|
|
|
Anar a: [ Monts ] [ Montseny ] [ Montser ] [ Montserrat, P ] [ Montserrat i R ] [ Montsor ] És més profitós un sol dia d'un home instruït, que la vida sencera d'un ignorant. (Sèneca) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsacopa, el (Olot, Garrotxa) Antic volcà (504 m alt), que s'alça al mig de la plana d'Olot, al nord de la ciutat, coronat pel santuari de la Mare de Déu de Tura. L'Olot antic era protegit per l'ombra eòlica del Montsacopa i de la Garrinada. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsagre, el (Baix Ebre / Terra Alta) Contrafort septentrional dels ports de Beseit, entre les dues comarques 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsaliente, el (Espot / Son, Pallars Sobirà) Cim (2.888 m alt) entre els dos municipis 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsalvatge, J.P. (el Masnou, Maresme, 1932 - ) Pintor 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsalvatge i Bassols, Xavier (Girona, 11/mar/1911 - Barcelona, 7/mai/2002) Músic 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Montsant (Xàtiva, Costera) Antic priorat cistercenc 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsant, serra de (Priorat) Massís muntanyós de la comarca 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsant, riu de (Priorat) Riu de la comarca, afluent dretà del riu de Siurana 10 CATALUNYA - HISTÒRIA Montsarra, marquesat de (Catalunya) Títol, centrat a Sant Martí de Tous (Anoia) 11 CATALUNYA - HISTÒRIA Montsec, coves i balmes de (Alòs de Balaguer, Noguera) Conjunt de jaciments del Neolític 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsec, el (Noguera / Pallars Jussà) Serra exterior pre-pirinenca de les dues comarques 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsec d'Ares, el (Noguera / Pallars Jussà) Sector central de la serralada del Montsec, entre les dues comarques 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA
15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsec de Tost, el (Alt Urgell) Serra interior del Pre-pirineu, prolongació ponentina del Cadí. Culmina al pic de Serreines (1.647 m alt). És un dels contraforts muntanyencs de la comarca, a l'esquerra del Segre, entre les valls de la Vansa (sud) i de Tost (nord). 16 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Montsec d'Estall, el (Fet / Viacamp, Ribagorça) Sector ponentí del Montsec, entre els dos municipis 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsent, el (Pallars Jussà / Pallars Sobirà) Serra del Pirineu axial, que s'estén en direcció nord-sud, a la divisòria de les dues comarques, així com de les conques de la Noguera Pallaresa i el Flamicell, afluent seu. Està situada al sud dels pics de Peguera i Montanyó, i al nord del pic Cometa, sobre l'estany Gento. Assoleix els 2.881 m d'altitud. 18 CATALUNYA - MUNICIPI
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny (Catalunya, s. XI - ? ) Llinatge de magnats 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - HISTÒRIA Montseny, comtat del (Catalunya) Títol, concedit el 1926 a Josep Maria Milà i Camps. Continua en la mateixa família. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montseny, el (Osona / Selva / Vallès Oriental) Massís muntanyós de la Serralada Pre-litoral, entre les tres comarques 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny, Guillem Umbert I de ( ? , s. XI – 1112) Baró de Montseny i Montpalau 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny, Guillem Umbert II de ( ? , s. XII – 1151) Senyor de Montpalau 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny, Guillem Umbert III de ( ? , s. XII – 1239) Senyor de Montseny i Montpalau 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny, Guisla de ( ? , s. XI) Muller de Bernat Gausfred 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny, Ramon de ( ? , s. XI) Ardiaca de Girona 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny, Riambau I de ( ? , s. XII – 1178) Baró de Montseny 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny, Udalard de (Catalunya, s XI) Fill de Umbert de Sesagudes i germà del bisbe Bernat Umbert, de Guisla, Riambau, Ramon i Guillem Umbert I de Montseny. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny, Umbert de ( ? , s. XI) Baró de Montseny 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montseny d'Amunt (Montseny, Vallès Oriental) Caseria 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montseny de Pallars, el (Pallars Jussà i Pallars Sobirà) Veure> Montsent, el 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny i Carret, Joan (Federico Urales) (Reus, Baix Camp, 1864 – Salon pour Vergt, Perigord, França, 1942) Anarquista 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny i Mañé, Frederica (Madrid, 1905 - Tolosa de Llenguadoc, 1994) Anarquista. Filla de Joan B. Montseny. Col·laboradora a la "Revista Blanca" des del 1925, a partir del 1930 es va convertir en una de les principals figures de la FAI i tingué una assenyalada intervenció en la lluita contra els trentistes en el si de la CNT (1931-32). Membre del comitè català de la CNT i del peninsular de la FAI, fou ministra de Sanitat amb Largo Caballero (nov/1936-mai/1937), posteriorment s'oposà als intents d'aconseguir una nova participació de la CNT en el govern. Destacà també en la campanya contra les acusacions comunistes al POUM. En acabar la guerra s'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on continuà la seva activitat política. Tornà a Espanya el 1977 i participà en la reconstrucció de la CNT, tot i que continuà vivint a Tolosa. És autora de La mujer, problema del hombre (1932), El anarquismo (1976) i el llibre biogràfic Mis primeros cuarenta años (1987). 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montserbós (Tremp, Pallars Jussà) Santuari (999 m alt) (la Mare de Déu de Montserbós), de l'antic municipi de Fígols de la Conca, aturonat vora l'antic camí i la carretera de Tremp al Pont de Montanyana. Depenia de la parròquia de Castissent. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montserrat (Anoia / Bages / Baix Llobregat) Massís muntanyós (1.224 m alt), pertanyent a la serralada Pre-litoral. És un mirador excel·lent de tota la regió, al qual s'accedeix per carretera o per diversos funiculars. Es tracta d'una muntanya característica a causa de l'erosió diferencial, que li ha conferit formes prismàtiques arrodonides, relleu montserratí, i de la falla per la qual discorre el Llobregat. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montserrat (Igualada, Anoia) Barri perifèric de la ciutat 40 CATALUNYA - HISTÒRIA
42 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Montserrat (Barcelona, 1900 – 1906) Butlletí 43 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Montserrat (Montserrat, gen/1927 – jul/1936) Revista mensual. Aparegué per tal de suplir la crònica de l'activitat del santuari, publicada fins aleshores a "Analecta Montserratensia" i a "Vida Cristiana". Era també òrgan oficial de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. Fou dirigida per Antoni Ramon i Arrufat i, en els últims temps, per Lambert Cabestany. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montserrat, Andreu (País Valencià ?, s. XVI – s. XVII) Musicòleg i eclesiàstic. Visquè a València, on era beneficiat de la parròquia de Sant Martí el 1614. És autor de l'obra Arte breve y compendioso de las dificultades que se ofrecen en la música práctica del canto llano, que signà amb el cognom "Montserrate". 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montserrat, colònia (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Barri residencial i d'estiueig 47 CATALUNYA - CULTURA Montserrat, Confraria de la Mare de Déu de (Montserrat, Bages, 1223 - ) Associació 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - CULTURA Montserrat, escola musical de Veure> Escolania de Montserrat. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat, Guillem de (Tarragona, s XV – s XVI) Jurista. Vers el 1497 estudià a París. Escriví, sobre la Pragmàtica Sanció del 1438 promulgada per Carles VII de França sobre les llibertats de l'església francesa, Commentarium super pragmatica sanctione, imprès a París el 1666, i el tractat De successione regum Franciae (Lió 1519). 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montserrat, Josep (València ?, s. XVII) Músic 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat, Miquel de (Catalunya, s. XVII – Itàlia, s. XVIII) Militar. Destacà a la resistència catalana durant la Guerra de Successió (1713-14), com a capità del regiment de cavalleria de la Fe. De l'ago a l'oct/1713 participà en l'expedició del diputat militar Berenguer, on manava una companyia en el victoriós combat de Caldes d'Estrac (11/ago/1713). El 5/oct restà aïllat a Alella amb el gros de l'expedició i dos dies després aconseguia d'entrar a Barcelona, combatent i amb un grup de companys. Després de la capitulació de la ciutat, obtingué un passaport i s'anà a Mallorca. Quan l'illa caigué el poder dels borbònics (1715), aquests li prohibiren la tornada al Principat i l'expulsaren de les Balears. S'exilià a Itàlia. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat, Oleguer de (Valls, Alt Camp, 1626 - Guissona, Segarra, 1694) Bisbe de la Seu d'Urgell (1689-94). Fou ardiaca de Tarragona i jutge de breu. Traslladat a Barcelona, hi fundà, el 1673, l'oratori de Sant Felip Neri, en el qual esmerçà els seus béns, i el dirigí alguns anys. Carles II el nomenà conseller de competències de Catalunya (1679) i li oferí el bisbat de Vic, que ell renuncià. El 1689 acceptà el bisbat de la Seu, on succeí a Joan Baptista Desbac. Celebrà dos sínodes a Guissona. És autor d'uns Ejercicios de San Felipe Neri. Fou enterrat a l'oratori de Sant Felip Neri i fou substituït al bisbat per Julián Cano. 54 CATALUNYA - EMPRESA Montserrat, Publicacions de l'Abadia de (Montserrat, Bages, 1907 - ) Editorial 55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Montserrat, son (Santa Maria del Camí, Mallorca Septentrional) Possessió (o çon Montserrat), a l'oest de la vila, que era propietat del poeta Tomàs Forteza i fou centre de reunió dels escriptors mallorquins de la Renaixença. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montserrat, veïnat de (Torelló, Osona) Barri de la població 57 CATALUNYA - HISTÒRIA
58 CATALUNYA - HISTÒRIA Montserrat, vescomtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1857 a Josep Manso i Juliol 59 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Archs, Joan (Barcelona, 1845 – 1895) Metge i escriptor. Tenia un gran coneixement del grec, del llatí, l'hebreu i l'àrab. Fou un dels fundadors de l'entitat patriòtica La Jove Catalunya. Col·laborà a "La Renaixensa", "Lo Gai Saber", "La Ilustració Catalana" i "La Crònica Científica". Premiat als Jocs Florals de Barcelona i a Montpeller. Es feia bastant amb els escriptors occitans i el nomenaren majoral de Felibritge. Va ser secretari de la Societat Botànica de Barcelona (1872-74) i autor de la Flora de la muntanya de Montserrat i d'una versió catalana de La Iliada. Publicà dos treballs botànics i un sobre aigües medicinals. Escriví més obres, però cap de les esmentades no ha pogut ésser publicada a causa de la pèrdua dels manuscrits. 61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Montserrat i Artigues, Miquel (Felanitx, Mallorca, s. XVIII- Palma de Mallorca, 1813) Eclesiàstic 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Ayarbe, Francesc (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1879 – Barcelona, 1950) Compositor. Deixeble de Sánchez Gavagnach i d'Antoni Nicolau, escriví la música escènica per a El casament d'en Tarregada (1918), de Juli Vallmitjana, i per a Les bodes d'En Cirilo, d'Emili Vilanova. És autor d'obres per a cant i piano, d'obres corals i d'un Curso práctico de orquestación (1946). 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Cuadrada, Josep (Valls, Alt Camp, s. XIX – Barcelona, 1925) Financer. Dirigí el Banc de Valls. Milità a la Lliga Regionalista. Fou diputat per Tarragona a les Corts espanyoles. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montserrat i de Cruïlles, Joaquim de (València, 1700 – 1771) Militar 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Esteve, Santiago (Barcelona, 1910 – 1995) Psiquiatre 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Jorba, Cristòfol (o Monserrat) (Barcelona, 1869 – 1935) Pintor 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Montanyès, Miquel de (Catalunya, s. XVI - Amsterdam ?, Holanda, s. XVII) Escriptor 69 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Montserrat i Parets, Joan (Llucmajor, Mallorca, s. XIX - ? , s. XX) Dirigent socialista 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Portella, Josep Veure> Monserrat i Portella, Josep. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Recoder, Pere (Mataró, Maresme, 8/ago/1918 - ) Botànic. Doctor en ciències naturals, vicedirector del Centre Pirenaic de Biologia Experimental de Jaca. Fitosociòleg i explorador florístic del litoral català, del Pirineu i de la Serralada Cantàbrica. És autor, entre altres notables treballs, de Flora de la cordillera litoral catalana (1956-64), Estudio dinámico de las poblaciones de robles de la cordillera litoral catalana (1957) i Los pastizales aragoneses (1966). 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Roig, Cebrià (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1886 – Barcelona, 1962) Eclesiàstic i humanista. Format a Roma, des del 1915 fou catedràtic de teologia moral al seminari de Barcelona, on més tard fou canonge penitencier de la seu, i prelat domèstic del papa. Sovintejà la seva col·laboració a la premsa periòdica i escriví algunes obres de caràcter docent. Era col·laborador de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge. Publicà, en versió castellana, el Misal romano festivo, alguns llibres bíblics i opuscles de devoció. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montserrat i Riutort, Josep (València, 1814 – 1881) Metge 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Solé, Antoni (Barcelona, 1941 - ) Economista. Des del 1963 fins al 1971 fou professor de política econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona i de teoria econòmica a la Universitat de València. Fou membre del Servei d'Estudis del Banc Urquijo de Barcelona des de l'any 1965. Entre els seus treballs publicats cal esmentar L'aptitud financera de Catalunya (1967), Desarrollo económico de Cataluña (1967-70) i De l'autarquia a l'estabilització (1973). 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsià, Bernat Pseudònim de l'escriptor Cèsar August Jordana i Mayans, principalment en llibres de gramàtica catalana. 77 CATALUNYA - COMARCA Montsià, el (Catalunya) Comarca: 708,9 km2, 55.389 hab (1999), capital: Amposta 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsià, serra de (Montsià) Alineació muntanyosa al sud del delta de l'Ebre, s'estén paral·lela a la costa des d'Alcanar fins al riu Ebre, al sector meridional de la comarca, i constitueix la prolongació cap al nord de les alineacions muntanyoses valencianes d'Irta i Talaies d'Alcalà. La formen materials cretacis que varen ésser afectats pel plegament alpí dels Catalànids; els seus vessants són escarpats, i l'erosió hi actua poderosament atacant els sòls, que pràcticament són esquelètics. Pel sector occidental limita amb la foia d'Ulldecona, més enllà de la qual continua per la serra de Godall (400 m d'alt màxima). Sobrepassa els 600 m d'alt (762 m a la Torreta de Montsià i 617 m al pic de Mata-redona). La vegetació natural es redueix a restringides àrees de matoll, encara que hi havia hagut força bosc. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsianell (Amposta / Ulldecona, Montsià) Turó (291 m alt), entre els dos municipis, aïllat al nord de la serra de Montsià. Domina les terrasses de l'Ebre a Amposta (al nord) i la vall de Freginals-Ulldecona (sud-oest). 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsió (Barcelona, Barcelonès) Veure> Santa Maria de Montsió. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montsó, Llorenç de (Morella, Ports, s. XIV – s. XV) Ciutadà 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsó, pla de (Lleida, Segrià) Partida de l'horta 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsolís (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès) Barri industrial de la ciutat 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Montsolís, marquesat de (Catalunya) Veure> Mansolí, marquesat de. 86 CATALUNYA - HISTÒRIA Montsoliu, castell de (Arbúcies, Selva) Veure> Montsoriu, castell de. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsonís (Foradada, Noguera) Poble (386 m alt) 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsonís, Berenguer de (Catalunya, s. XIII) Cavaller. El 1283 era un dels que havien d'acompanyar Pere II al desafiament de Bordeus. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA - HISTÒRIA Montsor (la Pobla de Segur, Pallars Jussà) Despoblat (1.218 m alt), situat en un coster, al vessant meridional de la serra de Peracalç. La seva antiga església parroquial és dedicada a santa Maria. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsoriu, Amat de ( ? , s. X – s. XI) Noble 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsorís, Arnau de (Catalunya, s. XIV) Cavaller. Es distingí a la conquesta de Sardenya per l'infant Alfons, fill de Jaume II, el 1323-24. Expulsats de l'illa els pisans, fou afavorit pel repartiment de terres. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsoriu, Bernat de ( ? , s. XIV) Cavaller 94 CATALUNYA - HISTÒRIA Montsoriu, castell de (Arbúcies, Selva) Antic castell (637 m alt) 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsoriu, Ponç de (Catalunya, s. XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de València a les ordres de Jaume I (1238). Com a recompensa pels seus serveis rebé 10 jovades de terra i una casa. 97 CATALUNYA - HISTÒRIA Montsoriu, vescomtat de (Catalunya) Nom emprat esporàdicament pels Cabrera (s. XII), per raó de la possessió del castell de Montsoriu, quan deixaren de denominar-se vescomtes de Girona i encara no havien adoptat defenitivament el títol de vescomtes de Cabrera. També fou anomenat vegueria de Montsoriu, sense que existís tal demarcació, el conjunt de territoris del vescomtat. 98 CATALUNYA - HISTÒRIA Montsuar (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell) Antic terme, al nord de la vila. Formà un sol terme amb Montelé. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsuar i Mateu, Manuel de (Lleida, v 1410 – 1491) Eclesiàstic i polític. Canonge degà de la seu de Lleida, fou elegit diputat eclesiàstic de la Generalitat (1461-64), i com a tal presidí l'extraordinari Consell de Catalunya, que dirigí l'aixecament contra Joan II. Finalitzat el seu trienni dins la Generalitat, es retirà a la ciutat natal. 100 ILLES BALEARS - MUNICIPI Montuïri (Mallorca Oriental) Municipi: 41,1 km2, 188 m alt, 2.250 hab (1999) 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monturiol i Estarriol, Narcís (Figueres, Alt Empordà, 1819 – Barcelona, 1885) Inventor i polític 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA Monturull, el (Alt Urgell / Andorra / Baixa Cerdanya) Cim (2.761 m alt) entre les tres comarques 104 CATALUNYA - LITERATURA Monumenta Cataloniae (Catalunya, 1932 – s. XX) Col·lecció de llibres de l'editorial Alpha 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Monzó, Pere Joan (València, s. XVI – 1605) Eclesiàstic 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monzó, Quim (Joaquim Monzó i Gómez) (Barcelona, 1952 - ) Narrador 107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Monzó, Vicent (Carcaixent, Ribera Alta, s. XVIII) Eclesiàstic 108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Monzó i Nogués, Andreu (Carlet, Ribera Alta, 1903 – 1962) Eclesiàstic i escriptor
Anar
a: [ Monts ] [
Montseny ]
[ Montser ] [ Montserrat,
P ] [ Montserrat i R ]
[ Montsor ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Montseny
