|
|
|
Anar a: [ Bare ] [ Barn ] [ Baro ] [ Baron ] [ Barrad ] [ Barraquer i C ] Qui mira massa lluny, lo de prop se li esmuny. (Antoni Pi) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barella i Miró, Albert (Barcelona, 1918 - ) Enginyer tèxtil. Llicenciat a l'Escola d'Enginyers de Terrassa el 1943, esdevingué cap del departament téxtil del Consejo Superior de Investigaciones Científicas el 1955, i el 1974 acadèmic numerari. El 1972 rebé la medalla del Textile Institute i fou elegit membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Membre de l'editorial board del "Journal of the Textile Institute" (1979), ha rebut les medalles de l'Institut Textile de France (1978) i la Warner Memorial 79 (1979). Ha publicat centenars de treballs dedicats a la recerca tèxtil. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Barenys (Vila-seca de Solcina, Tarragonès) Despoblat, situat a la costa, prop de Salou. El terme fou donat a poblar per l'arquebisbe Bernat Tor el 1115; el 1550 l'església de Sant Bartomeu fou destruïda pels corsaris de Dragut. Unit a Tarragona, el 1673 passà a dependre de Vila-seca. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bargalló
i Ardèvol, Modest (Sabadell, Vallès
Occidental, 1894 – Mèxic, s. XX)
Pedagog i historiador. Ensenyà a l'Escola Normal de Gudalajara fins a l'exili del 1939 i després a l'Instituto Politécnico Nacional de Mèxic. Desenvolupà una gran tasca per a la formació de mestres, i com a historiador estudià la metal·lúrgia colonial americana:
La minería y la metalurgía en la América española durante la época
colonial 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bargés i Pombo, Enric (Barcelona, 1842 – Madrid, 1906) Militar. Participà en les guerres d'Àfrica i en les carlines, el 1887 ascendí a tinent general. Fou capità general de Granada (1891) i de Catalunya (1901-02), on repirimí la vaga general del febrer de 1902. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bargués, Arnau (Catalunya, s. XIV – Barcelona, 1413) Mestre d'obres i enginyer. El seu estil es pot caracteritzar com de flamíger català. Les seves obres més importants són: el Palauet reial de Poblet (1397) per encàrrec del rei Martí; la construcció de la façana gòtica de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1398-1402); l'antiga sala capitular de la catedral de Barcelona (1405-07), avui capella de Sant Oleguer i del Crist de Lepant. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barguja (el Pont de Bar, Alt Urgell) Llogaret (1.360 m alt) de l'antic mun. de Toloriu, situat a la dreta del riu de Barguja (afluent per l'esquerra del Segre, que neix al peu del Cadí). Ha pertangut a la parròquia de Querforadat i a l'antic municipi de Bar. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baridà (Cabó / Fígols i Alinyà / Noves de Segre, Alt Urgell) Antic terme situat entre els tres municipis, dependent de la parròquia de Gramós, situat al vessant septentrional de la serra d'Ares. Formà un enclavament (5,64 km2) del municipi de la Ribera d'Urgellet (fins el 1968, de la Parròquia d'Hortó). 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baridà, el (Baixa Cerdanya / Alt Urgell) Petita regió a la vall del Segre, entre la Batllia de Bellver i l'Urgellet. És situada entre la línia de crestes que forma la frontera d'Andorra i la gran cinglera calcària del Cadí, que correspon a un escarpament de falla que ha orientat el curs del Segre d'est a oest i ha format un llarg congost. El nom prové del de l'antic pagus de Baridà, i actualment comprèn els termes de Montellà i Martinet, Lles, el Pont de Bar i part del de Cava (el Quer Foradat). És situat al límit septentrional de l'alzina i de l'olivera, i hi penetra la roureda amb boix. Els nuclis de població són als costers assolellats, aprofitant replans enlairats. Els principals recursos econòmics són l'explotació forestal i la ramaderia. Hi ha hagut un fort despoblament. Antic lloc de pas de la Strata Ceretana romana, el Baridà és travessat per la carretera de Lleida a Puigcerdà (sots-vegueria de Baridà). 9 CATALUNYA - HISTÒRIA
10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baridana, canal (Cava, Alt Urgell) Canal de la paret septentrional del Cadí, a la capçalera del riu de Cadí. Al capdamunt, al límit amb el terme de Josa de Cadí, hi ha el coll de la canal Baridana (2.485 m alt), que dóna pas a una altra canal, molt més suau, que davalla cap a Josa, anomenada també canal Baridana. A llevant del coll hi ha el puig de la coma Baridana, punt culminant del Cadí (2.647 m). 11 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Bàrig (Barx, Safor) Grafia antiga. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bariols, Hug de (Catalunya, s. XIII) Religiós. Torres Amat li atribueix una versió catalana del Salm LXX de la Bíblia. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barjau i Pons, Francesc (Manresa, Bages, 1852 – Barcelona, 1938) Hebraista. Estudià filosofia i lletres a Barcelona. Fou catedràtic de llengua hebrea a la universitat de Sevilla (1895-1904) i a la de Barcelona (1904-22). És autor, entre d'altres, d'un estudi sobre el rabí Yede'ya Hapenini, que presentà en el seu ingrès, l'any 1916, a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barjau i Riu, Josep Maria (Barcelona, 1928 – 1960) Escriptor. Era advocat. Fou un dels fundadors i animadors de la revista "El Ciervo". Col·laborà a d'altres publicacions. Després de la seva mort fou publicat un recull de les seves Poesies (1962). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Barletta, desafiament de (Barletta, Pulla, Itàlia, 13/set/1503) Fet d'armes esdevingut durant la guerra entre Lluís XII de França i Ferran II de Catalunya-Aragó per la possessió de la Capitanata. El combat enfrontà tretze cavallers italians contra tretze de francesos, que foren vençuts per aquells. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Barnabeu, Antoni (Alacant, 1769 – Sagunt, Camp de Morvedre, 1830) Polític. Era doctor en teologia. Fou diputat en dues ocasions. Atacà la Inquisició i publicà una obra sobre béns eclesiàstics per la qual fou perseguit. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barnadas, Carme (Barcelona, 1905 - ) Pintora. Destaca com a paisatgista i com a pintora de temes florals. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barnadas i Fàbrega, Ramon (Olot, Garrotxa, 1909 – Vic, Osona, 1981) Pintor. Deixeble d'Iu Pascual a l'Escola de Belles Arts d'Olot i, posteriorment, professor de l'escola Superior del Paisatge de la Generalitat i de l'Escola d'Arts i Oficis de Figueres (1935-36). Seguidor de la tradició de l'Escola d'Olot, la seva pintura (paisatges, figures i natures mortes) es basa en el color, sobretot en les darreres obres, mancades pràcticament de dibuix. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barnadas i Mestres, Josep Maria (Barcelona, 1867 - Alella, Maresme, 1939) Escultor i cooperativista. Autor de dos misteris del Rosari de Montserrat i d'un monument a Crist Rei, fet en ocasió de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Com a cooperativista, fou un dels fundadors dels cellers Alella Vinícola; membre del primer consell directiu de la Unió de Vinyataires de Catalunya i intervingué en els congressos de la Federació Agrícola Catalanobalear (Manacor, 1907; Tarragona, 1909; i Igualada, 1913). 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barnola i Escrivà de Romaní, Joaquim Maria de (Barcelona, 1870 – 1925) Botànic. Jesuïta. Fill d'una família de la noblesa catalana, excel·lí en l'estudi de la botànica; recorregué el territori català i en catalogà la flora; descobrí exemplars únics. Col·laborà activament en la Institució Catalana d'Història Natural i fou un dels defensors de l'Escola d'Estiu. Publicà Contribució a l'estudi de les falgueres a Catalunya (1915), Resum de botànica (1918) i Flora vascular del Principado de Andorra (1919). 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barnosell, Felip Josep (Girona ?, s. XVIII) Poeta. Autor de la Cançó nova (1791), composició de disset estrofes, que apareix al final del Parnàs català de Narcís Julià. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barnosell i Saló, Pere (Peratallada, Baix Empordà, 1891 – Barcelona, 1949) Instrumentista de tible. De 1914 a 1939 formà part de la cobla la Principal de la Bisbal, i durant anys fou considerat com el millor solista de l'instrument. Compongué diverses sardanes amb bells solos per a tible com Record, Victoriana, etc. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barnoya, Antoni (Girona, s. XVII) Fuster artístic. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barnoya, Francesc (Catalunya, s XVII – s XVIII) Militar. Era tinent quan esclatà la guerra de Successió. El 1705 es passà al camp austròfil tan bon punt es produí l'arribada dels aliats a Catalunya. En unió dels germans Desvalls, i al front de forces improvisades, ocupà a finals d'oct/1705 Tamarit de Llitera, Montsó i Fraga, tot i que les tropes borbòniques hi feren dura oposició. El 1708 fou nomenat tinent coronel del regiment de cavalleria de Clariana, constituït aleshores. Tot seguit féu la campanya per reduir Sardenya a l'obediència de Carles d'Àustria. Lluità després al Principat. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barnoya, Josep (Girona, s XVIII – s XIX) Escultor. Fill de l'homònim. Fou deixeble de Lluís Bonifàs i Massó, a Valls. Tornà a Girona posteriorment. Entre les seves obres figura el reliquiari de Santa Cristina, a Lloret de Mar. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baro (Soriguera, Pallars Sobirà) Llogaret (640 m alt) (o les Cases de Baro) de l'antic mun. d’Estac, a la dreta de la Noguera Pallaresa, vora la carretera de Balaguer a la Vall d'Aran, al nord de l'estret d'Arboló. L'església depenia de la parròquia d'Arcalís. 32 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Baró (Perpinyà, s. XIV – s. XV) Família d'artistes. Els més coneguts són Joan i Pere. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Baró, Bartomeu (País Valencià, s. XV - València ?, s. XV) Pintor. Anteriorment conegut com a mestre Bartomeu. Documentat a València del 1468 al 1479. L'única obra que se'n conserva amb certitud és la taula de La mare de Déu i l'infant amb donants (v 1470, Museu de Bilbao), malmesa i posteriorment restaurada, on sintetitza els corrents de la pintura flamenca i italiana. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baró, Benet (Catalunya ?, s. XVI – Tarragona, s. XVII) Escultor. El 1615, per mort d'Agustí Benasser, continuà l'ornamentació escultòrica iniciada per aquell al sepulcre de l'arquebisbe Terés, a la seu tarragonina. També és autor del Sant Crist de la Sang, a la mateixa catedral (1617). 35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Baró, Domènec (Dorres, Alta Cerdanya, 1788 – 1865) Poeta, prevere i professor. Dirigí el col·legi de Prada (d'ençà del 1815) i el de Ceret (d'ençà del 1829). És considerat el precursor de la renaixença literària de la Catalunya del Nord per la seva obra Nova col·lecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques (Avinyó, 1841), escrit en una llengua relativament neta de gal·licismes. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Baró, Joan (Perpinyà, s. XIV - s. XV) Artista. Fill de Pere el Vell. Treballà en la decoració de fustes i vidrieres del palau de Perpinyà. 38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Baró, Joan (Perpinyà, s. XV – 1458) Artista. Fill segon de Pere. Es dedicà a la pintura de vidirieres. Pintà les vidrieres de la capella del Palau Reial de Perpinyà (1402) i les de la seu d'Elna (1448). 39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Baró, mas del (Bétera, Camp de Túria) Altre nom del mas d'en Conill. 40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Baró, Pere (Perpinyà, s. XIV – 1400) Artista. Fill de Pere el Vell. Autor del retaule de Santa Maria de la Mar. 41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Baró, Pere (dit el Vell) (Perpinyà, s. XIV – 1399) Pintor i escultor. Seguidor dels Serra. Pintà per a les esglésies de Santa Eugènia d'Ortafà (1371), per a la Procuradoria reial de Perpinyà (1379), per a l'església de Sant Esteve de Salses (1383) i per a la de Sant Cebrià (1388). Fou pare de Pere i Joan. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baró, Ramon (Lleida, s XV – 1464) Ciutadà. Posseïa un obrador per a la fabricació de sabates. Era paer en cap de la ciutat durant el setge de 1464, en què Lleida fou bloquejada, atacada i finalment ocupada per l'exèrcit de Joan II. Mostrà gran coratge i decisió a la defensa de la plaça, i participà personalment en accions de guerra. Fou malferit en una sortida de la guarnició, i morí de les resultes. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baró i Blanxart, Josep (Canet de Mar, Maresme, 1798 - l'Havana, Cuba, 1878) Navilier, industrial i propietari. Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península i fou propietari de diversos ingenios sucrers. Construí a Canet de Mar l'ermita de la Misericòrdia. Fou regidor de Matanzas (1845) i comanador de l'orde de Carles III (1861). El 1875 li foren concedits els títols de marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de Mar. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baró i Escalante, Carles Maria (Barcelona, 1894 - Catalunya, s. XX) Pintor. Ha destacat com a escenògraf i aquarel·lista. Ha obtingut diversos premis de mèrit. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baró i Güell, Josep (Cervià de Ter, Gironès, 1891 – Girona, 1980) Músic. Professor de coble i mestre director. Instrumentista de tenora, debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius. Després figurà en agrupacions simfòniques; a l'Orquestra Pau Casals tocà la tenora solista. Fundà i dirigí l'orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d'aquella ciutat, creà el Museu de la Sardana de Girona. Compongué diverses sardanes. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baró i Sanz, Emília (Barcelona, 1882 – 1964) Actriu. S'inicià molt jove en les sessions del Teatre Íntim d'Adrià Gual i després va formar part de la companyia d'Enric Borràs. Va destacar com a primera actriu de l'escena catalana durant una llarga i fructífera carrera. De les seves nombroses creacions destaquen la Maria de La santa espina d'Àngel Guimerà, el 1907, la Nausica de l'obra del mateix nom de Joan Maragall, el 1912, i la Tomasseta de L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol, el 1916. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Barona, la (la Vall d'Alba, Plana Alta) Llogaret, situat a l'esquerra de la rambla de la Viuda. És travessat per la carretera de la Pobla Tornesa a Albocàsser. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baronia, la (Puigcerdà, Baixa Cerdanya) Raval, situat al sud-oest de la vila. Havia pertangut al monestir de Cuixà. 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Baronia, la (Planes de la Baronia, Comtat) Altre nom de la vall de Planes. 52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Baronia, la (Conflent) Petita zona, al voltant de Jóc, que ha rebut el nom de l'antiga baronia de Jóc. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baronia de Lavansa, la (Vilanova de Meià, Noguera) Antic terme municipal, situat a la conca de Meià i drenat pels rius Boix i Seguers. Comprenia els pobles de Lluçars, que n'era el centre administratiu, Gàrzola, Tòrrec, Boada i Argentera. Donà nom al municipi una antiga jurisdicció senyorial que tenia com a centre la casa de la Vansa. Fou agregat abans del 1930 al municipi. 54 CATALUNYA - HISTÒRIA Baronia de Montbui, la (Vallès Oriental) Antic municipi, creat a l'inici del s. XIX sobre el territori de la baronia de Montbui (de la qual ja havia estat separada el 1799-1800 la vila de Sant Feliu de Codines). Era format pels pobles de l'Ametlla del Vallès, Bigues, Sant Mateu de Montbui, Lliçà de Munt, Palaudàries, Riells del Fai, Sant Bartomeu de Mont-ras, Santa Eulàlia de Ronçana i Sant Cristòfol de Pallars. Fou dissolt vers el 1846. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA - MUNICIPI
57 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Baronies, les (Ribera Alta) Altre nom de la baronia d'Alberic. Comprenia la vila d'Alberic i els pobles d'Alàsquer, Alcosser i Gavarda. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barqueres, les (Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental) Veïnat. 59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Barqueres, ses (Sant Lluís, Menorca) Caseriu, a l'antiga companyia de Biniparrell, emplaçat a 800 m al nord-oest del poble, vora el camí de Llucmaçanes. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barquet i Olivella, Nicolau (les Cabanyes, Alt Penedès, s. XIX - Catalunya, s. XIX) Escriptor. Ha publicat en castellà diverses obres de divulgació sobre temes històrics i musicals. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barra, punta de la (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) Cap de la costa del massís de Montgrí. Límit oriental del port de l'Estartit, davant les illes Medes. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barra de Ferro, la (Santa Maria de Corcó, Osona) Engorjat de la riera de les Gorgues, situat entre dues cingleres d'un centenar de metres. Damunt la paret meridional hi ha l'església de Sant Bartomeu Sesgorgues. A la paret septentrional es precipita l'aigua de la riera de la Bertrana des d'una altura de 80 m. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barra i Ramoneda, Aureli (Barcelona, 1899 – 1920) Pintor. Destacà com a paisatgista. 104 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA barraca (País Valencià) Un dels símbols tradicionals de l'horta. És una habitació de terra, de planta quadrangular i coberta de canyes i palla, pròpia del minifundi de l'horta. Se'n troba la més gran concentració a l'interior d'una àrea encerclada entre el Grau de Castelló al nord i Daimús, prop de Gandia, al sud. Generalment, la barraca valenciana constitueix un tipus d'habitacle format per dues barraques contigües, la més gran de les quals serveix d'habitació i dormitori, i la més petita d'estable i cuina, tot i que sol tenir una altra cuina a l'aire lliure, la més comunament usada. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barraca, coll de la (Font-rubí, Alt Penedès) Veure> el Coll de la Barraca. 66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Barraca d'Aigüesvives, la (Alzira / Carcaixent, Ribera Alta) Llogaret, situat a la vall d'Aigüesvives, al peu de la serra de les Agulles, al límit dels dos termes. Hi passa la carretera d'Alzira a Tavernes de Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant. Fou fundat el 1784 pels augustinians del vei convent d'Aigüesvives (la carta de poblament és del 1796), els quals li donaren el nom de Santa Maria d'Aigüesvives. L'església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent. 67 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
68 CATALUNYA - CULTURA Barraceta, els (Catalunya, 1920 ? – 1940) Atracció de circ, formada pel pallasso Isidor Barraceta, nascut a Falçà (Gironès), i els seus oncles Tomàs i Manuel. Assoliren anomenada mundial els anys vint i trenta amb un número còmic i musical. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Barrachina i Sabater, Pere (Cinctorres, Ports, s. XVIII - País Valencià, s. XVIII) Metge. Estudià medicina a la Universitat de València i rebé el grau de doctor el 1765. Fou catedràtic de prima i escriví una història dels comentaris d'Hipòcrates fins a Andreu Piquer i uns Discursos sobre els escrits químics més insignes a Alemanya, França i Anglaterra (1772). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barradas, Rafael (Montevideo, Uruguai, 1890 – 1919) Pintor. Residí a Barcelona, on creà el moviment que anomenà vibracionisme sota la influència del cubisme i el futurisme. Amic de Torres García, col·laborà en revistes catalanes com "Un enemic del poble". 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Barraix (Estivella, Camp de Morvedre) Centre turístic, format per nombrosos xalets d'estiueig i un hostal, a la serra de la Calderona, al vessant septentrional del Garbí, al límit amb el terme de Serra de Portaceli (Camp de Túria), al voltant de la font de Barraix, d'aigües minero-medicinals. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barral, Sunifred (Catalunya ?, s. X – s. XI) Noble. Destacà a la cort de Ramon Borrell de Barcelona. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barral i Altet, Xavier (Barcelona, 1947 - ) Historiador de l'art. Professor de la Sorbona i de la universitat de Rennes. Entre les seves obres sobresurten les dedicades als mosaics -Els mosaics de paviment medievals a França (1978), Les mosaiques romaines et médiévales de la région Laietana (1978), Els mosaics de paviments medievals a Catalunya (1979)- i a l'arquitectura i la pintura -La catedral romànica de Vic (1979), L'art preromànic a Catalunya (1981), Tresors artístics catalans (1995)-. Codirector dels "Quaderns d'estudis medievals". 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Barral i Pastor, Joan (Pego, Marina Alta, 1871 – València, 1954) Advocat i polític. Milità a les files republicanes, aconseguí d'ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d'Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud "autonomista" respecte al partit radical lerrouxista. Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València (1914). Fou també president del consell d'administració de la companyia Transmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d'Agricultors Arrossers. 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Barranc, el (Xixona, Alacantí) Districte rural, vora la rambla de la Torre, entre els districtes d'Almarx, Segorb i Feliu. 77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Barranc Blanc, cova del (Ròtova, Safor) Cova amb jaciments prehistòrics del paleolític superior, on es succeeixen estrats corresponents als períodes gravetià (de primer encara amb tradició mosteriana, i després, ja sense), solutrià i epigravetià, amb possibles influències magdalenianes. Els materials, encara no publicats detalladament, són conservats al Museu de Prehistòria de València. 78 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Barrancs, vall de (Benasc, Alta Ribagorça) Vall, entre la Maladeta i la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Barravés i de la Vall d'Aran, drenada pel riu de Barrancs, format per les aigües de fusió de la gelera de Barrancs (a la cara nord-est del pic d'Aneto) i de la d'Aneto; aquest riu, després de formar l'estany de Barrancs (2.380 m alt), es precipita la forat dels Aigualluts. Entre la vall de Barrancs i la valleta de l'Escaleta hi ha el pic de Barrancs (2.892 m alt). 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barraquer (Barcelona, s. XIX - s. XX) Família de metges, iniciada per Josep Antoni Barraquer i Roviralta. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barraquer, Carles (Girona, 1833 – Madrid, 1902) General d'enginyers. Des 1863 al 1865 prengué part activa en les lluites a Cuba, i lluità en la Tercera Guerra Carlina el 1873-75. El 1895 dirigí la ràpida fortificació de l'Havana. Tornà a la península el 1897 i als seus darrers anys dirigí a Madrid l'Instituto Geográfico y Estadístico. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barraquer, Joaquim (Sant Feliu de Guíxols, Baix Emporda, 1835 – 1906) Militar i geodesista. Col·laborà en l'aixecament de la xarxa geodèsica d'Espanya i del mapa topogràfic corresponent. Escriví diversos tractats tècnics i fou membre de l'Associació Geodèsica Internacional. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barraquer i Barraquer, Ignasi (Barcelona, 1884 – 1965) Oftalmòleg. Fill de Josep Antoni i personalitat indiscutible en la seva especialitat. Professor d'oftalmologia a la Facultat de Medicina i a l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, centres en els quals va continuar l'obra del seu pare. Autor de nombrosos treballs i innovador de diverses tècniques, el seu procediment d'operar les cataractes (facoèrisi), amb l'ús de ventoses en comptes de pinces, ha estat conegut i acceptat mundialment. Va construir la clínica Barraquer (1939-40) i va fundar (1947) l'Institut Barraquer, dedicat a l'estudi, l'ensenyament i la investigació oftalmològica. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barraquer i Bordas, Lluís (Barcelona, 1923 - ) Metge. Fill de Lluís Barraquer i Ferré. És llicencià el 1947 a Barcelona. Director de neurologia de l'hospital de Sant Pau i professor de la Universitat de Barcelona i de la de Navarra. És autor d'un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat: el sistema piramidal (1952), el sistema límbic (1955), el to muscular (1957), la fisiopatologia de l'espasticitat (1972) i de la patologia vascular cerebral (1972) entre molts altres. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barraquer i de Llauder, Joaquim (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1795 – Barcelona, 1870) Enginyer militar, mariscal de camp i general el 1870. Publicà algunes obres de física i de matemàtiques, el més important de les quals és Demostración elemental de la fórmula barométrica y explicación de su uso para medir alturas (1847), publicat al Memorial de Ingenieros. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barraquer i de Puig, Joaquim (Girona, 1845 - 1909) Enginyer militar, Participà a les campanyes contra els carlins. El 1884 fou traslladat a les Filipines, on intervingué a la realització d'importants obres públiques. En tornà l'any 1892. Ascendí a general. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barraquer i Ferré, Lluís (Barcelona, 1887 – 1959) Neuròleg. Continuà els treballs del seu pare, Lluís Barraquer i Roviralta, a l'escola de neurologia de l'hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Entre les seves obres cal esmentar: Tratado de enfermedades nerviosas, Neurología clínica i Fisiopatología de los lóbulos frontales. Fou un dels fundadors de la Sociedad Española de Neurología. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barraquer i Moner, Joaquim (Barcelona, 1927 - ) Oftalmòleg. Fill d'Ignasi Barraquer. Catedràtic de cirurgia ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona, director executiu de l'Institut Universitari Barraquer, director de la Clínica Barraquer i fundador del primer Banc d'Ulls d'Espanya i d'Europa continental (1962). El 1958 va descobrir una tècnica d'extracció de la cataracta que va revolucionar la cirurgia del moment (zonulòlisi enzimàtica). Les seves constants aportacions científiques en el camp del transplantament de còrnia, així com en l'implant de lents intraoculars, són reconegudes internacionalment. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barraquer i Moner, Josep-Ignasi (Barcelona, 1916 - Bogotà, Colòmbia, 1998) Oftalmòleg. Fill d'Ignasi Barraquer. Va fundar l'Institut Barraquer de Bogotà, l'any 1968; les seves investigacions el van dur a trobar una nova tècnica per modificar la corvatura de la còrnia a fi de corregir la miopia. Se'l considera el promotor cirurgià de la miopia per a baixes i mitges diòptries. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barraquer i Roviralta, Josep Antoni (Barcelona, 1852 – 1924) Metge. A vint anys fou un dels fundadors d'"El Laboratori", que al cap de sis anys es fusionà amb l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. El 1879 fundà el servei d'oftalmologia de l'hospital de Sant Pau, que va dirigir fins al 1910. Catedràtic d'oftalmologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, publicà nombrosos treballs sobre histologia normal i patològica, i concretament sobre histopatologia ocular. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barraquer i Roviralta, Josep Oriol (Barcelona, 1848 – 1924) Militar. Participà en les campanyes de Catalunya de la tercera guerra carlina, en la primera guerra cubana i en la de Filipines. Fou capità general de Catalunya (1917-18). 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barraquer i Roviralta, Lluís (Barcelona, 1855 - Sant Climent de Llobregat, Baix Llobregat, 1928) Metge neuròleg. De família de metges, va cursar la carrera de medicina a Barcelona. Fou un dels fundadors de la moderna escola de neurologia de l'hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Va descriure, per primera vegada, la hipodistròfia cefalotoràcica progressiva (malaltia de Barraquer-Simons), el reflex de prensió plantar, etc. Per les seves recerques en el camp de la neurologia és considerat un dels capdavanters en l'avenç d'aquesta branca mèdica al nostre país. 95 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
96 CATALUNYA - GEOGRAFIA
97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Barraquet, el (Carcaixent, Ribera Alta) Veure> el Barranquet. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barraqueta, la (Perafort, Tarragonès) Enclavament, situat a la dreta del riu Glorieta, entre els termes de Vilalloga del Camp i del Rourell i del Milà (Alt Camp). 99 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Barrat, mall (Benasc, Ribagorça) Cim (2.979 m alt) de la zona axial dels Pirineus, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Lis (Comenge), a l'est del pic del Bom. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barrau i Buñol, Laureà (Barcelona, 1864 - Santa Eulàlia del Riu, Eivissa, 1957) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Deixeble d'A. Caba, amplià estudis a París amb Geróme. Inicialment cultivà la pintura d'història (Rendició de Girona, 1887). Més tard, s'interessà pel paisatge de la Costa Brava i d'Eivissa, que va pintar amb gran luminisme, semblant al de Sorolla. Va publicar Pour comprendre les musiques d'aujour d'hui (1969). El 1963 fou inaugurat un petit museu que porta el seu nom a Santa Eulàlia del Riu, en record de les llargues estades que féu a l'illa. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barrau i Cortès, Jacint (Reus, Baix Camp, 1810 – Barcelona, 1884) Mecànic. El 1858 inventà un teler que podia teixir dues peces de vellut de seda l'una damunt de l'altra. Provà l'invent a la seva fàbrica de Gràcia, però no l'explotà perquè es vengué la patent a la firma anglesa "Lister & Co" de Bradford. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
Anar
a: [ Bare ] [
Barn ] [ Baro ]
[ Baron ] [ Barrad ]
[ Barraquer i C ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Barnils, Sergi
(Bata, Guinea Equatorial, 1954 - ) Pintor. Estudià dret a la 
Barnils
i Folguera, Ramon (
Barnils
i Giol, Pere
Barral
i Agesta, Carles
Barraques
Barravés,
vall de