A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Quer ]    [ Queralb ]    [ Queralt, D ]    [ Queralt, P ]    [ Queralt i de C ]    [ Queralt i de X ]

La meva acadèmia és a les muntanyes, a les valls, a les costes del mar, als ravals de les grans poblacions. (Joan Maragall i Gorina)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quer  (Bagà, Berguedà Veure> Santa Fe de Quer.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Quer, castell de  (Prats de Lluçanès, Osona Antic castell, al sud de la vila. Existia ja abans del 1056 i pertanyià als senyors del castell de Lluçà. El 1099, l'arquebisbe Berenguer Sunifred de Lluçà, que el tenia dels seus pares com a dotació de canonge (1096), el llegà a la canònica i catedral de Vic, que l'infeudà als Lluçà, els quals el conservaren fins a la fi del s. XIV. L'església de Santa Llúcia (dita de Santa Llúcia de Galobardes), prop de l'actual masia de Galobardes (s. XV-XVIII) o de Santa Llúcia, oberta encara al culte, fou erigida vers el 1280 per Pere d'Oló, fill de Pere de Lluçà. Resta una torre, restaurada modernament, sobre un gran penyal.

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Quer, castell del  (Cava, Alt Urgell)  Antic castell

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quer Foradat, el  (Cava, Alt Urgell)  Poble (1.380 m alt)

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaQuer Foradat, vescomtat del  (Catalunya)  Títol, concedit el 1620

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quer i Boule, Lluís  (Reus, Baix Camp, 1881 – Madrid, 1968)  Diplomàtic i escriptor

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quer i Cassart, Fèlix  (Sabadell, Vallès Occidental, 1862 – Barcelona, s. XX)  Eclesiàstic i literat

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quer i Cugat, Lluís  (Reus, Baix Camp, 1850 – 1900)  Escriptor i comerciant

9 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Quer i Martínez, Josep  (Perpinyà, 1695 – Madrid, 1764)  Botànic

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quer i Selves, Francesc  (Sabadell, Vallès Occidental, 1858 - Lisboa, Portugal, 1933)  Ceramista. Impulsor de l'escola catalana i mestre de J. Llorens i Artigas. A més de Barcelona, creà indústries ceràmiques a València, París, Rio de Janeiro i, més tard, a Lisboa i Porto. Fou un gran tècnic en el mosaic de gres, especialitat que introduí a Catalunya. Exercí el professorat a l'Escola de Bells Oficis de Barcelona.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quer i Vidal, Ramon  (Cardona, Bages, 1829 - Sabadell, Vallès Occidental, 1893)  Dibuixant

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaQuera, la  (Estamariu, Alt Urgell)  Masia i hostal

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quera, la  (Montagut de Fluvià, Garrotxa)  Masia de l'antic mun. d'Oix, situada als cingles de Talaixà, damunt el poble de Talaixà, prop del Malpàs de la Quera o Salt de la Núvia. La seva antiga església és d'origen romànic.

14 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Quera, veïnat de la  (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir Veïnat, al nord de la vila.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quera i Tísner, Leonci  (Olot, Garrotxa, 1927 - Pina de Ebro, Aragó, 1964)  Escultor i pintor

17 ANDORRA - GEOGRAFIA

Queralb, pic de  (Canillo, Andorra Cim (2.662 m alt) de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix (Occitània), damunt la coma de Ransol.

16 CATALUNYA - MUNICIPI

Queralbs  (Ripollès Municipi: 93,81 km2, 1.236 m alt, 197 hab (1999)

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt  (Catalunya, s. XI - s. XIII)  Llinatge noble iniciat quan els Gurb, antics vicaris i després senyors del castell de Gurb i del de Queralt, començaren a emprar el topònim Queralt com a cognom. Aixó s'esdevingué amb Guillem de Gurb, que és el primer a aparèixer també esmentat com a Guillem I de Queralt.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQueralt  (Catalunya, ? - )  Llinatge noble

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Albert de  (Catalunya, s XII – 1179)  Noble. Senyor de Sant Gallard, la Goda i Montpaó. Probablement era descendent de Dolça de Queralt, germana de Pere (I).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Aldonça de  ( ? , s. XIV – 1397)  Dama de la cort de Violant de Bar

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Andreu de  ( ? , s. XVII – 1721)  Noble

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Baltasar de  ( ? , s. XV)  Noble

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Berenguer I de  ( ? , s. XI - d 1135)  Senescal

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQueralt, Berenguer III de  ( ? , s. XII – 1227)  Noble

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Berenguer IV de  ( ? , s. XIII - 1251/55)  Noble

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Berenguera de  (Catalunya, s. XII)  Dama. Casada amb Guerau III de Cabrera. Fill seu fou Ponç III de Cabrera.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Bernat de  (Catalunya, s. XIII)  Noble. Assistí a les assemblees de Montsó de 1217, on foren pactats els convenis de respectar als Cabrera el domini del comtat d'Urgell mentre no el reclamés la legítima hereva Aurembiaix.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Bernat de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Bernat Guillem de  ( ? , s. XI - 1097/1111)  Noble

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Queralt, castell de  (Bellprat, Anoia)  Antic castell

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaQueralt, castell de  (Músser i Arànser, Baixa Cerdanya)  Antic castell

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Dalmau de  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Noble. Fou un dels ambaixadors de Jaume d'Urgell, com a pretendent a la successió de la Corona catalano-aragonesa, que es presentaren davant el Parlament de Catalunya, reunits llavors a Barcelona, el 6/oct/1410.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Dalmau de  ( ? , s. XV)  Noble

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Dolça de  ( ? , ? )  Senyora de la Goda

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Ermessenda de  ( ? , ? )  Filla de Pere (I)

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Francesc  (les Borges Blanques, Garrigues, 1740 – Barcelona, 1825)  Músic. Mestre de capella a la catedral de Barcelona, preparà tot de deixebles, que es van instal·lar en diverses capelles de la Península. L'obra personal de Queralt és religiosa, de gran qualitat i pot ésser cantada per dos o tres cors i orquestra. A Barcelona i a l'Escorial es conserven motets, salms i oratoris, com Virgo Dei Genetrix, Magnificat, Beatus vir.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQueralt, Guerau de  ( ? , s. XV)  Baró de Queralt

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Guerau de  (Catalunya, s. XVI)  Noble. Combaté al Rosselló contra les invasions franceses. Es distinguí a la campanya de 1570.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Guillem Bernat de  ( ? , s. XI)  Magnat

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Guillem de  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Noble. En 1410, essent jove i actuant com a procurador del comte Hug Roger II de Pallars, expresà desacord per la resolució de reunir a Barcelona el Parlament de l'interregne, després de l'anunci previ d'aplegar-lo a Montblanc.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Guillem de  (Catalunya, s. XV)  IXL abat perpetu de Poblet (1434-35). Succeí a Juan Martínez de Mengucho, que havia estat el primer abat no català del cenobi. En ser elegit era prior del convent de Natzaret, a Barcelona. Ja vell i de poca salut, es resistí a acceptar l'abadiat. A la fi hi accedí, a instàncies del famós fra Marginet. A la mort d'aquest, en 1435, Guillem de Queralt dimití tot seguit davant el papa Eugeni IV. Fou succeït per l'abat Miquel Roures, designat pel pontífex.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Guillem I de  (Catalunya, s XI - 1080/86)  Noble. De nom Guillem de Gurb, és el primer a aparèixer també esmentat amb el topònim Queralt. Fou pare de Bernat Guillem de Queralt.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQueralt, Jordi de  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Noble. El 1399, amb Pere i Guerau de Queralt, representà el seu il·lustre llinatge a les cerimònies de coronació de Martí l'Humà i de la reina Maria, celebrades a Saragossa.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Josep  (Catalunya, s. XVIII - s. XIX)  Abat del monestir de Poblet. Fou vicari general de l'orde del Císter. Elegit el 1826, succeïa a Esteve Torrell al segon mandat d'aquest. Era així CIV abat de la sèrie general pobletana i L de la quadriennal. La seva governació se prolongà fins al 1831, en que fou succeït per Sebastià Gatell.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Queralt, Lluís de  (País Valencià, s XV)  Noble. El 1473 actuava com a procurador de Joan Roís de Corella, a les bandositats que aquest sostenia, al País Valencià, amb el noble Lluís Cornell.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Lluís de  (Catalunya, s XVI)  Marí. Fou dels més distingits a la batalla de Lepant, lliurada contra la flota turca (1571).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Lluís de  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Noble

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Pere (I) de  ( ? , s. XII - d 1167)  Castlà de Queralt

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQueralt, Pere (V) de  ( ? , ? )  Senyor de Timor i Sant Antolí

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Pere de  ( ? , s. XIII – Lleida, 1275)  Templer

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Pere de  (Lleida, s XV)  Frare dominicà. Fou home de vasta cultura. El 1461 fou un dels marmessors de Carles de Viana. Sembla que morí per aquests temps.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Ponç de  (Catalunya, s. XIII)  Noble. Serví a Sicília. Hi destacà molt. En 1291, regnant Jaume II i governant Sicília l'infant Frederic, el futur Frederic III, Ponç de Queralt era considerat com un dels quatre capitans principals del front de Calàbria dreçat contra els angevins. Continuà servint Frederic III en guerra contra Jaume II, i desobeí els requeriments del darrer perquè tornés a Catalunya. En 1300, com a represàlia, li foren confiscats els béns catalans.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Ramon  (Catalunya, s. XIX – s. XX)  Actor

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Queralt, santuari de  (Berga, Berguedà)  Santuari

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaQueralt, serra de  (Berguedà Serra del Pre-pirineu, que s'estén d'oest a est, perpendicularment al Llobregat i al sud dels rasos de Peguera, a la divisòria entre l'alt i el baix Berguedà, és a dir, al contacte del Pre-pirineu amb la Depressió Central. Les formes estructurals de plegament són molt accidentades; les capes de calcàries cretàcies i eocèniques en posició vertical hi formen crestes altes i escarpades. Hi abunda el pi rojalet i l'alzinar. Prop del cim (1.292 m) hi ha el santuari de Queralt.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Queralt, serra de  (Anoia)  Alineació muntanyosa (851 m alt) de la comarca

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Sibil·la de  ( ? , s. XII – 1198)  Muller de Ramon Folc de Cardona

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt, Sibil·la de  ( ? , s. XIII - d 1295)  Muller de Ramon de Lluçà

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Queralt de Meca  (les Pallargues, Segarra Masia i antiga quadra (o Queraltill), de la parròquia del qual depenia.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i d'Alagó, Dalmau (IV) de  ( ? , s. XVII)  Marquès d'Albolote

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQueralt i d'Anglesola, Guillem (I) de  ( ? , s. XIII – 1307)  Fill de Pere (III)

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i d'Anglesola, Pere (IV) de  ( ? , s. XIII - Esglésies, Sardenya, Itàlia, 1324)  Fill de Pere (II)

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Cardona, Guerau (III) de  ( ? , s. XVI – 1595)  Noble

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Cardona, Jaume Florià de  ( ? , s. XVI - d 1554)  Baró de Puigverd

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Castellnou, Guillem (II) de  (Catalunya, s XIII – 1327)  Noble. En la seva joventut anà a Sardenya amb l'expedició de l'infant Alfons, el futur rei Benigne. Lluità a l'illa durant la victoriosa campanya de conquesta de 1323-24. Morí en circumstàncies poc aclarides. Corregué la veu que el comte Arnau Roger II de Pallars, cunyat de l'infant Alfons, era responsable de la seva mort. No fou seguit tanmateix cap procés contra el comte.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Castellnou, Pere (V) de  (Catalunya, s XIV – 1348)  Senyor de la baronia de Queralt. Fill de Pere (IV) de Queralt i d'Anglesola, succeí el seu germà Guillem (II) i es casà amb Alamanda de Rocabertí i de Serrallonga. El 1339 acompanyà Pere III de Catalunya-Aragó (de qui era conseller) a Perpinyà i Avinyó i el 1344 a la segona campanya del Rosselló, on aconseguí la capitulació d'Elna. Nomenat procurador reial del Rosselló, hi continuà la lluita amb èxit. El 1348 acompanyà el rei a València. Pels seus serveis obtingué el mer i mixt imperi de Ceret.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQueralt i de Cervelló, Pere  ( ? , s. XIII - v 1285)  Senyor de Queralt

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Codina, Dalmau de  ( ? , s. XVI – Barcelona, 7/jun/1640)  Segon comte de Santa Coloma i virrei de Catalunya

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Perellós, Gaspar (I) de  (Catalunya, s XIV - Nàpols, Itàlia, 1420)  Senyor de la baronia de Queralt i de la vila de Santa Coloma. Fill i successor de Pere (VI) de Queralt i de Pinós. Morí sense fills al regne de Nàpols.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Pinós, Joan (II) de  (Catalunya, s. XVIII – 1803)  Setè comte de Santa Coloma. Nét de Joan (I) de Queralt i de Xetmar. Heretà dels Descatllar el marquesat de Besora i es casà amb la rica hereva María Luisa de Silva y González de Castejón, comtessa i marquesa. Llur fill i successor en tots els títols, fou Joan (III) de Queralt i de Silva.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Pinós, Pere de  ( ? , s. XIV – 1408)  Senyor de la baronia de Queralt

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Requesens, Guerau (II) de  ( ? , s. XV – 1534)  Noble

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQueralt i de Ribes, Joan de  ( ? , v 1553 – 1611)  Baró de Puigverd

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Rocabertí, Dalmau de  ( ? , 1335 – 1387)  Senyor de la baronia de Queralt

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Rocabertí, Guerau de  ( ? , s. XIV - 1393/97)  Fill segon de Pere (V)

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Silva, Joan (III) de  (Catalunya, s XIX – 1865)  Cavaller de Toisó d'Or, majordom major de la reina Isabel II i senador. Fill i successor de Joan (II) de Queralt i de Pinós i de María Luisa de Silva y González de Castejón, dels quals heretà tots els títols. Es casà amb una important hereva andalusa, Pilar Bucarelli i Bubarelli, marquesa de Vallehermoso (gran d'Espanya), de Taracena, Cañete i Valdecarzana, comtessa de Gerena, Villamor, Fuenclara i Las Amayuelas i vescomtessa d'Ursua.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Xetmar, Francesc de  (Catalunya, s. XVII – 1725)  Ardiaca de Lleida. Fill d'Andreu de Queralt i germà de Narcís i de Joan (I).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i de Xetmar, Joan (I) de  (Catalunya, s. XVIII – 1756)  Cinquè comte de Santa Coloma. Fill d'Andreu de Queralt, germà de Narcís i de Francesc i avi de Joan (II) de Queralt i de Pinós.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQueralt i de Xetmar, Narcís de  (Catalunya, s. XVII – 1743)  Bisbe d'Àvila i segon canceller de la universitat de Cervera en successió del seu germà Francesc. Fill d'Andreu de Queralt i germà de Francesc i de Joan (I).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queralt i d'Icard, Pere (VIII) de  (Catalunya, s. XVI – 1606)  Primer comte de Santa Coloma de Queralt. Era membre de la junta de reclutament del Principat en 1597-98, arran de la dura defensa del Rosselló en la invasió francesa d'aquest període. En 1599, durant les Corts tingudes a Barcelona per Felip III, aquest li atorgà el títol de comte de Santa Coloma.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Queraltill  (les Pallargues, Segarra Veure> Queralt de Meca.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queraltó, Josep  (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès, v 1750 – Madrid, 1805)  Cirurgià. Fou metge militar a Amèrica. Obtingué una càtedra al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Sant Carles de Madrid. Destacà pel seu coneixement de les ferides d'arma de foc. Des del 1793 fou director dels hospitals de Navarra i Guipúscoa.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queraltó i Ros, Jaume  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1868 – Barcelona, 1932)  Metge. Republicà convençut, col·laborà a revistes i periòdics estrangers, on tractà sobre qüestions i problemes científics, als quals donava solucions radicals. Fundà la "Gynecologia Catalana", la primera revista mèdica escrita en català. Fou president de l'Institut Mèdic Social de Catalunya i president honorari del Primer Congrés d'Higiene de Catalunya (1906). Autor de La medicina antitérmica en los procesos febriles agudos, Higiene de la mujer, La tasca social de la higiene i Balance social de la tuberculosis.

Anar a:    Quer ]    [ Queralb ]    [ Queralt, D ]    [ Queralt, P ]    [ Queralt i de C ]    [ Queralt i de X ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans