l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:   [ Als ]   [ Alsina i C ]   [ Alt P ]   [ Altaf ]   [ Altea ]   [ Alto ]

Des de  Alsamora  fins a  Alverger 

1 CAT GEO Alsamora  (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)  Poble (851 m alt). Situat al peu del vessant septentrional del Montsec d'Ares, a la conca de la Noguera Ribagorçana, a 4 km de l'entrada de l'estret de Mont-rebei. Hi passa el camí d'Àger al Pont de Muntanyana pel coll d'Ares. Conserva unes torres de defensa medievals. La senyoria pertanyia al baró d'Eroles. En crear-se, a la segona meitat del s. XIX, el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga com a resultat de l'agrupació de diversos petits municipis, aquest prengué el nom d'Alsamora, però des d'abans del 1920 fou substituït per l'actual.

2 CAT BIO Alsamora, Esteve  (Catalunya, s. XV)  Pintor. És autor del retaule de Sant Martí de Viladrau, obra realitzada en 1482.

3 CAT BIO Alsamora, Joan  (Catalunya, s. XV - Barcelona ? , s. XV)  Pintor. De la segona meitat del segle. Féu un retaule per a la capella de Santa Llúcia de l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.

4 CAT BIO Alsamora, Onofre  (Barcelona, 1825 – 1870)  Pintor. Professor de perspectiva a l'Escola de Belles Arts. Conreà la pintura d'interiors (els de la catedral de Barcelona (1866) i els de l'església de Santa Maria del Mar (1868), que presentà a l'exposició de Madrid). Conreà també la pintura a l'aire lliure (Vista panorámica de Barcelona). Autor de Viaje óptico por España i Tratado elemental de perspectivas.

5 BAL HIS Alscaions  (Menorca)  Un dels quatre districtes en què estigué dividida l'illa durant l'època islàmica. Ha estat identificat, aproximadament, amb l'antic terme d'Alaior.

6 CAT BIO Alsina, Alfons  (Celrà, Gironès, s. XIX – 1901)  Polític. Fou un propagador actiu de les idees regionalistes. Pronuncià nombrosos parlaments de caràcter patriòtic i polític, en els quals demostrà la seva facilitat oratòria, estimada al seu temps.

7 CAT BIO Alsina, Ferran  (Barcelona, 1861 – 1907)  Fabricant i economista. Féu les guerres carlines i treballà a la fàbrica Güell, en la qual arribà a tenir un alt càrrec fins que es plantà pel seu compte. Fou membre del Centre Català, però en sortí amb Guimerà, Domènech i Montaner, i Permanyer (1887), i participà en la fundació de la Lliga de Catalunya. Ardent proteccionista, els seus discursos a les assemblees de Manresa (1892) i a Reus (1893) foren publicats amb el títol de Criteri econòmic general catalanista (1893).

8 CAT BIO Alsina, Joan  (Catalunya, s. XIX)  Dirigent obrer. Fou director de la societat de teixidors de cotó de Barcelona. Amb motiu de la vaga general del juliol de 1855, fou un dels representants que es traslladà a Madrid a entrevistar-se amb el general Espartero. En aquesta ocasió conegué Ildefons Cerdà, i li prometé la col·laboració en el seu projecte de formar una estadística de la classe obrera barcelonina (apareguda a la Teoría general de la Urbanización). Fou un dels organitzadors de la campanya de recollida de signatures que reclamava la llibertat d'associació per als treballadors. L'informe que pronuncià davant de la comissió de les Corts que examinava el projecte de llei sobre la indústria manufacturera, és un dels texts obrers més importants apareguts aquell temps a Catalunya.

9 CAT BIO Alsina, Pau  (Barcelona, 1830 – 1897)  Dirigent obrer i polític. Afiliat al partit republicà, intervingué en la revolució de 1868 i fou elegit candidat a diputat a Corts per seixanta-una societats obreres de Catalunya, les quals ensems declararen la seva adhesió al republicanisme federal. Aconseguí l'acta de diputat i presentà a les Corts (abr/1869) una petició, signada per cent vint mil obrers, en què era demanada protecció per a la indústria. Però l'ala revolucionària del moviment obrer va manifestar, per mitjà d'A. Lorenzo, una ferma disconformitat amb l'actuació d'Alsina. Fou novament elegit diputat i senador en els anys de la primera República.

10 CAT BIO Alsina, Pere  (Catalunya, s. XVI - Badalona ?, Barcelonès, s. XVI)  Religiós. Vivia al convent de Sant Jeroni de la Murtra, prop de Badalona. Publicà diversos treballs d'història religiosa.

11 CAT BIO Alsina, Valentí  (Sant Martí de Llémena, Gironès, s. XVII - Catalunya, s. XVIII)  Capità de fusellers. Es distingí molt a la lluita contra els borbònics. Durant la guerra de Successió arribà a manar una companyia al regiment de fusellers de Sant Ramon de Penyafort, comandat pel coronel Ermengol Amill, del qual fou un important col·laborador al front del nord. En 1713, s'incorporà amb Amill a l'arriscada expedició del diputat militar Berenguer, que recorregué el país ocupat del 9 d'agost al 5 d'octubre. A la fi de l'expedició, aconseguí forçar el bloqueig de Barcelona amb els seus homes i introduir-se a la ciutat. Fou ferit el 23/12/1713, durant una missió de reconeixement fora de les muralles. Ja refet, prengué part amb Amill a la terrible campanya de l'exterior. Pel setembre de 1714, deposades les armes, aconseguí ocultar-se. Poc després es refugià a França. Al front de petites partides tornà encara a Catalunya per a combatre durant els rebrots guerrillers de 1719 i 1726.

12 CAT BIO Alsina i Amils, Antoni  (Tàrrega, Urgell, 1864 – Barcelona, 1948)  Pintor i escultor. Féu estudis artístics a Barcelona i els amplià a Roma. En tornar, fou professor d'escultura a les escoles de Belles Arts de Màlaga, Sevilla i, finalment, a la de Barcelona. Fou premiat en exposicions nacionals i en les de Madrid i París (on li fou atorgada la medalla d'or per l'obra Astúcia i força). Com a pintor, la seva obra és qualitativament inferior. Està representat al Museu d'Art Modern de Barcelona.

13 CAT BIO Alsina i Amils, Ramon  (Tàrrega, Urgell, 1861 – Barcelona, 1948)  Pintor i escultor. Germà d'Antoni. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Madrid. Conreà la pintura de gènere i el paisatge. Presentà alguns quadres amb retrats i paisatges a les exposicions oficials de Barcelona i de Madrid entre el 1884 i el 1898.

14 CAT BIO Alsina i Arús, Joan  (Barcelona, s. XIX – 1911)  Arquitecte. Fou professor de geometria descriptiva i de composició a l'Escola Superior d'Arquitectura. Treballà amb Gaudí a la casa-palau del Comte de Güell i amb Lluís Domènech i Montaner en la direcció de les obres del Gran Hotel, de Palma de Mallorca. Autor, encara, de diversos edificis industrials i particulars. El 1906, l'ajuntament de Barcelona li premià la casa Pince, al carrer de Ferran.

15 CAT BIO Alsina i Bofill, Josep  (Palafrugell, Baix Empordà, 1904 - Calella de Palafrugell, Baix Empordà, 1993)  Metge. S'especialitzà en medicina interna i en nefrologia. Membre de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1961, del qual fou president (1974-78). Presidí també la Societat Catalana de Biologia (1963-67) i l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. Entre les seves obres destaquen: Albuminúria, la seva valoració pràctica (1935), El metge davant l'hipertens (1969) i diferents diccionaris mèdics. L'any 1976 presidí el Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà. Col·laborador de les dues edicions del Vocabulari Mèdic (1974 i 1979), ha contribuït decisivament a les tasques de normalització del llenguatge científic.

16 CAT BIO Alsina i Calvet, Jaume  (Guissona, Segarra, 1934 - )  Veterinari. L'any 1959 fundà la Cooperativa Agropecuària de Guissona, la qual, sota la seva direcció, ha esdevingut la cooperativa més gran de l'estat espanyol.

17 CAT BIO Alsina i Clos, Simó  (Barcelona, 1851 – 1920)  Escriptor. Obrer del ram tèxtil i després tipògraf. Col·laborà en les revistes de l'època per tal de fer conèixer les seves idees catalanistes i socialistes, i publicà, entre d'altres, les obres: Fulles seques (1875), poemes; Quadros a la ploma (1886), narracions costumistes; Lo fill de la mort (1883) i La guerra (1887), drames; Flores y espinas (1878) i La gran idea (1891), comèdies en castellà.

18 CAT BIO Alsina i Clota, Josep  (Ripoll, Ripollès, 1926 - )  Catedràtic de grec a la universitat de Barcelona. Ha traduït Teòcrit i Eurípides al català per a la fundació Bernat Metge, a la qual pertany, i Llucià de Samosata, al castellà. A més de col·laboracions a revistes especialitzades, és autor, entre d'altres obres, de Mitología griega (1962), i d'una Literatura griega (1967).

19 CAT BIO Alsina i Gil, Joan  (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 1893)  Industrial. Féu avançar notablement els procediments seguits a Catalunya per a la fabricació del cristall.

20 CAT BIO Alsina i Hortós, Joan  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1942 - Santiago de Xile, Xile, 1973)  Sacerdot. Ordenat el 1966, després de dos anys de ministeri a Malgrat (Maresme) anà a Xile, on realitzà el seu apostolat a San Bernardo, prop de Santiago, i a San Antonio, a la costa. Compromés amb els més dèbils, tingué molta activitat en el moviment obrer cristià. Treballà en un hospital de Santiago. Visqué el triomf i la caiguda de Salvador Allende, amb el programa del qual se sentia identificat. Cinc dies després del cop d'estat, el 19/set/1973, fou detingut i després mort. Hom ha publicat una biografia seva: Joan Alsina: Xile al cor (1976) d'I. Pujadas, premi de biografia Aedos, la qual aplega també escrits seus. Joaquim Pla publicà, el 1995, Joan Alsina, l'altra versió. La diòcesi de Girona organitzà, al set/1998, diversos actes commemoratius del 25è aniversari de la mort de Joan Alsina. El soldat que l'executà, Nelson Bañados, reconegué l'autoria material del fet i el 1999 se suicidà. La família de Joan Alsina presentà el 2000 una querella criminal contra Augusto Pinochet per l'assassinat.

21 CAT BIO Alsina i Munné, Ermengol  (Barcelona, 1889 - 1980)  Relligador. Les seves enquadernacions han exercit un mestratge en l'art del llibre. A part les seves activitats professionals ha portat una efectiva docència. Ha estat director del Conservatori de les Arts del Llibre, secció de l'Escola d'Arts Aplicades de Barcelona.

22 CAT BIO Alsina i Oliver, Joan  (Terrassa, Vallès Occidental, 1912 - )  Pintor i escenògraf. Féu els primers estudis artístics a l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa, i els continuà després a Barcelona. Ha excel·lit com a il·lustrador a la premsa i per la seva obra escenogràfica. En aquesta especialitat ha treballat per a La Comédie Française i ha realitzat diverses decoracions per al cinema.

23 CAT BIO Alsina i Sevarroja, Martí  (Manresa, Bages, 1859 – Zafra, Extremadura, 1922)  Religiós claretià. Format en contacte amb els cofundadors de la congregació; hi exercí diversos càrrecs i, finalment, el de superior general el 1906, reelegit el 1912. Treballà en la difusió de la congregació a Colòmbia, a Cuba, a EUA, a Anglaterra, a Àustria i a París. Es preocupà de la difusió del pensament cristià, i reorganitzà la Llibreria Religiosa de Barcelona. El 1920 fundà a Roma la revista especialitzada "Commentarium proreligiosis".

104 CAT BIO Alsina Thevenet, Homero  (Montevideo, Uruguai, 6/ago/1922 - 12/des/2005)  Periodista i escriptor cinematogràfic. Fill de pare català. El 1976 s'instal·là a Barcelona. Historiador rigurós del cinema, ha escrit, entre altres obres: Censura y otras presiones sobre el cine (1972), Crónicas de cine (1973), Cine sonoro americano y los Oscars de Hollywood (1975), El libro de la censura cinematográfica (1977), Chaplin, todo un mito (1977) i, en col·laboració amb J. Romaguera, Fuentes y Documentos del Cine (1981).

24 CAT BIO Alsinells, Francesc  (Catalunya, s. XVII)  Escriptor i eclesiàstic. És autor de diversos escrits de caràcter religiós.

25 CAT BIO Alsinet, Josep  (Vilanova de Meià, Noguera, s. XVIII - Madrid ?, s. XVIII)  Metge. Exercí a Extremadura (1735-55) i, com a metge reial, a Madrid. Entre els seus escrits és important Nuevas utilidades de la quina (Madrid, 1763), on estudià i defensà aquest medicament en el tractament de les febres.

26 CAT BIO Alsius i Clavera, Salvador  (Barcelona, 1948 - )  Periodista. Llicenciat en ciències de la informació i sociologia, inicià la seva carrera periodística el 1971 en el "Diario de Barcelona", on treballà fins al 1977. En el període 1981-83 fou el subdirector del setmanari "El Món". A partir de la dècada dels vuitanta la seva activitat professional ha estat centrada en el món de la televisió, primer a TVE-Catalunya, on dirigí "Memòria Popular", i, sobretot, a TVC, on ha dirigit i a presentat noticiaris i espais culturals i lúdics com "Blanc o Negre", "La caixa sàvia", etc. Paral·lelament ha impartit des del 1974 classes a la facultat de ciències de la informació i, posteriorment, a la Universitat Pompeu Fabra. És autor de diversos llibres sobre comunicació i televisió. Des de 1997 es degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

27 CAT BIO Alsius i Torrent, Pere  (Banyoles, Pla de l’Estany, 1839 – 1915)  Farmacèutic i arqueòleg. Recollí una magnífica col·lecció arqueològica i antropológica, en la qual destaca la mandíbula neanderthaloide trobada a les sedimentacions del lloc de Banyoles (1887). Escriví nombrosos treballs i articles en diverses revistes, singularment en "La Renaixença" (1871), "Revista de Gerona" (1878) i Anuari de l'Associació d'Excursions Catalanes (1882-92). Autor de Ensaig històrich sobre la vila de Banyoles (1872-81), Nomenclátor geográfico-histórico de la provincia de Gerona desde la más remota antigüedad hasta el s. XV (1883), en col·laboració amb Celestí Pujol i Camps, Notas sobre los huesos fósiles encontrados cerca de la villa de Bañolas (1882) i Reseña histórica de Seriñá (1895).

28 CAT MUN Alt Àneu  (Pallars Sobirà)  Municipi: 1.076 m alt, 193,79 km², 399 hab (1999). Estès a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la vall d'Àneu, a les ribes del riu de la Bonaigua i al vessant llevantí del port de la Bonaigua. La capital del terme municipal recau en el poble de València d'Àneu, al qual es van unir el 1970 els de Gil, Son i Sorpe, formant el nou municipi. Les principals fonts de riquesa són l'explotació de pastures i boscos, que ha permès el desenvolupament de la ramaderia local d'ovins i bonis. Hi ha importants activitats relacionades amb el turisme. Al terme hi ha un nombre considerable d'esglésies romàniques, amb importants pintures murals, com les de l'església de Sant Pere, de Sorpe, conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

105 CAT GEO Alt Aran  (Salardú, Vall d'Aran)  Veure> Cap d'Aran.

29 CAT COM Alt Camp, l'  (Catalunya)  Comarca: 544,7 km², 35.028 hab (1999), capital: Valls. Juntament amb el Tarragonès i el Baix Camp, constitueix el territori més extens que coneixem amb el nom de Camp de Tarragona. Limita amb el Baix Penedès, el Tarragonès, el Baix Camp i la Conca de Barberà. Geografia física: Presenta una part plana, que es prolonga al migdia, en direcció al mar, pel Tarragonès i el Baix Camp, circumdada per una franja muntanyosa; la serra de Miramar i els contraforts de la serra de Prades hi fan de límit al nord i a l'oest, i les muntanyes del Gaià, a llevant. El Francolí i el Gaià, amb els seus afluents, que travessen la comarca de nord a sud, originen una zona de regadius -cas del Francolí- i l'obertura natural d'una vall més abrupta i trencada -la produïda per l'erosió fluvial del Gaià-.  Segueix... 

30 CAT COM Alt Empordà, l'  (Catalunya)  Comarca: 1.342,7 km², 97.222 hab (1999), capital: Figueres. Situat en el sector més nord-occidental del Principat, és una de les dues comarques en què es divideix l'Empordà. Limita pel sud-oest amb el Baix Empordà, el Gironès i la Garrotxa, al nord amb França i a l'est amb la Mediterrània. Geografia física: És constituït bàsicament per una plana al·luvial formada per la Muga i el Fluvià, que desemboquen en el golf de Roses, oberta entre la serra de l'Albera, al nord, i el massís de Montgrí, al sud. Al punt de contacte d'aquestes dues serres amb el mar, la costa és abrupta i fragmentada (Costa Brava). El golf, al mig, presenta un canvi, una costa baixa, amb estancaments. Els rius principals són la Muga, que neix al Pirineu, i el Fluvià, que ve de les muntanyes de la Garrotxa.  Segueix... 

31 CAT HIS Alt Llobregat, aixecament de l'  (Bages / Berguedà, del 18 al 23/gen/1932)  Insurrecció armada anarquista de les dues comarques. Promoguda per membres de la CNT i de la FAI, que culminà amb al proclamació els dies 20 i 21 de gener, del comunisme llibertari, amb ocupació dels ajuntaments i constitució de comitès revolucionaris. La revolta s'inicià en esdevenir general (18 i 19 de gener) la vaga iniciada pels sectors tèxtils i metal·lúrgics. L'exèrcit i la guàrdia civil restabliren la situació el dia 23. El govern desterrà a l'illa de Fernando Poo 108 anarquistes, entre ells Durruti i els germans Ascaso. D'altra banda, la FAI acusà els elements més sindicalistes de la CNT d'insolidaritat, la qual cosa provocà la dimissió d'Emili Mira i Àngel Pestaña, secretaris, respectivament, de la CNT a Catalunya i del comitè nacional.

32 VAL COM Alt Maestrat, l'  (País Valencià)  Comarca: 662,9 km², 8.308 hab (1999), capital: Albocàsser. Situat al nord-est de la regió de Castelló. És una de les dues comarques que formen el Maestrat i la de relleu més accidentat. - GEOGRAFIA FÍSICA: La limiten al nord les moles d'Ares (1.317 m alt) i Vilà (1.315 m) i els tossals de la Barbuda i Orenga. A l'est, la comarca és menys accidentada, amb altures que van de 500 a 1.000 m (serra de Sant Joan i tossal de Saragossa); al sud hi ha les serres de Montardí i Espareguera (1.082 m), i a l'oest limiten la comarca un seguit de moles del sistema Ibèric. En conjunt, el relleu és aspre i fragmentat i el formen pics elevats i cingles que dominen valls profundes, amb predomini de materials mesozoics (calcàries cretàcies), que donen lloc a un paisatge agrest.  Segueix... 

33 VAL COM Alt Millars, l'  (País Valencià)  Comarca: 667,4 km², 4.198 hab (1999), capital: Cirat. (cast: Alto Mijares) A l'oest de la província de Castelló, a la regió de Sogorb. Limitada a l'oest per l'Aragó, al nord-est per l'Alcalatén, al sud-est per la Plana Baixa i al sud per l'Alt Palància, accidentada pel sector oriental del sistema Ibèric valencià. - GEOGRAFIA FÍSICA: La comarca comprén la vall alta del Millars, riu que, procedent de l'Aragó, penetra al País Valencià per aquesta comarca i, juntament amb els seus afluents el Vilamalefa (esquerra) i la rambla d'Aiòder (dreta), s'encaixa entre potents formacions calcàries i dona valls profundes. L'altitud mitjana de la vall se situa al voltant dels 400 m. Les altituds més importants són als límits de la comarca,  Segueix... 

34 VAL COM Alt Palància, l'  (País Valencià)  Comarca: 964,9 km², 24.350 hab (1999), capital: Sogorb. (cast: Alto Palancia) Entre l'Aragó, a l'oest; l'Alt Millars, al nord-est; la Plana Baixa, a l'est; el Camp de Morvedre, al sud-est; el Camp de Túria, al sud, i els Serrans, al sud-oest. - GEOGRAFIA FÍSICA: La comarca s'estén per la vall alta del riu Palància, o de Sogorb, que en constitueix l'eix, i és limitada per les serres d'Espadà i d'Espina, al nord, la Calderona, al sud, i la serra d'Andilla, a l'oest. Les tres unitats de relleu que s'hi poden distingir són: la vall del riu, que travessa la comarca del nord-oest al sud-est, i que deixa la seva estretor i es va eixamplant fins al màxim a Sogorb, l'altiplà del nord-oest, o de les Barraques, zona de transició amb l'Aragó; i les muntanyes perifèriques, entre les quals sobresurt la serra d'Espadà.  Segueix... 

35 CAT COM Alt Penedès, l'  (Catalunya)  Comarca: 592,6 km², 76.018 hab (1999), capital: Vilafranca del Penedès. Una de les tres comarques en què, juntament amb el Baix Penedès i el Garraf, es divideix el Penedès. Limita al nord amb l'Anoia, a l'est amb el Baix Llobregat, al sud amb el Garraf i a l'oest amb el Baix Penedès. L'Alt Penedès està constituït bàsicament per una plana, extensa i fèrtil, anomenada Depressió Prelitoral, o també Depressió del Vallès-Penedès, emmarcada al nord per la serralada Prelitoral, amb les serres d'Ancosa, Font Rubí i Mediona, i a migdia per la serralada litoral, amb el puig d'Àguila i d'Olèrdola. A ponent i llevant la plana es prolonga sense límits naturals cap a les comarques veïnes.  Segueix...

37 CAT GEO Alt Urgell, canal de l'  (Catalunya)  Veure> canal alt d'Urgell.

36 CAT COM Alt Urgell, l'  (Catalunya)  Comarca: 1.446,8 km², 19.069 hab (1999), capital: la Seu d'Urgell. A la regió de la Seu d'Urgell. Limita amb Andorra i la Cerdanya al nord, a l'est amb el Berguedà, al sur-est amb el Solsonès, al sur-oest amb la Noguera i a l'oest amb el Pallars. - GEOGRAFIA FÍSICA: Comarca enclavada al Pirineu, està constituït per un sistema de petites valls formades al llarg del riu Segre. La més important, situada a l'aiguabarreig d'aquest riu i la Valira, al punt on es troba la Seu, s'obre en una plana, d'uns 7 km, entre el Cadí i el Pirineu, voltada d'altes serres boscoses i travessada per un seguit de valls. - CLIMA I VEGETACIÓ: El clima és de tipus mediterrani, modificat per la muntanya, amb precipitacions escasses (700 mm) que augmenten amb l'alçada.  Segueix... 

38 CAT HIS Alt Urgell, vescomtat de l'  (Urgell, s. XI - 1126)  Era l'antic vescomtat d'Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell (ben aviat anomenat d'Àger) pel comte Ermengol V el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer. El 1126, el vescomte Pere Ramon, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbó, que dugueren des d'aleshores els seus successors.

39 VAL COM Alt Vinalopó, l'  (País Valencià)  Comarca: 645,0 km², 48.330 hab (1999), capital: Villena. (cast: Alto Vinalopó) Situada entre la Costera (nord), la Vall d'Albaida (nord-est), l'Alcoià (oest), el Vinalopó Mitjà (sud i sud-oest) i les províncies d'Albacete i Múrcia (est). - GEOGRAFIA FÍSICA: La comarca, que té com a eix una part de la vall alta del Vinalopó, és una important zona de trànsit, pas obligat entre el litoral mediterrani alacantí i les altes terres de la Meseta meridional. Fisiogràficament constitueix una plataforma d'uns 500 m d'altitud encerclada per les alineacions muntanyoses prebètiques: serra d'Onil (1.205 m), a l'est, serra de Morrón (912 m), al nord, i serra de les Salines i de Collado (1.289 m), al sud-oest, entremig de les quals s'obren passos de comunicació importants.  Segueix... 

44 FRA GEO Alta, coma  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Coma de la vall de Boí, a l'antic mun. de Barruera, situada a l'esquerra de la Noguera de Tor, entre coma les Bienes i la ribera de Sant Nicolau. El pic de coma Alta (2.778 m alt) és un contrafort del bony d'Aigüissi.

45 AND GEO Alta, pala  (Canillo, Andorra)  Pic (2.743 m alt), a la carena que separa les valls de Ransol i de Vall-de-Riu. A l'aiguavés meridional es troba el petit estany de pala Alta, l'emissari del qual desguassa a la Vall-de-Riu.

46 CAT GEO Alta, vall  CAT GEO (Maresme)  Veure> la Vallalta.

40 NOR COM Alta Cerdanya, l'  (Catalunya Nord)  Comarca: 539,4 km², 12.035 hab (1999), capital: Sallagosa. Una de les dues parts en que es dividí la Cerdanya arran del tractat dels Pirineus (1659). Actualment pertany a l'Estat francès. El centre comarcal tradicional continua essent Puigcerdà, tot i haver quedat a la banda espanyola. Limita al nord amb el País de Foix, a l'est amb el Capcir i el Conflent, al sud amb el Ripollès i a l'oest amb la Baixa Cerdanya i Andorra. Dins l'Alta Cerdanya hi ha l'enclavament de Llívia que depèn administrativament de la Baixa Cerdanya. - GEOGRAFIA FÍSICA: La Cerdanya i els massissos muntanyencs que la volten formen part de la zona axial pirinenca, que té aquí i al veí Conflent el desplegament més gran.  Segueix... 

41 CAT EMP Alta Fulla  (Barcelona, 1978 - )  Editorial. Fundada i dirigida per Josep J. Molí. Publicà la col·lecció "El Pedrís", dedicada a temes de cultura popular i, des del 1985, les col·leccions "Hores d'estudi", sobre temes d'investigació, i "Cops de Bou", orientada a la reedició facsímil de llibres. També ha editat les obres de l'escriptora i dibuixant Lola Anglada.

42 FRA COM Alta Ribagorça, l'  (Catalunya)  Comarca: 426,8 km², 3.633 hab (1999), capital: el Pont de Suert. De creació recent, el 1988, correspon a la regió històrica del comtat de Ribagorça. Limita amb la Vall d'Aran al nord, al nord-est amb el Pallars Sobirà -comarca amb la qual comparteix el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici-, a l'est i sud, amb el Pallars Jussà i a l'oest amb la Ribagorça i l'Aragó. S'estèn des de la zona axial pirinenca, al sector dels massissos de Besiberri i Montardo d'Aran, fins a la serra de Sant Gervàs, a la barrera calcària de les serres interiors pre-pirinenques, i comprèn el vessant esquerre de la vall de Barravés, que constitueix l'alta conca de la Noguera Ribagorçana, i la vall de Boí, que s'obre al pas de la Noguera de Tor.  Segueix... 

43 FRA GEO Alta Ribagorça Occidental, l'  (Ribagorça)  Subcomarca, centrada a Castilló de Sos. S'articula en tres valls principals: la vall de Barravés i la vall de Castanesa, pertanyents a la conca de la Noguera Ribagorçana, i la vall de Benasc, integrament a la conca de l'Éssera.

47 VAL GEO Altabix  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal, al nord del terme, entre el pantà d'Elx i la ciutat; és de poblament disseminat. És drenat pel Vinalopó. A la part més propera a la ciutat hi ha el camp del Club de Futbol Elx.

48 CAT GEO Altadill  (Freixenet de Segarra, Segarra)  Llogaret i antiga quadra. Format per una casa anomenada Altadill, l'església de Sant Salvador i diverses masies més disseminades, situades a l'extrem septentrional del terme.

49 CAT BIO Altadill i Teixidó, Antoni  (Tortosa, Baix Ebre, 1828 – Barcelona, 1880)  Novel·lista, dramaturg i periodista en castellà. Utilitzà el pseudònim Antonio de Padua. Estudis inacabats de dret. A Madrid fundà el periòdic democràtic "El Pueblo", i a Barcelona fou redactor de "La Discusión" i "El Estado Catalán". Amb la República fou governador civil de Guadalajara i de Múrcia. Escriví amb èxit novel·les socials i de costums, com Barcelona y sus misterios (1860), una sèrie comercial, tambè novel·lística, de temes bíblics, i alguns drames (Don Jaime el Conquistador, 1861?, etc) i textos polítics (La monarquía sin monarca, 1869, etc).

50 CAT BIO Altadill i Teixidó, Carles  (Tortosa, Baix Ebre, s. XIX – Barcelona, 1879)  Comediògraf i poeta. Formà part de la bohèmia romàntica barcelonina i no es preocupà de donar continuïtat a la seva obra literària. Col·laborà esporàdicament a "Un tros de paper", i Valentí Almirall li finança una revista que tingué curta vida: "El gandul". Com a comediògraf escriví dues peces de crítica de costums: Un mirall per les pubilles (1870) i Lo gandul (1872). En aquesta darrera plantejà un diluït enfrontament entre amo i obrer, i hom troba en el seu protagonista el reflex de l'autor. Com a poeta i prosista satíric publicà el recull Llampecs entre tenebres (1872?).

51 CAT MUN Altafulla  (Tarragonès)  Municipi: 6,93 km², 52 m alt, 3.828 hab (2004). Situat a la zona costanera. Cap a l'interior el relleu és abrupte i accidentat, i hi abunden les garrigues i roquerars. L'agricultura de secà i de regadiu i la indústria química fan de complement al turisme, la més important font de riquesa del municipi, molt concentrada en la zona litoral. fins al promontori dels Munts. Els càmpings, les urbanitzacions de xalets i els edificis d'apartaments se succeeixen a la vora del mar. Hi són d'interès les restes d'una vil·la romana a la zona dels Munts, el castell d'Altafulla, al mig del nucli emmurallat, amb torres i merlets, l'església neoclàssica de Sant Martí, bastida segons sembla sobre les restes d'un temple medieval, i l'antic barri marítim de les Botigues de Mar, amb la Casa de l'Arc.

52 CAT HIS Altafulla, batalla d'  (Altafulla, Tarragonès, 24/gen/1812)  Acció bèl·lica en la guerra del Francès. El primer exèrcit, que operava al Principat sota el comandament del baró d'Eroles, fou completament derrotat pels francesos, a les ordres dels generals Maurice-Mathieu i Lamarque. La principal conseqüència d'aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d'aleshores el primer exèrcit defugí les grans accions en camp obert, i fins a començament del 1813 les operacions militars tingueren un caire gairebé exclussivament guerriller.

53 CAT BIO Altaió i Morral, Vicenç  (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, 14/jul/1954 - )  Escriptor i editor. Després dels seus primers versos a la revista literària "Tarotdequinze" (1972-75), ha publicat Sempre som afany (1979), Correspondències com conspiracions (1980), Blasanathos o l'Elogi del suicidi (1982), La dona és Mallarmé (1982), Groc, el ventriloç o la indigestió de la veu (1985). Preocupat per les tendències més avantguardistes, és autor dels assaigs Tràfic d'idees (1985) i La desconeguda (1997) i, juntament amb Jaume Creus, de La poesia, és a dir la follia (1975) i, amb J.M. Sala-Valldaura, de Les darreres tendències de la poesia catalana: 1968-78 (1980). També ha publicat l'obra teatral Senyor Picasso, carrer Montcada, Barcelona (1982) i una guia de pintura: R. D. Adela (1997). El 1978 inicià l'edició d'"Eczema" publicació objectual i multidisciplinària, la qual ha merescut el Premi Sebastià Gasch 1982. Ha dirigit la publicació "Artics" (1985-90). Ha estat comissari d'exposicions, assessor cultural i ha dirigit diverses exposicions.

54 VAL GEO Altamira  (Ademús, Racó)  Grup de cases. A la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a l'extrem septentrional del terme, prop de la rambla de Riodeva, límit amb Aragó.

55 CAT BIO Altamira, Joan  (Barcelona, 1894 - s. XX)  Violinista. Estudià a l'Escola Municipal de Música. L'Ajuntament de Barcelona li atorgà un premi extraordinari de violí, el 1914. Ha fundat una acadèmia per a l'ensenyament musical. És autor d'algunes obres de música de cambra.

56 VAL GEO Altamira, palau d'  (Elx, Baix Vinalopó)  Castell. Assentat vora el palmerar. Construït (1557) sobre les restes d'una fortificació anterior, pertanyé als marquesos d'Elx, títol que passà a la casa comtal d'Altamira.

57 VAL BIO Altamira i Crevea, Rafael  (Alacant, 1866 – Mèxic, 1951)  Jurista, historiador, pedagog i polígraf. Fou professor de la Institución Libre de Enseñanza, director del diari republicà "La Justicia" i catedràtic d'Oviedo (1897) i de Madrid (1914). Fou nomenat per la Societat de Nacions magistrat del Tribunal Internacional de Justícia (1920-25). Durant la guerra civil espanyola emigrà a França i després a Mèxic, on es dedicà a l'estudi de la legislació d'Índies i de les institucions jurídiques durant la colonització espanyola. La seva obra més important és la Historia de España y de la civilización española (3 volums, 1901-06). En va escriure moltes altres, a més de nombrosos comentaris sobre problemes polítics i socials i qüestions de relacions internacionals.

58 ALG GEO Altar, gruta de l'  (l'Alguer, Sardenya)  Cova natural, al port del Comte. Té l'entrada en un pendent molt escarpat i d'accès difícil. Hi han estat descobertes les restes d'un altar dedicat a sant Erasme. A causa del to verdós d'un grup de grans estalactites és també anomenada gruta Verda.

59 CAT GEO Alta-riba  (Estaràs, Segarra)  Poble (664 m alt), aturonat i situat al sector septentrional del terme, vora Sant Ramon de Portell. La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és anexa a la de Santa Fe de Segarra; conserva l'absís semicircular de la primitiva construcció romànica. De l'antic castell només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del s. XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt.

60 CAT GEO Alta-riba  (Calldetenes, Osona)  Gran casal emmurallat, amb una torre quadrada de cinc pisos i capella, obra del s. XVI en substitució d'una casa més antiga enderrocada durant la guerra contra Joan II (a favor del qual lluitaren els Alta-riba, propietaris i senyors jurisdiccionals d'aquesta casa), situat al límit amb el terme de Sant Julià de Vilatorta, a la parròquia del qual pertany.

61 CAT BIO Altarriba, Bernat Guillem  (Catalunya, 1426 – Berga, Berguedà, 1464)  Polític. Fou veguer de Girona. Durant la guerra entre Joan II i la Generalitat prengué les armes a favor del rei. Aquest el nomenà capità general d'Osona. S'oposà al partit que hi formaven els Cruïlles i els Malla. Morí en combat, i fou succeït a la capitania pel seu fill Salvador.

62 CAT BIO Altarriba, Llorenç  (Catalunya, s. XV)  Militar. Fill segon de Bernat Guillem. Combaté també a favor de Joan II. Caigué presoner de les tropes de la Generalitat, que el dugueren a Barcelona (1470). A la fi de la guerra fou ennoblit pel rei. Igual que el seu pare, s'oposà a Vic als interessos de les poderoses famílies Cruïlles i Malla. En una revolta originada per aquestes discòrdies tracta sense èxit d'emparar-se de Vic amb l'ajut de tropes castellanes (1475).

63 CAT BIO Altarriba, Ponç d'  (Catalunya, s. XIV)  Marí. Adquirí gran renom en 1360, per les seves accions corsàries davant les costes andaluses, al front d'un petit estol de quatre galeres.

64 CAT BIO Altarriba, Salvador  (Catalunya, s. XV)  Militar. Fill gran de Bernat Guillem. Succeí el seu pare a la governació d'Osona, a la mort d'aquell. Poc després, en 1465, caigué presoner, a Manlleu, de les forces catalanes oposades a Joan II.

65 CAT GEO Altars, serra d'  (Pallars Sobirà / Pallars Jussà)  Massís muntanyós entre l'antic mun. de Llessui i el de la Torre de Cabdella, a la carena que separa la conca de la Noguera Pallaresa i la del Flamicell, entre la vall d'Àssua i la vall Fosca. La màxima elevació és el bony d'Altars (2.460 m alt).

66 CAT GEO Altars de Prades, els  (Vilaplana, Baix Camp)  Nom popular dels cingles de la Mussara, que limiten els plans de la serra de la Mussara, vista des de la rodalia de Reus. L'alçària oscil·la entre els 600 i 700 m.

67 VAL MUN Altea  (Marina Baixa)  Municipi: 34,4 km², 68 m alt, 14.711 hab (1999). Situat en una estreta plana litoral i tancat, al nord, per la serra de Bèrnia. El relleu és accidentat, fins i tot la part baixa, on hi ha nombrosos turons; al litoral, al cap Negret, hi ha un aflorament volcànic. La població del municipi, estancada durant molts anys, ha experimentat un fort creixement a partir del 1960 a causa del turisme. Les principals activitats econòmiques, a part dels sectors de serveis i de la construcció, són la pesca, l'agricultura i la indústria conservera. La vila, a partir del s. XVIII en què va desbordar les muralles, però sobretot durant el s. XX, s'ha estès vora la mar (Altea Baixa), on s'hi va construir el port entre el 1933 i el 1956. Al nucli urbà, s'hi troba l'antic convent franciscà de Sant Pere, fundat el 1600. El terme comprèn el llogaret d'Altea la Vella, amb una població disseminada en caserius i masies, i l'antic castell de Bèrnia.

68 VAL HIS Altea, comtat d'  (País Valencià)  Títol senyorial, atorgat el 1920 al diputat a Corts per Pego (Marina Alta) i subsecretari del ministeri del treball Josep Jorro i Miranda.

69 VAL GEO Altea la Vella  (Altea, Marina Baixa)  (o el Poblet de les Cases) Llogaret, situat al sector septentrional del terme, a 2,5 km de la costa i al peu de la serra de Bèrnia. Hi passa la carretera de l'Olla a Callosa d'En Sarrià. L'existència d'una font d'aigua minero-medicinal de propietats diurètiques fou el motiu d'un projecte de construcció d'un balneari. La seva església de Santa Anna, abans dependent de la parròquia d'Altea, ha estat erigida en parròquia.

70 CAT HIS Altejó  (Ger, Baixa Cerdanya)  Despoblat, situat en un coster, entre els pobles de Niula i de Bolvir. Fins al s. XIX hi havia encara un mas.

71 VAL GEO Alter, l'  (la Granja de la Costera, Costera)  Enclavat (1,03 km²), situat entre els termes de Canals i de Torrella de la Costera.

72 CAT GEO Altés  (Bassella, Alt Urgell)  Poble (491 m alt), situat a l'esquerra de la ribera Salada (que a l'edat mitjana era anomenada el riu d'Altés). La seva església parroquial de Sant Pere era l'església de l'antic castell d'Altés i és esmentada ja a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, l'any 839.

73 CAT BIO Altés, Ramon  (Tarragona, 1810 - Catalunya, 1864)  Metge. Fou metge de cambra de la reina Isabel II d'Espanya. Milità activament al partit moderat. Fou diputat a Corts.

74 CAT BIO Altés i Alabart, Joan Baptista  (Batea, Terra Alta, 1845 - Catalunya, s. XIX)  Eclesiàstic. És autor de diversos llibres pietosos, bona part dels quals són destinats a fomentar la devoció teresiana, i de l'obra teatral La huida de Teresa (1887).

75 CAT BIO Altés i Casals, Francesc  (Catalunya, s. XVIII – Marsella, França, 1838)  Dramaturg, poeta i periodista. D'expressió castellana, utilitzà els pseudònims d'Altés Gurena i Selta Runega. Milità a la política liberal. Exercí càrrecs a l'ajuntament constitucional de Barcelona i a l'Acadèmia de Bones Lletres (1822); fou també director al teatre de la Santa Creu. Escriví en el "Diario de Barcelona" i en el "Diario Constitucional", on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular. També fou redactor i formà part del grup d'"El Propagador de la Libertad". El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l'obligaren a expatriar-se definitivament. El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d'alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de Lara (1827?), mostren encara el gust neoclàssic, però el tema de l'obra al·ludida deriva ja cap a un romanticisme al qual es lliurà plenament en drames com Los caballeros de la banda. El criteri polític, i no únicament l'estètic, l'impulsà a traduir, entre d'altres, obres de Voltaire, George Sand, Dumas i Walter Scott.

76 CAT GEO Altet  (Tàrrega, Urgell)  Poble (356 m alt) de l'antic mun. de la Figuerosa. Situat al pla de Tàrrega, vora la carretera d'aquesta ciutat a Ponts. La seva església parroquial (Sant Pere) és esmentada ja el 1099 a l'acta de consagració de l'església de Guissona. La senyoria pertanyia el s. XVII als Erill, barons de l'Albí i de Cervià.

77 CAT HIS Altet, baronia d'  (Catalunya)  Títol senyorial, atorgat el s. XIX pel pretendent tradicionalista Carles VII al general Rafael Tristany, únic titular.

78 VAL GEO Altet, l'  (Elx, Baix Vinalopó)  Poble i rodal, a l'extrem oriental del terme, vora el mar, al límit amb els termes municipals de Santa Pola i Alacant. Hi radica l'aeroport d'Alacant. Zona residencial dels Arenals del Sol. El 1914 esdevingué parròquia.

79 VAL BIO Altet i Ruate, Benet  (València, 1827 – 1893)  Poeta bilingüe. Participà en diversos Jocs Florals i conreà la poesia d'exaltació de temes i figures de tradició local (Al Micalet de València, A la conquesta de València per lo rei en Jaume primer d'Aragó, etc). És també autor, entre d'altres, de l'extens poema èpic en dos cants Sant Vicent (1855), de caire religiós.

80 CAT GEO Altiplà Central Català  (Catalunya)  Nom donat per alguns geògrafs a l'altiplà de l'interior. Forma part de la Depressió de l'Ebre. Actua com a divisori d'aigües entre els rius Segre i Llobregat, i també d'aquest amb el Ter i el Besós. Ocupa bona part de la regió de Manresa i un sector de la de Lleida.

81 CAT BIO Altisent, Antoni  (Catalunya, 1918 - )  Compositor. Ha destacat en la producció de música de cambra. Entre les seves obres sobresurten alguns quartets, el Trio per a piano i dues flautes i un Quintet per a clarinet i corda.

82 CAT BIO Altisent, Gaspar  (Barcelona, s. XVI – s. XVII)  Pintor. Els anys 1618 i 1623 fou cònsol del gremi de pintors de Barcelona. És autor de la decoració de la caixa amb setze episodis de la vida de sant Ermengol, a la seu d'Urgell (1616-17), i el 1619 pintà sis quadres per a la capella de la Concepció de la catedral de Barcelona.

83 CAT BIO Altisent i Altisent, Agustí  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1923 - )  Historiador. Ingressà al monestir de Poblet el 1946. És autor de diversos estudis sobre la història del monestir i de la comarca, entre els quals Les granges de Poblet al segle XV, Premi Jaume Carner i Romeu de l'Institut d'Estudis Catalans, 1969, L'Espluga de Francolí de 1079 a 1200, publicat el 1966 i premi Larratea de l'IEC 1969, i Història de Poblet (1974). Ha esdevingut membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1979). L'any 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.

84 CAT BIO Altisent i Balmas, Aurora  (Barcelona, 1928 - )  Dibuixant i pintora. Es formà sota la direcció de López Obrero i de Ramon Rogent. Els seus primers anys participà en nombroses exposicions col·lectives, i féu la seva primera individual el 1956. En aquesta etapa inicial realitzà algunes escultures i pintà sobretot a l'oli i al fresc (decoració d'esglésies a Catalunya i als EUA), i il·lustrà diversos contes. Des del 1972 s'ha dedicat quasi exclusivament al dibuix, caracteritzat per un traç cal·ligràfic, minuciós i depurat. Dibuixà a "Cavall Fort", i els llibres Barcelona tendra (1974), Botigues de Barcelona (1979), tots dos amb text d'Alexandre Cirici, i Salons de Barcelona (1984), amb text de Josep M. Carandell.

85 CAT BIO Altisent i Ceardi, Joan  (Barcelona, 1891 - 1971)  Compositor de música instrumental (Concert d'oboè i orquestra, 1953; Doble concert per a flauta, clarinet i orquestra, 1954; Concert per a arpa i orquestra, 1962; Concert per a trompa i orquestra, 1962; Suite per a orgue i orquestra, 1962, etc) i de música coral (Cantem, companys, La cançó del despistat, Idil·li). Estrenà al Liceu de Barcelona l'òpera Amunt! i el ballet Gavines (1962).

86 CAT BIO Altisent i Domenjó, Miquel  (Balaguer, Noguera, 1898 – Barcelona, 1975)  Musicòleg. Especialitzat en el cant gregorià i ambrosià. Fou deixeble i col·laborador de Gregori M. Suñol i estudià a l'abadia de Solesmes. Durant algun temps succeí Gregori M. Suñol com a director i professor de l'Institut Pontifici de Música Sagrada de Milà. Ha estat professor de gregorià al seminari conciliar i al Conservatori Municipal de Barcelona. Des del 1965 formà part, a Roma, del grup de cant gregorià dins del Consell per a la Constitució de la Litúrgia. Col·laborà en l'elaboració de les primeres melodies oficials per a la litúrgia, i concretament en la de les melodies del Missal Romà en català. Cofundador de la Societat Catalana de Musicologia, en fou vice-president des de la seva fundació. Havia publicat El cant gregorià. Un model de música religiosa (1971) i el seu treball pòstum Nova lectura dels neumes gregorians (1970), entre una considerable quantitat d'estudis dedicats al cant litúrgic.

87 VAL GEO Altorricó  (el Torricó, Llitera)  Grafia tradicional.

88 CAT GEO Altors  (la Jonquera, Alt Empordà)  Grafia tradicional dels Torts.

89 CAT GEO Altrabanda  (Olèrdola, Alt Penedès)  Petit caseriu del llogaret de Viladellops, separat del nucli principal per un torrent.

90 CAT GEO Altrera, l'  (Renau, Tarragonès)  Masia (mas de l'Altrera) i veïnat, a la vora dreta del Gaià.

91 CAT GEO Altron  (Sort, Pallars Sobirà)  Poble (935 m alt) i antic municipi: 6,47 km², agregat a l'actual el 1976. El poble és situat a la dreta del riu de Pamano, prop de l'aiguabarreig amb la riera de Sall, formava part del vescomtat de Castellbó. L'església parroquial és dedicada a sant Sadurní.

92 VAL EMP Alts Forns del Mediterrani SA  (Port de Sagunt, Camp de Morvedre, 1971 - )  Empresa siderúrgica. Fundada amb l'objecte d'explotar la quarta planta de siderúrgia integral de l'estat. Fou construïda a partir de les antigues instal·lacions que Altos Hornos de Vizcaya S.A. posseïa al Port de Sagunt i en la seva creació participaren, a més d'aquesta darrera empresa, la nord-americana United States Steel i un grup de bancs i caixes d'estalvi. La crisi siderúrgica que s'inicià cap al 1975 afectà directament els plans de l'empresa que, després d'incórrer en pèrdues creixents, hagué d'iniciar un pla de reestructuració. El 1979 l'INI esdevingué l'únic soci. Tercera empresa siderometal·lúrgica de l'estat, el 1980 facturà per valor de 19.365 milions de pessetes i tenia 4.693 treballadors.

93 VAL MUN Altura  (Alt Palància)  Municipi: 129,5 km², 397 m alt, 3.144 hab (1999). Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la dreta del Palància i entre la plana al·luvial i les muntanyes que separen les conques del Palància i del Túria, al peu del Montmajor, al sud-oest de Sogorb. Gran part del territori és ocupada per pinedes, brolla i matollar. Les principals activitats econòmiques del municipi són l'agricultura, amb predomini del secà, sobretot oliveres, ametllers i garrofers. A la zona plana, que correspon al regadiu, conreus d'hortalisses, llegums, cereals, patates i blat de moro. Indústries de fusta i tèxtil. Prop de la vila es troben l'ermita de la Concepció, amb un retaule gòtic del s. XV, i les restes de l'antiga cartoixa de Vall de Crist. A mig camí entre Altura i les Alcubles hi ha també el santuari de la Cova Santa. Subàrea comercial de Sogorb.

94 CAT HIS Altura  (Sabadell, Vallès Occidental)  Antic castell, origen de la parròquia de Sant Julià d'Altura.

95 VAL BIO Altura, mestre d'  (País Valencià, s. XV)  Pintor anònim. Actiu a València, incorporà al seu estil les novetats flamenques introduïdes per L. Dalmau. Li són atribuïts el retaule d'Altura (Alt Palància) i el de Santa Caterina (Museu de Belles Arts de València).

96 CAT BIO Alumà i Masvidal, Jordi  (Barcelona, 1924 - )  Pintor. Format artísticament a l'Escola Massana de Barcelona. Especialitzat en els procediments de la pintura medieval catalana, ha conreat la pintura de retaules i ha pintat els plafons del saló de l'Arxiu de Comptes del Palau de la Generalitat de Barcelona (1974-75). Féu la seva primera exposició individual el 1940 (Galeries Argos, Barcelona). Conrea un figurativisme decoratiu. Ha treballat a França, EUA, etc, i té obres a diverses col·leccions particulars, entre elles la del qui fou president nord-americà John F. Kennedy. El 1980 obtingué el premi de dibuix Ynglada-Guillot. El 1987 realitzà un mural ceràmic per a l'anella olímpica de Montjuïc.

97 CAT BIO Aluma i Sans, Josep  (Barcelona, 1897 - Catalunya, s. XX)  Pintor. Fou deixeble de Francesc Labarta i d'Antoni Gelabert. Ha obtingut nombrosos premis.

98 CAT BIO Àlvar d'Àger  (Catalunya, s. XIII – Sicília, Itàlia, 1299)  Vescomte d'Àger. Fill d’Àlvar d’Urgell i de Cecília de Foix. En morir el seu pare (1267), heretà el vescomtat d’Àger, i el seu germà Ermengol, el comtat d’Urgell, ocupat per Jaume I. A partir del 1274, Àlvar i Ermengol començaren els intents de recuperar llurs possessions. La disputa continuà amb Pere II, i ambdós s’integraren en una gran coalició, dirigida per Roger Bernat III, comte de Foix. El conveni d’Agramunt, signat per Pere II i Roger Bernat (1278), restituí les possessions dels dos germans. Però, en no complir-se el que s’havia tractat a Agramunt, Roger Bernat reprengué les armes i tant Àlvar com Ermengol ho feren al seu costat. Després de la derrota de Balaguer (1280), Àlvar fou empresonat i, en ser alliberat, es convertí en un fidel aliat de Pere II i els seus successors. Morí durant la campanya de Sicília contra Frederic II i, com que no deixà descendència, el vescomtat d’Àger s’integrà a les possessions d’Ermengol.

99 CAT BIO Àlvar d'Urgell (o Àlvar de Cabrera)  (Burgos, Castella, 1239 – Foix, França, 1267)  Comte d'Urgell (1243-67). Fill de Ponç I de Cabrera i de Maria Girón. En morir el seu pare (1243) i, poc després, el seu germà Ermengol IX, heretà el comtat d'Urgell, encara que no en prengué possessió fins al 1253. Poc abans, i a instàncies de Jaume I, s'havia casat amb Constança de Montcada, però renuncià a aquesta unió per casar-se amb Cecília, filla de Roger Bernat II de Foix (1256). Pere de Montcada, ajudat per Jaume I i altres nobles, obtingué una sentència favorable del bisbe d'Osca, nomenat pel papa Alexandre IV, i envaí el comtat per obligar Àlvar a avenir-se al primer matrimoni (1259). En 1260 se signà una treva i el 1263 Àlvar acceptà la sentència eclesiàstica i tornà amb Constança, però un nou tribunal eclesiàstic, reunit a instàncies dels Foix, sentència a favor de Cecília (1264), i Àlvar tornà amb ella. El plet es prolongà encara dos anys, fins que Àlvar es negà obertament a acceptar una nova sentència desfavorable (1266). Llavors Jaume I ocupà el comtat i Àlvar es refugià a Foix, on morí.

100 VAL BIO Alvar López, Manuel  (Benicarló, Baix Maestrat, 8/jul/1923 - Madrid, 13/ago/2001)  Filòleg i assagista. Catedràtic a Granada i Madrid, i membre de la Real Academia, de la qual va ser director des de des/1988 fins al gen/1992. Especialitzat en obres sobre dialectologia: El dialecto aragonés (1953), Dialectología española (1962), Teoría lingüística de las regiones (1975), Libro de Apolorico (1976), El español de las dos orillas (1991), etc, i estudis literaris.

101 CAT BIO Álvarez de Castro, Mariano  (Burgo de Osma, Castella, 1749 – Figueres, Alt Empordà, 1810)  Militar. El 1808 era governador del castell de Montjuïc, a Barcelona, que lliurà als francesos per ordre del capità general de Catalunya. Posteriorment intervingué en diverses accions contra els francesos a la conca del Fluvià i passà a reforçar Girona; el 1809 fou nomenat governador de la plaça i dirigí les obres de consolidació de les fortificacions. En assetjar per tercera vegada Girona les tropes d'Honoré Reille, dirigí les actuacions dels seus defensors, que no es rendiren fins després de set mesos de setge (maig-desembre 1809) en una resistència que alguns han qualificat d'excessivament perllongada i inútilment destructiva. Álvarez de Castro, que per malaltia havia hagut de deixar el comandament en els últims moments, fou internat a França i dut després a la presó de Figueres, on morí.

103 VAL GEO Alverger  (el Verger, Marina Alta)  Altre nom del poble.

Des de  Alsamora  fins a  Alverger 

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:   [ Als ]   [ Alsina i C ]   [ Alt P ]   [ Altaf ]   [ Altea ]   [ Alto ]