l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Grane ]    [ Granes ]    [ Grany ]    [ Gras ]    [ Grassa ]    [ Grau ]

Des de  Granell  fins a  Grau, Sant Serni del 

1 VAL GEO Granell  (Sueca, Ribera Baixa)  Barri, al nord de la ciutat.

2 CAT BIO Granell  (Barcelona ?, s. XIX - )  Família d'artistes

3 VAL BIO Granell, Pere Teodor  (Fanzara, Alt Millars, 1643 – Barbastre, Aragó, 1717)  Eclesiàstic

5 CAT BIO Granell i Barrera, Jeroni  ( ? , ? )  Mestre d'obres

6 CAT BIO Granell i Bartomeu, Jeroni  (Barcelona, 1892 – 1973)  Arquitecte

4 VAL BIO Granell i de Ribesaltes, Joaquim  (València, s. XVIII - Madrid ?, s. XVIII)  Metge. Fou catedràtic a la universitat i, més tard, conseller reial a Madrid. Publicà diverses obres de caràcter professional i filosòfic, en castellà i en llatí.

7 CAT BIO Granell i Forcadell, Miquel  (Amposta, Montsià, 1865 - ? , s. XX)  Pedagog

8 VAL BIO Granell i Lledó, Joan Baptista  (Sueca, Ribera Baixa, 1848 – 1919)  Escriptor. Publicà unes Memorias sobre los hechos más notables de Sueca hasta 1400 (1905-07) i un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví (1881). En català escriví poesies i algunes obres per al teatre, com Un dia en el Perelló, Tres hèroes de Camalet i Una fulla de llorer (1886).

9 CAT BIO Granell i Manresa, Jeroni Ferran  (Barcelona, 1867 – 1931)  Arquitecte

10 CAT BIO Granell i Mundet, Jeroni  (Barcelona, 1834 – 1889)  Mestre d'obres

11 VAL BIO Granell i Rodríguez, Marc  (València, 19/abr/1953 - )  Poeta. Cursà estudis de filosofia i de filologia i treballà com a professor de català i traductor. Amb Llarg camí llarg (1977, premi V. Andrès Estellès), inicià una reflexió gairebé metafísica que evolucionà vers el record i la fragilitat de l'instant feliç. En Notícia de la tribu (1978) i Refugi absent (1979), expressa el seu rebuig de la societat actual, i esdevé més concís i narratiu. És autor també de Materials per a una mort meditada, Exercici per a una sola veu (1983), Fira desolada (1991), L'illa amb llunes (1993), La lluna que riu i altres poemes, Versos per a Anna, Corrent de fons i Matèria d'ombra, aquest quatre últims publicats el 1999. Ell mateix ha antologat un recull de la seva poesia a Tria personal (1976-1989) (1990) i ha publicat també el recull Poesia reunida 1976/1999 (2000). Ha estat director de la col·lecció de poesia "Gregal" i dirigí la col·lecció "Poesia" de la Institució Alfons el Magnànim.

12 CAT BIO Grañena i Pérez, Àngel  (Barcelona, s. XX)  Dibuixant

13 CAT EMP Graner, Espectacles i Audicions  (Barcelona, 1905 – 1907)  Representacions

14 CAT HIS Graner de Bages  (Santpedor, Bages)  Nom atorgat el 1937 per al municipi.

15 CAT BIO Graner i Arrufí, Lluís  (Barcelona, 1863 – 1929)  Pintor

16 CAT MUN Granera  (Vallès Oriental)  Municipi: 768 m alt, 23,95 km², 78 hab (2004). A l'extrem occidental de la comarca, a l'altiplà del Moianès al vessant septentrional de la serra de Granera. Hi abunden els boscos de pi roig. La vida econòmica local es limita a l'agricultura de secà (cereals i farratges) i el descens demogràfic ha estat constant i notable des de mitjan s. XIX. Darrerament ha esdevingut un centre d'estiueig. El poble és dividit en dos sectors: el de l'Església, centre municipal, al voltant de l'església parroquial de Sant Martí (amb murs del s. XIII i que ha estat molt reformada); i el del Castell, al peu de l'antic castell de Granera (edifici dels s. XIII-XIV i que conserva encara la muralla que el delimitava). Fora del nucli urbà és conserven restes de la capella romànica de Santa Cecília (s. XI), amb vestigis de pintures romàniques de gran valor. Àrea comercial de Manresa.

17 CAT HIS Granera, baronia de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1643 a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona, que adquirí la senyoria de Granera el 1639 als Despalau. Passà als Planella, senyors de Castellcir.

18 CAT BIO Granero i Sierra, Lluïsa  (Barcelona, 1924 - )  Escultora

19 VAL BIO Granero i Valls, Manuel  (València, 1902 – Madrid, 1922)  Torero

20 CAT BIO Granés, Bernat  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s. XVII – s. XVIII)  Eclesiàstic

21 CAT BIO Granés, Narcís J.  (Cassà de la Selva, Gironès, 1885 – 1918)  Pedagog. Col·laborà a les revistes de pedagogia. Escriví unes Impressions d'un viatge (1916), fruit d'una estada professional a Astúries, on fou mestre de minyons al poble de Salas.

22 CAT BIO Granger i París, Josep  (Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1954)  Escriptor i advocat

23 CAT BIO Granier i Barrera, Emili  (Barcelona, 24/mai/1908 – 1997)  Periodista i polític. Ingressà a Estat Català (1924) i detingut després de la conspiració de Garraf (1925), va passar tres anys a la presó. Dirigí "Justícia Social" i fou secretari de "La Publicitat" i del setmanari "L'Opinió". Fou secretari general de la Unió Socialista de Catalunya. Com a regidor de Barcelona, va ésser detingut el 6/oct/1934. Exiliat a França (1939), va dirigir el periòdic "Catalunya" i fou militant a la Resistència francesa. Des del 1959 va residir a Veneçuela. Ha estat el primer traductor al català del Manifest del Partit Comunista (1930). Com a poeta ha editat dos llibres publicats a Caracas. És autor també dels assaigs Los intelectuales y la cultura de masas (1970), Cataluña y la Comunidad Económica Europea (1982) i Una vida plena: memòries d'un periodista abans i després de la guerra (1994).

24 VAL HIS Granja, comtat de la  (País Valencià)  Títol, concedit el 1628 a Francesc de Rocamora i Maça, senyor de la Granja de Rocamora (Baix Segura). Passà als Dàvalos, als Pardo i als Agrela. La senyoria de la Granja de Rocamora fou adquirida el 1462 per Jaume de Rocamora, senyor de Benferri.

25 VAL MUN Granja de la Costera, la  (Costera)  Municipi: 0,83 km², 344 hab (1999), (ant: la Granja o la Torre de Ferrer). A l'esquerra del riu Cànyoles i a l'oest de Xàtiva. El terme, pla i poc extens, és dividit en petits enclavaments: Quilis, l'Alter, la Marcereta, el Gars, etc. L'agricultura de regadiu, dedicada sobretot a la taronja i els productes d'horta, n'ocupa gairebé tota la superfície. Una part de la població activa, tanmateix, treballa a les indústries dels municipis veïns. El poble és d'origen islàmic; s'hi destaca l'església parroquial, del s. XVIII. El municipi comprèn també el llogaret i antiga alqueria de Meneu.

.

26 VAL MUN Granja de Rocamora, la  (Baix Segura)  Municipi: 17 m alt, 7,04 km², 1.962 hab (1999). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, a la plana immediata a la zona deltaica del Segura i el Vinalopó, al nord d'Oriola. L'agricultura, amb gran predomini del regadiu, mitjançant un sistema d'aprofitament de l'aigua dels rius, ocupa gairebé la totalitat de la superfície del terme (cànem, carxofes, patates i cereals, per bé que part de la població activa treballà a les indústries dels municipis veïns. Ramaderia porcina. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. Dins el terme hi ha el llogaret d'El Monescillo. Àrea comercial de Múrcia.

27 CAT GEO Granja dels Frares, la  (el Morell, Tarragonès)  Llogaret i antiga quadra (o de Codony), a la dreta del Francolí, a la seva confluència amb el riu de la Glorieta. Pertanyia al terme de Codony i fou possessió del monestir de Santes Creus.

28 CAT MUN Granja d'Escarp, la  (Segrià)  Municipi: 78 m alt, 38,67 km², 1.121 hab (1999)

29 BAL GEO Granja d'Esporles, sa  (Esporles, Mallorca Occidental)  Possessió

30 CAT BIO Granoia, Pere  ( ? , s. XIV)  Copista

31 CAT BIO Granollacs, Bernat de  (Barcelona ?, 1421 – Barcelona, d 1478)  Astròleg

32 CAT BIO Granollacs, Bernat de  (Barcelona, s. XV)  Metge

33 CAT BIO Granollacs, Francesc de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Metge

34 CAT MUN Granollers  (Vallès Oriental)  Municipi i capital de la comarca: 146 m alt, 14,89 km², 56.456 hab (2004). Estès a banda i banda de la riera del Congost, formant una ampla vall al·luvial, a la Depressió Pre-litoral. La vegetació natural la formen pinedes i alzinars i vegetació de ribera. A partir de mitjan s. XIX va esdevenir, gràcies a les comunicacions, un destacat centre industrial. Avui la indústria, molt diversificada, és la primera font d'ingressos del municipi i la causa del fort corrent immigratori i l'espectacular augment demogràfic. L'agricultura i la ramaderia han esdevingut activitats secundàries, alhora que es desenvolupava el comerç, que té un mercat setmanal els dijous i celebra la Fira de l'Ascensió, de caràcter multisectorial. La ciutat té l'origen en un primitiu nucli romà. L'església parroquial ha estat construïda modernament en substitució de l'antiga església de Sant Esteve, gòtica amb elements romànics, destruïda el 1936. A la ciutat destaquen sobretot la Porxada renaixentista de la plaça del Blat (antiga llotja del gra, un dels símbols de la ciutat), l'antic hospital (s. XIII-XIV) i alguns edificis amb elements gòtics i renaixentistes, a més de l'edifici modernista de la casa de la ciutat. Entre les entitats cal esmentar l'Escola Municipal del Treball, l'Escola Municipal de Música, la Casa de Cultura Sant Francesc i el modern Museu Comarcal, amb col·leccions d'arqueologia, numismàtica, pintura, escultura, art popular, etc.

35 CAT HIS Granollers, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Granollers de Rocacorba, concedida el 1379 a Pere Galceran de Cartellà i de Santvicenç, senyor de Cartellà. Passà als Ardena de Sabastida, als Rocabruna i als Montoliu.

36 CAT GEO Granollers de la Plana  (Gurb de la Plana, Osona)  Poble

37 CAT GEO Granollers de Rocacorba  (Sant Martí de Llémena, Gironès)  Poble, als vessants occidentals de la serra de Rocacorba. L'església parroquial (Santa Maria) és prop de l'antic castell de Granollers, centre de la baronia de Granollers.

38 CAT GEO Granollers de Segarra  (Torrefeta i Florejacs, Segarra)  Llogaret, al nord del terme, a la vall del Llobregós. L'església (Sant Jaume) depenia de Selvanera, poble amb el qual formà un municipi el s. XIX.

39 CAT GEO Granota, la  (Sils, Selva)  Hostal i veïnat, a la carretera de Barcelona a Girona.

40 CAT HIS Granota, la  (Barcelona, Barcelonès)  Antic hostal de la ciutat

41 CAT GEO Granyana  (Lleida, Segrià)  Partida de l'horta

42 CAT MUN Granyanella  (Segarra)  Municipi: 501 m alt, 24,15 km², 134 hab (1999)

43 CAT BIO Granyena, Domènec  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Arquitecte

44 CAT BIO Granyena, Guerau de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

45 CAT BIO Granyena, Pere de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

46 CAT BIO Granyena, Pere de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l'expedició que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l'illa a l'obediència de Jaume II.

47 CAT BIO Granyena, Ramon de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

48 CAT MUN Granyena de les Garrigues  (Garrigues)  Municipi: 368 m alt, 20,33 km², 169 hab (1999)

49 CAT MUN Granyena de Segarra  (Segarra)  Municipi: 636 m alt, 16,53 km², 160 hab (1999)

50 CAT BIO Granyer i Giralt, Josep  (Barcelona, 1899 – 1983)  Escultor. D'estil molt personal, uní al cubisme d'una primera etapa (Autoretrats), la recerca de la transformació de la vida quotidiana en escultura.

51 CAT BIO Granyó, Gabriel  (Bellpuig d'Urgell, Urgell, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Religiós jesuïta

52 CAT GEO Grapal, el  (Puig-reig, Berguedà)  Veïnat

53 CAT EMP Graphispack  (Barcelona, s. XX - )  Saló internacional de les arts gràfiques

54 CAT BIO Gras  (Catalunya, s. XV)  Escriptor. Autor d'una novel·leta cavalleresca, Tragèdia de Lançelot, publicada a Barcelona vers el 1496 sota el nom de mossèn Gras i dedicada al comte d'Ischia Joan de Torrelles, adaptació d'estil retòric, dels primers episodis de la novel·la francesa La mort Artu (s. XIII). Fou potser un Lluís Gras identificable amb un homònim ambaixador d'Alfons IV el Magnànim a Tunis els anys 1444 i 1445.

55 BAL BIO Gras, Antoni  (Illes Balears, s. XVIII - Palma de Mallorca, 1753)  Escriptor

56 FRA GEO Gras, mas del  (Viu de Llebata, Alta Ribagorça)  Veure> Mas del Gras

57 CAT BIO Gras i Bellvé, Pere  (Reus, Baix Camp, 1822 - Falset, Priorat, 1882)  Escriptor

58 CAT BIO Gras i Elias, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1850 – Barcelona, 1913)  Escriptor

59 CAT BIO Gras i Esteva, Rafael  (Lleida, 1870 – Zamora, Castella, 1921)  Arxiver i historiador. Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona. Fou arxiver de Lleida (1895) i catedràtic a Zamora (des de l'any 1905). Les seves obres principals són Lérida y la guerra de la independencia (1899), El gran sitio de Lérida en 1644 (1904) i La antigua pahería de Lérida y sus privilegios (1903).

60 CAT BIO Gras i Granollers, Josep  (Agramunt, Urgell, 1834 – Granada, Andalusia, 1918)  Eclesiàstic

61 VAL BIO Gras i Mirambell, Francesc de Paula  (Montfort, Vinalopó Mitjà, 1820 – València, 1891)  Advocat i polític

62 CAT BIO Gras i Riera, Jordi  (Barcelona, 1915 - )  Metge

63 CAT BIO Gras i Sans, Joan  (Reus, Baix Camp, 1612 - ? , s. XVII)  Escriptor

64 CAT BIO Gras i Vila, Jaume  (Barcelona, 1900 – 1962)  Autor teatral

65 CAT BIO Grases i Des, Antoni  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Polític

66 CAT BIO Grases i González, Pere  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1909 - )  Escriptor i professor

67 CAT BIO Grases i Gralla, Francesc  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Jurisconsult i comerciant

68 CAT BIO Grases i Hernàndez, B.  (Barcelona, 1844 – s. XIX)  Col·leccionista i advocat

69 CAT BIO Grases i Riera, Josep  (Barcelona, 1850 – Madrid, 1919)  Arquitecte

70 BAL BIO Grases i Rosselló, Josep  (Menorca, s. XIX)  Gravador

71 CAT GEO Grassa  (Plans de Sió, Segarra)  Despoblat de l'antic mun. de l'Aranyó. Esmentat el s XIV.

72 CAT HIS Grassa, la  (Reus, Baix Camp)  Antic terme, a l'est de la ciutat, que formà part del Territori de Tarragona.

73 CAT BIO Grasset, Vicenç  ( ? , s. XVIII)  Metge

74 CAT BIO Grasset i Horta, Llorenç  (Barcelona, s. XVIII – 1824)  Metge

75 CAT BIO Grassi, Carles  (Barcelona, 1816 – 1886)  Oboè

76 CAT BIO Grassi de Cuenca, Àngela  (Barcelona, 1826 – Madrid, 1883)  Escriptora

77 CAT BIO Gratacòs i Massanella, Joaquim  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1893 – 1963)  Veterinari

78 CAT BIO Gratacòs i Nadal, Salvador  (Barcelona, 1928 - )  Flautista

79 CAT BIO Gratacòs i Olivares, Simó  (Figueres, Alt Empordà, 1892 - )  Compositor

80 CAT MUN Gratallops  (Priorat)  Municipi: 13,34 km², 321 m alt, 222 h (2004). Situat al nord-oest de Falset, a l'aiguabarreig dels rius de Siurana i Montsant (afluent del primer i subafluent de l'Ebre). El terreny és accidentat, al nord, pels contraforts meridionals de la serra de Montsant, amb algunes hectàrees de bosc i pastures. La vinya i altres conreus de secà típics de la comarca (ametllers i oliveres) són la base de l'economia local. Ramaderia porcina i granges avícoles. Existeix una cooperativa agrícola, i també algunes petites indústries. Amb tot, la població ha experimentat un fort descens des de mitjan segle XIX a causa de l'emigració. L'església parroquial és dedicada a sant Llorenç. Àrea comercial de Reus.

81 CAT GEO Gratallops  (Oliola, Noguera)  Llogaret

82 VAL GEO Gratia Dei  (València, Horta)  Veure> Saïdia, la.

83 CAT GEO Grats  (Campdevànol, Ripollès)  Masia i antiga quadra, a la capçalera del torrent de Grats, afluent per l'esquerra del Merdàs.

84 CAT BIO Grau, Carles  (Barcelona, 1714 – 1798)  Escultor i arquitecte. Deixeble de Pere Costa, intervingué en la construcció de la façana de l'església de Santa Maria (1743), a Barcelona, i esculpí les estàtues laterals de la façana de Sant Miquel de la Barceloneta (v. 1755). Treballà en la decoració del castell de Figueres i en la de diversos edificis civils i religiosos de Barcelona (església de Sant Felip Neri, Col·legi de Cirurgia, església de la Mercè, palau de la Virreina, palau del duc de Sessa).

85 CAT GEO Grau, el  (Pruit, Osona / Sant Esteve d'En Bas, Garrotxa)  Pas entre els dos municipis

86 CAT GEO Grau, el  (Fonollosa, Bages)  Santuari

87 CAT GEO Grau, el  (Lluçà, Osona)  Masia i església

88 CAT GEO Grau, el  (Gallifa, Vallès Occidental)  Església (Santa Maria del Grau) romànica, sota el gran mas de Sobregrau.

89 CAT BIO Grau, Ernesta  (Barcelona, s. XIX)  Actriu

90 BAL GEO Grau, es  (Maó, Menorca)  Caseria i platja

91 CAT BIO Grau, Francesc  (Manresa, Bages, 1638 – 1693)  Escultor. Féu l'aprenentatge al taller que el seu pare, Joan, tenia obert a Manresa. Col·laborà en moltes de les obres d'aquest, entre les quals destaquen els sepulcres d'Alfons el Magnànim i dels ducs de Cardona (1660-74), al monestir de Poblet, i l'altar major de la Santa Cova (1678), a Manresa. En aquesta mateixa església prosseguí les obres de decoració, inacabades a la mort del seu pare. Juntament amb Domènec Rovira esculpí el retaule major d'Alcover (1676), el sepulcre de Sant Oleguer (1678-79), a la seu de Barcelona, i els sepulcres i el retaule de la capella de la Concepció (1682), a la seu de Tarragona.

92 NOR BIO Grau, Gilbert  (Elna, Rosselló, 1922 – 1994)  Polític

93 CAT BIO Grau, Joan  (Constantí, Tarragonès, 1608 – Manresa, Bages, 1685)  Arquitecte i escultor

94 CAT GEO Grau, mas  (Gurb de la Plana, Osona)  Masia i antiga quadra

95 CAT BIO Grau, Pere  (Tarragona, s. XVI)  Geògraf. Publicà una notable cosmografia, el 1575. Hi relacionava la latitud i longitud de les principals poblacions de les Índies.

96 CAT BIO Grau, Pere  (Sant Jordi Desvalls, Gironès, ? )  Compositor

97 CAT GEO Grau, pla de  (Maresme / Selva)  Delta de la Tordera, entre les dues comarques

98 CAT BIO Grau, Ramon  (Catalunya, s. XVIII)  Geògraf. Era catedràtic de la universitat de Cervera. És autor de diversos treballs.

99 NOR BIO Grau, Roger  (Elna, Rosselló, 1915 - )  Arqueòleg i polític. Ha efectuat excavacions locals bastant remarcables (descobriment de la Clusa) i ha organitzat el Museu d'Elna, del qual va ser conservador fins al 1972. És autor d'Elne-lliberis; archéologie et histoire. Guide des monuments (1967-70). Ha col·laborat a la fundació de diversos moviments catalanistes, com Nostra Terra i el Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, fundat el 1960, del qual ha estat president i secretari (1967-68).

100 CAT BIO Grau, Roser  (Barcelona, 1926 - )  Escriptora. Visqué alguns anys a França. Ha publicat articles i narracions. És autora de la novel·la curta Els temps ens han fet així (1954).

101 CAT GEO Grau, Sant Bartomeu del  (Osona)  Veure> Sant Bartomeu del Grau.

102 CAT GEO Grau, Sant Serni del  (Guixers, Solsonès)  Veure> Vilamantells.

Des de  Granell  fins a  Grau, Sant Serni del 

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Grane ]    [ Granes ]    [ Grany ]    [ Gras ]    [ Grassa ]    [ Grau ]