A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:  Sant Cr ]  [ Sant Cristòfol d ]  [ Sant Cu ]  [ Sant D ]  [ Sant Es ]  [ Sant Esteve de M ]

La història és a la vegada llibertat i necessitat. (Antonio Gramsci)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Crist, el  (Badalona, Barcelonès Barri residencial obrer de la ciutat, situat al nord del centre urbà, del qual resta separat per l'autopista de Barcelona a Mataró. Té parròquia.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Crist, el  (Cabrils, Maresme Veïnat, al voltant de l'església de Sant Cristòfol de Cabrils.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Crist de Balaguer, el  (Balaguer, Noguera Veure> Almatà.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Crist de la Grua  (Montmeló, Vallès Oriental)  Raval, a ponent del nucli urbà

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Crist de Llaceres, el  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Capella

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Crist del Calvari  (Bocairent, Vall d'Albaida)  Santuari (720 m alt)

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Crist del Pla, verals del  (Canet de Mar, Maresme)  Veïnat.

8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Crist del Remei, el  (Llubí, Mallorca Septentrional)  Ermita

9 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Cristau  (Vallespir Antiga església de la comarca, actualment arruïnada, que corona el puig de Sant Cristau (1.015 m alt), l'antic Montesquiu, contrafort septentrional de la serra de l'Albera, que separa la vall del Rom (terme de l'Albera) del baix Vallespir (termes de Montesquiu d'Albera i de Vilallonga dels Monts). Hi neix el torrent de Sant Cristau, que drena el terme de Montesquiu i s'uneix al Tec, per la dreta. En aquest indret hi havia hagut el castell de Sant Cristau (antigament castell d'Albera), d'on sorgí el llinatge dels Montesquiu (dits també Santcristau), que construiren un nou castell al vessant septentrional del puig, el castell de Montesquiu o de Vilanova d'Albera.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristau d'Oveix  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Església romànica

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol  (Vilanova i la Geltrú, Garraf)  Ermita, al barri de la Farola

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Cristòfol  (Cava, Alt Urgell)  Església, a la caseria de les Cases de Lli

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol  (Llambilles, Gironès)  Veïnat

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol, serra de  (Alcoià / Alt Vinalopó Alineació muntanyosa (758 m alt), que, juntament amb la serra de la Vila (779 m alt), s'estèn entre la ciutat de Villena i la vall de Biar, paral·lela al curs més alt del Vinalopó.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol, tossal de  (Alcoi, Alcoià Tossal (91 m alt) que domina pel nord-oest la ciutat, contrafort meridional de la serra de Mariola, coronada pel santuari de Sant Cristòfol.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Benassal  (Benassal, Alt Maestrat Santuari (1.111 m alt), aturonat al sud de la vila, al límit amb el terme de Culla.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Borrassers  (Lluçà, Osona Veure> Borrassers.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Cabrils  (Cabrils, Maresme)  Església del veïnat del Sant Crist. És de construcció pre-romànica (és esmentada ja l'any 1037), probablement damunt una vil·la romana. Fou reformada el s XIII i el XVIII i restituïda el 1953 al seu estat primitiu. Fins al s XVIII depengué de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. Dos retaules, un del s XVI i un altre del s XVII, es troben, des del 1936, al Museu Municipal de Mataró.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Campdevànol  (Ripollès Veure> Campdevànol.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Cristòfol de Castellbell  (Castellbell i el Vilar, Bages)  Caseria

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Figuera  (Sant Mateu de Bages, Bages)  Església romànica, vora la masia de Figuera, a l'oest del poble, damunt la serra de Castelltallat, a la capçalera de la vall del Puig.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de la Donzell  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Llogaret

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de la Vall  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà)  Poble (732 m alt) de l'antic mun. d'Aransís

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de les Fonts  (Olot, Garrotxa Poble, situat vora l'estrep occidental de Sant Julià del Mont (907 m alt). Nascut al voltant de la parròquia de Sant Cristòfol, d'origen romànic, ha esdevingut un barri residencial d'Olot.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Manresa  (Manresa, Bages)  Petit monestir

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Cristòfol de Monteugues  (Figaró-Montmany, Vallès Oriental)  Antiga església

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Cristòfol de Pallars  (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental Església, a l'est del terme, a la plana. Fou més tard sufragània de la parròquia de Santa Justa i Santa Quitèria, de Lliçà de Munt, i últimament de la de Santa Eulàlia de Ronçana. Existia ja el 1188, i fou destruïda pels terratrèmols del 1425; refeta poc després, es convertí en sufragània, i darrerament en simple capella. Fou restaurada el 1970 i hom li retornà les perdudes característiques romàniques. És dita també Sant Cristòfol de les Tempestes.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Cristòfol de Piera  (Piera, Anoia)  Antiga església, sufragània de la parròquia, situada prop de la vila, pròxima al mas Poc. Existia ja el 1068, el 1184 figura com a sufragània i des del 1414 com a simple capella. Tenia també els altars de Sant Pere i de Sant Martí.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Cristòfol de Premià  (Maresme Veure> Premià de Mar.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Cristòfol de Queralt  (Bellprat, Anoia)  Veure> Sant Jaume de Queralt.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Salinoves  (la Baronia de Rialb, Noguera Veure> Salinoves.

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Saranyana  (la Todolella, Ports Santuari (1.104 m alt), dins l'antic terme de Saranyana, al cim de la serra de Saranyana, prop del límit amb el terme de Forcall.

33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sant Cristòfol de València  (València, Horta)  Antic convent augustinià, a la ciutat

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol de Vallfogona  (la Pobla de Lillet, Berguedà)  Veure> Vallfogona

35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Cristòfol des Migjorn  (es Mercadal, Menorca Veure> Migjorn Gran, es.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cugat de Gavadons  (Collsuspina, Osona)  Poble (1.008 m alt), situat a la serralada de ponent de la plana de Vic. L'església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima. El 1828 s'uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s'obtingué el 1897. L'església és romànica, mutilada en la part de l'absis i amb capelles del s. XVII formant creuer. Ha estat restaurada (1974-76). S'hi venera també Sant Pere Màrtir (hom hi fa l'aplec el 29 d'abril).

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Cugat del Far  (Castell d'Aro, Baix Empordà)  Veure> Vallvanera

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cugat del Racó  (Navars, Bages)  Poble

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Cugat del Rec  (Barcelona, Barcelonès)  Antiga església parroquial

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Cugat del Vallès  (Vallès Occidental Municipi: 48,32 km2, 124 m alt, 50.168 hab (1999)

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Cugat del Vallès, monestir de  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Abadia benedictina

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Cugat Salou  (Navars, Bages)  Antic nom de Sant Cugat del Racó

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Cugat Sesgarrigues  (Alt Penedès Municipi: 6,29 km2, 266 m alt, 728 hab (1999)

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Dalmai  (Vilobí d'Onyar, Selva)  Poble

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Daniel  (Calonge, Baix Empordà Veïnat, a 1 km de la costa, prop del terme de Palamós.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Daniel  (Girona, Gironès)  Antic municipi (81 m alt), agregat el 1962 a l'actual

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Daniel, monestir de  (Girona, Gironès)  Abadia benedictina de l'antic mun. de Sant Daniel

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Daniel de Maifré  (Osor, Selva Antic nom de Sant Miquel de Maifré (o de Sorerols). Entre el 1068 i el 1616 tingué l'advocació de Sant Daniel, darrerament compartida amb Sant Miquel. Es troba a la vall del Ter, passat el pantà de Susqueda. A l'origen (1668) era una sufragània de Sant Vicenç de Susqueda.

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Daniel de Palou  (Sant Joan de Vilatorrada, Bages)  Antiga església, coneguda des del 1114 i anomenada també de Sant Andreu el 1331. En romanen escasses ruïnes al puig de Sant Daniel i una capella moderna (s XVIII) dedicada a sant Daniel al mas Canals Vell, situat prop d'aquest puig.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant del Bosc, el  (Llimiana, Pallars Jussà Nom popular del santuari de Sant Salvador de Montsec.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Dionís, Dalmau Gabriel de  ( ? , s. XV)  Eclesiàstic

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Dionís, Narcís de  (Girona, s. XV)  Cavaller

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Dionís, Pere de  (Girona, s. XV)  Cavaller

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Diumenge  (Riner, Solsonès Masia, situada en una carena espadada de 811 m alt, dins la parròquia i al nord de Su. Té adossada una església romànica de la fi del s. XII, que es conserva molt deturpada per afegits posteriors.

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Domènec  (Vallibona, Ports Santuari (pop: Sant Domingo), a l'est del poble, a l'esquerra del riu Cèrvol. Conserva un retaule del s XV. A l'altre cantó del riu s'estén el bosc de Sant Domènec.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Domènec de Girona  (Girona, Gironès Convent dominicà. S'aixeca en un extrem de la plaça on s'obre la façana renaixentista de l'antic Estudi General i fou convertit en caserna des del 1822, retornat després als dominicans. El temple és obra dels s XIII i XIV, fou fundat pel bisbe Berenguer de Castellbisbal. El conjunt monumental és format per l'església, el claustre i el convent; l'església consta d'una nau de sis trams, a la qual foren afegides, segles després, algunes capelles laterals a la banda nord; el claustre, al costat del migdia, té dos pisos: el superior és on hi havia el convent (on hi residí el famós inquisidor Nicolau Eimeric) i l'inferior és coetani de l'església; al seu entorn hi havia la sala capitular i altres dependències, posteriorment molt desfigurades. Tingué en temps normals una comunitat de 20 o 30 frares, entre ells els lectors i els catedràtics de filosofia i teologia del veí Estudi General. Sofrí molt el convent en el setge del 1809 i fou exclaustrat el 1822 i definitivament el 1835, que tenia 12 comunitaris.

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Domènec de Mallorca  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Convent dominicà (pop: Sant Domingo). Després de la seva fundació (1230) adquirí una gran importància en la vida ciutadana, sobretot pel caràcter dels dominicans de procuradors de la inquisició, i foren notables els seus atacs contra la comunitat jueva de la ciutat, tolerada pels reis i les autoritats. Entre el 1296 i el 1359 construïren una gran església gòtica de set trams de voltes ogivals, amb un absis poligonal i deu capelles per banda. Fou planejada pel mestre de cases Jaume Fabre i feta amb l'ajuda del cardenal Nicolau Rossell, antic frare del convent. Fou demolida el 1835 amb l'exclaustració. El 1972 els dominicans s'establiren de nou en un altre indret de Palma de Mallorca.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Domènec de Palera  (Beuda, Garrotxa Altre nom de l'església del Sant Sepulcre de Palera.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Domènec de Peralada  (Peralada, Alt Empordà)  Convent dominicà (1578)

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Domènec de València  (València, Horta)  Convent dominicà

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Domi  (Sant Guim de Freixenet, Segarra)  Poble (705 m alt), al nord del cap del municipi. De la seva església parroquial (Sant Pere) depèn el lloc d'Amorós.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Elies  (Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental)  Ermita (999 m alt)

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Elies, platja de  (Tossa, Selva Veure> Giverola, cala.

64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Elm  (Andratx, Mallorca Occidental)  Nucli pescador i turístic

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Elm  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)  Santuari

66 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Elm, fort de  (Cotlliure, Vallespir)  Fortificació aturonada (152 m alt)

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Eloi  (Tàrrega, Urgell)  Santuari (410 m alt)

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Esperit  (Gilet, Camp de Morvedre)  Convent franciscà

69 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Esteve, baronia de  (Rosselló, 1650 - ? )  Jurisdicció senyorial atorgada a Antoni de Generes i Hitié

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Esteve, bosc de  (Escunyau, Vall d'Aran)  Bosc

71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Esteve, cala de  (es Castell, Menorca)  Cala de la costa oriental de l'illa

72 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Esteve, castell de  (Sant Martí de Centelles, Osona Nom antic del castell de Centelles.

73 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Esteve, mas de  (Éguet, Alta Cerdanya)  Masia i antiga església (1.604 m alt)

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Esteve, quadra de  (Reus, Baix Camp Antiga quadra, que formà part de l'antic municipi del Territori de Tarragona.

75 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Esteve d'Agusà  (Sant Esteve del Monestir, Rosselló)  Antic monestir benedictí

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de Balsareny  (Balsareny, Bages)  Colònia fabril

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de Banyoles  (Banyoles, Pla de l’Estany Veure> Banyoles, monestir de.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Esteve de Castellar, marquesat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1896 a Emília Carles Tolrà

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de Castellet  (Castellet i la Gornal, Alt Penedès Església romànica, coneguda amb el nom de molí de cal Llopard, situada a la dreta del riu de Foix, vora les Masuques. Fou possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès, i el 1168 fou adquirida per la seu de Barcelona. Era l'antiga parròquia del terme de Castellet, per aixó el castell de Castellet és conegut també com a castell de Sant Esteve.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de Guialbes  (Vilademuls, Pla de l'Estany)  Poble, al sector central del terme, al sud de Vilademuls. L'antic castell de Guialbes fou bastit a mitjan s XI al puig de Guialbes pel comte de Barcelona, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls, però hom arribà a una concòrdia. L'església parroquial de Sant Esteve, que correspon a la de l'antic castell, fou reedificada al s XVIII; en depèn el santuari i antiga col·legiata de les Olives de Sant Esteve de Guialbes.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de la Riba  (les Llosses, Ripollès Església i antiga parròquia, fins el 1974 del terme de Viladonja, situada a sud-oest del terme, prop del de Sant Jaume de Frontanyà. El 1097 fou cedida pel comte Bernat III de Besalú al monestir de Ripoll, del qual depengué sempre. Esdevingué sufragània de la parròquia de Viladonja i modernament de la de Matamala. L'edifici, romànic (s XII), és veí de l'antiga casa de la Riba.

82 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars JussàSant Esteve de la Sarga  (Pallars Jussà Municipi: 92,05 km2, 875 m alt, 114 hab (2004). Situat als vessants septentrionals de la serra de Montsec, a l'extrem sud-oest de la conca de Tremp i de la comarca, a la vora de la Noguera i de la Ribagorça. El territori és drenat per la Noguera Ribagorçana. El clima continental no permet més que l'agricultura extensiva de secà (cereals, hortalisses, patates i llegums). Ramaderia (bestiar oví i porcí). Població en descens constant. El poble és en un coster que vetlla el camí del coll d'Ares. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. El municipi comprèn, a més, els pobles d'Alsamora, l'Alzina, Moror, Castellnou de Montsec, la Clua de la Conca, Estorm, la Torre d'Amargós i Mont-rebei, el llogaret i església de Beniure i el santuari de Fabregada. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Esteve de Llémena  (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)  Poble (298 m alt)

84 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la LliteraSant Esteve de Llitera  (Llitera Municipi: 71,77 km2, 471 m alt, 607 hab (1999). Situat entre el riu de la Sosa de Peralta, afluent del Cinca, i el canal d'Aragó i Catalunya, que rega el sector meridional del terme; accidentat per la serra de la Gessa, al sector occidental de la comarca i que marca la separació entre la baixa i l'alta Llitera. La part muntanyosa és en part coberta de pinedes i carrascar. Agricultura de secà (cereals, oliveres), així com de regadiu, amb conreus d'horta i sobretot fruiters. Ramaderia porcina, ovina i bovina. Granges d'aviram i de conills. Indústries derivades de l'agricultura (elaboració de pinsos i molins d'oli). Població en descens. La vila és als contraforts de la serra de la Gessa. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. El municipi comprèn el poble i l'enclavament de Rocafort de Llitera i l'ermita de la Guàrdia. Àrea comercial de Lleida.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Esteve de Mar (Palamòs, Baix Empordà)  Antic castell de la costa

86 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalSant Esteve de Palautordera  (Vallès Oriental Municipi: 10,73 km2, 229 m alt, 1.798 hab (2004). Situat damunt d'una terrassa fluvial de la Tordera i accidentat pels contraforts meridionals del massís del Montseny. Part del territori és cobert de boscs de pins i alzines. L'agricultura es localitza prop de la Tordera; alternen els conreus de secà amb els de regadiu: els més estesos són els d'hortalisses i farratges. Important ramaderia bovina i porcina, sobretot. Avicultura. Activitats industrials derivades de l'agricultura i del bosc. Centre d'estiueig i de segones residències. El poble és a la dreta de la Tordera; ruïnes del castell de Montclús; església parroquial de Sant Esteve, romànica. El municipi comprèn, a més, el castell de Fluvià, al peu de la serra de Vallmanyà, amb la capella romànica de Sant Cebrià, i la caseria del Pla del Remei. Àrea comercial de Granollers.

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Esteve de Perabella  (Peramea, Pallars Sobirà)  Monestir de tradició pactista visigòtica

88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Esteve de Pomers  (Clerà, Conflent)  Santuari

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de Servàs  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Veure> Servàs, monestir de.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de Solanllong  (Gombrén, Ripollès Veure> Solanllong.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve de Tubau  (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà Veure> Tubau.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve del Coll  (Llinars del Vallès, Vallès Oriental)  Poble (ort trad: d'Alcoll), al vessant septentrional de la Serralada Litoral, damunt la vall de la riera de Mogent, al sud-oest de la vila. El lloc és esmentat ja el 1024. L'església parroquial és poc anterior al 1574. Depengué dels domers, i després del rector, de Cardedeu. Al començament del s XIX pertanyia al baró de Llinars.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve del Llop  (Darnius, Alt Empordà Santuari, al sector occidental del terme, enlairat en un vessant muntanyós, a l'esquerra del riu d'Arnera.

94 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Esteve del Mall  (la Pobla de Roda, Ribagorça)  Poble (1.051 m alt)

95 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSant Esteve del Monestir  (Rosselló Municipi: 11,67 km2, 40 m alt, 9.810 hab (1999). Situat al Riberal, entre els contraforts meridionals del massís calcari de la Pena i la riba esquerra del riu Tet, a l'oest i dins l'àrea d'influència de Perpinyà. La població viu principalment de l'agricultura de regadiu: verdures i fruita (prèssecs i albercocs), que aprofiten l'aigua de la Tet a través de les sèquies del Vernet i de Pià. Al secà es cultiva vinya. Cava cooperativa; producció de vi dolç natural. Indústria conservera, elèctrica, de mobles, etc. Nucli industrial gràcies a la proximitat de Perpinyà. Població en ascens, sobretot en el període 1960-80, en què es va sextuplicar. El poble es troba al límit septentrional de la plana regada, a l'indret de l'antic monestir de Sant Esteve d'Agusa, al voltant del qual sorgí.

96 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Esteve del Pedreguet  (Illa, Rosselló Nom de l'església parroquial de la vila.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Esteve del Pont  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell Caseria (o les Casesroges), fins al 1971 era del municipi de Castellciutat.

98 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Esteve d'En Bas  (la Vall d'En Bas, Garrotxa Poble (477 m alt) i antic municipi, agregat el 1968 a l'actual. Situat a la dreta del Fluvià, al peu de la serra de Murrià. L'església parroquial de Sant Esteve conserva elements de la construcció romànica del s. XII (consagrada el 1119), com l'absis i alguns capitells, però la major part és posterior als terratrèmols del s. XV. Possiblement estigué emmurallat. El lloc és esmentat ja el 904 (fou conegut inicialment per Sant Esteve de Saüll), i fou un dels nuclis importants del vescomtat de Bas i els s. XII i XIII fou centre d'una batllia.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Esteve d'Umfred  (Alp, Baixa Cerdanya)  Petit monestir

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Esteve Sabruguera  (Riells de Montseny, Selva Antic nom de la parròquia de Sant Llop de Viabrea.

101 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatSant Esteve Sesrovires  (Baix Llobregat Municipi: 18,64 km2, 183 m alt, 5.978 hab (2004). Situat en un serral, entrela riba esquerra de l'Anoia i el Llobregat, a l'oest de la comarca, al límit amb l'Alt Penedès. Hi predominen els conreus de secà sobre els de regadiu, els més estesos són els de vinya, seguits a distància pels de cereals. fruiters (presseguers), oliveres, llegums i patates. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Indústria siderometal·lúrgica i alimentària (cava, vi, caramels). Centre d'estiueig (urbanitzacions). Població en ascens. El poble és prop del torrent de Llops. L'església parroquial, obra de Domènech i Estapà, té dos campanars bessons. El municipi comprèn, a més, els veïnats de Can Bargalló, Can Prats, Can Margarit i part del poble de la Beguda Alta. Àrea comercial de Barcelona.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Eudald de Jou  (Montagut de Fluvià, Garrotxa)  VeïnatInici página

Anar a:  Sant Cr ]  [ Sant Cristòfol d ]  [ Sant Cu ]  [ Sant D ]  [ Sant Es ]  [ Sant Esteve de M ]

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans