|
|
|
Anar a: [ Sall ] [ Sallent, e ] [ Salo ] [ Salomo ] [ Salsa ] [ Salto ] De res serveix lamentar-se dels temps actuals, però sempre és possible millorar-los. (Thomas Carlyle) 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salla, Onofre (Catalunya, s XVII) Escultor. Per encàrrec de Baltasar Borrull, escultor de Valls, obrà quatre imatges per a l'església de Santa Maria de Cervera (1625). Acabà el retaule de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1630), les obres del qual havien quedat interrompudes el 1621, després de la mort de Claudi Perret. 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salla, Pere ( ? , ? ) Abat quadriennal de Santes Creus 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Sallacuna (Vilanova i la Geltrú, Garraf) Antiga quadra (o la Llacuna), a l'antic terme de Vilanova de Cubelles, on ara hi ha el nucli urbà. 3 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Sallafort, pic de (Vallespir / Alt Empordà) Cim (975 m alt) de la serra de l'Albera, al límit de les dues comarques. 4 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sallança, puig (Garrotxa) Cim culminant (1.023 m alt) de la serra de Finestres 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sallarès, Francesc (Sabadell, Vallès Occidental, 1838 – 1910) Religiós escolapi 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sallarès i Castells, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 1893 – 1971) Escriptor. Fou un dels promotors de la cultura catalana a la seva ciutat. Publicà poemes, narracions i assaigs. Cal esmentar-ne Ideari cívic (1933), D'impremtes i d'impressors a Sabadell (1963) i un vocabulari català d'excursionisme. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sallarès i Pla, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 1845 – 1901) Industrial i polític conservador. Fins a 23 anys es dedicà exlusivament a la fàbrica de teixits de llana creada pel seu pare el 1835. Havent començat a intervenir d'ençà de llavors (1868) en les lluites entre els partidaris del lliurecanvisme i els del proteccionisme, s'afegí als defensors d'aquest darrer corrent, del qual fou un dels capdevanters. Va dur a terme campanyes en defensa de la indústria i del comerç, i contribuí a crear l'aranzel protector. El 1878 ingressà a la Junta de Valoracions i a la comissió aranzelària del Gremi de Fabricants de Sabadell, del qual va ésser nomenat president el 1885 i més tard reelegit (1892-93). Ocupà la presidència del Foment del Treball Nacional de Barcelona (1897) i, candidat del Foment, fou elegit diputat a corts per Barcelona (1899). Col·laborà, al Parlament, amb el partit conservador dirigit per Silvela. 9 CATALUNYA - GEO GRAFIA Sallavinera (Anoia) Veure> Sant Pere Sallavinera 10 CATALUNYA - HISTÒRIA Sallavinera d'Anoia (Sant Pere Sallavinera, Anoia) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA
12 CATALUNYA - HISTÒRIA Sallent (Benifallet, Baix Ebre) Despoblat, proper a l'antic monestir de Cardó. És esmentat al començament del s XIII com a pertanyent a la casa de Montcada. Al final de l'edat mitjana depenia de Benifassà i, més tard, dels carmelitans de Cardó. 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Sallent (Lles, Baixa Cerdanya) Despoblat. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sallent, Bartomeu (Catalunya, s. XV) Funcionari reial. Fou secretari de la reina Joana Enríquez. El 1453 fou membre de l'ambaixada que tractà la pau conjunta entre els regnes de Catalunya-Aragó, Navarra i Castella. 15 CATALUNYA - HISTÒRIA Sallent, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1628 a Francesc Soler de Marrades i Gamir 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sallent, el (Santa Pau, Garrotxa) Poble 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sallent, riera de (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Afluent de capçalera del Gurni 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sallent, riu de (Costera / Ribera Alta) Afluent del Xúquer per la dreta, entre les dues comarques. Originat per la unió de dos cursos d'aigua, procedents de la serra d'Énguera; s'estén amb traç sinuós fins que ha passat Sallent de Xàtiva, on pren la direcció nord fins que desguassa a la Vallfarta. Té un règim pluvial mediterrani irregular. Se'n deriven sèquies (com la de Cotes i la de Vall de Càrcer) per als regatges, els quals es concentren en el curs baix i són destinats al conreu dels tarongers. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA
20 CATALUNYA - MUNICIPI Sallent de Llobregat (Bages) Municipi: 65,80 km2, 278 m alt, 7.261 hab (1999) 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sallent de Solsonès (Pinell de Solsonès, Solsonès) Poble 22 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Sallent de Xàtiva (Ribera Alta) Municipi: 13,91 km2, 88 m alt, 480 hab (1999). Situat a la vall baixa del riu de Sallent, al límit amb la Costera, el terme és accidentat, llevat del nord-est. Agricultura, els conreus ocupen prop de la meitat del territori, la resta és coberta de vegetació espontània (matollar) o improductiva. El regadiu aprofita aigües derivades del riu i produeix hortalisses i cítrics; al secà es conreen oliveres, garrofers i vinya. Ramaderia de llana; apicultura. Pedreres. El poble, d'origen àrab, és a la riba esquerra del riu; va patir un important terratrèmol el 1748, en que fou destruïda tota la població. Foren senyors del lloc els Soler i Marrades, que esdevingueren titulars del comtat de Sallent al s. XVII. Àrea comercial de Xàtiva. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sallent d'Organyà (Coll de Nargó, Alt Urgell) Poble (1.003 m alt) (o Sallent) de l'antic mun. de Montanissell 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sallent i Cotés, Àngel (Sabadell, Vallès Occidental, 1859 - Terrassa, Vallès Occidental, 1934) Filòleg i botànic 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sallent i Prat, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 1879 – 1936) Impressor. Regentà la impremta Comas Faura, fins al 1917, any en que s'establí pel seu compte. El seu taller aconseguí una fama ben guanyada per l'alta qualitat de la seva producció, en la qual figuren excel·lents obres de bibliòfil: Capítulos del Toisón de Oro, La Divina Comedia, El poema de Montserrat, de J.M. de Sagarra, i Crònica dels cavallers catalans, de Tarafa. En morir, la casa que ell havia fundat passà a denominar-se Joan Sallent, Successor. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sallés i Barangueras, Carme (Vic, Osona, 1848 – Madrid, 1911) Fundadora religiosa 28 CATALUNYA - HISTÒRIA Salmanui (Pallars Jussà) Despoblat de la comarca, a l'antiga baronia de Bellera, esmentat el s XIV. 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Salmon i Amorín, Frederic (Borriana, Plana Baixa, 1900 - Paracuellos del Jarama ?, Madrid, 1936) Advocat i polític. Fou catedràtic de dret públic a Múrcia, on dirigí el diari "La Verdad" i organitzà el partit Acció Popular. Fou fundador i president de la Federació d'Estudiants Catòlics, secretari de la CEDA. Elegit diputat a corts pel nov/1933, ocupà el ministeri de treball, sanitat i previsió (mai-set/1935), en el govern Lerroux, i de justícia, treball i sanitat (set-des/1935), en les governs presidits per Chapaprieta. Fou executat per elements incontrolats en començar la guerra civil. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salnitre, cova del (Collbató, Baix Llobregat) Cova natural 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salo (Sant Mateu de Bages, Bages) Poble (620 m alt) 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saló, Martí (Catalunya, s XIX) Concertista i cornetista. Pare de Conrad i d'Emili Saló i Ramell. 33 ILLES BALEARS - CULTURA Saló Beethoven (Palma de Mallorca, s. XIX) Agrupació musical. Fundada com a continuació del Salonet Banqué per Antoni Noguera i J. Marquès i Luigi. Funcionà com a secció filharmònica del Cercle Mallorquí de Palma, i hi prengueren part, entre d'altres, Antoni Noguera, que fou, de fet, el seu veritable mantenidor. Situada en els baixos de la redacció de "La Última Hora", organitzà molts concerts -en especial cal destacar l'organitzat el maig de 1894 a les coves d'Artà, que comptà amb la presència d'Albéniz, Uetam, J. Lamote de Girgnon, etc-. Sense perdre mai un marcat caràcter minoritari, gaudí d'una certa popularitat juntament amb la tertúlia dominical de Joan Alcover. 34 CATALUNYA - CULTURA
35 CATALUNYA - ART Saló de Maig (Barcelona, 1956 - ) Exposició anual de belles arts 36 CATALUNYA - ART Saló d'Octubre (Barcelona, 1948 – 1957) Exposició anual de belles arts. Organitzat per un grup d'artistes independents sota la iniciativa de Víctor M. d'Imbert. Se celebrà normalment a les Galeries Laietanes, i al llarg de les seves deu edicions hi concorreguerem més de cent trenta artistes, entre els quals es desvetllà la important generació d'avantguarda catalana de la postguerra, que trobà en el Saló la millor oportunitat per a donar-se a conèixer. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saló i Ramell, Conrad (Granollers, Vallès Oriental, 1906 - la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1981) Instrumentista, compositor i director. Germà d'Emili. Format a l'Escolania de Montserrat i després amb E. Casals i Blai Net, el 1923 entrà a la cobla La Principal de la Bisbal, que dirigí des del 1935. Escriví nombroses sardanes (Sol de Banyuls, Als peus de la Verge, Solemnitat, etc) i edità una extensa discografia com a director de la cobla bisbalenca. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saló i Ramell, Emili (Granollers, Vallès Oriental, 1906 - ) Músic 39 CATALUNYA - CULTURA Saló Internacional del Còmic de Barcelona (Barcelona, 1981 - ) Esdeveniment firal 40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Salobrar, es (Campos, Mallorca Oriental) Zona d'aiguamolls i antic golf 41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Salobrar, salines de (Calvià, Mallorca Occidental) Salines, vora la costa, entre sa Porrassa, Magaluf, sa Torre Nova i Palma Nova. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salom (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) Barri de la vila, al nord-est del nucli urbà. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salom i Vidal, Jaume (Barcelona, 1925 - ) Dramaturg 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salomé Nom artístic de la cantant Maria Rosa Marco i Poquet. 46 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Salomó (Rosselló, s. VIII - v 835) Prelat. Entre els anys 832 i 834 fou bisbe d'Elna. 47 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Salomó (Catalunya, s. XI – 1097) Bisbe de Roda (1068-75). Era monjo del monestir de Ripoll. Retirat del govern de la seva diòcesi, visqué apartat del món fins a la seva mort, esdevinguda el 1097. Fou famós per les seves virtuts. 48 CATALUNYA - MUNICIPI
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salomó Abenmenassé ( ? , ? ) Jueu 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salomó I de Cerdanya-Urgell ( ? , s. IX) Comte de Cerdanya i Urgell 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Salon, Miquel Bartomeu (València, 1539 – 1621) Teòleg. Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde. És autor d'una Commentariorum in disputationem de iustitia (1591) i d'altres estudis de caràcter religiós que restaren inèdits. 53 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Salona, comtat de (Grècia) Territori 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Salord i Farnés, Josep (Ciutadella, Menorca, 1911 – 1970) Historiador i lingüista. Cursà estudis eclesiàstics al seminari de Ciutadella i fou ordenat sacerdot a Vic el 1935. Professor del seminari menorquí i beneficiat de la catedral de Ciutadella, fou el propulsor de la introducció del català a la litúrgia de la diòcesi. Els seus treballs més coneguts són El acta de Constantinopla, Pro Aris et Focis (1956), Sobre la desgràcia de Ciutadella, La reconquista de Menorca, Reflexions en el centenari de la invasió turca, El pariatge fet pel senyor rei en Jaume sobre la pavordia i rectories de Menorca segons la còpia del Llibre vermell i La llengua dels menorquins (1963). 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salòria (les Valls del Valira, Alt Urgell) Coma (2.789 m alt) del Pirineu axial, a l'antic mun. de Civís, situat al límit amb el Pallars Sobirà, sobre la vall de Tor (al nord), el pic de Montesclado (al sud-oest) i el coll de Civís (al sud-est). 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salou (les Masies de Roda, Osona) Colònia tèxtil 57 CATALUNYA - MUNICIPI
58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salou, Sant Andreu (Gironès) Veure> Sant Andreu Salou. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salou, Sant Cugat (Navars, Bages) Veure> Sant Cugat del Racó. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salou, Sant Pere (Lloret de Mar, Selva) Veure> Sant Pere Salou. 61 CATALUNYA - HISTÒRIA Salou de la Selva (Sant Andreu Salou, Gironès) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salrach i Marés, Josep Maria (Llinars del Vallès, Vallès Oriental, 1945 - ) Historiador medievalista. Professor de història medieval a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra. Membre de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. S'especialitzà en els primers segles de la Catalunya medieval (s VIII-X): Els orígens històrics (1977, en col·laboració amb M. Aventín), El procés de formació nacional de Catalunya (1978), Història dels Països Catalans: dels orígens al 1714 (2 volums, 1981, en col·laboració amb E. Duran), El procés de feudalització, segles III-XII (1987), volum II de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar i Història medieval de Catalunya (1998, amb M. Aventín). Ha dirigit una Història de Catalunya (6 volums, 1978-79) i una Historia Universal (10 volums, 1980-83). 63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Salrossa, sa (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Vénda 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salsa, Guillem de ( ? , ? ) Pretendent al comtat de Cerdanya 65 CATALUNYA - HISTÒRIA
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salselles (Borredà, Berguedà) Poble, a la vall de Merlès, a l'esquerra de la riera, al voltant de l'església parroquial de Santa Maria, del bisbat de Vic. Pertanyia a la sots-vegueria de Lluçanès. 67 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Salses, castell de (Salses, Rosselló) Castell del s. XII, situat al nord de la vila 69 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Salses, estany de (Barcarès / Salses / Sant Llorenç de la Salanca, Rosselló) Estany, situat al peu de les Corberes, al sud del cap de Leucata. Ocupa una superfície de 8.000 ha i el separa del mar un cordó de sorra. S'aprofita per a la pesca (anguiles), per a l'extracció de la sal (a causa de la seva salinitat, conseqüència de dues fonts salines vora Salses), i, actualment, s'hi practica també l'esport nàutic, ja que s'ha incrementat l'afluència turística a les platges dels voltants. 70 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Salses i Trilles, Pere (la Llaguna, Alta Cerdanya, 1701 - Ponts, Noguera, 1781) Eclesiàstic i escriptor 72 CATALUNYA - MUNICIPI
73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Salt, el (Alcoi, Alcoià) Caseria, a 5 km. de la ciutat. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Salt, Onofre (València, s. XVI – s. XVII) Escriptor 75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Salt de Millars, el (Millars, Canal de Navarrés) Central hidroelèctrica 76 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Saltamartí, El (València, 1860 – 1883) Periòdic en català 77 CATALUNYA - HISTÒRIA Saltèguet (Alp, Baixa Cerdanya) Despoblat (ant: Saltèguel), a la capçalera de la vall d'Alp, al peu del coll de Mercer, que comunica les dues Cerdanyes, sota l'avetar de Saltèguet (que pertany al mun. de Puigcerdà). El lloc és esmentat ja el 839 i encara existia el s. XV; la parròquia era dedicada a sant Martí. El s. XIV és esmentat el castell de Saltèguet. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saltiveri i Vidal, Antoni (Catalunya, s. XIX – s. XX) Autor teatral. Autor d'una gran quantitat de peces breus de caràcter còmic per al teatre, entre altres: Un mort ressuscitat (1891), Les mitges de Paula (1904), La família Picarol (1907), Un gendre de l'altra món (1910), etc. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saltor i Lavall, Gil (Maçanet de la Selva, Selva, 1862 – Barcelona, 1909) Metge. Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina l'any 1883. Fou deixeble de Santiago Ramón y Cajal. El 1889 obtingué la càtedra d'histologia i anatomia patològica de València; més tard passà a Barcelona (1892), on el 1895 obtingué la de patologia quirúrgica. Fou germà d'Octavi. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saltor i Lavall, Octavi (Barcelona, 1875 – 1914) Enginyer 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saltor i Soler, Octavi (Barcelona, 1902 – 1982) Escriptor i polític. Col·laborador i crític de "La Revista" i de "La Veu de Catalunya" (1923-24), i també de la "Revista de Poesia". Secretari de la Junta Permanent del II Congrés Universitari Català (1919). President de l'Associació Catalana d'Estudiants (1922). Regidor de la Lliga per Barcelona. Premi Pelfort d'història literària pel treball Les idees literàries en la Renaixença catalana (1934). El 1935 va passar a formar part del consell directiu dels Jocs Florals de Barcelona. Membre numenari de les Acadèmies de Bones Lletres i de Jurisprudència i Legislació de Barcelona. Publicà poemes simbolistes: Cendra votiva (1952), Port-Salvi (1955) i El rescat diví (1960). Es distingí per la seva brillant fecunditat oratòria. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salull (Sant Esteve d'En Bas / la Vall d'En Bas, Garrotxa) Veure> Saüll. 84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Salut, balneari de la (Ontinyent, Vall d'Albaida) Antic balneari, a ponent de la ciutat. Hom hi acudia per al tractament de la diabetis. El 1951 fou transformat en col·legi i internat de la Puresa, per a nens, que havia estat fundat a la ciutat el 1901. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salut, la (Barcelona, Barcelonès) Barri de Gràcia, a la ciutat 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA
87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salut, la (Badalona, Barcelonès) Barri obrer i perifèric de la ciutat 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salut, la (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) Santuari 89 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Salut, la (Pià, Rosselló) Santuari la Mare de Déu de la Salut, al nord-oest del poble, antiga església del despoblat d'Hortolanes. 90 CATALUNYA - VARIS Salut, la (Catalunya) Advocació mariana 91 CATALUNYA - HISTÒRIA Salut, marquesat de la (Catalunya) Títol, concedit el 1846 al metge Pere Castelló i Ginestar. És vacant. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salut de Puigmadrona, la (Papiol, el, Baix Llobregat) Veure> Madrona. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salut de Sabadell, la (Sabadell, Vallès Occidental) Santuari 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salut de Terrades, la (Terrades, Alt Empordà) Santuari 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salut de Vallfogona, la (Vallfogona de Ripollès, Ripollès) Santuari
Anar
a: [ Sall ]
[ Sallent, e ] [ Salo ]
[ Salomo ] [ Salsa ]
[ Salto ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Salt