|
|
|
Anar a: [ Vallh ] [ Vall-llo ] [ Vallmi ] [ Vallmo ] [ Valls ] [ Valls, J ] La vanitat és l'amor que la intel·ligència no ha pogut transformar en gràcia, i s'ha podrit. (Enric Vila) 1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Vallhiverna (Alta Ribagorça) Veure> Hiverna, vall. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet, Bages) Poble de cases escampades, a llevant del municipi, en una estreta vall (225 m alt) afaiçonada per la riera de Vallhonesta, afluent de l'esquerra del Llobregat. És notable l'església romànica (s. XI-XIII), dedicada a sant Pere, amb un esvelt campanar d'espadanya de dos pisos. Fins a la fi del s. XIX fou sufragània de Castellbell; ara ho és de Sant Vicenç de Castellet. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallhonesta, Joan (Barcelona, s XX - ) Enginyer industrial. Fou catedràtic de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. És autor d'algunes obres remarcables sobre colorants i tintoreria en general. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallhonrat i Sadurní, Joan (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1874 – Barcelona, 1937) Pintor. Format a Llotja, el curs 1896-97 hi fou condeixeble de Picasso, que féu d'ell diversos retrats. El 1898 obtingué una borsa de viatge de Llotja. Dedicat al cartellisme, fou deixeble de Jules Chéret a París. A Llotja fou després professor auxiliar. Féu una notable tasca de documentació artística en copiar fidelment diversos conjunts de pintura medieval catalana. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
7 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vallicrosa (Cameles, Rosselló) Llogaret, al sector septentrional dels Aspres, al nord del poble, vora el torrent de Vallicrosa, afluent per l'esquerra de la riera de Castellnou. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallimés (Balaguer, Noguera) Partida de l'horta, a la vora dreta del Segre, al sud de la ciutat. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Valliplana, serra de (Benifallet, Baix Ebre / el Pinell de Brai, Terra Alta) Sector de la dreta de l'Ebre, de l'alineació muntanyosa que forma el congost de Barrufemes, aigua amunt de l'aiguabarreig de la Canaleta, entre els dos termes. 10 CATALUNYA - MUNICIPI
11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vallivana (Morella, Ports) Santuari de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de Morella, situat a 25 km al sud-est d’aquesta ciutat. El conjunt del santuari, compost de l’església, un hostal (gòtic) i d’altres dependències (651 m alt), és a la dreta de la rambla de Vallivana (afluent de capçalera de la rambla de Cervera, que neix al vessant meridional de la serra de Xiva i que rep els noms de barranc de la Carcellera i de Cap del Terme), vora la carretera de Vinaròs a Morella. L’església és d’una sola nau, amb creuer i quatre altars laterals, a més de l’altar major, darrere el qual hi ha el cambril. La imatge és petita, de terra cuita, probablement del s XIV. El santuari actual fou construït al començament del s XIX (inaugurat el 1838), però ja al s XIV hi havia una capella per a allotjar-hi la imatge de la Mare de Déu. L’expansió de la devoció a la Mare de Déu de Vallivana, i l’inici de les festes que li són dedicades, tenen l’origen en un vot de la ciutat de Morella amb motiu de la pesta del 1672. Cada sis anys la imatge és traslladada a peu a Morella, on se celebren les festes del Sexenni. 12 FRANJA PONENT - MUNICIPI
13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vall-llebrera (Artesa de Segre, Noguera) Poble, fins al 1966 del terme d'Anya, situat a la dreta de la riera de Vall-llebrera o de Seguers (afluent, per la dreta, del Segre), al peu de la muntanya de Sant Ermengol. De la seva església parroquial (Sant Ponç) depèn Vall-llebrerola. El lloc fou donat el 1054 per Arnau Mir a la veïna canònica de Montmagastre. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vall-llebrera, Pere de (Catalunya, s XV) Mestre d'obres. Construí el 1425 el campanar de l'església de Santa Maria de Cervera. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vall-llebrera, Ramon de (Catalunya, s XII) Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, amb les forces d'Ermengol VI d'Urgell que col·laboraren amb les de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Rebé en compensació algunes cases a la ciutat. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vall-llebrerola (Artesa de Segre, Noguera) Llogaret, fins al 1966 del terme d'Anya, situat a l'esquerra de la riera de Vall-llebrera, aigua amunt de Vall-llebrera, de la parròquia del qual depèn. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vall-llobre, torrent de (Ripollès) Afluent esquerrà del Ter. Neix als vessants meridionals del puig de Costabona i s'uneix al seu col·lector a Setcases. 18 CATALUNYA - MUNICIPI
19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vall-llonga (Navès, Solsonès) Masia, al límit amb el terme de Guixers, situada a la dreta del Cardener, al peu del tossal de Vall-llonga i de la mola de Lord, a la sortida de l'alta vall de Lord; el riu, en obrir-se pas entre l'esmentada mola i els contraforts occidentals de la serra de Busa, ha obert l'estret de Vall-llonga. 20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vall-llonga, la (Alacant, Alacantí) Caseria, a l'oest del terme, al límit amb el d'Elx (Baix Vinalopó). 21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vall-llonga, la (Plana Baixa) Veure> Vall d'Uixó, la. 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vall-llongues, les (Elx, Baix Vinalopó) Rodal, al nord de la ciutat, al sector muntanyós del terme. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallmajó i Perpiñà, Pere (Girona, 1866 – 1951) Repussador. Després de passar alguns anys de la seva joventut a França, on retornà el 1939, establí a Girona una foneria, la principal font d'inspiració de la qual foren, en un principi, els més antics gravadors xilogràfics. Són remarcables una sèrie de quadres referents a la vida i a les faules d'Isop, diversos treballs d'art litúrgic i quadres amb temes profans. Exposà a les Galeries Laietanes (1918) i a la segona exposició d'art litúrgic de Barcelona. A la casa de la ciutat de Girona es guarda, al Lloc de Greus Records, una vista de la ciutat. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallmajó i Sala, Joaquim (Navata, Alt Empordà, 1941 – Rwanda, 1994) Missioner. Després d'haver estudiat filosofia i teologia al seminari de Girona (1957-61), el 1961 entrà al noviciat dels Missioners d'Àfrica (Pares Blancs) a Gap (Alps francesos). Del 1962 al 1965 continuà els seus estudis de teologia al seminari que la congregació té a Haverlée (Bèlgica), on el 1964 pronuncià el jurament perpetu com a membre dels 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallmajó i Soler, Bartomeu (Besalú, Garrotxa, 1912 - ) Compositor de sardanes. Inicià el seu aprenentatge musical a la seva vila natal. Més tard estudià amb Joan B. Lambert. És autor de bon nombre de sardanes. Les més conegudes són, entre d'altres, les titulades Noces d'argent i Aires d'Empordà. Té bon prestigi com a especialista en el tipus de sardana anomenada "revessa". 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallmala (Llançà, Alt Empordà) Veure> Valleta, la. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallmanya (Alcarràs, Segrià) Llogaret i antic terme, a l'extrem occidental del terme, a ponent de la serra del Coscollar. Es tracta d'una extensa propietat (inicialment 3.500 ha) regada pel canal d'Aragó i Catalunya (canal de Vallmanya), amb desguassos vers el Cinca; els conreus són principalment cereals i arbres fruiters. Hom cria bestiar boví, oví i porcí; ha desaparegut la tradicional apicultura. Presideix el nucli l'antiga casa senyorial (edifici del s XVII, recentment restaurat); a poca distància hi ha la casa dels caçadors. En un turó immediat hom trobà ceràmica romana i, a prop, sepultures megalítiques. El s XV el terme constituïa una senyoria dels Santcliment d'Alcarràs, que en 1432-52 pugnaren a mà armada contra el capítol de Lleida. Després passà a ésser propietat del monestir de Poblet, que el vengué al començament del s XIX a la família de naviliers asturians Mier-Chaves; l'adquirí el s XIX el polític i arquitecte lleidatà Agapit Lamarca, sogre de Francesc Macià. La major part de la propietat (que no enclou les cases) ha estat expropiada el 1968 pel 28 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallmanya (Tordera, Maresme) Poble, al sector oriental del massís del Montnegre, a la capçalera de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la Tordera, aigua avall de la vila. La seva església parroquial (Sant Miquel) depèn de la d'Hortsavinyà, municipi del qual depengué fins al primer quart del s XX. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallmanya (Pinós, Solsonès) Poble (573 m alt), a l'est del terme, a l'esquerra de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la riera de Salo. El nucli urbà, el més gran del municipi, és centrat per l'església parroquial (Sant Pere), de la qual depèn la de Salo. El lloc és esmentat el 1021; el castell de Vallmanya ho és el 1277 com a possessió dels Pinós. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallmanya, Antoni de (Barcelona, s XV) Poeta. Va prendre part en diversos certàmens poètics celebrats a Barcelona i a València. A diferència de la poesia dels seus contemporanis, que era destinada a ésser recitada a les dones, la seva era d'un tipus amorós dedicat a les monges. Dintre del tipus de poesia medieval, mostra 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallmanya, Bernadí (País Valencià, s XV) Traductor i poeta. Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d'Oliva. Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474, i composicions seves foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria. Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres: el Cordial de l'ànima (1495), que traduí a partir de la versió castellana de Gonzalo García de Santa María, Revelació de Sant Pau i la Cárcel de amor (1493) de Diego de San Pedro. Aquesta última traducció fou reimpresa de nou el 1906 i el 1907 dins el Novel·lari català, de Miquel Planas. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallmanya, Josep (Barcelona, s XIX) Moblista. Gaudia de gran prestigi. Disposava d'un gran magatzem per a les seves vendes a Madrid. 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vallmelós, barranc de (la Font de la Figuera / Moixent, Costera) Afluent esquerrà del riu Cànyoles, límit dels dos municipis. 35 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallmesquida, la (Godall, Montsià) Antic lloc, esmentat el 1238. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallmitjana (Catalunya, s XIX) Família d'artistes. Iniciada per Felip Vallmitjana. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallmitjana, Felip (Catalunya, s XIX) Teixidor. Patriarca de la família d'artistes. Tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallmitjana i Abarca, August (Barcelona, s XIX – s XX) Enginyer químic. Germà d'Agapit i pare d'August i d'Hubert Vallmitjana i Garrido. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallmitjana i Alemany, Marta (Barcelona, 1934 - ) Urbanista. Filla d’Abel Vallmitjana i Vallès. Reconeguda a Veneçuela i professora internacional a diversos països d’Amèrica i Europa. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallmitjana i Barbany, Agapit (Barcelona, 1830/33 – 1905) Escultor. Fou deixeble de Damià Campeny a l'Escola de Llotja de Barcelona. Col·laborà íntimament amb el seu germà Venanci, amb el qual féu quatre estàtues dels evangelistes i una altra de la Fe per a l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona (1854). Obres personals són: Sant Joan de Déu, un Crist ajagut, etc. Fou membre corresponent de les Acadèmies de Belles Arts de Barcelona i de San Fernando, de Madrid. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallmitjana i Barbany, Venanci (Barcelona, 1826/28 – 1919) Escultor. Germà d'Agapit i, com ell, deixeble de Damià Campeny. Col·laborà amb el seu germà en les escultures de l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona. La culminació del seu art esdevingué amb la Trinitat, d'inspiració miquelangelesca, i el Naixement de Venus (parc de la Ciutadella). Sentí un gran interès per l'escultura vitrificada. Fou professor i membre corresponent de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona. La seva producció fou molt extensa, i la seva influència, molt important. Deixebles seus foren Alentorn, Atché, Suñol, Llimona, etc. Fill seu fou també l'escultor Venanci Vallmitjana i Abarca. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallmitjana i Colomines, Juli (Barcelona, 1873 – 1937) Escriptor, pintor i argenter. Influït pel modernisme, donà al teatre obres de temàtica costumista i es valgué de la cultura gitana. El corb (1911), Els zincalós (1911), La gitana verge (1912), La mala vida (1918), Rují (Rosa) (1917), etc, són obres dramàtiques de tipus impressionista. La seva narrativa és d'una prosa àgil i viva, de la qual són exemples Sota Montjuïc (1908) i La xava (1910). Cal remarcar l'assaig Criminalitat típica local (1910), amb el vocabulari dels malfactors. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallmitjana i Faja, August (Barcelona, 1914 - ) Fotògraf. Fill d'August Vallmitjana i Garrida. Anà a residir a l'Argentina -com el seu pare-. Ha exposat a Holanda, França, Anglaterra, Japó, Itàlia, etc. A Barcelona ha exposat amb èxit a la Sala Aixelà. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallmitjana i Garrida, August (Barcelona, 1894 - s XX) Pintor paisatgista i, des del 1940, retratista. Fill d'August Vallmitjana i Abarca, i germà d'Hubert. S'establí a Madrid el 1943 i ha obtingut importants premis a Viena, Brussel·les, Leicester, Buenos Aires, etc, com a fotògraf. Junt amb el seu germà realitzà un film a la postguerra. Fou el pare d'August Vallmitjana i Faja. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallmitjana i Garrida, Hubert (Barcelona, 1898 - s XX) Pintor i decorador. Fill d'August Vallmitjana i Abarca, i germà d'August. Fou vice-president de l'Associació de Cartellistes de Catalunya (1936). Amb el seu germà realitzà un film a la postguerra. Fou pare d'Hubert Vallmitjana i Bàrcia. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallmitjana i Vallès, David (Barcelona, 1903 - Buenos Aires, Argentina, 1985) Metal·lista. Fill de Juli Vallmitjana i Colomines, i germà d'Abel. Especialitzat en obres artístiques foses de bronze; expositor a l’Exposició Internacional de Barcelona, antic professor de la Universitat Industrial de Barcelona, s’establí posteriorment a Caracas (Veneçuela), país que, representà, el 1955, a l’exposició internacional de medalles celebrada a Estocolm. 49 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallmoll (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès) Antic lloc. 50 CATALUNYA - MUNICIPI
51 CATALUNYA - HISTÒRIA
52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Valloles (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda) Veure> Sant Pau de Fenollet, monestir de. 94 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vallòria (Banyuls de la Marenda, Rosselló) Masia i antic lloc (o Vallàuria), a ponent de la vila, al fons de la vall de capçalera de la riera de Vallòria, que s'uneix a la Vila d'Amunt a la riera de les Abelles per formar la riera de Banyuls (dita també, fins a la mar, riera de Vallòria). 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Valloriola (Sagàs, Berguedà) Caseria i antiga quadra i parròquia, al sud del terme, al cim d'un serrat que domina, per l'esquerra, el Llobregat, prop de Puig-reig. L'antiga església parroquial (Sant Esteve) és sufragània de Santa Maria de la Guàrdia. 54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Valloriola, la (Ópol i Perellós, Rosselló) Església, a l'oest del poble, en una vall de les Corberes limitada pels planells de la Llaquera i de la Galera. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallors, riera de (Sant Hilari Sacalm, Selva) Curs d'aigua, afluent de capçalera de la riera de Santa Coloma, que neix a les Guilleries, prop del poble de Santa Margarida de Vallors. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallosera, Ramon (Catalunya, s XIX) Farmacèutic. És autor d'una Història natural dels medicaments, o sia lliçons de matèria farmacèutica. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallparadís (Terrassa, Vallès Occidental) Antic castell de la ciutat, situat prop de l'església de Sant Pere de Terrassa, al costat del torrent de Vallparadís. Fou bastit el 1110 per Berenguer Sal·la, i els seus successors es cognomenaren Terrassa; estenia el seu domini sobre la quadra de Vallparadís, que s’estenia a llevant del torrent, i comprenia al s XIV diversos masos. Prop del castell hi havia l’església de Sant Jaume de Vallparadís. El 1344 Blanca de Centelles hi fundà la cartoixa de Vallparadís amb monjos procedents d’Escaladei i de Sant Pol de Mar. El primer prior fou Berenguer de Plana. Hom construí un claustre al pati del castell i una església (iniciada el 1345) entre la torre central i el mur de les parts del nord i de l’est, a més d’una sala capitular a l’est del claustre. La nova comunitat fou dotada amb rendes i jurisdiccions a Terrassa, i aviat adquirí el castell de Pera, a Sant Llorenç Savall, i altres béns. En 1373-74 fou fortificada. El 1413 el prior Domènec Bonafè, en recerca d’una major tranquil·litat, inicià la construcció de la cartoixa de Montalegre (la comunitat es traslladà interinament a l’antic priorat de canongesses, l’actual Conreria). L’edifici ha estat restaurat modernament (1947) i convertit en museu municipal d’art. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallpineda (Molins de Rei, Baix Llobregat) Urbanització, al nord-est del terme, a la vall de la riera de Vallvidrera, prop del límit amb el terme de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallroja, baronia de la (Catalunya) Títol concedit el 1780 a Joan Pau Canals i Martí. Es troba vacant (la Vallroja). 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallroja, la (Bigues i Riells, Vallès Oriental) Veïnat, dins la parròquia de Riells de Fai, sota l'església de Sant Bartomeu de Mont-ras. Entre les cases es destaca can Canals, casa pairal de Joan Pau Canals i Martí, baró de la Vallroja. 63 CATALUNYA - MUNICIPI
64 CATALUNYA - MUNICIPI
65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Valls (Guixers, Solsonès) Poble, situat a la vall de l'aigua de Valls, després de passar l'estret de Vallpregona. Vora l'antiga església parroquial (Santa Maria), a la dreta de l'aigua de Valls, a la Casanova de Valls, hi ha la casa del comú de Guixers. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls, Agustí (Tortosa, Baix Ebre, s XVII - Benifassà, Baix Maestrat, 1652) Eclesiàstic. Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València. Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44. Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626. El 1640, amb motiu de la rebel·lió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d'Ulldecona, que s'havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa. Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de bandolers. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls, Antoni (Catalunya, s XIV – s XV) Mestre d'obres. Entre els anys 1388 i 1400 fou un dels constructors del claustre gòtic de la catedral de Vic, i entre el 1401 i el 1402 treballà en l'ampliació i modificació del transepte de la mateixa catedral. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls, Benet (Sabadell, Vallès Occidental, 1714 - Montserrat, Bages, 1782) Organista. Format a l'Escolania de Montserrat, exercí durant la seva vida com a organista del monestir. Segurament fou el mestre d'orgue de Narcís Casanoves. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls, Bernadí Veure> Bernadí de Manlleu. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Valls, colònia (Navàs / Sant Mateu de Bages, Bages) Colònia industrial, vora el Cardener. Les instal·lacions fabrils són a la banda dreta del riu i pertanyen al primer; la majoria dels habitatges són a l'esquerra del Cardener i pertanyen a l'altre terme. Fundada el 1901 per Isidre Valls i Pallarola, és coneguda també per Palà Nou i can Valls de Torroella. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls, Ignasi (Barcelona ?, s XVIII) Gravador i argenter. Gravador de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou un dels més actius de la ciutat i un dels pocs a treballar també la fusta. Col·laborà en la il·lustració de la quasi totalitat d'obres d'ensenyament editades per ordes religiosos barcelonins. Entre les moltes làmines que gravà hi ha la de la Proclamació de Ferran VI (1746), amb dibuix de Manuel Vinyals, altres sobre dibuixos de Joan Pau Canals i Martí (1759), i diverses per als germans Francesc (El príncep de Viana, 1756; túmul de les exèquies de la reina Amàlia, 1761, etc) i Manuel Tremulles (entre les quals l'acció de la Junta de Comerç). Com a argenter féu una custòdia (1761) per a la confraria de Sant Nicolau de Bari, del convent barceloní de Sant Francesc d'Assís. 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Valls, Ignasi (Illes Balears, s XVII) Gramàtic. Li és atribuïda una ben antiga gramàtica catalana, estampada a Mallorca el 1677. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls, Jaume (Catalunya, s XVI - Santes Creus, Alt Camp, 1560) Eclesiàstic i polític. Abat de Santes Creus (1535-60). Fou dues vegades diputat eclesiàstic de la Generalitat (1535-40 i 1543-54). en virtut del seu càrrec presidí les corts catalanes de Montsó diverses vegades. Gaudí de l'amistat del rei Carles I, que l'autoritzà a obtenir cabals de la generalitat per a fer diverses obres a Santes Creus, com la galeria superior del palau reial i la decoració policromada del palau, la conclusió del claustre major del monestir i la construcció del pont de pedra sobre el Gaià. El 1554 es retirà de la política. 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls, Josep (Catalunya, s XVII – Tarragona, 1706) Eclesiàstic. Traduí al castellà l'arxiepiscopologi tarragoní de Blanch. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls, Josep (Barcelona ?, s XVIII) Mestre vidrier. Agremiat i instal·lat a Barcelona el 1741. Esdevingué acadèmic de Ciències i Arts de Barcelona el 1789. Sota la direcció de Salvà i Campillo, féu els primers termòmetres Fahrenheit i Réaumur que es construiren a Barcelona (1789), així com un termòmetre (1789) i un baròmetre (1792) portàtils. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Valls, Josep (Cocentaina, Comtat, 1850 - València, s XIX) Músic. Actuà com a director d'orquestra a Madrid, i a partir del 1880, de tornada a València, ingressà com a professor del conservatori i fou un dels promotors de la societat de concerts Artístico Musical. És autor d'obres per a piano i de les sarsueles El favorito i Entre bobos anda el juego, i de l'obra escènica El pacto con Satanás. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls, Josep (Barcelona, 1904 - ) Compositor. L'any 1931 guanyà, amb el seu quartet de corda i orquestra, el premi E. Garret, concedit per la Musical Found Society de Filadèlfia. És autor, entre altres obres, d'una Simfonia (1935), de l'oratori El càntic de Dèbora, del ballet El fotògraf, d'un Concerto per a piano i orquestra (1965) i d'un Concerto per a violoncel i orquestra, premi de la Fundació Güell de l'any 1974. Ha escrit el cicle de cançons La inútil ofrena, de Josep Carner; Estances, per a baríton i orquestra, de Carles Riba, i La Flauta de Jade I i II, sobre textos de Carner i de Marià Manent. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls, Lina (Barcelona, s XX) Cantatriu. Durant els anys 1949-53 interpretà a París La violetera, gairebé sense interrupcions. Després es dedicà a la música clàssica. Fou excel·lent intèrpret de Mozart. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls, Pere (Catalunya, s XVIII) Mestre argenter. El 1768 féu l'urna de les relíquies de sant Medir per al monestir de Sant Cugat del Vallès. L'obra sembla haver estat remarcable, però es perdé el s XIX. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls, Pere (Sabadell, Vallès Occidental, 1869 – Barcelona, 1935) Músic. Es formà musicalment a Barcelona, on estudià el contrabaix amb Casimir Viñas. Després d'una estada a Buenos Aires, durant la qual fou deixeble de Jaume Xarau, s'instal·là a Barcelona, on començà la seva carrera com a solista i a partir del 1892 es dedicà a l'ensenyament. És autor d'obres instrumentals, de dues sardanes i d'un mètode per a contrabaix. 85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Valls, punta d'en (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Cap de la costa oriental, davant l'illa de Tagomago. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls, Ramon (Catalunya, s XIX) Actor. Destacà en papers de caràcter als primers temps del teatre català, especialment amb obres de Frederic Soler Pitarra. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Valls d'Aguilar, les (Noves de Segre, Alt Urgell) Nom adoptat per al municipi després de l'agregació, l'any 1972, dels de Taús, la Guàrdia d'Ares i Castellàs (aquest, del Pallars Sobirà). 89 ANDORRA - GEOGRAFIA Valls d'Andorra, les Veure> Andorra. 91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Valls de Morvedre, les (Sagunt, Camp de Morvedre) Caseria (o les Valletes de Morvedre), al nord del terme, al voltant de l'estació de les Valls, comuna als pobles i viles de les valls de Morvedre o vall de Segó. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Valls de Torroella, can (Navars / Sant Mateu de Bages, Bages) Veure> Valls, colònia. 90 CATALUNYA - MUNICIPI
93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Valls del Vinalopó, les (Vinalopó Mitjà) Antiga comarca, a la regió d'Alacant, que des de principis del decenni del 1990 s'inclou a la comarca actual.
Anar a: [ Vallh ] [ Vall-llo ] [ Vallmi ] [ Vallmo ] [ Valls ] [ Valls, J ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Vallibona (
Vallirana (
Valljunquera (
Vall-llobrega
Vallmoll (
Vallromanes (
