descripció

Sant Crist, el  Barri residencial obrer de la ciutat de Badalona (Barcelonès)

C

G

Sant Crist, el  Veïnat del mun. de Cabrils (Maresme)

C

G

Sant Crist de Balaguer, el  Veure> Almatà (Balaguer, Noguera)

C

G

Sant Crist de la Grua  Raval, a ponent del nucli urbà de Montmeló (Vallès Oriental)

C

G

Sant Crist de Llaceres, el  Capella del mun. de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

C

G

Sant Crist del Calvari  Santuari (720 m alt) del mun. de Bocairent (Vall d'Albaida)

V

G

Sant Crist del Pla, verals del  Veïnat del mun. de Canet de Mar (Maresme)

C

G

Sant Crist del Remei, el  Ermita del mun. de Llubí (Mallorca Septentrional)

B

G

Sant Cristau  Antiga església de la comarca del Vallespir, actualment arruïnada, que corona el puig de Sant Cristau (1.015 m alt), l'antic Montesquiu, contrafort septentrional de la serra de l'Albera, que separa la vall del Rom (terme de l'Albera) del baix Vallespir (termes de Montesquiu d'Albera i de Vilallonga dels Monts). Hi neix el torrent de Sant Cristau, que drena el terme de Montesquiu i s'uneix al Tec, per la dreta. En aquest indret hi havia hagut el castell de Sant Cristau (antigament castell d'Albera), d'on sorgí el llinatge dels Montesquiu (dits també Santcristau), que construiren un nou castell al vessant septentrional del puig, el castell de Montesquiu o de Vilanova d'Albera.

N

G

Sant Cristau d'Oveix  Església romànica del mun. de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà)

C

G

Sant Cristòfol  Ermita del mun. de Vilanova i la Geltrú (Garraf), al barri de la Farola

C

G

Sant Cristòfol  Església del mun. de Cava (Alt Urgell), a la caseria de les Cases de Lli

C

G

Sant Cristòfol  Veïnat del mun. de Llambilles (Gironès)

C

G

Sant Cristòfol, serra de  Alineació muntanyosa (758 m alt), entre l'Alcoià i l'Alt Vinalopó

V

G

Sant Cristòfol, tossal de  Tossal (91 m alt) del mun. d'Alcoi (Alcoià)

V

G

Sant Cristòfol de Benassal  Santuari (1.111 m alt) del mun. de Benassal (Alt Maestrat)

V

G

Sant Cristòfol de Borrassers  Veure> Borrassers (Lluçà, Osona)

C

G

Sant Cristòfol de Cabrils  Església del veïnat del Sant Crist, al mun. de Cabrils (Maresme)

C

G

Sant Cristòfol de Campdevànol  Veure> Campdevànol (Ripollès)

C

G

Sant Cristòfol de Castellbell  Caseria del mun. de Castellbell i el Vilar (Bages)

C

G

Sant Cristòfol de Figuera  Església romànica del mun. de Sant Mateu de Bages (Bages)

C

G

Sant Cristòfol de la Donzell  Llogaret del mun. de la Baronia de Rialb (Noguera)

C

G

Sant Cristòfol de la Vall  Poble (732 m alt) de l'antic mun. d'Aransís (Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

C

G

Sant Cristòfol de les Fonts  Poble del mun. d'Olot (Garrotxa), situat vora l'estrep occidental de Sant Julià del Mont (907 m alt). Nascut al voltant de la parròquia de Sant Cristòfol, d'origen romànic, ha esdevingut un barri residencial d'Olot.

C

G

Sant Cristòfol de Manresa  Petit monestir del mun. de Manresa (Bages)

C

G

Sant Cristòfol de Monteugues  Antiga església del mun. de Montmany de Puiggraciós (Vallès Oriental)

C

G

Sant Cristòfol de Pallars  Antiga parròquia del mun. de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental)

C

G

Sant Cristòfol de Piera  Antiga església del mun. de Piera (Anoia)

C

G

Sant Cristòfol de Premià  Veure> Premià de Mar (Maresme).

C

G

Sant Cristòfol de Queralt  Antiga parròquia del mun. de Bellprat (Anoia)

C

G

Sant Cristòfol de Salinoves  Veure> Salinoves (la Baronia de Rialb, Noguera)

C

G

Sant Cristòfol de Saranyana  Santuari del mun. de Todolella (Ports)

V

G

Sant Cristòfol de València  Antic convent augustinià, a la ciutat de València (Horta)

V

G

Sant Cristòfol de Vallfogona  Veure> Vallfogona (la Pobla de Lillet, Berguedà)

C

G

Sant Cristòfol des Migjorn  Veure> Migjorn Gran, es (Menorca)

B

G

Sant Cugat de Gavadons  Poble (1.008 m alt) del mun. de Collsuspina (Osona), situat a la serralada de ponent de la plana de Vic. L'església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima. El 1828 s'uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s'obtingué el 1897. L'església és romànica, mutilada en la part de l'absis i amb capelles del s. XVII formant creuer. Ha estat restaurada (1974-76). S'hi venera també Sant Pere Màrtir (hom hi fa l'aplec el 29 d'abril).

C

G

Sant Cugat del Far  Veure> Vallvanera (Castell d'Aro, Baix Empordà)

C

G

Sant Cugat del Racó  Poble del mun. de Navars (Bages)

C

G

Sant Cugat del Rec  Antiga església parroquial del mun. de Barcelona (Barcelonès)

C

G

Sant Cugat del Vallès  Municipi del Vallès Occidental: 48,32 km2, 124 m alt, 50.168 hab (1999)

C

M

Sant Cugat del Vallès, monestir de  Abadia benedictina, al mun. de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

C

G

Sant Cugat Salou  Antic nom de Sant Cugat del Racó (Navars, Bages)

C

G

Sant Cugat Sesgarrigues  Municipi de l'Alt Penedès: 6,29 km2, 266 m alt, 728 hab (1999)

C

M

Sant Dalmai  Poble del mun. de Vilobí d'Onyar (Selva)

C

G

Sant Daniel  Veïnat del mun. de Calonge de les Gavarres (Baix Empordà)

C

G

Sant Daniel  Antic municipi (81 m alt), agregat el 1962 al de Girona (Gironès)

C

M

Sant Daniel, monestir de  Abadia benedictina de l'antic mun. de Sant Daniel (Girona, Gironès)

C

G

Sant Daniel de Maifré  Antic nom de Sant Miquel de Maifré (Osor, Selva)

C

G

Sant Daniel de Palou  Antiga església del mun. de Sant Joan de Vilatorrada (Bages)

C

G

Sant del Bosc, el  Nom popular del santuari de Sant Salvador de Montsec (Llimiana, Pallars Jussà).

C

G

Sant Dionís, Dalmau Gabriel de  ( ? , s. XV)  Eclesiàstic

C

B

Sant Dionís, Narcís de  (Girona, s. XV)  Cavaller

C

B

Sant Dionís, Pere de  (Girona, s. XV)  Cavaller

C

B

Sant Diumenge  Masia del mun. de Riner (Solsonès)

C

G

Sant Domènec  Santuari del mun. de Vallibona (Ports)

V

G

Sant Domènec de Girona  Convent dominicà (1253) del mun. de Girona (Gironès)

C

G

Sant Domènec de Mallorca  Convent dominicà (1230) de Palma de Mallorca (Mallorca Occ.)

B

G

Sant Domènec de Palera  Altre nom de l'església del Sant Sepulcre de Palera (Beuda, Garrotxa)

C

G

Sant Domènec de Peralada  Convent dominicà (1578) del mun. de Peralada (Alt Empordà)

C

G

Sant Domènec de València  Convent dominicà del mun. de València (Horta)

V

G

Sant Domi  Poble (705 m alt) del mun. de Freixenet de Segarra (Segarra)

C

G

Sant Elies  Ermita (999 m alt) del mun. de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental)

C

G

Sant Elies, platja de  Veure> Giverola, cala (Tossa, Selva)

C

G

Sant Elm  Nucli pescador i turístic del mun. d'Andratx (Mallorca Occidental)

B

G

Sant Elm  Santuari del mun. de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)

C

G

Sant Elm, fort de  Fortificació aturonada (152 m alt) del mun. de Cotlliure (Vallespir)

N

G

Sant Eloi  Santuari (410 m alt) del mun. de Tàrrega (Urgell)

C

G

Sant Esperit  Convent franciscà del mun. de Gilet (Camp de Morvedre)

V

G

Sant Esteve, baronia de  (Rosselló, 1650 - ? )  Jurisdicció senyorial atorgada a Antoni de Generes i Hitié

N

H

Sant Esteve, bosc de  Bosc del mun. d'Escunyau (Vall d'Aran)

C

G

Sant Esteve, cala de  Cala de la costa oriental de Menorca, al mun. des Castell

B

G

Sant Esteve, castell de  Nom antic del castell de Centelles (Sant Martí de Centelles, Osona).

C

G

Sant Esteve, mas de  Masia i antiga església (1.604 m alt) del mun. d'Éguet (Alta Cerdanya)

N

G

Sant Esteve, quadra de  Antiga quadra del mun. de Reus (Baix Camp)

C

G

Sant Esteve d'Agusà  Antic monestir benedictí del mun. de Sant Esteve del Monestir (Rosselló)

N

G

Sant Esteve de Balsareny  Colònia fabril del mun. de Balsareny (Bages)

N

G

Sant Esteve de Banyoles  Veure> Banyoles, monestir de (Banyoles, Pla de l’Estany)

C

G

Sant Esteve de Castellar, marquesat de  Títol de Catalunya concedit el 1896 a Emília Carles Tolrà

C

H

Sant Esteve de Castellet  Església romànica del mun. de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), coneguda amb el nom de molí de cal Llopard, situada a la dreta del riu de Foix, vora les Masuques. Fou possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès, i el 1168 fou adquirida per la seu de Barcelona. Era l'antiga parròquia del terme de Castellet, per aixó el castell de Castellet és conegut també com a castell de Sant Esteve.

C

G

Sant Esteve de Guialbes  Poble del mun. de Vilademuls (Gironès)

C

G

Sant Esteve de la Riba  Església i antiga parròquia del mun. de Viladonja (Ripollès)

C

G

Sant Esteve de la Sarga  Municipi del Pallars Jussà: 92,05 km2, 875 m alt, 119 hab (1999)

C

M

Sant Esteve de Llémena  Poble (298 m alt) del mun. de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa)

C

G

Sant Esteve de Llitera  Municipi de la Llitera: 71,77 km2, 471 m alt, 607 hab (1999)

F

M

Sant Esteve de Mar  Antic castell de la costa, al mun. de Palamòs (Baix Empordà)

C

G

Sant Esteve de Palautordera  Municipi del Vallès Oriental: 10,73 km2, 229 m alt, 1.798 hab (2004). Situat damunt d'una terrassa fluvial de la Tordera i accidentat pel vessant de ponent del Montseny. Boscos de pins i alzines. Alternen els conreus de secà amb els de regadiu: els més estesos són els d'hortalisses i farratges. Important ramaderia bovina i porcina. Aviram. Centre d'estiueig i de segones residències. Ruïnes del