|
|
|
Anar a: [ Institut A ] [ Institut d'A ] [ Institut d'E ] [ Institut I ] [ Insu ] [ Irl ] Qui no ha fet res, res ha de témer. (Proverbi saharauí) 1 CATALUNYA - EMPRESA Institut Agrícola Català de Sant Isidre (Barcelona, 1851 - ) Institució 2 CATALUNYA - CULTURA Institut Amatller d'Art Hispànic (Barcelona, 1941 - ) Institució particular. Fundada per Teresa Amatller, radicada a la casa Amatller, de Puig i Cadafalch, i dedicada a la recopilació de material fotogràfic i biliogràfic sobre art hispànic, així com també, una col·lecció de vidres -els més antics d'època romana- i un altre de pintures romàniques i gòtiques. Fou dirigit, des del començament, per Josep Gudiol i Ricart i per Santiago Alcolea i Blanch des de 1984. 3 ILLES BALEARS - CULTURA Institut Balear (Palma de Mallorca, 25/oct/1835 – 1900) Institució d'ensenyament mitjà. La Junta Revolucionària de Mallorca convertí l'Institut en Universitat Literària (23/oct/1840). Espartero (10/ago/1842), al mateix temps que suprimí la Universitat de Cervera, convertí novament aquest centre en Institut. Per aquest Institut han passat una bona part dels Intel·lectuals mallorquins. 4 ILLES BALEARS - EMPRESA Institut Balear de Turisme (IBATUR) (Illes Balears, 1989 - ) Empresa pública 111 CATALUNYA - EMPRESA
5 CATALUNYA - CULTURA Institut Botànic de Barcelona (Barcelona, 1935 - ) Institució 6 CATALUNYA - EMPRESA Institut Cartogràfic de Catalunya (Catalunya, 1982 - ) Organisme de la Generalitat 7 CATALUNYA - POLÍTICA Institut Català d'Acolliment i Adopció (Catalunya, s. XX - ) Organisme 8 CATALUNYA - CULTURA Institut Català d'Antropologia (Catalunya, 1978 - ) Institució 9 CATALUNYA - POLÍTICA Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) (Catalunya, 1983 - ) Organisme de la Generalitat, creada pel Departament de Sanitat i Seguritat Social, com a conseqüència de les competències traspassades per l'Instituto Nacional de Servicios Sociales (INSERSO). Encarregat de l'assistència social, treballa fonamentalment en tres àrees: la tercera edat, amb la creació de residències i centres geriàtrics; els minusvàlids físics, psíquics i sensorials, per a una millor integració social i laboral; i els programes especials (marginació, drogodependència, etc). 10 CATALUNYA - CULTURA
11 CATALUNYA - EMPRESA Institut Català de Finances (ICF) (Catalunya, 1985 - ) Organisme autònom de la Generalitat. Adscrit al Departament d'Economia i Finances. Representà, en absorbir les seves funcions, la dissolució legal automàtica del Consell Assessor Econòmico-Social i Financer establert el 1984. Les seves funcions són la direcció i la coordinació de les activitats de les institucions públiques de crèdit dependents de la Generalitat i el control de llur gestió; funcions de tresoreria de la Generalitat i concessió de crèdits i avals en favor d'entitats autonòmiques, de corporacions públiques i d'empreses públiques o privades. El seu financament prové d'aportacions de la Generalitat, dels derivats del seu patrimoni, de les emissions de títols de renda fixa, del dipòsit d'altres institucions públiques o de les aportacions d'altres entitats. 12 CATALUNYA - POLÍTICA Institut Català de la Dona (Catalunya, 1989 - ) Organisme dependent del govern de la Generalitat de Catalunya encarregat d'impulsar les polítiques d'igualtat entre homes i dones. La seva activitat és doble: d'una banda, impulsar les iniciatives d'associacions i entitats per la millora de la situació de la dona i, de l'altra, dur a terme activitats pròpies (exposicions, memorials, sessions informatives, conferències, fòrums, campanyes d'informació i sensibilització i l'organització de la Universitat d'Estiu de la Dona). Té una seu central a Barcelona i quatre oficines informatives a Catalunya. 13 CATALUNYA - CULTURA Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació (ICM) (Catalunya, 1989 - ) Organisme autònom 14 CATALUNYA - POLÍTICA Institut Català de la Salut (ICS) (Catalunya, 1983 - ) Organisme de la Generalitat 15 CATALUNYA - EMPRESA
16 CATALUNYA - CULTURA Institut Català de les Arts del Llibre (Barcelona, 1898 – 1939) Corporació 17 CATALUNYA - EMPRESA Institut Català de Noves Professions (INCANOV) (Catalunya, 1986 - ) Organisme 18 CATALUNYA - EMPRESA Institut Català del Consum (Catalunya, 1987 - ) Organisme de la Generalitat 19 CATALUNYA - EMPRESA Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) (Catalunya, 1984 - ) Organisme de la Generalitat 20 CATALUNYA - EMPRESA Institut Català del Sòl (INCASOL) (Catalunya, 1980 - ) Organisme de la Generalitat. Creat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. S'encarrega de la gestió tècnica i econòmica en temes urbanístics i de promoure l'edificació. 21 CATALUNYA - CULTURA Institut Català d'Estudis Mediterranis (Barcelona, 1989 - ) Institució de la Generalitat. Depenent del departament de Presidència i designat per la UNESCO per promoure els estudis i la difusió de les realitats de l'àrea mediterrània. Atorga anualment el Premi Internacional Catalunya. 22 CATALUNYA - EMPRESA
23 CATALUNYA - POLÍTICA Institut Contra l'Atur Forçós (ICAF) (Catalunya, 26/mai/1933 - 28/mar/1934) Organisme adscrit com a entitat autònoma al departament de presidència de la Generalitat per a alleujar la crisis de treball existent. El 1934 es fongué amb el Comissariat de la Classe Obrera, i prengué a càrrec seu les obres de la Casa Bloc. Publicà un Estudi sobre la crisi de la indústria tèxtil (1936). 24 CATALUNYA - POLÍTICA Institut d'Acció Social Universitària i Escolar (Catalunya, 1933 – 1939) Institució 25 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA) (València, s. XX - ) Centre 26 CATALUNYA - CULTURA Institut de Ciències Nom inicial de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans. 27 CATALUNYA - CULTURA Institut de Ciències del Mar (ICM) (Barcelona, 1987 - ) Organisme 28 CATALUNYA - EMPRESA Institut de Ciències Econòmiques (ICE) (Barcelona, 1932 - ) Organisme 29 CATALUNYA - CULTURA
30 CATALUNYA - CULTURA Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona (Barcelona, 1909 – 1939) Institució de caràcter privat. Fundada per Francesca Bonnemaison de Verdaguer. Perseguia, per damunt de tot, la formació de la dona per a l'educació dels seus fills i la integració parcial en el procés productiu. Institució ideològicament conservadora, oferia a les alumnes unes classes de cultura general i d'activitats domèstiques. L'Institut atorgava borses de treball; es calcula que entre el 1920 i el 1933 oferí una mitjana de 1.500 borses anuals. Després de la guerra civil el local passà a la Diputació. 31 CATALUNYA - EMPRESA Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) (Catalunya, 1991 - ) Institució 32 CATALUNYA - EMPRESA Institut de Foment del Treball Nacional (Catalunya, 1879 – 1889) Institució patronal 33 CATALUNYA - CULTURA Institut de la Llengua Catalana Nom inicial de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans 34 CATALUNYA - CULTURA
35 CATALUNYA - CULTURA Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) (Catalunya, 1978 - ) Entitat cultural independent. Creada com a continuadora de l'àmbit de Projecció Exterior del Congrés de Cultura Catalana. Els seus objectius són propiciar l'organització de Setmanes Catalanes arreu del món, facilitar l'enllaç entre els casals i entitats catalanes i catalanòfiles de l'exterior, propugnar l'ensenyament del català a les universitats estrangeres i en general difondre el coneixement de la història i de l'actualitat catalanes. 36 CATALUNYA - EMPRESA Institut de Química Aplicada (IQA) (Catalunya, 1915 - 1923) Institució creada per la Mancomunitat. Tenia al seu càrrec l'Escola de Directors d'Indústries Químiques i els seus laboratoris. Fou fundat i dirigit per Josep Agell i Agell, i fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera. 37 CATALUNYA - EMPRESA Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) (Catalunya, 1985 - ) Empresa 38 CATALUNYA - EMPRESA Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) (Catalunya, 1995 - ) Centre 39 CATALUNYA - CULTURA Institut de Sociolingüística Catalana (Catalunya, 1980 - ) Institució adscrita a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat. Dedicat a la recerca sociolingüística, a assessorar el Departament de Cultura, a mantenir una biblioteca especialitzada i a coordinar-se amb altres institucions semblants, disposa, des del 1982, d'una comissió assessora d'experts. 40 CATALUNYA - POLÍTICA
41 CATALUNYA - POLÍTICA Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental (ITEMA) (Catalunya, 1992 - ) Institut 42 CATALUNYA - CULTURA Institut del Cinema Català (ICC) (Barcelona, 1975 - ) Societat autònoma 43 CATALUNYA - CULTURA Institut del Teatre (Barcelona, 1939 - ) Entitat. Nom adoptat per l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, dita també durant la República Institució del Teatre. Fou dirigit durant tres dècades per G. Díaz-Plaja; el 1971 el va succeir H. Bonnín, que el modernitzà i dinamitzà i n'inaugurà delegacions al Vallès (Terrassa, 1974) i Osona (Vic, 1976). Els seus estudis van adquirir rang universitari (1986; Universitat Autònoma de Barcelona). Enllaç Internet 44 CATALUNYA - EMPRESA Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades (IEMA) (Catalunya, 1919 - ? ) Institució 45 CATALUNYA - POLÍTICA Institut d'Estadística de Catalunya (Catalunya, 1989 - ) Organisme de la Generalitat 46 ANDORRA - CULTURA
47 ILLES BALEARS - CULTURA Institut d'Estudis Baleàrics (Illes Balears, 1972 - ) Institució de promoció cultural 48 CATALUNYA - CULTURA Institut d'Estudis Catalans – Arxiu (Catalunya, s. XX - ) Arxiu 49 CATALUNYA - CULTURA Institut d'Estudis Catalans (IEC) (Barcelona, 1907 - ) Corporació acadèmica 50 ILLES BALEARS - CULTURA Institut d'Estudis Eivissencs (Eivissa, 1949 - ) Institut d'estudis locals 51 CATALUNYA - EMPRESA Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (Catalunya, 1996 - ) Organisme creat per la Fundació Catalana per a la Recerca, les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona i Politècnica de Catalunya i el Consell Superior d'Investigacions Científiques amb l'objectiu d'aplegar esforços i augmentar l'eficiència de tots els grups que fan recerca relacionada amb l'espai i les indústries d'aquest sector a Catalunya. 52 CATALUNYA - CULTURA
53 CATALUNYA - POLÍTICA Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona (IEMB) (Barcelona, 1984 - ) Consorci 54 CATALUNYA - CULTURA Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV (Tarragona, 1952 - ) Institució. Fundada per tal d'estimular, promoure i coordinar treballs d'investigació a les comarques meridionals de Catalunya. Organitza seminaris, conferències i col·labora en l'edició de treballs i de llibres, com ara els quatre darrers de la Tarragona Cristiana d'E. Morera i Llauradó. D'ençà del 1979 l'Institut s'ha remodelat i dóna més empenta a les publicacions, la catalanització, la preferència dels treballs de caire col·lectiu i la visió comarcalista. 55 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Institut d'Estudis Valencians (València, 1937 - ) Institució creada pel Consell Provincial 56 CATALUNYA - EMPRESA Institut d'Investigacions Econòmiques (Barcelona, 1931 - ) Organisme. Destinat a l'estudi dels problemes econòmics. Participaren en la seva creació la Diputació, la Cambra de Comerç, la Cambra de la Indústria i la Societat Econòmica d'Amics del País. Fou dirigit per J.A. Vandellòs i publicà el "Butlletí de l'Institut d'Investigacions Econòmiques" (1920-37). 57 CATALUNYA - EMPRESA
58 CATALUNYA - EMPRESA Institut d'Orientació Professional (Barcelona, 1919 - 1939) Institució creada per la diputació i l'ajuntament de Barcelona, amb l'objectiu d'orientar, mitjançant un examen mèdic i psicològic, les especialitzacions i els treballs de cada individu. El 1922 col·laborà en l'organització del II Congrés Internacional de Psicotècnia, celebrat a Barcelona. De la fusió d'aquest Institut amb l'Oficina Laboratori d'Orientació i Selecció Professional, en sorgí, el 1931, l'Institut Psicotècnic de la Generalitat, dirigit per Emili Mira fins al final de la guerra civil. Aquestes institucions publicaren diverses monografies i publicacions periòdiques. 59 CATALUNYA - CULTURA Institut-Escola (Barcelona, 1932 - 1939) Centre d'ensenyament creat per la Generalitat 60 CATALUNYA - CULTURA Institut Espanyol de Musicologia (Barcelona, 1943 - ) Centre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. La seva finalitat és l'estudi i la publicació de les obres musicals hispàniques cultes i populars. Fou dirigit per Higini Anglès (1944-69), el qual fou succeït per Miquel Querol. Des del 1946 publica un "Anuario Musical". 61 CATALUNYA - EMPRESA Institut Europeu de Programes d'Immersió (Barcelona, 1991 - ) Institució 62 CATALUNYA - CULTURA Institut Històrico-Arqueològic Nom inicial de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. 63 CATALUNYA - EMPRESA
64 CATALUNYA - EMPRESA Institut Industrial de Sabadell (Sabadell, Vallès Occidental, 1863 – 1872) Entitat 65 CATALUNYA - EMPRESA Institut Industrial de Terrassa (Terrassa, Vallès Occidental, 1873 - ) Entitat 66 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIPV) (País Valencià, 1994 - ) Institut 67 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Institut Joan Lluís Vives (Països Catalans, 1994 - ) Nom 68 ILLES BALEARS - CULTURA Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA) (Mallorca, 1995 - ) Centre mixt d'investigació. Creat gràcies a un acord entre el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB). El centre és estructurat en dos departaments: recursos naturals i física interdisciplinària. Es caracteritza per una aproximació interdisciplinària i global a la investigació marina, que inclou diversos temes com l'oceanografia costanera, l'oceanografia de mar obert, la modelització del medi marí, les ones de superfície, etc. Un gran nombre de projectes de recerca es duen a terme a la Mediterrània, excel·lent laboratori reduït dels oceans del planeta. 69 CATALUNYA - CULTURA
70 CATALUNYA - CULTURA Institut Municipal d'Història de Barcelona (Barcelona, 1943 - ) Denominació oficial 71 CATALUNYA - CULTURA Institut Municipal d'Investigació en Psicologia Aplicada a l'Educació (IMIPAE) (Barcelona, 1971 - ) Equip de treball 72 CATALUNYA - ESPORT Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1975 - ) Institució educativa superior 73 CATALUNYA - CULTURA Institut Nàutic de la Mediterrània (Barcelona, 1929 - ) Entitat. Creada per a l'ensenyament de les ciències de la navegació, en substitució de l'Escola de Nàutica. Es dissolgué durant la guerra civil, però el seu edifici, situat al pla de Palau, fou ocupat per l'Escuela Oficial de Náutica, que encara funciona. 74 CATALUNYA - EMPRESA Institut Químic de Sarrià (Barcelona, 1916 - ) Centre de l'església catòlica. Fundada pel jesuïta Eduard Vitòria a Tortosa, el 1905, amb el nom de Laboratorio Químico del Ebro. El 1916 es traslladà a Barcelona i canvià el nom per l'actual. El 1965 fou reconegut per l'estat el títol d'enginyer químic diplomat atorgat per aquest Institut. Des del 1984 és reconegut com a fundació privada d'ensenyament tècnic superior. Des del 1991 forma part de la Universitat Ramon Llull. És regentat per la Companyia de Jesús, i té un pla d'estudis d'una durada de cinc anys, el darrer dels quals és d'especialització. Té uns moderns laboratoris, distribuïts en quatre seccions (anàlisi, física, enginyeria i química orgànica), i també un centre de càlcul. 75 PAÏSOS CATALANS - CULTURA
76 CATALUNYA NORD - CULTURA Institut Rossellonès d'Estudis Catalans (IREC) (Rosselló, 10/jun/1968 - ) Institució creada per membres del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans desvinculats d'aquest per motius ideològics. Vol promoure la difusió de la llengua i la cultura catalana al Rosselló, especialment a través de la publicació "Revista Catalana". 77 CATALUNYA - CULTURA Institut Sallarés i Pla d'Estudis Tècnics, Econòmics i Socials (Sabadell, Vallès Occidental, 1947 - ) Entitat creada pel Gremi de Fabricants de Sabadell, per a la formació dels fills dels associats en els aspectes tècnic, econòmic i social. Ha promogut la creació de l'Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa (1957), una escola de secretariat de la CICF i un Patronat d'Acció Social Ciutadana, destinat a crear centres escolars a les zones de suburbi. 78 CATALUNYA - CULTURA Institut Superior de Ciències Religioses (Catalunya, 1996 - ) Instituts de teologia. Nom que han adquirit els instituts de Barcelona, Girona i Tarragona i l'Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida. Tenen capacitat d'impartir els ensenyaments necessaris per a obtenir la diplomatura i la llicenciatura de Ciències Religioses, titulació que és atorgada per la Facultat de Teologia de Catalunya. 79 CATALUNYA - CULTURA Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (Barcelona, 1986 - ) Institució acadèmica 80 CATALUNYA - EMPRESA Institut Universitari Dexeus (Barcelona, 1973 - ) Institució mèdica 81 PAÏSOS CATALANS - CULTURA
82 PAÍS VALENCIÀ - ART Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) (València, 1985 - ) Entitat. Consta d'un museu -instal·lat en la zona modernament urbanitzada sobre la línia del Túria- amb un important fons d'artistes del s. XX i un centre, el Centre del Carme, on s'organitzen exposicions d'artistes contemporanis. 83 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Institut Valencià de Cinematografia Ricard Muñoz Suay (València, 1998 - ) Centre. Dedicat a la conservació, restauració, catalogació i divulgació del patrimoni i la cultura cinematogràfica, i també a les tasques de foment de la creació, producció i formació cinematogràfica i audiovisual. En la seva estructura integrà la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, que nasqué el 1985. L'institut duu el nom del cineasta valencià Ricard Muñoz i Suay, fundador i primer director de la Filmoteca, mort el 1997. Cada any es programen uns 600 títols de mitjana, entre curts i llargmetratges, amb l'objectiu de difondre la cultura cinematogràfica i divulgar la història del cinema des dels seus orígens. L'arxiu cinematogràfic consta d'uns 8.800 títols de tota mena: documentals, cinema comercial, cinema amateur, etc, i en tot tipus de suports. 84 CATALUNYA - POLÍTICA Instrucció Pública, Conselleria d' Veure> Cultura, Departament de. 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Insurrecció Reialista (Catalunya, 1822) Revolta 86 CATALUNYA - POLÍTICA Intel·ligència Republicana, Manifest d' (Barcelona, mai/1930) Declaració programàtica, publicada al setmanari barceloní "L'Opinió", que defensava la necessitat d'implantar una república federal de contingut reformista i social (reforma agrària, legislació obrerista, etc). Fou signada per una extensa varietat de representants de forces polítiques catalanes, que intentaven donar una alternativa diferent a la de la Lliga en uns moments en què la monarquia espanyola havia assolit un elevat grau de descomposició. Així, agrupà membres d'Unió Socialista de Catalunya, republicans radicals, republicans, sindicalistes, obreristes i també membres d'Acció Catalana. 87 CATALUNYA - EMPRESA
88 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Internacional, La (Barcelona, oct/1908 – jul/1909) Setmanari. Òrgan de la Federació Socialista Catalana. Dirigit per Antoni Fabra i Ribas, s'oposà a la política anarquista de "Solidaridad Obrera". Reaparegué el 1919 a Madrid i s'edità fins al 1921. L'òrgan de la UGT a Barcelona, amb caràcter bilingüe, l'any 1931 també adoptà aquest nom. 89 CATALUNYA - POLÍTICA Intervencions Especials, decret d' (Catalunya, 20/nov/1937 – 1939) Decret promulgat per la Generalitat. Suposava ka instauració d'una economia dirigida en determinats sectors o empreses. La decisió havia d'ésser presa pel conseller d'economia a iniciativa pròpia o a petició del Consell d'Economia. Els motius d'intervenció eren: irregularitats del consell d'empresa, protecció d'interessos estrangers, producció de guerra o d'articles molt escassos, empresa no constituïda d'acord amb el decret de Col·lectivitzacions, avançar-se a una possible intervenció del govern republicà, evitar l'acció dels tribunals sobre l'empresa, defensa de les empreses apropiades per la sots-secretaria d'armament del ministeri de defensa nacional i que la central de l'empresa no radiqués a Catalunya i hagués estat intervinguda per la República. 90 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Iolanda de Bar Veure> Violant de Bar. 91 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Iolant d'Aragó Veure> Violant d'Aragó. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Iran (Pont de Suert, Alta Ribagorça) Poble (1.288 m alt) de l'antic mun. de Llesp, enlairat damunt la riba esquerra de la Noguera de Tor. L'església de Sant Climent depèn de la d'Irgo de Tor. Formava municipi independent a mitjan s. XIX. 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Iranzo, Joan Jeroni (València, 1613 – 1675) Religiós de la congregació de Sant Felip Neri. És autor de diversos escrits. Exercí càrrecs a la seu i a la universitat valencianes. 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Iranzo i Almonacid, Josep "Anzo" (Utiel, Plana d'Utiel, 1931 - ) Pintor. La seva obra parteix, en gran part, del pop-art. És ben característica d'ell la interpretació simplificada d'imatges publicitàries o procedents del cinema i de la televisió. Ha obtingut premis d'importància. Ha exposat a Utiel, a Barcelona, a Madrid i, en quatre ocasions, a València. 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Iranzo i Benedito, Manuel (València, 1867 - Almenara, Plana Baixa, 1921) Polític liberal i escriptor. Estudiant de dret a València, es doctorà a Madrid. Fou diputat a Corts pel districte d'Albaida. Preocupat per la meteorologia i l'agricultura, és autor d'Ensayos de meteorología dinámica (1889) i fundador de la Federació Agrària de Llevant i del Servei Meteorològic de Llevant (1911), del qual fou director fins al 1921. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Iranzo i Simón, Víctor (Fortanete, Aragó, 1850 – València, 1890) Poeta 99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Iravals (la Tor de Querol, Alta Cerdanya) Poble 100 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Iravals, Mestre d' Artista anònim, posteriorment identificat amb Ramon Destorrents. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Irgo de Tor (Pont de Suert, Alta Ribagorça) Poble (1.382 m alt) de l'antic mun. de Llesp, damunt la riba esquerra de la Noguera de Tor. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Formava municipi independent a mitjan s. XIX. 102 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Iris del Pueblo, El (Palma de Mallorca, 28/feb/1855 - 31/des/1873) Periòdic republicà en castellà. El seu primer director fou Joaquim Fiol. En la segona època, dirigit per Miquel Quetglas i Bauzà, fou òrgan del partit republicà federal de les Illes. Josep Valls i Joaquim Quetglas en foren col·laboradors regulars. No s'alineà a favor dels federals intransigents i aquests feren aparèixer, el 1873, el periòdic denominat "El Cantón Balear". 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Irles, les (Riudecols, Baix Camp) Poble (343 m alt), situat a l'oest de la vila. L'església parroquial (Sant Antoni) depèn de la de Riudecols. Formà municipi independent fins als anys 1939-40. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Irles i Garrigós, Eduard (Alacant, 1883 – 1954) Escriptor. És autor de l'assaig El espíritu europeo de Larra (1926) i d'un bon nombre d'articles i poesies, en català i en castellà, apareguts en publicacions locals. 107 CATALUNYA - EMPRESA IRTA Sigla de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries. 108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Irta, serra d' (Baix Maestrat) Massís muntanyós de la comarca 109 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Irujo, Manuel de (Estella, Navarra, 1892 – Pamplona, Navarra, 1981) Polític basc 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Irurita y Almandoz, Manuel (Larrainzar, Navarra, 1876 - Montcada?, Vallès Occidental, 1936) Eclesiàstic
Anar
a: [ Institut
A ]
[ Institut d'A ] [ Institut
d'E ]
[ Institut I ] [ Insu ]
[ Irl ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
