|
|
|
Anar a: [ Girb ] [ Girona ] [ Girona, S ] [ Gironella, l ] [ Gis ] [ Gisp ] Una de les majors satisfaccions que es poden experimentar és la de robar temps al temps. (Jaume Codina i Vilà) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girbal, Antoni (Girona, 1850 – 1917) Pintor 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girbal i Barceló, Narcís (Palafrugell, Baix Empordà, 1759 – Girona, 1828) Missioner 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girbal i Jaume, Eduard (Girona, 1881 – Barcelona, 1947) Escriptor 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girbal i Nadal, Enric Claudi (Girona, 1839 – 1896) Escriptor i historiador. Fundà i dirigí diversos periòdics locals ("La Espingarda", 1861; "El Eco de Gerona", 1864; "La Crónica de Gerona", 1864; "La Revista de Gerona", 1876). Fou conservador del Museu d'Antiguitats de Girona i cronista de la ciutat; participà en la creació de l'Associació Literària de Girona, que presidí (1875). És autor d'Escritores gerundenses (1867), Memorias literarias de Gerona (1873), El sitio de Gerona (1881), Obispos de Gerona (1889), Epistolario del cardenal gerundense fray Benito de Sala y de Caramany (1889), etc, i també de Tossa, noticias históricas... (1883). Com a poeta, concorregué assíduament als jocs florals de Barcelona (dels quals fou mantenidor el 1876), amb el pseudònim de Lo Trobador de l'Onyar publicà un volum de Poesies catalanes (1862-67) i Follies (1868). 5 CATALUNYA - HISTÒRIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girbau i Badó, Joan (Barcelona, 1942 - ) Matemàtic 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girbau i Balrà, Gaietà (Manresa, Bages, 1828 – 1890) Religós del Cor de Maria 8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Girbeta (Viacamp, Baixa Ribagorça) Poble 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gireta, coma (Gil, Pallars Sobirà / Salardú, Vall d'Aran) Coma, entre els dos municipis 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girgós, Benet ( ? , s. XVI) Traductor 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giribets, Jeroni (Torà de Riubregós, Segarra, s. XVII - 1744) Eclesiàstic. Publicà panegírics religiosos i deixà inèdits una Descripció de la muntanya de Montserrat i de son santuari, en vers. 12 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giró, Jordi ( ? , 1923 - ) Compositor i pianista 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giró i Aranols, Andreu (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1812 – Barcelona, 1884) Enginyer. Pertanyia a doctes corporacions i escriví obres pedagògiques de geometria i dibuix lineal. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giró i Brouil, Fidel (Barcelona, 1849 – 1926) Impressor 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giró i Ribé, Manuel (Lleida, 1848 – Barcelona, 1916) Músic. A partir del 1873 visqué a París, on estrena una Salve Regina, una Sinfonía Mozárabe i Fiesta andaluza (1883), ballet estrenat a l'Òpera de la capital francesa. El 1885 estrenà, al Liceu de Barcelona, Il rinnegato Alonso Garcia. Escriví nou òperes més, obres simfòniques de cambra i vocals. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giró i Roma, Josep (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1900) Catedràtic. És autor d'escrits didàctics i de treballs de física. 18 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Giron, Maria (Castella, s. XIII - ? , s. XIII) Dama 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
117 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Girón y de las Casas, Pedro Agustín (Sant Sebastià, País Basc, 1778 - Madrid, 1842) Militar. Inicià la carrera militar a Catalunya, durant la Guerra Gran. 20 CATALUNYA - MUNICIPI Girona (Gironès) Municipi i capital comarcal: 38,4 km2, 75 m alt, 72.682 h (1999) 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona (Tàrrega, Urgell, s. XIX - ) Família de banquers 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona, Antoni (Girona, s. XIII – 1330) Prelat 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona, 'Azriel de (Girona, s. XII - v 1238) Cabalista 24 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, bisbat de (Catalunya) Demarcació eclesiàstica 26 CATALUNYA - ART Girona, catedral de (Girona, Gironès) Temple principal de la ciutat, construït el s. V 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, comtat de (Girona, Gironès) Territori centrat a la ciutat 29 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, corregiment de (Catalunya, 1716 – s. XIX) Demarcació 30 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, corregiment de (Catalunya, 6/mar/1810 – 1812) Demarcació administrativa, creada pel decret del governador general francès Augereau. El seu corregidor era ajudat pels sots-corregidors de Girona, Figueres i Olot. Comprenia el territori que aproximadament tingué la província el 1833 (excepte la vall de Ribes, la Baixa Cerdanya i la part d'Osona a l'esquerra del Ter, que en romangueren excloses). Perdurà fins a l'annexió de Catalunya a l'imperi francès. 31 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, ducat de (Catalunya) Títol senyorial creat per Pere III el 1351 al fill-hereu de la monarquia catalano-aragonesa. El primer fou l'infant Joan (futur rei Joan I) 32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Girona, el (Marina Alta) Riu (28 km) de la comarca 33 CATALUNYA - CULTURA Girona, escola cabalística de (Girona, principi s. XIII – fi s. XIV) Grup de cabalistes jueus 34 CATALUNYA - HISTÒRIA
35 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, prefectura de (Catalunya) Nom donat al departament del Ter, segons la divisió administrativa d'Espanya projectada per Juan Antonio Llorente, en ésser acceptada aquesta per Josep I el 1810. 36 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, principat de (Catalunya) Títol del fill hereu del rei a la corona catalano-aragonesa (1416 – s. XVIII). Fou erigit a favor del primogènit Alfons (després Alfons IV) i portat per tots els hereus fins a l'adveniment de la dinastia de Borbó. 37 CATALUNYA - POLÍTICA Girona, província de (Catalunya) Demarcació: 5.886 km2, 520.401 hab, 222 municipis, capital: Girona. El relleu i el paisatge participen de la majoria de les grans unitats estructurals de Catalunya: els Pirineus al nord; la Serralada Transversal a l'oest, les serralades costaneres al sud i al sud-oest; i la depressió de l'Empordà a l'est. Al nord els massissos pirinencs baixen d'oest a est, des dels quasi 2.000 m del Puigmal a uns 1.000 m a les muntanyes més pròximes al litoral. Paralel·lament a la serralada pirinenca central, s'introdueixen per la zona occidental les alineacions pre-pirinenques que deixen pas, després de la vall del Ter, al subpirineu, amb relleus com el Puigsacalm; aquests s'interrompen a l'oest d'Olot, amb una zona volcànica i les serres transversals, entre l'Empordà i la Plana de Vic. Al sud-oest, l'extrem septentrional de la serralada Pre-litoral és l'anomenat massís de les Guilleries, mentre que el de les Gavarres és, a la vora de la costa, el contrafort de la serralada Litoral. El clima dels Pirineus permet el conreu de prats artificials, plantes farratgeres, blat de moro i cereals d'hivern (la Selva). El bestiar boví proveeix les indústries làcties i càrniques de Camprodon, Llívia, Olot i Puigcerdà. Al Pirineu costaner hi ha vinya i olivera; ametller, vinya i olivera a la plana de l'Empordà; conreus hortícoles i fruiters i de farratges en els regadius del Ter, el Fluvià i la Muga. La indústria (36% de la població activa) és molt diversificada: en sobresurt el tradicional sector tèxtil, sobretot en les fibres artificials i en la indústria cotonera, en la qual la província de Girona és la segona de l'Estat per producció. Altres indústries són: químiques, maquinària agrícola, eines, indústries del suro, indústries mecàniques i elèctriques i del moble. El 55% de la població activa restant es dedica als serveis, on té un important paper el turisme, tant costaner (Costa Brava) com pirinenc (la Cerdanya). 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, setges de (Girona, Gironès, 1808 - 1809) Tres setges que patí la ciutat durant la guerra del Francès, degut a la seva importància estratègica. Es convertí en el centre d'organització de l'exèrcit de Catalunya, en funcionar-hi la Junta General del Principat. El 20/jun/1808 fou encerclada per 5.000 homes del general Duhesme. Defensaren la ciutat els 300 soldats del regiment Ultònia i la població civil, que assoliren de defensar la població i l'endemà els francesos es retiraren cap a Barcelona. El 22/jul/1808, Duhesme, amb 11.000 homes, inicià un segon setge, que hagué d'aixecar el 16/ago per la destrucció de l'armament francès per part dels gironins, auxiliats per les tropes del general Milans i els sometents de l'Empordà. El mai/1809, Saint-Cyr inicià el definitiu tercer setge amb 22.000 homes i Girona capitulà el 10/des, havent perdut en la lluita la meitat de la població. 40 CATALUNYA - CULTURA Girona, Universitat de Veure> Universitat de Girona. 41 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, vegueria de (Catalunya, fi del s. XII - ? ) Antiga demarcació 42 CATALUNYA - HISTÒRIA Girona, vescomtat de (Catalunya) Jurisdicció, documentada el 840 pel vescomte Guifré. 43 CATALUNYA - ESPORT Girona Club de Futbol (Girona, 1930 - ) Entitat esportiva 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Girona - Costa Brava, aeroport de (Vilobí d'Onyar, Selva) Aeroport, inaugurat a l'abr/1967. Situat 10 km al sud de Girona. Asserveix les comunicacions aèries amb Girona i els vols turístics a la Costa Brava i àdhuc al Maresme. Col·laboraren en el seu finançament la diputació de Girona, el sindicat d'hosteleria i un grup de municipis. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Agrafel, Casimir ( ? , s. XIX – 1909) Banquer 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Agrafel, Ignasi (Barcelona, s XIX - 1889) Banquer. Fill d'Ignasi Girona i Targa i germà de Manuel, Jaume i Casimir, juntament amb els quals crearen nombroses empreses i la construcció del canal d'Urgell. Fou pare d'Ignasi Girona i Vilanova. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Agrafel, Manuel (Tàrrega, Urgell, 1818 – Barcelona, 1905) Banquer. Creador de diversos bancs, el de Barcelona i l'Hispano Colonial, entre altres, participà en diferents empreses cívico-financeres; fou alcalde de Barcelona (1876), diputat conservador i senador, i refusà el ministeri de Finances i el marquesat que Cánovas del Castillo li oferí. Entre altres obres de mecenatge, sufragà íntegrament la construcció de la façana de la catedral de Barcelona. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Benet, Maria (Barcelona, 1923 - ) Pintora 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Casagran, Josep (Barcelona, 1921 - ) Escriptor. Llicenciat en dret. Element directiu del Centre Excursionista de Catalunya. Ha col·laborat a l'Enciclopèdia de l'Excursionisme. És autor de manuals d'excursionisme i càmping i del llibre L'alta Garrotxa, premi Maspons i Camarasa 1960, amb edicions de 1961 i 1969. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Llagostera, Daniel (Barcelona, 1860 – 1938) Historiador, metge i polític 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Girona i Rubio, Manuel (Sagunt, Camp de Morvedre, 1939 - ) Economista i periodista 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Targa, Ignasi (Barcelona, s XIX - 1867) Banquer. Primer membre destacat de la família. Creà una petita casa de banca a Barcelona i comprà l'extensa propietat actualment coneguda com a castell del Remei (Santa Oliva). Foren fills seus Manuel, Jaume, Ignasi i Casimir Girona i Agrafel. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Trius, Pere Joan (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1877 – Barcelona, 1952) Publicista 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girona i Vilanova, Ignasi (Barcelona, s. XIX – 1923) Enginyer. Fill de Ignasi Girona i Agrafel. Estudià a l'Escola Industrial de Barcelona i s'especialitzà en agronomia a París. Fou membre destacat de diverses societats agrícoles. President de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1902-07 i 1915-17). Publicà diversos articles d'economia, sobretot al "Calendari del Pagès". Milità a la Lliga Regionalista i fou diputat a Corts l'any 1905. Representà el districte de Granollers per la Solidaritat Catalana, i el 1909 fou senador per la província de Lleida. Enllestí un projecte de banc agrari català i un pla general de ferrocarrils secundaris a Catalunya. 54 CATALUNYA - MUNICIPI
55 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gironella (Malpàs, Alta Ribagorça) Masia i antic poble 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gironella, Adolf de (Barcelona, 1823 – 1864) Cantant 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gironella, Guillem Ramon de (Catalunya, s. XIII) Trobador 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gironella, Ignasi (Barcelona, s. XIX) Compositor 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gironella, la (Balaguer, Noguera) Castell 61 CATALUNYA - HISTÒRIA Gironella, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit el 1702 a Josep d'Agulló-Pinós i de Pinós 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gironella, Simó de ( ? , s. XIII) Cavaller 63 CATALUNYA - HISTÒRIA Gironella, torre (Girona, Gironès) Antiga fortificació de la ciutat (o castell de Gironella), situada al vèrtex oriental, i punt culminant de la Força Vella, a la dreta del palau del bisbe. Esmentada ja el 1190, era la més important i més alta de les torres gironines; s'esfondrà el 1404, i fou refeta a partir del 1411; en la guerra contra Joan II (s XV) sofrí nous danys, i tornà a ésser fortificada, per Joana Enríquez, el 1467. Fou feta volar per ordre de Napoleó el 1814, en retirar-se els francesos de la ciutat; en resten les ruïnes. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gironella i Aiguals, Antoni de (Barcelona, 1789 – París, França, 1855) Escriptor i polític 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - COMARCA Gironès, el (Catalunya) Comarca: 575,6 km2, 133.468 hab (1999), capital: Girona 67 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gironès, El (Girona, 13/feb/1916 - 6/des/1924) Periòdic en català, amb una periodicitat primerament setmanal (fins al 1922) i després bisetmanal i trisetmanal. Òrgan de la Lliga Regionalista, inclogué articles d'art, ciència i literatura. Hi col·laboraren A. Riera i Pau i J. Camps i Arboix. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gironès i Casas, Joan (Vic, Osona, 1883 - ? , s XX) Autor teatral i escultor. Estrenà peces com Pel bon camí (1915), Dank al esperanto (1916), etc. Com a escultor participà en algunes exposicions de primavera de Barcelona. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gironès i Gispert, Ferran (Barcelona, 1925 - ) Escriptor 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Girul (Meranges, Baixa Cerdanya) Llogaret, a la capçalera de la vall Tova. L'església és esmentada el 839. Formà part del patrimoni dels vescomtes de Cerdanya i, des del 1134, dels de Castellbó. Ramon de Castellbó concedí al lloc, el 1184, una carta de franqueses. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girvés, Francesc (Catalunya, s. VII) Eclesiàstic. Fou canonge del capìtol de Lleida. És autor d'un estudi episcopològic de la seva diòcesi. 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gisbert (Xera, Plana d'Utiel) Barri de la població, a 1 km del nucli urbà. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert, Berenguer ( ? , s. XV) Metge 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert, Enric (Oriola, Baix Segura, s. XIX – Sevilla, Andalusia, 1898) Escriptor i advocat 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert, Esteve (València, s. XVII – Terol, Aragó, 1716) Religiós trinitari 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert, Gregori (Alcoi, Alcoià, 1779 – Madrid, 1837) Prelat. Fou canonge de Sant Isidre i bisbe electe de Girona. Publicà algunes obres religioses. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert, Jaume (País Valencià, s XIV – s XV) Cal·lígraf. En unió de l'il·luminador Domènec Crespí realitzà el bell còdex del Llibre del Consolat de Mar, de València (1407). 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert, Llorenç (Bèlgida, Vall d'Albaida, s. XVII - País Valencià, s. XVII) Frare dominicà. Professà el 1662. Fou prior dels convents de Llutxent, Alacant i València, i provincial d'Aragó. El 1690 publicà una biografia de santa Caterina de Siena. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gisbert, Miquel Joan (Tortosa, Baix Ebre, 1544 - Benifassà, Baix Maestrat, 1604) Prelat. Des del 1586 fou abat del monestir de Benifassà, del qual escriví uns Annals. Traduí al castellà la regla de sant Benet. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert Ballesteros, Ernesto (Oriola, Baix Segura, 1842 – Sevilla, Andalusia, 1898) Advocat i escriptor. Fou president de l'audiència territorial de Granada. Amb dades aplegades pel seu pare, Agustín Gisbert Columbo, escriví una extensa Historia de Orihuela (1901). Fou autor d'estudis sobre dret. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert i Calabuig, Joan Antoni (València, 1922 - ) Metge 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert i Colombo, Agustí Maria (Oriola, Baix Segura, 1815 – 1885) Escriptor 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gisbert i Ortiga, Joan (Barcelona, 1942 - ) Tennista 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gisbert i Pérez, Antoni (Alcoi, Alcoià, 1834 – París, França, 1901) Pintor. Estudià a Madrid, on fou deixeble de F. Madrazo a l'Academia de San Fernando. El 1855 anà pensionat a Roma. Pintà nombroses composicions de tema històric amb exaltació de l'esperit liberal: L'execució dels comuners de Castella (1860), El rei Amadeu davant el cadàver del general Prim. També féu els retrats de les figures més destacades del progressisme polític (Salustiano de Olózaga) i fou pintor de cambra d'Amadeu I. Del 1869 al 1874 dirigí el Museu del Prado, però després s'instal·là a París, on pintà L'afusellament de Torrijos i dels seus companys (1888), considerada la seva millor obra. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gisbert i Vicente, Frederic (Barcelona, 1932 - ) Ceramista 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Giscafré, Pere ( ? , s. XVI – s. XVII) Escriptor 90 CATALUNYA - MUNICIPI Gisclareny (Berguedà) Municipi: 1.339 m alt, 36,75 km2, 30 hab (1999) 91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gispert, Antoni de (Rosselló, s. XVIII - ? , v 1790) Magistrat 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gispert, Manuel (Barcelona, s XIX) Ciutadà. A la seva generositat es deu en gran part la construcció del Gran Teatre del Liceu (1847). 93 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gispert i Boix, Onofre ( ? , s. XVIII – Perpinyà, 1757) Magistrat 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gispert i Català, Núria de (Barcelona, 1949 - ) Advocada i política. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona (1971), des del 1986 és membre de Unió Democràtica de Catalunya, on ha ocupat diferents càrrecs en els comitès executius locals i comarcals, i des del mes de gen/2001 n'és presidenta. La seva activitat dins l'executiu de la Generalitat s'inicià el 1984. Des d'aquest any fins al 1995 fou secretària general dels departaments de justícia i de governació, i vicepresidenta del comitè director per a l'organització de l'administració de la Generalitat. L'any 1995 fou nomenada consellera de justícia, del 2001 al 2004 fou consellera de governació i relacions institucionals i a des del 2010 presidenta del Parlament de Catalunya. 95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gispert i Sandoval, Baltasar (Barcelona, 1900 - les Escaldes, Andorra, 1960) Escriptor 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gispert i Serra, Frederic Maria (Barcelona, 1877 - Girona ?, s. XX) Escriptor i advocat. Dirigí la revista "Lo Geronès" de Girona. Col·laborà a d'altres publicacions. Traduí moltes obres del francès, l'anglès i l'alemany. 98 CATALUNYA - HISTÒRIA Gisperta (Castelldans, Garrigues) Despoblat i antic terme 99 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gistau, vall de (Franja de Ponent) Vall del Pirineu central 100 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gitard, Guillem (Rosselló ?, s. XIV) Mestre d'obres 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gitarriu (Sales de Llierca, Garrotxa) Poble 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Givanel i Mas, Joan (Barcelona, 1868 – 1946) Erudit. Especialista en premsa catalana i en el Quixot, sobre el qual publicà una important edició crítica (1907). També publicà Bibliografia Catalana-Premsa (1931-37). 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA
104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gleva, la (les Masies de Voltregà, Osona) Poble 105 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Gleva, pic de la (Mosset, Conflent) Cim (2.024 m alt) 106 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Glevella (Rodès, Conflent) Antiga església 107 CATALUNYA - HISTÒRIA Glevinyol de Ter (les Masies de Voltregà, Osona) Nom atorgat el 1937 per al municipi. 118 EUROPA - BIOGRAFIA Glimes de Brabant, Ignace-François de (França, 1677 - 1754) Militar való. Estigué al servei de Felip V des del 1703. Prengué part en la guerra de Successió i arribà a tinent general el 1711. Governador de Tortosa des del 1711, fou capità general de Castella (1727) i de Catalunya (1735 i 1738). 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Glòria i Bosc, Bernat ( ? , 1691 - Barcelona ?, 1762) Fabricant d'indianes 109 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Glorianes (Conflent) Municipi: 800 m alt, 18,72 km2, 23 hab (1999) 110 CATALUNYA - GEOGRAFIA Glorieta (Passanant, Conca de Barberà) Poble, situat al sud del cap del municipi. De l'església parroquial (Santa Maria) depenen les de la Sala de Comalats i el Fonoll. Pertangué als Cervera; el 1266 Marquesa de Cervera donà als hospitalers el castell de Glorieta; i el 1380 l'orde adquirí la jurisdicció civil i criminal; fou de la comanda de l'Espluga. 111 CATALUNYA - GEOGRAFIA
112 CATALUNYA - GEOGRAFIA Glorieta de Montescaldo, la (Farrera de Pallars, Pallars Sobirà) Poble, a la coma de Burg, a la confluència dels barrancs de Farrera (o riu de la Glorieta) i de Burg. L'església (Sant Quirc) depèn de la de Montescaldo, poble amb el qual formà un municipi el s XIX. 113 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Gloriosos, els (València) FOLK Festa tradicional 114 CATALUNYA - LITERATURA Glosari (Catalunya, 1906 – 1921) Conjunt d'articles d'Eugeni d'Ors 115 CATALUNYA - LITERATURA Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (Catalunya, 1960) Diccionari
Anar
a: [ Girb ]
[ Girona ] [ Girona,
S ]
[ Gironella, l ] [ Gis ] [
Gisp ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Gironella