1

2

1

Ja T'ho Dire  (Ciutadella, Menorca, 1986 - )  Grup de pop-rock

B

V

2

Jabba, David  ( ? , s. XIV)  Relligador de llibres

C

B

3

Jaca, entrevista de  (Jaca, Aragó, 1288)  Reunió entre Alfons II el Liberal i Eduard I d'Anglaterra

E

H

4

Jacarilla  Nom castellà de Xacarella (Baix Segura)

V

G

5

Jacarilleta  Nom castellà de Xacarelleta (Xacarella, Baix Segura)

V

G

6

Jacas, Lleonard  (Empúries ?, Alt Empordà, s. XVI)  Metge. Publicà diverses obres de medicina, en llatí, i en traduí d'altres a aquesta llengua.

C

B

7

Jacchia, Josep ben  (Barcelona, s. XIII)  Savi hebreu

C

B

8

Jacme, Joan (o Joan Jaume)  (Lleida ?, s. XIV - Montpeller ?, França, 1384)  Metge

C

B

9

Jacob Manrino  (Tortosa, Baix Ebre, 1490 - Roma ?, Itàlia, 1549)  Metge i filòsof jueu

C

B

10

Jacobus  ( ? , ? )  Signatura

C

B

11

Jacomart  >Baçó, Jaume

C

B

12

Jacomí de Senlecques (Senlecques ?, Bolonès, França, s. XIV - Saint-Lug, França, s. XIV)  Joglar de Joan I de C-A

U

B

13

JAEC  Sigla de la Junta Assessora per als Estudis de Català

C

C

14

Jaén i Fuentes, Ramon  (Elx, Baix Vinalopó, 1883 – Califòrnia, EUA, 1919)  Escriptor

V

B

15

Jaén i Urban, Gaspar  (Elx, Baix Vinalopó, 20/mai/1952 - )  Arquitecte i poeta

V

B

16

Jafer, Bonanat  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

17

Jàfer, Guillem  (València ?, s. XIV)  Jurisconsult. Fill de Guillem Jàfer. Estudià lleis a Bolonya, on es graduà. Fou jurat de València (1330) i membre del consell reial (1342-49). Autor de Notae super Foris Regne Valentiae i de Declaracions dels dubtes sobre los furs nous.

V

B

18

Jàfer, Guillem  (València ?, 1366 - ? , 1394)  Jurista

V

B

19

Jàfer i Sanchis, Salvador  (Ràfol de Salem, Vall d'Albaida, 30/gen/1954 - )  Poeta

V

B

20

Jafra  Poble (189 m alt) del mun. d'Olivella (Garraf), al centre del massís de Garraf. L'església, que depèn de la d'Olivella, és dedicada a santa Maria. A mitjan s. XIX formava municipi amb Garraf.

C

G

21

Jafre de Ter  Municipi del Baix Empordà: 6,72 km2, 44 m alt, 332 hab (1999)

C

M

22

Jafuda, Abraham ben  ( ? , s. XIII)  Escriptor hebreu

C

B

23

Jafudà Alatzar  (València, s. XIV – 1377)  Ric mercader jueu al servei dels sobirans, almenys des del 1353. Des del 1363 fou domèstic ad honorem de la reina Elionor i, des del 1364, membre de la casa reial de Pere III. Actiu com a comprador de la reina i financer (especialment des del 1370). Autòcrata de l'aljama jueva de València i delegat dels jueus del Regne de València en l'establiment de les taqqanot (ordinacions) del 1354.

V

B

24

Jafudà Bonsenyor  (Barcelona, v 1250 - v 1330)  Metge i traductor jueu

C

B

25

Jafudà Cresques  (Palma de Mallorca, 1350 ? - Barcelona ?, 1410)  Cartògraf jueu

B

B

26

Jai, Pep  Pseudònim del sindicalista Josep Vidal i Riembau

C

B

27

Jalance  Nom castellà de Xalans (Vall de Cofrents)

V

G

28

Jalpí, canal de  Canal derivat de la Tordera, per l'esquerra, al mun. de Tordera (Maresme)

C

G

29

Jalpí i Julià, Josep  (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1604 – Barcelona, 1678)  Eclesiàstic

C

B

30

Jamància, la  Bullanga que tingué lloc a Barcelona, l'any 1843

C

H

31

Jampy, Martí  (Castell de Vernet, Conflent, 1877 - pla Guillem, Vallespir, 1942)  Escriptor

N

B

32

Jan, pic de  Cim (2.600 m alt), a la parròquia de Canillo (Andorra)

A

G

33

Jana, la  Municipi del Baix Maestrat: 19,59 km2, 299 m alt, 817 hab (1999). Situat entre els rius Cérvol i Sec, a les planes i als turons que s'estenen al sud de la serra del Solà i a l'oest de la Bassota. Economia agricola de secà: oliveres i vinya, i, amb menys importància, cereals i ametllers. Hi ha avicultura. La manca de desenvolupament industrial al poble ha determinat el descens de població, en part aturat per la proximitat de Benicarló i Vinaròs. Església de Sant Bartomeu (fi del s. XVII). Dins el terme hi ha els santuaris de Sant Josep i de Santa Anna. La Jana, des del moment de la conquesta cristiana, com la resta del Maestrat, pertangué a l'orde de l'Hospital, i posteriorment al de Montesa. Àrea comercial de Vinaròs.

V

M

34

Jané i Riera, Albert  (Barcelona, 13/ago/1930 - )  Gramàtic i escriptor. Un dels més constants divulgadors de la llengua després de 1960, ha col·laborat en els mitjans de comunicació amb articles de popularització sobre els usos de la llengua. Traductor literari i cinematogràfic, és coautor de la gramàtica Signe i autor de La llengua catalana (1966), Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967), Diccionari català de sinònims (1972), Aclariments lingüístics (1974) i Pas a pas (1988). Ha publicat també recull de rondalles, un dietari i Noranta nou contes. Director de la revista "Cavall Fort". El 1990 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

C

B

35

Janer  (Illes Balears, s. XVI)  Escultor

B

B

36

Janer, Francesc  (Barcelona, s. XIV – 1431)  Mestre fuster. Els seus treballs de fusteria artística foren molt sol·licitats. Treballà per a la seu de Manresa i diversos temples de Barcelona. Quan morí treballava amb Llorenç Reixac al cadiram de Santa Maria del Mar, que ambdós artistes continuaven des del 1424.

C

B

37

Janer, Gaspar  (Ponts, Noguera, 1774 - ? , s. XIX)  Jesuïta

C

B

38

Janer i Anglarill, Anna Maria  (Cervera, Segarra, 1800 - Talarn, Pallars Jussà, 1885)  Fundadora

C

B

39

Janer i Bertran, Fèlix  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1781 – Madrid, 1865)  Metge

C

B

40

Janer i de Gònima, Erasme de  (Barcelona, 1791 – 1862)  Comerciant

C

B

41

Janer i Gironella, Josep Erasme de  (Barcelona, 1833 – 1911)  Carlí

C

B

42

Janer i Graells, Florenci  (Barcelona, 1831 - El Escorial, Madrid, 1877)  Historiador

C

B

43

Janer i Manila, Gabriel  (Algaida, Mallorca, 1/nov/1940)  Escriptor i pedagog. Es llicencià en lletres i feu una ràpida carrera literària amb novel·les realistes i alhora poemàtiques. També ha publicat reculls de narracions. Per al públic infantil ha escrit narracions, teatre i novel·les. El 1994 va aconseguir el premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. És autor també de diversos assaigs sobre història i cultura a Mallorca, sobre literatura infantil i sobre pedagogia del teatre.

B

B

44

Janer i Milà de la Roca, Ignasi de  (Barcelona, 1869 – 1919)  Escriptor

C

B

45

Janer i Milà de la Roca, Maria dels Àngels de  (Barcelona, 1864 – 1945)  Escriptora. Germana d'Ignasi. És autora de la monografia El monasterio de Vallbona de las Monjas (1924) i d'una Crónica de un viaje a Roma, Padua, Asís i Loreto (1925).

C

B

46

Janer i Mulet, Maria de la Pau  (Palma de Mallorca, 13/gen/1966 - )  Escriptora

B

B

47

Janer i Perarnau, Macià  (Barcelona, s. XVIII)  Escriptor

C

B

48

Janeras i Vilaró, Sebastià  (Barcelona, 1931 - )  Orientalista i liturgista

C

B

49

Janés i Duran, Mateu  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1896 – 1974)  Poeta

C

B

50

Janés i Olivé, Josep  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1913 - els Monjos, Alt Penedès, 1959)  Editor i poeta

C

B

51

Janicot, Albert  (Perpinyà, 1889 – 1956)  Militar i escriptor

N

B

52

Janini i Cuesta, Josep  (València, 1915 – 1987)  Liturgista

V

B

53

Janini i Janini, Rafael  (Tarragona, 1866 – València, 1948)  Enginyer agrònom i escriptor

C

B

54

Janini i Valero, Joan  (València, 1836 – 1900)  Comerciant

V

B

55

Janoé, Bartomeu  (Illes Balears, s. XIV)  Escriptor

B

B

56

Jansana i d'Anzizu, Josep Oriol  (Barcelona, 1913 - )  Pintor. Estudià dibuix i pintura a l'Escola de Llotja de Barcelona. dedicat principalment a la pintura de paisatges, el seu impressionisme inicial ha evolucionat vers un llenguatge que denota la influència fauve. Després de la seva primera exposició, a la galeria Syra de Barcelona (1934), ha exposat en aquesta ciutat en nombroses ocasions, algunes amb temàtica marroquina. També ha exposat a diverses ciutats espanyoles i a altres països.

C

B

57

Jaques, Lleonard (o Jaquí)  (Alt Empordà ?, s. XVI)  Metge

C

B

58

Jaquetti i Isant, Palmira  (Barcelona, 1895 - els Monjos, Alt Penedès, 1963)  Poetessa

C

B

59

Jaquotot, Joaquim  (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1813)  Metge

B

B

60

Jarafuel  Nom castellà de Xarafull (Vall de Cofrents)

V

G

61

Jaraguas  Poble del mun. de la Venta del Moro (Plana d'Utiel)

V

G

62

Jardí, Arnau de  (Bítem, Baix Ebre, 1233 ? – Tortosa, Baix Ebre, 1306)  Bisbe de Tortosa (1272-1306)

C

B

63

Jardí, el  Masia i antic centre del mun. de Guixers (Solsonès)

C

G

64

Jardí, Jofre  ( ? , s. XV)  Cavaller errant

C

B

65

Jardí d'Euterpe, El  Jardins d'esbargiment de la ciutat de Barcelona, creats el 1857

C

G

66

Jardí i Borràs, Ramon  (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1881 – Barcelona, 1972)  Físic

C

B

67

Jardí i Casany, Enric  (Barcelona, 19/nov/1924 – 1998)  Assagista i historiador. Col·laborador de la revista "Ariel", de la seva vasta obra es destaquen els estudis sobre Prat de la Riba, d'Ors, Nonell, Macià, etc., les monografies Història d'Els Quatre Gats (1972), Història del Cercle Artístic de Sant Lluc (1976); El Noucentisme (1980) o Els moviments d'avantguarda a Barcelona (1983).

C

B

68

Jardí i Miquel, Enric  (Barcelona, 1881 – 1942)  Advocat i escriptor

C

B

69

Jardinet d'Orats  (Catalunya, 1486)  Cançoner recopilat per Narcís Gual

C

L

70

Jardó, riu de  Afluent dretà de la Tet, a la comarca de l'Alta Cerdanya

N

G

71

Jarque i Bayo, Francesc  (València, 1940 - )  Fotògraf

V

B

72

Jassans  Pseudònim de l'escultor Josep Salvadó i Jassans

C

B

73

Jau, coll de  Depressió (1.513 m alt), a la comarca del Conflent

N

G

74

Jau, mas de  Masia del mun. d'Estagell (Rosselló), a l'esquerra de l'Aglí, a l'entrada de l'estret de Cabanac. Havia estat una granja del monestir de Clariana (o de Jau).

N

G

75

Jaubert de Paçà, Francesc Jaume  (Paçà, Rosselló, 1785 – Perpinyà, 1856)  Agrònom

N

B

76

Jaudenes i Nebot, Josep  (València, s. XVIII – Madrid, v 1813)  Il·lustrat

V

B

77

Jaumandreu, Joan  ( ? , s. XIX)  Economista

C

B

78

Jaume  ( ? , ? )  Fill natural de Jaume II

C

B

79

Jaume  ( ? , ? )  Fill tercer de l'infant Pere

C

B

80

Jaume  (Catalunya, 23/jun/1374 - 22/ago/1374)  Fill primogènit de Joan I i de la seva primera muller, Mata d'Armanyac.

C

B

81

Jaume  (Lleida, mar/1384 - Saragossa, set/1388)  Fill de Joan I i de Violant de Bar

C

B

82

Jaume  ( ? , ? )  Fill de l'infant Martí

C

B

83

Jaume, Domènec  (Catalunya, s. XIV - Cotlliure, Rosselló, s. XIV)  Frare dominicà. Visqué al convent de Cotlliure. Fou provincial de l'orde i inquisidor de Mallorca. És autor d'obres religioses i d'una història de l'orde de Predicadors.

C

B

84

Jaume, Joan  ( ? , s. XIV)  Metge

C

B

85

Jaume, Josep  (Rosselló, 1731 – 1809)  Escriptor i jurista. Fou advocat del Consell Sobirà del Rosselló i professor de dret a la Universitat de Perpinyà. És autor de diverses obres de caràcter jurídic, la majoria inèdites. També deixà manuscrites antologies de poesies populars religioses, especialment nadales, molt interessants del punt de vista folklòric, amb diverses composicions originals. Una part d'aquests valuosos treballs ha estat impressa modernament, encara que de forma esparsa. Escriví en francès unes memòries notables, que foren publicades el 1894. (DBA)

C

B

86