descripció

Àngel, torre de l'  Antic castell (146 m alt) del mun. de Pontós (Alt Empordà)

C

G

Àngel, vall d'  Veure> la Vall d'Àngel (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

V

G

Àngel i Gonsales, Joan  (València, s. XV – 1548)  Poeta

V

B

Àngela Margarida Serafina  Veure> Serafí, Àngela Margarida

C

B

Angelats  Masia del mun. de Campelles (Ripollès)

C

G

Angelats, Joan  (Sóller, Mallorca, s. XVI)  Militar. Capità de les forces que defensaren el poble de Sóller contra la invasió turca l'11 de maig de 1561. La seva figura ha esdevingut popular i representa, ensems amb les Valentes Dones de can Tamany, un paper notable en el simulacre anual de Moros i cristians que se celebra pel "firó", és a dir, el dilluns següent al segon diumenge de maig.

B

B

Àngel de València  (València, 1594 – 1673)  Missioner

V

B

Angelets, revolta dels  Aixecament de grups de pagesos del Rosselló, entre el 1667 i el 1675

N

H

Angelon i Broquetas, Manuel  (Lleida, 1831 – Barcelona, 1889)  Escriptor

C

B

Àngels, els  Santuari del mun. de Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat)

V

G

Àngels, els  Caseriu del mun. de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat)

C

G

Àngels, els  Santuari del mun. de Xàbia (Marina Alta)

V

G

Àngels, els  Raval del mun. d’Alacant (Alacantí)

V

G

Àngels, els  Veïnat del mun. de Montagut de Fluvià (Garrotxa)

C

G

Àngels, els  Santuari amb hostatgeria del mun. de Sant Martí Vell (Gironès)

C

G

Àngels, Victòria dels  Veure> López i Garcia, Victòria dels Àngels

C

B

Àngels de Viliella, els  Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, al mun. de Lles (Baixa Cerdanya), situat a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, damunt el llogaret d'aquest nom, on hi ha les runes de l'antic castell de la Llosa.

C

G

Angiolillo, Michele  (Itàlia, 1872 – Madrid, 1897)  Anarquista

U

B

Anglada, Bartomeu  (Llívia, Baixa Cerdanya, 1594 – Barcelona, 1672)  Religiós carmelità descalç

V

B

Anglada, Francesc  (Tarragona, s. XIX)  Religiós franciscà

C

B

Anglada, Jaume  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Eclesiàstic

C

B

Anglada, Joan Àngel d'  ( ? , s. XVII)  Polític

C

B

Anglada, Josep  (Ceret, Vallespir, 1775 – 1833)  Metge

N

B

Anglada, Josep  ( ? , s. XIX)  Compositor i eclesiàstic

C

B

Anglada, Rafael  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1921 - )  Actor i comediògraf

C

B

Anglada i Arboix, Eugeni  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1936 - )  Director cinematogràfic

C

B

Anglada i Camarasa, Hermenegild  (Barcelona, 1872 - Pollença, Mallorca, 1959)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts i a París, al costat de dos mestres del naturalisme: Laurens i Constant. La seva brillant policromia i el seu sentit decoratiu el situaren entre els representants del modernisme barceloní. Les seves llargues estades a Mallorca foren l'ocasió d'una sèrie de paisatges que són exaltació de la llum i del color, sovint fosforescent. És característica en la seva obra la temàtica popular espanyola.

C

B

Anglada i d'Abadal, Maria Àngels  (Vic, Osona, 9/mar/1930 - Figueres, Alt Empordà, 1999)  Escriptora. Llicenciada en filologia clàssica, ha conreat la crítica literària, la poesia, la novel·la, l'assaig i la narració, així com obres divulgatives i literatura infantil i juvenil. També ha publicat Les germanes de Safo (1983), antologia de poetes hel·lenístiques. Ha aplegat tota la seva poesia a Columnes d'hores (1965-1990) (1990). Es troba inclosa en l'antologia Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999).

C

B

Anglada i Domènech, Gerard  (Barcelona, 1903 - )  Pintor

C

B

Anglada i Ferran, Manuel  (Maçanet de la Selva, Selva, 1918 - )  Escriptor

C

B

Anglada i Lloret, Josep Antoni  ( ? , s. XVIII – Barcelona, 1847)  Historiador i jurisconsult

C

B

Anglada i Nieto, Josep Manuel  (Barcelona, 1933 - )  Alpinista i escalador

C

B

Anglada i Pintó, Lluís  (Barcelona, 1873 – París, França, 1946)  Pintor

C

B

Anglada i Reventós, Francesc  (Barcelona, 1805 – 1884)  Gramàtic i escriptor

C

B

C

B

Anglada i Sarriera, Lola  (Barcelona, 1892 - Tiana, Maresme, 1984)  Narradora i dibuixant

C

B

Anglada y Sánchez, Pedro de Santiago  (Sallent de Gàllego, Aragó, 1590 – Fonts, Aragó, 1650)  Eclesiàstic

E

B

Anglades, les  Veïnat del mun. d’Esponellà (Gironès)

C

G

Anglasell i Serrano, Ramon  (Barcelona, 1820 - Premià de Dalt, Maresme, 1863)  Economista

C

B

Angle, Antoni  (Barcelona, 1924 - )  Pintor

C

B

Anglerill, Sant Grau d'  Veure> Sant Grau d'Anglerill  (Navès, Solsonès)

C

G

Anglès  Municipi de la Selva: 16,06 km2, 181 m alt, 5.096 hab (2004). Situat al nord de la comarca i a la dreta del Ter. La part de ponent, que s'enfila pel vessant de la muntanya de Santa Bàrbara, és coberta de boscos, sobretot de castanyers. Les principals activitats econòmiques del municipi són l'agricultura, la ramaderia i la indústria, principalment el tèxtil. Al nucli antic, anomenat la Vila Vella i on abunden les cases de pedra, hi ha la plaça Major, antiga plaça d'armes del castell d'Anglès. L'església parroquial de Sant Miquel és renaixentista, dels s. XVI-XVII. Dins el terme, on han estat trobats una necròpoli i un poblat hallstàttics, hi ha l'agregat de Sant Amanç, els veïnats de Pla d'Amunt i Pla d'Avall, el santuari de Santa Bàrbara i l'església de Sant Pere Sestronques.

C

M

C

B

Angles, els  Municipi del Capcir: 43,20 km2, 1.680 m alt, 590 hab (1999)

N

M

Angles, els  Veïnat del mun. de Montagut de Fluvià (Garrotxa)

C

G

Anglès, Guillem  ( ? , s. XIV - València ?, s. XIV)  Frare dominicà

V

B

Anglès, Joan  (Tortosa, s. XVI - ? , s. XVI)  Arquitecte

C

B

Anglès, Joan Carles  ( ? , s. XVIII – 1822)  Pintor i teòric d'art

C

B

Anglès, Josep  (València, ~1550 – Roma, Itàlia, 1588)  Frare franciscà

V

B

Anglès, Pere Màrtir  (Tarragona, 1681? – Barcelona, 1754)  Gramàtic i historiador dominicà

C

B

Anglès, Rafael  (Ràfels, Matarranya, 1730 – València, 1816)  Compositor

V

B

Anglès, Ramon  ( ? , s. XIII – Catalunya, s. XIV)  Comanador del Temple

C

B

Anglès, Vicent  (País Valencià, s. XIX)  Escriptor

V

B

Anglès i Garcia, Francesc  (Terrassa, 1938 - )  Metge, escultor i dibuixant

C

B

C

B

C

B

Anglès i Pàmies, Higini  (Maspujols, Baix Camp, 1888 – Roma, Itàlia, 1969)  Musicòleg i sacerdot

C

B

C

B

Anglès i Vitori, Miquel  (Maó, Menorca, 1840 - Panamà ?, 1880)  Dibuixant

B

B

Anglesola  Municipi de l’Urgell: 23,68 km2, 335 m alt, 1.283 hab (1999)

C

M

Anglesola  (Catalunya, ? )  Família nobiliària del comtat d'Urgell

C

B

Anglesola, Arnau III d'  (Catalunya, s. XIV ?)  Rebesnét de Ramon Arnau

C

B

Anglesola, Arnau Berenguer d'  (Catalunya, s. XI – s. XII)  Fill de Berenguer Gombau

C

B

Anglesola, Arnau Berenguer d'  (Catalunya, s. XII)  Noble

C

B

Anglesola, Arnau d'  (Catalunya, s. XII)  Tercer senyor de la baronia d'Anglesola

C

B

Anglesola, Arnau d'  (Catalunya, s. XIII)  Noble. Fou servidor del comte Àlvar d'Urgell. En 1256 actuà de testimoni al casament d'aquell amb Cecília de Foix.

C

B

Anglesola, baronia d'  Feu català creat l’any 1056

C

H

Anglesola, Beatriu d'  (Catalunya, s. XIV)  Germana de Beatriu de Pallars

C

B

Anglesola, Berenguer Arnau d'  (Catalunya, s. XII)  Senyor de Verdú

C

B

Anglesola, Berenguer Arnau d'  (Catalunya, s. XIII)  Noble

C

B

Anglesola, Berenguer Arnau I d'  (Catalunya, s. XIII – 1283)  Senyor de Butsènit i d'Utxafava

C

B

Anglesola, Berenguer Arnau II d'  (Catalunya, s. XIII – s. XIV)  fill de Berenguer Arnau I

C

B

Anglesola, Berenguer d'  (Catalunya, s. XIII - v 1277)  Senyor de la baronia d'Anglesola

C

B

Anglesola, Berenguer IV d'  (Catalunya, s. XIV - v 1382)  Darrer senyor de la baronia d'Anglesola, de la branca directa. Succeí el seu pare Ramon II d'Anglesola vers el 1370, i fou un gran magnat dels darrers anys del regnat de Pere III, al qual, el 1375, ell acompanyà a València. Més tard, fou un dels enemics de l'infant Joan, i, el 1380, fou assetjat a Vilanova de Bellpuig pel comte de Pallars. Abans havia estat un dels caps de la unió de cavallers contra els grans barons (1370). Segons l'historiador Pere Tomic, matà el vescomte de Vilamur, però sembla que aixó no té fonament. En morir, vers el 1382, sense fills barons, heretà la baronia la seva germana Sibil·la, muller d'Hug II d'Anglesola, senyor de Miralcamp, però, el 1396, el rei la donà a Pere de Benviure, marit d'una filla, potser il·legítima, de Berenguer IV d'Anglesola.

C

B

Anglesola, Berenguer d'  (Catalunya, s. XIV – Perpinyà, 1408)  Bisbe de Girona (1348-1408). Elegit pels canonges; acceptà la butlla condemnatòria de Llull donada per Gregori XI; defensà constantment Benet XIII, que el féu cardenal de Sant Climent el 1397; l'acompanyà a Perpinyà, on morí. Sembla que pertanyia a la branca de Miralcamp i que era fill de Bernat III.

C

B

Anglesola, Berenguer Gombau d'  (Catalunya, s. XI)  Primer senyor del castell i baronia d'Anglesola

C

B

Anglesola, Berenguera d'  (Catalunya, s. XII – 1225)  Filla de Berenguer Arnau

C

B

Anglesola, Berenguera d'  (Catalunya, s. XIII)  Muller de Simó de Montcada

C

B

Anglesola, Bernat I d'  (Catalunya, s. XII – 1182)  Fill d'Arnau

C

B

Anglesola, Bernat I  (Catalunya, s. XIII – 1334)  Nét de Pere II. Fou un dels capitans que combateren contra la invasió francesa a la muntanya de Girona. Besavi d'Hug II d'Anglesola.

C

B

Anglesola, Bernat d'  (Catalunya, s. XII)  Magnat

C

B

Anglesola, Bernat d'  (Catalunya, s. XIV - Barcelona ?, s. XIV)  Noble

C

B

Anglesola, Bernat d'  ( ? , s. XIV - Sardenya ?, Itàlia)  Noble

C

B

Anglesola, Bertran d'  (Catalunya, s. XIII)  Noble

C

B

Anglesola, Blanca d'  ( ? , s. XIII - Vallbona de les Monges, Urgell, 1328)  Abadessa de Vallbona

C

B

86