|
|
|
Anar a: [ Amet ] [ Ametller i ] [ Amich ] [ Amigo ] [ Amo ] [ Amos ] Ser català és ruïnós. Us diré més: ser avui un home conscient i com cal és ruïnós. (Joan Coromines i Vigneaux) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ametlera, l' (Tortosa, Baix Ebre) Indret, a la vora dreta de l'Ebre, on s'aturaven les embarcacions que feien el servei dels pobles del Delta, per a deixar els passatgers de l'Enveja. 2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ametlerar, s' (Artà, Mallorca Oriental) Possessió, situada a l'extrem occidental del terme. 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ametles, platja d' (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Platja, al nord del terme, entre el barranc de les Torres i la cala d'Alcocó. 4 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ametlla, mas de l' (Calaceit, Matarranya) Veure> el Mas de l'Ametlla. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ametlla
de Casserres, l' (Casserres, Berguedà)
(o
colònia Monegal) Fàbrica tèxtil i colònia industrial, situada a la vora 6 CATALUNYA - MUNICIPI
7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ametlla de Merola, l' (Puig-reig, Berguedà) Colònia industrial, situada a la vora dreta del Llobregat, a 1 km avall de l'aiguabarreig amb la riera de Merola, davant mateix de llogaret de Gramolar, del municipi de Gaià (Bages) i a 1 km amunt del poble de Navars (Bages). S'hi troben una fàbrica de filats i teixits i una altra de confecció de camises. Es troba dins l'antic terme de Merola, la parròquia del qual (Santa Maria de Merola) fou traslladada a l'Ametlla de Merola. Té baixador al ferrocarril de Manresa a Berga. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ametlla de Montsec, l' (Camarasa, Noguera) (ant: l'Ametlla de Balaguer) Poble de l'antic mun. de Fontllonga, a la vall d'Àger, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, al peu del Montsec d'Ares. És el nucli de població més important del municipi. L'estació d'Àger del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur es troba vora la Noguera Pallaresa, a uns 2 km del poble dins el seu antic terme. Els castells i llocs de l'Ametlla i de Montaspre foren adquirits pel monestir d'Àger el 1333. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ametlla
de Segarra, l' (Montoliu de Segarra, Segarra)
(ant:
l'Ametlla de Tàrrega o l'Ametlla Lada) Poble (704 m alt),
aturonat a les línies que separa les conques del riu Corb i del
Cercavins, a 1,5 km de Vallfogona de
Riucorb. El s. XI, en la campanya per a la reconquesta i repoblament de la
Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà a Acard Miró, senyor de
Tarroja, probablement del llinatge vescomtal de
Cardona, el castell de l'Ametlla, situat aleshores a l'extrem occidental del
comtat d'Osona, a la frontera amb el territori islàmic. El 1077 els comtes
Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II confirmaren la donació amb l'obligació d'acabar la construcció del castell, aleshores 10 CATALUNYA - MUNICIPI
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametlla i Coll, Claudi (Sarral, Conca de Barberà, 1883 – Barcelona, 1968) Periodista i polític. Durant la seva joventut exercí el magisteri. Deixà aquesta activitat pel periodisme, que inicià a Tarragona i continuà a Barcelona, on fou redactor, des del 1906, del diari "El Poble Català", òrgan del Centre Nacionalista Republicà. L'abandonà en 1914, arran del pacte entre el seu partit i els radicals, llavors passà a militar a la UFNR fins al 1914, després ho fou d'Acció Catalana. Fou redactor d'altres publicacions i en 1915-18 dirigí la revista "Iberia", destinada a fer propaganda de la causa dels aliats. Col·laborà a "La Publicitat". Fou corresponsal a Barcelona de l'agència Havas. Fou governador civil de Girona (1931-32) i de Barcelona (1933). L'any 1936 fou elegit diputat a les Corts espanyoles per Barcelona. S'exilià a Perpinyà (1939), però retornà a Barcelona (1948) i presidí el clandestí Consell de Forces Democràtiques de Catalunya (1958-68). Fou fundador de l'Agència Fabra, i un dels fundadors dels "Quaderns polítics, econòmics i socials" (1945-47). La primera part de les seves Memòries polítiques, que ressenya el període 1890-1917, ha vist la llum amb bon èxit en 1963. Postumament han estat editats el segon i el tercer volum de les seves Memòries polítiques (1918-1936) i (1936-1940) publicats el 1977 i el 1983 i Catalunya, paradís perdut (1984). 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller, Joan Baptista (Banyoles, Pla de l’Estany, 1784 - Catalunya, 1851) Militar. Es distingí a la lluita contra la invasió napoleònica, en la qual caigué presoner. Fou nomenat mariscal de camp el 1814. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller, Josep (Catalunya, s. XVIII) Compositor i eclesiàstic. És autor de diverses peces de música sacra. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Cabrera, Narcís d' (Banyoles, Pla de l’Estany, 1810 – 1877) Militar, escriptor, guitarrista i compositor. Participà en l'alçament contra Espartero (maig-juny de 1840), aixecant partides juntament amb Prim. Per aixó fou nomenat brigadier, càrrec que rebutjà dues vegades. Posteriorment s'adherí (set/1843) a la Junta Suprema que dirigia la revolta de la Jamància, i fou nomenat capità general dels exèrcits de Catalunya amb el grau de mariscal de camp. Publicà la novel·la El monje gris o los catalanes y aragoneses en Oriente, estudio de costumbres de la Edad Media (1863) i compongué una òpera (El Guerrillero). 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Clot, Carles Francesc (Barcelona, 1753 – 1835) Metge. Estudià medicina a Cadis i fou metge militar de marina i, més tard, professor del Col·legi de Cirurgia de Cadis, el qual arribà a dirigir. Entre les seves obres, ultra els discursos inaugurals dels anys 1790 i 1798, cal citar Elementos de geometría y física experimental (1788) i Memoria descriptiva de la fiebre amarilla que en 1800 se padeció en Cádiz. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Isern, Josep Toribi d' (Banyoles, Pla de l’Estany, 1842 – 1873) Polític. Va ésser un dels organitzadors del republicanisme a Girona i secretari de la Junta Revolucionària d'aquella província el 1868. Elegit diputat aquell mateix any, intervingué en l'alçament republicà federal de les comarques gironines del 1869 i fou empresonat i condemnat a mort. Després d'un indult, pogué fugir a França. De nou a Espanya, fou novament elegit diputat a Corts, i el 1873 morí en un atac carlí dirigit per Savalls. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Marill, Miquel (Cervià de Ter, Gironès, 1801 – Girona, 1867) Metge i escriptor. Exercí la professió a Girona. Al seu impuls es degué la fundació de la biblioteca provincial gironina. Publicà obres mèdiques i alguns opuscles relatius a fets històrics contemporanis. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Mestres, Joan (Barcelona, 1743 – 1824) Farmacèutic. Professor de farmàcia, prengué part en els treballs de preparació d'una nova farmacopea catalana i fou un notable herboritzador de la flora de Montserrat. Entre les seves comunicacions a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Catalunya cal esmentar les memòries sobre el magnetisme (1798) i els mitjans de purificar l'aigua (1803) i de purificar l'oli (1806). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Perer, Francesc d' (Barcelona, 1653 – Madrid, 1726) Jurista i polític filipista. Va ésser fiscal a l'Audiència de Catalunya el 1701 i després magistrat del criminal des del 1702 fins al 1705. Quan les tropes de l'arxiduc entraren a Barcelona marxà a Castella, on Felip V el féu ministre del Consejo de Castilla. Tornà a Catalunya amb l'exèrcit borbònic, com a assessor civil del duc de Pópuli i després del duc de Berwick. Destituí l'abat de Montserrat i l'empresonà, i desterrà el de Santes Creus el 1713. Formà part de la "Junta de Justicia y Gobierno" del Principat i féu, com també Patiño, un informe sobre les característiques de Catalunya per tal d'adaptar-hi el règim de monarquia absoluta. El seu fou la base del Decret de Nova Planta, si bé era contrari al trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera. Ametller tornà després a Madrid, on continuà essent membre del Consejo de Castilla, fins a la seva mort. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Pescio, Oleguer d' (Barcelona, s XVII – s XVIII) Advocat. Fill de Francesc d'Ametller i Perer. Exercí diversos càrrecs durant els primers anys de l'administració borbònica a Catalunya. El mariscal duc de Berwick, i el capità general de Catalunya, príncep Pio, l'elegiren com a assessor del tribunal de la vegueria del darrer veguer de Barcelona Josep Viladomar (27/gen/1716). Abans de l'establiment del règim corregimental a Catalunya sol·licitava la tinència de corregidor de Barcelona, i poc temps després (1718) li era atorgada una regidoria del primer ajuntament de Barcelona. El 26/set/1718 el primer corregidor, José Carrillo de Albornoz, el nomenava alcalde major de la jurisdicció criminal de Barcelona, i quatre anys després Ametller presentava la dimissió del seu càrrec de regidor. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Ros, Ignasi d' (Barcelona, 1769 – 1843) Metge i cirurgià. Exercí a l'hospital de Barcelona i prengué part en la campanya del Rosselló durant la Guerra Gran (1793-95). Fou catedràtic de clínica a Salamanca i, els últims anys de la seva vida, director del Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Llegí el discurs inaugural de l'any 1839, Ventajas de los simultáneos conocimientos médicos y quirúrgicos que deben concurrir en el profesor de la ciencia de curar, i fou autor de nombroses memòries i de diversos llibres de text. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Rotllan, Blai (Barcelona, 1768 – Madrid, 1841) Gravador. Pensionat a Madrid per la Junta de Comerç de Barcelona, treballà en aquella ciutat fins a la seva mort. Fou acadèmic de San Fernando (1797) i gravador de cambra (v. 1821). Col·laborà amb preferència en les obres mestres de la pintura barroca espanyola. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ametller i Vinyes, Josep (Girona, 1832 – 1901) Metge. Exercí deu anys a Madrid, on fou metge de l'hospital de San Juan de Dios. Fou elegit membre de l'Academia de Medicina de Madrid i intervingué activament en el primer congrés espanyol de medicina (1864). De tornada a Girona, hi fundà la "Revista de Girona". Col·laborà en altres revistes i és autor de nombrosos treballs de medicina, però també històrics i literaris. 27 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ametllera, l' (Lasquarri, Ribagorça) Antiga quadra, situada a la serra de l'Ametllera (1.115 m alt), sector oriental de la serra del castell de Llaguarres. Agregat el s. XIX a l'antic terme de les Segarres Altes. 28 CATALUNYA - HISTÒRIA Ametllers, els (Tossa de Mar, Selva) Vil·la romana. Excavada des del començament del s. XX, darrerament ha estat reestudiada per Ricard Batista, Albert López i Mario Zucchitello. Fundada entorn del canvi d'era, fou ampliada al s. II, moment en què s'hi construïren unes termes i es col·locaren mosaics en nombroses habitacions. Perdurà fins al s. V, i en la segona meitat del s. VI es col·locà el mosaic conegut com a Vitalis, probablement el nom del propietari de la vil·la en aquell moment. 29 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Ametralladora Carlista, L' (València, 1871) Setmanari satíric. Aparegueren deu números, els dos últims en castellà. Dirigit per Enric Martí i Franc, fou el primer setmanari d'ideologia carlina, escrit en llengua catalana, que aparegué al País Valencià. El seu legitimisme i el seu integrisme es traduïren en atacs contra el rei Amadeu i contra certs "espectacles immorals", que provocaren diversos processos, així com la curta durada del periòdic. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amic, Antoni (Tortosa, Baix Ebre, s. XV – s. XVI) Jurista i doctor en dret civil i canònic. Preparà, amb la transcripció dels vells manuscrits i intentant de fer-ne una depuració textual, el Llibre de les costums generals escrites de l'insigne ciutat de Tortosa, que, amb un prefaci seu i sota la seva direcció immediata i la seva correcció, fou editat per encàrrec del municipi de Tortosa l'any 1539. 31 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
32 CATALUNYA - LITERATURA Amic e Melis (Catalunya, s. XV) Narració moralitzant, en català. Inclosa dins el Llibre de les nobleses dels reis, de Francesc, cronista de la ciutat de Barcelona, del qual es desconeixen altres obres. Prosifica una cançó de gesta francesa, ja citada per Eiximenis, sobre l'amistat dels cavallers Amic i Melis. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amich i Aranda, Josep (Barcelona, 1711 – Lima, Perú, 1783) Franciscà, cartògraf i explorador. A Barcelona estudià matemàtiques i fou pilot de la reial Armada Espanyola. Es traslladà al Perú com a expert per a la construcció de les fortificacions militars del Pacífic. Allà prengué l'hàbit franciscà i, a més de la tasca missionera, desplegà una important tasca com a explorador i cartògraf de les illes de la Societat i de la zona amazònica del Perú. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amich i Bert, Josep "Amichatis" (Lleida, 19/mar/1888 – Madrid, 5/mai/1965) Comediògraf, cineasta i periodista. Col·laborador en períodics satírics, com "Papitu" i "L'Esquella de la Torratxa", i director del diari radical "Renovación" (1934-36). Amb l'empresari Sugranyes introduí la revista al teatre còmic i esdevingué l'autor més conegut del Paral·lel, gràcies a Josep Santpere, que li estrenà més de cent obres (entre les més populars Les dones de tothom, 1918, Amàlia, 1918 i Baixant de la Font del Gat o La Marieta de l'ull viu, 1924, aquesta escrita amb la col·laboració de Gastó A. Màntua, i portada al cinema el 1927). Fundà "El Día Gráfico" i "Los Miserables". Exercí de guionista (Las peripecias de Baby, 1916), operador, productor i director (Una apuesta original, 1918, Caramellas, 1928) de firma catalana i obrí uns estudis de sonorització a Barcelona. Intervingué també en les pel·lícules Los arlequines de seda y oro (1919) i La noia del càntir (1928). Exiliat a Xile el 1939, retornà a la Península i morí a Madrid. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amich i Bert, Julià (Tarragona, 1895 – Barcelona, 1968) Periodista, escriptor i oficial de marina mercant. El 1918 fundà la revista "Navegación". A vint-i-sis anys deixà la navegació i es dedicà al periodisme; s'especialitzà en temes marítims. Del 1934 al 1936 fou president del Mont de Pietat Marítim. El 1955 fundà el periòdic barceloní "El Vigía". A més de nombrosos articles, ha escrit: Naves de antaño (1947), Historia del puerto de Barcelona (1956), Burlando el bloqueo, A la deriva, Diccionario marítimo (1956), Mascarones de proa y ex-votos marineros, etc. Ultra totes aquestes activitats, Amich és també conegut com a constructor de vaixells en miniatura. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - CULTURA Amics de la Ciutat (Barcelona, 1935 - ) Associació municipal constituïda per tal de conservar i millorar el patrimoni urbanístic de Barcelona. Abans d'esclatar la guerra civil ja havia aconseguit que l'allargament de la Diagonal fins a Esplugues de Llobregat tingués una amplària més gran que no la del traçat inicial. Suspeses les seves activitats amb la victòria franquista, les reprengué el 1952. Organitzà actes cívics, promogué campanyes populars i participà en accions col·lectives a favor de l'ús del català. L'any 1981 creà un premi anual a la millor obra de restauració d'edificis. 38 CATALUNYA - CULTURA Amics de la Poesia (Barcelona, 29/feb/1921 – s. XX) Societat literària. Format, als seus origens, amb la finalitat d'acostar els intel·lectuals a l'alta burgesia. Feren sessions entre els anys 1921 i 1936 i publicaren opuscles i algun llibre. L'any 1942, gràcies sobretot a Josep Palau i Fabre i Ramon Aramon, es reorganitzà el grup i celebrà sessions a la rebotiga de l'orfebre Ramon Sunyer. 39 CATALUNYA - CULTURA Amics de l'Alguer (Barcelona, 1980 - ) Entitat cultural fundada per tal d'intensificar les relacions amb Sardenya, sobretot amb l'Alguer. Abans de la seva constitució (1974-79), era una secció d'Òmnium Cultural. 40 CATALUNYA - CULTURA Amics de l'Art Nou (ADLAN) (Barcelona, 1932 – 1936) Agrupació artística. Fundada per Joan Prats i Josep Lluís Sert, per fer conèixer les noves tendències de l'art. Entre les seves activitats cal citar la presentació de Le Circ, d'Alexander Calder i les exposicions de Joan Miró, Asp, Picasso, etc. També donà a conèixer la música d'A. Schönberg i Gerhard. 41 CATALUNYA - CULTURA Amics de l'Art Romànic (Catalunya, 1977 - ) Societat filial de l'IEC. Fundada amb la finalitat de catalogar els monuments romànics i promoure'n la restauració o la recuperació. Com a activitats divulgadores, organitza conferències, visites i viatges, i mensualment edita una circular interna. 42 CATALUNYA - CULTURA
43 CATALUNYA - CULTURA Amics dels Jardins (Catalunya, 1947 - ) Associació fundada amb l'objectiu de protegir i conservar els jardins, parcs, zones verdes i espais naturals de Catalunya d'especial interès botànic i paisatgístic. De caràcter no lucratiu, ha realitzat una important tasca de difusió a través de cursets, conferències, visites, campanyes, etc. També col·labora en exposicions i fires i edita o patrocina publicacions. Ha organitzat el concurs "Catalunya en Flor" (1987 i 1995). El 1998, li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. 44 CATALUNYA - CULTURA Amics dels Museus de Catalunya (Catalunya, 1933 - ) Entitat no lucrativa. Creada per Pere Casas i Abarca, per tal de fomentar l'interès per l'art i ajudar els museus mitjançant donacions econòmiques i de béns culturals. Fou la primera institució d'aquest tipus creada a l'estat espanyol. L'any 1972 organitzà a Barcelona i a Badalona el Primer Congrés Internacional d'Amics dels Museus, que fou el punt de partida per a la posterior creació, el 1976, de la Federació Mundial d'Amics dels Museus. Actualment té uns vuit-cents associats. Disposa d'un servei de voluntariat que col·labora de manera desinteressada en diversos museus, i organitza visites comentades a museus i exposicions, tant a Catalunya com arreu del món, així com cursos i conferències. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amigant i Carreres, Josep d' (Catalunya, s. XVI – Barcelona, 1645) Diputat i assessor militar de la Generalitat. S'oposà als francesos durant la Guerra dels Segadors. Arran d'una conjura antifrancesa de prohoms del país, fou detingut i executat. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amigant i de Ferrer, Pere d' (Manresa, Bages, 1645 – Pamplona, Navarra, 1707) Jurista i noble. Fill de Josep d'Amigant i Carreres. Magistrat de l'Audiència de Barcelona, va defensar, contra els propòsits del virrei, el dret al secret de les sessions del Consell de Cent (1704). Fou detingut a Madrid per ordre de Felip V (1706), i empresonat a Pamplona, on morí. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amigó, Eudald Ramon (Barcelona, s. XIX – 1885) Artista decorador de vidres. Féu obres molt remarcables per a les esglésies del Pi i Santa Maria del Mar de la capital, així com per al monestir de Montserrat. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amigó, Jaume (Ulldemolins, Priorat, s. XVI - Catalunya, v 1586) Eclesiàstic i arquitecte. Rector de Tivissa (Ribera d'Ebre). Gran coneixedor de l'arquitectura italiana, contribuí eficaçment a la implantació del purisme renaixentista al Camp de Tarragona. En aquesta tasca col·laborà amb l'arquitecte Pere Blai. Sembla que el 1580 projectà la capella del Santíssim de la catedral de Tarragona, i el 1582, amb Pere Blai, planejà l'església de la Selva del Camp, la primera netament renaixentista del Principat. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amigó, Pere d' (Catalunya, s. XIV) Cavaller. En 1372 fou un dels quatre conservadors de la Convinença de Cavallers de Catalunya, organisme format per la petita noblesa per alliberar-se de la jurisdicció penal i civil dels grans senyors. Pere III encoratjà aquest moviment. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amigó i Anglès, Ramon (Reus, Baix Camp, 1925 - ) Escriptor. Amb Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna publicà la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i serra la Llena (1906). S'ha especialitzat en l'aplec de la toponímia de diversos termes: Reus (1957), la Mussara (1963), Castellvell del Camp i Almoster (1968), Constantí (1968), Vilallonga del Camp, Vila-seca de Solcina (1978), Prades (1985). President del Centre de Lectura de Reus. L'any 1997 rebé la Creu de Sant Jordi. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amigó i Batllori, Leandre (Molins de Rei, Baix Llobregat, 12/des/1906 - Barcelona, 25/mai/2005) Escriptor. Col·laborà, entre d'altres periòdics, a 'El Matí" i a "La Revista". Als Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins al 1948 que publicà el seu primer llibre, el recull de contes Enlluernament (1948) i després els estudis o evocacions personals Joaquim Ruyra (1950), Joan Oller i Rabassa, novel·lista (1953), Llibre de la vellesa (1954), Presències i evocacions (1969), La frontera de l'oblit (1981) i Semblances, Testimoni d'una cultura (1990). 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Amigó i Ferrer, Lluís d' (Massamagrell, Horta, 1854 - Godella, Horta, 1934) Eclesiàstic. Caputxí, administrador apostòlic de Solsona (1907-13) i bisbe de Tagaste (1907) i de Sogorb (1913). Fundà els terciaris caputxins de la Mare de Déu dels Dolors (Massamagrell, 1889) i les teresianes caputxines de la Sagrada Família (Benaguasil, 1885). La seva obra pastoral fou orientada cap a la formació religiosa de la joventut i a la qüestió social, a patrocinar els sindicats agraris, els cercles catòlics, i a la divulgació de la sociologia entre els seminaristes i els sacerdots. El 1914 fou elegit senador per la província de València. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amigó i Monturiol, Josep (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 1893) Pintor. Excel·lí en la confecció de ventalls de colors, de remarcable factura. 56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Amigues, Juli (Perpinyà, 1829 – París, França, 1883) Polític, periodista i literat. Portà una intensa activitat política bonapartista i antirepublicana tant en col·laboracions a periòdics i l'assaig polític (La Commune, 1871, etc) com amb l'agitació i l'actuació directa. Conreà també la narració (Joan de l'Aiguille, 1869) i el drama històric (Maurice de Saxe, 1870, estrenat a a la Comédie Française). 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amiguet, Antoni (Tortosa, Baix Ebre, s. XV – Barcelona, v. 1520) Metge. Professor de l'Estudi General de Medicina de Barcelona. Inicià l'ensenyament lliure de cirurgia (1490), en competència amb l'estudi oficial. Va publicar un llibre en català, adaptació del de Guy de Cahuliac: Lectura feta per lo reverent mestre en medicina Antoni Amiguet sobre lo tractat del Rev. Mestre Guidó lo qual tracta de apostemas en general (1501). 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amiguet, Jeroni (Tortosa, Baix Ebre, s. XVI - Catalunya, s. XVI) Metge i llatinista. Catedràtic de gramàtica a València. El 1502 publicà Sinonima variationum sententiarum, repertori de frases catalano-llatines. Contrari en un principi als mètodes d'ensenyament de Nebrija -aconsellà en aquest sentit el seu deixeble Lluís Vives-, evolucionà fins a publicar a Barcelona una Introductio ad artem grammaticam (1514), breu gramàtica catalano-llatina per a facilitar la comprensió de la gramàtica d'aquell autor castellà. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amill, Ermengol (Esterri d'Àneu, Pallars Sobirà, s. XVII – Nàpols, Itàlia, v 1718) Militar. Coronel de fusellers, lluità contra els filipistes en la guerra de Successió des del 1712 en la zona de Girona. Quan els aliats es retiraren, se sotmeté a l'acord de la Junta de Braços de continuar la resistència catalana contra les autoritats borbòniques. El 1713 es refugià a Barcelona i col·laborà en les operacions de defensa. Actuà després amb força èxit al Lluçanès i al Maresme, conjuntament amb el marquès de Poal. Però, quan la ciutat de Barcelona es rendí (set/1714), es va acollir a la capitulació. Tot i aixó, fou empresonat a Girona, però pogué fugir (abr/1715) i refugiar-se a Viena a la cort de l'arxiduc. Encarà lluita a Grècia contra els turcs i fou fet presoner en el setge de Zuornic. Obtinguda la llibertat (1718), aconseguí el govern del castell de Cotrone, al regne de Nàpols, on va morir. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amills, Joan (Ripoll, Ripollès, s. XIX - 1854) Gravador. Excel·lí als treballs al coure i a l'acer. Treballà als retrats de molts personatges de l'època. 62 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Amitger, ca s' (Escorca, Mallorca Septentrional) Possessió. Formà part de l'alqueria de Lluc, situada vora el monestir de Lluc, al qual pertany des de la seva fundació. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Amitges, coma d' (Pallars Sobirà) Coma de la vall d'Espot, una de les que dominen l'estany de Ratera d'Espot, limitada al nord pels pics de Bassiero, el pic d'Amitges (2.848 m) i el tuc de Saboredo. Al centre de la vall, a 2.380 m, es troba l'estany d'Amitges (o estany gran d'Amitges) que una moderna resclosa ha convertit en un dels més cabalosos de la regió; a l'oest, i més amunt, hi ha els estanys Bessons o estanys superiors d'Amitges, on s'acaba la pista que puja des de l'estany de Sant Maurici. Al centre d'aquesta conca lacustre es troben les agulles d'Amitges (2.665 m alt), molt visitades pels escaladors. Prop l'estany gran es troba el refugi d'Amitges, cedit el 1961 per la Hidroelèctrica de Catalunya al Centre Excursionista de Catalunya. 85 CATALUNYA - CULTURA
64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Amorós (Sant Guim de Freixenet, Segarra) Llogaret de l'antic mun. de Freixenet de Segarra, situat a l'altiplà que separa les conques del Sió i de l'Anoia, a mig quilòmetre de Sant Guim de l'Estació. El 1394 fou admès al veïnatge de Cervera. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Amorós, Amanci (Agullent, Vall d'Albaida, 1854 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1925) Compositor. Director del conservatori de València (1910-25). Escriví Elementos de solfeo, Teoría general del solfeo en forma de diálogo i Curso elemental de piano. Compongué 2 misses, 3 sarsueles, una marxa religiosa, etc. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós, Bernat (Catalunya, s. XVII) Pintor. Citat a Barcelona el 1663. L'any 1682 contractà la pintura d'un quadre per a l'església de les caputxines, a Manresa, i el 1663 en pintà cinc més per a l'església de Sant Miquel, també a Manresa. És autor d'una Immaculada (1687) per a la capella de la paeria de Cervera, que es conserva al Museu Duran i Sanpere d'aquesta ciutat. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós, Carles (Tarascó, Provença, França, s. XV – Provença, França, 1549) Impressor. Cap al febrer de 1498 arribà a Barcelona i hi establí un taller propi (1505). Publicà el vocabulari llatí-català de Nebrija, i al costat d'edicions modestes figuren obres d'autors importants, com Ausias March, Garcilaso i Boscó. Els seus llibres marquen el pas dels incunables a l'estil renaixentista. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós, Francesc (Barcelona, s. XIX) Ebenista. Especialitzat en la construcció de billars. Era posseïdor d'una bona tècnica i donà un gran impuls a la seva especialitat. El 1855, juntament amb Josep Dardé i els fabricants de pianos Boisselot i Cia, fou premiat a l'exposició de París, fet que evidencià la importància de l'ebenisteria catalana de l'època. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós, Joan
"Janet de Pira" (Pira,
Conca de Barberà, s. XVIII - Catalunya,
s. XVIII) Guerriller. Prengué les armes durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, lluitant contra
Felip V, atret per la promesa francesa de restituir al
Principat les llibertats derogades poc abans. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós, Joan Baptista (Barcelona, s. XIX - Getafe, Madrid, 1912) Escriptor. Escriví diverses obres satíriques i humorístiques en castellà. Usà molt el pseudònim de Silverio Lanza. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós, Joan Carles (Barcelona, s. XVI) Impressor. Fill de Carles. Continuà al front del notable obrador del seu pare. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós, Josep (Catalunya, 1887 - s. XX) Crític i assagista d'art. 73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amorós i Amorós, Lluís (Artà, Mallorca, 1905 - Barcelona, 1972) Advocat i arqueòleg. Distingit per la seva aportació a l'arqueologia de Mallorca. Ha fet diverses excavacions des del 1929, la major part del material de les quals és al museu d'Artà. Col·laborà amb la Fundació Bryant a les excavacions de Pollentia (Alcúdia). Com a darrera aportació científica, presentà les excavacions de la cova sepulcral de Son Maimó (Mallorca) al "Symposium de Pehistoria y Arqueología de Baleares", celebrat a Palma el 1972. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós i Andreu, Joan (Barcelona, 1936 - ) Operador cinematogràfic. Es féu notar particularment en el curtmetratge Cercles (1967), de Ricard Bofill, en Dante no es únicamente severo (1967), de Jacint Esteva i Joaquim Jordà, i Cada vez que... (1968), de Carles Duran. Després de crear una llum pròpia per als films de l'Escola de Barcelona i de passar un llarg període dedicat a la publicitat, ha esdevingut un dels directors de fotografia del cinema espanyol més importants. Entre els seus treballs més destacats hi ha Hablemos esta noche (1982) de P. Miró, Fanny Pelopaja (1984), Tiempo de silencio (1986) i Si te dicen que caí (1989) de V. Aranda, Padre nuestro (1985) i Diario de invierno (1988) de F. Regueiro, Sé infiel y no mires con quién (1985) i El año de las luces (1986) de F. Trueba, Dragon Rapide (1986) de J. Camino, Esquilache (1988) de J. Molina, Cómo ser mujer y no morir en el intento (1991) d'A. Belén, etc. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós i Bernardo, Rosa (Barcelona, 1945 - ) Ceramista. Estudià a l'Escola Massana de Barcelona i a Anglaterra (Sunderland College of Arts). Des de l'any 1971 és professora de la seva especialitat a l'esmentada escola barcelonina. Exposà per primera vegada l'any 1978. En les seves creacions experimenta amb les possibilitats que ofereix el fang, bé creant formes suggerents bé realitzant làmines -a voltes plegades- en les quals sobresurten els valors textuals i cromàtics. 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Amorós i Cerdà, Tomàs (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1810) Impressor entre 1786 i 1810. És autor del dietari Relació d'algunes curiositats escrites començant l'any 1740, del qual foren tretes diverses còpies manuscrites, una d'elles conservada a la Miscel·lània Pascual. L'obra, escrita en un català col·loquial, comprèn de 1740 a 1800 i fou aprofitada, entre d'altres, per Àlvar Campaner al Cronicón Mayoricense. Impressor del Sant Ofici, el seu establiment passà a Felip Guasp i Barberí, en casar-se aquest amb la vídua Caterina Pascual. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Amorós i Guardiola, Andreu (València, 1941 - ) Crític literari. Professor de literatura castellana, de la seva obra cal esmentar Introducción a la novela contemporánea (1966), Eugenio d'Ors, crítico literario (1971), Vida y literatura en "Troteras y Danzaderas" (1973), Modernismo y Postmodernismo (1974), Sub-literatura (1974), Toros y cultura (1987), Lenguaje taurino y sociedad (1990) i Escritores ante la fiesta (1993). 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós i Massanet, Antoni (Vila-sacra, Alt Empordà, 1909 - 1999) Enginyer industrial. Ha publicat nombrosos articles tècnics a revistes i diaris. És important el seu treball d'introducció d'obres tècniques, la traducció i l'adaptació de les quals ha impulsat i dirigit. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Amorós
i Ondeano, Francesc (València, 1770 – París, França, 1848)
Polític i educador. Participà en la Guerra Gran (1793-95). El 1802 esdevingué secretari particular de
Carles IV, i l'any següent, conseller d'Índies. Durant la invasió napoleònica, fou un destacat afrancesat i
amb 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Amorós i Pastor, Ciril (Russafa, València, 1830 – València, 1888) Advocat i polític. Diputat a Corts (1867, 1881), fou partidari de la Restauració i un dels redactors de la Constitució de 1876. Governador civil de la província de València (1865). Fou diverses vegades degà del col·legi d'advocats de València. President de la societat Lo Rat Penat (1886). 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós i Portolès, Lluís (Barcelona, 1920 - 2001) Cristal·lògraf. Estudià ciències naturals a Barcelona (1940-43) i es doctorà a Madrid (1945). El 1954 guanyà la càtedra de cristal·lografia i mineralogia de la universitat de Sevilla; el 1955 passà a la de Barcelona i l'any següent a la de Madrid. Pensionat a Anglaterra, Holanda i els EUA, ha exercit de professor a la universitat de Pennsilvània. Es formà en l'escola encapçalada per Francesc Pardillo i s'ha especialitzat en l'estudi de la difracció dels cristalls per mitjà dels raigs X. Membre de l'acadèmia de ciències de Córdoba (Argentina) i conseller del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Ha rebut ajuts a la investigació. És autor de importants obres de la seva especialitat. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amorós i Solà, Xavier (Reus, Baix Camp, 7/abr/1923 - ) Escriptor i poeta. Ha estat un dels principals promotors de les activitats culturals a Reus, sobretot al Centre de Lectura. Poeta realista, reflecteix el món, de vegades ferreny o desolat, de cada dia. Ha publicat diversos llibres de poesia. En prosa, és autor de L'agulla en un paller (1981), l'assaig No hi ha festa que valgui (1984), els reculls d'articles De Reus estant (1995) i Tomb de ravals (1998), la peça de teatre Història sentimental (1993), la novel·la El camí dels morts (1996) i les narracions Històries de la plaça de Prim (1997) i Història gràfica del Reus contemporani (1987). De 1986 a 1993 va ser senador. 84 CATALUNYA - EMPRESA Amorós-Silvestrini (Catalunya, 1940 – s. XX) Empresa de circs ambulants. Formada per Francesc Amorós i Oswald Silvestrini, propietaris-directors de quatre circs ambulants que des del 1940 efectuen llurs tournées pels pobles i ciutats de Catalunya. 86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Amós, castell d' (Costitx, Mallorca Septentrional) Veure> es Castell d'Amós. 87 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
88 CATALUNYA - MUNICIPI
89 CATALUNYA - MUNICIPI Amposta
(Montsià) Municipi i capital
comarcal: 136,19 km2, 8 m alt, 18.238 hab (2004). Situat al començament del
delta de l'Ebre, el terme forma part del
port dels Alfacs. El canal de la dreta de
l'Ebre, que prové de la presa de Xerta, en rega el terme
90 CATALUNYA - HISTÒRIA Amposta,
castellania d' (Catalunya, 1154 - 1851)
Priorat de
l'orde de l'Hospital. Nom que prengué quan, després de la cessió del castell d'Amposta als
hospitalers per part del comte
Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d'aquella casa, que es titulava
castellà d'Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l'orde a
Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de 91 CATALUNYA - HISTÒRIA Amposta, castellania d' (Catalunya, 1317 - ) Nom de l'antiga batllia de Miravet, pertanyent als templers, quan els béns d'aquest orde passaren a dependre dels hospitalers (1317) i aquesta batllia esdevingué "cambra" o dotació especial del castell d'Amposta (els dominis del qual a la corona catalano-aragonesa foren també designats amb aquest nom). El nom de Castellania ha persistit, al costat del de Terra Alta, com a nom de la comarca de Gandesa. 92 CATALUNYA - HISTÒRIA Amposta, marquesat d' (Catalunya) Títol senyorial, creat el 1895 i concedit a Rafael Ferraz y Canicia di Franchi, sots-secretari d'Estat, en memòria dels mèrits del seu pare, el general Francisco Javier Ferraz y Cornel, a l'acció d'Amposta durant la Tercera Guerra Carlina. 93 CATALUNYA - HISTÒRIA Amposta a la Ràpita, canal de navegació d' (Montsià) Canal de navegació, construït durant el regnat de Carles III entre l'Ebre, a Amposta, i el port dels Alfacs, a la Ràpita (on fou assentada, a la vegada, la nova població de Sant Carles de la Ràpita), per tal d'evitar les dificultats que la desembocadura de l'Ebre oferia a la navegació fluvial. Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació. En el pla de navegació per l'Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d'aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l'assut de Xerta. A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l'Ebre (canal de la dreta de l'Ebre). 94 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Amunt, l' (Corbera de Llobregat, Baix Llobregat) Caseriu, situat en una de les valls que formen la capçalera de la riera de Corbera. 96 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Amunt, los d' (Alarò, Mallorca Septentrional) Barri antic i origen del poble, separat per un torrent de l'àrea de creixement urbà iniciada el s. XVI. També ha estat anomenada Pobla Antiga (1395), Partida d'Amunt o Vila d'Amunt. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Amusic
(llat: Amusicus)
(Catalunya, s. III aC)
Cap iber dels ausetans, segons Titus Livi. Aliat dels cartaginesos, que fugí amb
Asdrúval quan, l'any 217 aC, els romans atacaren i sotmeteren els
ausetans.
98
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Amuti,
Joan (Barcelona, s. XIX) Escriptor
i periodista. Entre les seves obres destaca avui, per la seva curiositat, un
Viatge a Mataró en el ferrocarril, que recull les impressions d'un viatge per la nova via fèrria
Barcelona-Mataró, la primera del país, inaugurada el 1849.
Anar
a: [ Amet
] [ Ametller i ] [ Amich
] [ Amigo ] [ Amo
] [ Amos ] |
