|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Quer
Veure> Santa
Fe de Quer (Bagà, Berguedà)
|
C |
G |
|
2
|
Quer,
castell de
Antic castell del mun. de Prats de Lluçanès (Osona) |
C |
G |
|
3
|
Quer,
castell del
Antic castell del mun. de Cava (Alt Urgell) |
C |
G |
|
4
|
Quer
Foradat, el
Poble (1.380 m alt) del mun. de Cava (Alt Urgell) |
C |
G |
|
5
|
Quer
Foradat, vescomtat del
Títol de Catalunya, concedit el 1620 |
C |
H |
|
6
|
Quer
i Boule, Lluís
(Reus, Baix Camp, 1881 – Madrid, 1968)
Diplomàtic i escriptor |
C |
B |
|
7
|
Quer
i Cassart, Fèlix
(Sabadell, Vallès Occidental, 1862 – Barcelona, s. XX)
Eclesiàstic i literat |
C |
B |
|
8
|
Quer
i Cugat, Lluís
(Reus, Baix Camp, 1850 – 1900)
Escriptor i comerciant |
C |
B |
|
9
|
Quer
i Martínez, Josep
(Perpinyà, 1695 – Madrid, 1764)
Botànic |
N |
B |
|
10
|
Quer
i Selves, Francesc
(Sabadell, Vallès Occidental, 1858 - Lisboa, Portugal, 1933)
Ceramista |
C |
B |
|
11
|
Quer
i Vidal, Ramon
(Cardona, Bages, 1829 - Sabadell, Vallès Occidental, 1893)
Dibuixant |
C |
B |
|
12
|
Quera,
la
Masia i hostal del mun. d'Estamariu (Alt Urgell) |
C |
G |
|
13
|
Quera,
la
Masia de l'antic mun. d'Oix (Montagut
de Fluvià, Garrotxa), situada als cingles de Talaixà, damunt el poble de
Talaixà, prop del Malpàs de la Quera o Salt de la Núvia. La seva antiga església és d'origen romànic. |
C |
G |
|
14
|
Quera,
veïnat de la
Veïnat, al nord de la vila de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) |
N |
G |
|
15
|
Quera
i Tísner, Leonci
(Olot, Garrotxa, 1927 - Pina de Ebro, Aragó, 1964)
Escultor i pintor |
C |
B |
|
16
|
Queralbs
Municipi del Ripollès: 93,81 km2, 1.236 m alt, 197 hab (1999) |
C |
M |
|
17
|
Queralbs,
pic de
Cim (2.662 m alt) de la parròquia de Canillo (Andorra) |
A |
G |
|
18
|
Queralt
(Catalunya, s. XI - s. XIII)
Llinatge noble iniciat quan els Gurb, antics vicaris i després senyors del
castell de Gurb i del de Queralt, començaren a emprar el topònim Queralt com a cognom. Aixó s'esdevingué amb
Guillem de Gurb, que és el primer a aparèixer també esmentat com a
Guillem I de Queralt. |
C |
B |
|
19
|
Queralt
(Catalunya, ? - )
Llinatge noble |
C |
B |
|
20
|
Queralt,
Albert de
( ? , s. XII – 1179)
Noble |
C |
B |
|
21
|
Queralt,
Aldonça de
( ? , s. XIV – 1397)
Dama de la cort de Violant de Bar |
C |
B |
|
22
|
Queralt,
Andreu de
( ? , s. XVII – 1721)
Noble |
C |
B |
|
23
|
Queralt,
Baltasar de
( ? , s. XV)
Noble |
C |
B |
|
24
|
Queralt,
Berenguer I de
( ? , s. XI - d 1135)
Senescal |
C |
B |
|
25
|
Queralt,
Berenguer III de
( ? , s. XII – 1227)
Noble |
C |
B |
|
26
|
Queralt,
Berenguer IV de
( ? , s. XIII - 1251/55)
Noble |
C |
B |
|
27
|
Queralt,
Berenguera de
( ? , s. XII)
Dama |
C |
B |
|
28
|
Queralt,
Bernat de
( ? , s. XIII)
Noble |
C |
B |
|
29
|
Queralt,
Bernat de
( ? , s. XIII – s. XIV)
Cavaller |
C |
B |
|
30
|
Queralt,
Bernat Guillem de
( ? , s. XI - 1097/1111)
Noble |
C |
B |
|
31
|
Queralt,
castell de
Antic castell del mun. de Bellprat (Anoia) |
C |
G |
|
32
|
Queralt,
castell de
Antic castell del mun. de Músser i Arànser (Baixa Cerdanya) |
C |
G |
|
33
|
Queralt,
Dalmau de
( ? , s. XIV – s. XV)
Noble |
C |
B |
|
34
|
Queralt,
Dalmau de
( ? , s. XV)
Noble |
C |
B |
|
35
|
Queralt,
Dolça de
( ? , ? )
Senyora de la Goda |
C |
B |
|
36
|
Queralt,
Ermessenda de
( ? , ? )
Filla de Pere (I) |
C |
B |
|
37
|
Queralt,
Francesc
(les Borges Blanques, Garrigues, 1740 – Barcelona, 1825)
Músic |
C |
B |
|
38
|
Queralt,
Guerau de
( ? , s. XV)
Baró de Queralt |
C |
B |
|
39
|
Queralt,
Guerau de
( ? , s. XVI)
Noble |
C |
B |
|
40
|
Queralt,
Guillem Bernat de
( ? , s. XI)
Magnat |
C |
B |
|
41
|
Queralt,
Guillem de
( ? , s. XIV – s. XV)
Noble |
C |
B |
|
42
|
Queralt,
Guillem de
( ? , ? )
IXL abat perpetu de Poblet |
C |
B |
|
43
|
Queralt,
Guillem I de
( ? , s. XI - 1080/86)
Noble |
C |
B |
|
44
|
Queralt,
Jordi de
( ? , s. XIV – s. XV)
Noble |
C |
B |
|
45
|
Queralt,
Josep
(Catalunya, s. XVIII - s. XIX)
Abat del monestir de Poblet. Fou vicari general de l'orde del Císter. Elegit el 1826, succeïa a
Esteve Torrell al segon mandat d'aquest. Era així CIV abat de la sèrie general
pobletana i L de la quadriennal. La seva governació se prolongà fins al 1831, en que fou succeït per
Sebastià Gatell. (DBA) |
C |
B |
|
46
|
Queralt,
Lluís de
( ? , s. XV)
Noble |
C |
B |
|
47
|
Queralt,
Lluís de
( ? , s. XVI)
Marí |
C |
B |
|
48
|
Queralt,
Lluís de
( ? , s. XVI – s. XVII)
Noble |
C |
B |
|
49
|
Queralt,
Pere (I) de
( ? , s. XII - d 1167)
Castlà de Queralt |
C |
B |
|
50
|
Queralt,
Pere (V) de
( ? , ? )
Senyor de Timor i Sant Antolí |
C |
B |
|
51
|
Queralt,
Pere de
( ? , s. XIII – Lleida, 1275)
Templer |
C |
B |
|
52
|
Queralt,
Pere de
(Lleida, s. XV)
Frare dominicà |
C |
B |
|
53
|
Queralt,
Ponç de
(Catalunya, s. XIII)
Noble |
C |
B |
|
54
|
Queralt,
Ramon
(Catalunya, s. XIX – s. XX)
Actor |
C |
B |
|
55
|
Queralt,
santuari de
Santuari del mun. de Berga (Berguedà) |
C |
G |
|
56
|
Queralt,
serra de
Serra del Pre-pirineu, a la comarca del Berguedà |
C |
G |
|
57
|
Queralt,
serra de
Alineació muntanyosa (851 m alt) de la comarca de l'Anoia |
C |
G |
|
58
|
Queralt,
Sibil·la de
( ? , s. XII – 1198)
Muller de Ramon Folc de Cardona |
C |
B |
|
59
|
Queralt,
Sibil·la de
( ? , s. XIII - d 1295)
Muller de Ramon de Lluçà |
C |
B |
|
60
|
Queralt
de Meca
Masia i antiga quadra del mun. de les Pallargues (Segarra) |
C |
G |
|
61
|
Queralt
i d'Alagó, Dalmau (IV) de
( ? , s. XVII)
Marquès d'Albolote |
C |
B |
|
62
|
Queralt
i d'Anglesola, Guillem (I) de
( ? , s. XIII – 1307)
Fill de Pere (III) |
C |
B |
|
63
|
Queralt
i d'Anglesola, Pere de
( ? , s. XIII - Esglésies, Sardenya, Itàlia, 1324)
Fill de Pere (II) |
C |
B |
|
64
|
Queralt
i de Cardona, Guerau (III) de
( ? , s. XVI – 1595)
Noble |
C |
B |
|
65
|
Queralt
i de Cardona, Jaume Florià de
( ? , s. XVI - d 1554)
Baró de Puigverd |
C |
B |
|
66
|
Queralt
i de Castellnou, Guillem (II) de
( ? , s. XIII – 1327)
Noble |
C |
B |
|
67
|
Queralt
i de Castellnou, Pere de
( ? , s. XIV – 1348)
Senyor de la baronia de Queralt |
C |
B |
|
68
|
Queralt
i de Cervelló, Pere
( ? , s. XIII - v 1285)
Senyor de Queralt |
C |
B |
|
69
|
Queralt
i de Codina, Dalmau de
( ? , s. XVI – Barcelona, 7/jun/1640)
Segon comte de Santa Coloma i virrei de Catalunya |
C |
B |
|
70
|
Queralt
i de Perellós, Gaspar (I) de
( ? , s. XIV - Nàpols, Itàlia, 1420)
Fill de Pere (VI) |
C |
B |
|
71
|
Queralt
i de Pinós, Joan (II) de
(Catalunya, s. XVIII – 1803)
Setè
comte de Santa Coloma. Nét de Joan (I) de Queralt i de
Xetmar. Heretà dels Descatllar el marquesat de Besora i es casà amb la rica hereva María Luisa de Silva y González de Castejón, comtessa i marquesa. Llur fill i successor en tots els títols, fou
Joan (III) de Queralt i de Silva. |
C |
B |
|
72
|
Queralt
i de Pinós, Pere de
( ? , s. XIV – 1408)
Senyor de la baronia de Queralt |
C |
B |
|
73
|
Queralt
i de Requesens, Guerau (II) de
( ? , s. XV – 1534)
Noble |
C |
B |
|
74
|
Queralt
i de Ribes, Joan de
( ? , v 1553 – 1611)
Baró de Puigverd |
C |
B |
|
75
|
Queralt
i de Rocabertí, Dalmau de
( ? , 1335 – 1387)
Senyor de la baronia de Queralt |
C |
B |
|
76
|
Queralt
i de Rocabertí, Guerau de
( ? , s. XIV - 1393/97)
Fill segon de Pere (V) |
C |
B |
|
77
|
Queralt
i de Silva, Joan (III) de
( ? , s. XIX – 1865)
Cavaller de Toisó d'Or |
C |
B |
|
78
|
Queralt
i de Xetmar, Francesc de
( ? , s. XVII – 1725)
Noble |
C |
B |
|
79
|
Queralt
i de Xetmar, Joan (I) de
(Catalunya, s. XVIII – 1756)
Cinquè comte de Santa Coloma. Fill d'Andreu de
Queralt i avi de Joan (II) de Queralt i de Pinós. |
C |
B |
|
80
|
Queralt
i de Xetmar, Narcís de
(Catalunya, s. XVII – 1743)
Bisbe d'Àvila i segon canceller de la universitat de Cervera en successió del seu germà
Francesc. El seu pare fou Andreu de
Queralt. |
C |
B |
|
81
|
Queralt
i d'Icard, Pere (VIII) de
(Catalunya, s. XVI – 1606)
Primer comte de Santa Coloma de Queralt.
Era membre de la junta de reclutament del Principat en 1597-98, arran de la dura defensa del
Rosselló en la invasió francesa d'aquest període. En 1599, durant les Corts tingudes a
Barcelona per Felip
III, aquest li atorgà el títol de comte de Santa
Coloma. (DBA)
|
C |
B |
|
82
|
Queraltill
Veure> Queralt
de Meca (les Pallargues, Segarra) |
C |
G |
|
83
|
Queraltó,
Josep
(Sant Martí Sarroca, Alt
Penedès, v 1750 – Madrid, 1805)
Cirurgià. Fou metge militar a Amèrica. Obtingué una càtedra al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Sant Carles de Madrid. Destacà pel seu coneixement de les ferides d'arma de foc. Des del 1793 fou director dels hospitals de Navarra i Guipúscoa.
(DBA) |
C |
B |
|
84
|
Queraltó
i Ros, Jaume
(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1868 – Barcelona, 1932)
Metge |
C |
B |