|
|
|
Anar a: [ Anua ] [ Ao ] [ Aq ] [ Arago ] [ Arago, J ] [ Arago i ] Aqui hi ha la meva casa, aquesta és la meva pàtria. (Virgili) 1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Anuari de la Societat Catalana de Filosofia (Barcelona, 1923 - ) Publicació de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l'IEC, de la qual aparegué un volum (1923), amb diversos treballs, una crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i bibliografia. La seva publicació ha estat represa l'any 1988 (número II), sota la direcció provisional de Jordi Sales. Posteriorment han aparegut els números III (1989) i IV (1990-91). 2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans (Barcelona, 1907 – ) Publicació erudita. Òrgan de la Secció Historicoarqueològica de l'IEC, del qual foren publicats vuit volums fins al 1936. Hi aparegueren treballs de gran importància sobre temes d'arqueologia, art i cultura de les zones de parla catalana. Si en aquesta primera fase tingué un caràcter erudit, en la segona (1952-53 i següents) no fou sinó un butlletí informatiu. 3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Anuari de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona, 1928 – 1934) Publicació anual. Òrgan de l'Oficina Romànica de la Biblioteca Balmes de Barcelona. A part dels treballs literaris i lingüístics -entre els quals destaca un "suplement català al Diccionari Romànic-Etimològic" de Meyer Lübke i un estudi sobre la flexió verbal dels dialectes catalans- publicava recensions i bibliografia de la llengua i la literatura catalanes. 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Anya
(Artesa de Segre, Noguera)
Poble (359 m alt) i antic municipi (ant: la Baronia de Montmagastre): 80,88
km2, agregat el 1965 a l'actual. Situat a la vorera dreta del
Segre, davant el poble de Collfred, que es troba a la riba oposada.
6
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Anya,
Ramon d' (Catalunya, s. XIII) Noble.
Tingué pel comte Ponç I d'Urgell el castell de
Montmagastre. En 1243 fou un dels marmessors del comte esmentat. 7
CATALUNYA - GEOGRAFIA Anyella,
pla d' (Baixa
Cerdanya / Ripollès) Planell (1.840
m alt) de la serralada que separa la vall d'Alp de la
vall de Ribes, situat, en gran part, al vessant ripollès, dins el terme municipal de
Toses. Hi passa la pista que uneix Castellar de N'Hug a
la Molina. 8
CATALUNYA - GEOGRAFIA Anyells
(Corçà, Baix Empordà)
Veïnat, situat a un quilòmetre al nord-oest de la vila. Fins al s. XVII hom hi celebrava un important mercat. 9
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Anyes,
Joan Baptista (València, 1480 – 1553)
Teòleg i poeta en llatí i en castellà. La seva família era originària de Gènova. Format a la naixent
universitat de València. Estigué molt vinculat a la casa dels
comtes d'Oliva i en general a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de
València. Compongué, tot i estar emparentat amb els caps dels
agermanats, diverses Apologiae en vers i llargs comentaris en prosa en lloança del lloctinent i dels nobles valencians implicats en la
guerra de les Germanies: escrites vers 1521, no publicades fins al 1543, constitueixen una de les primeres relacions històriques d'aquesta convulsió social. Saludà l'arribada de
Tomás de Villanueva a la seu valenciana amb una
Elegia in mala nostra temparum (1544). Milità ideològicament en el camp antierasmista:
Apologeticon panegyricon (1550). És autor, a més, d'una Egloga in nativitate
Christi (1527), i, en català, d'una Vida, martiri i translació dels gloriosos màrtirs e reals prínceps sant Abdon i Senén (1542) i d'unes cobles a
La vida del gloriós abat i màrtir sant Julià (1527), que denoten una influència de
Roís de Corella. La seva obra més ambiciosa, continguda en un còdex,
és Phantalia, en vers i llargs escolis erudits. El seu cognom figura en les obres llatines en la forma
d'Agnesius, en les catalanes, d'Agnes.
10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Anyet, riera d'
(Alt Empordà) Riu que neix al vessant meridional de
l'Albera, sota el puig Neulós, on pren el nom de
riera de Requesens. Després de passar vora Vilartolí,
Sant Climent Sescebes i Masarac, desemboca a
l'Orlina, per la dreta, aigua amunt de Peralada.
11
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA 12
ANDORRA - GEOGRAFIA
Anyós
(la Maçana, Andorra)
Poble (1.307 m alt), situat en un serrat, a l'esquerra de la ribera d'Ordino i a la dreta del
riu d'Anyós (que neix al vessant occidental del bony de les Neres), prop de llur confluència. Aigua amunt de la vall del riu d'Anyós es troben els
costals de l'Aldosa i els costals d'Anyós. La seva església de Sant Cristòfor, construïda a la vora d'un espadat que cau verticalment sobre la
ribera d'Ordino, conserva l'estructura romànica original, malgrat les modificacions posteriors; hi han estat descobertes pintures al fresc de la mateixa època. 13
CATALUNYA - HISTÒRIA Anystus
(Catalunya) Nom pre-romà d'un riu de la costa nord, citat a
l'Ora Marítima, potser la Muga. 14
CATALUNYA - GEOGRAFIA Anyús
(Noves de Segre, Alt
Urgell) Altre nom del llogaret de Nyus. 15
CATALUNYA - BIOGRAFIA Anzizu
i Vila, Eulàlia (Barcelona, 1868 – 1916)
Religiosa clarissa. Professà al monestir de Pedralbes el 1889, i canvià el nom de Mercè pel d'Eulàlia; contribuí a la restauració de l'església i del sepulcre de la fundadora, la reina
Elisenda de Montcada; publicà Fulls històrics del monestir de
Pedralbes (1897), Vida de sant Josep Oriol (1909), Llegendari
franciscà (1912); i deixà inèdita una biografia del cardenal Casañas, de la qual fou publicat un resum.
16
CATALUNYA
- BIOGRAFIA
Anzo
Pseudònim del pintor Josep Iranzo i
Almonacid.
17
CATALUNYA - GEOGRAFIA
Aós
(les Valls de la Valira, Alt Urgell)
Poble de l'antic mun. de Civís (ant: Os
d'Urgell o de Cívis), situat a la dreta de la confluència dels rius de
Setúria i Salòria, on es forma el
riu d'Aós i al peu del pic d'Aós (2.406 m alt), el cim més occidental de la
serra d'Enclar i terminal de les parròquies d'Aós i
d'Andorra la Vella i de Sant Julià de Lòria, a
Andorra. Parròquia (Sant Pere) i antic castell, és el centre de la
vall d'Aós, sector de la conca del riu d'Aós, aigua amunt del
pont de Bixessarri, la qual, tot i que geogràficament és andorrana (l'única via de comunicació còmoda d'Aós es la carretera que, seguint el curs del riu, l'uneix a
Sant Julià de Lòria), sempre ha pertangut políticament a
l'Alt Urgell (amb el qual es comunica 18
CATALUNYA - GEOGRAFIA
Aós, riu
d' (Alt Urgell)
Riu de la zona axial dels Pirineus. Format al poble
d'Aós, per la unió del riu de Setúria (la capçalera del qual, la conca de
Setúria, és dins la parròquia andorrana de la Maçana) amb el riu de
Salòria. Al pont de
Bixessarri, el riu penetra en territori andorrà (dins la parròquia de
Sant Julià de Lòria) i, després de passar per
Bixessarri, desemboca a la
Valira, per la dreta, prop d'Aixovall. En el seu sector més baix és
conegut també amb el nom de riu de Bixessarri.
19
CATALUNYA
- BIOGRAFIA
Apa
Pseudònim amb que signava les seves caricatures l'artista Feliu
Elias i Bracons.
20
PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Aparecida,
La
(Oriola, Baix Segura)
Poble i
parròquia (Nuestra Señora de la Aparecida), a la zona de llengua castellana del
País Valencià. És situat a l'esquerra del Segura, al peu de la
serra d'Oriola, vora la ratlla de Castella. Dins el seu terme hi ha vestigis d'antigues explotacions mineres. Aquest sector de l'horta pertanyia a la parròquia oriolana de Santiago.
21
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Aparici,
Joan (Énguera,
Canal de Navarrés, 1636 – València, 1696)
Teòleg i científic. Professà a l'orde mercenari el 1652. Ocupa diversos càrrecs tant al seu orde com a
l'arquebisbat de València, on ensenyà teologia molts anys. Fou també catedràtic d'arts i matemàtiques a la
universitat valenciana. A més d'obres de caràcter teològic, deixà manuscrits una sèrie de resums didàctics com els
Tractatus de Arithmetica, Tractatus geometricus, Tractatus
geographicus, Tractatus astronomicus de Sphera Mundi. Intervingué en els projectes de construcció del port de pedra de
València.
22
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Aparici,
Josep Innocent (Barcelona,
s. XVIII) Economista. Fou secretari del rei Carles III
d'Espanya. Publicà un estudi remarcable pel tal de determinar el valor de totes les monedes en curs al territori espanyol.
23
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Aparici
i Garcia, Josep (València, 1791 – Granada, Andalusia, 1857)
Militar. Prengué part en la guerra del Francès. Acusat de liberalisme, el 1823 fou expulsat de l'exèrcit. Rehabilitat el 1824, el 1843 fou nomenat membre d'una comissió encarregada de redactar la història de l'arma d'enginyeria. Durant deu anys descobrí i catalogà diversos projectes de fortificacions i documents inèdits. El 1849 fou nomenat membre corresponent de l'Academia de la Historia. Autor de
l'Informe sobre la Comisión de Historia del Archivo de Simancas (1847-50).
24
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
25
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Aparici
i Guijarro, Antoni (València, 1815 – Madrid, 1872)
Advocat, escriptor i polític. Féu la carrera de Dret a València i l'exercí en aquesta mateixa ciutat i a Madrid. Fundà
diverses revistes catòliques i tradicionalistes. Fou diputat des del 1858 fins que emigrà, el 1868, i, en tornar, fou també senador. Al Parlament i a la premsa es féu famós per les seves campanyes contra el liberalisme, les lleis desamortitzadores i el centralisme, i a favor del poder temporal del papa. Ingressà al partit carlí el 1868. Durant el seu exili cerca de reconciliar Carles de Borbó amb
Isabel II (1869) i assistí a la conferència carlina de Suïssa (1870). Fou un gran propagador del carlisme i sortí d'ell la iniciativa de fundar el directori central d'aquell partit. Entre els seus escrits polítics destaquen
Las doctrinas católicas y monárquicas en el Congreso (1861), El Rey de
España (1869) i La cuestión dinástica (1869).
26
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Aparici
i Mercader, Josep (Caldes de
Montbui, Vallès Oriental, 1653 – Barcelona, 1731) Home de
negocis. Va ésser geògraf del rei i ajudant del tresorer de Catalunya (1688-1700). El 1699 exercí de conseller quart de
Barcelona, i el 1701 ingressà a l'Acadèmia dels
Desconfiats. És l'autor d'un mapa de Catalunya, publicat el 1720, on hi ha les divisions administratives tradicionals i els corregiments just impossats i els nuclis de població. La memòria que havia d'acompanyar-lo
(Descripció i planta del Principat de Catalunya) va romandre inèdita fins al 1960. El 1720 havia publicat
Nueva descripción geográfica del Principado de Cataluña. Propugnà la creació d'un port franc a
Barcelona; proposa diferents millores per a la irrigació i la industrialització del país, així com la conquesta de la ribera de l'Amazones pels catalans. 27
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Aparici
i Pascual, Juli (Russafa,
València, 1865 – València, 1897)
Torero. Havia treballat d'obrer en una empresa anomenada La Fabril, i per aixó fou conegut pel sobrenom de
Fabrilo. Prengué l'alternativa a València el 1888, i la confirmà a Madrid l'any següent. Practicà una
lidia audaç i vistosa, tot i que no era home de grans condicions físiques, i aconseguí una notable popularitat, sobretot al
País Valencià. Morí a conseqüència d'una cornada, quan un públic accidentalment hostil li exigia d'executar una
suerte difícil. Un germà seu, Francesc, morí també a la plaça de
València, el 1899.
28
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
29
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Aparici
i Soriano, Frederic (València, 1832 – Madrid, 1917)
Arquitecte. Féu els estudis a Madrid, on posteriorment ocupà diversos càrrecs oficials i
docents, com professor de l'Escola Superior d'Arquitectura. Projectà en estil neoromànic la col·legiata de Covadonga (Astúries).
30
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Aparicio, Agustí
(Catalunya, s. XIX - Castelló
d'Empúries ?, Alt Empordà, s. XIX)
Compositor. Fou mestre de capella de Castelló d'Empúries. Compongué diverses obres de música sacra.
31
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Aparício,
Josep (Alacant, 1773 – Madrid, 1838)
Pintor. Influït per David. Va ésser pintor de cambra de Ferran VII (1815) i director de l'Academia de San Fernando. Autor de l'obra
El hambre en Madrid (1818), fou un dels pintors més representatius de la pintura neoclàssica espanyola.
32
CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
Apià,
Guillem d' (Rosselló,
s. XII) Senyor del castell de Salses, als límits septentrional del
Rosselló. Mort el comte rossellonès Girard II sense successió, pel juliol de 1172, el comtat passà a la jurisdicció directa del rei
Alfons I el Cast. El 25 del mateix mes, Guillem d'Apià retia vassallatge al monarca per la seva fortalesa de
Salses.
33
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Apolinar,
Tiberi Claudi (Tarragona,
s. V) Famós metge de l'època romana.
34
CATALUNYA - HISTÒRIA
Aquae
Calidae (Caldes
de Montbui, Vallès Oriental)
Nom donat a la població durant l'època romana. 35
CATALUNYA - HISTÒRIA Aquae
Voconiae (Caldes
de Malavella, Selva) Nom donat a la
població en l'època romana. 36
CATALUNYA - BIOGRAFIA 37
ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Arabí
(Santa Eulària del Riu, Eivissa)
Venda, situada entre Sant Carles de Peralta i la vila de
Santa Eulària, vora la costa oriental de l'illa, on hi ha la
punta d'Arabí, un dels caps més importants d'aquest sector. 38
PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Arabí,
penyes d' (l'Alfàs
/ Benidorm, Marina
Baixa) Sector espadat de la costa, entre la punta de
les Escaletes i la punta de la Bombarda, tot al llarg de la serra
Gelada. Té uns 6 km de longitud i segueix una orientació sud-oest
- nord-est. 39
ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Arabi,
Pere Josep (Palma de
Mallorca, s. XIX – 1860)
Metge. Es distingí en la lluita contra l'epidèmia del 1821 a Palma de
Mallorca, i sobre la qual calamitat escriví un treball mèdic. Fou membre de
l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia i de la Junta Provincial de Sanitat. 40
CATALUNYA - BIOGRAFIA Arabia
i Solanas, Ramon (Mataró,
Maresme, 1850 – Barcelona, 1902)
Promotor de l'excursionisme català. Fou membre de l'Associació Catalanista d'Excursions
Científiques. Soci fundador de l'Associació Catalana
d'Excursions, n'exercí la presidència (1879-84). Dirigí el butlletí de l'Associació i publicà nombrosos treballs. Dugué a terme una extraordinària campanya de difusió i publicitat de l'excursionisme per tot el país. Partidari de les relacions amb clubs alpins i estrangers, les inicià i les fomentà assistint a diversos congressos. Fou especialment important el seu impuls en la campanya de reconstrucció del
monestir de Ripoll.
41
CATALUNYA - HISTÒRIA
Araceli
(Lleida, Segrià)
Nom que tingué l'antic santuari marià de
Butsènit durant el temps que fou cartoixa, entre el 1568 i el 1590. Els cartoixans que fundaren aquesta casa procedien
d'Escaladei.
42
PAÍS
VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Aracil, Rafael
(Alcoi,
Alcoià, 1941 - )
Historiador. Estudià a la Universitat de València i amplià la seva formació a Anglaterra. Posteriorment esdevingué docent de la
Universitat de Barcelona, i fou degà de la seva facultat de geografia i història. Catedràtic d'aquesta universitat, 43
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
44
PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Aracristi
(el Puig de Santa Maria, Horta)
Cartoixa de la Mare de Déu d'aracristi (dita també del Puig,
llat: Ara Christi). Situada a l'esquerra de la carretera de València a
Barcelona. Fou fundada el 1585 per cartoixans de
Portaceli. La cartoixa fou construïda entre el 1602 i el 1640.
Felip III li atorgà el títol de reial, en visitar-la el 1656. La comunitat cartoixana la posseí fins al 1835. L'església, l'edifici de la comunitat, la granja i les seves dependències i els horts es troben envoltats per una gran muralla. 45
CATALUNYA - HISTÒRIA Arades,
les (Cruïlles,
Baix Empordà) Despoblat de l'antic mun.
de Sant Sadurní de l'Heura.
46
CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
47
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Aragall,
Lluís (Barcelona, s. XV –
Sardenya, Itàlia, s. XV)
Cavaller. Serví a Sardenya molt destacadament. En 1433 fou nomenat governador de Càller i Gal·lura. Fou lloctinent del lloctinent reial a l'illa en 1437-40, i altra vegada en 1444. Restà a l'illa. Era pare de
Jaume i de Marquesa.
48
CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
Aragall,
Marquesa (Sardenya, Itàlia, s. XV)
Muller de Guerau de Doni, senyor de Tuilli. Filla de
Lluís. El seu marit era un noble ja sard però d'ascendència catalana molt pròxima. En 1450, havent hagut d'hipotecar Tuilli, la senyoria fou adquirida pel seu germà,
Jaume, cap de la il·lustre branca completament sarda d'aquesta família. 49
CATALUNYA - BIOGRAFIA Aragall, Pere d'
(Catalunya, s. XIV) Cavaller. Exercí missions diplomàtiques al servei de
Pere III el Cerimoniós. En 1373, com a ambaixador d'aquest, anà a Bordeus per entrevistar-se amb el duc de Lancaster. 50
CATALUNYA - GEOGRAFIA Aragall, puig de
la creu de l' (Corbera de
Llobregat, Baix Llobregat) Cim (545 m alt) de la serra que separa les aigües de la
riera de Corbera de les de l'Anoia, sobre la masia de
ca l'Aragall. 51
CATALUNYA - BIOGRAFIA Aragall
i Garriga, Jaume (Barcelona, 1939 - )
Tenor. Cantant d'òpera de fama internacional. De veu càlida i potent,
triomfà a Itàlia i, des del 1965, al Gran Teatre del
Liceu de Barcelona. Ha cantat també en tots els grans teatres d'òpera del món i ha enregistrat diversos discs. Especialista en òpera romàntica italiana i francesa. El 1998 va rebre la medalla d'or de la
Generalitat de Catalunya i el premi Giuseppe Verdi a
Busset. 52
CATALUNYA - BIOGRAFIA 53
CATALUNYA - BIOGRAFIA Aragay
i Daví, Amadeu (Sabadell,
Vallès Occidental, 1886 – Mèxic, 1966)
Publicista i polític. Afiliat inicialment al radicalisme, evolucionà posteriorment cap al catalanisme republicà. Fou un dels fundadors de la
Unió de Rabassaires i, com a membre de l'Esquerra Republicana de
Catalunya, fou elegit diputat a les Corts Constituents el 1931. Secretari general de la
Unió de Rabassaires, defensá la llei de Contractes de
Conreu. El
mai/1936, acusat de corrupció, fou expulsat de la Unió de
Rabassaires. És autor d'El problema agrarí català (1933), a més d'altres
obres literàries: El ocaso de las almas, drama estrenat a Sabadell; l'opereta
El pirata i l'inefable drama en tres actes Terra nostra (el
rabassaire), estrenat a Sabadell (1925).
També col·laborà a la premsa política i agrària ("La
Humanitat", "Terra
lliure").
54
CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
Aragó
Nom simple per anomenar la corona catalano-aragonesa.
55
CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
Aragó
(Aragó, s. XIII - 1714) Nom aplicat als fills o a d'altres descendents dels reis de
Catalunya-Aragó, tant els de la casa de
Barcelona com els Trastàmara. A llur època, els sobirans no utilitzaven mai cognoms, almenys en un principi, ni tampoc llurs fills; aquests eren coneguts pel nom sol o pel nom seguit del títol
d'infant d'Aragó o d'un altre títol atorgat pel rei com, per exemple, el de
comte d'Urgell o el de comte de
Prades. Del tronc principal dels reis de Catalunya-Aragó en sortiren diverses línies, actualment totes extingides, que dugueren el cognom d'Aragó: la de
Sicília, formada pel rei Frederic II de Sicília, fill de
Pere II; la de Sogorb, per l'infant Enric, senyor de
Sogorb, fill de Ferran I; la de
Nàpols, pel rei Ferran I de Nàpols, fill d'Alfons
IV; la de Montalto, per Ferran, duc de
Montalto, fill del rei Ferran I de Nàpols; la de Vilafermosa, per
Alfons, duc de Vilafermosa, fill de
Joan II; la d'Argavieso-Ballobar, per Alfons, arquebisbe de Saragossa, fill de
Ferran II. 57
CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Aragó, Alfons d'
(Aragó ?, 1415 - Linares, Jaen, Andalusia, 1485) Comte
de Ribagorça (1469). Primer duc de Vilafermosa (1464). Fill bastard de
Joan II i de Leonor de Escobar, fou una de les principals figures militars del seu temps. Prengué part, al costat del seu pare, a la
guerra civil catalana (1462-72). El 1473 participà a la recuperació de
Perpinyà, i el 1475 derrotà a Corçà els remences revoltats. 58
CATALUNYA - BIOGRAFIA 59
CATALUNYA - BIOGRAFIA Aragó, Alfons d'
(Cervera ?, Segarra, 1470 -
Lécera, Aragó, 1520) Eclesiàstic i humanista. Fill natural de Ferran II de Catalunya-Aragó i d'Aldonça d'Ivorra i d'Alemany, de
Cervera. Fou arquebisbe de Saragossa (1478) i després de
València (1512). En morir el seu pare (1516) fou regent de la
corona catalano-aragonesa i després fou nomenat lloctinent general d'aquests regnes per
Carles I (1517-20). El 1519 presentà la seva candidatura per a la seu de Toledo, però hi fou elegit el flamenc Guillem de Croy. Humanista i protector d'humanistes, a ell són degudes les acurades edicions litúrgiques de la impremta saragossana. Interessat, com tota la família reial, pel
lul·lisme, estigué en relació amb el cercle lul·lià de París. Amb Ana de Gurrea tingué set fills, dos dels quals, Joan i Ferran, ocuparen la seu arquebisbal de Saragossa. 60
CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Aragó,
Alfred (Perpinyà, 1816 – 1892)
Pintor. Fill del científic Francesc Aragó. Deixeble de Paul Delaroche i d'Ingres. Cultivà la pintura d'història amb estil acadèmic. Fou cobert d'honors i càrrecs oficials tant per monàrquics com per republicans.
61
ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Aragó, caseta de
n' (Calvià, Mallorca
Occidental) Edifici en ruïnes, situat al cim de la mola de s'Escop (926 m alt), on
Francesc Aragó duguè a terme medicions del meridià entre Barcelona i les
illes Balears, l'any 1808, per tal de servir de base al nou sistema mètric. 62
CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Aragó, Constança
d' (Aragó ?, s. XIV - Rosselló
?, s. XIV) Dama. Sembla que és la mateixa que es casà en primeres núpcies amb
Hugh Calverley, oficial de les Companyies Blanques que lluitaren contra
Pere el Cruel de Castella. Més tard fou muller del famós
almirall i diplomàtic Francesc de Perellós,
vescomte de Rueda. Exercí amb ell una gran influència a la cort del
duc de Girona, el futur Joan I. Les seves relacions foren molt tibants, en canvi, amb
Sibil·la de Fortià, la darrera muller de Pere III el Cerimoniós. Es negà obertament a entrar al servei de la reina
Sibil·la, fet que motivà que l'anés a recollir a València, per ordre reial, el seu cosí
Antoni de Vilaragut. D'aquesta feta prové l'aferrissada hostilitat de Pere III per aquesta dama. El monarca pretengué repetidament la seva expulsió de la cort ducal del príncep
Joan, i li obrí un procés per suposades irregularitats, comeses gràcies al favoritisme de què la voltava
Violant de Bar, la muller del primogènit. Constança restà vídua en 1385. El príncep
Joan i la princesa Violant la protegiren de la còlera de
Pere III. Li facilitaren encara un tercer i avantatjós casament, amb
Pere de Fenollet, vescomte d'Illa i
Canet. 63
CATALUNYA NORD - HISTÒRIA 64
CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Aragó,
Esteve (Perpinyà, 1802 – París, França, 1892)
Polític i escriptor en francès. Germà de Francesc. Traslladat de jove a París, colalborà amb Balzac a
L'héritière de Birague (1822), però, davant el poc èxit de l'obra, es decanta pel teatre i esdevingué un popular autor de
vodevils. Paral·lelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d'exiliar-se deu anys. El 1870 fou alcalde de París.
65
CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
Aragó,
Francesc (Estagell,
Rosselló, 1786 – París, França, 1853) Científic. D'idees polítiques liberals, participà en les revolucions de 1830 i 1848, i fou ministre de l'Interior i de la Marina a la Segona República. Professor de l'Escola Politècnica, director de l'Observatori de París i secretari perpetu de l'Acadèmia de Ciències. Passà uns anys als
Països Catalans (1806-09) realitzant treballs geodèssics. Féu notables investigacions d'astronomia, física, mecànica, òptica, electricitat, magnetisme, meteorologia i geografia i descobrí els fenòmens de la polarització cromàtica, de la imantació del ferro per un corrent elèctric i detectà el
punt d'Aragó. Publicà unes memòries i llibres de divulgació científica
(Astronomie Populaire, 1846).
66
CATALUNYA / ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA
Aragó, front d'
(Catalunya, jul/1936 - mar/1938) Línia del
front bèl·lic durant la Guerra Civil Espanyola. Es constituí quan des de
Barcelona i altres poblacions catalanes varen sortir les primeres milícies populars, organitzades sobre tot per la
CNT, amb l'objectiu d'anar a alliberar les capitals aragoneses que havien quedat sota el control de l'exèrcit revoltat. En molt poques setmanaes més de 30.000 homes havien arribat a terres aragoneses i hi constituiren una línia de front, des de la frontera francesa, davant d'Osca, Saragossa i Terol. Durant l'any 1937 la República va portar a terme tres campanyes successives al front d'Aragó, cap de les quals aconseguí els objectius previstos, i a la darrera de les quals (des/1937-feb/1938) va tenir lloc la batalla de Terol, una de les més dures de la guerra, que va propiciar una ofensiva franquista que trencà el front català i va permetré que l'exèrcit de Franco arribés a
Catalunya. A partir del mes d'abr/1938, les noves línies del front van quedar situades al llarg dels rius
Segre i Ebre.
67
CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
68
CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
Aragó,
Jaume d' (Mazzara, Sicília, Itàlia, 1291 – Sicília, Itàlia,
1350/51) Fill bastard de Jaume
I de Sicília (després Jaume II de
Catalunya-Aragó) i d'una siciliana anomenada Lucrezia. Vers l'any 1323 passà a
Sardenya, i des del 1325 fou ambaixador al sultanat de Tiemcen, càrrec que exercí fins al 1331 o 1332. El 1333 fou enviat a
Sardenya per Alfons III, on fou veguer de
Càller (1337-41). Pere
III el Cerimoniós l'armà cavaller (1344) i el nomenà membre del consell reial. Governador de
Sardenya
(1347-48). S'havia casat dues vegades: amb Jacmeta Guerau, mallorquina, i amb Putxa, sarda, que el sobrevisqué. No deixà descendència.
69
PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Aragó,
Jaume d' (País
Valencià, s. XV – Xàtiva, Costera, 1465)
Fill natural d'Alfons, segon duc de
Gandia, del qual heretà, el 1425, la baronia d'Arenós. Intervingué en les empreses italianes
d'Alfons el Magnànim i caigué presoner a la batalla de Ponça (1435). Prengué partit pel
príncep de Viana i la generalitat catalana i mantingué la seva baronia aixecada contra
Joan II fins que caigué presoner de les tropes reialistes el 1464. Morí presoner al
castell de Xàtiva i la baronia fou confiscada pel rei. 70
CATALUNYA - BIOGRAFIA Aragó,
Jaume d' (País
Valencià, s. XV – Barcelona, 1477)
Fill de Jaume d'Aragó. Intervingué amb el seu pare en l'aixecament de la
baronia contra Joan II. S'escapà de la preso i des de Castella passà a
Catalunya al servei de Pere de
Portugal. Presidí una ambaixada enviada per aquest al duc de Borgonya (1465). Rendida
Barcelona, s'aixecà de nou perquè el monarca no li tornava la
baronia, però fou sotmès pel governador de València, condemnat a mort i executat. 71
ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Aragó,
Joan (Illes
Balears, s. XVII – s. XVIII)
Arquitecte i matemàtic. Autor d'algunes estàtues de l'altar major de
Sant Francesc de Mallorca. Hom li atribueix la gran capella del Rosari de l'església de
Felanitx (1727-30).
72
CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
Aragó,
Joan (Estagell,
Rosselló, s. XVIII – Mèxic, 1836)
Militar. Germà de Francesc. Embarcat cap a Nova Orleans, prengué part, a partir del 1817, en la guerra d'independència de Mèxic. Nomenat general, governà les províncies més riques del nou estat. 74
CATALUNYA - BIOGRAFIA 75
FRANJA PONENT - HISTÒRIA
Aragó,
llengua d' (Franja de
Ponent) Circumscripció de l'orde de l'Hospital, creada l’any
1462 pel gran mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, amb el
gran priorat de Catalunya, la castellania
d'Amposta, la batllia de Mallorca i el gran priorat de Navarra, com a escisió de l'antiga llengua
d'Espanya. De fet, la llengua d'Aragó fou considerada la continuadora de la vella llengua d'Espanya i sovint mantingué aquest nom; a més, la batllia del gran conservador o draper de l'orde, tradicionalment vinculada a cavallers de la llengua d'Espanya, fou conservada pels de la nova llengua d'Aragó. Malgrat la separació, els cavallers de les dues llengües continuaren reunint-se a Rodes al mateix alberg, l'antic alberg d'Espanya. 76
CATALUNYA - BIOGRAFIA Aragó, Lluís
Maria (Santa Coloma de
Farners, Selva, 1922 - ) Pintor. Conreà una pintura figurativa que pot ésser classificada com d'un constructivisme líric. Les seves visions de paisatges són ordenades, geometritzades, simplificades i acolorides segons un sentit d'harmonia i d'equilibri. És autor de la versió catalana dels
Quatre quartets de T.S. Eliot (1965).
77
EUROPA - BIOGRAFIA
Aragó,
Napoleó d' (Sicília, Itàlia, 1288 – s. XIV)
Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya-Aragó) i de la siciliana
Gerolda. Mai no fou admés pel seu pare a la cort, i per aixó es posà al servei del bei de Tunis, d'on sortí el 1322 per passar al Marroc. Des d'allà envià diverses ambaixades a
Jaume II. Alfons III, que, essent infant, no l'acceptà en la
conquesta de Sardenya, li donà el castell de la Joiosa Guarda en aquella illa i el casà amb la filla del mallorquí Guillem Robert (1332).
Pere III li confià alguna missió al Marroc.
78
CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
Aragó,
Sanç d' (Catalunya, s. XIII – s. XIV)
Fill bastard de Pere II de Catalunya-Aragó
i d'Inés Zapata. Frederic II de Sicília l'envià, amb deu galeres, a Orient per tal d'ajudar la companyia de
Roger de Flor. Mort aquest, Sanç passà a Gal·lípoli i es posà d'acord amb
Berenguer d'Entença per participar en l'acció de càstig que preparava contra l'emperador de Constantinoble; però al darrer moment se'n desdigué (1305). L'expedició tingué un retorn difícil. Sanç oferí els seus serveis a
Jaume II. Fou un dels tres enviats a Xipre per a tractar el tercer matrimoni del rei català (1313). Sanç, que era frare hospitaler, fou
castellà d'Amposta del 1328 al 1341.
79
FRANJA
PONENT - BIOGRAFIA
80
FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Aragó
de Gurrea i Sarmiento de Castilla, Martí d'
(Pedrola, Aragó, 1525
– Saragossa, 1581) Noble
i erudit. Fou comte de Ribagorça, duc de Luna
i duc de Vilafermosa. A més de diverses poesies i de la seva correspondència, deixà escrites, entre altres obres, unes
Memorias históricas de los Condes de Aragón, Historia de los reyes, condes y obispos de Ribagorza, Gistau, Pallás...,
Vida del conde de Luna don Lope y su hermano el arzobispo i Diálogos de medallas antiguas y de otros monumentos
raros. Era conegut pel sobrenom d'El Filòsof Aragonès. Es casà dues vegades, la primera, el 1541, amb
Lluïsa de Borja i d'Aragó, germana de Francesc de
Borja, anomenada la Santa Duquesa.
81
ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
Aragó
Folc de Cardona i Córdoba, Antoni d'
(Lucena, Andalusia, 1616 –
Madrid, 1650) Noble i
eclesiàstic. Fill d'Enric d'Aragó Folc de Cardona i Córdoba. Era cavaller de l'orde d'Alcántara. Al començament de la
guerra dels Segadors (1640) es trobava a Barcelona, quan la seva casa fou l'objecte d'un dels avalots populars que seguiren el
Corpus de Sang; secundà els intents de la seva mare per tal d'aconseguir la pau entre Madrid ì
Barcelona. Tanmateix, fou empresonat (1641), juntament amb el seu germà
Pere Antoni, com a garantia de la llibertat dels ambaixadors del
Principat i de Barcelona a la cort de Madrid. El 1642 passà a Madrid i col·laborà, des d'aleshores, activament, en la campanya de l'exèrcit castellà contra
Catalunya; el mateix any fou nomenat general de les galeres armades a
València per a reforçar l'armada de Felip IV i, el 1644, acompanyà el rei a
Lleida, després de la retirada de l'exèrcit francès. El 1647 fou creat cardenal diaca per Innocenci X.
82
CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
Aragó
Folc de Cardona i Córdoba, Enric d'
(Catalunya ?, 1588 –
Perpinyà,
1640) Sisè duc de Cardona i de Sogorb.
Lloctinent de Catalunya (1630-32, 1633-38 i 1640), nomenat per Olivares per mirar de conciliar els
seus interessos amb els dels catalans i frenar els abusos de les tropes castellanes. En començar el seu primer període de lloctinència s'havia produït ja la ruptura amb el rei (corts del 1626). El
mai/1632, fou substituït pel germà del rei, el cardenal-infant Ferran d'Àustria. Durant la segona lloctinència intentà acabar amb el bandolerisme del
Principat fent capturar i executar Joan Sala
(Serrallonga) (1633). Entre el 1633 i el 1638 s'accentuà la crisi de relacions entre el
Principat i la cort. L'ago/1637 marxà cap al Rosselló per combatre les tropes franceses i nomenà com a substitut seu en el càrrec el
comte de Santa Coloma, amb l'assassinat del qual, fou nomenat de nou lloctinent com l'única persona que podia encara deturar els esdeveniments, però morí el més següent a
Perpinyà, on intentava d'acabar amb els abusos de les tropes castellanes. La seva segona muller fou Catalina Fernández de 83
CATALUNYA - BIOGRAFIA Aragó
Folc de Cardona i Córdoba, Pasqual d'
(Mataró,
Maresme, 1626 –
Madrid, 1677) Cardenal i virrei de Nàpols (1664-66).
Fill d'Enric d'Aragó Folc de Cardona i Córdoba. Inquisidor general d'Espanya (1665) i arquebisbe de Toledo (1666). El 1653 fou regent de
Catalunya al consell d'Aragó. Com a virrei de Nàpols (1664-66), bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso Aniello.
84
ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
Aragó
Folc de Cardona i Córdoba, Pere Antoni d'
(Lucena, Andalusia, 1611
– Madrid, 1690) Lloctinent de
Catalunya (1642) i virrei de Nàpols (1666-72).
Fill d'Enric d'Aragó Folc de Cardona i Córdoba. Fou nomenat per Olivares (1642) general de l'exèrcit
destinat a acudir al Rosselló. Quan s'hi dirigia, travessant el
Penedès, fou derrotat a la Granada pels catalans i els francesos. Restà presoner a Montpeller fins al 1644. Essent virrei féu traslladar d'allí a
Poblet les restes d'Alfons
IV el Magnànim (1671). Donà nombroses relíquies al monestir, així com la seva biblioteca, d'uns quatre mil volums; també hi féu fer, entre altres obres, un campanar (1662) i les tombes
d'Alfons el Magnànim i del seu germà l'infant Enric. Es titulà
duc de Sogorb i de Cardona, en morir (1670) el seu nebot Joaquim.
85
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Aragó
i Cabañes, Antoni Maria (Lloret de
Mar, Selva, 1918 – Barcelona,
1981) Historiador. Arxiver de la Corona d'Aragó d'ençà del 1947, el 1964 s'esdevingué vicerector. Professor d'arxivística a
l'Escola de Bibliotecàries i membre de l'Internacional Council of Archivs i del Comitè Internacional de Terminología Arxivística. Juntament amb Mercè Costa publicà
Privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona (1971).
86
CATALUNYA / FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
Aragó i
Catalunya, canal d' (Llitera
/ Segrià) Canal de regadiu (124 km de longitud),
situat al marge esquerre del Cinca, construït entre 1886-1909. S'alimenta a la resclosa de Barasona, en el
riu Éssera. Es dirigeix al Noguera Ribagorçana i, prop d'aquest, gira al sud, per desguassar al
Segre, que ret les seves aigües al Cinca. 87
FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Aragó i de Borja,
Ferran d' (Pedrola, Aragó, 1546 - Miranda de
Ebro, Castella, 1592) Comte de Ribagorça i duc
de Vilafermosa. Fill de Martí d'Aragó i de Lluïsa de
Borja. Es doctorà en teologia a Salamanca i fou prior de Casserres, monestir del qual féu donació el 1573 al
col·legi de Cordelles de Barcelona. Heretà el comtat de Ribagorça per la mort del seu pare (1581) i del seu germà
Joan Alfons (1573); ben aviat hagué de fer front a la revolta dels seus vassalls ribagorçans, els quals derrotà, el 1587, amb la presa de
Benavarri, on prengué i feu degollar el 88
FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
Aragó
i de Borja, Francesc d' (Pedrola, Aragó, 1551 – Saragossa, 1622) Noble i escriptor. A la mort del seu germà Ferran (1592) es titulà
duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça. El 1608 hagué de renunciar al primer títol, que passà a la seva neboda Maria Lluïsa; el segon, revertí, el 1598, a la corona, com a conseqüència dels acords del seu germà
Ferran amb el rei; a canvi de la renúncia de les comandes ofertes pel rei obtingué el
comtat de Luna (1608). Escriví uns famosos Comentarios a los sucesos de Aragón en los años
1591-92, uns Discursos políticos, así en razón de estado como de la buena educación de un príncipe (1620) i mantingué una llarga correspondència amb Lupercio de Argensola.
89
CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
Aragó i de Borja,
Joan Alfons d' (Saragossa, 1543 - Torrejón de
Velasco, Castella, 1573) Comte de Ribagorça ja en vida del seu pare,
Martí d'Aragó, duc de Vilafermosa. Perseguit per
Felip II, fou empresonat a la fortalesa de Torrejón de Velasco, prop de Madrid, i degollat a la plaça del poble per ordre del rei. L'enemistat entre el comte de Chinchón, conseller del
rei per als afers de la corona catalano-aragonesa, i la casa de
Ribagorça fou una de les causes de la gravetat dels esdeveniments a
Ribagorça entre els anys 1586-90. 90
FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Aragó
i de Gurrea, Alfons d' (Saragossa, 1487 – 1550)
Comte de Ribagorça (1512-33) per renúncia del seu pare
Joan d'Aragó. El 1506 anà a cercar i acompanyà a Valladolid la futura reina
Germana de Foix. A la mort de Ferran II (1516), anà a Flandes prop de
Carles I, amb instruccions del regent Alfons d'Aragó, retornà amb el rei a la península. En recompensa a l'hospitalitat que donà, al seu palau de Pedrola, al papa electe Adrià IV, fou nomenat comanador de Sant Jaume. El 1533 abandonà la vida cortesana i renuncià al comtat a favor del seu fill
Martí. Deixà escrita una Historia y principios del linaje de los
Gurreas i algunes poesies.
91
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Aragó
i de Pimentel, Enric d' Veure>
Enric "Fortuna". 92
CATALUNYA - BIOGRAFIA 73
FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
Aragó i Jonquers,
Joan d' (Benavarri, Ribagorça,
1457 - Catalunya, 1528) Comte
de Ribagorça (1485). Fill natural d'Alfons d'Aragó, comte de Ribagorça i
duc de Vilafermosa i de Maria
Jonquers, d'Olot. Ferran II el nomenà lloctinent del
Principat (1496-1506) i virrei de Nàpols (1507-09). En tornar a
Catalunya fou elegit president de la Generalitat (1512), i nomenat lloctinent i capità general del
Principat i lloctinent de la corona d'Aragó.
També fou castellà d'Amposta i primer duc de
Luna. És enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista de marbre.
93
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Aragó i Masó,
Narcís Jordi (Girona,
29/jun/1932 - ) Periodista i advocat. Un dels fundadors de "Presència", en fou director del 1968 al 1980. Col·laborador en diverses publicacions i corresponsal del diari
"Tele/eXprés", durant deu anys, director del Centre d'Informació de la
Cambra de Comerç i Indústria, president de l'Associació de la Premsa i membre de la Comissió Jurídico Assessora de la
Generalitat. Ha publicat La Devesa, paradís perdut (1980),
Protagonistes de la història econòmica gironina (1981), Girona ara i
sempre (1982) i, juntament amb J.M. Casero, Girona grisa i
negra (1972).
94
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Aragó i Mitjans,
Ignasi (Barcelona,
1916 - ) Metge pediatre. Impulsor dels estudis sobre l'organització hospitalària a
Catalunya. Autor d'Els hospitals a Catalunya (1967). 95
CATALUNYA - BIOGRAFIA Aragó i Ribas,
Bonaventura (Tarragona,
s. XIX - Catalunya, s. XIX) Farmacèutic. Destacà pels seus estudis agronòmics, que oferí en nombroses obres. La més important fou la titulada
Diccionario enciclopédico de agricultura, ganaderia e industrias rurales
(1885).
96
CATALUNYA - BIOGRAFIA
97
CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
Aragon,
Enric (Perpinyà, 1861 – 1931)
Historiador. Nebot de Víctor Aragon. L'arqueòleg F.P. Thiers influí decisivament sobre la seva orientació científica quan, el 1909, examinà uns fragments de marbre descoberts a
Castellrosselló a l'antic emplaçament de Ruscino, propietat d'Aragon. Del 1910 al 1921 dedicà una dotzena de treballs a aquestes descobertes i a la història medieval de
Castellrosselló i d'altres sobre el Rosselló, en general en un to de divulgació. El 1914 fundà la Societat d'Arqueologia i d'Història del Rosselló i de Filologia Catalana, i el 1919 el "Bulletin Historique des Pyrénées-Orientales", de curta durada. El 1920 esdevingué president de la
Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus
Orientals.
98
CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
Aragon,
Víctor (Millars,
Rosselló, 1806 – Montpeller, França, 1886) Magistrat i erudit. Fou procurador reial a Perpinyà (1843), conseller (1847) i president de l'audiència de Montpeller (1849), i més tard (1874), de la de Chambéry, a Savoia. El 1877 es retirà a Montpeller. Durant onze anys representà
Ceret al consell general dels Pirineus
Orientals. És autor de diversos estudis històrics i literaris sobre el
Rosselló, d'entre els quals Le Roussillon aux premiers temps de sa réunion à la
France (1882), Les anciens châteaux forts des Corbières
roussillonnaises (1882) i La voie romaine en Roussillon (1880), publicats a Montpeller.
99
CATALUNYA - BIOGRAFIA
Aragonès,
Daniel (Barcelona, 1907 - ) Industrial.
Un dels primers del cinema català. S'uní a Antoni Pujol per fundar els laboratoris Fotofilm de Barcelona i Madrid que el 1949 patentaren un procediment de cinema en color, el
Cinefotocolor. 100
CATALUNYA - BIOGRAFIA 101
FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Aragüells, pic d'
(Benasc, Alta Ribagorça)
Cim (3.037 m alt), el primer dels cims a l'oest del coll de Cregüenya o
coll d'Aragüells, que comunica les valls de Corones i de
Cregüenya (2.910 m alt) en la cresta que uneix els pics Maleït i
d'Estatats, al massís de la
Maladeta. El petit estany d'Aragüells es troba al vessant meridional d'aquest pic, aigua avall de l'estany de
Corones en la vall Hiverna.
Anar
a: [ Anua
] [ Ao ] [ Aq ]
[ Arago ] [ Arago, J ]
[ Arago i ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Aracil i
Boned, Lluís Vicent (