i fòssils de tot Catalunya. Realitzà importants descobriments paleontològics, com és el de les restes d'un elefant d'una espècie nova a Pedralbes (1922), que feren que Lambert li dediqués el gènere fauraster i que el seu nom figurés en catorze espècies i varietats paleontològiques. Publicà un gran nombre de treballs sobre ciències naturals, entre els quals cal destacar Sota terra (1909), La espoleología de Cataluña (1926), Cuenca potásica de Cataluña (1926) i Expedició científica per la Fennoscàndia (1931).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fauria, Pere Pau  ( ? , s. XVII)  Eclesiàstic i jurista

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFaus i Condomines, Josep  (Prullans, Baixa Cerdanya, 1866 – Barcelona, 1938)  Jurista i notari

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faus i Esteve, Ramon  (Guissona, Segarra, 1902 – Barcelona, 1987)  Jurista i notari. Degà del Col·legi de Notaris (1951-60) i especialista en dret matrimonial, publicà un nombre ingent de treballs sobre aquesta especialitat.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faus i Pascuchi, Francesc  (Barcelona, 1931 - )  Escriptor. Fill de Ramon Faus i Esteve; llicenciat en dret i sacerdot de l'Opus Dei. El viatge (1960), de difícil simbologia, influït per Riba, Hölderlin i Espriu, vol explicar l'aventura de l'home cap a Déu.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Favà  (Cabó, Alt Urgell)  Masia

14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fava, Guillem  (Perpinyà, s. XIII - Tunis ?, Tunísia, v 1307)  Comerciant

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Favanella  (Onil, Alcoià)  Llogaret

16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Favar, son  (Capdepera, Mallorca Oriental)  Possessió (o çan Favar), dins la qual s'eleven les ruïnes d'un conjunt de construccions telaiòtiques, centrades per un talaiot de planta circular, amb cambres adossades, on fou descobert (el 1941 i el 1945) un lot de quatre escultures de bronze, actualment al Museu d'Artà. Representen guerrers amb casc, i deuen correspondre a una figura de divinitat indígena, que hom ha volgut identificar amb el Mart Baleàric, cosa no gens demostrada. Publicats per Lluís Amorós, Martínez Santa Olalla opinà que eren falsificacions modernes, hipòtesi que fou unànimement rebutjada. Probablement són peces d'art local, imitant de lluny tipus grecs. Amb els bronzes foren trobats altres materials arqueològics, dels s IV al II aC.

17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaFavara  (Horta Antiga alqueria islàmica, que donà nom a la sèquia de Favara, que pren l'aigua al Túria, per la dreta, a l'assut de Favara, dins el terme de Quart de Poblet, travessa els de Mislata, València (on rega les hortes contigües als ravals meridionals) i el sector meridional de l'Horta, fins a Catarroja i Albal. Jaume I la donà a la ciutat el 1239. El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà.

18 FRANJA PONENT - ART

Favara, sepulcre de  (Favara de Matarranya, Matarranya Sepulcre romà en forma de temple, molt ben conservat, situat 1 km a l'oest del poble. Dedicat a Luci Emili Lupus i conegut popularment amb el nom de Casa dels Moros. Probablement és obra del s. II dC. Té un pòrtic

19 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera BaixaFavara de la Ribera  (Ribera Baixa)  Municipi: 12 m alt, 9,4 km2, 1.686 hab (1999) (o Favareta). Estès des dels vessants nord-orientals de la serra de Corbera fins a la plana riberenca, situat al sud-est d'Alzira, al sud de la comarca. El principal recurs econòmic del municipi és l'agricultura de regadiu, alimentada amb aigua del Xúquer i dedicada bàsicament a l'arròs i, al peu dels turons, tarongers. La implantació d'algunes petites indústries ha deturat, els darrers anys, el descens demogràfic, produït per l'emigració. En són remarcables l'església parroquial de Sant Antoni Abat, del s. XVIII, i les restes de l'antic castell senyorial. Àrea comercial de València.

20 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Favara de Matarranya  (Matarranya Municipi: 240 m alt, 105,8 km2, 1.225 hab (1999)

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Favara de Pego  (Pego, Marina Alta)  Llogaret

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaFavareta  (Ribera Baixa Veure> Favara de la Ribera.

23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Favàritx  (Maó, Menorca)  Sector de tramuntana del terme

24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Favars  (Prada, Conflent Veure> Sagristia, la.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faveran, Enric de  (Occitània ?, s. XIII – Girona ?, s. XIV)  Arquitecte. Treballà a les catedrals de Narbona i de Girona. En aquesta dirigí les obres fins al 1321, data en que fou succeït al càrrec pel seu germà Jaume, amb el qual col·laborà.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faveran, Jaume de  (Occitània ? , s. XIII – Girona ?, s. XIV)  Mestre d'obres i escultor. Treballà a Girona i al Llenguadoc, del 1309 al 1336. Mestre major de les seus de Narbona i Girona (1321-30), on possiblement acabà l'absis que el seu germà Enric havia iniciat el 1312. L'any 1322 realitzà el sepulcre del bisbe gironí Guillem de Vilamarí, li són atribuïts també els sepulcres de Bernat de Vilamarí (1291-1312) i de Pere de Rocabertí (1318-24), tots tres a la catedral de Girona.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Favi, Marcel·lí  (Tarraco, s II - s III)  Escriptor llatí. Escriví una biografia d'Alexandre el Magne.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFayos i Antoni, Francesc  (València, 1848 – Barcelona, 1904)  Escriptor

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fe, Joan  (Illes Balears, s. XVI – Manacor, Mallorca Oriental, 1605)  Franciscà. Participà, com a religiós adjunt a les forces navals, a la batalla de Lepant. Deixà escrits referents a la història de Mallorca dels s. XII al XVI.

30 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Fe, La  (Palma de Mallorca, gen/1844 - fi 1844)  Revista religiosa, política i literària. Apareguda sota la direcció de Josep M. Quadrado, que en fou el principal col·laborador. Seguí, en general, el tradicionalisme filosòfic del vescomte de Bonald.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fe i Castell, Vicent  (València, 1875 - ? , s. XX)  Periodista i autor dramàtic

32 CATALUNYA - LITERATURA

febre d'or, La  (Catalunya, 1890 – 1893)  Novel·la de Narcís Oller. Planteja les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l'alça borsària, durant la Febre d'Or, en una família menestral de Barcelona. La primera part de l'obra (La pujada) narra l'escalada econòmica, social i política del protagonista -Gil Foix- fins a la direcció d'un ambiciós projecte ferroviari, entre l'adulació interessada dels uns, la desconfiança menestral dels seus i l'atordiment eufòric d'ell mateix, que amaga la contradicció entre la amoralitat dels negocis i la moral tradicional familiar. La segona (L'estimbada) analitza l'esperada fallida del protagonista i les seves causes i conseqüències morals, de les quals romanen al marge -amb moralitzant esquematisme- tots els que no es deixaren enlluernar per l'opulència i no abandonaren llurs ideals artístics. L'autor reconeix, tanmateix, al món dels negocis una contribució cega però positiva al progrés. L'obra -narrada en tercera persona i situada, amb notables inexactituds, entre el 1880 i el 1882- vol tipificar, constantment, la improvisada burgesia de la Restauració (utilitza deliberadament abundants castellanismes), com una part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu, alguns dels personatges de la qual reapareixen a La febre d'or.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Febre d'Or, la  (Catalunya, 1875 – 1885)  Període

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFebrer, Andreu  (Vic, Osona, 1375/80 - 1437/44)  Poeta

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Febrer, Isidre  (Catalunya, s XVIII)  Frare franciscà. Guardià del monestir d'Escornalbou. Escriví Mina riquíssima de tresors de la Divina Gràcia (1763, 1766, i en castellà 1840), que tingué una gran divulgació.

36 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Febrer, Jaume  (País Valencià, s XVII)  Personatge imaginari. Suposat contemporani de la conquesta de València, a qui han estat atribuïdes les famoses Trobes, falsificació d'interès nobiliari, redactada al s XVII, que ha estat imputada, amb alguna versemblança al cronista Onofre Esquerdo, que les degué escriure entre l'any 1650 i el 1680.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Febrer, Jaume  ( ? , s. XIII)  Escriptor

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Febrer, Joan  ( ? , s. XIV)  Diplomàtic

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Febrer, Tomàs  (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1772)  Frare dominicà. És autor de dos extensos tractats inèdits, un dels quals és la història del famós convent de Sant Domènec de Palma.

40 PAÍS VALENCIÀ/CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFebrer i Carbó, Joaquim  (Benicarló, Baix Maestrat, 1893 – Barcelona, 1970)  Meteoròleg, astrònom i matemàtic. Treballà a l'Observatori Fabra, del qual esdevingué director (1958), i al Servei Meteorològic de Catalunya. Féu molts estudis pluviomètrics i sondeigs atmosfèrics. Des del 1931 fins al 1963 fou catedràtic de física a la Universitat de Barcelona. Va estar president de la Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica. Publicà Atlas pluviométrico de Cataluña, premiat el 1930; Meteorología. Lecciones de astronomía elemental (1946), i Lecciones de cosmografía, les dues darreres en col·laboració.

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Febrer i Cardona, Antoni  (Maó, Menorca, 1761 – 1841)  Gramàtic i escriptor. Autor d'un Diccionari menorquí- espanyol- francès- llatí i de nombroses gramàtiques, fou un lingüista innovador i cartesià. Tot i que en la seva obra parla de la llengua menorquina, no ignora la unitat lingüística de les terres catalanes.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Febrer i d'Armenteres, Francesc  (Vic, Osona, 1851 – 1890)  Escriptor i numismàtic

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Febrers, Andreu  (Manresa, Bages, 1734 – Gènova, Itàlia, 1790)  Missioner jesuïta i lingüista. Exercí la tasca pastoral entre els araucans, a Xile. Publicà una gramàtica araucana: Arte de la lengua general del reino de Chile... (1764). Expulsat (1767) en ésser proscrits els jesuïtes, s'establí a Itàlia, on publicà una Memoria católica (1783) en defensa del seu orde.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFebrés, Bartomeu  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

45 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampFebró, la  (Baix Camp Municipi: 754 m alt, 16,1 km2, 51 hab (2011). (ant: la Febrosa) Estès per l'alta vall del riu de Siurana, afluent de l'Ebre, al nord-oest de Reus, al límit amb el Priorat. El relleu és accidentat per les muntanyes de Prades i les de la Mussara, amb algunes hectàrees de pins; els Motllats, erms i amb garriga, ocupen les parts més altes del terme, i la fondalada és fèrtil i rica en aigua. Els recursos econòmics del municipi es limiten a l'agricultura de secà (avellanes, ametlles, vinya i cereals) i alguna granja de porcí i d'aviram, si bé el descens demogràfic s'ha deturat els darrers anys. El poble, que aglutina tota la població del municipi, és al centre de la vall; l'església parroquial és dedicada a sant Esteve. Hi ha restes prehistòriques a la cova de la Vila i són de gran interès espeleològic els anomenats avencs de la Febró. Dins el terme hi ha també l'antic mas dels Frares. Àrea comercial de Reus. Ajuntament de la Febró - Estadístiques

46 CATALUNYA - EMPRESA

FECSA  Sigla de les Forces Elèctriques de Catalunya SA.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fedanci  ( ? , s. IX – s. X)  Vicari del comte Guifré

48 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Agrícola Catalano-Balear  (Barcelona, feb/1899 – d 1923)  Organisme que agrupà les cambres agrícoles de Catalunya i les Illes Balears. Fou creada a instàncies de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i el 1903 participà activament en la constitució de la Unión Agraria Española, que volgué reunir diferents federacions regionals agràries. Celebrà congressos anuals regulars fins al 1923 i estigué presidida, successivament, pel marquès de Camps, Manuel Raventós, Ignasi Girona, etc.

109 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA

Inici páginaFederació Anarquista Ibèrica (FAI)  (el Saler de València, Horta, jul/1927 - )  Organització anarquista. Creat amb la pretensió de reunir tots els grups anarquistes de la península Ibèrica i el ferm propòsit de controlar l'ortodòxia anarquista, sobretot l'antipoliticisme de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Tanmateix, la FAI fracassà en la temptativa d'aplegar totes les tendències anarquistes i trobà també moltes dificultats a mantenir la unitat entre les diferents federacions regionals. Cap al final de la guerra civil s'unificà, de fet, amb la CNT i, un cop acabada aquella, s'integrà en el Moviment Llibertari espanyol. De 1930 a 1939, els seus afiliats tingueren un òrgan de premsa oficial, "Tierra y Libertad", que havia estat una de les primeres publicacions anarco-sindicalistes del país.

49 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Federació Balear de Sabaters  (Illes Balears, 1915 – 1936)  Organització dels obrers del calçat, creada a instàncies de Llorenç Bisbal i de la societat La Igualdad, de Palma de Mallorca. El seu primer congrés (pel mar/1915) reuní a Alaró 28 delegats. Hom pretenia especialment la jornada de vuit hores i l'abolició del treball a preu fet; però es desféu aviat, incapaç de resistir la rebaixa de preus imposada per la patronal. Fou refeta en 1919-20, i no aconseguí tampoc cap estrategia sindical comuna.

50 CATALUNYA - EMPRESA

Federació Catalana de Cine-clubs  (Catalunya, 1982 - )  Entitat. Constituïda per tal de coordinar els cine-clubs de Catalunya. És la resultant de la segregació de la Vocalia Catalano-Balear de la Federación Nacional de Cine-Clubs, creada el 1957. La xarxa federativa s'estructura en deu àrees i, al final del 1986, hi havia 71 membres. Des del 1983 convoca el concurs anual de treballs sobre la història cinematogràfica de Catalunya.

51 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Catalana del PSOE  Altre nom amb què també fou coneguda la Federació Socialista Catalana.

52 CATALUNYA - CULTURA

Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC)  (Catalunya)  Nom que prengué el 1982 l'antic Secretariat dels Orfeons de Catalunya.

53 CATALUNYA - ESPORT

Inici páginaFederació Catalana d'Escoltisme i Guiatge  (Catalunya, 1977 - )  Organisme

54 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Comunista Catalano-Balear  (Catalunya, 1924 – 1935)  Organització política. Secció catalana del Partit Comunista d'Espanya, organitzada pel grup de sindicalistes revolucionaris procedents de la CNT i aglutinats entorn del setmanari "La Batalla" des de la fi del 1922. Dissident del PCE a partir del 1926, el 1930 es fusionà amb el Partit Comunista Català i formà el Bloc Obrer i Camperol (BOC). Canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica (1933) i desaparegué quan el BOC es constituí en el Partit Obrer de Unificació Marxista (POUM). Joaquim Maurin en fou el secretari general durant tota aquesta etapa; uns altres dirigents destacats foren Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer i Daniel Rebull.

55 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Federació Comunista de Llevant  (País Valencià, 1923 – 1936)  Organisme. Reuní els grups comunistes del País Valencià i Múrcia, creat com a organització regional del PCE. Julià Gorkin i Hilari Arlandis en foren inicialment els dirigents més importants. Durant la guerra civil tingué "Frente Rojo" com a òrgan de premsa.

56 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació d'Associacions Cristianes de Pares d'Alumnes  (Catalunya, s. XX - )  Organisme que agrupa unes 230 associacions de pares d'alumnes d'escoles cristianes de Catalunya. El seu àmbit escolar d'implantació és l'ensenyament primari i el secundari de les escoles cristianes. Agrupa i representa les associacions adherides davant dels organismes superiors de la comunitat educativa. Realitza, a més, una tasca d'informació, formació, assessorament i defensa de les associacions federades.

57 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC)  (Catalunya, 1978 - )  Organisme

58 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya (FAPAES)  (Catalunya, 1973 - )  Organisme. Sorgí de les interassemblees d'associacions de pares d'alumnes celebrades els anys 1960 i que fou legalitzat l'any 1973. Té com a finalitats representar, assessorar, informar, orientar i defensar les associacions federades davant dels estaments que conformen la comunitat educativa catalana.

59 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaFederació d'Associacions de Veïns  (Barcelona, 1975 - )  Organisme

60 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació de Cooperatives de Catalunya  (Catalunya, 1920 – 1938)  Entitat

61 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Federació de Cooperatives Valencianes  (País Valencià, 1913 – 1934)  Organisme. Aplegà les cooperatives existents a València, Alacant i Castelló. Fou creada per Regina Lamo i Cebrià Gay. Tingué com a òrgan de premsa "La Cooperación" (València). Reorganitzada el 1928, sota l'impuls de Genovès, es reféu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles (1934).

62 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació de Joves Cristians de Catalunya (FEJOC)  (Catalunya, 1931 – 1939)  Moviment juvenil

63 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació de la Premsa Catalano-Balear  (Catalunya, 1923 – 1934)  Entitat periodística. Fundada per iniciativa de l'Associació de la Premsa Diària de Barcelona. Tingué més de vint associacions adherides. Pretenia de representar professionalment tots els periodistes que actuaven a Catalunya i a les Balears. Creà uns serveis assistencials, celebrà congressos i edità un butlletí.

64 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació de Mestres Nacionals de Catalunya (FMNC)  (Catalunya, 1908 – 1936)  Associació professional. Sorgí arran de les converses pedagògiques (1901-08) celebrades per tot Catalunya, i el seu objectiu principal fou de tractar els problemes professionals de l'ensenyament públic primari. El seu estatut legal fou sempre molt irregular, fins a ésser suspès en 1923-31. Participà activament en les escoles d'estiu i celebrà assemblees generals. Publicà un butlletí des del 1921 i "El Magisteri Català" (1932-38). A partir de l'ago/1936 s'adherí a la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament.

65 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaFederació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC)  (Catalunya, ago/1936 – 1939)  Organisme constituït d'acord amb el decret de Sindicació Obligatòria, de la Generalitat de Catalunya, per la fusió de la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya i Unió de Sindicats i Pagesos de Catalunya.

66 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Federació de Societats Obreres de Balears  (Illes Balears, abr/1903 – 1925)  Organització que pretengué de reunir la majoria dels sindicats obrers de les Illes, creada a instàncies dels socialistes mallorquins. De fet només agrupà seccions de Palma de Mallorca (18 societats i uns 1.500 obrers el 1900), i fou una continuació de la Federació Local, fundada el 1893. A partir del 1919 adoptà el nom de Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble, i, mantenint-se al marge de la UGT i la CNT, reuní, en 1919-22, un elevat percentatge dels obrers ciutadans (entre 3.000 i 4.500). El 1922 els socialistes aconseguiren l'expulsió dels comunistes i cenetistes, i el 1925 la convertiren en la Unió General de Treballadors de Balears.

67 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE)  (Barcelona, 1881 - Catalunya, 1884)  Organització sindical. Substituí la Federació Regional Espanyola de l'AIT. Creada al voltant del grup anarcosindicalista català, tingué per objectiu sortir de la il·legalitat, malgrat que alguns dirigents fossin partidaris de mantenir la lluita clandestina. El primer congrés es reuní a Barcelona pel set/1881, i aviat assolí un ràpid creixement. De tota manera, la seva actuació restà esterilitzada per la lluita interna provocada per l'oposició d'alguns grups nihilistes (desheredados) i anarcocomunistes, i en especial la forta repressió governamental de 1883-84 del grup La Mano Negra (que la mateixa FTRE havia condemnat al congrés de València per l'oct/1883), feren que deixés d'existir com a central sindical. Tanmateix, actuaren diferents comissions federals abans de decidir la seva conversió en una Organització Anarquista de la Regió Espanyola (a València, pel set/1888).

68 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Democràtica Nacionalista  (Catalunya, 2/feb/1919 - 1922)  Organització política. Fundada per Francesc Macià. Intentà ser una alternativa a la Lliga Regionalista, però la crisi social desencadenada per la vaga de La Canadenca frustrà l'èxit del grup. Fou, tanmateix, l'antecedent immediat d'Estat Català.

69 CATALUNYA - ESPORT

Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)  (Catalunya, s. XX - )  Òrgan

70 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaFederació Local de Sindicats d'Oposició de Sabadell  (Sabadell, Vallès Occidental, 1933 – 1936)  Organització

71 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Federació Local de Sindicats d'Oposició de València  (València, 1933 – 1936)  Organisme. Reuní els sindicats de la ciutat de València que abandonaren la CNT i formaren part dels Sindicats d'Oposició. Els dirigents principals foren Domènec Torres i Cristòfor Parra. Majoritàriament davant l'organització local refeta per la direcció faista de la CNT, assolí 15.450 afiliats i 13 sindicats (des/1935). Publicà "El Combate Sindicalista" (1933-36).

72 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC)  (Barcelona, 1932 - ? )  Organització

73 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Obrera Catalana (FOC)  (Catalunya, 1932 – 1939)  Central sindical d'àmbit català. Intentà reorganitzar la Unió de Sindicats Lliures. Afirmà voler un sindicalisme professionalista, aconfessional i apolític; el 1935 ingressà en la Confederació Nacional de Sindicats Lliures d'Espanya, presidida per Ramon Sales. El seu òrgan de premsa fou "FOC" (1932-33), dirigit per Llàtzer Casanovas.

74 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Federació Obrera de Menorca (FOM)  (Menorca, mar/1918 – mar/1930)  Organització sindical que reuní la majoria dels obrers de l'illa. Creada sota l'impuls del socialista Lluc Pons i Castell. El seu quart congrès (es Castell, nov/1922) decidí per majoria l'ingrés dins la CNT, després de la retirada dels partidaris de la UGT. Posteriorment, sota la influència de Víctor Rotger, s'adscriví a la UGT de Balears.

75 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya (FOSIG)  (Catalunya, inici 1936 – jul/1936)  Organització que reuní la majoria de cambrers i cuiners del Principat, especialment de Barcelona (on tingué uns 4.000 afiliats). Fou la principal base sindical del Partit Comunista de Catalunya, i aconseguí de dirigir una vaga general del ram, pel maig del 1936. Ingressà a la UGT de Catalunya a la darreria del jul/1936.

76 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaFederació Obrera d'Unitat Sindical (FOUS)  (Barcelona, mai/1936 – set/1936)  Central sindical, creada pels sindicats influïts pel POUM. Intentà de promoure una lluita reivindicativa basada en la formació de fronts únics sindicals, coordinant l'acció, al Principat, de totes les organitzacions sindicals d'una determinada indústria. Defensà també la unió entre la UGT i la CNT. Amb especial força a Lleida, Balaguer, Tàrrega i Tarragona, afirmà tenir uns 60.000 afiliats. El seu secretari general fou Andreu Nin. El 1936 es dissolgué i entrà a la UGT catalana.

77 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Patronal de Catalunya  (Catalunya, 1919 – 1923)  Organització sindical patronal

78 CATALUNYA NORD - CULTURA

Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes  (Catalunya Nord, 1980 - )  Associació

79 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Federació Regional del Treball de Mallorca  (Illes Balears, 1920 – 1922)  Organització obrera

80 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors  (Barcelona, 1870 - ? )  Organització

81 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Federació Regional Llevantina  Veure> Federació Comunista de Llevant.

82 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaFederació Sardanista de Catalunya  (Barcelona, 1990 - )  Associació cultural. Fundada en una sessió celebrada al Palau Marc, de Barcelona, amb l'assistència de representants de més de 150 entitats sardanistes d'arreu de Catalunya. Actualment té unes 250 entitats afiliades. Els seus objectius principals són aglutinar les entitats, grups, colles, cobles i col·lectius diversos del món de la sardana per tal d'assessorar-los en tots els aspectes i representar-los, així com fomentar la sardana com a fet cultural en totes les seves manifestacions. Els anys 1992 i 1993 organitzà el I Congrés del Sardanisme. La Federació a Internet

83 CATALUNYA NORD - CULTURA

Federació Sardanista del Rosselló  (Catalunya Nord, 1976 - )  Associació cultural

84 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Federació Socialista Balear  (Illes Balears, mai/1932 - 1936)  Organització que agrupà els socialistes de les Illes afiliats al PSOE. Després d'un primer intent en 1913-15, que reuní només grups de Mallorca, es constituí definitivament amb 16 agrupacions (el 1933 foren 20). Celebrà quatre congressos fins al jul/1936, i els d'abril-maig de 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes i els caballeristes. El seu primer president havia estat Llorenç Bisbal. Tingué com a òrgan de premsa el setmanari "El Obrero Balear".

85 CATALUNYA - POLÍTICA

Federacio Socialista Catalana  (Catalunya, 1880 – 1936)  Federació política. Coneguda també per Federació Catalana del PSOE, englobava les agrupacions socialistes de Catalunya adscrites al Partit Socialista Obrer Espanyol.

86 CATALUNYA NORD - POLÍTICA

Federació Socialista dels Pirineus Orientals  (Perpinyà, 1895 – s. XX)  Federació creada per a solidaritzar-se amb les reivindicacions dels partits obrers francesos i dels congressos socialistes internacionals. S'adherí al Parti Ouvrier, de Jules Guesde. El seu òrgan fou "Le Républicain".

87 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaFederación, La  (Barcelona, 1/ago/1869 - 3/gen/1874)  Setmanari obrer. Fou l'òrgan del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona i, fundat per Farga i Pellicer, Sentiñón, Emili Hugas, etc, aviat acceptà el programa de la Primera Internacional i en fou el principal divulgador a la Península. Comptà amb la col·laboració de García Viñas, Trinidad Soriano, Alonso Marselau, etc.

88 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Federalista, El  (Barcelona, 24/oct/1868 – mar/1869)  Periòdic bisetmanal en castellà. Sortí com a òrgan del Club dels Federalistes. Demanà la república federal amb llibertat d'ensenyament, d'impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics. Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites. Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme.

89 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Feixa, la  (la Pobla de Roda, Ribagorça Santuari (la Mare de Déu de la Feixa), sota les cingleres de la serra de Serradui, contrafort de la serra del Cis. L'església fou consagrada el 1196.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Feixes  (Orpí, Anoia)  Caseria, vora el collet de Feixes (640 m alt), al camí d'Orpí a Orpinell.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Feixes, les  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental Veure> Sant Iscle de les Feixes.

92 CATALUNYA - CULTURA

FEJOC  Sigla de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

93 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Inici páginaFelanitx  (Mallorca Oriental Municipi: 151 m alt, 169,8 km2, 14.900 hab (1999)

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Felià, riu de  (Pallars Jussà Veure> Filià, riu de.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Felícia d'Urgell  (Catalunya, s XI)  Filla del comte Ermengol III d'Urgell i de la primera muller d'aquest, Clemència. Es casà amb Sanç Ramir d'Aragó.

99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Felip I de Catalunya-Aragó  Veure> Felip II.

100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Felip II de Catalunya-Aragó  Veure> Felip III.

101 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Felip III de Catalunya-Aragó  Veure> Felip IV.

102 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Felip IV de Catalunya-Aragó  Veure> Felip V.

103 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaFelip III de França "l'Ardit"  (Poissy, França, 1245 – Perpinyà, 1285)  Rei de França (1270-85)

96 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Felip II  (Valladolid, Castella, 1527 - El Escorial, Madrid, 1598)  Rei de Catalunya-Aragó (Felip I) (1556-98). Fill de Carles I i de l'emperadriu Isabel de Portugal. De caràcter retret i reservat, tenia una sòlida formació i una completa educació, però molt centrada en el món castellà. Fou regent els anys 1543 i 1551. Degut a la puixança de Selim II i dels pirates barbarescos va participar a la Santa Lliga, que culminà amb la victòria a la batalla de Lepant (1571). La rivalitat amb Isabel d'Anglaterra ocasionà la desfeta de l'Armada Invencible. Per a reprimir la insurrecció dels Països Baixos va enviar-hi entre altres a Lluís de Requesens. No li van mancar tampoc conflictes interns, com el que va esquitxar el seu secretari Antonio Pérez. Econòmicament, va arribar a veritables bancarrotes (1557, 1575 i 1596) degut a l'elevada despesa militar i malgrat el flux continu de plata americana i l'augment dels impostos. El desastre estava a la vista i tan sols la inèrcia mantenia dret el gegant amb peus de fang que era la monarquia castellana del s XVI.

97 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Felip III  (Madrid, 1578 – 1621)  Rei de Catalunya-Aragó, de Castella i de Portugal. Fill de Felip II i d'Anna d'Àustria. Sense les qualitats polítiques del seu pare, va descarregar el pes del govern en els seus privats. Els Països Baixos van viure una nova revolta capitanejada per Maurici de Nassau i es veié obligar a acceptar la Treva dels Dotze Anys. La lluita entre catòlics i protestants el va fer entrar a la guerra dels Trenta Anys. Durant el seu regnat van ésser expulsats els moriscos d'Espanya (1609).

98 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Felip IV  (Valladolid, Castella, 1605 – Madrid, 1665)  Rei de Catalunya-Aragó (Felip III) (1621-65)

104 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaFelip V  (Versalles, França, 1683 – Madrid, 1746)  Rei de Catalunya-Aragó (Felip IV) (1700-05) i d'Espanya (1713-46). Fill segon del gran delfí de França, Lluís, i nèt de Lluís XIV de França. Fou nomenat rei de la corona hispana pel darrer Àustria, Carles II. L'arxiduc Carles d'Àustria amb el suport de la Gran Aliança (Anglaterra i Holanda, i posteriorment Savoia i Portugal), acudí a rescatar la corona per les armes. Tots els territoris de l'antiga corona catalano-aragonesa, temerosos de la política centralitzadora dels Borbons, també se li uniren, i començà així l'anomenada Guerra de Successió. Després de la batalla d'Almansa (1707), Felip V suprimí les constitucions del País Valencià i Aragó i hi aplicà els decrets de Nova Planta, que els subjectaven a les lleis de Castella. La mort de l'emperador d'Àustria i la consegüent pujada al tron de Carles féu que les potències aliades l'abandonessin i ell mateix es desentengués del Principat; el tractat d'Utrecht (1713) segellà la pau i Catalunya, abandonada per tothom, sucumbi el 1714, i l'any següent Mallorca. Immediatament hi foren suprimides les institucions pròpies i aplicat el decret de Nova Planta, i els Països Catalans foren sotmesos a un règim militar. Empés per Isabel de Parma, la segona esposa, intentà la conquesta de Sardenya i Sicília, però les potències europees, reunides en la Quàdruple Aliança (1720), l'obligaren a firmar la pau de Cambrai i a restituir les terres conquerides, tot i que amb els pactes de Família obtingué Nàpols, Sicília, Parma, Piacenza i Guastalla per als fills tinguts amb Isabel. Amb l'esperança de pujar al tron de França, abdicà en el seu primogènit, però la mort d'aquest el féu tornar al tron. El regnat de Felip V significà la introducció als seus estats d'un absolutisme centralista com el francès.

105 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Felip de Mallorca  (Perpinyà, 1288 – Nàpols, Itàlia, v 1340)  Infant de Mallorca

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Felip i Arbó, Ermengol  (Barcelona, 1889 – 1969)  Missioner evangèlic

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Felipe, Joan  (País Valencià, s. XVII)  Gravador. Excel·lí en algunes portades de llibre.

108 CATALUNYA - CULTURA

Felipnèria de la Immaculada Concepció  (Vic, Osona, 1849 - ? )  Membre de l'institut religiós

Anar a:    Fau ]    [ Fav ]    [ Fe ]    [ Fed ]    [ Federació L ]    [ Fei ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans