|
|
|
Anar a: [ Pere ] [ Pere, J ] [ Pere A ] [ Pere E ] [ Perella ] [ Perellos ] Les coses segures són poc agradoses; en la temeritat hi ha esperança. (Tàcit) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere (Catalunya ?, s V - Tortosa, Baix Ebre, 506) Cabdill militar romà. Resistí els atacs d'Alaric II, rei dels visigots, contra Tortosa. Ocupada la ciutat per l'exèrcit reial, Pere fou decapitat el 506; el seu cap fou tramés a Saragossa com a escarment. És possible que Pere dirigís la resistència catòlica contra el rei arià que anava expandint els dominis visigòtics per la regió catalana de l'Ebre. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere (Catalunya, s. X – Barcelona, 973) Bisbe de Barcelona (959-973). S'oposà, juntament amb els bisbes de les altres seus catalanes, als propòsits de Cesari de reconstruir la província eclesiàstica Tarraconense (956), però després acceptaren el nomenament expedit per Joan XIII el 971 a favor del bisbe de Vic Ató, assassinat en tornar de Roma. Assistí activament a l'acte de la consagració del monestir de Sant Benet de Bages (972), i procurà el millorament de l'església barcelonina amb l'acceptació de nombrosos béns deixats pel comte Mir. Fou succeït per Vives. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere (Catalunya, s. XI - Girona, 1050) Bisbe de Girona (1010-50) 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere (Catalunya, s. XII – Barcelona, 1144) Prelat. El 1142, a la mort d'Arnau Ermengol, fou elegit bisbe de Barcelona. Regí la diòcesi poc temps. Li succeí Guillem de Torroja. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere ( ? , ? ) Eclesiàstic 7 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere ( ? , s. XIII) Fill de Pere II el Gran 8 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere ( ? , 1339 – 1340) Primogènit de Pere III el Cerimoniós 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pere (València, 1347) Fill de Pere III el Cerimoniós i de la seva primera muller Maria de Navarra, quart dels infants haguts pel matrimoni. Morí a les tres hores. La mare finà de sobrepart. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere (Catalunya, 1378 – abr/1379) Fill de Pere III el Cerimoniós i de la seva darrera muller, Sibil·la de Fortià. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pere (València, 13/gen/1394 – abr/1394) Fill de Joan I i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el sisè dels infants haguts per la parella. 12 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere (Sicília, Itàlia, 17/nov/1398 – Catània, Sicília, Itàlia, 1400) Infant de Sicília. Únic fill de Martí I el Jove i de Maria de Sicília. Morí de resultes d'una ferida que es féu al cap, tot jugant, al castell de Catània. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere, Bonanat de (Catalunya, s. XIV) Cavaller. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada en projecte contra Granada (1331). 15 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere, Jaume ( ? , 1258 ? - d 1296) Fill natural de Pere II de Catalunya-Aragó 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere, Joan (Catalunya, s. XV) Mestre en arts i doctor en medicina. El 1489 publicà Taules astronòmiques en llengua catalana. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere, Tomàs (Catalunya, s. XIII – s. XIV) Frare dominicà. És autor d'un Tractatus de Concepcione virginis Mariae (1316). 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere I d'Aragó (Aragó, 1068 ? - Vall d'Aran, 1104) Rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104) 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere I de Bas (Catalunya, s. XI – 1127) Darrer vescomte de Besalú del llinatge del Milany 20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere I de Bearn ( ? , s. XII – 1153) Vescomte de Bearn 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere I de Castellbó ( ? , s. XI - 1143/50) Vescomte de Castellbó (1114-1143/50) 23 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere I de Catalunya, II d'Aragó "el Catòlic" ( ? , 1177 - Muret, Llenguadoc, França, 12/set/1213) Rei de Catalunya-Aragó (1196-1213) 24 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere II de Catalunya, III d'Aragó, I de València "el Gran" (València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1285) Rei de Catalunya-Aragó (1276-85) 25 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere III de Catalunya, IV d'Aragó, II de València "el Cerimoniós" (Balaguer, Noguera, 1319 – Barcelona, 1387) Rei de Catalunya-Aragó (1336-87) 26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere IV de Catalunya "el Conestable de Portugal" (Portugal, 1429 - Granollers, Vallès Oriental, 1466) Rei de Catalunya (1463-66) 27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pere I de Cerdanya Veure> Ramon Berenguer IV de Provença. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere II d'Empúries ( ? , s. XIV – 1401) Comte d'Empúries (1401) 30 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere II de Sicília (Itàlia, 1305 - Calascibetta, Sicília, Itàlia, 1342) Rei de Sicília (1337-1342) 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere I d'Urgell ( ? , a 1223 - d 1251) Comte d'Urgell (1229-31) 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere II d'Urgell ( ? , 1337 ? – 1408) Comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1347-1408) 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pere i Arnau, Salvador (Catalunya, s XVII - s XVIII) Escultor. Projectà, juntament amb el seu sogre Francesc Grau, el retaule de Sant Pere i Sant Isidre de la confraria dels pagesos de Valls, del qual obrà algunes escultures. L'any 1689 succeí l'escultor Domènec Rovira en la construcció del retaule major d'Alcover, iniciat per Rovira i Francesc Grau l'any 1679; mort Grau (1693), acabà ell sol el retaule l'any 1700. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere i Raluy, Josep (Barcelona, 1921 – 1980) Jurista. Pertanyent a la carrera judicial, fou molts anys jutge encarregat del Registre Civil de Barcelona, que organitzà per tal que funcionés amb la màxima eficàcia. Especialista en dret de nacionalitat i de família, lluità per la reforma d'aquest darrer; participà molt activament en tots els moviments democratitzadors del poder judicial durant la dictadura franquista. Publicà Derecho del Registro Civil (1962), Derecho de nacionalidad i, en col·laboració, Derecho de arrendamientos urbanos. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Antoni (Vilobí d'Onyar, Selva, ? - ? ) Element remença 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Berenguer (Catalunya, s XII) Bisbe d'Urgell (1123-41). Assistí a un concili de Narbona el 1128. Augmentà els béns de la diòcesi i fixà en 45 el nombre dels seus canonges (1134). És remarcable l'acord que féu, amb intervenció dels comtes de Pallars, del legat pontifici i d'altres nobles i abats, amb el bisbe Gausfred de Roda que posà terme a les llargues discussions entre les diòcesis d'Urgell i Roda-Barbastre sobre els límits de les jurisdiccions respectives; quedaven per a Urgell les valls de Senet i de Boí, les d'Areny, de Girbeta i de Montanyana, totes les esglésies dels comtats de Pallars i d'Urgell a l'est de la Noguera Ribagorçana, i a l'altra banda, Sant Esteve de la Sarga. Aquest conveni, que en principi es féu per vida dels pactadors, esdevingué a la llarga definitiu. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere Bernat ( ? , s. XII) Bisbe d'Elna (1113-29) 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Claver (Verdú, Urgell, 1580 - Cartagena d'Índies, Colòmbia, 1654) Sant i religiós jesuïta 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere d'Aragó Veure> Pere I d'Empúries. 39 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pere d'Aragó (Catalunya, s. XIV - Nàpols, Itàlia, 17/oct/1438) Fill de Ferran I de Catalunya-Aragó. Tingué una actuació militar rellevant al sud d'Itàlia, contra els angevins, des del 1423. Dirigí una expedició contra Còrsega intentant apoderar-se de Bonifaci el 1424. L'èxit que obtingué en la conquesta de Gaeta (1436) determinà el Magnànim a continuar la lluita pel regne napolità. Morí en el curs del primer atac a la ciutat de Nàpols. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere d'Arenys (Arenys de Munt, Maresme, 1349 – Barcelona, 1419) Cronista 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere de Portugal Veure> Pere I d'Urgell. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere de Prades ( ? , s. XIV – 1395) Primogènit de Joan de Prades 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pere de Villena Veure> Pere de Villena i d'Arenós. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Ermengol Veure> Ermengol, Pere. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Fàbregues, Lluís (Catalunya, s. XV) Arquebisbe de Nicòsia (Xipre). Cridat a Xipre pel seu germà l'almirall i comte de Patràs Joan Pere Fàbregues, fou nomenat arquebisbe de Nicòsia el 1471, malgrat l'oposició veneciana. El 1472 fou ambaixador del rei Jaime II de Xipre prop del papa Sixt IV. A la mort d'aquest (1473) esdevingué cap de la resistència contra Venècia -que ajudava la reina Caterina Cornaro-, fins a matar l'oncle de la reina Andreu Cornaro. L'ajuda veneciana obligà els revoltats a fugir i a refugiar-se a Rodes i després a Nàpols, des d'on Lluís intentà en va casar el fill del rei Ferran I de Nàpols, Alfons, amb la reina de Xipre, la qual, per pressió veneciana, es veié obligada a abdicar l'any 1489. En aquest període cessà la influència catalana a Xipre. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Màrtir Sanç, sant Veure> Sanç, Pere. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Nolasc, sant (Catalunya, v 1180 – Barcelona, 1249) Mercedari, fundador (1218), amb Ramon de Penyafort, de l'orde de la Mercè o de la Misericòrdia (a Barcelona), dedicat al rescat de captius. Nomenat primer mestre de l'orde, va governar-lo durant 31 anys. Alexandre VII va canonitzar-lo l'any 1655. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Quart Pseudònim de l'escriptor Joan Oliver i Sallarès. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Ramon (Catalunya, s. XI) Fill de Ramon Berenguer I de Barcelona 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Ramon I de Pallars Jussà ( ? , s. XI - v 1112) Comte de Pallars Jussà (1098-1112) 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pere Udalard ( ? , ? ) Fill d'Udalard Bernat 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Perea, mestre dels ( ? , s. XV - País Valencià, s. XV) Pintor anònim 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perecaula i Damians, Antoni (Barcelona, s. XIX – 1885) Jurista. Fou regidor de la seva ciutat. És autor de diverses obres jurídiques, com un Diccionario de derecho mercantil. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peregrí, Bernat ( ? , s. XIII – Barcelona, 1300) Bisbe de Barcelona (1288-1300) 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perejaume Pseudònim de l'artista Pere Jaume Borrell i Guinart. 60 CATALUNYA - HISTÒRIA Perella (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Antiga vil·la rural 61 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perelló, Bernat (Catalunya, s. XVII) Fuster i escultor. Obrà el retaule de l'Assumpta de Mediona (1618), el retaule major de l'església de Jorba i acabà el del gremi de paraires d'Igualada (1632). L'any 1628 obrà seixanta cadires per al refetor del monestir de Santes Creus. 62 CATALUNYA - MUNICIPI
63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Perelló, el (Sueca, Ribera Baixa) Poble, situat a la costa, al límit amb el terme de València, al nord del qual hi ha la gola del Perelló, el tercer i més meridional canal de desguàs de l'Albufera, amb comportes que regulen la sortida. La platja del Perelló és baixa i arenosa. L'activitat més tradicional del poble ha estat el conreu de l'arròs, però des de la fi del s XIX adquirí importància l'estiueig i s'ha convertit, els últims decennis, en important nucli turístic (urbanitzacions, hotels i apartaments). El 1907 hom hi edificà una església. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Perelló, el (Vilablareix, Gironès) Caseria. Cap efectiu del municipi, situat al nord-est del terme, prop de la riera de Güell, al costat de la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Perelló, Miquel (Palma de Mallorca, 1674 - 1730) Escultor. Visqué molt de temps a Barcelona. Hi féu la façana del convent de servites de la Mare de Déu de Bonsuccés, avui conservada en part, amb un bon portal on figuren el seu nom i la data de 1691. Féu també el retaule major de la Bisbal i el de la capella de Sant Antoni al convent dels franciscans de Berga. 67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Perelló, Pere Feliu (Palma de Mallorca, s. XIX – 1861) Poeta i polític 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Perelló, Salvador (Alzira, Ribera Alta, 1832 - l'Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 1908) Polític 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perelló i Casellas, Rossend (Gironella, Berguedà, 1912 – Barcelona, 1976) Escriptor. Poeta de caire tradicional, publicà L'enyor i les noces (1935), Camí de Maria (1948), Bonics (1952), l'obra teatral Tres de servei (1958) i la novel·la El president signa els dimarts (1954). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perelló i Domingo, Marcel·lí (Barcelona, 1897 – Mèxic, 1961) Polític. Forner d'ofici, milità durant la Dictadura de Primo de Rivera a Bandera Negra, i fou empresonat (1925-30) pel fet de participar en el complot de Garraf. Durant la guerra civil fou director del "Diario de Barcelona" i un alt dirigent d'Estat Català. S'exilià el 1939 i fou membre actiu de la Unió Catalana Independentista, que depenia del Grupo de Santiago de Cuba. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perelló i Miró, Jaume (Torrefarrera, Segrià, 1927 - ) Escultor 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perelló i Ortega, Joan (Barcelona, 1845 - ? , s. XX) Autor, actor i empresari teatral 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Perelló i Pou, Joan (Santa Maria del Camí, Mallorca, 1870 - Vic, Osona, 1955) Bisbe de Vic (1927-55). Cursà estudis al seminari de Mallorca i el 1890 ingressà a la congregació de missioners dels Sagrats Cors, fundada feia poc. S'ordenà el 1894 i amplià estudis a Roma. Entre el 1909 i el 1927 fou el segon superior general de la seva congregació i professor d'ètica i moral del seminari de Mallorca a partir del 1910. Tingué també diferents càrrecs a la cúria diocesana de Mallorca fins que fou nomenat bisbe de Vic. Edificà el nou seminari diocesà i donà un gran impuls a l'obra restauradora de la diòcesi després del 1940. La seva obra fou eminentment pietista i es mantingué molt al marge de l'evolució del país. 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Perelló i Sintes, Joan (Palma de Mallorca, 1884 - Ciutat de Mèxic, 1969) Periodista i polític. En la seva joventut s'instal·là a Barcelona. Fou col·laborador de la premsa anarco-sindicalista de Catalunya, França i Amèrica. Usava generalment el pseudònim de Liberto Callejas. Actiu militant de la CNT, fou empresonat diverses vegades. Emigrà a França durant la dictadura de Primo de Rivera. Tornà a fer-ho el 1939, abans del seu establiment definitiu a Mèxic. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perelló i Valls, Carles (Rubí, Vallès Occidental, 1932 - ) Matemàtic 77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
78 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Perellós (Òpol i Perellós, Rosselló) Poble i antic municipi que el 1970 formà part de l'actual (o Perillós, ant: Perellons). El poble és centrat per l'església parroquial i per les restes del castell de Perellós (antic castell del Senyor), centre del vescomtat de Perellós. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perellós ( ? , s. XIV - ? ) Llinatge noble 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perellós, Clemença de ( ? , s. XIV – s. XV) Dama 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perellós, Elfa de (Catalunya, s. XV) Dama. Era filla de Ponç de Perellós i de Lluïsa de Mur. El seu pare morí el 1426. Segons Capeille, la seva mare era la qui es casà poc després de restar vídua amb Frederic, comte de Luna, i la història la coneix més com a Violant Lluïsa. El mateix autor diu que Elfa morí jove devers el 1433 i que fou heretada per la tia Joana. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perellós, Elionor de ( ? , s. XIV – s. XV) Dama 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Perellós, Francesc de ( ? , s. XIV – 1369) Primer vescomte de Rueda, senyor de Millars 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Perellós, Francesc de (País Valencià ?, s. XIV – s. XV) Noble. El 1412 era a Casp, on comunicà als compromissaris que havien d'elegir el successor de Martí l'Humà, la impossibilitat de figurar entre aquests el seu sogre Giner Rabassa, jurista valencià, el qual patia de transtorns mentals. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perellós, Francesc de ( ? , s. XVI) Noble 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perellós, Francesc Rabassa de (Catalunya, s. XIV – s. XV) Senyor de Tàrrega 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perellós, Guillem de (Catalunya, s. XIV) Cavaller. Potser era germà de Francesc i de Ramon. Aquest Guillem rebé el 1345, i per a un període de tres anys, l'escrivania del patrimoni reial, atorgada per Pere III. 89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perellós, Lluís I de (Catalunya, s. XIV - v 1437) Tercer vescomte de Rueda i segon de Perellós. Fill i hereu de Ramon de Perellós. S'havia educat a la cort papal d'Avinyó i fou partidari decidit de Jaume d'Urgell (1410-12). Casat amb Simoneta de Piotiers, en tingué dos fills, Ramon i Francesc 91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perellós, Miquel de (Perellós, Rosselló, s XIV - Embrun, Provença, França, 1427) Eclesiàstic. Fill de Francesc de Perellós, primer vescomte de Rueda. El 1370 era canonge de Mallorca. Probablement per influència del seu pare, que residia a la cort reial de París, fou nomenat arquebisbe d'Embrun (1378) pel papa avinyonès Climent VII. Fou addicte al papa Benet XIII, que el 1401 li trameté, per petició seva, Vicent Ferrer perquè prediqués contra els valdesos en la seva arxidiòcesi. En l'acció pastoral l'ajudà el seu vicari general Jaume Albert, fill de Perpinyà. El 1415 prestà homenatge a Perpinyà, per mitjà del seu germà Ramon, segon vescomte de Rueda, a l'emperador Segimon. 92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Perellós, Ponç de ( ? , s. XIV - Millars, Rosselló, 1426) Senyor de Montner
Anar
a: [ Pere ]
[ Pere, J ] [ Pere
A ]
[ Pere E ] [ Perella ]
[ Perellos ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
