[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:    [ Grane ]    [ Granes ]    [ Grany ]    [ Gras ]    [ Grassa ]    [ Grau ]

Una llengua distinta suposa un distint caràcter. La forma d'expressar les idees, respon al modo de concebir-les. (Valentí Almirall)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Granell  (Sueca, Ribera Baixa)  Barri, al nord de la ciutat.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granell  (Barcelona ?, s. XIX - )  Família d'artistes

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Granell, Pere Teodor  (Fanzara, Alt Millars, 1643 – Barbastre, Aragó, 1717)  Eclesiàstic

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granell i Barrera, Jeroni  (Barcelona, s XIX)  Mestre d'obres. Iniciador de la família d'artistes. Treballà a Barcelona a la primera meitat del s XIX. Fou pare de Jeroni Granell i Mundet.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGranell i Bartomeu, Jeroni  (Barcelona, 1892 – 1973)  Arquitecte. Fill de Jeroni Ferran Granell i Manresa, del qual continuà la manufactura de vitralls, que posteriorment han continuat els seus fills.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Granell i de Ribesaltes, Joaquim  (València, s. XVIII - Madrid ?, s. XVIII)  Metge. Fou catedràtic a la universitat i, més tard, conseller reial a Madrid. Publicà diverses obres de caràcter professional i filosòfic, en castellà i en llatí.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granell i Forcadell, Miquel  (Amposta, Montsià, 1865 - ? , s. XX)  Pedagog

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Granell i Lledó, Joan Baptista  (Sueca, Ribera Baixa, 1848 – 1919)  Escriptor. Publicà unes Memorias sobre los hechos más notables de Sueca hasta 1400 (1905-07) i un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví (1881). En català escriví poesies i algunes obres per al teatre, com Un dia en el Perelló, Tres hèroes de Camalet i Una fulla de llorer (1886).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granell i Manresa, Jeroni Ferran  (Barcelona, 1867 – 1931)  Arquitecte. Fill de Jeroni Granell i Mundet. És autor, a Barcelona, de nombroses cases de pisos, de línia modernista. Formà part de l'associació Rigalt-Granell, dedicada a la realització de vitralls -entre els millors del modernisme català-, que després continuà el seu fill Jeroni Granell i Bartomeu.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGranell i Mundet, Jeroni  (Barcelona, 1834 – 1889)  Mestre d'obres. Titulat el 1854, director de camins veïnals (1855) i pintor decorador. Fill de Jeroni Granell i Barrera. Entre les seves construccions, la majoria seguint un corrent eclèctic, cal citar alguns panteons familiars, el nucli primitiu de l'hospital del Sagrat Cor de Barcelona (1885), la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú (1882-84), etc. S'encarregà del trasllat (1871-88) de l'església i el claustre de Santa Maria de Jonqueres (avui església de la Concepció). Fou president del Centre de Mestres d'Obres (1879-82). Pare de Jeroni Ferran Granell i Manresa.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Granell i Rodríguez, Marc  (València, 19/abr/1953 - )  Poeta. Cursà estudis de filosofia i de filologia i treballà com a professor de català i traductor. Amb Llarg camí llarg (1977, premi V. Andrès Estellès), inicià una reflexió gairebé metafísica que evolucionà vers el record i la fragilitat de l'instant feliç. En Notícia de la tribu (1978) i Refugi absent (1979), expressa el seu rebuig de la societat actual, i esdevé més concís i narratiu. És autor també de Materials per a una mort meditada, Exercici per a una sola veu (1983), Fira desolada (1991), L'illa amb llunes (1993), La lluna que riu i altres poemes, Versos per a Anna, Corrent de fons i Matèria d'ombra, aquest quatre últims publicats el 1999. Ell mateix ha antologat un recull de la seva poesia a Tria personal (1976-1989) (1990) i ha publicat també el recull Poesia reunida 1976/1999 (2000). Ha estat director de la col·lecció de poesia "Gregal" i dirigí la col·lecció "Poesia" de la Institució Alfons el Magnànim.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grañena i Pérez, Àngel  (Barcelona, s. XX)  Dibuixant

13 CATALUNYA - EMPRESA

Graner, Espectacles i Audicions  (Barcelona, 1905 – 1907)  Representacions

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Graner de Bages  (Santpedor, Bages)  Nom atorgat el 1937 per al municipi.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGraner i Arrufí, Lluís  (Barcelona, 1863 – 1929)  Pintor

16 CATALUNYA -MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalGranera  (Vallès Oriental)  Municipi: 768 m alt, 23,95 km2, 78 hab (2004). A l'extrem occidental de la comarca, a l'altiplà del Moianès al vessant septentrional de la serra de Granera. Hi abunden els boscos de pi roig. La vida econòmica local es limita a l'agricultura de secà (cereals i farratges) i el descens demogràfic ha estat constant i notable des de mitjan s. XIX. Darrerament ha esdevingut un centre d'estiueig. El poble és dividit en dos sectors: el de l'Església, centre municipal, al voltant de l'església parroquial de Sant Martí (amb murs del s. XIII i que ha estat molt reformada); i el del Castell, al peu de l'antic castell de Granera (edifici dels s. XIII-XIV i que conserva encara la muralla que el delimitava). Fora del nucli urbà és conserven restes de la capella romànica de Santa Cecília (s. XI), amb vestigis de pintures romàniques de gran valor. Àrea comercial de Manresa.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Granera, baronia de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1643 a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona, que adquirí la senyoria de Granera el 1639 als Despalau. Passà als Planella, senyors de Castellcir.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granero i Sierra, Lluïsa  (Barcelona, 1924 - )  Escultora

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Granero i Valls, Manuel  (València, 1902 – Madrid, 1922)  Torero

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGranés, Bernat  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s. XVII – s. XVIII)  Eclesiàstic

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granés, Narcís J.  (Cassà de la Selva, Gironès, 1885 – 1918)  Pedagog. Col·laborà a les revistes de pedagogia. Escriví unes Impressions d'un viatge (1916), fruit d'una estada professional a Astúries, on fou mestre de minyons al poble de Salas.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granger i París, Josep  (Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1954)  Escriptor, periodista i advocat. Col·laborador de la premsa badalonina ("Gent Nova" i "Cultura"), i en "L'Avenir", d'Arenys de Mar, "D'Ací i d'Allà", de Barcelona, etc. Publicà diversos reculls de poesia: En inquietud (1907), Salabror (1908), Nous versos del mar (1910) i Una vela que pasa (1922), i l'estudi Jacinto Verdaguer (1917).

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granier i Barrera, Emili  (Barcelona, 24/mai/1908 – 1997)  Periodista i polític. Ingressà a Estat Català (1924) i detingut després de la conspiració de Garraf (1925), va passar tres anys a la presó. Dirigí "Justícia Social" i fou secretari de "La Publicitat" i del setmanari "L'Opinió". Fou secretari general de la Unió Socialista de Catalunya. Com a regidor de Barcelona, va ésser detingut el 6/oct/1934. Exiliat a França (1939), va dirigir el periòdic "Catalunya" i fou militant a la Resistència francesa. Des del 1959 va residir a Veneçuela. Ha estat el primer traductor al català del Manifest del Partit Comunista (1930). Com a poeta ha editat dos llibres publicats a Caracas. És autor també dels assaigs Los intelectuales y la cultura de masas (1970), Cataluña y la Comunidad Económica Europea (1982) i Una vida plena: memòries d'un periodista abans i després de la guerra (1994).

24 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaGranja, comtat de la  (País Valencià)  Títol, concedit el 1628 a Francesc de Rocamora i Maça, senyor de la Granja de Rocamora (Baix Segura). Passà als Dàvalos, als Pardo i als Agrela. La senyoria de la Granja de Rocamora fou adquirida el 1462 per Jaume de Rocamora, senyor de Benferri.

