1

2

1

Granell  Barri de Sueca (Ribera Baixa), al nord de la ciutat.

V

G

2

Granell  (Barcelona ?, s. XIX - )  Família d'artistes

C

B

3

Granell, Pere Teodor  (Fanzara, Alt Millars, 1643 – Barbastre, Aragó, 1717)  Eclesiàstic

V

B

4

Granell de Ribesaltes, Joaquim  (València, s. XVIII)  Metge

V

B

5

Granell i Barrera, Jeroni  ( ? , ? )  Mestre d'obres

C

B

6

Granell i Bartomeu, Jeroni  (Barcelona, 1892 – 1973)  Arquitecte

C

B

7

Granell i Forcadell, Miquel  (Amposta, Montsià, 1865 - ? , s. XX)  Pedagog

C

B

8

Granell i Lledó, Joan Baptista  (Sueca, Ribera Baixa, 1848 – 1919)  Escriptor

V

B

9

Granell i Manresa, Jeroni Ferran  (Barcelona, 1867 – 1931)  Arquitecte

C

B

10

Granell i Mundet, Jeroni  (Barcelona, 1834 – 1889)  Mestre d'obres

C

B

11

Granell i Rodríguez, Marc  (València, 19/abr/1953 - )  Poeta

V

B

12

Grañena i Pérez, Àngel  (Barcelona, s. XX)  Dibuixant

C

B

13

Graner, Espectacles i Audicions  (Barcelona, 1905 – 1907)  Representacions

C

V

14

Graner de Bages  Nom atorgat el 1937 per al municipi de Santpedor (Bages)

C

G

15

Graner i Arrufí, Lluís  (Barcelona, 1863 – 1929)  Pintor

C

B

16

Granera  Municipi del Vallès Oriental: 768 m alt, 23,95 km2, 66 hab (1999)

C

M

17

Granera, baronia de  Títol de Catalunya, concedit el 1643 a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona, que adquirí la senyoria de Granera el 1639 als Despalau. Passà als Planella, senyors de Castellcir.

C

H

18

Granero i Sierra, Lluïsa  (Barcelona, 1924 - )  Escultora

C

B

19

Granero i Valls, Manuel  (València, 1902 – Madrid, 1922)  Torero

V

B

20

Granés, Bernat  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s. XVII – s. XVIII)  Eclesiàstic

C

B

21

Granés, Narcís J.  (Cassà de la Selva, Gironès, 1885 – 1918)  Pedagog. Col·laborà a les revistes de pedagogia. Escriví unes Impressions d'un viatge (1916), fruit d'una estada professional a Astúries, on fou mestre de minyons al poble de Salas.

C

B

22

Granger i París, Josep  (Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1954)  Escriptor i advocat

C

B

23

Granier i Barrera, Emili  (Barcelona, 24/mai/1908 – 1997)  Periodista i polític

C

B

24

Granja, comtat de la  Títol del País Valencià, concedit el 1628 a Francesc de Rocamora i Maça, senyor de la Granja de Rocamora (Baix Segura). Passà als Dàvalos, als Pardo i als Agrela. La senyoria de la Granja de Rocamora fou adquirida el 1462 per Jaume de Rocamora, senyor de Benferri. (GEC)

V

H

25

Granja de la Costera, la  (ant: la Granja o la Torre de Ferrer) Municipi de la Costera: 0,83 km2, 344 hab (1999). A l'esquerra del riu Cànyoles i a l'oest de Xàtiva. El terme, pla i poc extens, és dividit en petits enclavaments: Quilis, l'Alter, la Marcereta, el Gars, etc. L'agricultura de regadiu, dedicada sobretot a la taronja i els productes d'horta, n'ocupa gairebé tota la superfície. Una part de la població activa, tanmateix, treballa a les indústries dels municipis veïns. El poble és d'origen islàmic; s'hi destaca l'església parroquial, del s. XVIII. El municipi comprèn també el llogaret i antiga alqueria de Meneu.

V

M

26

Granja de Rocamora, la  Municipi del Baix Segura: 17 m alt, 7,04 km2, 1.962 hab (1999). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, a la plana immediata a la zona deltaica del Segura i el Vinalopó, al nord d'Oriola. L'agricultura, amb gran predomini del regadiu, mitjançant un sistema d'aprofitament de l'aigua dels rius, ocupa gairebé la totalitat de la superfície del terme (cànem, carxofes, patates i cereals, per bé que part de la població activa treballà a les indústries dels municipis veïns. Ramaderia porcina. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. Dins el terme hi ha el llogaret d'El Monescillo. Àrea comercial de Múrcia.

V

M

27

Granja dels Frares, la  (o de Codony) Llogaret i antiga quadra del mun. del Morell (Tarragonès), a la dreta del Francolí, a la seva confluència amb el riu de la Glorieta. Pertanyia al terme de Codony i fou possessió del monestir de Santes Creus.

C

G

28

Granja d'Escarp, la  Municipi del Segrià: 78 m alt, 38,67 km2, 1.121 hab (1999)

C

M

29

Granja d'Esporles, sa  Possessió del mun. d'Esporles (Mallorca Occidental)

B

G

30

Granoia, Pere  ( ? , s. XIV)  Copista

C

B

31

Granollacs, Bernat de  (Barcelona ?, 1421 – Barcelona, d 1478)  Astròleg

C

B

32

Granollacs, Bernat de  (Barcelona, s. XV)  Metge

C

B

33

Granollacs, Francesc de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Metge

C

B

34

Granollers  Municipi i capital del Vallès Oriental: 146 m alt, 14,9 km2, 51.925 hab (1999)

C

M

35

Granollers, baronia de  Jurisdicció senyorial de Catalunya, concedida el 1379 a Pere Galceran de Cartellà i de Santvicenç

C

H

36

Granollers de la Plana  Poble del mun. de Gurb de la Plana (Osona)

C

G

37

Granollers de Rocacorba  Poble del mun. de Sant Martí de Llémena (Gironès), als vessants occidentals de la serra de Rocacorba. L'església parroquial (Santa Maria) és prop de l'antic castell de Granollers, centre de la baronia de Granollers.

C

G

38

Granollers de Segarra  Llogaret del mun. de Torrefeta i Florejacs (Segarra), al nord del terme, a la vall del Llobregós. L'església (Sant Jaume) depenia de Selvanera, poble amb el qual formà un municipi el s. XIX.

C

G

39

Granota, la  Hostal i veïnat del mun. de Sils (Selva), a la carretera de Barcelona a Girona.

C

G

40

Granota, la  Antic hostal de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

41

Granyana  Partida de l'horta de Lleida (Segrià)

C

G

42

Granyanella  Municipi de la Segarra: 501 m alt, 24,15 km2, 134 hab (1999)

C

M

43

Granyena, Domènec  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Arquitecte

C

B

44

Granyena, Guerau de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

45

Granyena, Pere de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

46

Granyena, Pere de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

47

Granyena, Ramon de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

48

Granyena de les Garrigues  Municipi de les Garrigues: 368 m alt, 20,33 km2, 169 hab (1999)

C

M

49

Granyena de Segarra  Municipi de la Segarra: 636 m alt, 16,53 km2, 160 hab (1999)

C

M

50

Granyer i Giralt, Josep  (Barcelona, 1899 – 1983)  Escultor

C

B

51

Granyó, Gabriel  (Bellpuig d'Urgell, Urgell, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Religiós jesuïta

C

B

52

Grapal, el  Veïnat del mun. de Puig-reig (Berguedà)

C

G

53

Graphispack  (Barcelona, s. XX - )  Saló internacional de les arts gràfiques

C

N

54

Gras  ( ? , s. XV)  Escriptor

C

B

55

Gras, Antoni  (Illes Balears, s. XVIII - Palma de Mallorca, 1753)  Escriptor

B

B

56

Gras, mas del  Veure> Mas del Gras (Viu de Llebata, Alta Ribagorça)

F

G

57

Gras i Bellvé, Pere  (Reus, Baix Camp, 1822 - Falset, Priorat, 1882)  Escriptor

C

B

58

Gras i Elias, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1850 – Barcelona, 1913)  Escriptor

C

B

59

Gras i Esteva, Rafael  (Lleida, 1870 – Zamora, Castella, 1921)  Arxiver i historiador. Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona. Fou arxiver de Lleida (1895) i catedràtic a Zamora (des de l'any 1905). Les seves obres principals són Lérida y la guerra de la independencia (1899), El gran sitio de Lérida en 1644 (1904) i La antigua pahería de Lérida y sus privilegios (1903).

C

B

60

Gras i Granollers, Josep  (Agramunt, Urgell, 1834 – Granada, Andalusia, 1918)  Eclesiàstic

C

B

61

Gras i Mirambell, Francesc de Paula  (Montfort, Vinalopó Mitjà, 1820 – València, 1891)  Advocat i polític

V

B

62

Gras i Riera, Jordi  (Barcelona, 1915 - )  Metge

C

B

63

Gras i Sans, Joan  (Reus, Baix Camp, 1612 - ? , s. XVII)  Escriptor

C

B

64

Gras i Vila, Jaume  (Barcelona, 1900 – 1962)  Autor teatral

C

B

65

Grases i Des, Antoni  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Polític

C

B

66

Grases i González, Pere  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1909 - )  Escriptor i professor

C

B

67

Grases i Gralla, Francesc  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Jurisconsult i comerciant

C

B

68

Grases i Hernàndez, B.  (Barcelona, 1844 – s. XIX)  Col·leccionista i advocat

C

B

69

Grases i Riera, Josep  (Barcelona, 1850 – Madrid, 1919)  Arquitecte

C

B

70

Grases i Rosselló, Josep  (Menorca, s. XIX)  Gravador

B

B

71

Grassa  Despoblat de l'antic mun. de l'Aranyó (Plans de Sió, Segarra). Esmentat el s XIV.

C

G

72

Grassa, la  Antic terme del mun. de Reus (Baix Camp), a l'est de la ciutat, que formà part del Territori de Tarragona.

C

G

73

Grasset, Vicenç  ( ? , s. XVIII)  Metge

C

B

74

Grasset i Horta, Llorenç  (Barcelona, s. XVIII – 1824)  Metge

C

B

75

Grassi, Carles  (Barcelona, 1816 – 1886)  Oboè

C

B

76

Grassi de Cuenca, Àngela  (Barcelona, 1826 – Madrid, 1883)  Escriptora

C

B

77

Gratacòs i Massanella, Joaquim  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1893 – 1963)  Veterinari

C

B

78

Gratacòs i Nadal, Salvador  (Barcelona, 1928 - )  Flautista

C

B

79

Gratacòs i Olivares, Simó  (Figueres, Alt Empordà, 1892 - )  Compositor

C

B

80

Gratallops  Municipi del Priorat: 13,34 km2, 321 m alt, 222 h (2004). Situat al nord de Falset, a l'aiguabarreig dels rius de Montsant i Siurana. El terreny és accidentat, al nord, pels contraforts meridionals de la serra de Montsant, amb algunes hectàrees de bosc i pastures. La vinya i altres conreus de secà típics de la comarca són la base de l'economia local. Existeix una cooperativa agrícola, i també algunes petites indústries. Amb tot, la població ha experimentat un fort descens des de mitjan segle XIX a causa de l'emigració. L'església parroquial és dedicada a sant Llorenç.

C

M

81

Gratallops  Llogaret del mun. d'Oliola (Noguera)

C

G

82

Gratia Dei  Veure> Saïdia, la (València, Horta)

V

G

83

Grats  Masia i antiga quadra del mun. de Campdevànol (Ripollès)

C

G

84

Grau, Carles  (Barcelona, 1714 – 1798)  Escultor i arquitecte. Deixeble de Pere Costa, intervingué en la construcció de la façana de l'església de Santa Maria (1743), a Barcelona, i esculpí les estàtues laterals de la façana de Sant Miquel de la Barceloneta (v. 1755). Treballà en la decoració del castell de Figueres i en la de diversos edificis civils i religiosos de Barcelona (església de Sant Felip Neri, Col·legi de Cirurgia, església de la Mercè, palau de la Virreina, palau del duc de Sessa).

C

B

85

Grau, el  Pas entre els mun. de Pruit (Osona) i Sant Esteve d'En Bas (Garrotxa)

C

G

86

Grau, el  Santuari del mun. de Fonollosa (Bages)

C

G

87

Grau, el  Masia i església del mun. de Lluçà (Osona)

C

G

88

Grau, el  Església del mun. de Gallifa (Vallès Occidental)

C

G

89

Grau, Ernesta  (Barcelona, s. XIX)  Actriu

C