descripció

Anuari de la Societat Catalana de Filosofia  (Barcelona, 1923 - )  Publicació

C

R

Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans  (Barcelona, 1907 – )  Publicació erudita

C

R

Anuari de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura  (Barcelona, 1928 – 1934)  Publicació

C

R

Anuir  Altre forma del nom del poble d'Annauir  (Xàtiva, Costera)

V

G

Anya  Antic municipi de la Noguera: 80,88 km2, 359 m alt, agregat el 1966 al d'Artesa de Segre

C

G

Anya, Ramon d'  (Catalunya, s. XIII)  Noble

C

B

Anyella, pla d'  Planell (1.840 m alt) de les comarques de la Baixa Cerdanya i del Ripollès

C

G

Anyells  Veïnat del mun. de Corçà (Baix Empordà), situat a un quilòmetre al nord-oest de la vila. Fins al s. XVII hom hi celebrava un important mercat.

C

G

Anyes, Joan Baptista  (València, 1480 – 1553)  Teòleg i poeta

V

B

Anyet, riera d'  Riu de l’Alt Empordà

C

G

Anyó, Pere d'  (País Valencià, XV)  Escriptor i eclesiàstic

V

B

Anyós  Poble (1.307 m alt) de la parròquia de la Maçana (Andorra)

A

G

Anystus  Nom pre-romà d'un riu de la costa nord de Catalunya

C

H

Anyús  Altre nom del llogaret de Nyus  (la Guàrdia d'Ares, Alt Urgell)

C

G

Anzizu i Vila, Eulàlia  (Barcelona, 1868 – 1916)  Religiosa clarissa

C

B

Anzo  pseudònim del pintor Josep Iranzo i Almonacid

C

B

Aós  Poble del mun. de Civís (Alt Urgell)

C

G

C

G

Apa  Pseudònim amb que signava les seves caricatures l'artista i crític d'art Feliu Elias i Bracons.

C

B

Aparecida, La  (o Nuestra Señora de la Aparecida) Poble i parròquia del mun. d’Oriola (Baix Segura), a la zona de llengua castellana del País Valencià. És situat a l'esquerra del Segura, al peu de la serra d'Oriola, vora la ratlla de Castella. Dins el seu terme hi ha vestigis d'antigues explotacions mineres. Aquest sector de l'horta pertanyia a la parròquia oriolana de Santiago.

V

G

Aparici, Joan  (Énguera, Canal de Navarrés, 1636 – València, 1696)  Teòleg i científic

V

B

Aparici, Josep Innocent  (Barcelona, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Economista

C

B

Aparici i Garcia, Josep  (València, 1791 – Granada, Andalusia, 1857)  Militar. Prengué part en la guerra del Francès. Acusat de liberalisme, el 1823 fou expulsat de l'exèrcit. Rehabilitat el 1824, el 1843 fou nomenat membre d'una comissió encarregada de redactar la història de l'arma d'enginyeria. Durant deu anys descobrí i catalogà diversos projectes de fortificacions i documents inèdits. El 1849 fou nomenat membre corresponent de l'Academia de la Historia. Autor de l'Informe sobre la Comisión de Historia del Archivo de Simancas (1847-50).

V

B

Aparici i Gilart, Isidor  (Benifaraig, Horta, 1633 – València, 1711)  Jurista i eclesiàstic

V

B

Aparici i Guijarro, Antoni  (València, 1815 – Madrid, 1872)  Advocat, escriptor i polític

V

B

Aparici i Mercader, Josep  (Caldes de Montbui, Vallès Occ., 1653 – Barcelona, 1731)  Geògraf

C

B

Aparici i Pascual, Juli  (Russafa, València, 1865 – València, 1897)  Torero. Havia treballat d'obrer en una empresa anomenada La Fabril, i per aixó fou conegut pel sobrenom de Fabrilo. Prengué l'alternativa a València el 1888, i la confirmà a Madrid l'any següent. Practicà una lidia audaç i vistosa, tot i que no era home de grans condicions físiques, i aconseguí una notable popularitat, sobretot al País Valencià. Morí a conseqüència d'una cornada, quan un públic accidentalment hostil li exigia d'executar una suerte difícil. Un germà seu, Francesc, morí també a la plaça de València, el 1899. (GEC)

V

B

Aparici i Solanich, Antoni  (València, s. XIX)  Pintor

V

B

Aparici i Soriano, Frederic  (València, 1832 – Madrid, 1917)  Arquitecte

V

B

Aparicio, Agustí  ( ? , s. XIX - Castelló d'Empúries?, Alt Empordà, s. XIX)  Compositor

C

B

Aparício, Josep  (Alacant, 1773 – Madrid, 1838)  Pintor

V

B

Apià, Guillem d'  ( ? , s. XII - Salses?, Rosselló, s. XII)  Senyor del castell de Salses

N

B

Apolinar, Tiberi Claudi  (Tarragona, s. V)  Metge famós de l'època romana.

C

B

Aquae Calidae  Nom donat a l'època romana a Caldes de Montbui  (Vallès Occidental)

C

H

Aquae Voconiae  Nom donat a l'època romana a Caldes de Malavella (Selva)

C

H

Aquiles, Onofre  (Barcelona, s. XVII – 1646)  Comerciant

C

B

Arabí  Vénda del mun. de Santa Eulària del Riu (Eivissa), situada entre Sant Carles de Peralta i la vila de Santa Eulària, vora la costa oriental de l'illa, on hi ha la punta d'Arabí, un dels caps més importants d'aquest sector.

B

G

Arabí, penyes d'  Sector del mun. d’Alfàs i Benidorm (Marina Baixa)

V

G

Arabi, Pere Josep  (Palma de Mallorca, s. XIX – 1860)  Metge

B

B

Arabia i Solanas, Ramon  (Mataró, Maresme, 1850 – Barcelona, 1902)  Promotor de l'excursionisme

C

B

Araceli  Nom donat al santuari de Butsènit (Lleida, Segrià), quan fou cartoixa (1568-90).

C

H

V

B

Aracil i Boned, Lluís Vicent  (València, 1941 - )  Sociolingüista

V

B

Aracristi  Cartoixa del mun. del Puig de Santa Maria (Horta)

V

G

Arades, les  Despoblat del mun. de Sant Sadurni de l'Heura (Baix Empordà)

C

H

Aragall, Jaume  (Sardenya, Itàlia, s. XV)  Cavaller

U

B

Aragall, Lluís  (Barcelona, s. XV – Sardenya, Itàlia, s. XV)  Cavaller

C

B

Aragall, Marquesa  (Sardenya, Itàlia, s. XV)  Muller de Guerau de Dona

U

B

Aragall, Pere d'  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Exercí missions diplomàtiques al servei de Pere III el Cerimoniós. En 1373, com a ambaixador d'aquest, anà a Bordeus per entrevistar-se amb el duc de Lancaster.

C

B

Aragall, puig de la creu de l'  Cim (545 m alt) del mun. de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat)

C

G

Aragall i Garriga, Jaume  (Barcelona, 1939 - )  Tenor. Cantant d'òpera de fama internacional. De veu càlida i potent, triomfà a Itàlia i, des del 1965, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Ha cantat també en tots els grans teatres d'òpera del món i ha enregistrat diversos discs. Especialista en òpera romàntica italiana i francesa. El 1998 va rebre la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya i el premi Giuseppe Verdi a Busset.

C

B

Aragay i Blanchart, Josep  (Barcelona, 1889 - Breda, Selva, 1973)  Pintor, ceramista i teòric d'art. Deixeble de F. d'A. Galí, rebé la influència de Brangwyn. Fou responsable de la direcció plàstica de l'"Almanac dels Noucentistes", col·laborà al "Papitu" i fou un dels fundadors de "Picarol". Es retirà a Breda, on fundà un taller ceràmic i hi realitzà les pintures murals del Baptisteri (1925, refetes el 1965). Com a ceramista destaca per la font de rajoles ceràmiques del Portal de l'Àngel. Publicà El Nacionalisme de l'Art (1920), on preconitzava el disseny industrial i defensava la necessitat d'un art nacional. Noucentista típic, el seu art enllaça el Renaixement italià amb formes de l'art popular català.

C

B

Aragay i Daví, Amadeu  (Sabadell, 1886 – Mèxic, 1966)  Publicista i polític

C

B

Aragó  (Aragó)  Llinatge

E

B

Aragó  Forma simplificada de Catalunya-Aragó

P

H

Aragó  (Aragó ?, ? )  Nom de llinatge usat pels reis d'Aragó

E

B

Aragó, Alfons d'  ( ? , v. 1415 - Linares, Jaen, Andalusia, 1485)  Comte de Ribagorça (1469)

C

B

Aragó, Alfons d'  (València, 1455 – Tarragona, 1514)  Bisbe de Tortosa i arquebisbe de Tarragona

V

B

Aragó, Alfons d'  (Cervera ?, Segarra, 1470 – Lécera, Aragó, 1520)  Eclesiàstic i humanista

C

B

Aragó, Alfred  (Perpinyà, 1816 – 1892)  Pintor

N

B

Aragó, caseta de n'  Edifici en ruïnes del mun. de Calvià (Mallorca Occidental)

B

G

Aragó, Constança d'  (Aragó, s. XIV)  Dama, sembla que és la mateixa que es casà en primeres núpcies amb Hug de Calverly, oficial de les Companyies Blanques que lluitaren contra Pere el Cruel de Castella. Més tard fou muller del famós almirall i diplomàtic Francesc de Perellós, vescomte de Roda. Exercí amb ell una gran influència a la cort del duc de Girona, el futur Joan I. Les seves relacions foren molt tibants, en canvi, amb Sibil·la de Fortià, la darrera muller de Pere III el Cerimoniós. Es negà obertament a entrar al servei de la reina Sibil·la, fet que motivà que l'anés a recollir a València, per ordre reial, el seu cosí Antoni de Vilaragut. D'aquesta feta prové l'aferrissada hostilitat de Pere III per aquesta dama. El monarca pretengué repetidament la seva expulsió de la cort ducal del príncep Joan, i li obrí un procés per suposades irregularitats, comeses gràcies al favoritisme de què la voltava Violant de Bar, la muller del primogènit. Constança restà vídua en 1385. El príncep Joan i la princesa Violant la protegiren de la còlera de Pere III. Li facilitaren encara un tercer i avantatjós casament, amb Pere de Fenollet, vescomte d'Illa i Canet.

C

B

Aragó, cova de l'  Cova amb restes arqueològiques del mun. de Talteüll (Rosselló)

N

G

Aragó, Esteve  (Perpinyà, 1802 – París, França, 1892)  Polític i escriptor

N

B

Aragó, Francesc  (Estagell, Rosselló, 1786 – París, França, 1853)  Científic

N

B

Aragó, front d'  Línia del front bèl·lic a Aragó entre el jul 1936 fins al mar 1938

E

H

Aragó, Jaume  (Estagell, Rosselló, 1790 – París, França, 1855)  Escriptor en francès. Germà de Francesc Aragó. Autor de llibres de viatges, Promenade autour du monde (1822), etc, director i autor teatral, a més de Souvenirs d'un aveugle (1838), escriví la narració sobre la guerra del Francès Pujol, chef des miquelets (1840). (GEC)

N

B

Aragó, Jaume d'  (Mazzara, Sicília, Itàlia, 1291 – Sicília, Itàlia, 1350/51)  Fill de Jaume II

U

B

Aragó, Jaume d'  (País Valencià, s. XV – Xàtiva, Costera, 1465)  Fill natural d'Alfons, segon duc de Gandia, del qual heretà, el 1425, la baronia d'Arenós. Intervingué en les empreses italianes d'Alfons el Magnànim i caigué presoner a la batalla de Ponça (1435). Prengué partit pel príncep de Viana i la generalitat catalana i mantingué la seva baronia aixecada contra Joan II fins que caigué presoner de les tropes reialistes el 1464. Morí presoner al castell de Xàtiva i la baronia fou confiscada pel rei. (GEC)

V

B

Aragó, Jaume d'  ( ? , s. XV – Barcelona, 1477)  Fill de Jaume d'Aragó

C

B

Aragó, Joan  (Illes Balears, s. XVII – s. XVIII)  Arquitecte i matemàtic

B

B

Aragó, Joan  (Estagell, Rosselló, s. XVIII – Mèxic, 1836)  Militar

N

B

Aragó, Joan d'  (Benavarri, Ribagorça, 1457 - Catalunya, 1528)  Comte de Ribagorça (1485). Fill natural d'Alfons d'Aragó, comte de Ribagorça i duc de Vilafermosa i de Maria Jonquers, d'Olot. Ferran II el nomenà lloctinent del Principat (1496-1506) i virrei de Nàpols (1507-09). En tornar a Catalunya fou elegit president de la Generalitat (1512), i nomenat lloctinent i capità general del Principat i lloctinent de la corona d'Aragó. Fou castellà d'Amposta i primer duc de Luna. És enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista de marbre. (SC) (GEC)

F

B

Aragó, Joaquim  (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 1905)  Baríton

C

B

Aragó, llengua d'  Circumscripció de l'orde de l'Hospital, creada l’any 1462

E

H

Aragó, Lluís Maria  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1922 - )  Pintor

C

B

Aragó, Napoleó d'  (Sicília, Itàlia, 1288 – s. XIV)  Fill bastard de Jaume I de Sicília

U

B

Aragó, Sanç d'  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Fill bastard de Pere II de Catalunya-Aragó

C

B

Aragó de Gurrea, Carles d'  nom que prengué el nou duc de Vilafermosa Carles de Borja i d'Aragó-Gurrea

E

B

Aragó de Gurrea i Sarmiento de Castilla, Martí d'  (Pedrola, Aragó, 1525 – Saragossa, 1581)  Noble

E

B

Aragó Folc de Cardona i Córdoba, Antoni d'  (Lucena, Andalusia, 1616 – Madrid, 1650)  Noble

E

B

Aragó Folc de Cardona i Córdoba, Enric d'  ( ? , 1588 – Perpinyà, 1640)  Duc de Cardona i de Sogorb

N

B

Aragó Folc de Cardona i Córdoba, Pasqual d'  (Mataró, Maresme, 1626 – Madrid, 1677)  president del consell d'Aragó

C

B

Aragó Folc de Cardona i Córdoba, Pere Antoni d'  (Lucena, Andalusia, 1611 – Madrid, 1690)  Noble

E