A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Vallh ]    [ Vall-llo ]    [ Vallmi ]    [ Vallmo ]    [ Valls ]    [ Valls, J ]

La vanitat és l'amor que la intel·ligència no ha pogut transformar en gràcia, i s'ha podrit. (Enric Vila)

1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Vallhiverna, la  (Alta Ribagorça Veure> Hiverna, vall.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallhonesta  (Sant Vicenç de Castellet, Bages)  Poble de cases escampades, a llevant del municipi, en una estreta vall (225 m alt) afaiçonada per la riera de Vallhonesta, afluent de l'esquerra del Llobregat. És notable l'església romànica (s. XI-XIII), dedicada a sant Pere, amb un esvelt campanar d'espadanya de dos pisos. Fins a la fi del s. XIX fou sufragània de Castellbell; ara ho és de Sant Vicenç de Castellet.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallhonesta, Joan  (Barcelona, s XX - )  Enginyer industrial. Fou catedràtic de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. És autor d'algunes obres remarcables sobre colorants i tintoreria en general.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallhonrat i Sadurní, Joan  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1874 – Barcelona, 1937) Pintor

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVallibel, mas de  (Tremp, Pallars Jussà)  Masia i antic terme

6 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels PortsVallibona  (Ports)  Municipi: 91,58 km2, 666 m alt, 93 hab (1999). Situat en un terreny muntanyós, a la capçalera del riu Cèrvol, que travessa el terme de ponent a llevant, voltat completament de muntanyes, com la serra del Peiró de Vallibona, comprèn l'extrem oriental de la comarca. Hi ha garriga, bosc de pins, alzines i roures. És conrea una petita part del territori, amb predomini de l'agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals, seguits de les oliveres. Ramaderia de llana i porcina. Població en descens. La vila és situada a l'esquerra del riu Cérvol, a la seva confluència amb el barranc de la Galallera; a l'església parroquial de l'Assumpció es conserven tres creus d'argent, gòtiques, una veracreu del s XVI i un reliquiari del s XVIII. El municipi comprèn també el santuari de Sant Domènec. Àrea comercial de Morella. Ajuntament de Vallibona - Amics de Vallibona

7 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vallicrosa  (Cameles, Rosselló)  Llogaret, al sector septentrional dels Aspres, al nord del poble, vora el torrent de Vallicrosa, afluent per l'esquerra de la riera de Castellnou.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallimés  (Balaguer, Noguera)  Partida de l'horta, a la vora dreta del Segre, al sud de la ciutat.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valliplana, serra de  (Benifallet, Baix Ebre / el Pinell de Brai, Terra Alta)  Sector de la dreta de l'Ebre, de l'alineació muntanyosa que forma el congost de Barrufemes, aigua amunt de l'aiguabarreig de la Canaleta, entre els dos termes.

10 CATALUNYA - MUNICIPI

Vallirana  (Baix Llobregat)  Municipi: 23,93 km2, 205 m alt, 8.914 hab (1999)

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaVallivana  (Morella, Ports)  Santuari

12 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Valljunquera  (Matarranya)  Municipi: 41,78 km2, 552 m alt, 438 hab (1999)

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall-llebrera  (Artesa de Segre, Noguera)  Poble

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vall-llebrera, Pere de  ( ? , s. XV)  Mestre d'obres

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vall-llebrera, Ramon de  (Catalunya, s. XII)  Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, amb les forces d'Ermengol VI d'Urgell que col·laboraren amb les de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Rebé en compensació algunes cases a la ciutat.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall-llebrerola  (Artesa de Segre, Noguera)  Llogaret

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall-llobre, torrent de  (Ripollès)  Afluent esquerrà del Ter. Neix als vessants meridionals del puig de Costabona i s'uneix al seu col·lector a Setcases.

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Vall-llobrega  (Baix Empordà Municipi: 5,36 km2, 49 m alt, 358 hab (1999)

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVall-llonga  (Navès, Solsonès)  Masia

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vall-llonga, la  (Alacant, Alacantí)  Caseria, a l'oest del terme, al límit amb el d'Elx (Baix Vinalopó).

