1

2

1

Clascar, el  Antiga domus del mun. de Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental)

C

G

2

Clascar, Pau  (Barcelona, s. XVI - Catalunya, s. XVII)  Escriptor religiós i historiador. Exercí de sacerdot a Lima (Perú) i donà la volta al món abans de tornar a Catalunya. Fou autor de Tesoro espiritual de divinos ejercicios (1616), de Modus exactissimus officium divinum recitandi (1627), i de diverses cróniques d'esdeveniments polítics i religiosos contemporanis, en castellà. (GEC)

C

B

3

Clascar i Sanou, Frederic  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1873 – Barcelona, 1919)  Liturgista

C

B

4

Clasquerí, Pere de  (Catalunya, s. XIV - Agde, Llenguadoc, 1380) 

C

B

5

Clàssics del Cristianisme  (Catalunya, 1988 - )  Col·lecció

C

L

6

Clau de Miralles, la  Caseriu del mun. de Veciana (Anoia)

C

G

7

Claudi Apolinar, Tiberi  (Tarraco, s. I ? )  Metge de l'època romana. Fou llibert. Gaudí de presumible fama. Ha estat conservada la làpida funerària que li dedicaren els seus fills.

C

B

8

Clausell i Llauger, Ramon  (Canet de Mar, Maresme, 1807 – 1869)  Mestre de capella

C

B

9

Claustre, Mare de Déu del  Imatge de pedra del mun. de Solsona (Solsonès), del s. XII

C

A

10

Claustres, Jordi  (Cuxac d'Aude, Llenguadoc, 1910 - )  Arqueòleg

U

B

11

Clavaguera i Llauradó, Joan Maria  (Riudoms, Baix Camp, 1957 - )  Periodista

C

B

12

Clavarana i Garriga, Adolf  (Oriola, Baix Segura, 1844 – 1905)  Escriptor i advocat

V

B

13

Clavé, Àurea Rosa  (Barcelona, 1856 – 1940)  Compositora i professora

C

B

14

Clavé i Camps, Antoni  (Barcelona, v. 1820 - Catalunya, s. XIX)  Polític. De família menestral, milità ben jove al partit republicà que dirigia Abdó Terrades. Participà activament en la revolta centralista del 1843 i fou un dels voluntaris que intentaven d'asaltar la Ciutadella de Barcelona la nit del 7/oct/1843. El seu enfrontament personal amb el capità general Juan Zapatero li donà un gran prestigi popular. Fou confinat a Maó, el juliol de 1856, juntament amb altres dirigents del partit demòcrata, entre ells els seus germans Francesc i Josep Anselm. (GEC)

C

B

15

Clavé i Camps, Josep Anselm  (Barcelona, 1824 – 1874)  Músic

C

B

16

Clavé i Roqué, Pelegrí  (Barcelona, 1811 – 1880)  Pintor

C

B

17

Clavé i Sanmartí, Antoni  (Barcelona, 1913 - )  Pintor

C

B

18

Clavel i Andrés, Vicent  (València, 1888 – Barcelona, 1967)  Editor i escriptor

V

B

19

Clavell, Antoni  (Barcelona, 1902 - )  Forjador

C

B

20

Clavell, Josep Llorenç de  (Castelló de la Plana, s. XVIII – 1734)  Arxiver

V

B

21

Clavell i Nogueres, Jaume  (Argentona, Maresme, 1914 - Begur, Baix Empordà, 1997)  Escultor

C

B

22

Clavelles  Antiga quadra del mun. de Manlleu (Osona)

C

G

23

Clavellet, Ramon  Pseudònim de l'escriptor Antoni Ciuffo

C

B

24

Claver, Joan  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

25

Claver i Sobocano, Pere  (Verdú, Urgell, 1580 - Cartagena d'Índies, Colòmbia, 1654)  Missioner jesuïta. Proclamat apòstol de les Índies i canonitzat per Lleó XIII, el seu zel missioner el portà a Cartagena d'Índies, on s'ocupà dels esclaus negres i els presos. Patró de Colòmbia, la seva festa se celebra el 9 de setembre.

C

B

26

Clavera, Josep Francesc  (Capella, Ribagorça, 1721 - Bolonya, Emília, Itàlia, 1788)  Jesuïta i cirurgià

F

B

27

Clavera, pic de  Cim (2.597 m alt) del mun. de l'Alt Àneu (Pallars Sobirà), a la línia de crestes que separen la vall de la Noguera Pallaresa de la de l'Arieja, del qual devall el barranc de Clavera.

C

G

28

Claveria, Carlos  (Barcelona, 1909 – Oviedo, Astúries, 1974)  Erudit i crític literari

C

B

29

Clavero i Lloris, Ceferí  (València, d 1607 – 1670)  Poeta. Versificà en llengua catalana.

V

B

30

Claverol  Antic municipi del Pallars Jussà: 768 m alt, 22,42 km2, el 1969 formà part del del Pont de Claverol

C

G

31

Cledes, congost des  Congost de la Garona, a la Vall d'Aran

C

G

32

Clemència  (Catalunya ?, s. XI) 

C

B

33

Clemente i Ferran, Adela  (Barcelona, 1861 – 1910)  Actriu

C

B

34

Clemente i Ferran, Pilar  (Barcelona, 1859 – 1905)  Actriu

C

B

35

Clemente y Rubio, Simón de Rojas  (Titagües, Serrans, 1777 – Madrid, 1827)  Botànic i agrònom

V

B

36

Clerà  Municipi del Conflent: 532 m alt, 8,7 km2, 161 hab (1999). Situat als contraforts del massís del Canigó, a l'alta vall del riu de Llescó. La zona muntanyosa és coberta de bosc. La vida econòmica del municipi es limita a les activitats agrícoles de regadiu (farratges, hortalisses, arbres fruiters) i ramaderes (bestiar boví, que aprofita les pastures d'alta muntanya). El poble de Clerà, que ostenta la capitalitat municipal, és al fons de la vall, amb l'església parroquial de Sant Martí. Dins el terme, a més del veïnat de Villerac, hi ha l'església de Sant Esteve de Pomers o de Villerac i, prop d'aquesta, les ruïnes del castell del mateix nom. (EUC) (SC)

C

M

37

Clerch, Francesc  ( ? , s. XIX)  Religiós escolapi

C

B

38

Clérigues, Vicent  (València ?, s. XVIII - Castelló de la Plana, 1835)  Poeta

V

B

39

Climent, Francesc  ( ? , s. XIV – Barcelona, 1430)  Bisbe

C

B

40

Climent, Vicent  (Masquerola, 1410 ? – València, 1474)  Eclesiàstic i diplomàtic

V

B

41

Climent VIII (Gil Sanxis Munyós i Carbon)  (Terol, Aragó, 1369 - Palma de Mallorca, 1446)  Papa (1423-29)

B

B

42

Climent i Avinent, Josep  (Castelló de la Plana, 1706 – 1781)  Bisbe de Barcelona

V

B

43

Climent i Barber, Josep  (Oliva, Safor, 1927 - )  Musicòleg

V

B

44

Climent i Cavedo, Manuel  (Gandia, Safor, 1810 – Madrid, 1870)  Compositor i organista

V

B

45

Climent i Corberà, Eliseu  (Llombai, Ribera Alta, 1940 - )  Editor

V

B

46

Climent i Mata, Francesc  (Xàtiva, Costera, 1895 - s. XX)  Pintor

V

B

47

Climent i Navarro, Vicent  (València, 1870 – Barcelona, 1919)  Pintor

V

B

48

Climent i Sebastián, Francesc  (València, 1849 – 1915)  Industrial

V

B

49

Climent i Vidal, Enric  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1824 – 1878)  Polític

C

B

50

Climent i Viñas, Enric  (Barcelona, 1910 – 1983)  Violinista

C

B

51

Clocalou  Caseria del mun. de la Vall de Bianya (Garrotxa)

C

G

52

Clodianus  Antic nom d'un riu de Catalunya, alguns historiadors l'han identificat amb el Fluvià

C

H

53

Clonard, comte de  Nom amb el qual era conegut el militar i historiador Serafí Maria de Soto i Ab-ach

C

B

54

Cloostermans i Buiza, Josep  (París, França, 1783 - l'Alcora, Alcalatén, 1836)  Escultor. Establert des de la infantessa al País Valencià, on el séu pare dirigí la fàbrica de ceràmica de l'Alcora. Estudià a l'Academia de Sant Carles de València, de la qual fou, posteriorment, director d'escultura. L'any 1808 fou nomenat membre de l'Acadèmia de Sant Carles.

V

B

55

Clopas i Batlle, Isidre  (Martorell, Baix Llobregat, 1913 - )  Cronista

C

B

56

Clos i Matheu, Joan  (Parets del Vallès, Vallès Oriental, 1949 - )  Polític

C

B

57

Clos i Pagès, Josep  (Peralada, Alt Empordà, 1859 – Filipines, s. XX)  Prelat

C

B

58

Closas i Cendra, Rafael  (Barcelona, 1895 – 1956)  Advocat i polític

C

B

59

Closas i Lluró, Albert  (Barcelona, 1921 – Madrid, 1994)  Actor. Fill del conseller de la Generalitat R. Closas i Cendra. Exiliat a l'Argentina (1937), estudià amb Margarida Xirgu i hi treballà prop de deu anys fent teatre, cinema i participant en nombrosos recitals de poesia catalana. Tornat a Espanya cap als anys cinquanta es dedicà al teatre en castellà (en català ha interpretat Visquem un somni, de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970), al cinema (Muerte de un ciclista, 1955; Últimas tardes con Teresa, 1984; Esquilache, 1988) i, darrerament, a la televisió. (EUC)

C

B

60

Closells  Veïnat del mun. d'Olot (Garrotxa)

C

G

61

Closes, les  Veure> Sant Joan Sescloses (Vilanova de la Muga, Alt Empordà)

C

G

62

Closos d'en Gaià  Poblat de navetes, al mun. de Felanitx (Mallorca Oriental)

B

H

63

Clot, el  Barri de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

64

Clot, el  Antic lloc i quadra del mun. de Sant Pere de Ribes (Garraf)

C

G

65

Clot, Sant Martí del  Veure< Sant Martí del Clot (la Vall de Bianya, Garrotxa).

C

G

66

Clot de Borriana, el  Estany del mun. de Borriana (Plana Baixa)

V

G

67

Clot de Cosp, el  Veure> Sant Julià de Palomera (Palmerola, Ripollès)

C

G

68

Clot de la Mota, el  Caseria del mun. de Gandia (Safor)

V

G

69

Clot del Moro, el  Colònia industrial del mun. de Castellar de N'Hug (Berguedà)

C

G

70

Clot i Gendra, Manuel  (Granollers, 1956 - )  Historiador i crític d'art

C

B

71

Clota, la  Barri de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

72

Clota, la  Barri de la ciutat de Maó (Menorca)

B

G

73

Clotades, ses  Vénda del mun. de Formentera (Eivissa)

B

G

74

Cloterons  Cim (2.173 m alt) entre les comarques de l'Alt Urgell i el Berguedà

C

G

75

Clotet i Ballús, Lluís  (Barcelona, 1941 - )  Arquitecte i dissenyador

C

B

76

Clotet i Fabrés, Jaume  (Manresa, Bages, 1822 - Gràcia, Barcelona, 1898)  Claretià

C

B

77

Clotet i Saderra, Antoni  (Vic, Osona, 1885 - )  Escultor

C

B

78

Clòto, estany  Estany del mun. de Tredòs (Vall d'Aran)

C

G

79

Clua d'Aguilar, la  Poble del mun. de Bassella (Alt Urgell), a l'interior d'un pronunciat meandre del Segre, davant Castellnou de Bassella; pertanyia al bisbe d'Urgell. La parròquia de Sant Julià és esmentada ja el 839. Aigua avall, al congost que separa l'Alt Urgell de la Noguera, hom ha projectat una resclosa.

C

G

80

Clua de la Conca, la  Poble del mun. de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà)

C

G

81

Clua de Meià, la  Poble del mun. d'Artesa de Segre (Noguera)

C

G

82

Club Català  (Barcelona, 1933 – 1936)  Entitat política nacionalista

C

C

83

Club Cobalto 49 (o Club 49)  (Barcelona, 28/abr/1949 - )  Agrupació artística, fundada per antics membres de l'ADLAN, que promogué les primeres exposicions importants dels artistes de Dau al Set i la gran exposició retrospectiva de Joan Miró.

C

C

84

Club de Futbol Barcelona  Veure> Futbol Club Barcelona

C

E

85

Club de Natació Barcelona  (Barcelona, 1907 - )  Entitat poliesportiva

C

E

86

Club de Polo de Barcelona  (Barcelona, 1897 - )  Entitat poliesportiva

C

E

87

Club de Tennis Barcelona  (Barcelona, 1899 - )  Associació esportiva per a la pràctica del tennis, la primera de l'estat espanyol, fundada amb el nom de Barcelona Lawn-Tennis Club, per la colònia anglesa de Barcelona (en fou el primer president el cònsol anglès J.F. Rocaberts). Les seves instal·lacions actuals (Pedralbes) tenen més de 15 pistes. El club i els seus jugadors han estat moltes vegades campions d'Espanya.

C

E

88

Club del Llibre Català  (Mèxic, 1944 – 1963)  Editorial

M

N

89

Club del Llibre SA (o Grup del Llibre)  (Barcelona, 1973 - )  Club de lectors

C

C

90

Club dels Federalistes  (Barcelona, oct/1868 - 15/abr/1873)  Entitat política. Fundada per Valentí Almirall. Estretament relacionat amb el Partit Republicà Federal de Catalunya, tingué com a òrgan "El Federalista" (1868-69). El club s'alineà a partir del 1870 amb els intransigents, els quals havien d'imposar la proclamació a Barcelona de l'Estat Català el 9/mar/1873.

C

P

91

Club dels Novel·listes, El  (Barcelona, 1955 - )  Col·lecció

C

R

92

Club Editor  (Barcelona, 1959 - )  Editorial. Fundada per tal de fer-se càrrec de l'edició de la col·lecció "El Club dels Novel·listes". Ha iniciat també la col·lecció "El Pi de les Tres Branques", amb llibres d'història i de filologia de Ferran Soldevila i Joan Coromines, respectivament.

C

N

93

Club Esportiu Noia  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1951 - )  Club esportiu d'hoquei patins

C

E

94

Club Muntanyenc Barcelonès  (Barcelona, 1931 - )  Entitat

C

E

95

Club Natació Barceloneta  (Barceloneta, 1929 - )  Entitat poliesportiva

C

E

96

Club Natació Catalunya  (Barcelona, 1931 - )  Entitat poliesportiva. Destaquen les seccions de natació i de waterpolo a més de les seccions d'atletisme, triatló, esquaix i vela. En waterpolo ha aconseguit quatre Campionats de Catalunya, sis de la Lliga estatal, quatre Copes del Rei, una Recopa i una Supercopa d'Europa. L'entitat ha tingut importants nedadors.

C

E

97

Club Natació Sabadell  (Sabadell, Vallès Occ. 1916 - )  Entitat

C

E

98

Club Ramon Muntaner  (Barcelona, des/1978 - 1983)  Entitat creada per tal de promoure la consciència nacional dels Països Catalans; entre els seus promotors cal destacar Josep Benet, Max Cahner, Miquel Sellarès i Miquel Tarradell.

C