A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Plans ]    [ Plas ]    [ Platja L ]    [ Pli ]    [ Pobla ]    [ Pobla de M ]

Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. (Joan Fuster i Ortells)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plans, els  (Alcoi, Alcoià Partida, al sud del terme, al sector occidental de la serra dels Plans (1.330 m alt), termenal entre els municipis d'Alcoi, Benifallim i la Torre de les Maçanes.

2 ANDORRA - GEOGRAFIA

Plans, els  (Canillo, Andorra)  Caseria de la parròquia.

3 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Plans, els  (Talau, Conflent)  Llogaret

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plans, serra dels  (Xixona, Alacantí / Alcoi, Alcoià)  Serra que s'estén en direcció sud-oest - nord-est, entre els dos municipis, i localitzada entre el riu de Penàguila, subafluent del riu d'Alcoi, i la rambla de la Torre, afluent del riu Verd. Les aigües del vessant meridional s'escolen cap a la conca del riu Sella.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plans de Sió, els  (l'Aranyó, Segarra)  Nom oficial donat el 1974 al municipi en agregarse-li l'actual

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPlans d'en Ferran, els  (Argençola, Anoia)  Caseria, 4 km al sud del poble, vora el llogaret de la Goda.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plans i Bagués, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 1857 – 1909)  Músic. Deixeble d'Anselm Barba. Fou organista i mestre de capella notable. Compongué obres simfòniques i de cambra, música religiosa, corals, preludis i fugues per a orgue. L'any 1898 fou nomenat director de l'Escola Municipal de Música de Sabadell.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plans i Freyre, Josep Maria  (Barcelona, 1878 – Madrid, 1934)  Físic i astronom

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plans i Pujol, Fructuós  (Barcelona, 1832 – 1890)  Farmacòleg

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Plansallosa  (Tortellà, Garrotxa)  Assentament neolític

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plansalloses  (Montagut i Oix, Garrotxa Masies i capella (els Cossos Sants), situades en un serrat, damunt la riba dreta del Llierca, al nord del terme.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plansó, Rafael  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Arquitecte

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPlantada i Aznar, Jordi  (Barcelona, 1930 - )  Escriptor en castellà. Especialitzat en la genealogia i la nobiliària. El 1968 li fou rehabilitat el títol de marquès de Valdelomar. És autor, entre d'altres obres i articles de tema català, de Nobleza rural catalana: masías del Vallés (1968), Hidalguías en Cataluña (1967), El derecho nobiliario histórico de dos consejos de Catalunya: Ordenanzas y privilegios de la baronia de Montbuy (1969), i de caràcter històrico-polític, de Fernando VII y la masonería. Españoles: unión y alerta! (1970).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plantada i Fonolleda, Vicenç  ( ? , s. XIX)  Folklorista, veterinari i mestre

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plantada i Vicente, Mercè  (Barcelona, 1892 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1976)  Soprano. Gairebé especialitzada en el lied, debutà en aquest gènere el 1913, a Barcelona. Fins al moment de les seves actuacions amb l'Orquestra de Pau Casals, participà en tots els actes musicals més importants celebrats a Catalunya, tant al si de l'Associació Wagneriana com al Gran Teatre de Liceu. Col·laborà amb directors com Lamote de Grignon, Manuel de Falla i l'esmentat Pau Casals. També cantà per a l'Associació Obrera de Concerts. Actuà en molts indrets de l'estranger, especialment a París, i fou professora del Conservatori del Liceu de Barcelona.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plantadís, el  (la Cellera de Ter, Selva)  Veïnat, als vessants nord-orientals del pla de Sant Gregori, damunt el congost del Pasteral.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plantalamor  (Santa Eugènia de Berga, Osona)  Masia

17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Plantalamor i Massanet, Lluís  (Palma de Mallorca, 1949 - )  Arqueòleg i prehistoriador. Des del 1977 és director-conservador del Museu de Menorca. Ha excavat a les Balears (Trepucó, Torre d'en Gaumés, So na Caçana) i les Pitiüses (Ca na Costa, Can Sargent) i col·labora amb institucions de Sardenya, Còrsega, Sicília i el Llenguadoc en l'estudi de les relacions mediterrànies a la prehistòria. Ha publicat, entre altres, L'arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Mallorca i el seu marc cultural (1991), tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona el 1990. És membre de l'Institut d'Estudis Menorquins.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPlantat, el  (Manresa, Bages Raval (o les Ferreres), a 1,6 km del nucli urbà.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Plasència i Aznar, Joan Baptista  (València, 1863 - Sagunt, Camp de Morvedre, 1897)  Músic. Fill de Marià Plasència i Valls, estudià al conservatori de València i fou organista de les esglésies de Sant Bartomeu i de Corpus Christi. Deixà nombroses misses, com la coneguda amb el nom de Les campanades, un Miserere, dos Magnificat, alguns motets i una Cançoneta.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Plasència i Valls, Joan Baptista  (Benaguasil, Camp de Túria, 1816 – València, 1855)  Compositor i organista

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Plasència i Valls, Lambert  (Benaguasil, Camp de Túria, 1809 - València ?, 1894)  Compositor

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Plasència i Valls, Marià  (Benaguasil, Camp de Túria, v 1815 – València, 1875)  Músic

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Platgetes, les  (Benicàssim / Orpesa, Plana Alta)  Urbanització, entre els dos municipis

110 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Platja d'Alcúdia  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca)  Urbanització, nucli turístic situat a l'extrem nord-oriental de la badia d'Alcúdia. Indústria hotelera i de serveis.

24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaPlatja d'Argelers, la  (Argelers, Vallespir)  Barri marítim de la vila

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Platja d'Aro  (Castell-Platja d'Aro, Baix Empordà)  Important nucli turístic de la Costa Brava

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Platja de Calafell, la  (Calafell, Baix Penedès)  Barri marítim de la vila

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Platja de Cambrils, la  (Cambrils, Baix Camp Veure> Port de Cambrils, el.

28 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Platja de Canet, la  (Canet de Rosselló, Rosselló)  Poble

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Platja de Mar, la  (Puçol, Horta Veure> Platja de Puçol, la.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Platja de Miami, la  (Mont-roig, Baix Camp Urbanització turística (o Miami Platja), situada a la platja, a la cala Figuera. A partir del boom turístic dels anys 60 hom hi bastí bon nombre d'apartaments i xalets. Hi ha càmpings.

31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Platja de Palma, sa  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Sector turístic de la costa, a llevant de la ciutat, entre els nuclis de Can Pastilla i s'Arenal.

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPlatja de Puçol, la  (Puçol, Horta)  Barri del municipi, originàriament de pescadors, a la costa.

33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Platja de Sant Cebrià, la  (Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló)  Nucli turístic

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Platja de Sant Joan, la  (Alacant, Alacantí)  Important nucli turístic

35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Platja de Santa Maria, la  (Santa Maria de la Mar, Rosselló)  Nucli de pescadors i d'estiueig

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Platja d'Oliva, la  (Oliva, Safor)  Barri marítim, a 2 km al nord-est de la ciutat

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Platja d'Orpesa, la  (Orpesa, Plana Alta)  Barri marítim

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Platja Llisa, la  (Santa Pola, Baix Vinalopó)  Nucli turístic, a ponent de la vila

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPlatjola, bassa de la  (Tortosa, Baix Ebre)  Llacuna

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plaza, Daniel  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1966 - )  Marxador

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plaza, Joan  Veure> Plaça, Joan.

42 CATALUNYA - EMPRESA

Plaza i Janés  (Barcelona, 1959 - )  Editorial

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plegamans  (Palau-solità, Vallès Occidental)  Poble i cap del municipi

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plegamans, Bernat de  (Catalunya, s. XII)  Cavaller. Destacà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat. Encara es trobà present al darrer encontre, el setge de Siurana, el 1153.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Plegamans, comtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1693 a Miquel de Clariana-Seva i d'Ardena. En lliurar-se-li el despatx (1698) li fou canviada la denominació per la de comtat de Múnter.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plegamans, Guillem de  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta de València (1238). Jaume I l'afavorí als repartiments. Rebé 6 jovades i algunes cases de conreu.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPlegamans, Marimon de  (Barcelona, s XIII - a 1259)  Veguer de Barcelona (1240). Fill de Ramon i pare de Romeu de Marimon i de Montoliu.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plegamans, Ramon de  ( ? , a 1194- Barcelona ?, 1240)  Prohom

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plens, Josep  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Eclesiàstic i escriptor

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plensa, Jaume  (Barcelona, 1955 - )  Escultor i pintor. Després d'abandonar els estudis de belles arts es traslladà a Berlín, on inicià realment la seva trajectòria artística. Especialitzat en el treball de la forja i la fosa del ferro i el bronze, la seva obra parteix d'un llenguatge expressionista, amb múltiples referents orgànics; al·ludeix constantment a formes vives d'insectes o del cos humà i recorre sovint a la recerca d'abstraccions eròtiques. Reconegut internacionalment, el 1997 rebé el premi Nacional de Cultura (arts plàstiques).

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pleta Roja, tossal de la  (Berguedà / Ripollès)  Cim (2.031 m alt), entre les dues comarques

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pleyan i Condal, Felip  (Lleida, 1877 – 1934)  Escriptor. Fill de Josep Pleyan i de Porta. Entre els seus escrits destaca el llibre Quan els canyars florien.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pleyan i de Porta, Josep  (Lleida, 1841 – 1891)  Historiador i poeta

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPlinera, Ramon  ( ? , s. XV)  Escultor

55 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Ploaghe, baronia de  (Sardenya, Itàlia)  Jurisdicció senyorial que a la fi del s XV pertanyia als Castellví, fins a la fi del s. XVI la tingueren els Cardona, tornà a passar als Castellví, marquesos de Làcon, i finalment als Aimeric, comtes de Villamar.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plom, punta de  (Begur, Baix Empordà Cap de la Costa Brava, tanca pel sud la cala de sa Tuna.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Plomer i Vaquer, Jaume  (Palma de Mallorca, 1687 – 1743)  Frare agustí

58 CATALUNYA - ESPORTS

Ploms, els  (Reus, Baix Camp Centre esportiu (piscina i camp d'esports) del Club Natació Reus Ploms, situat a la carretera de Tarragona. Les obres foren iniciades el 1931.

59 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Pluma y Lápiz  (Barcelona, 1901 – 1903)  Setmanari artístic i literari, en castellà

60 ILLES BALEARS - VARIS

PM  (Illes Balears Antiga sigla del territori en la placa de matrícula dels vehícles.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poal, el  (Manresa, Bages)  Partida i caseria

62 CATALUNYA - MUNICIPI

Poal, el  (Pla d'Urgell Municipi: 8,9 km2, 216 m alt, 612 hab (1999)

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPoal, Marquès de  Veure> Desvalls i de Vergós, Antoni.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Poal, marquesat del  (Catalunya)  Títol, concedit el 1725 a Antoni Desvalls i de Vergós

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poal i Aregall, Miquel  (Sallent, Bages, 1892 – Barcelona, 1935)  Escriptor

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poal i Jufresa, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1852 – Barcelona, 1929)  Notari

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poatx  (Peníscola, Baix Maestrat)  Quart, al nord del terme, a la vall de la rambla d'Alcalà

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobellà  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Poble (1.233 m alt)

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pobes, Vidal  ( ? , s. XIII)  Monjo benedictí

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobla, can  (Matadepera, Vallès Occidental)  Masia

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pobla, la  (Tornabous, Urgell Antiga quadra.

72 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Inici páginaPobla, sa  (Mallorca Septentrional Municipi: 48,53 km2, 36 m alt, 10.188 hab (1999)

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobla d'Alcolea, la  (Morella, Ports)  Veure> Pobleta d'Alcolea, la

74 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Pobla d'ArenósPobla d'Arenós  (Alt Millars Municipi: 42,71 km2, 656 m alt, 171 h (1999), (cast: Puebla de Arenoso). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, a l'extrem occidental de la comarca, al límit amb l'Aragó. El terme, accidentat, s'estén a banda i banda del Millars. Els conreus ocupen una petita part del terme: produeix cereals, ametlles i vinya, principalment. Vora el riu s'estén una important zona d'horta. Hi ha ramaderia ovina i porcina. La vila és en una petita elevació a la dreta del Millars. L'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels fou bastida en 1540-95. Es formà, a partir del s XIII, dins el terme de l'antic castell d'Arenós i formà part de la baronia d'Arenós. El terme comprèn, a més, la caseria de Los Calpes i nombrosos grups de masos. Ajuntament de Pobla d'Arenós (en castellà)

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobla de Bellvei, la  (Pallars Jussà)  Veure> Pobleta de Bellveí, la

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobla de Benaguasil, la  (Camp de Túria)  Veure> Pobla de Vallbona, la

77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Pobla de Benferri, baronia de la  (País Valencià, 1632 - )  Jurisdicció senyorial

78 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix MaestratPobla de Benifassà, la  (Baix Maestrat Municipi: 136,18 km2, 705 m alt, 232 hab (1999). Situat a la Tinença de Benifassà, a l'alta conca del riu de la Sènia (o riu de la Pobla) i a la dreta de l'embassament d'Ulldecona. El sector de Malagraner i del Molí de l'Abat és separat del sector principal per l'antic terme de Bellestar i correspon a les antigues propietats directes del monestir de BenifassàL'any 1977 li foren annexats els termes de Bellestar de la Tinença, el Boixar, Coratxà i Fredes. El territori és molt accidentat, i només una petita part del terme és conreada per agricultura de secà (ametllers). Perd població. El poble és el nucli més important de la Tinença de Benifassà i concentra el 90% de la seva població; església parroquial de Sant Pere. Al terme hi ha, a més, el monestir de Benifassà i les ruïnes del castell de Benifassà. Àrea comercial de la Sénia. Ajuntament de la Pobla de Benifassà

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPobla de Carivenys, la  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà Llogaret, al nord-est d'Aguiló, dins l'antic terme del castell de Queralt, a la capçalera de la riera de Clariana.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pobla de Castre, marquesat de la  (Catalunya)  Títol, concedit el 1625

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobla de Cervelló, la  (Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès Veure> Hospital, l'.

82 CATALUNYA - MUNICIPI

Pobla de Cérvoles, la  (Garrigues Municipi: 62,44 km2, 663 m alt, 216 hab (1999)

83 CATALUNYA - MUNICIPI

Pobla de Claramunt, la  (Anoia Municipi: 18,37 km2, 265 m alt, 1.657 hab (1999)

84 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pobla de Claramunt, marquesat de la  (Catalunya Títol, concedit el 1925 a Antoni Miquel i Costas, industrial paperer català, propietari del castell de Claramunt, que morí a Madrid dos anys després.

85 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Pobla de Farnals, la  (Horta del Nord)  Municipi: 3,58 km2, 13 m alt, 5.266 hab (1999)

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobla de Ferran, la  (Passanant, Conca de Barberà)  Llogaret, al sud del poble

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobla de l'Ardiaca, la  (Ribera Alta Veure> Pobla Llarga, la.

88 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaPobla de Lillet, la  (Berguedà Municipi: 51,32 km2, 843 m alt, 1.488 hab (1999)

89 CATALUNYA - MUNICIPI

Pobla de Mafumet, la  (Tarragonès Municipi: 6,19 km2, 97 m alt, 1.047 hab (1999)

90 CATALUNYA - MUNICIPI

Pobla de Massaluca, la  (Terra Alta)  Municipi: 43,18 km2, 363 m alt, 451 hab (1999)

91 CATALUNYA - MUNICIPI

Pobla de Montornès, la  (Tarragonès Municipi: 12,27 km2, 56 m alt, 1.256 hab (1999)

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobla de Pontós, la  (Pontós, Alt Empordà Caseria.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobla de Pradell, la  (Penelles, Noguera)  Antic terme rural del pla d'Urgell, prop del poble.

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobla de Rocamora, la  (Daia Nova, Baix Segura)  Antic municipi, agregat a l'actual

95 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaPobla de Rocamora, marquesat de la  (País Valencià)  Títol, concedit el 1867 a María Isabel Manuel de Villena y Álvarez de las Asturias-Bohorques, comtessa de Via-Manuel i marquesa de Rafal. Passà als Pardo i als Barroeta.

96 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la RibagorçaPobla de Roda, la  (Ribagorça Municipi: 118,5 km2, 743 m alt, 255 hab (1999). Situat a la ribera d'Isàvena, sector en el qual el riu passa encaixat. Accidentat al sector septentrional per la serra de Jordal i ocupat per boscs, pastures i matolls. Només la meitat del terme es aprofitat per a l'agricultura, principalment amb conreus de secà, els més importants són els cereals (ordi i blat), seguit del farratge (alfals i esparcet). Vora el riu hi ha una mica de regadiu (hortalisses, patates i fruiters). L'activitat econòmica principal és la ramaderia ovina i porcina. L'any 1966 li foren agregats part dels municipis de Merli (els pobles de Merli i Esdolomada i els despoblats de Nocelles i Tarrueco) i Queixigar (poble de Sant Esteve del Mall) i, a més, Isàvena, Roda de Ribagorça (1964) i Serradui (1980). El terme comprèn també el santuari de Pedrui, els despoblats de Carrasquero i Riu de la Carrera i l'antiga quadra de Sant Marçal. Àrea comercial de Graus.

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobla de Rugat, la  (Vall d'Albaida Veure> Pobla del Duc, la.

98 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del RacóPobla de Sant Miquel, la  (Racó Municipi: 63,72 km2, 1.103 m alt, 79 hab (1999), (cast: la Puebla de San Miguel). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, al sector oriental de la comarca, al límit amb l'Aragó i accidentat pels contraforts de la serra de Javalambre, les serres de la Matanza (on hi ha el puig de Calderon, de 1.839 m alt, el punt més alt del Païs Valencià) i de Tortajada. El 85% del terme no és conreat, amb predomini de l'àrea forestal i gran extensió de matollar. Els conreus és limiten a un 12% del territori, dedicats sobretot a cereals (blat i ordi) i vinya. La ramaderia de la llana (en regressió) aprofita els pasturatges locals. Pateix un procés de despoblament des de mitjan s XX, té la densitat més baixa de tot el País Valencià. La vila és a la capçalera de la rambla d'El Val, afluent del Túria; l'església parroquial és dedicada a sant Miquel.

99 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaPobla de Segur, la  (Pallars Jussà Municipi: 33,59 km2, 525 m alt, 2.912 hab (1999)

100 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Pobla de Vallbona, la  (Camp de Túria Municipi: 33,1 km2, 102 m alt, 11.112 hab (1999)

101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobla del Bellestar, la  (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat)  Poble

102 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Pobla del Duc, la  (Vall d'Albaida Municipi: 18,48 km2, 243 m alt, 2.430 hab (1999)

103 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pobla d'en Taudell  (Mont-roig del Camp, Baix Camp Despoblat. Esmentat encara el s XVIII.

104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobla d'Esplugues, la  (Ribera Alta Veure> Pobla Llarga, la.

105 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Pobla Llarga, la  (Ribera Alta Municipi: 10,16 km2, 29 m alt, 4.380 hab (1999)

106 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Pobla Tornesa, baronia de la  (Benicàssim, Plana Alta, 1515 - )  Jurisdicció senyorial

107 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Pobla Tornesa, la  (Plana Alta)  Municipi: 25,86 km2, 298 m alt, 540 hab (1999)

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobla Vella, la  (la Pobla de Claramunt, Anoia)  Raval.

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Població, Joan Martí  (València, s XVI)  Humanista. Residí a París des del 1509. Amic de Lluís Vives, aquest l'elogia prop d'Erasme com a excel·lent matemàtic i humanista. Estigué al servei de l'inquisidor general i arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique fins que vers el 1535 entrà a formar part del nucli d'hispànics protegits per la reina de França Elionor d'Àustria, germana de Carles V. Fou professor al col·legi de França. Publicà De usu astrolabi compendium (París, 1514, 1527, 1546, 1556).

Anar a:    Plans ]    [ Plas ]    [ Platja L ]    [ Pli ]    [ Pobla ]    [ Pobla de M ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans