|
|
|
Anar a: [ Orp ] [ Orquestra S ] [ Orriols, e ] [ Orta ] [ Ortega ] [ Orti i ] Tots els errors humans són impaciència. (Franz Kafka) 1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Orpesa (Plana Alta) Municipi: 26,58 km2, 33 m alt, 3.392 hab (1999) 2 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Orpesa, baronia d' (País Valencià) Jurisdicció senyorial 3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Orpesa, batalla d' (Orpesa, Plana Alta, jun/1521) Fet d'armes ocorregut a les envistes de la població, entre les forces dels agermanats de València, manades per Miquel Estellers, i les del duc de Sogorb. Aquest esclafà els agermanats, molts del quals s'ofegaren a les sèquies i a la mar. Miquel Estellers pogué fugir, però fou capturat més tard. 4 CATALUNYA - MUNICIPI Orpí (Anoia) Municipi: 15,42 km2, 477 m alt, 146 hab (1999) 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Orpinell (Mediona, Alt Penedès) Antiga quadra i poble, al límit amb els termes d'Orpí (Anoia) i de la Llacuna, sota la serra d'Orpinell (731 m alt), a la divisòria d'aigües entre la riera del Carme i la de Mediona. 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Orquera (Vilamarxant, Camp de Túria) Partida i urbanització d'estiueig 8 CATALUNYA - CULTURA Orquestra Ciutat de Barcelona (Barcelona, 1967 - 1994) Institució musical. Fundada sota els auspicis de l'Ajuntament i d'un patronat, substituí la desapareguda Orquestra Municipal de Barcelona. Actuà especialment al Palau de la Música Catalana, amb la col·laboració de solistes i directors de categoria internacional. El primer director titular fou Antoni Ros Marbà (1967-68 i 1979-86), substituït després per Franz Paul Decker (1986-91), i aquest per Lluís Antoni García Navarro (1991-93). Dirigida després per Lawrence Foster i Edmon Colomer, la temporada 1994-95 canvia el nom pel de Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). 9 CATALUNYA - CULTURA Orquestra de Cadaqués (Cadaqués, Alt Empordà, 1988 - ) Orquestra 10 CATALUNYA - CULTURA Orquestra de Cambra Teatre Lliure (Barcelona, s. XX - ) Orquestra. Rebé el premi Nacional de música a l'intèrpret de música contemporània (1990) i el premi Ciutat de Barcelona del 1992 per la seva tasca de difusió musical. La seva activitat discogràfica s'ha ampliat amb monogràfics dedicats a Frederic Mompou, Robert Gerhard, Josep Soler i Luis de Pablo. El 1996 realitzà el primer enregistrament mundial de l'òpera 'Pepita Jiménez' d'Albéniz, en una versió preparada per Josep Soler. El 1997 aconseguiren un enorme èxit internacional amb un disc dedicat al músic argentí Astor Piazzola. Han fet diverses actuacions a França i Anglaterra. 11 CATALUNYA - CULTURA
12 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Orquestra Municipal de València (València, 1943 - ) Entitat musical 13 ANDORRA - CULTURA Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra (Andorra, 1992 - ) Orquestra. Creada per iniciativa del govern andorrà, que encarregà aquesta tasca al violinista i pedagog Gerard Claret, que assumí la funció de concertino i director. Es presentà oficialment al mar/1993 i des de llavors ha ofert concerts a Espanya, França i Bèlgica, a més d'actuar regularment als diferents cicles del Palau de la Música Catalana. Ha estat dirigida per Andrew Parrott i amb ells han actuat solistes de prestigi com Narciso Yepes, Jean Pierre Rampal i Joaquín Achúcarro. Ha enregistrat discs amb obres de Vivaldi, Toldrà, Montsalvatge i Britten. 14 CATALUNYA - CULTURA Orquestra Pau Casals (Barcelona, 1920 – 1938) Agrupació simfònica fundada per Pau Casals, que la dirigí habitualment. Hi col·laboraren gran músics de fama internacional i estrenà obres d'autors com Pedrell, Pahissa, Garreta i Toldrà. 15 ILLES BALEARS - CULTURA Orquestra Simfònica de Balears (Palma de Palma, 1989 - ) Orquestra 16 CATALUNYA - CULTURA Orquestra Simfònica de Barcelona (Barcelona, oct/1910 – 1942) Agrupació musical fundada per Joan Lamote de Grignon. Dedicà una especial atenció a la música catalana i actuà a diverses ciutats del Principat. Amb intervals d'activitat, actuà fins l'any 1942. 92 CATALUNYA - CULTURA Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) (Barcelona, 1994 - ) Institució musical. És la continuadora de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, la qual a la temporada 1994-95 passà a rebre suport tant de l'Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat. 17 ILLES BALEARS - CULTURA
18 CATALUNYA - CULTURA Orquestra Simfònica del Vallès (Sabadell, Vallès Occidental, 1987 - ) Orquestra 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orrente, Pedro de (Múrcia, 1580 – València, 1645) Pintor 20 CATALUNYA - HISTÒRIA Orri, batllia de n' (Selva) Demarcació formada pels llocs que havien pertangut al castell de Montsoriu. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Orri, coma de l' (Setcases, Ripollès) Vall, a la vall de Camprodon. Es forma als vessants orientals de la serralada que separa les conques del Freser i del Ter (massís del Gra de Fajol, 2.862 m alt; coll de coma de l'Orri; puig de Pastuira, 2.689 m) i aflueix al Ter aigua avall de l'estret de Morenç. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Orri, l' (Pardines, Ripollès) Veïnat, a l'esquerra del Sagadell 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Orri, pic de l' (Llavorsí / Soriguera, Pallars Sobirà) Veure> Torreta de l'Orri, la. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Orriols (Bàscara, Alt Empordà) Poble 25 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Orriols (Tamarit de Llitera, Llitera) Despoblat (o Olriols), al peu de la serra de la Gessa, a l'indret on s'obre pas el riu d'Orriols, o de Vallbona (dit barranc de Segarra a la capçalera), que procedeix del Coscollar de Baells i aflueix, per la dreta, a la clamor d'Almacelles. El poble havia estat adquirit pel capítol de la col·legiata de Tamarit; el 1843, amb la desamortització, restà despoblat i foren enderrocades les cases, excepte l'església parroquial (Sant Isidre). 26 CATALUNYA - HISTÒRIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orriols, Berenguer d' (Catalunya, s XIII) Cavaller. Fou triat entre els cavallers que havien de sostenir Pere II al famós desafiament de Bordeus contra Carles d'Anjou (1283). 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orriols, Bernat Alemany d' Veure> Foixà i de Porqueres, Bernat Alemany de. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orriols, Bernat d' ( ? , s. XIII) Cavaller 30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Orriols, els (València, Horta) Antic poble 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orriols, Francesc (Catalunya, s. XVIII) Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou paborde de Castellterçol (Vallès Oriental). Publicà un Diàleg o Catecisme de la doctrina cristiana, que esdevingué d'ús comú a les escoles del país i fou reeditat moltes vegades. El 1807 n'aparegué la versió castellana, feta pel jesuïta Jeroni Pastor. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Orriols, grau d' (Navès, Solsonès) Pas a través de la cinglera meridional de la serra de Busa, que comunica Busa amb Sant Lleïr de la Vall d'Ora i amb Sant Pere de Graudescales. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orriols, Ramon Alemany d' ( ? , s. XIV) Cavaller 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orriols i Monset, Maria Dolors (Vic, Osona, 25/gen/1914 – ) Narradora. Dins un caire realista i psicològic, Publicà els reculls de contes Cavalcades (1949) i Reflexos (1951), així com de la novel·la Retorn a la vall (1950). Fou la fundadora del "Club de Divulgació Literària" i la principal editora de l'únic número de la revista "Aplec" (1952). 36 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Orrit (Sapeira, Alta Ribagorça) Poble 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orrit, Isabel d' (Barcelona, s. XVI - Roma, Itàlia, 1570/75) Humanista 38 CATALUNYA - MUNICIPI
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ors i Rovira, Eugeni d' (Barcelona, 28/set/1881 - Vilanova i la Geltrú, Garraf, 25/set/1954) Escriptor i filòsof 41 CATALUNYA - HISTÒRIA Orsal, castell d' (Malla, Osona) Antic nom del castell de Malla. 42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Orsèol, Pere (Venècia, Itàlia, s. X - Cuixà, Conflent, 14/gen/992) Dux de Venècia (976-78) i monjo de Cuixà. Fou nomenat dux després d'una rebel·lió que derrocà a Pere Claudià IV, al qual causà la mort. Angoixat per aquest fet, renúncia al ducat en el seu fill i junt amb altres nobles i famíliars seguí a Garí, abat de Cuixà, de pas per Venècia. Féu el noviciat i professà al monestir, d'on el 980 tenia el càrrec de sagristà. Es creu que tingué contactes amb Oliba, futur abat de Ripoll i de Cuixà, i bisbe de Vic, i que influí en la seva vocació religiosa. Oliba, vers el 1022, féu el trasllat de les seves relíquies a l'interior de l'església de Cuixà i en decretà el culte solemne. Se li dedicà un epitafi en vers. A final del s. XI fou redactada a Cuixà una biografia seva. La seva festa se celebra el 14/gen. 43 ANDORRA - CULTURA ORTA Sigla de l'Organisme de Ràdio i Televisió d'Andorra. 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ortà (la Torre de les Maçanes, Alacantí) Caseria. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortadó, Joan Onofre d' (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, v 1550 – 1616) Notari 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortadó i Maymó, Assumpta (Barcelona, 1923 - ) Artista plàstica. S'ha dedicat preferentment a la creació d'icones d'orfebreria amb esmalts. Té obra seva als museus del Vaticà i al museu de la catedral de Barcelona. Ha escrit el llibre Icones d'orfebreria i esmalts. 48 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Ortafà (Rosselló) Municipi: 8,49 km2, 30 m alt, 1.093 hab (1999) 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortafà, baró d' Veure> Miró, Ferran 50 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ortafà, Caterina d' (Rosselló ?, s. XV) Dama 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortafà, Guillem d' ( ? , s. XII – 1209) Prelat 52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ortafà, Jordi d' (Rosselló, s. XV) Cavaller 53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ortafà, Ponç d' (Rosselló, 1170 – 1246) Trobador i noble 55 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ortafà, Ponç d' ( ? , s. XV) Cavaller 56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ortafà, Ramon d' (Rosselló, s. XV) Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a les campanyes d'Itàlia. El 1446 tenia forces seves de protecció a Gènova, quan aquesta era aliada del rei Alfons. Aquest el nomenà virrei a Albània el 1452. El 1454, durant la governació d'Ortafà, fou batuda moneda catalana a la ciutat de Croia. El país es mantindria sota influència catalana fins al 1467, any en què els turcs l'ocuparien totalment. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orté i Abad, Àngel (Barcelona, v 1900 – s. XX) Aviador 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ortedó (Alàs i Cerc, Alt Urgell) Veure> Artedó 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortega, Miquel J. (Catalunya, s. XIX) Escriptor. És autor d'obres teatrals en vers en castellà i català. Entre elles figuren Los estudiantes de Cervera (1852), Gabriela o el orgullo aristocrático i Una mare fanàtica (1873). 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortega i Agulla, Guillem (Barcelona, 1875 - ) Enginyer militar 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortega i Espinós, Josep (Valls, Alt Camp, 1815 – Barcelona, 1875) Llatinista i escriptor. Fou catedràtic d'humanitats als instituts de Tarragona i Barcelona. Publicà obres d'ensenyament del llatí i del castellà, la novel·la La dama de las conspiraciones (1861) i l'assaig Historia de las escuadras de Cataluña (1859, 1876, traduïda al català el 1920-21). 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortega i Sala, Miquel (Barcelona, 1848 - ? , s. XX) Militar 64 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Ortegada, l' (Illes Balears, 1860) Pronunciament carlí fracassat 65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ortells (Morella, Ports) Veure> Hortells 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortells, Antoni Teodor (o Hortells) ( ? , v 1650 – València, 1706) Compositor 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortells i Gombau, Francesc (València, s. XVIII – 1816) Eclesiàstic 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortells i López, Josep (Vila-real, Plana Baixa, 1887 – 1961) Escultor 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortells i Ortells, Juli (Onda, Plana Baixa, 1937 - ) Cantant 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orteu i de Copons, Francesc Antoni (Catalunya, s. XVIII) Noble. Estudià a la universitat de Cervera. És autor d'un discurs en llatí, elogiat per la seva puresa de llenguatge, i d'altres escrits. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortí, Antoni (València, s. XVI – s. XVII) Frare cartoixà i arquitecte 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortí, Josep (País Valencià, s. XVII) Compositor. És autor de la dansa Valor y esperanza, estrenada a Madrid amb motiu de les noces del rei Carles II. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortí i Ballester, Marc Antoni (Nules, Plana Baixa, 1593 – València, 1661) Poeta i comediògraf 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortí i Figuerola, Francesc (València, 1695 – 1735) Historiador 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortí i Figuerola, Joaquim (València, 1707 - 1762) Jurista i historiador. Doctorat en dret per la Universitat de València, posteriorment en fou catedràtic de lleis. Fou també advocat fiscal del Tribunal Apostòlic i membre de l'Academia de la Historia. És autor de: Formulario de Abogados i Explicación de la Nobleza Valenciana, según el privilegio del señor Don Luis I, Rey de España. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortí i Moles, Josep (València, 1650 – 1728) Poeta i comediògraf en castellà. Fill de Marc Antoni. Fou advocat i catedràtic de la facultat de dret de València. És autor de poesies satíriques, escrites en català. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ortigós (la Bisbal del Penedès, Baix Penedès) Poble, al nord-est de la vila 79 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ortigues, cala de ses (Andratx, Mallorca Occidental) Cala de la costa, a ponent de la punta de sa Foradada. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortigues, Jofre d' (Catalunya, s XIV – s XV) Diplomàtic. El 1412, amb Dalmau de Darnius, fou ambaixador de Ferran I a la cort de França. Ocupà després el càrrec de canceller reial. Ho fou també d'Alfons IV el Magnànim, que serví assíduament. Era un dels assistents, a Barcelona, a l'enterrament de la reina Violant de Bar, vídua de Joan I (1431). El 1435, quant el monarca era presoner del duc de Milà, després de la batalla de Ponza, feia de lloctinent a les Corts generals de Montsó. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortigues, Miquel (País Valencià, s. XV – s. XVI) Notari i poeta. El 1512 publicà, a València, un cançoner de poesia religiosa, interessant pel fet de recopilar goigs antics. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortín i Benedito, Bernat (València, 1893 – 1940) Escriptor. Fou secretari general de Nostra Parla (1918) i professor de l'Escola d'Artesans de València. En els Jocs Florals d'aquesta ciutat obtingué la flor natural (1923 i 1934). Publicà poemes a "Taula de lletres valencianes" i altres publicacions i escriví algunes obres teatrals. Autor d'una Gramàtica valenciana (1918), escolar, en que s'acostava a les normes de l'Institut d'Estudis Catalans, organitzà diversos mitjans d'introducció del català a l'escola. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortis, Antoni (Villena, Alt Vinalopó, s. XVI – València, 1636) Arquitecte. Ingressà a la cartoixa de Portaceli -on féu el rerasagrari- el 1599 i residí després a la d'Aracristi de València, on construí l'església i el claustre nou. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortís, Josep Marià (València, 1735 – 1799) Notari i escriptor. És autor d'un Compendio de la vida de don Francisco Pérez de Aranda, d'una Disertación histórica de la Festividad y Procesión del Corpus que celebra cada año la Muy Ilustre Ciudad de Valencia con explicaciones de los símbolos que van en ella (València, 1780). Deixà inèdita una Ortografía valentina española. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortís i Sanç, Josep Francesc (Aielo de Malferit, Vall d'Albaida, 1739 – València, 1822) Eclesiàstic i erudit. Fou vicari major de la col·legiata de Xàtiva. Es traslladà a Roma per estudiar arquitectura clàssica. En tornar, s'establí a Madrid, i fou nomenat acadèmic de la Història. Prestà molta atenció a l'arqueologia valenciana, i en especial al teatre romà de Sagunt, que fou motiu del seu Viaje arquitectónico-anticuario de España, o Descripció latino-hispana del antiguo teatro saguntino (1807). Féu un Compendio cronológico de la Historia de España (1796-1803) i destacà per les seves traduccions anotades; cal esmentar les dels llibres d'arquitectura de M. Vitruvi i d'Andrea Palladio, i dels de Diògenes Laerci sobre la vida i la doctrina dels filòsofs de l'antiguitat grega. 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ortisella (Benafigos, Alcalatén) Veure> Hortisella l' 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortiz, Pasqual (Elx, Baix Vinalopó, s. XVIII - Villena, Alt Vinalopó, 1768) Frare franciscà. Ocupà diversos càrrecs dins el seu orde i tingué gran fama per la seva vasta cultura. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortiz, Vicenç (València ?, s. XVIII) Compositor. Fou organista de l'església de Sant Llorenç, a València. És autor del Laudate Dominum omnes gentes, a vuit veus i amb violins, que es troba a l'arxiu de l'Escorial. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortiz de la Vega Veure> Patxot i Ferrer, Ferran.
Anar
a: [ Orp ]
[ Orquestra S ] [ Orriols,
e ]
[ Orta ] [ Ortega ]
[ Orti i ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
