descripció

Berta  Veïnat del mun. de Gisclareny (Berguedà)

C

G

Bertí  Llogaret del mun. de Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental)

C

G

Bertí, cingles de  Llarga cinglera entre el Vallès Oriental i Osona. Conjunt de relleus situats en l'angle NE de la serralada Prelitoral Catalana, a la banda de transició del Vallès-Moianès a la plana de Vic; s'estenen al llarg de 9 km des del Figueró fins al pla de la Garga (Centelles), entre els rius Congost (que aïlla del Montseny els cingles) i Tenes. La seva altura oscil·la entre els 600 i els 800 m, però passà de 900 a puig Oriol (972 m) i puig Fred (952 m). Formats per estrats alternants de calcàries eocèniques i margues, la diferent resistència d'ambdós materials ha provocat l'aparició d'un relleu en el qual se succeeixen les parets verticals i els petits replans, formant cingleres que són coronades per una superfície estructural.

C

G

Bertini, Enric  (Tarragona, s. XIX - Madrid ?, s. XIX)  Compositor

C

B

Bertini, Giovanni Maria  (Barcelona, 1900 - )  Catalanòfil i hispanista

C

B

Bertran  Antic terme del mun. de Juneda (Garrigues)

C

H

Bertran  ( ? , s. XI)  Bisbe de Barcelona (1086-95)

C

B

Bertran, Andreu  (València, s. XIV – Barcelona, 1433)  Bisbe de Barcelona i de Girona

V

B

Bertran, Andreu  (País Valencià, s. XVIII – Madrid, 1772)  Escultor

V

B

Bertran, Antoni i Agustí  (Barcelona, s. XVI)  Argenters

C

B

Bertran, Berenguer  (Martorell, s. XIV - Cerdanyola del Vallès, 1437)  Pintor i escultor

C

B

Bertran, Berenguer  (Barcelona, s. XIV)  Banquer. Posseïa una de les més grans fortunes de la ciutat. El 1364, durant la guerra contra Castella, empresa al regnat de Pere III, féu a la Generalitat de Catalunya el prèstec, quantiosíssim per a l'època, de 325.000 lliures.

C

B

Bertran, Felip  (la Serra d'En Galceran, Plana Alta, 1704 – Madrid, 1783)  Prelat

V

B

Bertran, Francesc  (Barcelona, s. XIV – s. XV)  Cavaller

C

B

Bertran, Isidre  (Girona, s. XVII – Gènova, Itàlia, 1719)  Arquebisbe de Tarragona (1711-19)

C

B

Bertran, Jaume  (Xàtiva ?, Costera, d 1460 - ? , s. XVI)  Poeta

V

B

Bertran, Jaume  ( ? , s. XV)  Marí

V

B

Bertran, Joan  (Barcelona, s. XV – Girona, s. XV)  Ciutadà de Barcelona

C

B

Bertran, Jordi  (Barcelona, 1952 - )  Músic i titellaire  

C

B

V

B

Bertran, Marc Jesús  (Barcelona, 1877 – 1934)  Musicòleg, crític musical i escriptor

C

B

Bertran, Pere  (País Valencià, s. XIV)  Jurista  

V

B

Bertran, Pere  ( ? , s. XIV – s. XV)  Militar

C

B

Bertran, Pere  (Barcelona, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Arquitecte

C

B

Bertran de Balanda, Enric  (Perpinyà, 1887 - Sant Joan de Pladecorts, Vallespir, 1936)  Compositor. Autor del ballet Le voile des fées (1914), del poema coral sobre text de Ferdinand Lot amb el títol de La nymphe (1923), i, més tard, de Les bruixes del Cadí, peça per a violí i piano. Deixà inèdita una gran part de la seva obra.

N

B

Bertran de Lis  (Xàtiva, Costera, s. XVIII – València, s. XVIII)  Família de comerciants i polítics

V

B

Bertran de Lis, Manuel  (Xàtiva, Costera, s. XVIII – Madrid, s. XIX)  Comerciant i polític

V

B

Bertran de Lis, Vicent  (Xàtiva, Costera, s. XVIII – València, s. XIX)  Comerciant i polític. Junt amb el seu germà Manuel, lluità a la Guerra del Francès i durant el Trienni Liberal encapçalaren una milícia popular per reprimir una revolta absolutista. Tots dos s'exiliaren el 1824 i posteriorment ocuparen càrrecs polític, Vicent a València.

V

B

Bertran de Sant Geli  ( ? , s. XI – Trípoli, Líbia, 1112)  Comte de Tolosa de Llenguadoc (1096-1105)

C

B

Bertran i Aís, Joan  (Atzeneta del Maestrat, 1530 - ? , 1601)  Eclesiàstic  

V

B

Bertran i Bros, Pau  (Collbató, Baix Llobregat, 1853 - Esparreguera, Baix Llobregat, 1891)  Folklorista i poeta. Dedicat a la poesia popular, compongué el recull de poesies De flor a flor (1877). Els seus estudis folklòrics no se cenyiren a l'àrea catalana, sinó també a d'altres països. Són obres seves La poesia popular búlgara (1887), Rondallística, estudi de literatura popular amb mostres catalanes inèdites (1888) i El Rondallari català (1903). (SC)

C

B

Bertran i Capella, Aleix  (Barcelona, 1908 – Tarragona, 1987)  Metge. Ha estat un dels iniciadors dels estudis de toxicologia clínica a Catalunya. Autor de treballs importants sobre les intoxicacions per aliments i per tal·li; ha estat vice-president de l'Associació Europea de Centres de Lluita contra les Intoxicacions. (GEC)

C

B

Bertran i d'Amat, Felip  (Barcelona, 1835 – 1911)  Jurisconsult i historiador  

C

B

Bertran i Duran, Joan Baptista  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1911 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1985)  Poeta i assagista

C

B

Bertran i Eixarc, Lluís  (València, 1526 – 1581)  Religiós dominicà  

V

B

Bertran i Güell, Felip  (Barcelona, 1901 – 1965)  Industrial i polític

C

B

Bertran i Musitu, Josep  (Montpeller, França, 1875 – Barcelona, 1957)  Advocat i polític

C

B

Bertran i Oriola, Manuel  (Cardona, Bages, 1901 – Barcelona, 1976)  Poeta

C

B

Bertran i Pastor, Marc  (Tarragona, 1804 – Barcelona, 1863)  Metge

C

B

Bertran i Pijoan, Lluís  (la Canonja, Tarragonès, 1892 – Barcelona, 1959)  Poeta i periodista

C

B

Bertran i Quera, Miquel Maria  ( ? , 1924 - )  Pedagog i jesuïta  

C

B

Bertran i Quintana, Jordi  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1928 - )  Eclesiàstic  

C

B

Bertran i Ros, Felip  (Barcelona, 1788 – 1857)  Teòleg i erudit

C

B

Bertran i Ros, Josep  (Barcelona, 1795 – 1855)  Magistrat

C

B

Bertran i Rubio, Eduard  (Saragossa, Aragó, 1838 – Barcelona, 1909)  Metge i escriptor

C

B

Bertran i Soler, Tomàs  (Barcelona, s. XIX)  Polític i escriptor. Va ésser confinat a les Canàries arran dels esdeveniments de Barcelona del 1839. Soci fundador de la Societat d'Amics de l'Home, es distingí per les seves idees anticlericals. Entre les seves obres: Catecismo político, arreglado a la Constitución española (1837), Fr. Fulgencio o sea la vida de un seductor (1840), Descripción geográfica, histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar, Itinerario descriptivo de Cataluña (1847), Un milagro y una mentira (1858), etc. (SC)

C

B

Bertran i Tintoré, Pau Maria  (Barcelona, 1868 – 1909)  Pintor

C

B

Bertrana, la  Masia del mun. de l'Esquirol (Osona)

C

G

Bertrana i Comte, Prudenci  (Tordera, Maresme, 17/gen/1867 – Barcelona, 21/nov/1941)  Escriptor. Després d'uns primers intents dedicats al dibuix i a la pintura, es va decidir per l'escriptura ja ultrapassada la treintena. De la seva producció, inserida completament en l'estètica modernista i plena d'amor a la natura, destaquen les novel·les Josafat (1906), Jo! Memòries d'un metge filòsof (1925), la trilogia Entre la terra i els núvols (1931-38) i sobretot el recull Proses bàrbares (1911). Va escriure també, per bé que sense èxit, algunes peces teatrals i va col·laborar en nombroses publicacions, com "L'Esquella de la Torratxa" i "La Campana de Gràcia", que també va dirigir. Fou pare de la també escriptora Aurora Bertrana i Salazar.

C

B

Bertrana i Salazar, Aurora  (Girona, 29/oct/1899 – Berga, Berguedà, 1974)  Escriptora. Filla de Prudenci Bertrana i Comte. Va publicar novel·les, narracions i memòries, i una biografia del seu pare (Una vida, 1965).

C

B

Bertrand i Mata, Manuel  (Barcelona, 1905 – 1963)  Industrial

C

B

Bertrand i Serra, Eusebi  (Barcelona, 1877 – 1945)  Industrial tèxtil cotoner i polític

C

B

Bertrans, els  Caseriu del mun. de la Romana de Tarafa (Valls del Vinalopó)

V

G

Bertrans, Jacint  (Sant Boi de Lluçanès, s. XVIII - ? , 1827)  Teòleg i eclesiàstic

C

B

Bertrellans  (Barcelona, s. XIV)  Ciutadà de Barcelona  

C

B

Bertrolà, Carles  (Catalunya, s. XVII - Cambrils, Baix Camp, 16/des/1640)  Militar. Era sergent major de les forces que s'oposaren a l'exèrcit de Felip IV de Castella en el setge i presa de Cambrils. Mancant a la paraula donada, el marquès de Los Vélez el féu executar juntament amb les autoritats locals, fet que tingué un gran ressó al Principat.

C

B

Berwick, James FitzJames Stuart, duc de  (Molins, França, 1670 – Philippsburg, Alemanya, 1734)  Mariscal

U

B

Bes, Arnau de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

C

B

Bes i Labet, Pere  (Girona, s. XVIII)  Escriptor

C

B

Besalú  Municipi de la Garrotxa: 151 m alt, 4,81 km2, 1.983 hab (1999)

C

M

Besalú, Bernat Vidal de  ( ? , s. XIII)  Jurista

C

B

Besalú, bisbat de  Efímera jurisdicció eclesiàstica de Catalunya

C

H

Besalú, comtat de  Territori de Catalunya  

C

H

Besalú, comte de  ( ? , s. XI – s. XII)  Títol dels governants

C

B

Besalú, monestir de  Abadia benedictina del mun. de Besalú (Garrotxa), creada el 977

C

H

Besalú, Pere de  (Catalunya, s. XV)  Cavaller. El rei Alfons IV el Magnànim el nomenà senescal seu.

C

B

Besalú, Ramon de  ( ? , s. XIII)  Jurista

C

B

Besalú, Ramon Vidal de  (Besalú ?, s. XIII - ? , s. XIII)  Poeta  

C

B

Besalú, sots-vegueria de  Antiga demarcació administrativa de Catalunya

C

H

Besalú, vescomtat de  Demarcació de Catalunya de l'antic comtat de Besalú. El primer vescomte conegut és Udalard Bernat (1079). El 1126 el vescomtat prengué el títol de vescomtat de Bas.

C

H

Besan  Despoblat del mun. d'Alins de Vallferrera  (Pallars Sobirà)

C

G

Bescanó  Municipi del Gironès: 102 m alt, 36,1 km2, 3.159 hab (1999)

C

M

Bescaran  Antic municipi de l'Alt Urgell  

C

G

Bescaran, monestir de  Petit monestir episcopal del mun. de Bescaran (Alt Urgell)

C

H

Bescòs, Antoni  (Barcelona, 1905 - )  Pintor

C

B

Bescòs, Arnau  ( ? , s. XV – s. XVI)  Filòsof lul·lià  

C

B

Beseda  Antiga ciutat de la comarca de la Garrotxa

C

H

Beseit  Municipi de la Matarranya: 579 m alt, 96,78 km2, 643 hab (1999)

F

M

Beseit, ports de  Conjunt orogràfic de les comarques del Baix Ebre i del Montsià

C

G

Beselga  Despoblat del mun. d'Estivella (Camp de Morvedre)

V

G

Beser, Sergi  (Morella, Ports, 1934 - )  Crític literari

V

B

Besiberri, el  Massís muntanyós de les comarques de l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran

N

G

Besombes-Singla, Pere de  (Tolosa de Llenguadoc, França, 1933 - )  Notari  

U

B

Besora  Poble del mun. de Navès (Solsonès)

C

G

Besora  Vénda del mun. de Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

B

G

Besora  (Santa Maria de Besora, Osona, s. XIII - s. XIV)  Família de vicaris o veguers dels comtes de Besalú al castell de Besora. El primer conegut és Ermemir de Besora. El llinatge s'extingí el s. XIV, i l'herència recaigué en els Descatllar, que foren creats marquesos de Besora.

C

B

Besora, castell de  Antic castell del mun. de Santa Maria de Besora (Osona)

C

G

Besora, Emma-Ingilberga de  (Catalunya, s. X - s. XI)  Muller de Guifré II de Balsareny

C

B

Besora, Ermemir de  ( ? , ? )  Vicari o veguer

C

B

Besora, Gilabert de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller  

C

B

Besora, Gombau II de  ( ? , ? , 1050)  Fill de Mir Geribert d'Olèrdola

C

B

Besora, Guisla de  ( ? , s. XI)  Dama

C

B

Besora, Jaume de  ( ? , s. XIII)  Cavaller  

C

B

Besora, Jaume de  ( ? , s. XV – Còrsega, Itàlia, 1451)  Cavaller i conseller reial  

C

B

Besora, Josep Jeroni  (Barcelona, s. XVII – 1665)  Humanista i bibliòfil

C

B

Besora, marquesat de  Títol concedit a Catalunya l'any 1698 a Narcís Descatllar i de Sarriera

C

H