1

2

1

Mosquera  Caseria del mun. d'Alcanalí (Marina Alta)

V

G

2

Mosquera, la  Caseria i antic poble del mun. de les Coves de Vinromà (Plana Alta)

V

G

3

Mosquera, la  Nucli urbà de la parròquia d'Encamp (Andorra)

A

G

4

Mosqueres, les  Caseria del mun. de la Serra d'En Galceran (Plana Alta)

V

G

5

Mosqueres de Vacamorta, les  Antic hostal de l'antic mun. de Merli (Baixa Ribagorça), al terme de Vacamorta, a la vora esquerra de l'Éssera.

F

G

6

Mosqueroles  Poble (410 m alt) i cap del municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental)

C

G

7

Mosqueroles  Caseria del mun. de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès)

C

G

8

Mosqueroles  Veïnat del mun. de Caçà de la Selva (Gironès)

C

G

9

Mosques de Sant Narcís, les  (Girona, 1285)  Llegenda

C

V

10

Mossèn Costa i Llobera, jardins de  (Barcelona, 22/jun/1970) Jardí monogràfic de cactàcies, suculentes i plantes subtropicals situat a Montjuïc. Consta de més de 600 espècies procedents de tots els continents. A l'hivern hi floreixen els àloes sud-africans, a la primavera les aïzoàcies hi formen catifes de color els dies de sol, cap a l'estiu floreixen i fructifiquen els cactus, i a la tardor hi apareix la brillantor dels fruits de les palmeres. La seva orientació i la proximitat de la mar fan que sempre hi hagi un parell de graus més de temperatura que a l'entorn, la qual cosa permet el cultiu de plantes de llocs molt més càlids.

C

G

11

Mossèn Joan  Caseria del mun. d'Onil (Alcoià), al sud-oest de la vila

V

G

12

Mosset  Municipi del Conflent: 71,92 km2, 692 m alt, 293 hab (1999)

N

M

13

Mosset  (Mosset, Conflent, s. XI - ? )  Família feudal

N

B

14

Mosset, Ademar de  (Rosselló, s. XIV)  Noble

N

B

15

Mosset, Arnau (I) de  ( ? , ? )  Net d'Ademar

C

B

16

Mosset, Arnau (II) de  ( ? , s. XII - d 1213)  Marit de Saurimunda de Peralada

C

B

17

Mosset, Arnau de  ( ? , s. XIV - v 1355)  Senyor de la baronia de Mosset

N

B

18

Mosset, baronia de  Jurisdicció senyorial de la Catalunya Nord, creada el 1330

N

H

19

Mossons, cap des  Cap que tanca la cala d'Aubarca, a Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

B

G

20

mossos d'esquadra  (Catalunya, 1690 - )  Cos armat i policial

C

P

21

Mostalla, serra de  Alineació muntanyosa (359 m alt) entre la Marina Alta i la Safor

V

G

22

Mostarós, Francesc  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

C

B

23

Moster, el  Veure> Almoster (Baix Camp)

C

G

24

Mota, clot de la  Veure> Clot de la Mota, el (Gandia, Safor)

V

G

25

Motllats, els  Calma de les muntanyes de Prades, al mun. de Capafons (Baix Camp)

C

G

26

Moto Club de Catalunya  (Barcelona, 1913 - )  Entitat esportiva

C

E

27

Motta, Guillermina  (Barcelona, 1941 - )  Autora i intèrpret de cançons

C

B

28

Motta i Morera, Josep de la  (Maó, Menorca, 1789 - ? , s. XIX)  Escriptor

B

B

29

Moviment de Defensa de la Terra (MDT)  (Catalunya, 1984 - )  Organització política

C

P

30

Moviment d'Escoles Mallorquines  (Lluc, Mallorca, 1984 - )  Associació pedagògica

B

C

31

Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca  (Mallorca, 1956 - )  Associació escolta

B

C

32

Moviment Rialles de Catalunya  (Catalunya, 1980 - )  Delegació d'Òmnium Cultural

C

C

33

Moviment Socialista de Catalunya (MSC)  (Catalunya, gen/1945 – 1968)  Partit polític. Fundat simultàniament a Tolosa de Llenguadoc, Mèxic i Catalunya (clandestí). S'hi agruparen membres del POUM -potser majoritàriament-, de l'antiga Unió Socialista de Catalunya, que abandonaren el PSUC, alguns militants d'Esquerra Republicana i de la CNT i, a l'interior, un grup d'estudiants laboralistes de la universitat de Barcelona. L'antecedent immediat és el Front de la Llibertat de Josep Rovira, una dels fundadors del Moviment, amb Manuel Serra i Moret, Enric Brufau i Joan Aleu. L'òrgan del partit fou "Endavant" (1945-68), editat a França i dirigit per Josep Pallach. El 1968 el moviment es dividí. El grup de Joan Reventós promogué, el 1974, l'anomenada Convergència Socialista de Catalunya, la qual, juntament amb altres grups, desembocà en el Partit Socialista de Catalunya (Congrés); el grup de Josep Pallach, juntament amb altres forces, es constituí (1974) en l'anomenat Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, que el 1976 adoptà el nom de Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament).

C

P

34

Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (MRP)  (Catalunya, 1981 - )  Agrupació

C

C

97

Movimiento Ibérico de Liberación (MIL)  (Barcelona, 1972 - 1974)  Grup polític d'arrels llibertàries. Partidari dels "consells obrers", en oposició al parlamentarisme i al sindicalisme, practicà la lluita armada contra el règim franquista. Després de diversos atracaments a bancs, fou desarticulat per les forces d'ordre públic: execució de Salvador Puig i Antich (1974); mort d'Oriol Solé i Sugranyes durant la fugida de militants d'ETA de la presó de Segòvia (1976).

C

C

35

Moxet, Pere Màrtir  ( ? , s. XVIII)  Frare dominicà

C

B

36

Moxó, Lluís de  (Cervera, Segarra, s. XVIII – s. XIX)  Jurista

C

B

37

Moxó i de Francolí, Benet de  (Cervera, Segarra, 1763 – s. XIX)  Prelat

C

B

38

Moxó i de Francolí, Josep Antoni de  ( ? , s. XVIII)  Jurista

C

B

39

Moxó i de Francolí, Maria Josefa de  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Monja bernarda

C

B

40

Moya, Angelina  ( ? , s. XIX)  Actriu

C

B

41

Moya, Pere Tomàs  (Illes Balears, s. XVIII)  Escriptor i religiós carmelità

B

B

42

Moya i Calvo, Víctor  (València, 1889 – Barcelona, 1972)  Pintor

V

B

43

Moya i Casals, Enric  (València, 1885 – 1956)  Militar i escriptor

V

B

44

Moya de Contreras, Acisclo  (Pedroches, Andalusia, s. XVI – Montserrat, Bages, 1564)  Bisbe de Vic (1554-64) i electe de València. Llicenciat en ambdós drets i inquisidor general d'Aragó. Bisbe, féu una visita pastoral molt minuciosa a tota la diòcesi. Assistí al Concili de Trento acompanyat del teòleg Pedro Mercado. Enlairat a la seu de València, morí a Montserrat quan es dirigia a la nova seu. (GEC)

C

B

45

Moyà i Gilabert, Llorenç  (Binissalem, Mallorca, 1916 - Palma de Mallorca, 1981)  Escriptor i advocat

B

B

46

Moyà i Llompart, Carles  (Palma de Mallorca, 1976 - )  Tennista

B

B

47

Moyà i Solà, Salvador  (Palma de Mallorca, 1955 - )  Paleontòleg

B

B

48

MRP  Sigla dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

C

C

49

Mubärak  ( ? , s. X – 1017)  Primer senyor de la taifa de València (1011-17)

V

B

50

Mubasir Näsir al-Dawla  (prop de Lleida ?, s. XI – Illes Balears, 1114)  Emir de les Balears

C

B

51

Muça de Portella  (Tarragona, s. XIII - ? , 1286)  Funcionari reial jueu

C

B

52

Muchacho, el  Sobrenom del capitost carlí Miquel Sobrevies

C

B

53

Muchart, Enric  (Arles, Vallespir, 1873 - Banyuls de la Marenda, Vallespir, 1954)  Poeta

N

B

54

Mudäffar  ( ? , s. X – s. XI)  Primer senyor de la taifa de València (1011-17)

V

B

55

Mudamiento, El  Caseria del mun. d'Oriola (Baix Segura)

V

G

56

Mudances  (Catalunya, 1985 - )  Companyia de dansa contemporània

C

A

57

Mudarra, Josep  (València, 1750 – 1792)  Mercedari, doctor en teologia

V

B

58

Muela de Bicorp  Veure> Mola de Bicorb, la (Bicorb, Canal de Navarrès)

V

G

59

Muga, bac de la  Bosc del mun. de Gisclareny (Berguedà)

C

G

60

Muga, estanys de la  Petits estanys del vessant dret de la vall de la Llosa, al mun. de Lles (Baixa Cerdanya), separats dels de Vallcivera pel pic de la Muga (2.860 m alt), al nord-est de la tossa Plana de Lles.

C

G

61

Muga, la  Riu pirinenc (65 km), del Vallespir fins a Roses (Alt Empordà). Neix al pla homònim, a prop dels 1.200 m alt, a la divisòria entre les dues comarques, frontera que delimita fins que penetra a l'Alt Empordà, comarca que travessa en direcció nord-oest - sud-est, formant el sector septentrional de la seva plana al·luvial, desemboca al golf de Roses. Els principals afluents per l'esquerra són l'Arnera i el Llobregat d'Empordà, tan cabalós com la Muga, i per la dreta, el Manol. Té una conca de 158 km2, el cabal absolut és de 8 m3/segon. Presenta règim pluvial en tot el seu recorregut, excepte al seu curs alt, on acusa una lleu influència nival. Màxims equinoccials (maig i desembre) i estiatge d'agost. A la plana al·luvial s'aprofita per al regatge i per a la producció d'energia elèctrica (pantà de Boadella).

N

G

62

Muga Díez, Emeterio  (Saragossa, Aragó, 1875 – València, 1956)  Militar, geògraf i polític

V

B

63

Muga Torta, la  Congost de la vall de la Muga, a la comarca de l'Alt Empordà

C

G

64

Mugähid, Abü-l-Gays ibn Yüsuf al-Muwaf-faq  ( ? , s. X - Dénia, Marina Alta, 1044) Senyor de Dénia

V

B

65

Mugïra  Nom donat a les cròniques musulmanes al comte Borrell II de Barcelona

C

B

66

Mugueta, la  Antic braç de la Muga, a la comarca de l'Alt Empordà

C

G

67

Muhammad al-Safrä'  (Crevillent, Baix Vinalopó, s. XIII – Magreb, d 1344)  Metge

V

B

68

Muhammad ibn 'Abd Alläh ibn Sa'id ibn Mardänis  (Peníscola, Baix Maestrat, 1124 - ? , 1172)  Noble àrab

V

B

69

Muhammad ibn 'Abd al-Rahmän al-Tugibï  (Alacant, 1145 - Algèria, 1213)  Historiador

V

B

70

Muhammad ibn Abdal·là al-Tudjibí  (Xàtiva, Costera, s. XII – 1162)  Historiador àrab

V

B

71

Muhammad ibn Ahmad ibn Muhammad ibn al-Lait  ( ? , s. XI - Sorio, Costera, 1063)  Astrònom

V

B

72

Muhammad ibn al-Hagg  (Sàhara, Àfrica, s. XI - Mastana, Àfrica, 1115)  General almoràvit

M

B

73

Muhammad ibn Gäniya  ( ? , s. XII)  Valí almoràvit de les Balears

B

B

74

Muhammad ibn Ishäq ibn Gäniya  ( ? , s. XII)  Senyor de Mallorca (1184-85)

B

B

75

Muhammad ibn Llop  (Aragó, s. IX - prop de Saragossa, Aragó, 898)  Senyor de Saragossa i de Lleida. Vers el 885 vengué la plaça de Saragossa a l'emir Muhammad I de Còrdova, del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l'intermediari. Baralles famíliars i un acord del nou emir 'Abd Alläh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s'hagué de disputar amb Muhammad al-Tawïl i que cedí a >Llop ibn Muhammad ib Llop.

E

B

76

Muixacre  Dena (1.264 m alt) del mun. de Morella (Ports), al sector meridional del terme, centrada pel mas de Muixacre.

V

G

77

Muixí, Pere  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Gerrer i músic

C

B

78

Muixí i Roig, Ramon  (Tàrrega, Urgell, 1911 - )  Pintor

C

B

79

Mujal, el  Poble del mun. de Navars (Bages)

C

G

80

Mujeres Libres  (Barcelona, 1936 – 1938)  Organització feminista i llibertària

C

C

81

Mulata  Despoblat, al nord del poble de Benimuslem (Ribera Alta)

V

G

82

Mulceo, Esteve  ( ? , s. XIV)  Prelat

C

B

83

Mulder Pierluisi, Elisabet  (Barcelona, 1904 – 1987)  Escriptora en castellà

C

B

84

Mulet, Francesc  (Manresa, Bages, s. XIV – 1428)  Canonge de la seu de Manresa

C

B

85

Mulet, Francesc  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1624 – València, 1675)  Escriptor dominicà

V

B

86

Mulet, Sebastià  ( ? , s. XVII – Barcelona, 1714)  Militar

C

B

87

Mulet i Gomila, Antoni  (Palma de Mallorca, 1887 – 1966)  Folklorista

B

B

88

Mulet i Mulet, Vicent  (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, 1897 – 1945)  Pintor

V

B

89

Mulet i Sans, Gabriel  (Manacor, Mallorca, s. XIX – Palma de Mallorca, s. XX)  Consignatari de vaixells

B

B

90

Muleta  Possessió (220 m alt) del mun. de Sóller (Mallorca Occidental)

B

G

91

Muller  Caseria del mun. de la Sentiu de Sió (Noguera)

C

G

92

Muller  Poble del mun. de l'Aranyó (Segarra)

C

G

93

Muller, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1922

C

H

94

Muller i d'Abadal, Josep Maria  (Barcelona, 1919 – 1981)  Doctor en dret i marquès de Muller

C

B

95

Mulleras, Miquel  (Barcelona, 1883 - Catalunya, s. XX)  Tenor. Ha actuat al teatre del Liceu de Barcelona, al Real de Madrid, i també a Itàlia, Egipte, Mèxic, Portugal, Cuba i a d'altres països, sempre amb bons èxits.

C

B

96

Mulnells, Ponç de  ( ? , s. XII)  Prelat

C

B