A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Ja ]    [ Jafr ]    [ Janer i ]    [ Jaq ]    [ Jaume ]    [ Jaume d ]

No hi ha humilitat tan gran, que sigui insensible als afalacs de la glòria. (Valeri Màxim)

1 ILLES BALEARS - CULTURA

Ja T'ho Dire  (Ciutadella, Menorca, 1986 - )  Grup de pop-rock

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jabba, David  ( ? , s. XIV)  Relligador de llibres

3 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Jaca, entrevista de  (Jaca, Aragó, 1288)  Reunió entre Alfons II el Liberal i Eduard I d'Anglaterra

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Jacarilla  (Xacarella, Baix Segura)  Nom castellà de la població.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Jacarilleta  (Xacarella, Baix Segura Nom castellà de Xacarelleta.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJacas, Lleonard  (Empúries ?, Alt Empordà, s. XVI)  Metge. Publicà diverses obres de medicina, en llatí, i en traduí d'altres a aquesta llengua.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jacchia, Josep ben  (Barcelona, s. XIII)  Savi hebreu. Succeí al famós Salomó ben Adret a la presidència de l'acadèmia jueva.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jacme, Joan (o Joan Jaume)  (Lleida ?, s XIV - Montpeller ?, França, 1384)  Metge. Fou mestre a l'escola de medicina de Montpeller, de la qual fou nomenat conceller el 1364. Publicà diverses obres en llatí, com ara Contra epidimiam (1370), De pestilentia (1376), De claculos in vesica (1378), el Secretarius practicus medicinae (1378), i un comentari al llibre quart del Cànon d'Avicenno. Traduí de l'àrab al català el Llibre de la figura de l'ull, tractat d'oftalmologia d'Alcoati (Sulayman ibn Harit al-Kuwati), toledà del s XII.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jacob Manrino  (Tortosa, Baix Ebre, 1490 - Roma ?, Itàlia, 1549)  Metge i filòsof jueu

119 CATALUNYA - LITERATURA

Jacob Xalabín, Història de  (Catalunya, d 1389)  Novel·la històrica anònima, de tema oriental. Devia ésser redactada després del 1389 per la descripció que fa de la batalla de Rosovo i abans del 1404 com demostra l'esment de certs personatges reals. Té com a protagonistes personatges de l'imperi otomà de la darreria del s XIV, època de la qual marca un fons acusat i concret. Més que una crònica o un text, és, per l'estructura, una autèntica novel·la emmarcada en un ambient exòtic per al lector català. Amb un estil senzill, descriu situacions reals i novel·lesques al costat de fets històrics i d'elements fabulosos precedents de les Mil i una nits.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jacobus  (Catalunya, s XIII)  Signatura, potser corresponent a l'autor, que apareix al notable frontal de Mosoll (Baixa Cerdenya), conservat avui a Barcelona.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jacomart  Veure> Baçó, Jaume.

12 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaJacomí de Senlecques (Senlecques ?, Bolonès, França, s. XIV - Saint-Lug, França, s. XIV)  Joglar de Joan I de Catalunya-Aragó

13 CATALUNYA - CULTURA

JAEC  Sigla de la Junta Assessora per als Estudis de Català.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jaén i Fuentes, Ramon  (Elx, Baix Vinalopó, 1883 – Califòrnia, EUA, 1919)  Escriptor

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jaén i Urban, Gaspar  (Elx, Baix Vinalopó, 20/mai/1952 - )  Arquitecte i poeta. Ha publicat assaigs sobre l'arquitectura al País Valencià, sobretot del Baix Vinalopó -Guia d'arquitectura d'Elx (1978), Qüestions territorials del País Valencià (1979), L'arquitectura popular dels horts de palmeres d'Elx (1980)- i diversos reculls poètics -Cadells cap a la fosca (1976), La festa (1982, premi Ciutat de Palma 1981), Cambra de mapes (1982), Fragments (1991) i Del temps present (1998)-.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jafer, Bonanat  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Anà a Sicília per servir els reis del casal català contra el perill constant dels angevins establerts a Nàpols. El 1349, envaïda novament l'illa i assetjada Catània, Nicolau de Lloria havia de passar a Catalunya, com havia fet alguna altra vegada, per demanar ajut al rei Pere III. però es posà malalt i el substituí Jafer. Aquest rebé moltes facilitats del rei Pere, que li deixà reclutar soldats per tornar a Sicília amb aquell reforç.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jàfer, Guillem  (València ?, s. XIV)  Jurisconsult. Fill de Guillem Jàfer. Estudià lleis a Bolonya, on es graduà. Fou jurat de València (1330) i membre del consell reial (1342-49). Autor de Notae super Foris Regne Valentiae i de Declaracions dels dubtes sobre los furs nous.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaJàfer, Guillem  (València ?, 1366 - ? , 1394)  Jurista

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jàfer i Sanchis, Salvador  (Ràfol de Salem, Vall d'Albaida, 30/gen/1954 - )  Poeta. Amb un llenguatge renovador ha publicat L'esmorteïda estela de la platja (1974), Lívius diamant (1975), Tres il·luminacions (1981), Oda estranya a València (premiat el 1982 amb l'englantina d'or als Jocs Florals de Barcelona), Els caçadors salvatges (1984), Navegant obscur (1987) i Produccions ansietat (1970-1988) (1988).

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Jafra  (Olivella, Garraf)  Poble (189 m alt), al centre del massís de Garraf. L'església, que depèn de la d'Olivella, és dedicada a santa Maria. A mitjan s. XIX formava municipi amb Garraf.

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàJafre  (Baix Empordà Municipi: 6,72 km2, 44 m alt, 359 hab (2004), (o Jafre de Ter). Situat al nord de la comarca, a la plana regada de l'esquerra del Ter, al nord de la Bisbal d'Empordà. S'hi conrea principalment la trilogia blat-userda-blat de moro; el canal del Molí, derivat del Ter, rega el terme i fa possible el conreu de fruiters i els d'horta. Altres recursos econòmics són la ramaderia (principalment de bestiar oví i porcí) i l'avicultura. La indústria és derivada del sector agrícola (fàbrica de pinsos, molí fariner) i algunes petites empreses dedicades a materials de la construcció. El poble és a la plana, prop del Ter, dominat per l'església de Sant Martí; es conserva part de l'antic castell, o casa forta, de Jafre, que pertangué a la família d'aquest nom. Prop del poble hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta (s XV) i el veïnat dels Masos.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jafuda, Abraham ben  ( ? , s. XIII)  Escriptor hebreu

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaJafudà Alatzar  (València, s. XIV – 1377)  Ric mercader jueu al servei dels sobirans, almenys des del 1353. Des del 1363 fou domèstic ad honorem de la reina Elionor i, des del 1364, membre de la casa reial de Pere III. Actiu com a comprador de la reina i financer (especialment des del 1370). Autòcrata de l'aljama jueva de València i delegat dels jueus del Regne de València en l'establiment de les taqqanot (ordinacions) del 1354.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jafudà Bonsenyor  (Barcelona, v 1250 - v 1330)  Metge i traductor jueu

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jafudà Cresques  (Palma de Mallorca, v 1350 - Barcelona ?, 1410)  Cartògraf jueu. Fill del també cartògraf Cresques Abraham, es cristianitzà amb el nom de Jaume Ribes i treballà a Barcelona amb F. Beccà. Autor de mapes i cartes de navegar, organitzà l'escola de Sagres.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jai, Pep  Pseudònim del sindicalista Josep Vidal i Riembau.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Jalance  (Vall de Cofrents Nom castellà del mun. de Xalans.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Jalpí, canal de  (Tordera, Maresme)  Canal derivat de la Tordera, per l'esquerra, aigua amunt de la vila, que rega la plana al·luvial fins a Blanes. És aprofitat per l'antic molí de Jalpí.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJalpí i Julià, Josep  (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1604 – Barcelona, 1678)  Eclesiàstic. Cosí de Joan Gaspar Roig i Jalpí. El 1632 es doctorà a Roma en dret civil i canònic. Obtingué el priorat de Meià (1633); rebé tot seguit l'hàbit benedictí. Fou partidari de Felip IV de Castella durant la guerra dels Segadors i objecte de persecució per part dels francesos i de la generalitat de Catalunya. El 1652 fou nomenat canceller de Catalunya i president de la Congregació Claustral Tarraconense; el 1652 fou elegit per a l'abadiat de Cuixà, del qual no pogué prendre possessió, a causa del tractat dels Pirineus. Compilà les Constitucions noves de la Congregació, edità les sinodals del priorat de Meià i escriví llibres de devoció, com Romeria del paradís i una Relació de les coses del gloriós sant Jordi, màrtir en Catalunya, i les seves memòries.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Jamància, la  (Barcelona, 1843)  Bullanga que tingué lloc a la ciutat

31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Jampy, Martí  (Castell de Vernet, Conflent, 1877 - pla Guillem, Vallespir, 1942)  Escriptor

32 ANDORRA - GEOGRAFIA

Jan, pic de  (Canillo, Andorra Cim (2.600 m alt) de la capçalera de la vall de Ransol, contrafort meridional del pic de Revés; entre aquests i el pic de la pala de Jan (2.669 m) s'obre la portella de Jan, a la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix.

33 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix MaestratJana, la  (Baix Maestrat Municipi: 19,59 km2, 299 m alt, 817 hab (1999). Situat entre els rius Cérvol i Sec, a les planes i als turons que s'estenen al sud de la serra del Solà i a l'oest de la Bassota. Economia agricola de secà, que cobreix gairebé el 90% de la superfície (oliveres i vinya, i, amb menys importància, cereals i ametllers). Hi ha avicultura. La manca de desenvolupament industrial al poble ha determinat el descens de població, en part aturat per la proximitat de Benicarló i Vinaròs. La vila és situada en el pla; església de Sant Bartomeu (fi del s XVII). Dins el terme hi ha els santuaris de Sant Josep i de Santa Anna. La Jana, des del moment de la conquesta cristiana, com la resta del Maestrat, pertangué a l'orde de l'Hospital, i posteriorment al de Montesa. Àrea comercial de Vinaròs. Ajuntament de la Jana

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJané i Riera, Albert  (Barcelona, 13/ago/1930 - )  Gramàtic i escriptor. Un dels més constants divulgadors de la llengua després de 1960, ha col·laborat en els mitjans de comunicació amb articles de popularització sobre els usos de la llengua. Traductor literari i cinematogràfic, és coautor de la gramàtica Signe i autor de La llengua catalana (1966), Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967), Diccionari català de sinònims (1972), Aclariments lingüístics (1974) i Pas a pas (1988). Ha publicat també recull de rondalles, un dietari i Noranta nou contes. Director de la revista "Cavall Fort". El 1990 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Janer  (Illes Balears, s. XVI)  Escultor

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Janer, Francesc  (Barcelona, s. XIV – 1431)  Mestre fuster. Els seus treballs de fusteria artística foren molt sol·licitats. Treballà per a la seu de Manresa i diversos temples de Barcelona. Quan morí treballava amb Llorenç Reixac al cadiram de Santa Maria del Mar, que ambdós artistes continuaven des del 1424.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Janer, Gaspar  (Ponts, Noguera, 1774 - Roma ?, Itàlia, s. XIX)  Jesuïta. Visqué a Palma de Mallorca, Còrsega i Roma. És autor d'obres piadoses.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Janer i Anglarill, Anna Maria  (Cervera, Segarra, 1800 - Talarn, Pallars Jussà, 1885)  Fundadora

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJaner i Bertran, Fèlix  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1781 – Madrid, 1865)  Metge

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Janer i de Gònima, Erasme de  (Barcelona, 1791 – 1862)  Comerciant

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Janer i Gironella, Josep Erasme de  (Barcelona, 1833 – 1911)  Carlí

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Janer i Graells, Florenci  (Barcelona, 1831 - El Escorial, Madrid, 1877)  Historiador

43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Janer i Manila, Gabriel  (Algaida, Mallorca, 1/nov/1940)  Escriptor i pedagog. Es llicencià en lletres i feu una ràpida carrera literària amb novel·les realistes i alhora poemàtiques. També ha publicat reculls de narracions. Per al públic infantil ha escrit narracions, teatre i novel·les. El 1994 va aconseguir el premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. És autor també de diversos assaigs sobre història i cultura a Mallorca, sobre literatura infantil i sobre pedagogia del teatre.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Janer i Milà de la Roca, Ignasi de  (Barcelona, 1869 – 1919)  Escriptor

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Janer i Milà de la Roca, Maria dels Àngels de  (Barcelona, 1864 – 1945)  Escriptora. Germana d'Ignasi. És autora de la monografia El monasterio de Vallbona de las Monjas (1924) i d'una Crónica de un viaje a Roma, Padua, Asís i Loreto (1925).

46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaJaner i Mulet, Maria de la Pau  (Palma de Mallorca, 13/gen/1966 - )  Escriptora. Filla de Gabriel Janer i Manila. En el camp de la narrativa ha publicat Els ulls d'ahir (1988), L'hora dels eclipsis (1989), Màrmara (1994), Natura d'anguila (1995), Orient, Occident: dues històries d'amor (1998) i Lola (1999, premi Ramon Llull). És autora també de literatura juvenil i de diversos treballs d'investigació relacionats amb la literatura tradicional.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Janer i Perarnau, Macià  (Barcelona, s. XVIII)  Escriptor. És autor de la comèdia La política del amor (1732).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Janeras i Vilaró, Sebastià  (Barcelona, 1931 - )  Orientalista i liturgista. Format a Montserrat, Bèlgica, Roma i Munic, ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, i a la Facultat de Teologia de Catalunya. Entre altres treballs d'investigació, ha publicat: Litúrgia bizantina (1963, amb reedicions ampliades), Bibliografia sobre les litúrgies orientals (1961-67) (1969), L'iniziazione cristiana nella tradizione liturgica orientale (1969), La Vendredi-Saint dans la tradition liturgique byzantine (1987). Dins la col·lecció Fundació Bernat Metge ha publicat Egèria, Pelegrinatge (1986). Director de la col·lecció Clàssics del Cristianisme.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Janés i Duran, Mateu  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1896 – 1974)  Poeta

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Janés i Olivé, Josep  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1913 - els Monjos, Alt Penedès, 1959)  Editor i poeta

51 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaJanicot, Albert  (Perpinyà, 1889 – 1956)  Militar i escriptor

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Janini i Cuesta, Josep  (València, 1915 – 1987)  Liturgista

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Janini i Janini, Rafael  (Tarragona, 1866 – València, 1948)  Enginyer agrònom i escriptor. Fou professor de l'Escola de Perits Agrícoles de València, i dirigí l'Estació d'Ampelografia Americana de la ciutat. Organitzà el Servei Vitícola (1906-18) de València, creat per combatre la fil·loxera. Fou inspector general del cos d'agrònoms de l'estat. Va publicar nombrosos articles sobre temes agrícoles i, entre altres monografies, excel·leix Árboles y arbustos viejos de la provincia de Valencia.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Janini i Valero, Joan  (València, 1836 – 1900)  Comerciant. Fill d'un comerciant italià establert a València. Fou soci destacat de la Societat Econòmica d'Amics del País i contribuí a la realització de l'Exposició Regional del 1883. Promogué l'establiment de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat, a la junta directiva de la qual pertangué permanentment, i en fou vice-president.

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Janoé, Bartomeu  (Illes Balears, s. XIV)  Escriptor

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jansana i d'Anzizu, Josep Oriol  (Barcelona, 1913 - )  Pintor. Estudià dibuix i pintura a l'Escola de Llotja de Barcelona. dedicat principalment a la pintura de paisatges, el seu impressionisme inicial ha evolucionat vers un llenguatge que denota la influència fauve. Després de la seva primera exposició, a la galeria Syra de Barcelona (1934), ha exposat en aquesta ciutat en nombroses ocasions, algunes amb temàtica marroquina. També ha exposat a diverses ciutats espanyoles i a altres països.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJaques, Lleonard (o Jaquí)  (Alt Empordà ?, s. XVI)  Metge

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaquetti i Isant, Palmira  (Barcelona, 1895 - els Monjos, Alt Penedès, 1963)  Poetessa i compositora. És autora del llibre de poemes L'estel dins la llar (1938). Treballà activament en la composició del Cançoner popular i musicà diversos poemes, publicats amb els títols de Cançons d'infants, Trenta cançons nadalenques i Himnes, on deixà constància de la seva gran sensibilitat.

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jaquotot, Joaquim  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1813)  Metge. És autor d'una obra mèdica en col·laboració. Compongué, d'altra banda, bon nombre de poesies de caràcter popular i festiu. Vidu i sense fills, abraçà l'estat eclesiàstic.

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Jarafuel  (Xarafull, Vall de Cofrents)  Nom castellà.

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Jaraguas  (la Venta del Moro, Plana d'Utiel Poble, al nord de la vila.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jardí, Arnau de (o Desjardí)  (Bítem, Baix Ebre, 1233 ? – Tortosa, Baix Ebre, 1306)  Bisbe de Tortosa (1272-1306), on aplegà sínodes (1274 i 1278) i, juntament amb Ramon de Besalú i Domènec de Terol, recopilà el llibre dels Costums de Tortosa. Prengué part en la reconquesta de Mallorca (1287) i hi féu les funcions de bisbe en nom del seu germà Ponç.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaJardí, el  (Guixers, Solsonès)  Masia i antic centre

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jardí, Jofre  ( ? , s. XV)  Cavaller errant

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Jardí d'Euterpe, El  (Barcelona)  Jardins d'esbargiment de la ciutat, creats el 1857

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jardí i Borràs, Ramon  (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1881 – Barcelona, 1972)  Físic i matemàtic. Fou professor de l'Escola d'Electricitat de la Universitat Industrial (1917) i catedràtic de la Universitat de Barcelona (1930-51). Col·laborà amb Eduard Fontserè en el Servei Meteorològic de Catalunya i a la secció sísmica de l'Observatori Fabra. Inventà el pluviòmetre d'intensitats del seu nom, usat arreu del món, i un anemòmetre d'aspiració (1913). És autor d'unes 30 publicacions. Fou membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans (1926-31).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jardí i Casany, Enric  (Barcelona, 19/nov/1924 – 1998)  Assagista i historiador. Col·laborador de la revista "Ariel", de la seva vasta obra es destaquen els estudis sobre Prat de la Riba, d'Ors, Nonell, Macià, etc., les monografies Història d'Els Quatre Gats (1972), Història del Cercle Artístic de Sant Lluc (1976); El Noucentisme (1980) o Els moviments d'avantguarda a Barcelona (1983).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jardí i Miquel, Enric  (Barcelona, 1881 – 1942)  Advocat i escriptor

69 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaJardinet d'Orats  (Catalunya, 1486)  Cançoner recopilat per Narcís Gual

70 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Jardó, riu de  (Alta Cerdanya)  Afluent dretà de la Tet

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jarque i Bayo, Francesc  (València, 1940 - )  Fotògraf

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jassans  Pseudònim de l'escultor Josep Salvadó i Jassans.

73 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Jau, coll de  (Conflent)  Depressió (1.513 m alt) que forma la partió d'aigües de la Tet i de l'Aude, entre el tuc Dormidor (1.845 m) i la serra de Madres (pic de la Gleva, 2.024 m).

74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Jau, mas de  (Estagell, Rosselló)  Masia, a l'esquerra de l'Aglí, a l'entrada de l'estret de Cabanac. Havia estat una granja del monestir de Clariana (o de Jau).

75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Jaubert de Paçà, Francesc Jaume  (Paçà, Rosselló, 1785 – Perpinyà, 1856)  Agrònom. Després de servir com a oficial de dragons, exercí els càrrecs d'auditor del consell d'estat (1806), i sotsprefecte de Perpinyà (1812). Estudià diversos sistemes d'irrigació per a la Société Royale d'Agriculture. Publicà Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819 ou recherches sur les arrosages (1823), on descriu els mètodes d'irrigació a Catalunya i al País Valencià. També va escriure Notice historique sur le ville et la comté d'Empurias (1822), Recherches historiques sur la langue catalane (1824) i Recherches sur Roses et le cap de Creus (1833).

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaJaudenes i Nebot, Josep  (València, s XVIII – Madrid, v 1813)  Il·lustrat. Intendent de l'exèrcit al regne de Mallorca. Membre de les societats econòmiques de València i de Mallorca. Autor de diverses memòries sobre l'agricultura (1797) i la ramaderia a Mallorca (1798) i els avantatges d'establir a l'illa una companyia de comerç (1798 i 1802).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaumandreu, Joan  ( ? , s. XIX)  Economista

78 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Jaume  ( ? , ? )  Fill natural de Jaume II

79 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Jaume  ( ? , ? )  Fill tercer de l'infant Pere

80 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Jaume  (Catalunya, 23/jun/1374 - 22/ago/1374)  Fill primogènit de Joan I i de la seva primera muller, Mata d'Armanyac.

81 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Jaume  (Lleida, mar/1384 - Saragossa, set/1388)  Fill de Joan I i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el segon infant de la parella. La seva padrina fou la reina Sibil·la de Fortià, muller de Pere III el Cerimoniós, encara regnant. El seu caràcter malaltís causa gran alarma a la cort, ja que era l'únic fill mascle vivent de l'infant Joan. A la seva mort es replantejà el problema de la successió.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume  ( ? , ? )  Fill de l'infant Martí

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJaume, Domènec  (Catalunya, s. XIV - Cotlliure, Rosselló, s. XIV)  Frare dominicà. Visqué al convent de Cotlliure. Fou provincial de l'orde i inquisidor de Mallorca. És autor d'obres religioses i d'una història de l'orde de Predicadors.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume, Joan  ( ? , s. XIV)  Metge

85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Jaume, Josep  (Rosselló, 1731 – 1809)  Escriptor i jurista. Fou advocat del Consell Sobirà del Rosselló i professor de dret a la Universitat de Perpinyà. És autor de diverses obres de caràcter jurídic, la majoria inèdites. També deixà manuscrites antologies de poesies populars religioses, especialment nadales, molt interessants del punt de vista folklòric, amb diverses composicions originals. Una part d'aquests valuosos treballs ha estat impressa modernament, encara que de forma esparsa. Escriví en francès unes memòries notables, que foren publicades el 1894.

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jaume, Lluís  (Illes Balears, s. XVIII)  Religiós observant

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jaume, Onofre  (Illes Balears, s. XVIII - Palma de Mallorca, 1815)  Botànic

88 CATALUNYA - LITERATURA

Jaume I, Crònica de (o Llibre dels feyts)  (Catalunya, s. XIII)  Obra

89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Jaume I de Catalunya-Aragó "el Conqueridor"  (Montpeller, França, 1208 – València, 1276)  Rei (1213-76)

90 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaJaume II de Catalunya-Aragó "el Just"  (València, 1267 – Barcelona, 1327)  Rei (1291-1327)

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jaume II de Mallorca  (Montpeller, França, 1243 – Illes Balears, 1311)  Rei de Mallorca (1276-1311)

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jaume III de Mallorca  (Catània, Sicília, Itàlia, 1315 - Llucmajor, Mallorca, 1349)  Rei de Mallorca (1315-49)

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jaume IV de Mallorca  (Montpeller, França, 1337 – Sòria, Castella, 1375)  Rei de Mallorca. Fill primogènit de Jaume III de Mallorca

94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Jaume I de Sicília  Veure> Jaume II de Catalunya-Aragó.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume I d'Urgell  ( ? , 1320 – Barcelona, 1347)  Comte d'Urgell (1328-47)

96 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaJaume II d'Urgell "el Dissortat"  (Balaguer ?, Noguera, 1378/80 – Xàtiva, Costera, 1433)  Darrer comte d'Urgell (1408-14)

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume d'Aragó  ( ? , v 1296 – Tarragona, 1334)  Primogènit de Jaume II de Catalunya-Aragó

98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jaume de Mallorca  ( ? , 1278 ? - Perpinyà ?, v 1330)  Primer fill de Jaume II de Mallorca

99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jaume de Mallorca  Veure> Jaume IV de Mallorca.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume de Prades  (Catalunya, s. XIV - s. XV)  Fill segon de Joan de Prades

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jaume el Barbut (Jaume Alfonso i Joan)  (Crevillent, Baix Vinalopó, 1783 – Múrcia, 1824)  Bandoler. El 1806 ingressà a la partida dels germans Mojica. Morts aquests, la comandà fins al 1808. Lluità contra els francesos i es convertí en el prototipus de guerriller bandoler. La seva àrea fou València, la Manxa i Sierra Morena. Entre el 1820 i el 1823 lluità a favor dels reialistes i, després, dels apostòlics. Morí executat.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJaume i Andreu, Felip  (Granollers, Vallès Oriental, 1727 – Montserrat, Bages, 1770)  Músic

103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Jaume i Boixader, Miquel Joan Josep  (Perpinyà, 1731 – 1809)  Advocat i escriptor

104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jaume i Canyelles, Bartomeu  (Santa Maria del Camí, Mallorca, 1764 - Palma de Mallorca, 1844)  Eclesiàstic, doctor en teologia

105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jaume i Garau, Antoni  (Llucmajor, Mallorca, v 1820 - Palma de Mallorca, 1885)  Metge

106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jaume i Garau, Mateu  (Llucmajor, Mallorca, s. XIX - ? , s. XIX)  Prelat

107 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jaume i Guardiola, Damià  (Palma de Mallorca, 1948 - )  Pintor

108 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jaume i Rosselló, Alexandre  (Montevideo, Uruguai, 1881 - Palma de Mallorca, 24/feb/1937)  Dirigent socialista.

109 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaJaume i Sanxo, Jaume  (Palma de Mallorca, 1795 - Santa Maria del Camí, Mallorca, 1858)  Metge

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Pere  ( ? , ? )  Fill natural de Pere II el Gran

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaumeandreu i Mauri, Joan  (Manresa, Bages, 1886 – Barcelona, 1948)  Autor teatral i publicista. Escriví sovint amb el pseudònim d'Andreu Maurí. Col·laborà a "La Tralla" i a "Lluita". Autor d'Alegria i companyia (1910) i de diverses traduccions.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaumeandreu i Obradors, Ferran  (Barcelona, 1896 – 1945)  Músic

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaumeandreu i Opisso, Josep Joan  ( ? , s. XIX – 1892)  Publicista

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJaumeandreu i Triter, Eudald  (Barcelona, 1774 – 1840)  Economista

115 CATALUNYA - POLÍTICA

Jaussely, pla  (Barcelona, 1903)  Pla general per a la ciutat

116 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Javalambre, serra de  (País Valencià)  Alineació (2.020 m alt) del Sistema Ibèric

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jayla, Baudili  ( ? , s. XVII)  Eclesiàstic

118 CATALUNYA - CULTURA

Jazz Cava  (Terrassa, Vallès Occidental, 1971 - )  Local

Anar a:    Ja ]    [ Jafr ]    [ Janer i ]    [ Jaq ]    [ Jaume ]    [ Jaume d ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans