[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:    [ Valla ]    [ Vallbona d ]    [ Vallci ]    [ Vallde ]    [ Valldev ]    [ Valles ]

L'absolució d'un culpable és una condemna del jutge. (Publili Sirus)

1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Vallabriga  (Beranui, Ribagorça)  Poble (1.160 m alt) (ort trad: Ballabriga), al peu de la serra de Vallabriga (contrafort oriental del Turbó, que forma la paret occidental del congost d'Ovarra), dominant la vall d'Isàvena, damunt l'antic monestir d'Ovarra. És centrat per l'església parroquial de Sant Esteve.

2 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraVallada  (Costera)  Municipi: 61,24 km2, 291 m alt, 3.064 hab (1999). Situat al centre de la comarca, a les ribes de la vall mitjana del riu Cànyoles, emmarcat entre la serra Plana (al nord-oest) i la serra Grossa (al sud-est), que s'alcen amb forts pendents i entre els quals corre el riu. L'àrea no conreada ocupa vora tres quartes parts del total, amb pinedes a la muntanya. L'agricultura es localitza a la vall, alterna els conreus de secà amb els de regadiu; els més extesos són els de tarongers (regadiu) i els d'oliveres i vinya (secà). La ramaderia (oví i cabrum) té poca importància. Fabricació de cistells i mobles de vimet, principal activitat econòmica. La vila, d'origen islàmic, és a la dreta del riu, al peu de la serra Grossa; restes de l'antic castell de Vallada; església parroquial de Sant Bartomeu, del s XVIII. Àrea comercial de Xàtiva.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vallada, la  (Barraques, Alt Palància)  Santuari (la Mare de Déu de la Vallada).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaValladares y Mejía, Gavino de  (Aracena, Andalusia, s. XVIII – Barcelona, 1794)  Bisbe Barcelona

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallalta, la  (Maresme)  Vall de la comarca

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallalta del Maresme  (Sant Iscle de Vallalta, Maresme)  Nom adoptat el 1937 per al municipi. 

7 PAÍS VALENCIÀ -MUNICIPI

Situació de la comarca del RacóVallanca  (Racó)  Municipi: 56,49 km2, 970 m alt, 237 hab (1999). Situat a l'extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb Castella, que correspon a la conca de la rambla de Vallanca, en zona de parla castellana. El territori és muntanyós i ocupat per matollar, pasturatges i bosc. Agricultura dedicada als ametllers (secà) i hortalisses (regadiu). Ramaderia i apicultura. La població, que es mantingué relativament estable fins al 1940, ha sofert després una emigració massiva, que l'ha reduïda a un terç. La vila és a l'esquerra del riu; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels. El castell de Vallanca, d'origen islàmic, fou conquerit en 1227-29. El municipi comprèn, a més, el llogaret de Negrón.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallarec  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Veure> Sant Vicenç de Vallarec.

9 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Vallat  (Alt Millars)  Municipi: 5,09 km2, 276 m alt, 49 hab (1999)

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVallat d'Estaon, el  (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà)  Vall de l'antic mun. d'Estaon

11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vallàuria  (Banyuls de la Marenda, Vallespir)  Masia i antic lloc

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallbiguera, bordes de  (les Valls de la Valira, Alt Urgell)  Grup de bordes, fins al 1970 del terme de Civís, proper a les bordes de Cortvassill.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallblanca de Riells  (Bigues i Riells, Vallès Oriental)  Veïnat, dins la parròquia de Riells del Fai, al peu dels cingles de Bertí.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallbona  (Barcelona, Barcelonès)  Antiga quadra

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallbona  (Barcelona, Barcelonès)  Barri residencial obrer i perifèric de la ciutat

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallbona  (Favara de Matarranya, Matarranya)  Despoblat, al sud del terme, a la dreta del riu d'Algars. El s XIV formava part del Principat de Catalunya, a diferència de la resta del municipi, que es trobava sota jurisdicció aragonesa.

17 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaVallbona  (Argelers, Rosselló)  Masia o antiga abadia cistercenca

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallbona  (la Pobla de Cèrvoles, Garrigues)  Partida, al sud del poble, relacionada probablement amb Ramon de Vallbona, fundador de la comunitat eremítica de Cèrvoles.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vallbona  (Camp de Túria)  Veure> Pobla de Vallbona, la.

20 CATALUNYA - MUNICIPI

Vallbona d'Anoia  (Anoia)  Municipi: 6,48 km2, 304 m alt, 1.065 hab (1999)

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Vallbona de les Monges  (Urgell)  Municipi: 45,0 km2, 481 m alt, 265 hab (1999)

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallbona de les Monges, monestir de  (Vallbona de les Monges, Urgell)  Monestir cistercenc femení

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVallbona i Calbó, Carles  (Granollers, Vallès Oriental, 1927 - )  Metge

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallbona i Sallent, Rafael  (Barcelona, 27/ago/1960 - )  Periodista, escriptor i guionista de ràdio i televisió. Els seus primers reculls poètics tracten d'alguns mites de la modernitat i Sabates italianes (1987) donà forma literària a guions de ràdio. També ha publicat narrativa i novel·la eròtica: El concert de París (1990, premi La piga), així com narrativa juvenil i novel·les, com Rosa (adaptació de la sèrie televisiva) i Plaça dels Àngels (2000). Ha aplegat alguns dels seus articles a Riure a Barcelona (1990) i fou cap de cultura del diari "El Observador". Entre els guions difosos per ràdio, cal assenyalar Beatles si us plau (1986), Qui és, qui era? (1986-87), Elvis per sempre (1988) i Lletrasset (1989). Dels guions emessos per Televisió Espanyola, destaquen Especial Núria Feliu (1989) i Pusaçtoc (1989-90).

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallcabra, comtat de  (Catalunya)  Títol, concedit al s XVII a Cristòfor de Potau i Oller. Passà als Ascón, als Alta-riba i als Sabater.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallcabra, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1709 a Josep Faust de Potau i de Ferrer

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallcalent  (Lleida, Segrià)  Partida de l'horta, a ponent de la ciutat, sota el pla de les Torres. Era una antiga zona de conreu de blat, vinya i cànem que el canal de Pinyana ha revalorat.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallcanera  (la Sènia, Montsià)  Despoblat

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVallcanera  (Sils, Selva)  Poble, al sector septentrional del terme (fins al començament del s. XX havia format part del municipi de Riudarenes), prop de la riera de Vallcanera, que aflueix, juntament amb la de Sils, a la de Santa Coloma. L'església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallcarca  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallcarca  (Sitges, Garraf)  Poble, situat al nord-est del cap del municipi, en una cala a les costes de Garraf. És un important centre de la indústria del ciment i de pedra calcària. Hi ha un port per al transport d'aquest producte.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallcarca  (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)  Veure> Sant Feliu de Vallcarca.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallcàrquera  (Figaró-Montmany, Vallès Oriental)  Poble

34 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Vallcebollera  (Alta Cerdanya)  Municipi: 26,0 km2, 49 hab (1999)

35 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàVallcebre  (Berguedà)  Municipi: 27,87 km2, 1.118 m alt, 281 hab (2004). Situat als vessants de les serres de Mata-rodona, d'Ensija i els cingles de Vallcebre, drenat per diversos afluents, per la dreta, del riu de Saldes, principalment per la riera de Vallcebre. Hi ha bosc (especialment la baga de Vallcebre), matollar i brolla. Agricultura de secà (cereals, farratges i patates). Ramaderia porcina, bovina i ovina. Importants jaciments de lignit, que han transformat l'estructura econòmica i social del terme. El poble és presidit per l'església parroquial de Santa Maria de Vallcebre (antigament Vallcebre Sobirà). El municipi inclou, a més, l'església romànica de Sant Julià de Freixens i els veïnats de les Casulles, el Portet i la Barceloneta. Àrea comercial de Berga.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVallcivera, coma de  (Lles, Baixa Cerdanya)  Coma

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallclara  (Vilanova de Sau, Osona)  Antiga ermita

38 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàVallclara  (Conca de Barberà)  Municipi: 13,42 km2, 625 m alt, 114 hab (2004). Situat a la vall del barranc de Vallclara o riu de Milans, afluent de capçalera del Francolí, al sud-oest de la comarca, al límit amb les Garrigues, accidentat pels vessants septentrional de la serra de Prades i de la serra la Llena. El territori és molt muntanyós, ocupat en gran part per garriga, pasturatge i bosc. La part del terme dedicada a l'agricultura de secà (olivera, avellaners, vinya i cereals) és limitada, i una petita part és dedica al regadiu, sobretot a les patates. El poble és al vessant esquerre de la vall, sota les ruines de l'antic castell de Vallclara; l'església parroquial de Sant Joan Baptista s'acabà de construir el 1760 i és d'estil barroc; hi ha restes de l'antiga església romànica, de les muralles i del pont sobre el riu. Àrea comercial de Montblanc. El lloc és esmentat ja el 1149. Hom ha volgut identificar, sense proves, el lloc amb Bíclarum o Biclara.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallclara, monestir de  (Cabassers, Priorat)  Antic monestir de canonges premostratencs

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallcomdal, la  (Sentmenat, Vallès Occidental)  Antic terme

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVallcorba i Plana, Jaume  (Tarragona, 21/nov/1949 - )  Poeta, grafista i impressor en serigrafia. Interessat per les activitats artístiques d'avantguarda, fundà la revista "Quaderns Crema" (1979-84) i l'editorial homònima. Ha publicat els reculls poètics Onades i estels (1973), Pàrking de les feres (1974), A l'hivern preus especials (1976) i Postals (1981). Ha estat autor també dels estudis Lectura de la "Chanson de Roland" (1986) i Noucentisme, mediterraneisme i classicisme: apunts per a la història d'una estètica (1995), i responsable de l'edició crítica de l'obra de J.M. Junoy i de J.V. Foix.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valldan  (Odèn, Solsonès)  Poble

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valldan, la  (Berga, Berguedà)  Antic municipi, agregat el 1963 a l'actual

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Valldaneu  (Sant Martí de Centelles, Osona)  Antiga parròquia

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valldàries, torrent de  (Noguera)  Curs d'aigua de la comarca, afluent dretà del Llobregòs

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valldarió  (la Roca del Vallès, Vallès Oriental)  Veïnat i antiga quadra (o Valldariolf). El lloc és esmentat l'any 900.

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaValldarnàs  (Camarasa, Noguera)  Despoblat, al sud de la vila, desaparegut, sembla, els s. XIV o XV.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valldarques  (el Coll de Nargó, Alt Urgell)  Poble

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Valldaura  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)  Antic monestir cistercenc

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valldaura, Agna de  Pseudònim de l'escriptora Joaquima Santamaria i Ventura

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valldaura, Bernat de  (València, s XIV)  Ciutadà. El 1344 era un dels delegats de València a l'assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Valldaura, monestir de  (Olvan, Berguedà)  Antiga abadia cistercenca

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valldaura, monestir de  (Manresa, Bages)  Abadia femenina cistercenca

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaValldaura, Nicolau de  (València, s. XIV – XV)  Marí i ciutadà

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valldebaió  (Serinyà, Pla de l'Estany)  Veïnat.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valldebous, barranc de  (Montsià)  Curs d'aigua intermitent (o de Godall), que neix al sector meridional dels ports de Beseit, a la mola del Boix, dins el terme de la Sénia. El seu sector més alt passa encaixat. Al pla de la Galera és termenal dels municipis de la Sénia, a la dreta, i de Mas de Barberans i d'Ulldecona, a l'esquerra; prop de la Miliana canvia la seva direcció vers el nord-est, i s'uneix a la Galera, per la dreta, a la rambla de la Galera.

57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Valldecrist, cartoixa de  (Altura, Alt Palància)  Important monestir cartoixà

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Valldefaig  (Cervià de les Garrigues, Garrigues)  Antiga quadra.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valldeix  (Mataró, Maresme)  Veïnat

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Valldeix, marquesat de  (Catalunya)  Títol concedit pel pretendent carlí Carles (VII) el 1898 a Lluís Maria de Llauder i de Dalmases, únic titular.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaValldeixils  (Foradada, Noguera)  Caseria, al sud del terme, al límit amb el Montgrí i el de Preixens.

62 CATALUNYA - HISTÒRIA

Valldejoan  (el Pont de Bar, Alt Urgell)  Antic lloc prop de l'antic mun. d'Aristot (o Valljoan), a el Baridà.

63 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la LliteraValldellou  (Llitera)  Municipi: 30,42 km2, 469 m alt, 150 hab (1999), (o Baldellou). Situat en un terreny muntanyós format per les serres del Solà, de roca Foradada i de Pinyana, a les ribes de la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la Noguera. Al sector muntanyós hi ha boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges. A la fondelada de la vall es localitza l'agricultura, principalment de conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) i també de regadiu (hortalisses, farratges, cereals, patates i arbres fruiters). Ramaderia ovina i porcina, avicultura i apicultura. Població en descens. El poble és a l'esquerra del barranc del Molí del Pubill; l'església parroquial de l'Assumpció depengué (fins al 1874) de la col·legiata d'Àger. El municipi comprèn, a més, l'antic terme de la Llenca, els despoblats de Covet, Salgar i Penella i l'església de Vilavella. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament de Valldellou

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valldemaria  (Maçanet de la Selva, Selva)  Monestir femení cistercenc

65 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaValldemossa  (Mallorca Occidental)  Municipi: 44,51 km2, 437 m alt, 1.651 hab (1999). Situat al litoral de Tramuntana, al vessant meridional de la serra de Teix, al nord de Palma de Mallorca. L'agricultura no és gaire important; s'hi conreen oliveres i garrofers. L'aindústria turística i de serveis ha afavorit l'economia del terme i ha estabilitzat la població. La vila és la més elevada de les Balears; l'església parroquial de Sant Bartomeu fou erigida el 1245, modificada posteriorment, ampliada el 1718, i el 1863 hom alçà la nova façana i el campanar; prop de la qual hi ha la casa considerada tradicionalment com a natal de Catarina Tomàs, convertida el 1792 en oratori. El terme és sobretot famós per la cartoixa de Valldemossa (fundada el 1399 pel rei Martí l'Humà, reconstruït en gran part al s XVIII), a causa del renom d'alguns dels seus estadants, com George Sand i Fryderyk Chopin. El municipi comprèn, a més, la possessió i antic monestir de Miramar, l'ermita i antic monestir de la Trinitat de Valldemossa (o ermita de Valldemossa) i el jaciment pre-talaiòtic de son Ferrandell. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament de Valldemossa

66 ILLES BALEARS - ART

Inici páginaValldemossa, cartoixa de  (Valldemossa, Mallorca Occidental)  Antiga cartoixa (1399)

67 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Valldemossa, ermita de  (Valldemossa, Mallorca Occidental)  Veure> Trinitat de Valldemossa, la

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valldepedrosa, Gaspar de  (València, s. XVI – 1599)  Religiós

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valldeperas, Felip  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1888)  Actor

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valldeperas, Manuel  ( ? , s. XX - )  Periodista

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Valldeperes  (Navars, Bages)  Antiga quadra

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valldeperes  (Pontils, Conca de Barberà)  Poble (670 m alt), al nord del terme, prop del límit amb el terme de Bellprat (Anoia), a la dreta del torrent de Sant Magí, aigua amunt de Montalegre.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valldeperes, Eusebi  (Barcelona, 1827 – Madrid, 1900)  Pintor

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaValldeperes i Jaquetot, Manuel  (Barcelona, 1902 - República Dominicana, 1970)  Escriptor

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valldevià  (Vilopriu, Baix Empordà)  Poble

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Valldigna, la   (Safor)  Subcomarca dins de la comarca actual

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Valldigna, monestir de  (Simat de Valldigna, Safor)  Important abadia cistercenca

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Valldigna, portal de  (València, Horta)  Porta (1400) de la muralla de la ciutat, per tal de donar accés a la moreria. El 1539 els veïns obtingueren permís del consell general per a col·locar-hi una imatge de la Mare de Déu. Fou restaurat el 1965.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valldonzella, monestir de  (Barcelona, Barcelonès)  Monestir de monges cistercenques de la ciutat

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valldoreix  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Poble i barri residencial, situat al sud de la ciutat i prop de la riera de Rubí. Hi abunden els boscos i és una entitat municipal descentralitzada.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valldoria  (Rajadell, Bages)  Lloc (443 m alt), al sud-oest del terme, en un replà (443 m alt) de la serra de cal Torra. Documentat des del s. XIII (amb el nom de Valloriola), la seva església de Sant Salvador és de mitjan s. XVII.

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaValldoriola  (Seva, Osona)  Antiga masia

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valldosera, Eulàlia  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1963 - )  Artista

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valldossera  (Querol, Alt Camp)  Santuari (la Mare de Déu de Valldossera) i antiga quadra, al sector oriental del municipi, al límit amb el terme de Pontons (Alt Penedès), del qual és separat per la serra de Valldossera (800 m alt). L'església, que depèn de la parròquia de Montagut, s'alça a la dreta de la riera de Valldossera, capçalera de la riera de Marmellar. El lloc és esmentat ja l'any 992; el 1003 apareix una torre de Valldossera. El terme fou adquirit el 1167 pel monestir de Santes Creus.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallduví i Casals, Eladi  (Reus, Baix Camp, 1950 - )  Tirador de fossa olímpica

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valle, Bernat  (Catalunya, s XV)  Eclesiàstic. És autor d'un Regestum ecclesiae Sancta Maria de Mari, manuscrit que ha estat anomenat més correctament Llibre de les llunes.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valle, Joan de  Veure> Balle, Joan de.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallençana  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)  Caseria i antiga quadra

89 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaVallera, la  (Reiners, Vallespir)  Veïnat

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valleriola i de Riambau, Tomàs de  (València, 1734 – 1809)  Jurista

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallès  ( ? , ? )  Família d'arquitectes

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallès, Antoni  (Catalunya, s XVI)  Argenter. Actiu a Vic. Segons les fonts documentals la seva producció es concretà en la realització d'una sèrie de creus processionals per a les parròquies del bisbat de Vic: la de Sant Feliu de Torelló (1574), Sant Martí de Sentfores (1583), Santa Maria de l'Estany (1584), Santa Coloma Sasserra (1586); totes elles es mantenen dins els esquemes flordelisats de l'argenteria gòtica catalana.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallès, el  (Vallès Occidental / Vallès Oriental)  Subregiò natural i històrica, formada per les dues comarques

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallès, Faust  (Castelló de la Plana, 1762 – València, 1827)  Astrònom. Dedicat a l'estudi de les ciències naturals, reuní una notable biblioteca d'obres estrangeres i col·leccions de minerals, vegetals i animals. Fou baró de La Puebla. Publicà Curso y efemérides del nuevo planeta descubierto en Sicilia (1802) i Observaciones de los eclipses ocurridos en este año (1804).

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallès, Francesc  (Barcelona ?, s. XIX)  Militar carlí

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVallès, Francesc  ( ? , s. XIX)  Frare

97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vallès, Gabriel  (Binissalem, Mallorca, 1931 - )  Pintor

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallès, Joan  ( ? , s. XVI)  Escriptor

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallès, Joan  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. És autor de l'obra teatral Derechos y deberes, prohibida el 1868. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques, on mostraria el seu ideari liberal.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallès, Joan de  ( ? , s. X)  Religiós

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallès, Maur  (Catalunya, s XVII - s XVIII)  Abat de Santes Creus, el XXXII dels quadriennals i el LXVII de la sèrie general. Fou elegit el 1720. El 1725 era vicari general del seu orde.

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vallès, molí de  (Torrella de la Costera, Costera)  Enclavament (3 ha), entre els de Novetlè i Vallès de la Costera, a l'esquerra del riu Cànyoles.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVallès, Narcís  (Reus, Baix Camp, s. XVIII - ? , s. XIX)  Arquitecte

104 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallès, necròpolis de Can  (el Bruc, Anoia)  Necròpolis neolítica de sepulcres de fossa

105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Vallès, Rafael  (Illes Balears ?, s. XVIII)  Compositor. Fou mestre de capella de la seu de Mallorca cap a mitjan s. XVIII. És autor de música religiosa. Se'n conserva un Memento Domine per a vuit veus i baix continu.

106 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallès, sots-vegueria del  (Catalunya)  Antiga demarcació administrativa: 25.003 h (1718), que comprenia quasi tot el Vallès. En fou centre Caldes de Montbui i, des de mitjan s XIV, Granollers. De fet formà, ja el s XIV, una sola demarcació amb la vegueria de Barcelona, dita vegueria de Barcelona i el Vallès. El 1716 formà, juntament amb el sector del Maresme entre Montgat i Caldetes, el corregiment de Mataró.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallès, Tomàs  (Catalunya, s. XVIII – s. XIX)  Arquitecte. Germà de Narcís, amb qui col·laborà en la restauració del palau episcopal de Tarragona (1814).

108 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraVallès de la Costera  (Costera)  Municipi: 1,2 km2, 119 m alt, 107 hab (1999). Situat a la plana al·luvial de l'esquerra del riu Cànyoles, a ponent de la ciutat de Xàtiva. Tot el territori, de molt poca extensió, és conreat i regat amb l'aigua de la sèquia de Ranes; hi predomina el taronger, amb un petit sector d'horta; hi ha alguns conreus de secà (oliveres). Aviram. La població, sempre molt reduïda, ha decaigut constantment des del 1900. El poble és a l'esquerra del riu; església parroquial de Sant Joan Baptista, del s XVII, que té com a sufragània la de la Granja de la Costera. Lloc de moriscs, formava part de la fillola de Xàtiva. Pertangué als marquesos de Mascarell. Té diversos enclavaments dins els petits municipis veïns, com el d'Almenara, la Senyoria, la Caseta de Perinou i d'altres a la Foia de Cerdà i a la Vila. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament de Vallès de la Costera (en castellà)

Anar a:    [ Valla ]    [ Vallbona d ]    [ Vallci ]    [ Vallde ]    [ Valldev ]    [ Valles ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans