Valla - Valles d

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

BLOC DE DADES CAT   CONTACTE

Calendari Bibliografia Enllaços Col·laboració Consultes Efemèrides Responsable

Anterior INICI Primària Següent

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    Valla ]    [ Vallbona d ]    [ Vallci ]    [ Vallde ]    [ Valldev ]    [ Valles ]

Des de  Vallabriga  fins a  Vallès de la Costera 

1 FRA GEO Vallabriga  (Beranui, Ribagorça)  Poble (1.160 m alt) (ort trad: Ballabriga), al peu de la serra de Vallabriga (contrafort oriental del Turbó, que forma la paret occidental del congost d'Ovarra), dominant la vall d'Isàvena, damunt l'antic monestir d'Ovarra. És centrat per l'església parroquial de Sant Esteve.

Situació de la comarca de la Costera2 VAL MUN Vallada  (Costera)  Municipi: 61,24 km2, 291 m alt, 3.064 hab (1999). Situat al centre de la comarca, a les ribes de la vall mitjana del riu Cànyoles, emmarcat entre la serra Plana (al nord-oest) i la serra Grossa (al sud-est), que s'alcen amb forts pendents i entre els quals corre el riu. L'àrea no conreada ocupa vora tres quartes parts del total, amb pinedes a la muntanya. L'agricultura es localitza a la vall, alterna els conreus de secà amb els de regadiu; els més extesos són els de tarongers (regadiu) i els d'oliveres i vinya (secà). La ramaderia (oví i cabrum) té poca importància. Fabricació de cistells i mobles de vimet, principal activitat econòmica. La vila, d'origen islàmic, és a la dreta del riu, al peu de la serra Grossa; restes de l'antic castell de Vallada; església parroquial de Sant Bartomeu, del s. XVIII. Àrea comercial de Xàtiva.

3 VAL GEO Vallada, la  (Barraques, Alt Palància)  Santuari

4 CAT BIO Valladares y Mejía, Gavino de  (Aracena, Andalusia, s. XVIII – Barcelona, 1794)  Bisbe Barcelona

5 CAT GEO Vallalta, la  (Maresme)  Vall de la comarca

Inici página6 CAT HIS Vallalta del Maresme  (Sant Iscle de Vallalta, Maresme)  Nom adoptat el 1937 per al municipi. 

7 VAL MUN Vallanca  (Racó)  Municipi: 56,49 km2, 970 m alt, 237 hab (1999)

8 CAT GEO Vallarec  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Veure> Sant Vicenç de Vallarec

9 VAL MUN Vallat  (Alt Millars)  Municipi: 5,09 km2, 276 m alt, 49 hab (1999)

10 CAT GEO Vallat d'Estaon, el  (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà)  Vall de l'antic mun. d'Estaon

11 NOR GEO Vallàuria  (Banyuls de la Marenda, Vallespir)  Masia i antic lloc

12 CAT GEO Vallbiguera, bordes de  (Anserall, Alt Urgell)  Grup de bordes, fins al 1970 del terme de Civís, proper a les bordes de Cortvassill.

13 CAT GEO Vallblanca de Riells  (Bigues i Riells, Vallès Oriental)  Veïnat

14 CAT HIS Vallbona  (Barcelona, Barcelonès)  Antiga quadra

15 CAT GEO Vallbona  (Barcelona, Barcelonès)  Barri residencial obrer i perifèric de la ciutat

16 CAT HIS Vallbona  (Favara de Matarranya, Terra Alta)  Despoblat

17 NOR GEO Vallbona  (Argelers, Vallespir)  Masia o antiga abadia cistercenca

18 CAT GEO Vallbona  (la Pobla de Cèrvoles, Garrigues)  Partida, al sud del poble, relacionada probablement amb Ramon de Vallbona, fundador de la comunitat eremítica de Cèrvoles.

19 VAL GEO Vallbona  (Camp de Túria Veure> Pobla de Vallbona, la.

Inici página20 CAT MUN Vallbona d'Anoia  (Anoia)  Municipi: 6,48 km2, 304 m alt, 1.065 hab (1999)

21 CAT MUN Vallbona de les Monges  (Urgell)  Municipi: 45,0 km2, 481 m alt, 265 hab (1999)

22 CAT GEO Vallbona de les Monges, monestir de  (Vallbona de les Monges, Urgell)  Monestir cistercenc femení

23 CAT BIO Vallbona i Calbó, Carles  (Granollers, Vallès Oriental, 1927 - )  Metge

24 CAT BIO Vallbona i Sallent, Rafael  (Barcelona, 27/ago/1960 - )  Periodista, escriptor i guionista de ràdio i televisió. Els seus primers reculls poètics tracten d'alguns mites de la modernitat i Sabates italianes (1987) donà forma literària a guions de ràdio. També ha publicat narrativa i novel·la eròtica: El concert de París (1990, premi La piga), així com narrativa juvenil i novel·les, com Rosa (adaptació de la sèrie televisiva) i Plaça dels Àngels (2000). Ha aplegat alguns dels seus articles a Riure a Barcelona (1990) i fou cap de cultura del diari "El Observador". Entre els guions difosos per ràdio, cal assenyalar Beatles si us plau (1986), Qui és, qui era? (1986-87), Elvis per sempre (1988) i Lletrasset (1989). Dels guions emessos per Televisió Espanyola, destaquen Especial Núria Feliu (1989) i Pusaçtoc (1989-90).

25 CAT HIS Vallcabra, comtat de  (Catalunya)  Títol, concedit al s XVII a Cristòfor de Potau i Oller. Passà als Ascón, als Alta-riba i als Sabater.

26 CAT HIS Vallcabra, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1709 a Josep Faust de Potau i de Ferrer

27 CAT GEO Vallcalent  (Lleida, Segrià)  Partida de l'horta, a ponent de la ciutat, sota el pla de les Torres. Era una antiga zona de conreu de blat, vinya i cànem que el canal de Pinyana ha revalorat.

28 CAT HIS Vallcanera  (la Sènia, Montsià)  Despoblat

29 CAT GEO Vallcanera  (Sils, Selva)  Poble, al sector septentrional del terme (fins al començament del s. XX havia format part del municipi de Riudarenes), prop de la riera de Vallcanera, que aflueix, juntament amb la de Sils, a la de Santa Coloma. L'església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.

Inici página30 CAT GEO Vallcarca  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat

31 CAT GEO Vallcarca  (Sitges, Garraf)  Poble

32 CAT GEO Vallcarca  (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)  Veure> Sant Feliu de Vallcarca

33 CAT GEO Vallcàrquera  (Figaró-Montmany, Vallès Oriental)  Poble

34 NOR MUN Vallcebollera  (Alta Cerdanya)  Municipi: 26,0 km2, 49 hab (1999)

Situació de la comarca del Berguedà35 CAT MUN Vallcebre  (Berguedà)  Municipi: 27,87 km2, 1.118 m alt, 281 hab (2004). Situat als vessants de les serres de Mata-rodona i d'Ensija, a la dreta del Saldes, afluent del Llobregat, per la dreta. Agricultura de secà (cereals, farratges i patates). Ramaderia porcina, bovina i ovina. Jaciments de lignit. Església parroquial de Santa Maria de Vallcebre. Església romànica de Sant Julià de Freixens. Àrea comercial de Berga.

36 CAT GEO Vallcivera, coma de  (Lles, Baixa Cerdanya)  Coma

37 CAT HIS Vallclara  (Vilanova de Sau, Osona)  Antiga ermita

38 CAT MUN Vallclara  (Conca de Barberà)  Municipi: 13,42 km2, 623 m alt, 108 hab (1999)

39 CAT HIS Vallclara, monestir de  (Cabassers, Priorat)  Antic monestir de canonges premostratencs

40 CAT HIS Vallcomdal, la  (Sentmenat, Vallès Occidental)  Antic terme

Inici página41 CAT BIO Vallcorba i Plana, Jaume  (Tarragona, 21/nov/1949 - )  Poeta, grafista i impressor en serigrafia. Interessat per les activitats artístiques d'avantguarda, fundà la revista "Quaderns Crema" (1979-84) i l'editorial homònima. Ha publicat els reculls poètics Onades i estels (1973), Pàrking de les feres (1974), A l'hivern preus especials (1976) i Postals (1981). Ha estat autor també dels estudis Lectura de la "Chanson de Roland" (1986) i Noucentisme, mediterraneisme i classicisme: apunts per a la història d'una estètica (1995), i responsable de l'edició crítica de l'obra de J.M. Junoy i de J.V. Foix.

42 CAT GEO Valldan  (Odèn, Solsonès)  Poble

43 CAT GEO Valldan, la  (Berga, Berguedà)  Antic municipi, agregat el 1963 a l'actual

44 CAT HIS Valldaneu  (Sant Martí de Centelles, Osona)  Antiga parròquia

45 CAT GEO Valldàries, torrent de  (Noguera)  Curs d'aigua de la comarca, afluent dretà del Llobregòs

46 CAT GEO Valldarió  (la Roca del Vallès, Vallès Oriental)  Veïnat i antiga quadra (o Valldariolf). El lloc és esmentat l'any 900.

47 CAT HIS Valldarnàs  (Camarasa, Noguera)  Despoblat, al sud de la vila, desaparegut, sembla, els s. XIV o XV.

48 CAT GEO Valldarques  (el Coll de Nargó, Alt Urgell)  Poble

49 CAT HIS Valldaura  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)  Antic monestir cistercenc

50 CAT BIO Valldaura, Agna de  Pseudònim de l'escriptora Joaquima Santamaria i Ventura

51 VAT BIO Valldaura, Bernat de  (València, s. XIV)  Ciutadà

52 CAT HIS Valldaura, monestir de  (Olvan, Berguedà)  Antiga abadia cistercenca

53 CAT GEO Valldaura, monestir de  (Manresa, Bages)  Abadia femenina cistercenca

Inici página54 VAL BIO Valldaura, Nicolau de  (València, s. XIV – XV)  Marí i ciutadà

55 CAT GEO Valldebaió  (Serinyà, Pla de l'Estany)  Veïnat.

56 CAT GEO Valldebous, barranc de  (Montsià)  Curs d'aigua intermitent (o de Godall), que neix al sector meridional dels ports de Beseit, a la mola del Boix, dins el terme de la Sénia. Al seu sector més alt passa encaixat. Al pla de la Galera és termenal dels municipis de la Sénia, a la dreta, i de Mas de Barberans i d'Ulldecona, a l'esquerra; prop de la Miliana canvia la seva direcció vers el nord-est, i s'uneix a la Galera, per la dreta, a la rambla de la Galera.

57 VAL GEO Valldecrist, cartoixa de  (Altura, Alt Palància)  Important monestir cartoixà

58 CAT HIS Valldefaig  (Cervià de les Garrigues, Garrigues)  Antiga quadra.

59 CAT GEO Valldeix  (Mataró, Maresme)  Veïnat

60 CAT HIS Valldeix, marquesat de  (Catalunya)  Títol concedit pel pretendent carlí Carles (VII) el 1898 a Lluís Maria de Llauder i de Dalmases, únic titular.

61 CAT GEO Valldeixils  (Foradada, Noguera)  Caseria, al sud del terme, al límit amb el Montgrí i el de Preixens.

62 CAT HIS Valldejoan  (el Pont de Bar, Alt Urgell Antic lloc prop de l'antic mun. d'Aristot (o Valljoan), a el Baridà.

63 FRA MUN Valldellou  (Llitera)  Municipi: 30,42 km2, 469 m alt, 150 hab (1999)

64 CAT GEO Valldemaria  (Maçanet de la Selva, Selva)  Monestir femení cistercenc

65 BAL MUN Valldemossa  (Mallorca Occidental)  Municipi: 42,9 km2, 437 m alt, 1.651 hab (1999)

66 BAL GEO Valldemossa, cartoixa de  (Valldemossa, Mallorca Occidental)  Antiga cartoixa (1399)

67 BAL GEO Valldemossa, ermita de  (Valldemossa, Mallorca Occidental)  Veure> Trinitat de Valldemossa, la

68 VAL BIO Valldepedrosa, Gaspar de  (València, s. XVI – 1599)  Religiós

Inici página69 CAT BIO Valldeperas, Felip  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1888)  Actor

70 CAT BIO Valldeperas, Manuel  ( ? , s. XX - )  Periodista

71 CAT HIS Valldeperes  (Navars, Bages)  Antiga quadra

72 CAT GEO Valldeperes  (Pontils, Conca de Barberà)  Poble (670 m alt), al nord del terme, prop del límit amb el terme de Bellprat (Anoia), a la dreta del torrent de Sant Magí, aigua amunt de Montalegre.

73 CAT BIO Valldeperes, Eusebi  (Barcelona, 1827 – Madrid, 1900)  Pintor

74 CAT BIO Valldeperes i Jaquetot, Manuel  (Barcelona, 1902 - República Dominicana, 1970)  Escriptor

75 CAT GEO Valldevià  (Vilopriu, Baix Empordà)  Poble

76 VAL GEO Valldigna, la   (Safor)  Subcomarca dins de la comarca actual

77 VAL GEO Valldigna, monestir de  (Simat de Valldigna, Safor)  Important abadia cistercenca

78 VAL GEO Valldigna, portal de  (València, Horta)  Porta (1400) de la muralla de la ciutat, per tal de donar accés a la moreria. El 1539 els veïns obtingueren permís del consell general per a col·locar-hi una imatge de la Mare de Déu. Fou restaurat el 1965.

79 CAT GEO Valldonzella, monestir de  (Barcelona, Barcelonès)  Monestir de monges cistercenques de la ciutat

80 CAT GEO Valldoreix  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Poble i barri residencial

81 CAT GEO Valldoria  (Rajadell, Bages)  Lloc (443 m alt), al sud-oest del terme, en un replà (443 m alt) de la serra de cal Torra. Documentat des del s. XIII (amb el nom de Valloriola), la seva església de Sant Salvador és de mitjan s. XVII.

82 CAT HIS Valldoriola  (Seva, Osona)  Antiga masia

Inici página83 CAT BIO Valldosera, Eulàlia  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1963 - )  Artista

84 CAT GEO Valldossera  (Querol, Alt Camp)  Santuari i antiga quadra, al sector oriental del municipi

85 CAT BIO Vallduví i Casals, Eladi  (Reus, Baix Camp, 1950 - )  Tirador de fossa olímpica

86 CAT BIO Valle, Bernat  ( ? , s. XV)  Eclesiàstic

87 CAT BIO Valle, Joan de  Veure> Balle, Joan de

88 CAT GEO Vallençana  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)  Caseria i antiga quadra

89 NOR GEO Vallera, la  (Reiners, Vallespir)  Veïnat

90 VAL BIO Valleriola i de Riambau, Tomàs de  (València, 1734 – 1809)  Jurista

91 CAT BIO Vallès  ( ? , ? )  Família d'arquitectes

92 CAT BIO Vallès, Antoni  ( ? , s. XVI)  Argenter

93 CAT GEO Vallès, el  (Vallès Occidental / Vallès Oriental)  Subregiò natural i històrica, formada per les dues comarques

94 VAL BIO Vallès, Faust  (Castelló de la Plana, 1762 – València, 1827)  Astrònom

95 CAT BIO Vallès, Francesc  (Barcelona ?, s. XIX)  Militar carlí

96 CAT BIO Vallès, Francesc  ( ? , s. XIX)  Frare

97 BAL BIO Vallès, Gabriel  (Binissalem, Mallorca, 1931 - )  Pintor

Inici página98 CAT BIO Vallès, Joan  ( ? , s. XVI)  Escriptor

99 CAT BIO Vallès, Joan  ( ? , s. XIX)  Escriptor

100 CAT BIO Vallès, Joan de  ( ? , s. X)  Religiós

101 CAT BIO Vallès, Maur  (Catalunya, ? )  Abat de Santes Creus

102 VAL GEO Vallès, molí de  (Torrella de la Costera, Costera)  Enclavament (3 ha)

103 CAT BIO Vallès, Narcís  (Reus, Baix Camp, s. XVIII - ? , s. XIX)  Arquitecte

104 CAT HIS Vallès, necròpolis de Can  (el Bruc, Anoia)  Necròpolis neolítica de sepulcres de fossa

105 BAL BIO Vallès, Rafael  (Illes Balears ?, s. XVIII)  Compositor. Fou mestre de capella de la seu de Mallorca cap a mitjan s. XVIII. És autor de música religiosa. Se'n conserva un Memento Domine per a vuit veus i baix continu.

106 CAT HIS Vallès, sots-vegueria del  (Catalunya)  Antiga demarcació administrativa: 25.003 h (1718)

107 CAT BIO Vallès, Tomàs  (Catalunya, s. XVIII – s. XIX)  Arquitecte. Germà de Narcís, amb qui col·laborà en la restauració del palau episcopal de Tarragona (1814).

Situació de la comarca de la Costera108 VAL MUN Vallès de la Costera  (Costera)  Municipi: 1,2 km2, 119 m alt, 107 hab (1999). Situat a la plana al·luvial de l'esquerra del riu Cànyoles, a ponent de la ciutat de Xàtiva. Tot el territori, de molt poca extensió, és conreat i regat amb l'aigua de la sèquia de Ranes; hi predomina el taronger, amb un petit sector d'horta; hi ha alguns conreus de secà (oliveres). Aviram. La població, sempre molt reduïda, ha decaigut constantment des del 1900. El poble és a l'esquerra del riu; església parroquial de Sant Joan Baptista, del s. XVII, que té com a sufragània la de la Granja de la Costera. Lloc de moriscs, formava part de la fillola de Xàtiva. Pertangué als marquesos de Mascarell. Té diversos enclavaments dins els petits municipis veïns, com el d'Almenara, la Senyoria, la Caseta de Perinou i d'altres a la Foia de Cerdà i a la Vila. Àrea comercial de Xàtiva.

Des de  Vallabriga  fins a  Vallès de la Costera 

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    Valla ]    [ Vallbona d ]    [ Vallci ]    [ Vallde ]    [ Valldev ]    [ Valles ]

Anterior INICI Primària SegüentInici página

INICI Calendari Bibliografia Enllaços Col·laboració Consultes Efemèrides Responsable

BLOC DE DADES CAT  CONTACTE

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

EL DIRECTORI DELS PAÏSOS CATALANS

©2006-2009 - Creació i actualització: Ramon Piera i Andreu

Suport i manteniment: Associació Sense Límits

Creative Commons License per a Ramon Piera i Andreu