25 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraGranja de la Costera, la  (Costera)  Municipi: 0,83 km2, 344 hab (1999), (ant: la Granja o la Torre (o la Granja) de Ferrer (o de Jaume Ferrer)). Situat al peu de la Costera de Ranes, a l'esquerra del riu Cànyoles, subafluent del Xúquer, i a l'oest de Xàtiva. El terme, pla i poc extens, és dividit en petits enclavaments, els més importants són: Quilis, l'Alter, la Marcereta i el Gars. L'agricultura de regadiu, que aprofita l'aigua del riu dels Sants per la sèquia de Ranes i del riu Cànyoles per la de la Llosa, és dedicada sobretot a la taronja i els productes d'horta i n'ocupa gairebé tota la superfície. Una part de la població activa, tanmateix, treballa a les indústries dels municipis veïns. El poble és d'origen islàmic; s'hi destaca l'església parroquial, dedicada a sant Francesc, ample edifici del s XVIII. El municipi comprèn també el llogaret i antiga alqueria de Meneu. Àrea comercial de Xàtiva.

26 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraGranja de Rocamora, la  (Baix Segura)  Municipi: 17 m alt, 7,04 km2, 1.962 hab (1999). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, a la plana immediata dels aiguamolls litorals dels rius Segura i Vinalopó, al nord d'Oriola. El petit terme té una horitzontalitat només trencada per El Cabezo de las Fuentes. Gairebé tot el terme és conreat, amb gran predomini del regadiu (cotó, cànem, carxofes, patates i cereals), mitjançant aigua provinent de les sèquies tradicionals i dels canals de Regs de Llevant; al secà s'hi cultiven oliveres. Ramaderia porcina. Part de la població activa treballà a les indústries dels municipis veïns. El poble és al nord de Coix; l'església parroquial és dedicada a sant Pere. Dins el terme hi ha el llogaret d'El Monescillo. La senyoria fou dels Rocamora, als quals fou concedit el comtat de la Granja. Àrea comercial de Múrcia.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Granja dels Frares, la  (el Morell, Tarragonès)  Llogaret i antiga quadra (o de Codony), a la dreta del Francolí, a la seva confluència amb el riu de la Glorieta. Pertanyia al terme de Codony i fou possessió del monestir de Santes Creus.

28 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàGranja d'Escarp  (Segrià)  Municipi: 78 m alt, 38,67 km2, 968 hab (2011). Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb l'Aragó, a la confluència del Cinca i del canal d'Aragó i Catalunya amb el Segre, al sud-oest de Lleida. El sector meridional, accidentat pels contraforts occidentals de Montmeneu, és cobert de bosc, garriga i pastures. La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (oliveres i ametllers); els de regadiu, destinats a la fructicultura (présecs i peres), aprofiten l'aigua de les sèquies del Molí i del Narcís. Hi ha ramaderia de bestiar porcí i oví. Existeix una cooperativa agrícola. Mines de lignit. El poble es troba prop de l'aiguabarreig del Segre i el Cinca i davant les ruïnes del monestir de Santa Maria d'Escarp, del terme de Massalcoreig; l'església parroquial és dedicada a sant Jaume. El municipi comprèn, a més, el despoblat de Vila-seca. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament de Granja d'Escarp - Estadístiques

29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaGranja d'Esporles, sa  (Esporles, Mallorca Occidental)  Possessió

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granoia, Pere  ( ? , s. XIV)  Copista

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granollacs, Bernat de  (Barcelona ?, 1421 – Barcelona, d 1478)  Astròleg i metge. Ciutadà de Barcelona, va ingressar l'any 1455 al Consell de Cent i, el 1457, fou conseller tercer de la ciutat de Barcelona. Durant la guerra civil va ésser fidel a Joan II. És autor del Llunari e repertori del temps, calendari amb prediccions astrològiques, imprès en català i en llatí (1485), i traduït al castellà (1488) i a l'italià. Fou reeditat en diferents ocasions i tingué una gran popularitat.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granollacs, Bernat de  (Barcelona, s. XV)  Metge

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granollacs, Francesc de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Metge

34 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalGranollers  (Vallès Oriental)  Municipi i capital de la comarca: 146 m alt, 14,89 km2, 56.456 hab (2004). Estès a banda i banda de la riera del Congost, formant una ampla vall al·luvial, a la Depressió Pre-litoral. La vegetació natural la formen pinedes i alzinars i vegetació de ribera. A partir de mitjan s. XIX va esdevenir, gràcies a les comunicacions, un destacat centre industrial. Avui la indústria, molt diversificada, és la primera font d'ingressos del municipi i la causa del fort corrent immigratori i l'espectacular augment demogràfic. L'agricultura i la ramaderia han esdevingut activitats secundàries, alhora que es desenvolupava el comerç, que té un mercat setmanal els dijous i celebra la Fira de l'Ascensió, de caràcter multisectorial. La ciutat té l'origen en un primitiu nucli romà. L'església parroquial ha estat construïda modernament en substitució de l'antiga església de Sant Esteve, gòtica amb elements romànics, destruïda el 1936. A la ciutat destaquen sobretot la Porxada renaixentista de la plaça del Blat (antiga llotja del gra, un dels símbols de la ciutat), l'antic hospital (s. XIII-XIV) i alguns edificis amb elements gòtics i renaixentistes, a més de l'edifici modernista de la casa de la ciutat. Entre les entitats cal esmentar l'Escola Municipal del Treball, l'Escola Municipal de Música, la Casa de Cultura Sant Francesc i el modern Museu Comarcal, amb col·leccions d'arqueologia, numismàtica, pintura, escultura, art popular, etc. Ajuntament de Granollers

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaGranollers, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Granollers de Rocacorba, concedida el 1379 a Pere Galceran de Cartellà i de Santvicenç, senyor de Cartellà. Passà als Ardena de Sabastida, als Rocabruna i als Montoliu.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Granollers de la Plana  (Gurb de la Plana, Osona)  Poble

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Granollers de Rocacorba  (Sant Martí de Llémena, Gironès)  Poble, als vessants occidentals de la serra de Rocacorba. L'església parroquial (Santa Maria) és prop de l'antic castell de Granollers, centre de la baronia de Granollers.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Granollers de Segarra  (Torrefeta i Florejacs, Segarra)  Llogaret, al nord del terme, a la vall del Llobregós. L'església (Sant Jaume) depenia de Selvanera, poble amb el qual formà un municipi el s. XIX.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Granota, la  (Sils, Selva)  Hostal i veïnat, a la carretera de Barcelona a Girona.

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Granota, la  (Barcelona, Barcelonès)  Antic hostal, a la carretera del Maresme, dins el terme de Sant Martí de Provençals. Es trobava al capdavall de l'estany de la Llacuna i donà nom a un barri format a la fi del s XIX.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGranyana  (Lleida, Segrià)  Partida de l'horta

42 CATALUNYA - MUNICIPI

Granyanella  (Segarra)  Municipi: 501 m alt, 24,15 km2, 134 hab (1999)

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granyena, Domènec  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Arquitecte

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granyena, Guerau de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granyena, Pere de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granyena, Pere de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l'expedició que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l'illa a l'obediència de Jaume II.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granyena, Ramon de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

48 CATALUNYA - MUNICIPI

Granyena de les Garrigues  (Garrigues)  Municipi: 368 m alt, 20,33 km2, 169 hab (1999)

49 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaGranyena de Segarra  (Segarra)  Municipi: 636 m alt, 16,53 km2, 160 hab (1999)

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granyer i Giralt, Josep  (Barcelona, 1899 – 1983)  Escultor i dibuixant. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i aviat la seva personalitat artística assolí un estil plenament propi. S'acostà esporàdicament al cubisme (Autoretrats, 1920). La seva escultura, estilitzada i arcaïtzant, acusa la influència de Rebull (L'home del gat, Guitarrista, Home llegint, Noia asseguda). S'especialitzà en escultures d'animals, tractats d'una manera humorística i concebuts sovint en actituds humanes. Conreà amb encert el dibuix, el gravat i la il·lustració de llibres, entre els quals Bestiari, de Josep Carner (1963), Llibre de les besties, de Ramon Llull, El col·loqui dels gossos, de Cervantes, Poemes de Nadal, de Joan Alavedra, etc.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granyó, Gabriel  (Bellpuig d'Urgell, Urgell, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Religiós jesuïta

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grapal, el  (Puig-reig, Berguedà)  Veïnat

53 CATALUNYA - EMPRESA

Graphispack  (Barcelona, s. XX - )  Saló internacional de les arts gràfiques

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gras  (Catalunya, s. XV)  Escriptor. Autor d'una novel·leta cavalleresca, Tragèdia de Lançelot, publicada a Barcelona vers el 1496 sota el nom de mossèn Gras i dedicada al comte d'Ischia Joan de Torrelles, adaptació d'estil retòric, dels primers episodis de la novel·la francesa La mort Artu (s. XIII). Fou potser un Lluís Gras identificable amb un homònim ambaixador d'Alfons IV el Magnànim a Tunis els anys 1444 i 1445.

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gras, Antoni  (Illes Balears, s. XVIII - Palma de Mallorca, 1753)  Escriptor

56 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaGras, mas del  (Viu de Llebata, Alta Ribagorça)  Veure> Mas del Gras

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gras i Bellvé, Pere  (Reus, Baix Camp, 1822 - Falset, Priorat, 1882)  Escriptor

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gras i Elias, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1850 – Barcelona, 1913)  Escriptor

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gras i Esteva, Rafael  (Lleida, 1870 – Zamora, Castella, 1921)  Arxiver i historiador. Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona. Fou arxiver de Lleida (1895) i catedràtic a Zamora (des de l'any 1905). Les seves obres principals són Lérida y la guerra de la independencia (1899), El gran sitio de Lérida en 1644 (1904) i La antigua pahería de Lérida y sus privilegios (1903).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gras i Granollers, Josep  (Agramunt, Urgell, 1834 – Granada, Andalusia, 1918)  Eclesiàstic

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gras i Mirambell, Francesc de Paula  (Montfort, Vinalopó Mitjà, 1820 – València, 1891)  Advocat i polític

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gras i Riera, Jordi  (Barcelona, 1915 - )  Metge

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGras i Sans, Joan  (Reus, Baix Camp, 1612 - Catalunya, s XVII)  Escriptor. Fou batlle de Reus. El 1661 publicà, a Madrid, el llibre titulat Ramillete cristiano, urbano y político.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gras i Vila, Jaume  (Barcelona, 1900 – 1962)  Autor teatral. Advocat, ocupà diversos càrrecs durant la Generalitat. Escriví les obres teatrals La vida d'un home (1952) i Les golfes (1957), que representaren una renovació escènica realista del teatre català, d'acord amb els plantejaments de l'època. Signà amb el pseudònim de Feliu Aleu.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grases i Des, Antoni  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Polític

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grases i González, Pere  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1909 - )  Escriptor i professor

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grases i Gralla, Francesc  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Jurisconsult i comerciant

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grases i Hernàndez, B.  (Barcelona, 1844 – s. XIX)  Col·leccionista i advocat

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grases i Riera, Josep  (Barcelona, 1850 – Madrid, 1919)  Arquitecte. Titulat el 1878 a Barcelona, es traslladà a Madrid, on exercí la carrera. Entre els seus nombrosos projectes, alguns de premiats, cal d'esmentar-ne un d'urbanístic per a Madrid. En aquesta ciutat féu les seves millors obres: el palau de l'ambaixada d'Itàlia, l'actual Banco Español de Crédito i el monument a Alfons XII del parc del Retiro.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaGrases i Rosselló, Josep  (Menorca, s. XIX)  Gravador

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Grassa  (Plans de Sió, Segarra)  Despoblat de l'antic mun. de l'Aranyó. Esmentat el s XIV.

72 CATALUNYA - HISTÒRIA

Grassa, la  (Reus, Baix Camp)  Antic terme, a l'est de la ciutat, que formà part del Territori de Tarragona.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grasset, Vicenç  (Catalunya, s XVIII)  Metge. Féu un estudi especial, comissionat per la Junta de Sanitat del Principat de Catalunya, de l'epidèmia de terçanes de l'Urgell. Li serví per a publicar, el 1786, una memòria notable. També és autor d'una Disertación sobre la utilidad de los vomitivos en algunas de las enfermedades de las mujeres preñadas (1798).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grasset i Horta, Llorenç  (Barcelona, s. XVIII – 1824)  Metge

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grassi, Carles  (Barcelona, 1816 – 1886)  Oboè

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grassi de Cuenca, Àngela  (Barcelona, 1826 – Madrid, 1883)  Escriptora

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGratacòs i Massanella, Joaquim  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1893 – 1963)  Veterinari. Exercí a Banyoles (1914-22) i col·laborà en la creació i consolidació del museu Darder. Fou membre corresponsal de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. És autor de l'obra Vademecum del opositor a veterinario municipal i de nombrosos treballs d'erudició científica i d'investigació, entre els quals destaquen La pododermitis crónica vegetante o cáncer de ranilla, on exposà un nou tractament quirúrgic i químic, i Historia de la ramaderia en el descobriment d'Amèrica.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gratacòs i Nadal, Salvador  (Barcelona, 1928 - )  Flautista

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gratacòs i Olivares, Simó  (Figueres, Alt Empordà, 1892 - )  Compositor

80 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratGratallops  (Priorat)  Municipi: 13,34 km2, 321 m alt, 222 h (2004). Situat al nord-oest de Falset, a l'aiguabarreig dels rius de Siurana i Montsant (afluent del primer i subafluent de l'Ebre). El terreny és accidentat, al nord, pels contraforts meridionals de la serra de Montsant, amb algunes hectàrees de bosc i pastures. La vinya i altres conreus de secà típics de la comarca (ametllers i oliveres) són la base de l'economia local. Existeix una cooperativa agrícola. Ramaderia porcina i granges avícoles. Hi ha també algunes petites indústries. Amb tot, la població ha experimentat un fort descens des de mitjan segle XIX a causa de l'emigració. La vila és enlairada a la dreta del riu de Siurana; l'església parroquial és dedicada a sant Llorenç. És una de les poblacions que formaven el priorat d'Escaladei. Àrea comercial de Reus. Ajuntament de Gratallops

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gratallops  (Oliola, Noguera)  Llogaret

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGratia Dei  (València, Horta)  Veure> Saïdia, la.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grats  (Campdevànol, Ripollès)  Masia i antiga quadra, a la capçalera del torrent de Grats, afluent per l'esquerra del Merdàs.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau, Carles  (Barcelona, 1714 – 1798)  Escultor i arquitecte. Deixeble de Pere Costa, intervingué en la construcció de la façana de l'església de Santa Maria (1743), a Barcelona, i esculpí les estàtues laterals de la façana de Sant Miquel de la Barceloneta (v. 1755). Treballà en la decoració del castell de Figueres i en la de diversos edificis civils i religiosos de Barcelona (església de Sant Felip Neri, Col·legi de Cirurgia, església de la Mercè, palau de la Virreina, palau del duc de Sessa).

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grau, el  (Rupit i Pruit, Osona / la Vall d'En Bas, Garrotxa)  Pas de l'antic camí ral d'Olot a Vic, que guanya el cingle que limita la vall d'en Bas amb el Cabrerès al límit dels dos termes, on es troba la masia i antic hostal del Grau.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grau, el  (Fonollosa, Bages)  Santuari (la Mare de Déu del Grau) i antiga parròquia (Santa Maria), prop de l'antic nucli de Fals.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grau, el  (Lluçà, Osona)  Masia i església (Sant Pere).

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGrau, el  (Gallifa, Vallès Occidental)  Església (Santa Maria del Grau) romànica, sota el gran mas de Sobregrau.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau, Ernesta  (Barcelona, s. XIX)  Actriu

90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Grau, es  (Maó, Menorca)  Caseria i platja de la costa de Tramuntana, a la sortida de s'Albufera (anomenada també albufera des Grau o des Peix). És un centre important de residència i d'estiueig.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau, Francesc  (Manresa, Bages, 1638 – 1693)  Escultor. Féu l'aprenentatge al taller que el seu pare, Joan, tenia obert a Manresa. Col·laborà en moltes de les obres d'aquest, entre les quals destaquen els sepulcres d'Alfons el Magnànim i dels ducs de Cardona (1660-74), al monestir de Poblet, i l'altar major de la Santa Cova (1678), a Manresa. En aquesta mateixa església prosseguí les obres de decoració, inacabades a la mort del seu pare. Juntament amb Domènec Rovira esculpí el retaule major d'Alcover (1676), el sepulcre de Sant Oleguer (1678-79), a la seu de Barcelona, i els sepulcres i el retaule de la capella de la Concepció (1682), a la seu de Tarragona.

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Grau, Gilbert  (Elna, Rosselló, 1922 – 1994)  Polític

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau, Joan  (Constantí, Tarragonès, 1608 – Manresa, Bages, 1685)  Arquitecte i escultor. Membre d'una família d'escultors i pare del també escultor Francesc. L'any 1631 executà el retaule de Sant Joan Baptista per a l'església parroquial d'Igualada i, el 1642, el del Roser, per a l'església de Sant Domènec de Manresa. Treballà, juntament amb el seu fill, al monestir de Poblet i a la Santa Cova de Manresa.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGrau, mas  (Gurb de la Plana, Osona)  Masia i antiga quadra

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau, Pere  (Tarragona, s. XVI)  Geògraf. Publicà una notable cosmografia, el 1575. Hi relacionava la latitud i longitud de les principals poblacions de les Índies.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau, Pere  (Sant Jordi Desvalls, Gironès, ? )  Compositor

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grau, pla de  (Maresme / Selva)  Delta de la Tordera, entre les dues comarques

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau, Ramon  (Catalunya, s. XVIII)  Geògraf. Era catedràtic de la universitat de Cervera. És autor de diversos treballs.

99 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Grau, Roger  (Elna, Rosselló, 1915 - )  Arqueòleg i polític. Ha efectuat excavacions locals bastant remarcables (descobriment de la Clusa) i ha organitzat el Museu d'Elna, del qual va ser conservador fins al 1972. És autor d'Elne-lliberis; archéologie et histoire. Guide des monuments (1967-70). Ha col·laborat a la fundació de diversos moviments catalanistes, com Nostra Terra i el Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, fundat el 1960, del qual ha estat president i secretari (1967-68).

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau, Roser  (Barcelona, 1926 - )  Escriptora. Visqué alguns anys a França. Ha publicat articles i narracions. És autora de la novel·la curta Els temps ens han fet així (1954).

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grau, Sant Bartomeu del  (Osona)  Veure> Sant Bartomeu del Grau.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grau, Sant Serni del  (Guixers, Solsonès)  Veure> Vilamantells.

Anar a:    [ Grane ]    [ Granes ]    [ Grany ]    [ Gras ]    [ Grassa ]    [ Grau ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans