|
|
|
Anar a: [ Mosq ] [ Most ] [ Mox ] [ Mu ] [ Muh ] [ Mul ] Vull ser el germà de l'home blanc, no el seu cunyat. (Martin Luther King) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mosquera (Alcanalí, Marina Alta) Caseria 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mosquera, la (les Coves de Vinromà, Plana Alta) Caseria i antic poble 3 ANDORRA - GEOGRAFIA Mosquera, la (Encamp, Andorra) Nucli urbà de la parròquia 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mosqueres, les (la Serra d'En Galceran, Plana Alta) Caseria, 4 km al sud de la vila. 5 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Mosqueres de Vacamorta, les (la Pobla de Roda, Ribagorça) Antic hostal de l'antic mun. de Merli, al terme de Vacamorta, a la vora esquerra de l'Éssera. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA
7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mosqueroles (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Caseria 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mosqueroles (Cassà de la Selva, Gironès) Veïnat, a la dreta de la riera de Gotarra, al sud-oest del terme. 9 CATALUNYA - CULTURA Mosques de Sant Narcís, les (Girona, 1285) Llegenda 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mossèn Costa i Llobera, jardins de (Barcelona, 22/jun/1970) Jardí monogràfic de cactàcies, suculentes i plantes subtropicals situat a Montjuïc. Consta de més de 600 espècies procedents de tots els continents. A l'hivern hi floreixen els àloes sud-africans, a la primavera les aïzoàcies hi formen catifes de color els dies de sol, cap a l'estiu floreixen i fructifiquen els cactus, i a la tardor hi apareix la brillantor dels fruits de les palmeres. La seva orientació i la proximitat de la mar fan que sempre hi hagi un parell de graus més de temperatura que a l'entorn, la qual cosa permet el cultiu de plantes de llocs molt més càlids. 11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mossèn Joan (Onil, Alcoià) Caseria, al sud-oest de la vila. 12 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
13 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Mosset, Ademar de (Rosselló, s. XIV) Noble. Tingué una gran influència en la cort de Jaume III de Mallorca. Fou lloctinent reial a Cerdanya i rebé les senyories de Montesquiu, la Roca, el Való i Mosset (1330); posteriorment, Jaume III el nomenà majordom seu, però, acusat d'ésser partidari de Pere el Cerimoniós, el féu empresonar. Alliberat el 1344, esdevingué un fervent partidari del partit del Cerimoniós, el qual el recompensà fent-lo del seu consell reial, i després el designà governador de Vilafranca de Conflent. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mosset, Arnau (I) de ( ? , ? ) Net d'Ademar 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mosset, Arnau (II) de ( ? , s. XII - d 1213) Marit de Saurimunda de Peralada 17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Mosset, Arnau de ( ? , s. XIV - v 1355) Senyor de la baronia de Mosset 18 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Mosset, baronia de (Catalunya Nord) Jurisdicció senyorial, creada el 1330 19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mossons, cap des (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Cap que tanca, a l'est, la cala d'Aubarca, a la costa septentrional de l'illa, i que assoleix una altura de 240 m, dit també cap d'Aubarca o punta Roja. 20 CATALUNYA - POLÍTICA
21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mostalla, serra de (Marina Alta / Safor) Alineació muntanyosa (359 m alt) entre les dues comarques 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mostany i Rebés, Carles (Catalunya, s. XIX – s. XX) Pintor i escenògraf. Conreà especialment el paisatge i la natura morta. Participà en la major part dels certàmens organitzats per l'Acadèmia Mariana de Lleida, i hi fou premiat; també exposà habitualment a Barcelona. D'entre les seves obres cal esmentar El pont de Montsó, Florida i La font del Lleó. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mostarós, Francesc ( ? , s. XVII – s. XVIII) Militar 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mosterin, Jesús (Bilbao, País Basc, 1941 - ) Filòsof. Catedràtic i director del Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut Internacional de Filosofia. Fou un dels principals introductors de la lògica matemàtica i el pensament analític a Espanya. Obres principals: Racionalidad y acción humana (1978), Historia de la filosofía (1983-85, 5 volums), Conceptos y teorías en la ciencia (1984) i Los derechos de los animales (1995). 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mota, clot de la (Gandia, Safor) Veure> Clot de la Mota, el. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mota, Guillem de la (Catalunya, s XV) Arquitecte gòtic. Participà, amb Pere de Vallfogona, per Tarragona, a la junta d'arquitectes que el 1416 decidiren la continuació amb una sola nau de la seu de Girona. Tallà l'alabastre necessari per al retaule major de la seu de Tarragona, obra de Pere Joan. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Motllats, els (Capafonts, Baix Camp) Calma de les muntanyes de Prades 26 CATALUNYA - ESPORT Moto Club de Catalunya (Barcelona, 1913 - ) Entitat esportiva 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
101 EUROPA - BIOGRAFIA Moura y Corterreal, Francisco de (Portugal, 1621 - Flandes ?, França, 1675) Noble i marquès de Castel-Rodrigo. Fou virrei de Catalunya des del feb/1663 fins al gen/1664, data en que fou nomenat governador de Flandes. Durant el seu curt virregnat les relacions amb les autoritats catalanes no foren gaire cordials. 29 CATALUNYA - POLÍTICA Moviment de Defensa de la Terra (MDT) (Catalunya, 1984 - ) Organització política. Creada com a front revolucionari d'alliberament nacional amb l'objectiu de lluitar per la reunificació nacional, la independència i el socialisme als Països Catalans. Estructurat internament en forma d'assemblees comarcals, era integrat bàsicament per membres del PSAN i de l'IPC, però aquests darrers protagonitzaren l'any 1987 una escissió que prengué el nom de Moviment de Defensors de la Terra. 30 ILLES BALEARS - CULTURA Moviment d'Escoles Mallorquines (Lluc, Mallorca, 1984 - ) Associació pedagògica 31 ILLES BALEARS - CULTURA Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca (Mallorca, 1956 - ) Associació escolta 32 CATALUNYA - CULTURA Moviment Rialles de Catalunya (Catalunya, 1980 - ) Delegació d'Òmnium Cultural 33 CATALUNYA - POLÍTICA Moviment Socialista de Catalunya (MSC) (Catalunya, gen/1945 – 1968) Partit polític. Fundat simultàniament a Tolosa de Llenguadoc, Mèxic i Catalunya (clandestí). S'hi agruparen membres del POUM -potser majoritàriament-, de l'antiga Unió Socialista de Catalunya, que abandonaren el PSUC, alguns militants d'Esquerra Republicana i de la CNT i, a l'interior, un grup d'estudiants laboralistes de la universitat de Barcelona. L'antecedent immediat és el Front de la Llibertat de Josep Rovira, una dels fundadors del Moviment, amb Manuel Serra i Moret, Enric Brufau i Joan Aleu. L'òrgan del partit fou "Endavant" (1945-68), editat a França i dirigit per Josep Pallach. El 1968 el moviment es dividí. El grup de Joan Reventós promogué, el 1974, l'anomenada Convergència Socialista de Catalunya, la qual, juntament amb altres grups, desembocà en el Partit Socialista de Catalunya (Congrés); el grup de Josep Pallach, juntament amb altres forces, es constituí (1974) en l'anomenat Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, que el 1976 adoptà el nom de Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament). 34 CATALUNYA - CULTURA
97 CATALUNYA - POLÍTICA Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) (Barcelona, 1972 - 1974) Grup polític d'arrels llibertàries. Partidari dels "consells obrers", en oposició al parlamentarisme i al sindicalisme, practicà la lluita armada contra el règim franquista. Després de diversos atracaments a bancs, fou desarticulat per les forces d'ordre públic: execució de Salvador Puig i Antich (1974); mort d'Oriol Solé i Sugranyes durant la fugida de militants d'ETA de la presó de Segòvia (1976). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moxet, Pere Màrtir (Catalunya, s. XVIII) Frare dominicà. Fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona. És autor d'obres piadoses. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moxó, Lluís de (Cervera, Segarra, s. XVIII – s. XIX) Jurista 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moxó i de Francolí, Benet de (Cervera, Segarra, 1763 – 1816) Prelat. Arquebisbe de Charcas (1807-16), es va oposar a la independència de les colònies espanyoles a Amèrica i va combatre la insurrecció patriòtica de Chuquisaca (1809). En produir-se la tercera invasió argentina de l'Alt Perú (1814), fou desterrat pel general Rondeau (1815) i confinat a Salta. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moxó i de Francolí, Josep Antoni de ( ? , s. XVIII) Jurista 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moxó i de Francolí, Maria Josefa de (Catalunya, s. XVIII – s. XIX) Monja bernarda. Germana de Benet i de Josep Antoni. El 1807-11 fou abadessa del monestir de Vallbona. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moya, Angelina (Catalunya, s. XIX) Actriu. Tingué bon èxit al període de treballosa difusió del teatre català renaixentista. Actuava al Romea de Barcelona pels anys 1868-70. 41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Moya i Calvo, Víctor (València, 1889 – Barcelona, 1972) Pintor 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Moya i Casals, Enric (València, 1885 – 1956) Militar i escriptor 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moya de Contreras, Acisclo (Pedroches, Andalusia, s. XVI – Montserrat, Bages, 1564) Bisbe de Vic (1554-64) i electe de València. Llicenciat en ambdós drets i inquisidor general d'Aragó. Bisbe, féu una visita pastoral molt minuciosa a tota la diòcesi. Assistí al Concili de Trento acompanyat del teòleg Pedro Mercado. Enlairat a la seu de València, morí a Montserrat quan es dirigia a la nova seu. (GEC) 45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Moyà i Gilabert, Llorenç (Binissalem, Mallorca, 1916 - Palma de Mallorca, 1981) Escriptor i advocat 46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Moyà i Llompart, Carles (Palma de Mallorca, 1976 - ) Tennista 47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Moyà i Solà, Salvador (Palma de Mallorca, 1955 - ) Paleontòleg. Alumne de Miquel Crusafont, entrà a formar part de l'equip d'investigadors de l'Institut de Paleontologia que porta aquest nom el 1983. El 1984 es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre els bòvids fòssils del Miocè de la conca del Vallès-Penedès, grup sobre el qual ha publicat nombrosos articles d'investigació. Durant la dècada dels anys 1990 ha orientat les seves recerques cap al camp dels primats fòssils, sobretot arran de la troballa d'un exemplar molt complet de l'hominoide miocènic Dryopithecus al jaciment de Can Llobateres (Sabadell). 48 CATALUNYA - CULTURA
49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mubärak (País Valencià, s X – 1017) Primer senyor de la taifa de València (1011-17), conjuntament amb Mudäffar. Ambdós eren eunucs i antics esclaus dels amiris. El 1010 tenien a llur càrrec l'administració de les sèquies del Túria, i el 1011, a conseqüència de la desfeta del califat de Còrdova, exercien conjuntament el govern de València. Consta que el 1016 encunyaren moneda. A la mort de Mubärak, el poble deposà Mudäffar i oferí la taifa a Labib de Tortosa. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mubasir Näsir al-Dawla (prop de Lleida ?, s. XI – Illes Balears, 1114) Emir de les Balears 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muça de Portella (Tarragona, s XIII - Catalunya, 1286) Funcionari reial jueu. El 1273 fou batlle de Tarassona i el 1276 de Morvedre i de moltes localitats de Castelló. En temps de Pere el Gran, amb el títol de batlle de Tarassona (i, esporàdicament, d'altres localitats) o el genèric de batlle, exercí activitats administratives en un territori cada cop més ampli, que, des de mitjan 1283, fou tot el regne d'Aragó (quan ja hi havia un batlle general), i així fins al principi del regnat d'Alfons II. En la seva actuació l'ajudaren els seus germans Salomó, Abrahim i Ismael (aquest serví també Jaume II). Morí assassinat. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muchacho, el Sobrenom del capitost carlí Miquel Sobrevies. 53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Muchart, Enric (Arles, Vallespir, 1873 - Banyuls de la Marenda, Vallespir, 1954) Poeta 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mudäffar ( ? , s. X – s. XI) Primer senyor de la taifa de València (1011-17) 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA - CULTURA Mudances (Catalunya, 1985 - ) Companyia de dansa contemporània 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mudarra, Josep (València, 1750 – 1792) Mercedari, doctor en teologia 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Muela de Bicorp (Bicorb, Canal de Navarrès) Veure> Mola de Bicorb, la. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Muga, bac de la (Gisclareny, Berguedà) Bosc 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Muga, estanys de la (Lles, Baixa Cerdanya) Petits estanys del vessant dret de la vall de la Llosa, separats dels de Vallcivera pel pic de la Muga (2.860 m alt), al nord-est de la tossa Plana de Lles. 61 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Muga, la (Catalunya Nord / Catalunya) Riu pirinenc (65 km), del Vallespir fins a Roses (Alt Empordà). Neix al pla homònim, a prop dels 1.200 m alt, a la divisòria entre les dues comarques, frontera que delimita fins que penetra a l'Alt Empordà, comarca que travessa en direcció nord-oest - sud-est, formant el sector septentrional de la seva plana al·luvial, desemboca al golf de Roses. Els principals afluents per l'esquerra són l'Arnera i el Llobregat d'Empordà, tan cabalós com la Muga, i per la dreta, el Manol. Té una conca de 158 km2, el cabal absolut és de 8 m3/segon. Presenta règim pluvial en tot el seu recorregut, excepte al seu curs alt, on acusa una lleu influència nival. Màxims equinoccials (maig i desembre) i estiatge d'agost. A la plana al·luvial s'aprofita per al regatge i per a la producció d'energia elèctrica (pantà de Boadella). 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Muga Torta, la (Darnius / Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) Congost de la vall de la Muga, entre les confluències amb el Rimal i el riu d'Arnera, al límit dels dos termes. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mugähid, Abü-l-Gays ibn Yüsuf al-Muwaf-faq (al-Andalus, s. X - Dénia, Marina Alta, 1044) Senyor de la taifa de Dénia i de les illes Balears (1009-44). A la caiguda del califat de Còrdova establí el seu domini sobre aquests territoris i suscità un anticalifa tallat a la seva mida, Abd Allah al-Muayti (1014), el qual abandonà poc temps després. Ocupa temporalment Tortosa i dirigí una cèlebre expedició a Sardenya (1015), on fou fet presoner el seu fill futur successor, Alí Mugahid. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mugïra Nom donat a les cròniques musulmanes al comte Borrell II de Barcelona. 66 CATALUNYA - HISTÒRIA Mugueta, la (Alt Empordà) Antic braç de la Muga, a la comarca 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Muhammad al-Safrä' (Crevillent, Baix Vinalopó, s. XIII – Magreb, d 1344) Metge 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Muhammad ibn 'Abd Alläh ibn Sa'id ibn Mardänis (Peníscola, Baix Maestrat, 1124 - ? , 1172) Noble àrab 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Muhammad ibn Abdal·là al-Tudjibí (Xàtiva, Costera, s. XII – 1162) Historiador àrab. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Muhammad ibn Ahmad ibn Muhammad ibn al-Lait (País Valencià, s. XI - Sorio, Costera, 1063) Astrònom i matemàtic andalusí. Adscrit a la cort de Mugähid de Dénia, d'entre la seva vasta producció sobresurt Respostes a preguntes sobre matemàtiques d'al-Biruni i Sobre propietats dels triangles rectangles escalens. 72 MÓN - BIOGRAFIA Muhammad ibn al-Hagg (Sàhara, Àfrica, s. XI - Mastana, Àfrica, 1115) General almoràvit. Fou nomenat emir de València el 1109, càrrec des del qual annexà a l'Imperi almoràvit l'antiga taifa huidí de Saragossa (1110). És probable que combatés amb l'exèrcit d'Ibn Aisa que fou derrotat pels catalans al congost de Martorell el 1114. 73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Muhammad ibn Gäniya (Illes Balears, s XII - 1151 ?) Valí almoràvit de les Balears, probablement des del 1126. En decaure el poder almoràvit a la resta d'al-Andalus, assolí una independència efectiva, malgrat que no adoptà el títol d'emir. Aglutinà nombrosos refugiats pro-almoràvits de la Península i signà tractats comercials amb Gènova i amb Pisa (1148 i 1149). Fou assassinat pel seu fill Ishäq ibn Muhammad ibn Gäniya. 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Muhammad ibn Ishäq ibn Gäniya ( ? , s. XII) Senyor de Mallorca (1184-85) 75 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Muixacre (Morella, Ports) Dena (1.264 m alt), al sector meridional del terme, centrada pel mas de Muixacre. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muixí, Pere (Catalunya, s. XVIII – s. XIX) Gerrer i músic. Treballà a Sabadell. Realitzà excel·lents treballs de terra cuita, veritables escultures. Són especialment notables les grans estàtues per al campanar de l'església sabadellenca de Sant Feliu, així com dos grans gerros que féu per a la façana de la mateixa església. També es dedicà a la producció de figures de pessebre. Com a músic sobresortí per haver fundat la cobla "Els Muixins". 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muixí i Roig, Ramon (Tàrrega, Urgell, 1911 - ) Pintor 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mujal, el (Navars, Bages) Poble 80 CATALUNYA - POLÍTICA Mujeres Libres (Barcelona, 1936 – 1938) Organització feminista i llibertària 81 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Mulata (Benimuslem, Ribera Alta) Despoblat, al nord del poble. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mulder Pierluisi, Elisabet (Barcelona, 1904 – 1987) Escriptora en castellà 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mulet, Francesc (Manresa, Bages, s. XIV – 1428) Canonge de la seu de Manresa 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mulet, Francesc (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1624 – València, 1675) Escriptor i religiós dominicà. D'origen camperol, esdevingué mestre en Arts i catedràtic a València. Com el Rector de Vallfogona a Catalunya, va escriure literatura festiva. Són conegudes les composicions Lo forn de Sant Cristòfol, La Candileta, i dues comèdies bufes: Los amors de Melisendra i La infanta Teleina i el rei Marot. Com a exemple de sàtira, cal esmentar Qüestió moral, d'escàs valor literari. C. Llombart en publicà l'obra completa, esporgada de passatges escabrosos. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mulet, Sebastià ( ? , s. XVII – Barcelona, 1714) Militar 87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mulet i Gomila, Antoni (Palma de Mallorca, 1887 – 1966) Folklorista 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mulet i Mulet, Vicent (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, 1897 – 1945) Pintor 89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mulet i Sans, Gabriel (Manacor, Mallorca, s. XIX – Palma de Mallorca, s. XX) Consignatari de vaixells 90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Muller (la Sentiu de Sió, Noguera) Caseria, al sector occidental del terme, prop de l'interfluvi del Segre amb el riu de Sió. L'església de Sant Jordi depèn de la parròquia de Balaguer. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Muller (l'Aranyó, Segarra) Poble 93 CATALUNYA - HISTÒRIA Muller, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit el 1922 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Muller i d'Abadal, Josep Maria (Barcelona, 1919 – 1981) Doctor en dret i marquès de Muller 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mulleras, Miquel (Barcelona, 1883 - Catalunya, s. XX) Tenor. Ha actuat al teatre del Liceu de Barcelona, al Real de Madrid, i també a Itàlia, Egipte, Mèxic, Portugal, Cuba i a d'altres països, sempre amb bons èxits. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mulnells, Ponç de ( ? , s. XII) Prelat
|
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Mosset
Mossos
d'Esquadra
Motta,
Guillermina