A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Moo ]    [ Mora, P ]    [ Mora i P ]    [ Moragas i d ]    [ Moragues i ]    [ Moras ]

La gent té tirada a creure de bon grat en coses incomprensibles. (Gaius Corneli Tàcit)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moore, Joseph  (Barcelona, 1842 - ? , s. XIX)  Militar

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moore i Wood, Eduard Francis  (Dorsetshire, Anglaterra, 1811 – València, 1882)  Militar

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mor, el  (Tàrrega, Urgell Antic castell i terme, al nord-oest de la ciutat.

4 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mor, el  (Sant Ferriol, Garrotxa)  Antic poble

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMor i Roig, Artur  (Lleida, 1914 - San Justo, Argentina, 1974)  Polític

6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Móra, Bartomeu  ( ? , s. XVII - Palma de Mallorca, 1692)  Teòleg i frare dominicà

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mora, Bernat de  (Porreres, Mallorca, 1614 - Granada, Andalusia, 1684)  Escultor

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Móra, depressió de  (Ribera d'Ebre)  Depressió de la Serralada Prelitoral, que té una extensió de 10 km de longitud, per 5 km d'ample, i que comprèn pel nord-est un sector del Priorat. És tancada per dues línies de relleus marginals: al sud, per les serres de Cardó, Montalt, Tivissa i Llaberia, les quals la separen de la costa, i al nord, per les serres de Pàndols, Cavalls i del Tormo, que l'aïllen de la Depressió Central. L'Ebre s'introdueix a la depressió pel pas de l'Ase, entre Ascó i Garcia, i surt pel pas de Barrufemes o de Benifallet.

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Móra, Dídac  (Illes Balears, s. XVII - Granada, Andalusia, fi s. XVII)  Escultor. Fill de Bernat i germà de Josep. Treballà amb Alonso Cano a Granada. Deixà imatges notables a diversos temples granadins.

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Móra, Francesc  (Catalunya, s. XIX)  Escriptor. És autor de diverses obres de teatre. Col·laborà amb Frederic Soler a L'incendi d'Hostalric, primera part de Les joies de la Roser.

10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Móra, Gabriel  (Illes Balears, s. XVI)  Eclesiàstic

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMóra, Josep  (Barcelona, s. XVII)  Polític

12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Móra, Josep  (Palma de Mallorca, 1638 – Granada, Andalusia, 1725)  Escultor

13 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Móra, la  (Peralta de la Sal, Llitera)  Antic poble i castell

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Móra, la  (Tagamanent, Vallès Oriental)  Poble

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Móra, la  (Granyanella, Segarra Poble (ant: Samóra), a l'oest del cap del municipi, a la vora esquerra del riu d'Ondara. L'església parroquial (Sant Jaume) depèn de la de Granyanella.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Móra, la  (Viladasens, Gironès)  Veïnat, al nord del poble. L'església de Sant Martí depèn de Viladasens.

17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaMóra, la  (Lasquarri, Baixa Ribagorça)  Llogaret (880 m alt)

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Móra, la  (Navès, Solsonès Antiga parròquia (Sant Andreu), a la vall d'Ora, sota els cingles de Travil, al límit amb el Berguedà. Depèn de la parròquia de la Vall d'Ora.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Móra, Pere de (o Morella)  (Catalunya, s XIII - Illes Balears, s XIII)  Prelat. Fou bisbe de Mallorca. Amb Jaume I i diversos prelats catalans, assistí al concili de Lió de 1274.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Móra, punta de la  (Tarragona, Tarragonès)  Promontori de la costa

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra, Ramon  ( ? , s. XIX)  Escriptor

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Móra Comdal, la  (Odèn, Solsonès)  Poble, al sector del terme que pertany a la conca del Segre, al peu d'un cingle, a la dreta del torrent de la Móra Comdal, que aflueix per la dreta del Segre al pantà d'Oliana. La seva església (Santa Eugènia) depèn de la parròquia de les Anoves. Era de la senyoria del capítol d'Urgell. El s XIX formà el municipi de la Móra Condal i Sàlzer.

23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaMóra de la Montanyana, la  (el Pont de Montanyana, Alta Ribagorça)  Poble (838 m alt)

24 CATALUNYA - MUNICIPI

Situación de la comarca de la Ribera d'EbreMóra d'Ebre  (Ribera d'Ebre Municipi i cap comarcal: 44,65 km2, 41 m alt, 5.699 hab (2011). Situat a la dreta de l'Ebre, a la cubeta de Móra. El relleu és accidentat, a ponent, pels contraforts nord-est de la serra de Cavalls, i a part de l'Ebre, el rega el riu Sec dels Estrets. La superfície no conreada és ocupada en la major part per garriga i pasturatges, amb claps de bosc i petits sectors d'arbres de ribera i canyars. L'economia local es basa en la indústria (alimentària -oli-, química -sabons- i materials per a la construcció) i el comerç (fira de Primavera, al maig), amb el complement de l'agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), de regadiu, que són possible gràcies als regatges derivats de l'Ebre, i es destinen sobretot a hortalisses i arbres fruiters; i la ramaderia i l'avicultura. Centre d'àrea comercial, constitueix un centre agrari amb funcions industrials i comercials. La vila és a la dreta de l'Ebre, al vessant d'un turó coronat per les restes (muralles i torres) de l'antic castell de Móra, d'origen islàmic. S'hi destaquen, al nucli antic, algunes cases pairals, i a la part moderna, el pont sobre l'Ebre. L'església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista; resta l'antic convent de franciscans. A la vila nova s'aixeca l'important pont sobre l'Ebre, bastit al començament del s XX i refet després de la guerra civil. Dins el terme hi ha l'ermita de Sant Jeroni, del s. XVIII. Alfons I donà la baronia de Móra, que centrava el castell, a Guillem de Castellvell el 1174, que després passà a formar part del comtat de Prades. El 1840 fou desmembrat del municipi el terme dels Masos de Móra o Móra la Nova. Ajuntament de Móra d'Ebre - Estadístiques - Club d'Escacs - Unió de Botiguers

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i Alzinelles, Víctor  (Barcelona, 1879 – Mèxic, 1961)  Escriptor

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Móra i Berenguer, Francesc  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1875 - Castelló de la Plana, 1961)  Arquitecte

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMóra i Catà, Josep Francesc de  (Barcelona, 1694 – 1762)  Historiògraf i heraldista. Estudià a Barcelona i viatjà per Europa. Descriví els seus viatges en un manuscrit, que ha romàs inèdit. El 1729 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1747 n'esdevingué vice-president i director efectiu. Assolí que Ferran VI n'aprovés els estatuts (1752). El 1753 hi llegí un treball sobre la interpretació de manuscrits, que amplià en el treball Observaciones sobre los principios elementales de la historia (lloat per Menéndez y Pelayo), que fou publicat en part a les Memorias (1868). Lluís XV de França li concedí, el 1749, el títol de marquès de Llo, que fou convertit en títol de l'estat espanyol per Ferran VI el 1752.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Móra d'Aguirre, Joan  (País Valencià, s. XVII)  Escriptor. Participà en un certamen poètic que se celebrà a València el 1623 en honor de la Concepció.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Móra d'Almenar, Guillem Ramon de  (València ?, s. XVI – s. XVII)  Jurista

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i d'Areny, Domènec Feliu de  (Barcelona, 1731 – 1792)  Segon marquès de Llo. Fill de Josep Francesc de Móra i de Catà. Regidor perpetu de Barcelona, el 1752 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que dirigí, i on llegí en tres ocasions composicions catalanes. Catalogà els manuscrits del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMóra i de Casanova, Josep  (Màlaga, Andalusia, 1806 – Barcelona, 1848)  Filòleg i hel·lenista. Advocat, el 1844 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou nomenat secretari el 1848. Hi llegí una traducció directa al castellà del Fedó de Plató (1844, publicat després a "La Abeja") i un treball sobre les analogies entre les llengües indoeuropees i les semítiques.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i de Marimón, Francesc  (Barcelona, s. XVII)  Ciutadà

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i Gramunt, Gabriel  (Barcelona, 1941 - )  Arquitecte

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Móra i Jaraba, Pau de  (Oriola, Baix Segura, 1716 – 1748)  Jurista. Exercí a Granada i a Madrid. Publicà a la capital espanyola dues obres de caràcter jurídic. En deixà d'inèdites.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i Pujadas, Víctor  (Barcelona, 6/jun/1931 - )  Escriptor. Escriví, amb èxit, narracions en castellà i s'ha especialitzat en la realització de còmics (els més populars dels quals foren El capitán Trueno i Jabato, sorgits els anys 50). Com a narrador guanyà, amb El cafè dels homes tristos (1966), el premi Víctor Català. A la novel·la breu La pluja morta (1966) pren per tema la participació hispana a la Resistència francesa, mentre que a Els plàtans de Barcelona (1972), primera part d'una trilogia continuada a París flash-back (1978) i El tramvia blau (1985) descriu l'ambient sòrdid, opressiu, picaresc i realista de la postguerra a Catalunya. Ha publicat també Converses a París (1970) i Entre silencis d'estels i tombes (1995).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i Riera, Alexandre  (Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 1823 - París, França, 1915)  Mecenes

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMóra i Roig, Ascensi  (València, 1834 – 1883)  Actor teatral

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i Rosselló, Evarist  (Barcelona, 1904 – 1987)  Pintor, cartellista i decorador. Participà en nombroses exposicions nacionals i internacionals i fou diversament premiat en concursos de cartells (un premi en un triennal de Milà, a les biennals de Venècia, el premi Montserrat vist pels seus artistes, etc). Decorà la sala del Consolat de Mar de l'Ajuntament de Barcelona i féu diversos murals per a sales de la Generalitat.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i Sever, Pere Nolasc  (Barcelona, 1732 – 1811)  Eclesiàstic i historiador. Estudià teologia a Alcalá i passà després a Barcelona. Religiós mercedari, fou provincial de l'orde. El 1777 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres, d'on fou nomenat revisor d'història juntament amb Jaume Caresmar (1779). Nomenat general de l'orde (1788), anà a residir a Madrid. El 1794 fou designat bisbe de Solsona, però no hi residí gaire, car actuà sovint a Barcelona.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Móra i Xammar, Antoni  (Barcelona ?, s. XVII – s. XVIII)  Militar

41 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera d'EbreMóra la Nova  (Ribera d'Ebre Municipi: 15,86 km2, 30 m alt, 3.289 hab (2011), (ant: els Masos de Móra). Situat a l'esquerra de l'Ebre, a la depressió de Móra, a l'altra banda de Móra d'Ebre, municipi del qual es va separar el 1840. Les bases de l'economia local són l'agricultura (el terreny és força conreat) de secà: ametllers, vinya, olivera i cereals; de regadiu, limitat a la primera terrassa del riu, hi ha hortalisses i arbres fruiters; la ramaderia; l'avicultura; la indústria, en part derivada de l'agricultura (oli) i fabricació de materials per a la construcció, i el sector de serveis. Durant el s. XX, el principal augment demogràfic ha estat experimentat entre el 1960 i el 1981, i a partir d'aquest darrer any, ha anat perdent població. La vila va crèixer al voltant del caseriu dels Masos de Móra. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Àrea comercial de Móra d'Ebre. Ajuntament de Móra la Nova - Estadístiques - Ràdio Móra la Nova - C.E. Atlètics Móra la Nova

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoradell, Domènec  (Barcelona, s. XVII)  Militar

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moradell, Vicenç Miquel de  (Barcelona, 1584 - s XVII)  Militar i poeta. Capità d'infanteria, residí molt de temps fora de Barcelona. És autor d'una Sentencia poética, en castellà, d'un certamen celebrat a Barcelona el 1618, que inclou una interessant composició seva de lloança a Barcelona. Publicà també altres poemes celebrant la canonització de diversos sants.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moradell i Català, Ernest  (Palamós, Baix Empordà, 1900 - )  Grafista

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moradilla  (Lleida, Segrià)  Partida i despoblat

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moraga, Josep  (Catalunya, s XVIII - Amèrica, s XVIII)  Militar. Destinat a Amèrica, tingué una part destacada a la colonització de Califòrnia. El 1776 servia a les ordres de Ferran de Rivera a la guarnició de San Gabriel, i fou designat per aquell per manar les forces que protegiren l'expedició en què fou fundada la ciutat de San Francisco. Durant molts anys, i des de l'establiment de la ciutat, en fou governador militar. El 1777 fundà la ciutat de San José. Impulsà d'altres establiments a la zona.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas, Gonçal  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1900 - Catalunya, s. XX)  Enginyer. És autor de diversos llibres professionals, un dels quals serví de text a les universitats alemanyes.

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMoragas, marquesat de  (Catalunya Títol, concedit el 1876 a Maria Consol Moragas i de Quintana (morta el 1904), pel papa Pius IX. Passà a la seva filla, muller del primer marquès de Gelida.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas, Ricard  (Girona, 1829 – Madrid, 1899)  Coreògraf, ballari i escenògraf

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Barret, Arístides  (Barcelona, 1841 – s. XIX)  Advocat

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Barret, Francesc  (Barcelona, 1868 – 1935)  Advocat i economista. S'especialitzà en els problemes de previsió i d'estalvi. Fou secretari del Foment del Treball Nacional, conseller de l'Institut Nacional de Previsió, des de la seva fundació, i de la Mancomunitat de Catalunya. Dirigí la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (que va constituir-se segons un projecte seu del 1902) des de la data de fundació (1904) fins que morí. Publicà Armonías entre el seguro social y mercantil (1914) i Jerarquía de las instituciones de previsión social (1912).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i de Montis, Gabriel F.  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1900 - )  Químic

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i de Tavern, Josep de  (Catalunya, s XIX - Valls, Alt Camp, 1876)  Advocat i escriptor. Exercí la seva carrera a Valls. És autor de llibres jurídics remarcables, obres de teatre i traduccions.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoragas i Droz, Ròmul  (Barcelona, 1836 – 1886)  Jurista i polític

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Gallissà, Antoni de  (Barcelona, 1913 – 1985)  Doctor arquitecte. Membre del grup R i de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1982), obtingué diversos premis i publicà un gran nombre d'articles en els quals posà de manifest la seva concepció de l'arquitectura. L'any 1964 era president del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Gallissà, Jeroni de  (Barcelona, 1901 – 1965)  Metge i escriptor. Especialista en psiquiatria infantil, en fou professor a la Universitat de Barcelona. President de la Societat de Neuropsiquiatria Infantil, el 1940 fundà l'Institut de Pedagogia Terapèutica. Col·laborà a diaris i revistes, com "El Matí", "L'Avançada", "Revista de Catalunya", "Oreig" (Olot), "Revista de Psicologia i Pedagogia", etc. Entre les seves obres destaquen La infancia anormal (1933), Niños psicópatas (1948), L'home i els altres (1965) i Els fills, sexe i educació (1966).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Gràcia, Ricard  (Barcelona, 1883 – 1966)  Metge. Especialista en bacteriologia, del 1916 al 1924 ensenyà a l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya. El 1920 guanyà les oposicions a professor d'higiene i bacteriologia de la Facultat de Medicina de Barcelona. Del 1928 al 1934 fou vicepresident de la secció de Ciències de l'Ateneu Barceloní. Col·laborador en diverses revistes i autor de més de 60 títols dins la seva especialitat.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Llombard, Antoni Alfred  (Tarragona, 1842 – Madrid, 1908)  Baríton

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Maseras, Rafael  (Barcelona, 1883 - Estrasburg, Alsàcia, França, 1966)  Periodista

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoragas i Ricart, Miquel  (Barcelona, 1840 – 1916)  Escenògraf

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Rodes, Fidel de  (Valls, Alt Camp, 1859 - s. XX)  Historiador. Nét del pintor Vicent Rodes. Milità en el moviment catalanista i fou alcalde de Valls (1909). Catalogà els arxius municipals, notarial i parroquial, fet per qual rebé tres premis (1917, 1918 i 1935) de l'Institut d'Estudis Catalans. Publicà L'antiga universitat de Valls (1914), L'art, els artistes i els artesans de Valls (1921), Estudi de Valls (1928) i altres breus monografies i notes històriques a la premsa, sobre la seva vila. Presidí el Patronat de la Biblioteca Popular creada per la Mancomunitat, i d'altres entitats locals.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Roger, Valentí  (Barcelona, 1902 – 1970)  Escriptor i periodista

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Spa, Miquel de  (Barcelona, 1943 - )  Sociòleg

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragas i Torras, Tomàs  (Girona, 1837 – Barcelona, 1906)  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i deixeble de Milà i de Lorenzale, gran amic i admirador de Fortuny. Passà temporades a Roma i amplià estudis a la famosa Acadèmia Giggi. Conreà la temàtica costumista (Marroquí a cavall) i el paisatge; pintà també molts retrats (Ramon Muntaner'). Fou diversament premiat i ostentà nombrosos càrrecs. Fundà el Centre d'Aquarel·listes (v 1883).

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMoragues, Andreu  ( ? , s. XVI - Palma de Mallorca, 1631)  Humanista

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Moragues, Jaume Josep  (Illes Balears, s. XIX)  Escriptor i militar. Fou comandant d'infanteria. Col·laborà a la premsa madrilenya. Publicà en castellà diversos escrits de divulgació històrica i un repertori de sinònims.

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Moragues, Joaquim  (Palma de Mallorca, 1858 - ? , s. XX)  Jesuïta

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moragues, masos de  (Catllar de Gaià, Tarragonès)  Veure> Masmoragues, els

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragues, Pere  (Barcelona ?, v 1330 - 1387/88)  Escultor, orfebre i arquitecte

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Moragues i Barceló, Miquel  (Palma de Mallorca, 1798 – 1860)  Eclesiàstic i teòleg

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragues i Mas, Josep  (Sant Hilari Sacalm, Selva, s. XVII – Barcelona, 27/mar/1715)  Militar. Excel·lí durant la guerra de Successió com a partidari de l'arxiduc Carles, i el 1709 fou ascendit a general. Seguint ordres, capitulà a la Seu d'Urgell, d'on era governador, el 28 set 1713, però després encara seguí lluitant primer amb un cos de voluntaris i després a l'exèrcit del marquès de Poal. Quan capitulà Barcelona provà de fugir a Mallorca, però fou delatat i detingut pels filipistes i després d'un judici sumaríssim fou executat. El seu cap estigué exposat en una gàbia al Portal de Mar de Barcelona fins al 1727.

72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMoragues i Rullan, Guillem  (Petra, Mallorca, 1771 – Barcelona, 1836)  Polític

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moragull, Josep  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Moraira  (Teulada, Marina Alta)  Poble

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moraleda i Perxachs, Joan Lluís  (Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental, 1943 - )  Compositor, director d'orquestra i oboista

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morales, Samuel  ( ? , s. XIX – s. XX)  Bronzista

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morales i Gómez, Maximilià  (Barcelona, 1948 - )  Polític

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMorales i Pareja, Manuel  (Granada, Andalusia, 1864 – Barcelona, 1932)  Polític i cantant. Debutà com a tenor al teatre Novetats de Barcelona. El 1897 estrenà a Sitges l'òpera La Fada, de Massó i Torrents i Morera, cantada en català. Treballà a Itàlia i a Amèrica. En morir el seu pare, es retirà per dedicar-se al negoci familiar de vins. Instal·lat definitivament a Barcelona, el seu nom figurà en la candidatura radical en les eleccions de regidors del 1908. El 1918 fou elegit alcalde de Barcelona, càrrec al qual renuncià el 1919. En proclamar-se la República, fou nomenat delegat especial de l'Estat en el Consorci del Port Franc de Barcelona.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morales i Sanmartín, Bernat  (el Cabanyal, València, 1864 – València, 1947)  Novel·lista i autor teatral. Influït per la Renaixença i el naturalisme, col·laborà en diverses publicacions: "La Degolla" (1890), "El Cuento del Diumenche" (1908), "La traca nova" (1909), "Anunciador Valencià" (1912), "Pensat i Fet" (1912), etc. Amb Vicent Carceller crearen la revista "El cuento valencià". Entre les seves obres hi ha: Cadireta d'or (1908), La borda (1911), La primera flor (1912), etc. En el camp de la música féu de crític al "Mercantil Valenciano" i compongué sarsueles, peces per a piano, cançons, etc.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morales i Soriano, Bernat  (Elx, Baix Vinalopó, 1822 - el Cabanyal, València, 1898)  Pintor i escultor. Pare de Bernat Morales i Sanmartín. Estudià farmàcia a Barcelona, on féu també la seva formació artística. La majoria dels seus temes eren d'inspiració religiosa.

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Moralet, el  (Alacant, Alacantí Partida i caseria, 14 km al nord de la ciutat, a la dreta de la rambla de les Ovelles, entre els municipis de Sant Vicent de Raspeig i d'Agost.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moran i Ocerinjauregui, Josep  (Barcelona, 1944 - )  Lingüista

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMorana, la  (Torrefeta i Florejacs, Segarra Poble (484 m alt), aturonat prop del límit amb el terme de Guissona. El lloc és esmentat ja el 1099 en l'acta de consagració de l'església de Guissona.

84 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Moranells  (Morellàs i les Illes, Vallespir)  Veure> Sant Joan de Moranells.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morant i Sala, Rafael  (Alacant, 1766 – País Valencià, s. XIX)  Economista. Ocupà diversos càrrecs abans de ser nomenat ministre del Suprem Consell d'Índies. Publicà un Discurso sobre contribuciones presentado al gobierno en 3 de marzo de 1817, publicat a València en 1821.

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Moranta, Jeroni  (Illes Balears, s. XVI – s. XVII)  Religiós

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morante i Borràs, Jesús  (Quart de Poblet, Horta, 1899 – València, 1971)  Autor teatral

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moràs, pla de  (Salardú, Vall d'Aran)  Altiplà (2.160 m alt) dels antics mun. d'Arties i Tredòs, a l'interfluvi entre els rius d'Aigoamòtx i de Valarties.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morassac, el  (Peralada, Alt Empordà)  Veïnat, situat al sector septentrional del terme, entre les rieres d'Anyet i de l'Orlina. L'església de Sant Amanç depèn de la parròquia de Peralada.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMorat i Rufet, Antoni  (Olot, Garrotxa, s. XVIII – 1790)  Religiós augustinià i filòsof. Fou prior del monestir d'Isona (Pallars Jussà). És autor d'obres piadoses.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morata, Gregori  (València, 1773 – s XIX)  Eclesiàstic. Publicà alguns escrits religiosos i unes Reglas para el cultivo del algodón (1821).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morata, Joan  Nom amb què és conegut el músic Andreu Fabresse.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morata i Garcia, Joan Josep  (Xeldo, Alt Palància, 1769 – València, 1840)  Compositor i músic. Deixeble del mestre López, li succeí en el càrrec de mestre de capella el 1786. Estudià també amb Francesc Morera i ocupà els magisteris de la Col·legial de Xàtiva (1793), de Sogorb (1815) i el del Col·legi Corpus Christi de València (1829), càrrec que ostentà fins a la seva mort. D'entre les seves nombroses composicions excel·leixen la Missa de difunts i la Seqüència de Corpus.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morata i Melià, Pere  (València, 1760 – 1803)  Eclesiàstic. Fou catedràtic de mecànica i de física experimental. Publicà escrits en llatí sobre aquestes especialitats.

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Moratall, el  (la Pobla de Farnals, Horta)  Barri de la població

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoratell, Nicolau  ( ? , s. XV – Lleida, 1545)  Eclesiàstic

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morató  Veure> Moretó  (llinatge d'arquitectes).

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morató, Antoni  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Frare mercenari. És autor de diversos escrits de caràcter erudit.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morató, Antònia  (Barcelona, 1906 – 1932)  Actriu

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morató, Isidre  (Vic, Osona, 1619 – 1672)  Mestre d'obres. Era germà menor de Jacint Morató, i contratista de les obres d'aquest. Fills seus foren els Morató i Pujol.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMorató i Aragonès, Josep Maria  (Reus, Baix Camp, 1923 - )  Pintor paisatgista. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Té les medalles Fortuny (1940), Masriera (1941) i Tapiró (1944). Ha estat guardonat també en altres certàmens pictòrics. Exposa regularment a Barcelona. La seva obra és dintre una clara línia expressionista.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morató i Grau, Josep  (Girona, 1875 – Barcelona, 1918)  Escriptor i periodista. Fou redactor en cap i director de "La Veu de Catalunya", i durant una època director d'"En Patufet". D'origen modernista, publicà les novel·les Arran de cingle, L'esquirol i Els habitants de la lluna (de to humorístic). Com a autor teatral, conreà un tipus d'obra entre imaginativa, realista i meravellosa: Un cop de vent, Les arrels, El tresor, etc.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morató i Guerrero, Lluís  (Barcelona, 1903 – 1963)  Pintor i dibuixant. Fill de Josep Morató i Grau. Ha destacat com a caricaturista i retratista.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morató i Ojer, Modest  (Barcelona, 1909 - )  Joier

105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Moratxell  (Novelda, Vinalopó Mitjà Caseria, a l'oest de la ciutat.

Anar a:    Moo ]    [ Mora, P ]    [ Mora i P ]    [ Moragas i d ]    [ Moragues i ]    [ Moras ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans