|
|
|
Anar a: [ Als ] [ Alsina i C ] [ Alt P ] [ Altaf ] [ Altea ] [ Alto ] No hi ha res més montruós que una ignorància activa. (J.V. von Goethe) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alsamora (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) Poble (851 m alt). Situat al peu del vessant septentrional del Montsec d'Ares, a la conca de la Noguera Ribagorçana, a 4 km de l'entrada de l'estret de Mont-rebei. Hi passa el camí d'Àger al Pont de Muntanyana pel coll d'Ares. Conserva unes torres de defensa medievals. La senyoria pertanyia al baró d'Eroles. En crear-se, a la segona meitat del s. XIX, el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga com a resultat de l'agrupació de diversos petits municipis, aquest prengué el nom d'Alsamora, però des d'abans del 1920 fou substituït per l'actual. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsamora, Esteve (Catalunya, s. XV) Pintor. És autor del retaule de Sant Martí de Viladrau, obra realitzada en 1482. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsamora, Joan (Catalunya, s. XV - Barcelona ? , s. XV) Pintor. De la segona meitat del segle. Féu un retaule per a la capella de Santa Llúcia de l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Alscaions (Menorca) Un dels quatre districtes en què estigué dividida l'illa durant l'època islàmica. Ha estat identificat, aproximadament, amb l'antic terme d'Alaior. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsina, Alfons (Celrà, Gironès, s. XIX – 1901) Polític. Fou un propagador actiu de les idees regionalistes. Pronuncià nombrosos parlaments de caràcter patriòtic i polític, en els quals demostrà la seva facilitat oratòria, estimada al seu temps. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsina, Ferran (Barcelona, 1861 – 1907) Fabricant i economista. Féu les guerres carlines i treballà a la fàbrica Güell, en la qual arribà a tenir un alt càrrec fins que es plantà pel seu compte. Fou membre del Centre Català, però en sortí amb Guimerà, Domènech i Montaner, i Permanyer (1887), i participà en la fundació de la Lliga de Catalunya. Ardent proteccionista, els seus discursos a les assemblees de Manresa (1892) i a Reus (1893) foren publicats amb el títol de Criteri econòmic general catalanista (1893). 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsina, Joan (Catalunya, s. XIX) Dirigent obrer. Fou director de la societat de teixidors de cotó de Barcelona. Amb motiu de la vaga general del juliol de 1855, fou un dels representants que es traslladà a Madrid a entrevistar-se amb el general Espartero. En aquesta ocasió conegué Ildefons Cerdà, i li prometé la col·laboració en el seu projecte de formar una estadística de la classe obrera barcelonina (apareguda a la Teoría general de la Urbanización). Fou un dels organitzadors de la campanya de recollida de signatures que reclamava la llibertat d'associació per als treballadors. L'informe que pronuncià davant de la comissió de les Corts que examinava el projecte de llei sobre la indústria manufacturera, és un dels texts obrers més importants apareguts aquell temps a Catalunya. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsina, Pau (Barcelona, 1830 – 1897) Dirigent obrer i polític. Afiliat al partit republicà, intervingué en la revolució de 1868 i fou elegit candidat a diputat a Corts per seixanta-una societats obreres de Catalunya, les quals ensems declararen la seva adhesió al republicanisme federal. Aconseguí l'acta de diputat i presentà a les Corts (abr/1869) una petició, signada per cent vint mil obrers, en què era demanada protecció per a la indústria. Però l'ala revolucionària del moviment obrer va manifestar, per mitjà d'A. Lorenzo, una ferma disconformitat amb l'actuació d'Alsina. Fou novament elegit diputat i senador en els anys de la primera República. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsina, Valentí (Sant Martí de Llémena, Gironès, s. XVII - Catalunya, s. XVIII) Capità de fusellers. Es distingí molt a la lluita contra els borbònics. Durant la guerra de Successió arribà a manar una companyia al regiment de fusellers de Sant Ramon de Penyafort, comandat pel coronel Ermengol Amill, del qual fou un important col·laborador al front del nord. En 1713, s'incorporà amb Amill a l'arriscada expedició del diputat militar Berenguer, que recorregué el país ocupat del 9 d'agost al 5 d'octubre. A la fi de l'expedició, aconseguí forçar el bloqueig de Barcelona amb els seus homes i introduir-se a la ciutat. Fou ferit el 23/12/1713, durant una missió de reconeixement fora de les muralles. Ja refet, prengué part amb Amill a la terrible campanya de l'exterior. Pel setembre de 1714, deposades les armes, aconseguí ocultar-se. Poc després es refugià a França. Al front de petites partides tornà encara a Catalunya per a combatre durant els rebrots guerrillers de 1719 i 1726. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsina i Amils, Antoni (Tàrrega, Urgell, 1864 – Barcelona, 1948) Pintor i escultor. Féu estudis artístics a Barcelona i els amplià a Roma. En tornar, fou professor d'escultura a les escoles de Belles Arts de Màlaga, Sevilla i, finalment, a la de Barcelona. Fou premiat en exposicions nacionals i en les de Madrid i París (on li fou atorgada la medalla d'or per l'obra Astúcia i força). Com a pintor, la seva obra és qualitativament inferior. Està representat al Museu d'Art Modern de Barcelona. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsina i Amils, Ramon (Tàrrega, Urgell, 1861 – Barcelona, 1948) Pintor i escultor. Germà d'Antoni. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Madrid. Conreà la pintura de gènere i el paisatge. Presentà alguns quadres amb retrats i paisatges a les exposicions oficials de Barcelona i de Madrid entre el 1884 i el 1898. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsina i Arús, Joan (Barcelona, s. XIX – 1911) Arquitecte. Fou professor de geometria descriptiva i de composició a l'Escola Superior d'Arquitectura. Treballà amb Gaudí a la casa-palau del Comte de Güell i amb Lluís Domènech i Montaner en la direcció de les obres del Gran Hotel, de Palma de Mallorca. Autor, encara, de diversos edificis industrials i particulars. El 1906, l'ajuntament de Barcelona li premià la casa Pince, al carrer de Ferran. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsina i Calvet, Jaume (Guissona, Segarra, 1934 - ) Veterinari. L'any 1959 fundà la Cooperativa Agropecuària de Guissona, la qual, sota la seva direcció, ha esdevingut la cooperativa més gran de l'estat espanyol. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsina i Clos, Simó (Barcelona, 1851 – 1920) Escriptor. Obrer del ram tèxtil i després tipògraf. Col·laborà en les revistes de l'època per tal de fer conèixer les seves idees catalanistes i socialistes, i publicà, entre d'altres, les obres: Fulles seques (1875), poemes; Quadros a la ploma (1886), narracions costumistes; Lo fill de la mort (1883) i La guerra (1887), drames; Flores y espinas (1878) i La gran idea (1891), comèdies en castellà. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsina i Clota, Josep (Ripoll, Ripollès, 1926 - ) Catedràtic de grec a la universitat de Barcelona. Ha traduït Teòcrit i Eurípides al català per a la fundació Bernat Metge, a la qual pertany, i Llucià de Samosata, al castellà. A més de col·laboracions a revistes especialitzades, és autor, entre d'altres obres, de Mitología griega (1962), i d'una Literatura griega (1967). 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsina i Gil, Joan (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 1893) Industrial. Féu avançar notablement els procediments seguits a Catalunya per a la fabricació del cristall. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsina i Munné, Ermengol (Barcelona, 1889 - 1980) Relligador. Les seves enquadernacions han exercit un mestratge en l'art del llibre. A part les seves activitats professionals ha portat una efectiva docència. Ha estat director del Conservatori de les Arts del Llibre, secció de l'Escola d'Arts Aplicades de Barcelona. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsina i Oliver, Joan (Terrassa, Vallès Occidental, 1912 - ) Pintor i escenògraf. Féu els primers estudis artístics a l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa, i els continuà després a Barcelona. Ha excel·lit com a il·lustrador a la premsa i per la seva obra escenogràfica. En aquesta especialitat ha treballat per a La Comédie Française i ha realitzat diverses decoracions per al cinema. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsina i Sevarroja, Martí (Manresa, Bages, 1859 – Zafra, Extremadura, 1922) Religiós claretià. Format en contacte amb els cofundadors de la congregació; hi exercí diversos càrrecs i, finalment, el de superior general el 1906, reelegit el 1912. Treballà en la difusió de la congregació a Colòmbia, a Cuba, a EUA, a Anglaterra, a Àustria i a París. Es preocupà de la difusió del pensament cristià, i reorganitzà la Llibreria Religiosa de Barcelona. El 1920 fundà a Roma la revista especialitzada "Commentarium proreligiosis". 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsina Thevenet, Homero (Montevideo, Uruguai, 6/ago/1922 - 12/des/2005) Periodista i escriptor cinematogràfic. Fill de pare català. El 1976 s'instal·là a Barcelona. Historiador rigurós del cinema, ha escrit, entre altres obres: Censura y otras presiones sobre el cine (1972), Crónicas de cine (1973), Cine sonoro americano y los Oscars de Hollywood (1975), El libro de la censura cinematográfica (1977), Chaplin, todo un mito (1977) i, en col·laboració amb J. Romaguera, Fuentes y Documentos del Cine (1981). 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alsinells, Francesc (Catalunya, s. XVII) Escriptor i eclesiàstic. És autor de diversos escrits de caràcter religiós. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - MUNICIPI
105 CATALUNYA - GEOGRAFIA
29 CATALUNYA - COMARCA
30 CATALUNYA - COMARCA
31 CATALUNYA - HISTÒRIA Alt Llobregat, aixecament de l' (Bages / Berguedà, del 18 al 23/gen/1932) Insurrecció armada anarquista de les dues comarques. Promoguda per membres de la CNT i de la FAI, que culminà amb al proclamació els dies 20 i 21 de gener, del comunisme llibertari, amb ocupació dels ajuntaments i constitució de comitès revolucionaris. La revolta s'inicià en esdevenir general (18 i 19 de gener) la vaga iniciada pels sectors tèxtils i metal·lúrgics. L'exèrcit i la guàrdia civil restabliren la situació el dia 23. El govern desterrà a l'illa de Fernando Poo 108 anarquistes, entre ells Durruti i els germans Ascaso. D'altra banda, la FAI acusà els elements més sindicalistes de la CNT d'insolidaritat, la qual cosa provocà la dimissió d'Emili Mira i Àngel Pestaña, secretaris, respectivament, de la CNT a Catalunya i del comitè nacional. 32 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
33 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
34 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
35 CATALUNYA - COMARCA
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA
36 CATALUNYA - COMARCA
38 CATALUNYA - HISTÒRIA Alt Urgell, vescomtat de l' (Urgell, s. XI - 1126) Era l'antic vescomtat d'Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell (ben aviat anomenat d'Àger) pel comte Ermengol V el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer. El 1126, el vescomte Pere Ramon, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbó, que dugueren des d'aleshores els seus successors. 39 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
44 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Alta, coma (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Coma de la vall de Boí, a l'antic mun. de Barruera, situada a l'esquerra de la Noguera de Tor, entre coma les Bienes i la ribera de Sant Nicolau. El pic de coma Alta (2.778 m alt) és un contrafort del bony d'Aigüissi. 45 ANDORRA - GEOGRAFIA
46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alta, vall CAT GEO (Maresme) Veure> la Vallalta. 40 CATALUNYA NORD - COMARCA
41 CATALUNYA - EMPRESA Alta Fulla (Barcelona, 1978 - ) Editorial. Fundada i dirigida per Josep J. Molí. Publicà la col·lecció "El Pedrís", dedicada a temes de cultura popular i, des del 1985, les col·leccions "Hores d'estudi", sobre temes d'investigació, i "Cops de Bou", orientada a la reedició facsímil de llibres. També ha editat les obres de l'escriptora i dibuixant Lola Anglada. 42 CATALUNYA - COMARCA
43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Alta Ribagorça Occidental, l' (Ribagorça) Subcomarca, centrada a Castilló de Sos. S'articula en tres valls principals: la vall de Barravés i la vall de Castanesa, pertanyents a la conca de la Noguera Ribagorçana, i la vall de Benasc, integrament a la conca de l'Éssera. 47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Altadill (Freixenet de Segarra, Segarra) Llogaret i antiga quadra. Format per una casa anomenada Altadill, l'església de Sant Salvador i diverses masies més disseminades, situades a l'extrem septentrional del terme. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Altadill i Teixidó, Antoni (Tortosa, Baix Ebre, 1828 – Barcelona, 1880) Novel·lista, dramaturg i periodista en castellà. Utilitzà el pseudònim Antonio de Padua. Estudis inacabats de dret. A Madrid fundà el periòdic democràtic "El Pueblo", i a Barcelona fou redactor de "La Discusión" i "El Estado Catalán". Amb la República fou governador civil de Guadalajara i de Múrcia. Escriví amb èxit novel·les socials i de costums, com Barcelona y sus misterios (1860), una sèrie comercial, tambè novel·lística, de temes bíblics, i alguns drames (Don Jaime el Conquistador, 1861?, etc) i textos polítics (La monarquía sin monarca, 1869, etc). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Altadill i Teixidó, Carles (Tortosa, Baix Ebre, s. XIX – Barcelona, 1879) Comediògraf i poeta. Formà part de la bohèmia romàntica barcelonina i no es preocupà de donar continuïtat a la seva obra literària. Col·laborà esporàdicament a "Un tros de paper", i Valentí Almirall li finança una revista que tingué curta vida: "El gandul". Com a comediògraf escriví dues peces de crítica de costums: Un mirall per les pubilles (1870) i Lo gandul (1872). En aquesta darrera plantejà un diluït enfrontament entre amo i obrer, i hom troba en el seu protagonista el reflex de l'autor. Com a poeta i prosista satíric publicà el recull Llampecs entre tenebres (1872?). 51 CATALUNYA - MUNICIPI
52 CATALUNYA - HISTÒRIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Altamira (Ademús, Racó) Grup de cases. A la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a l'extrem septentrional del terme, prop de la rambla de Riodeva, límit amb Aragó. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Altamira, Joan (Barcelona, 1894 - s. XX) Violinista. Estudià a l'Escola Municipal de Música. L'Ajuntament de Barcelona li atorgà un premi extraordinari de violí, el 1914. Ha fundat una acadèmia per a l'ensenyament musical. És autor d'algunes obres de música de cambra. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Altamira, palau d' (Elx, Baix Vinalopó) Castell. Assentat vora el palmerar. Construït (1557) sobre les restes d'una fortificació anterior, pertanyé als marquesos d'Elx, títol que passà a la casa comtal d'Altamira. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
58 ALGUER - GEOGRAFIA Altar, gruta de l' (l'Alguer, Sardenya) Cova natural, al port del Comte. Té l'entrada en un pendent molt escarpat i d'accès difícil. Hi han estat descobertes les restes d'un altar dedicat a sant Erasme. A causa del to verdós d'un grup de grans estalactites és també anomenada gruta Verda. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alta-riba (Estaràs, Segarra) Poble (664 m alt), aturonat i situat al sector septentrional del terme, vora Sant Ramon de Portell. La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és anexa a la de Santa Fe de Segarra; conserva l'absís semicircular de la primitiva construcció romànica. De l'antic castell només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del s. XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Alta-riba (Calldetenes, Osona) Gran casal emmurallat, amb una torre quadrada de cinc pisos i capella, obra del s. XVI en substitució d'una casa més antiga enderrocada durant la guerra contra Joan II (a favor del qual lluitaren els Alta-riba, propietaris i senyors jurisdiccionals d'aquesta casa), situat al límit amb el terme de Sant Julià de Vilatorta, a la parròquia del qual pertany. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Altarriba, Bernat Guillem (Catalunya, 1426 – Berga, Berguedà, 1464) Polític. Fou veguer de Girona. Durant la guerra entre Joan II i la Generalitat prengué les armes a favor del rei. Aquest el nomenà capità general d'Osona. S'oposà al partit que hi formaven els Cruïlles i els Malla. Morí en combat, i fou succeït a la capitania pel seu fill Salvador. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Altarriba, Ponç d' (Catalunya, s. XIV) Marí. Adquirí gran renom en 1360, per les seves accions corsàries davant les costes andaluses, al front d'un petit estol de quatre galeres. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Altarriba, Salvador (Catalunya, s. XV) Militar. Fill gran de Bernat Guillem. Succeí el seu pare a la governació d'Osona, a la mort d'aquell. Poc després, en 1465, caigué presoner, a Manlleu, de les forces catalanes oposades a Joan II. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Altars, serra d' (Pallars Sobirà / Pallars Jussà) Massís muntanyós entre l'antic mun. de Llessui i el de la Torre de Cabdella, a la carena que separa la conca de la Noguera Pallaresa i la del Flamicell, entre la vall d'Àssua i la vall Fosca. La màxima elevació és el bony d'Altars (2.460 m alt). 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Altars de Prades, els (Vilaplana, Baix Camp) Nom popular dels cingles de la Mussara, que limiten els plans de la serra de la Mussara, vista des de la rodalia de Reus. L'alçària oscil·la entre els 600 i 700 m. 67 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Altea la Vella (Altea, Marina Baixa) (o el Poblet de les Cases) Llogaret, situat al sector septentrional del terme, a 2,5 km de la costa i al peu de la serra de Bèrnia. Hi passa la carretera de l'Olla a Callosa d'En Sarrià. L'existència d'una font d'aigua minero-medicinal de propietats diurètiques fou el motiu d'un projecte de construcció d'un balneari. La seva església de Santa Anna, abans dependent de la parròquia d'Altea, ha estat erigida en parròquia. 70 CATALUNYA - HISTÒRIA Altejó (Ger, Baixa Cerdanya) Despoblat, situat en un coster, entre els pobles de Niula i de Bolvir. Fins al s XIX hi havia encara un mas. 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alter, l' (la Granja de la Costera, Costera) Enclavat (1,03 km2), situat entre els termes de Canals i de Torrella de la Costera. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Altés (Bassella, Alt Urgell) Poble (491 m alt), situat a l'esquerra de la ribera Salada (que a l'edat mitjana era anomenada el riu d'Altés). La seva església parroquial de Sant Pere era l'església de l'antic castell d'Altés i és esmentada ja a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, l'any 839. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Altés, Ramon (Tarragona, 1810 - Catalunya, 1864) Metge. Fou metge de cambra de la reina Isabel II d'Espanya. Milità activament al partit moderat. Fou diputat a Corts. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Altés i Alabart, Joan Baptista (Batea, Terra Alta, 1845 - Catalunya, s. XIX) Eclesiàstic. És autor de diversos llibres pietosos, bona part dels quals són destinats a fomentar la devoció teresiana, i de l'obra teatral La huida de Teresa (1887). 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Altés
i Casals, Francesc (Catalunya,
s XVIII – Marsella, França, 1838)
Dramaturg, poeta i periodista. D'expressió castellana, utilitzà els pseudònims
d'Altés Gurena i Selta Runega. Milità a la política liberal. Exercí càrrecs a l'ajuntament constitucional de
Barcelona i a l'Acadèmia de Bones Lletres (1822); fou també director al
teatre de la Santa Creu. Escriví en el "Diario de Barcelona" i en el "Diario Constitucional", on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular. També fou redactor i formà part del grup
d'"El Propagador de la Libertad". El 1824 emigrà 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Altet (Tàrrega, Urgell) Poble (356 m alt) de l'antic mun. de la Figuerosa. Situat al pla de Tàrrega, vora la carretera d'aquesta ciutat a Ponts. La seva església parroquial (Sant Pere) és esmentada ja el 1099 a l'acta de consagració de l'església de Guissona. La senyoria pertanyia el s. XVII als Erill, barons de l'Albí i de Cervià. 77 CATALUNYA - HISTÒRIA Altet, baronia d' (Catalunya) Títol senyorial, atorgat el s. XIX pel pretendent tradicionalista Carles VII al general Rafael Tristany, únic titular. 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Altet, l' (Elx, Baix Vinalopó) Poble i rodal, a l'extrem oriental del terme, vora el mar, al límit amb els termes municipals de Santa Pola i Alacant. Hi radica l'aeroport d'Alacant. Zona residencial dels Arenals del Sol. El 1914 esdevingué parròquia. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Altet i Ruate, Benet (València, 1827 – 1893) Poeta bilingüe. Participà en diversos Jocs Florals i conreà la poesia d'exaltació de temes i figures de tradició local (Al Micalet de València, A la conquesta de València per lo rei en Jaume primer d'Aragó, etc). És també autor, entre d'altres, de l'extens poema èpic en dos cants Sant Vicent (1855), de caire religiós. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Altiplà Central Català (Catalunya) Nom donat per alguns geògrafs a l'altiplà de l'interior. Forma part de la Depressió de l'Ebre. Actua com a divisori d'aigües entre els rius Segre i Llobregat, i també d'aquest amb el Ter i el Besós. Ocupa bona part de la regió de Manresa i un sector de la de Lleida. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Altisent, Antoni (Catalunya, 1918 - ) Compositor. Ha destacat en la producció de música de cambra. Entre les seves obres sobresurten alguns quartets, el Trio per a piano i dues flautes i un Quintet per a clarinet i corda. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Altisent i Altisent, Agustí (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 18/mar/1923 - Poblet, Conca de Barberà, 20/abr/2004) Historiador. Ingressà al monestir de Poblet el 1946. És autor de diversos estudis sobre la història del monestir i de la comarca, entre els quals Les granges de Poblet al segle XV, Premi Jaume Carner i Romeu de l'Institut d'Estudis Catalans, 1969, L'Espluga de Francolí de 1079 a 1200, publicat el 1966 i premi Larratea de l'IEC 1969, i Història de Poblet (1974). Ha esdevingut membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1979). L'any 1997 rebé la Creu de Sant Jordi. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Altisent i Balmas, Aurora (Barcelona, 1928 - ) Dibuixant i pintora. Es formà sota la direcció de López Obrero i de Ramon Rogent. Els seus primers anys participà en nombroses exposicions col·lectives, i féu la seva primera individual el 1956. En aquesta etapa inicial realitzà algunes escultures i pintà sobretot a l'oli i al fresc (decoració d'esglésies a Catalunya i als EUA), i il·lustrà diversos contes. Des del 1972 s'ha dedicat quasi exclusivament al dibuix, caracteritzat per un traç cal·ligràfic, minuciós i depurat. Dibuixà a "Cavall Fort", i els llibres Barcelona tendra (1974), Botigues de Barcelona (1979), tots dos amb text d'Alexandre Cirici, i Salons de Barcelona (1984), amb text de Josep M. Carandell. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Altisent i Ceardi, Joan (Barcelona, 1891 - 1971) Compositor de música instrumental (Concert d'oboè i orquestra, 1953; Doble concert per a flauta, clarinet i orquestra, 1954; Concert per a arpa i orquestra, 1962; Concert per a trompa i orquestra, 1962; Suite per a orgue i orquestra, 1962, etc) i de música coral (Cantem, companys, La cançó del despistat, Idil·li). Estrenà al Liceu de Barcelona l'òpera Amunt! i el ballet Gavines (1962). 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Altisent i Domenjó, Miquel (Balaguer, Noguera, 22/oct/1898 – Barcelona, 31/gen/1975) Musicòleg. Especialitzat en el cant gregorià i ambrosià. Fou deixeble i col·laborador de Gregori M. Suñol i estudià a l'abadia de Solesmes. Durant algun temps succeí Gregori M. Suñol com a director i professor de l'Institut Pontifici de Música Sagrada de Milà. Ha estat professor de gregorià al seminari conciliar i al Conservatori Municipal de Barcelona. Des del 1965 formà part, a Roma, del grup de cant gregorià dins del Consell per a la Constitució de la Litúrgia. Col·laborà en l'elaboració de les primeres melodies oficials per a la litúrgia, i concretament en la de les melodies del Missal Romà en català. Cofundador de la Societat Catalana de Musicologia, en fou vice-president des de la seva fundació. Havia publicat El cant gregorià. Un model de música religiosa (1971) i el seu treball pòstum Nova lectura dels neumes gregorians (1970), entre una considerable quantitat d'estudis dedicats al cant litúrgic. 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Altors (la Jonquera, Alt Empordà) Grafia tradicional dels Torts. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Altrabanda (Olèrdola, Alt Penedès) Petit caseriu del llogaret de Viladellops, separat del nucli principal per un torrent. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Altrera, l' (Renau, Tarragonès) Masia (mas de l'Altrera) i veïnat, a la vora dreta del Gaià. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Altron (Sort, Pallars Sobirà) Poble (935 m alt) i antic municipi: 6,47 km2, agregat a l'actual el 1976. El poble és situat a la dreta del riu de Pamano, prop de l'aiguabarreig amb la riera de Sall, formava part del vescomtat de Castellbó. L'església parroquial és dedicada a sant Sadurní. 92 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Alts Forns del Mediterrani SA (Port de Sagunt, Camp de Morvedre, 1971 - ) Empresa siderúrgica. Fundada amb l'objecte d'explotar la quarta planta de siderúrgia integral de l'estat. Fou construïda a partir de les antigues instal·lacions que Altos Hornos de Vizcaya S.A. posseïa al Port de Sagunt i en la seva creació participaren, a més d'aquesta darrera empresa, la nord-americana United States Steel i un grup de bancs i caixes d'estalvi. La crisi siderúrgica que s'inicià cap al 1975 afectà directament els plans de l'empresa que, després d'incórrer en en pèrdues creixents, hagué d'iniciar un pla de reestructuració. El 1979 l'INI esdevingué l'únic soci. Tercera empresa siderometal·lúrgica de l'estat, el 1980 facturà per valor de 19.365 milions de pessetes i tenia 4.693 treballadors. 93 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
94 CATALUNYA - HISTÒRIA
95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Altura, mestre d' (País Valencià, s. XV) Pintor anònim. Actiu a València, incorporà al seu estil les novetats flamenques introduïdes per L. Dalmau. Li són atribuïts el retaule d'Altura (Alt Palància) i el de Santa Caterina (Museu de Belles Arts de València). 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Alumà i Masvidal, Jordi (Barcelona, 1924 - ) Pintor. Format artísticament a l'Escola Massana de Barcelona. Especialitzat en els procediments de la pintura medieval catalana, ha conreat la pintura de retaules i ha pintat els plafons del saló de l'Arxiu de Comptes del Palau de la Generalitat de Barcelona (1974-75). Féu la seva primera exposició individual el 1940 (Galeries Argos, Barcelona). Conrea un figurativisme decoratiu. Ha treballat a França, EUA, etc, i té obres a diverses col·leccions particulars, entre elles la del qui fou president nord-americà John F. Kennedy. El 1980 obtingué el premi de dibuix Ynglada-Guillot. El 1987 realitzà un mural ceràmic per a l'anella olímpica de Montjuïc. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aluma i Sans, Josep (Barcelona, 1897 - Catalunya, s. XX) Pintor. Fou deixeble de Francesc Labarta i d'Antoni Gelabert. Ha obtingut nombrosos premis. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Àlvar d'Àger (Catalunya, s. XIII – Sicília, Itàlia, 1299) Vescomte d'Àger. Fill d’Àlvar d’Urgell i de Cecília de Foix. En morir el seu pare (1267), heretà el vescomtat d’Àger, i el seu germà Ermengol, el comtat d’Urgell, ocupat per Jaume I. A partir del 1274, Àlvar i Ermengol començaren els intents de recuperar llurs possessions. La disputa continuà amb Pere II, i ambdós s’integraren en una gran coalició, dirigida per Roger Bernat III, comte de Foix. El conveni d’Agramunt, signat per Pere II i Roger Bernat (1278), restituí les possessions dels dos germans. Però, en no complir-se el que s’havia tractat a Agramunt, Roger Bernat reprengué les armes i tant Àlvar com Ermengol ho feren al seu costat. Després de la derrota de Balaguer (1280), Àlvar fou empresonat i, en ser alliberat, es convertí en un fidel aliat de Pere II i els seus successors. Morí durant la campanya de Sicília contra Frederic II i, com que no deixà descendència, el vescomtat d’Àger s’integrà a les possessions d’Ermengol. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Àlvar
d'Urgell (o Àlvar de Cabrera)
(Burgos,
Castella, 1239 – Foix, França, 1267)
Comte
d'Urgell (1243-67). Fill de Ponç I de Cabrera i de
Maria Girón. En morir el seu pare (1243) i, poc després, el seu germà
Ermengol IX, heretà el comtat
d'Urgell, encara que no en prengué possessió fins al 1253. Poc abans, i a instàncies de
Jaume I, s'havia casat amb Constança de
Montcada, però renuncià a aquesta unió per casar-se amb Cecília, filla de
Roger Bernat II de Foix (1256). Pere de
Montcada, ajudat per Jaume I i altres nobles, obtingué una sentència 100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Alvar López, Manuel (Benicarló, Baix Maestrat, 8/jul/1923 - Madrid, 13/ago/2001) Filòleg i assagista. Catedràtic a Granada i Madrid, i membre de la Real Academia, de la qual va ser director des de des/1988 fins al gen/1992. Especialitzat en obres sobre dialectologia: El dialecto aragonés (1953), Dialectología española (1962), Teoría lingüística de las regiones (1975), Libro de Apolorico (1976), El español de las dos orillas (1991), etc, i estudis literaris. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Álvarez de Castro, Mariano (Burgo de Osma, Castella, 1749 – Figueres, Alt Empordà, 1810) Militar. El 1808 era governador del castell de Montjuïc, a Barcelona, que lliurà als francesos per ordre del capità general de Catalunya. Posteriorment intervingué en diverses accions contra els francesos a la conca del Fluvià i passà a reforçar Girona; el 1809 fou nomenat governador de la plaça i dirigí les obres de consolidació de les fortificacions. En assetjar per tercera vegada Girona les tropes d'Honoré Reille, dirigí les actuacions dels seus defensors, que no es rendiren fins després de set mesos de setge (maig-desembre 1809) en una resistència que alguns han qualificat d'excessivament perllongada i inútilment destructiva. Álvarez de Castro, que per malaltia havia hagut de deixar el comandament en els últims moments, fou internat a França i dut després a la presó de Figueres, on morí. 103 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Alverger (el Verger, Marina Alta) Altre nom del poble.
Anar
a: [ Als
] [ Alsina i C ] [ Alt P
] [ Altaf ] [ Altea
] [ Alto ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Alsina
i Bofill, Josep
Alsina
i Hortós, Joan
Alsius
i Clavera, Salvador
Alsius
i Torrent, Pere
Altaió
i Morral, Vicenç
