1

2

1

Salla, Pere  ( ? , ? )  Abat quadriennal de Santes Creus

C

B

2

Sallacuna  (o la Llacuna) Antiga quadra del mun. de Vilanova i la Geltrú (Garraf), a l'antic terme de Vilanova de Cubelles, on ara hi ha el nucli urbà.

C

G

3

Sallafort, pic de  Cim (975 m alt) entre el Vallespir i l'Alt Empordà, a la serra de l'Albera

N

G

4

Sallagossa  Municipi de l'Alta Cerdanya: 11,35 km2, 1.306 m alt, 820 hab (1999)

N

M

5

Sallança, puig  Cim culminant (1.023 m alt) de la serra de Finestres, a la Garrotxa

C

G

6

Sallarès, Francesc  (Sabadell, Vallès Occidental, 1838 – 1910)  Religiós escolapi

C

B

7

Sallarès i Castells, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, 1893 – 1971)  Escriptor. Fou un dels promotors de la cultura catalana a la seva ciutat. Publicà poemes, narracions i assaigs. Cal esmentar-ne Ideari cívic (1933), D'impremtes i d'impressors a Sabadell (1963) i un vocabulari català d'excursionisme.

C

B

8

Sallarès i Pla, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, 1845 – 1901)  Industrial i polític conservador

C

B

9

Sallavinera  Veure> Sant Pere Sallavinera (Anoia)

C

G

10

Sallavinera d'Anoia  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia)

C

G

11

Sallenç  Masia i antic lloc, a l'oest del poble de Bolvir (Baixa Cerdanya)

C

G

12

Sallent  Despoblat del mun. de Benifallet (Baix Ebre)

C

G

13

Sallent  Despoblat del mun. de Lles (Baixa Cerdanya)

C

G

14

Sallent, Bartomeu  ( ? , s. XV)  Funcionari reial

C

B

15

Sallent, comtat de  Títol de Catalunya, concedit el 1628 a Francesc Soler de Marrades i Gamir

C

H

16

Sallent, el  Poble del mun. de Santa Pau (Garrotxa)

C

G

17

Sallent, riera de  Afluent de capçalera del Gurni, al mun. de Sant Privat d'En Bas (Garrotxa)

C

G

18

Sallent, riu de  Afluent del Xúquer per la dreta, entre la Costera i la Ribera Alta. Originat per la unió de dos cursos d'aigua, procedents de la serra d'Énguera; s'estén amb traç sinuós fins que ha passat Sallent de Xàtiva, on pren la direcció nord fins que desguassa a la Vallfarta. Té un règim pluvial mediterrani irregular. Se'n deriven sèquies (com la de Cotes i la de Vall de Càrcer) per als regatges, els quals es concentren en el curs baix i són destinats al conreu dels tarongers.

V

G

19

Sallent de Castellbó  Poble (1.529 m alt) del mun. de Castellbó (Alt Urgell)

C

G

20

Sallent de Llobregat  Municipi del Bages: 65,80 km2, 278 m alt, 7.261 hab (1999)

C

M

21

Sallent de Solsonès  Poble del mun. del Pinell de Solsonès (Solsonès)

C

G

22

Sallent de Xàtiva  Municipi de la Ribera Alta: 13,91 km2, 88 m alt, 480 hab (1999)

V

M

23

Sallent d'Organyà  Poble (1.003 m alt) del mun. de Montanissell (Alt Urgell)

C

G

24

Sallent i Cotés, Àngel  (Sabadell, Vallès Occidental, 1859 - Terrassa, Vallès Occidental, 1934)  Filòleg i botànic

C

B

25

Sallent i Prat, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, 1879 – 1936)  Impressor

C

B

26

Sallente, ribera de  Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, a Lladorre (Pallars Sobirà)

C

G

27

Sallés i Barangueras, Carme  (Vic, Osona, 1848 – Madrid, 1911)  Fundadora religiosa

C

B

28

Salmanui  Despoblat de la comarca del Pallars Jussà, a l'antiga baronia de Bellera, esmentat el s. XIV.

C

H

29

Salmon i Amorín, Frederic  (Borriana, Plana Baixa, 1900 - Paracuellos del Jarama ?, Madrid, 1936)  Advocat i polític

V

B

30

Salnitre, cova del  Cova natural del mun. de Collbató (Baix Llobregat)

C

G

31

Salo  Poble (620 m alt) del mun. de Sant Mateu de Bages (Bages)

C

G

32

Saló, Martí  ( ? , s. XIX)  Concertista

C

B

33

Saló Beethoven  (Palma de Mallorca, s. XIX)  Agrupació musical. Fundada com a continuació del Salonet Banqué per Antoni Noguera i J. Marquès i Luigi. Funcionà com a secció filharmònica del Cercle Mallorquí de Palma, i hi prengueren part, entre d'altres, Antoni Noguera, que fou, de fet, el seu veritable mantenidor. Situada en els baixos de la redacció de "La Última Hora", organitzà molts concerts -en especial cal destacar l'organitzat el maig de 1894 a les coves d'Artà, que comptà amb la presència d'Albéniz, Uetam, J. Lamote de Girgnon, etc-. Sense perdre mai un marcat caràcter minoritari, gaudí d'una certa popularitat juntament amb la tertúlia dominical de Joan Alcover.

B

C

34

Saló de l'Ensenyament  (Barcelona, 1990 - )  Certamen anual

C

C

35

Saló de Maig  (Barcelona, 1956 - )  Exposició anual de belles arts

C

A

36

Saló d'Octubre  (Barcelona, 1948 – 1957)  Exposició anual de belles arts

C

A

37

Saló i Ramell, Conrad  (Granollers, Vallès Oriental, 1906 - la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1981)  Compositor i director

C

B

38

Saló i Ramell, Emili  (Granollers, Vallès Oriental, 1906 - )  Músic

C

B

39

Saló Internacional del Còmic de Barcelona  (Barcelona, 1981 - )  Esdeveniment firal

C

N

40

Salobrar, es  Zona d'aiguamolls i antic golf del mun. de Campos (Mallorca Oriental)

B

G

41

Salobrar, salines de  Salines del mun. de Calvià (Mallorca Occidental), vora la costa, entre sa Porrassa, Magaluf, sa Torre Nova i Palma Nova.

B

G

42

Salom  Barri de la vila de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), al nord-est del nucli urbà

C

G

43

Salom i Morera, Pere  (Sabadell, Vallès Occidental, 1883 - ? )  Escriptor

C

B

44

Salom i Vidal, Jaume  (Barcelona, 1925 - )  Dramaturg

C

B

45

Salomé  Nom artístic de la cantant Maria Rosa Marco i Poquet

C

B

46

Salomó  ( ? , s. VIII - v  835)  Bisbe d'Elna

N

B

47

Salomó  ( ? , s. XI – 1097)  Bisbe de Roda de Ribagorça (v1066-75)

F

B

48

Salomó  Municipi del Tarragonès: 12,44 km2, 163 m alt, 377 hab (1999)

C

M

49

Salomó Abenmenassé  ( ? , ? )  Jueu

C

B

50

Salomó I de Cerdanya-Urgell  ( ? , s. IX)  Comte de Cerdanya i Urgell

C

B

51

Salon, Joan  (País Valencià, s. XVI)  Astrònom

V

B

52

Salon, Miquel Bartomeu  (València, 1539 – 1621)  Teòleg. Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde. És autor d'una Commentariorum in disputationem de iustitia (1591) i d'altres estudis de caràcter religiós que restaren inèdits.

V

B

53

Salona, comtat de  Territori de Grècia

U

H

54

Salord i Farnés, Josep  (Ciutadella, Menorca, 1911 – 1970)  Historiador i lingüista. Cursà estudis eclesiàstics al seminari de Ciutadella i fou ordenat sacerdot a Vic el 1935. Professor del seminari menorquí i beneficiat de la catedral de Ciutadella, fou el propulsor de la introducció del català a la litúrgia de la diòcesi. Els seus treballs més coneguts són El acta de Constantinopla, Pro Aris et Focis (1956), Sobre la desgràcia de Ciutadella, La reconquista de Menorca, Reflexions en el centenari de la invasió turca, El pariatge fet pel senyor rei en Jaume sobre la pavordia i rectories de Menorca segons la còpia del Llibre vermell i La llengua dels menorquins (1963).

B

B

55

Salòria  Coma del mun. de Civís (Alt Urgell)

C

G

56

Salou  Colònia tèxtil del mun. de les Masies de Roda (Osona)

C

G

57

 ENLLAÇOS: AJUNTAMENT DE SALOU - MAPA DE SALOU (Google Maps) 

C

M

58

Salou, Sant Andreu  Veure> Sant Andreu Salou (Gironès)

C

G

59

Salou, Sant Cugat  Veure> Sant Cugat del Racó (Navars, Bages)

C

G

60

Salou, Sant Pere  Veure> Sant Pere Salou (Lloret de Mar, Selva)

C

G

61

Salou de la Selva  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Andreu Salou (Gironès)

C

G

62

Salrach i Marés, Josep Maria  (Llinars del Vallès, Vallès Oriental, 1945 - )  Historiador medievalista

C

B

63

Salrossa, sa  Vénda del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

64

Salsa, Guillem de  ( ? , ? )  Pretendent al comtat de Cerdanya

C

B

65

Salsa, la  Antic lloc del mun. de Bassella (Alt Urgell), situat a la dreta de la ribera Salada. Formava una parròquia i era centrat per l'església parroquial (Sant Sadurní) i pel castell de la Salsa, esmentat l'any 1025. El s. XIX formà el municipi de la Salsa i Ogern, juntament amb les parròquies d'Ogern i de Saranyana.

C

G

66

Salselles  Poble del mun. de Borredà (Berguedà)

C

G

67

Salses  Municipi del Rosselló: 71,28 km2, 10 m alt, 2.513 hab (1999)

N

M

68

Salses, castell de  Castell del s. XII, situat al nord de la vila de Salses (Rosselló)

N

G

69

Salses, estany de  Estany de la comarca del Rosselló

N

G

70

Salses, setge de  (Salses, Rosselló, 1639)  Operació bèl·lica

N

H

71

Salses i Trilles, Pere  (la Llaguna, Alta Cerdanya, 1701 - Ponts, Noguera, 1781)  Eclesiàstic i escriptor

N

B

72

Salt  Municipi del Gironès: 6,41 km2, 86 m alt, 21.822 hab (1999)

C

M

73

Salt, el  Caseria, a 5 km de la ciutat d'Alcoi (Alcoià)

V

G

74

Salt, Onofre  (València, s. XVI – s. XVII)  Escriptor

V

B

75

Salt de Millars, el  Central hidroelèctrica del mun. de Millars (Canal de Navarrés)

V

G

76

Saltamartí, El  (València, 1860 – 1883)  Periòdic en català

V

R

77

Saltèguet  Despoblat del mun. d'Alp (Baixa Cerdanya)

C

G

78

Saltiveri i Vidal, Antoni  (Catalunya, s. XIX – s. XX)  Autor teatral. Autor d'una gran quantitat de peces breus de caràcter còmic per al teatre, entre altres: Un mort ressuscitat (1891), Les mitges de Paula (1904), La família Picarol (1907), Un gendre de l'altra món (1910), etc.

C

B

79

Saltor  Antiga parròquia rural del mun. d'Ogassa (Ripollès)

C

G

80

Saltor i Lavall, Gil  (Maçanet de la Selva, Selva, 1862 – Barcelona, 1909)  Metge

C

B

81

Saltor i Lavall, Octavi  (Barcelona, 1875 – 1914)  Enginyer

C

B

82

Saltor i Soler, Octavi  (Barcelona, 1902 – 1982)  Escriptor i polític

C

B

83

Salull  Veure> Saüll (Sant Esteve d'En Bas, la Vall d'En Bas, Garrotxa).

C

G

84

Salut, balneari de la  Antic balneari del mun. d'Ontinyent (Vall d'Albaida)

V

G

85

Salut, la  Barri de Gràcia, a la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

86

Salut, la  Barri de la ciutat de Manlleu (Osona)

C

G

87