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vall-llonga, la  (Plana Baixa Veure> Vall d'Uixó, la.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vall-llongues, les  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal, al nord de la ciutat, al sector muntanyós del terme.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmajó i Perpiñà, Pere  (Girona, 1866 – 1951)  Repussador

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmajó i Sala, Joaquim  (Navata, Alt Empordà, 1941 – Rwanda, 1994)  Missioner. Després d'haver estudiat filosofia i teologia al seminari de Girona (1957-61), el 1961 entrà al noviciat dels Missioners d'Àfrica (Pares Blancs) a Gap (Alps francesos). Del 1962 al 1965 continuà els seus estudis de teologia al seminari que la congregació té a Haverlée (Bèlgica), on el 1964 pronuncià el jurament perpetu com a membre dels Missioners d'Àfrica. El 1965 fou ordenat de prevere a Girona i enviat com a missioner a Rwanda, on romangué fins al 1969. Entre el 1969 i el 1972 cooperà en tasques d'animació missionera a Catalunya. El 1972 tornà a Rwanda, i hi restà fins a la seva mort. Destacà pel seu treball a favor dels refugiats i desplaçats provocats pels combats entre hutus i tutsis en diferents zones del país. El 1991 li fou confiada la responsabilitat de les obres socials de la diòcesi de Byumba. El 26/abr/1994 fou arrestat per militars tutsis i assassinat al cap de poc. Sis anys després de la seva mort encara no havia estat localitzat el lloc on foren enterrades les seves despulles.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVallmajó i Soler, Bartomeu  (Besalú, Garrotxa, 1912 - )  Compositor de sardanes. Inicià el seu aprenentatge musical a la seva vila natal. Més tard estudià amb Joan B. Lambert. És autor de bon nombre de sardanes. Les més conegudes són, entre d'altres, les titulades Noces d'argent i Aires d'Empordà. Té bon prestigi com a especialista en el tipus de sardana anomenada "revessa".

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallmala  (Llançà, Alt Empordà Veure> Valleta, la

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallmanya  (Alcarràs, Segrià)  Llogaret i antic terme

28 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentVallmanya  (Conflent)  Municipi: 27,63 km2, 850 m alt, 18 hab (1999). Situat al límit amb el Vallespir, accidentat pel vessant oriental del massís del Canigó (on hi ha la portella de Vallmanya) i la serra del Rocnegre, a la capçalera de la vall de Lentillà (anomenat en aquest sector riera de Vallmanya). L'economia és la d'alta muntanya, principalment forestal, amb conreus escassos i la ramaderia, abans considerable, actualment es troba en decadència. Una bona part del terme, és ocupada per l'important bosc de Vallmanya, on hi ha antigues mines de ferro, avui dia sense explotar. En procès de despoblament. El poble és troba a l'esquerra del riu de Lentillà, prop de la seva confluència amb la riera del Castell, on s'alçen les ruïnes de l'antic castell de Vallmanya. Al poble hi havia hagut una important farga. Àrea comercial de Perpinyà. Informació de Vallmanya (en francès)

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallmanya  (Tordera, Maresme)  Poble, al sector oriental del massís del Montnegre, a la capçalera de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la Tordera, aigua avall de la vila. La seva església parroquial (Sant Miquel) depèn de la d'Hortsavinyà, municipi del qual depengué fins al primer quart del s XX.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVallmanya  (Pinós de Solsonès, Solsonès)  Poble (573 m alt)

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmanya, Antoni de  (Barcelona, s. XV)  Poeta. Va prendre part en diversos certàmens poètics celebrats a Barcelona i a València. A diferència de la poesia dels seus contemporanis, que era destinada a ésser recitada a les dones, la seva era d'un tipus amorós dedicat a les monges. Dintre del tipus de poesia medieval, mostra una gran influència de l'humanisme i dels autors clàssics en poemes com La Sort i la cançó titulada Contra fortuna adversa.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallmanya, Bernadí  (País Valencià, s XV)  Traductor i poeta. Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d'Oliva. Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474, i composicions seves foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria. Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres: el Cordial de l'ànima (1495), que traduí a partir de la versió castellana de Gonzalo García de Santa María, Revelació de Sant Pau i la Cárcel de amor (1493) de Diego de San Pedro. Aquesta última traducció fou reimpresa de nou el 1906 i el 1907 dins el Novel·lari català, de Miquel Planas.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmanya, Josep  (Barcelona, s XIX)  Moblista. Gaudia de gran prestigi. Disposava d'un gran magatzem per a les seves vendes a Madrid.

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vallmelós, barranc de  (Costera)  Afluent esquerrà del riu Cànyoles, a la comarca

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVallmesquida, la  (Godall, Montsià)  Antic lloc, esmentat el 1238.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana  ( ? , ? )  Família d'artistes

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana, Felip  (Catalunya, s XIX)  Teixidor. Patriarca de la família d'artistes. Tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Abarca, Agapit  (Barcelona, 1850 – 1915)  Escultor. Era fill de Venanci Vallmitjana i Barbany. Ajudà aquest al seu taller, sobretot després de la mort del seu oncle Agapit. Com aquest, fou un animalista notable.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Abarca, August  (Barcelona, s. XIX – s. XX)  Enginyer químic. Germà d'Agapit i pare d'August i d'Hubert Vallmitjana i Garrido.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Barbany, Agapit  (Barcelona, 1830/33 – 1905)  Escultor. Fou deixeble de Damià Campeny a l'Escola de Llotja de Barcelona. Col·laborà íntimament amb el seu germà Venanci, amb el qual féu quatre estàtues dels evangelistes i una altra de la Fe per a l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona (1854). Obres personals són: Sant Joan de Déu, un Crist ajagut, etc. Fou membre corresponent de les Acadèmies de Belles Arts de Barcelona i de San Fernando, de Madrid.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVallmitjana i Barbany, Venanci  (Barcelona, 1826/28 – 1919)  Escultor. Germà d'Agapit i, com ell, deixeble de Damià Campeny. Col·laborà amb el seu germà en les escultures de l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona. La culminació del seu art esdevingué amb la Trinitat, d'inspiració miquelangelesca, i el Naixement de Venus (parc de la Ciutadella). Sentí un gran interès per l'escultura vitrificada. Fou professor i membre corresponent de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona. La seva producció fou molt extensa, i la seva influència, molt important. Deixebles seus foren Alentorn, Atché, Suñol, Llimona, etc. Fill seu fou també l'escultor Venanci Vallmitjana i Abarca.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Bàrcia, Humbert  (Barcelona, 1922 - )  Pintor. Fill d'Hubert Vallmitjana i Garrido. Format a Llotja, retratista i paisatgista que, entre altres premis, té la medalla Masriera de plata (1945).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Colomines, Juli  (Barcelona, 1873 – 1937)  Escriptor, pintor i argenter

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Faja, August  (Barcelona, 1914 - )  Fotògraf

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Garrido, August  (Barcelona, 1894 - ? )  Pintor

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Garrido, Hubert  (Barcelona, 1898 - ? )  Pintor i decorador

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVallmitjana i Vallès, Abel  (Barcelona, 1909 - Arezzo, Toscana, Itàlia, 1974)  Pintor i escultor

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Vallès, David  (Barcelona, 1905 - )  Escultor

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallmoll  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)  Antic lloc.

50 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampVallmoll  (Alt Camp)  Municipi: 16,72 km2, 161 m alt, 1.378 hab (2004). Al sud de la comarca, al límit amb el Tarragonès, a l'esquerra del Francolí. Agricultura de secà (garrofers, avellaners, vinya i ametllers), avicultura i ramaderia porcina. Indústria de la fusta, de la construcció i tèxtil. Segones residències. Ruïnes de l'antic castell de Vallmoll, portal medieval de la Creu, poblat ibèric dels Garràfols (s. IV i II aC). Església de Santa Maria (entre barroc i neoclàssic, construït entre els anys 1772 i 1776), amb un important retaule de Jaume Huguet (1447-50). Ermita de la Mare de Déu del Roser, del segle XVI. Esmentat a la carta de població d'Espinavessa del 1155. Àrea comercial de Valls.  Enllaços: ALT CAMP INFO - AJUNTAMENT DE VALLMOLL - Dades de MUNICAT - Dades d'IDESCAT 

51 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallmoll, baronia de  (Vallmoll, Alt Camp, s. XV)  Jurisdicció senyorial comprada per Gregori de Burguès i Safortesa. Centrada al castell de Vallmoll i que comprenia també Bràfim i Nulles. Pertangué als Burgués, i passà per enllaç (1441) als Mataplana, però retornà al Burgués (vers el 1502), dels quals passà per matrimoni (1556) als Pacs, barons de Bunyolí, als Boixadors (1576), comtes de Savallà, i als Dameto (1801), marquesos de Bellpuig.

52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaValloles  (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)  Veure> Sant Pau de Fenollet, monestir de

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valloriola  (Sagàs, Berguedà)  Caseria i antiga quadra i parròquia

54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Valloriola, la  (Ópol i Perellós, Rosselló)  Església

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallors, riera de  (Sant Hilari Sacalm, Selva)  Curs d'aigua, afluent de capçalera de la riera de Santa Coloma, que neix a les Guilleries, prop del poble de Santa Margarida de Vallors.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallosera, Joaquim  ( ? , s. XVIII)  Eclesiàstic

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallosera, Ramon  (Catalunya, s XIX)  Farmacèutic. És autor d'una Història natural dels medicaments, o sia lliçons de matèria farmacèutica.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallparadís  (Terrassa, Vallès Occidental)  Antic castell de la ciutat

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVallpineda  (Molins de Rei, Baix Llobregat)  Urbanització, al nord-est del terme, a la vall de la riera de Vallvidrera, prop del límit amb el terme de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallribera i Moliné, Pere  (Sallent de Llobregat, Bages, 1903 – Barcelona, 1990)  Pianista

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallroja, baronia de la  (Catalunya)  Títol, concedit el 1780 a Joan Pau Canals i Martí. Es troba vacant (la Vallroja).

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallroja, la  (Bigues i Riells, Vallès Oriental)  Veïnat

63 CATALUNYA - MUNICIPI

Vallromanes  (Vallès Oriental)  Municipi: 10,53 km2, 153 m alt, 1.209 hab (1999)

64 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampValls  (Alt Camp)  Municipi i capital de la comarca: 55,90 km2, 215 m alt, 22.237 hab (2004). Al límit amb la Conca de Barberà, drenat pel Francolí i el seu afluent, la riera de Fontscaldes, accidentat al nord-oest per la serra de Miramar. Predomina l'agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els de la vinya, cereals, ametllers i avellaners (secà), i els de cereals, avellaners i hortalisses (regadiu). La propietat de la terra és repartida i hi predominen les explotacions agràries petites. Tradició industrial: ja al s XIII era un centre de fabricació de teixits de llana; actualment hi ha indústria tèxtil (llana, cotó i gèneres de punt), siderometal·lúrgica, mecànica, blanqueries, fàbriques de cartro i de calçats, i indústria derivada de l'agriculturaInici página desenvolupar-se al s XII, al cim d'un petit turó situat entre els torrents del Catllar (sud) i de la Xamora (nord)...  Segueix... 

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valls  (Guixers, Solsonès)  Poble

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Agustí  (Tortosa, Baix Ebre, s. XVII - Benifassà, Baix Maestrat, 1652)  Eclesiàstic

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valls, aigua de  (Berguedà / Solsonès)  Curs d'aigua del Pre-pirineu, afluent, per l'esquerra, del Cardener, que es forma prop de Gósol (Berguedà) per la unió de diversos torrents que davallen del Pedraforca, del coll de Josa, dels cingles de les Costasses i de la serra del Verd. Després de passar prop de Sorribes, l'Espà i Ferrers, s'endinsa en un llarg congost entre els massissos del Verd i d'Ensija (als antics termes de Moripol, Castellfraumir, Bonner) i penetra en la vall de Lord (Solsonès) al terme de la Corriu (estret de Vallpregona). Després de Valls, canvia de direcció de nord-sud a est-oest, passa per Castelltort i s'uneix al seu col·lector a Aigüesjuntes (on ha estat projectat un pantà), poc abans que el Cardener penetri a l'estret de Vall-llonga.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Antoni  ( ? , s. XIV – s. XV)  Mestre d'obres

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaValls, Benet  (Sabadell, Vallès Occidental, 1714 - Montserrat, Bages, 1782)  Organista. Format a l'Escolania de Montserrat, exercí durant la seva vida com a organista del monestir. Segurament fou el mestre d'orgue de Narcís Casanoves.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Bernadí  Veure> Bernadí de Manlleu.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valls, colònia  (Navars / Sant Mateu de Bages, Bages)  Colònia industrial

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Domènec  (Tortosa, Baix Ebre, s. XIV)  Pintor

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Ignasi  (Barcelona ?, s. XVIII)  Gravador i argenter

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Valls, Ignasi  (Illes Balears, s. XVII)  Gramàtic. Li és atribuïda una ben antiga gramàtica catalana, estampada a Mallorca el 1677.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Jaume  ( ? , s. XVI - Santes Creus, Alt Camp, 1560)  Eclesiàstic i polític

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Valls, Joan  (Illes Balears, s. XIX – s. XX)  Actor

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaValls, Josep  (Cocentaina, Comtat, 1850 - ? , s. XIX)  Músic

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Josep  (Barcelona ?, s. XVIII)  Mestre vidrier

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Josep  (Barcelona, 1904 - )  Compositor

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Josep  ( ? , s. XVII – Tarragona, 1706)  Eclesiàstic

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valls, les  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)  Masia i veïnat

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Lina  (Barcelona, s. XX - )  Cantatriu

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Pere  (Sabadell, Vallès Occidental, 1869 – Barcelona, 1935)  Músic. Deixeble de Casimir Viñas. A partir del 1892 es dedicà a l'ensenyament. És autor d'obres instrumentals, de sardanes i d'un mètode per a contrabaix.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaValls, Pere  ( ? , s. XVIII)  Mestre argenter

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Valls, punta d'en  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Cap de la costa oriental de l'illa

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Ramon  ( ? , s. XIX)  Actor

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Tomàs  (Catalunya, s. XIX)  Dirigent obrer

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valls d'Aguilar, les  (Noves de SegreAlt Urgell Nom adoptat per al municipi després de l'agregació, l'any 1972, dels de Taús, la Guàrdia d'Ares i Castellàs (aquest, del Pallars Sobirà).

89 ANDORRA - GEOGRAFIA

Valls d'Andorra, les  Veure> Andorra.

90 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt UrgellValls del Valira, les  (Alt Urgell)  Municipi: 170,93 km2, 740 m alt, 751 hab (1999). S'estén a la vall de la Valira. La part més oriental del terme és regada per barrancs afluents directes del Segre. A excepció dels reduïts espais immediats al curs de la Valira, el terme és molt muntanyós. La zona alta de ponent té boscs de pins i en la resta del terme hom troba roures i alzines. Prop dels cursos fluvials i dels caserius hi ha prats i pastures que faciliten l'explotació del bestiar boví, què és l'activitat econòmica més important. En terres de regadiu hom conrea blat, patates, hortalisses i arbres fruiters. Al secà, les patates i els cereals remunten els vessants de les muntanyes. A uns 300 m al nord d'Anserall hi ha l'església romànica de l'antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, que serveix d'església parroquial del poble. Dins el terme municipal hi ha, a més, el poble de Calbinyà, els llogarets de Morters, Llirt, Estelareny i Sant Andreu de Calbinyà, i les masies i antics termes de Feners i Cortingles. L'any 1970 forenInici página annexats els antics termes d'Anserall, Ars, Cívis, Arcavell i Bescaran i el nou municipi, amb capital al poble d'Anserall, rebé oficialment el nom de les Valls de la Valira. Des de l'any 1986 hi funciona la central hidroelèctrica d'Anserall que aprofita les aigües de la Valira i del rec dels Quatre Pobles. Informació de les Valls del Valira

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Valls de Morvedre, les  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Caseria (o les Valletes de Morvedre), al nord del terme, al voltant de l'estació de les Valls, comuna als pobles i viles de les valls de Morvedre o vall de Segó.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valls de Torroella, can  (Navars i Sant Mateu de Bages, Bages Veure> Valls, colònia.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Valls del Vinalopó, les  (Vinalopó Mitjà Antiga comarca, a la regió d'Alacant, que des de principis del decenni del 1990 s'inclou a la comarca actual.

Anar a:    Vallh ]    [ Vall-llo ]    [ Vallmi ]    [ Vallmo ]    [ Valls ]    [ Valls, J ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans