Països Catalans (Sant Jor-Sant Ju)

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]

Anar a: [ Sant Jor ] [ Sant Jordi, J ] [ Sant Jordi de P ] [ Sant Josep d ] [ Sant Julià de F ] [ Sant Julià de V ]

És preferible mantenir silencis de tres mesos que escriure per escriure. (Benjamí Villoslada i Gil)

1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Jordi (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Poble

2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Jordi (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Poble i parròquia

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jordi (Camarasa, Noguera) Santuari, situat al nord-est de la població, a la serra de Sant Jordi (679 m alt), contrafort de la serra Carbonera. El seu tradicional aplec del 23 d'abril, conegut des del 1731, anava seguit d'un dinar que pagava la municipalitat.

4 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Jordi (Faió, Matarranya) Caseria i ermita, al nord-oest del terme, vora el límit amb el de Mequinensa (Baix Cinca).

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jordi (Piera, Anoia) Nom històric (1265/1300), totalment desaparegut de la població

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Jordi (Xàbia, Marina Alta) Capella i antic castell

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jordi! (Catalunya, s XIV) Crit de guerra emprat dels combatents catalans a l'edat mitjana. La Crònica de la Morea l'esmenta com a proferit pels almogàvers a la batalla del Cefís (1311).

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jordi, bandera de (Catalunya) Ensenya de la diputació del general

9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Jordi, cala de (Maó, Menorca) Cala del port

10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Jordi, colònia de (ses Salines de Santanyí, Mallorca Oriental) Poble

11 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Sant Jordi, comtat de (Sardenya, Itàlia) Títol, concedit el 1650 a Gabí de Manca i Sasso

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jordi, comtat de (Catalunya) Nom d'un terreny de la Costa Brava

13 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Sant Jordi, confraria de (Catalunya-Aragó, 1263 - ) Confraria del braç militar

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jordi, golf de (Catalunya) Entrant de la costa, que s'obre cap al nord al cap de Salou (Tarragonès), i és tancat pel delta de l'Ebre, amb el cap de Tortosa a l'extrem meridional.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sant Jordi, Jordi de (País Valencià, s. XIV - ? – 1424) Cavaller i escriptor

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Jordi, mestre de (Catalunya, s. XV) Pintor anònim. Autor del retaule de Sant Jordi (Art Institute de Chicago i Louvre de París) i d'altres obres abans d'ésser documentalment identificat amb Bernat Martorell.

17 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Sant Jordi, paperera de (Xàtiva, Costera) Fàbrica de paper i sector industrial, al voltant de la qual s'ha format un barri, al nord de la ciutat, a la dreta del riu Cànyoles.

18 CATALUNYA - CULTURA

Sant Jordi, premis (Barcelona, 1957 - ) Guardons literaris

19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Jordi, torrent de (Pollença, Mallorca Septentrional) Curs d'aigua intermitent

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Jordi, venta de (Alcoi, Alcoià) Hostal, situat 5 km al sud de la ciutat, a la bifurcació de les carreteres d'Alcoi a Alacant i a Relleu de la Marina.

21 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sant Jordi d'Alcoi, marquesat de (País Valencià) Títol, concedit el 1922 a Miquel Payà i Pérez

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Jordi d'Alfafar (Alfafar, Horta) Barri

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jordi d'Alfama (l'Ametlla de Mar, Baix Ebre) Antic castell

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jordi d'Alfama, orde de (Catalunya, 1201) Orde militar fundat per Pere I de Catalunya-Aragó

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jordi de Cercs (Cercs, Berguedà) Antiga església parroquial

26 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Sant Jordi de Levàdia, orde de (Grècia, 1382 - ? ) Orde militar

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jordi de Lloberes (Gaià, Bages) Veure> Lloberes

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jordi de Muller (la Sentiu de Sió, Noguera) Veure> Muller.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jordi de Puigseslloses (Folgueroles, Osona) Petit serradet (531 m alt)

30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Jordi del Carner (Ceret, Vallespir) Església

31 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix Maestrat Sant Jordi del Maestrat (Baix Maestrat) Municipi: 36,67 km², 175 m alt, 572 hab (1999). Situat al sector septentrional de la comarca, al límit amb el Montsià, entre els colls de Càlig i de la Bassota, és drenat pel riu de la Sénia, al nord, i pel Cérvol, al sud. El terme és allargassat, amb el sector meridional més elevat. Les aigües són drenades directament cap a la mar. Una cinquena part del territori és de muntanya improductiva. La resta correspon a l'agricultura de secà; amb predomini tradicional de l'olivera, acompanyada dels garrofers, els ametllers i la vinya. La terra és molt repartida i és treballada quasi tota en explotació directa. La vila, d'origen àrab (mas d'Estellers), és situada sobre un petit turó, a la part més accidentada del terme, sobre la carretera de Vinaròs a Morella. Àrea comercial de Vinaròs.

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Jordi del Puig (el Puig de Santa Maria, Horta) Santuari, vora l'antic camí de València, erigit el s XVI per tal de commemorar el lloc on s'esdevingué la batalla del Puig, la qual fou favorable a Jaume I, segons la llegenda, gràcies a la intervenció de sant Jordi. Arruïnat el s XIX, des que deixà de celebrar-se la processó oficial de la ciutat de València (el santuari constitueix un enclavament del municipi valencià dins el del Puig), fou reedificat el 1926. És de planta quadrada, amb una gran cúpula de teules blaves. A l'interior es conserven tres retaules de ceràmica.

33 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Jordi Desvalls (Gironès) Municipi: 11,70 km², 57 m alt, 647 hab (2004). Situat a l'esquerra del Ter, al nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Empordà. Desemboca dins el terme la riera de Cinyana, que drena el sector del sud-oest. Part del territori és ocupat per boscs de pins i alzines; tenen importància els arbres de ribera (pollancres), a la vora del Ter. Agricultura de secà, amb conreus de cereals, vinya i oliveres; al regadiu, hi ha hortalisses i patates. Hi és important la ramaderia (bestiar boví i porcí) i aviram. El poble és a l'esquerra de la riera de Cinyana; l'església parroquial és dedicada a sant Jordi (s XVIII); hi ha restes d'una fortificació medieval. El municipi comprèn, a més, el poble de Sobrànigues i els veïnats de Mas Masó, l'Estació, Diana i de Sant Mateu. Àrea comercial de Girona.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Josep (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès) Barri

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Josep (Quart de Poblet, Horta) Barri obrer de la ciutat, a 3 km del nucli urbà.

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Josep (la Vall d'Uixó, Plana Baixa) Santuari

37 CATALUNYA - VARIS

Sant Josep, filla de (Catalunya) Membre d'una institució religiosa

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Josep, Josep de (Tortosa, Baix Ebre, s. XVII – Barcelona, 1718) Religiós carmelità descalç. Fou prior del convent de Barcelona. Deixà uns annals del seu orde i d'altres escrits.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Josep, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit el 1720 a Joan Milà d'Aragó i Macip, secretari de la cambra reial per la corona d'Aragó, fill dels barons d'Otos. Ha passat als Pedro, als Moore i als Tamarit.

40 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Sant Josep, Pere de (Benavarri, Baixa Ribagorça, s. XVII - Alcalà, Castella, 1651) Eclesiàstic, orador i pintor

41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Josep, pla de (Elx, Baix Vinalopó) Veure> Pla de Sant Josep, el.

42 ANDORRA - GEOGRAFIA

Sant Josep, riu de (Canillo, Andorra) Afluent esquerrà de l'Arieja, a la solana d'Andorra, que neix al vessant oriental del port Dret i s'uneix al seu col·lector el pla de la Vaca Morta.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Josep de la Muntanya (Barcelona, Barcelonès) Santuari de Gràcia, a la ciutat

44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Josep de la Palomera, vall de (Andratx, Mallorca Occidental) Vall (o d'Andratx o de s'Arracó), al nord de l'antic terme de la Palomera, dins la parròquia de s'Arracó, vora la costa, on s'instal·là, el 1830, la casa monàstica de la Trapa.

45 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) Municipi: 158,96 km², 209 m alt, 13.729 hab (1999). Situat a l'oest de la vila d'Eivissa, comprèn el sector sud-oest de l'illa. La costa és alta i rocosa, amb algunes cales (Vedella i Llentrisca). Inclou el punt culminant d'Eivissa (sa Talaiassa, 475 m) i l'illot des Vedrà, a la badia de Portmany. Els conreus més estesos són els cereals (blat, civada i ordi) i fruiters. Ramaderia bovina, ovina, porcina i de cabrum. Turisme i explotació de sals. Creixement continu de la població. L'església parroquial de Sant Josep és del s. XVIII. Comprèn les parròquies de Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines i la Mare de Déu del Carme. Àrea comercial d'Eivissa.

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Josep del Terme (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Veure> Indioteria, s'

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià (Viella, Vall d'Aran) Despoblat

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià (Tarragona, Tarragonès) Antiga església desapareguda de la ciutat

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià (Sant Julià de Ramis, Gironès) Poblat ibèric

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Julià, torre de (Benicàssim, Plana Alta) Torre de defensa de la costa

51 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià d'Altura (Sabadell, Vallès Occidental) Antic terme i parròquia

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià de Bellpuig (Sant Julià de Vilatorta, Osona) Nom antic de la població, que li fou donat, des del s. XIV, pel veinatge del casal de Bellpuig.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià de Boada (Palau-sator, Baix Empordà) Poble

54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Julià de Bussac (Reiners, Vallespir) Església

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià de Cabrera (l'Esquirol, Osona) Poble

57 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Berguedà Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà) Municipi: 954 m alt, 11,60 km², 260 hab (2004). Situat a la vall de la riera de Cerdanyola, a la confluència d'aquest amb el Bastareny. Més de les dues terceres parts del territori són dominats per bosc, erms matolls i bardisses Minsos conreus de secà i de regadiu, amb horts per a consum propi. La principal activitat econòmica del municipi era l'extracció de carbó de les mines de la zona, les quals varen tancar a principis de la dècada del 1990. Fins el 1942 fou cap d'un municipi que comprenia tres entitats de població: Sant Climent de la Torre de Foix, Sant Llorenç prop Bagà i Guardiola de Berguedà, i es constituí de nou en municipi independent el 1993, segregant-se de Guardiola de Berguedà. El poble és l'únic nucli habitat del municipi, és situat just després de l'aiguabarreig de les dues rieres. L'església parroquial de Sant Julià fou, possiblement, un antic monestir que degué tenir una comunitat clerical vers el 984, però que, havent decaigut, fou unida al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Àrea comercial de Berga. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià de Cosp (Palmerola, Ripollès) Antiga església, sufragània de Sant Jaume de Frontanyà. El lloc és esmentat ja l'any 905. L'església, un petit edifici romànic ara sense culte, existia ja el 1140. En tenien cura els masos de Cosp, Lloberes i Camprubí, de Castell de l'Areny. La seva demarcació, dita de Cosp, forma un apèndix del municipi de Palmerola entre els de Sant Jaume de Frontanyà i Castell de l'Areny (Berguedà). Hom la confon equivocadament amb Sant Julià de Palomera.

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià de Fréixens (Vallcebre, Berguedà) Antiga quadra i parròquia

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià de la Cirera (Sant Feliu Sasserra, Bages) Antiga parròquia rural

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià de les Olles (Sant Julià de Vilatorta, Osona) Nom popular donat a la població des del s. XVI per la seva antiga indústria dels terrissers, especialitzats a fer olles.

63 ANDORRA - MUNICIPI

Sant Julià de Lòria (Andorra) Parròquia: 60,5 km2, 909 m alt, 7.623 hab (1999). A la riba esquerra de la Valira, afluent del Segre; comprèn el sector meridional de les Valls. L'agricultura és fonamentalment de secà, amb conreus de cereals, tabac i prats de regadiu. Ramaderia (ovina i bovina). Fou interessant la indústria tèxtil (fabricació de draps de llana) durant el s. XIX; en l'actualitat les activitats més importants són l'hotelera (gràcies a l'increment turístic) i la comercial (tercer centre comercial del país, després d'Andorra la Vella i les Escaldes). La població, que creixé molt lentament fins al s. XIX, s'incrementà durant la primera meitat del s. XX i aquest procès s'accelerà a partir del 1965, gràcies a l'existència d'un fort corrent immigratori.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià de Montjuïc (Barcelona, Barcelonès) Antiga església

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià de Palomera (Palmerola, Ripollès) Antiga església parroquial

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià de Pera (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell) Antic poble, a la vall de la Vansa, potser identificable amb l'església de Sant Julià propera a Sisquer.

67 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Julià de Ramis (Gironès) Municipi: 18,1 km², 184 m alt, 1.986 hab (1999)

68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Julià de Raó (Vilanova de Raó, Rosselló) Església romànica (s. XII), a l'est del poble, vora la carretera de Perpinyà a Brullà, a l'indret de l'actual cementiri.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià de Ribelles (Albanyà, Alt Empordà) Veure> Ribelles.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià de Saltor (Ogassa, Ripollès) Veure> Saltor.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià de Sentís (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Veure> Sentís, monestir de.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià de Vallcebre (Vallcebre, Berguedà) Veure> Sant Julià de Fréixens.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià de Vilacorba (Palmerola, Ripollès) Veure> Sant Julià de Palomera

74 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Julià de Vilatorta (Osona) Municipi: 16,41 km², 595 m alt, 2.203 hab (1999)

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià del Fou (Vilamajor, Vallès Oriental) Veure> Fou, el

62 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva) Municipi: 11,0 km², 160 m alt, 991 hab (2004). Situat a la riba esquerra del Ter, davant d'Anglès, al límit amb el Gironès. Se segregà del municipi d'Amer el 1983. Agricultura de regadiu (hortalisses, farratges i fruiters), que aprofita l'aigua de la sèquia de Sant Julià. Ramaderia bovina i porcina. Indústria de fusteria i ebenisteria, construcció, alimentària i plantes. S'hi explotaven mines de galena. L'antiga colònia tèxtil de Bonmatí és el cap del municipi i la parròquia de Sant Julià del Llor (que existia des d'abans del 1086) està format per masies i cases de poblament dispers. Àrea comercial de Girona.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià del Mont (Santa Pau, Garrotxa) Monestir benedictí

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià dels Torts (la Jonquera, Alt Empordà) Veure> Torts, els.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià d'Uixols (Castellterçol, Vallès Oriental) Antiga parròquia (900 m alt)

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià Sassorba (Gurb de la Plana, Osona) Poble (786 m alt)

80 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Julià Vell (Mosset, Conflent) Antiga església parroquial, situada vora la Castellana, aigua avall del poble, prop del monestir de Corbiac.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Just (Camarasa, Noguera) Llogaret, al terme de Fontllonga, dependent de la parròquia de la Régola, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la vall d'Àger.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Just (Barcelona, Barcelonès) Església de la ciutat

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Just, Bartomeu de ( ? , s. XIII – s. XIV) Frare del Temple

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Just d'Ardèvol (Pinós, Solsonès) Poble

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Just de Joval (Olius, Solsonès) Antiga església

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Just de Pedrinyà (Crespià, Pla de l'Estany) Veure> Pedrinyà.

87 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Just Desvern (Baix Llobregat) Municipi: 7,85 km², 122 m alt, 13.883 hab (1999)