|
|
|
Anar a: [ Bert ] [ Bertran, L ] [ Bertran i M ] [ Bes ] [ Besco ] [ Besora, J ] Qualsevol bona causa té milions de defensors al món, però Catalunya només ens té a nosaltres. (Lluís Companys) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Berta (Gisclareny, Berguedà) Veïnat, situat vora l'església parroquial, a l'esquerra del torrent de Coll de la Bena. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bertí (Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental) Llogaret (o Sant Pere de Bertí), situat damunt els cingles de Bertí, prop de Montmany de Puiggraciós, a la capçalera del torrent de Bertí, afluent de la riera de Tenes per l'esquerra. L'església parroquial de Sant Pere és actualment abandonada. Dins el terme hi ha l'antic mas Clascar, transformat modernament en castell aprofitant elements d'altres indrets. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bertí, cingles de (Vallès Oriental / Osona) Llarga cinglera entre les dues comarques. Conjunt de relleus situats en l'angle NE de la serralada Prelitoral Catalana, a la banda de transició del Vallès-Moianès a la plana de Vic; s'estenen al llarg de 9 km des del Figueró fins al pla de la Garga (Centelles), entre els rius Congost (que aïlla del Montseny els cingles) i Tenes. La seva altura oscil·la entre els 600 i els 800 m, però passà de 900 a puig Oriol (972 m) i puig Fred (952 m). Formats per estrats alternants de calcàries eocèniques i margues, la diferent resistència d'ambdós materials ha provocat l'aparició d'un relleu en el qual se succeeixen les parets verticals i els petits replans, formant cingleres que són coronades per una superfície estructural. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertini, Enric (Tarragona, s. XIX - Madrid ?, s. XIX) Compositor. Residí molts anys a Madrid, on foren estrenades gairebé totes les seves obres. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - HISTÒRIA Bertran (Juneda, Garrigues) Antic terme, inclòs actualment al municipi. En 1365-70 tenia 6 focs. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran (Provença ?, França, s. XI - Barcelona, 1095) Bisbe de Barcelona (1086-95). Fou abat del monestir agustí de Sant Ruf, a Provença. Més tard fou nomenat bisbe de Barcelona, on succeí Umbert. En 1093 convertí en monestir dels agustins l'església de Sant Adrià de Besòs, que pertanyia a la Canonja de Barcelona. El primer prior del nou establiment fou Oleguer, futur prelat i sant. Consta que Bertran es deixà arrossegar per les pràctiques simoníaques pròpies de l'època. Vengué l'ardiaconat de Barcelona a Berenguer de Montcada. Fou succeït a la diòcesi per Folc de Cardona. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran, Andreu (València, s. XIV – Barcelona, 1433) Bisbe de Barcelona (1416-20 i 1431-33) i de Girona (1420-31). D'origen jueu, convertit al cristianisme per Vicent Ferrer, prengué part a la disputa de Tortosa del 1414. Almoiner i penitencier de Benet XIII, aquest el féu canonge de València. L'acompanyà a Peníscola (1416) i dirigí al resistència al decret de sostracció d'obediència a Benet XIII, publicat el 1416 per Ferran I. Després de l'elecció de Martí V (1417) aconsellà a Benet XIII la renúncia i rebé el legat del nou papa; aquest el nomenà bisbe de Girona. El 1431 fou de nou bisbe de Barcelona a la mort del bisbe Francesc Climent. Hom el considera autor d'un ofici en vers sobre la pasió de Jesús. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bertran, Andreu (País Valencià, s. XVIII – Madrid, 1772) Escultor. Residí a Madrid, on fou director de l'Academia de San Fernando. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran, Berenguer (Martorell, Baix Llobregat, s. XIV - Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 1437) Pintor i escultor. Està documentat des del 1404, en ocasió de ser-li concedit el títol de ciutadà de Barcelona. Treballà en nombroses obres de caràcter religiós, sobretot a Manresa. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran, Berenguer (Barcelona, s. XIV) Banquer. Posseïa una de les més grans fortunes de la ciutat. El 1364, durant la guerra contra Castella, empresa al regnat de Pere III, féu a la Generalitat de Catalunya el prèstec, quantiosíssim per a l'època, de 325.000 lliures. Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclussiu del fogatge. El 1367 avançà també el tribut de Sardenya, féu de l'Església. Aquell mateix any comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona i deixà la banca. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bertran, Felip (la Serra d'En Galceran, Plana Alta, 1704 – Madrid, 1783) Inquisidor general (1774-83). Format a València dins el corrent escolàstic, el protegí el marquès de Dosaigües. Doctor en dret, fou catedràtic de filosofia a València. Rector de Bétera i de Massamagrell i, posteriorment, canonge lectoral de València. Nomenat bisbe de Salamanca (1763), fou favorable a l'expulsió dels jesuïtes, i a partir del 1770 dirigí la reforma dels col·legis majors universitaris. El 1774 fou nomenat inquisidor general, càrrec en el qual portà a terme una política de relativa tolerància. És autor, entre d'altres escrits, de les Constitucions del Reial Seminari de Sant Carles de Salamanca. Fou un orador de fama. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran, Francesc (Barcelona, s. XIV – s. XV) Cavaller. Senyor de la baronia de Gèlida, fill de Berenguer Bertran. Pere III li concedí privilegi de cavaller el 1371. Fou algutzir de Joan I i falconer major seu i de Martí l'Humà. Posseí una fortuna quantiosa i féu prèstecs a aquests reis i a Pere III, el qual li empenyorà la lleuda i altres rendes de Puigcerdà i les rendes de Querol per 9.000 lliures. Joan I empenyorà al seu germà Pere diverses rendes reials a Sardenya, Rosselló i Cerdanya. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bertran, Jaume (Xàtiva ?, Costera, d 1460 - País Valencià, s. XVI) Poeta. És autor d'obres d'inspiració religiosa, com Estramps de la Verge de la Soledat, Lahors al nom de Jesús i unes Obres contemplatives, escrites aquestes en col·laboració amb Vicent Ferrandis per al certamen poètic de València en llaor de Jesús, celebrat en 1515. Era un autor de versificació fàcil, dins la tradició dels tòpics a què obligava la temàtica religiosa de l'època. 17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bertran, Jaume (Illes Balears ?, s. XV) Marí. En 1453, amb una galiota i una caravel·la, combaté i capturà davant l'illa sa Dragonera el temut corsari Perosa. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran, Joan (Barcelona, s. XV – Girona, s. XV) Ciutadà de Barcelona. Era casat amb Constança Margarit i de Santfeliu. Contràriament al seu sogre i als familiars d'aquest, entre ells el famós bisbe de Girona, prengué partit contra Joan II. Vivia a Girona a causa del seu matrimoni. Se sumà a les tropes del comte de Pallars que assetjaven la Força gironina en començar la guerra (1462). 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran, Marc Jesús (Barcelona, 1877 – 1934) Musicòleg, crític musical i escriptor. Exercí durant quinze anys la crítica musical de "La Vanguardia" i més tard la d'"El Día Gráfico". Inicià a Barcelona un Museu del Teatre i de la Música, del qual fou conservador. És autor, entre altres composicions, de Los maestros cantores de Nuremberg (1905), La danza en el teatro (1908), Entre el telar y el foso (1910), La tonadilla y la danza (1915) i El Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1926), i escriví, en castellà, novel·les i obres teatrals. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bertran, Pere (País Valencià, s. XIV) Jurista. Compromissari a Casp. Havia estat al servei de Benet XIII (1397). Fou elegit pels compromissaris de Casp (1412) com a substitut de Gener Rabassa, representant de València. No votà cap dels candidats al·legant que no havia tingut temps d'estudiar llurs drets. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran, Pere (Catalunya, s. XIV – s. XV) Militar. Lluità a Sardenya a les ordres de Martí el Jove i de Pere Torrelles. Es distingí especialment a la marxa a Oristany, en 1410, dirigida per Jordi de Caramany. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran, Pere (Barcelona, s. XVIII - Catalunya, s. XVIII) Arquitecte. Construí el nou convent barceloní dels agustins començat el 1728. 25 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bertran de Balanda, Enric (Perpinyà, 1887 - Sant Joan de Pladecorts, Vallespir, 1936) Compositor. Autor del ballet Le voile des fées (1914), del poema coral sobre text de Ferdinand Lot amb el títol de La nymphe (1923), i, més tard, de Les bruixes del Cadí, peça per a violí i piano. Deixà inèdita una gran part de la seva obra. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bertran de Lis, Fèlix (València, s. XVIII - 1819) Fill de Vicent Bertran de Lis. Estigué complicat en la conspiració liberal del coronel Joaquim Vidal, i fou afusellat. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bertran de Lis, Manuel (Xàtiva, Costera, s. XVIII – Madrid, s. XIX) Comerciant i polític. Junt amb el seu germà Vicent, lluità a la Guerra del Francès. A partir del 1808 foren els principals impulsors de la Junta Superior del Regne de València i obtingueren càrrecs municipals després de l'expulsió dels francesos. Durant el Trienni Liberal encapçalaren una milícia popular per reprimir una revolta absolutista. Tots dos s'exiliaren el 1824 i posteriorment ocuparen càrrecs polític, Manuel a Madrid. A les corts de 1836-37, fou diputat i tingué una actuació molt important en el debat sobre senyories. Posteriorment formà part de la comissió que redactà la constitució del 1845. Fou ministre de marina (1847), d'estat (1851) i de governació (1851). 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bertran de Lis, Vicent (Xàtiva, Costera, s. XVIII – València, s. XIX) Comerciant i polític. Junt amb el seu germà Manuel, lluità a la Guerra del Francès i durant el Trienni Liberal encapçalaren una milícia popular per reprimir una revolta absolutista (1822). Tots dos s'exiliaren el 1824, Vicent residí a Brussel·les i a París, on mantingué contactes amb grups de liberals i també amb els apostòlics. El 1843 fou vicepresident de la Junta de Salvació de la Província de València. Fou el pare de Fèlix Bertran de Lis. 29 EUROPA - BIOGRAFIA
30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bertran i Aís, Joan (Atzeneta del Maestrat, Alcalatén, 1530 - País Valencià, 1601) Eclesiàstic. Per les seves virtuts visqué en opinió de sant. En 1828 fou instruït expedient per a la seva canonització. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran i Bros, Pau (Collbató, Baix Llobregat, 1853 - Esparreguera, Baix Llobregat, 1891) Folklorista i poeta. Dedicat a la poesia popular, compongué el recull de poesies De flor a flor (1877). Els seus estudis folklòrics, en especial sobre les rondalles iniciat a "La Il·lustració Catalana", no se cenyiren a l'àrea catalana, sinó també a d'altres països. Són obres seves La filosofia de la filosa (1884), Cançons i follies (inèdites) recollides al peu de Montserrat (1885), La poesia popular búlgara (1887), Rondallística, estudi de literatura popular amb mostres catalanes inèdites (1888) i El Rondallari català (1903). 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran i Capella,
Aleix (Barcelona, 1908 – Tarragona, 1987) Metge. Ha estat un dels iniciadors dels estudis de toxicologia clínica a
Catalunya. Autor de treballs importants sobre les intoxicacions per aliments i per tal·li; ha estat vice-president de l'Associació Europea de Centres de Lluita contra les
Intoxicacions. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran i Duran, Joan Baptista (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1911 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1985) Poeta en castellà i, esporàdicament, en català. Membre de la Companyia de Jesús, ensenyà literatura castellana a Gènova des del 1938 fins al 1940; tradui Paul Claudel, Leopardi i López-Picó, entre d'altres. El 1946 publicà a València la seva primera obra, Arca de fe, a la que seguiren Del ángel y el ciprés (1950), Me canta el mar (1956), Me acercaré al fuego (1966), Ciudad, afán y cántico (1970) i Més enllà dels ulls (1984). 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bertran i Eixarc, Lluís (València, 1526 – 1581) Religiós dominicà i sant. Era fill d'un notari. Ingressà a l'orde dominicà (1544), i fou mestre de novicis al convent de Llombai. Es relacionà amb diverses personalitats de la reforma posttridentina. El 1562 se n'anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on durant més de set anys acomplí una intensa labor evangelitzadora. S'oposà al tracte inhumà que els encomendados donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d'aleshores fou amic i conseller de l'arquebisbe Juan de Ribera. Se'n conserva un informe al lloctinent de València sobre el problema de l'evangelització dels moriscs (1579) i una carta -en català- a la seva mare. Teresa d'Àvila el consultà en els projectes de reforma carmelitans. Beatificat per Pau V (1608), fou canonitzat per Climent X el 1671. Alexandre VIII el proposà com a patró del regne de Nova Granada (1609). La seva festa és celebrada, el 9/oct; a València és commemorat, però, el 20/oct. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran i Güell, Felip (Barcelona, 1901 – 1965) Industrial. Fill de Josep Bertran i Musitu i de Maria Cristina Güell, reuní el patrimoni de dues importants famílies catalanes. Prengué part en l'alçament militar del 1936 i, després de la guerra, presidí, entre d'altres societats, les companyies Asland i Maquitrans. Presidí la Germandat de Santa Maria de Poblet i impulsà la reconstrucció del monestir. Autor d'Els serveis de sanitat i assistència social de Catalunya (1936), Preparación y desarrollo del Alzamiento Nacional (1938), Rutas de la Victoria (1939) i Poblet, deber de nuestra generación (1946). 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran i Oriola, Manuel (Cardona, Bages, 1901 – Barcelona, 1976) Poeta. Ha conreat la poesia religiosa en diàlegs i meditacions que denoten una influència de Ramon Llull, Joan de la Creu i la patrística: Jesucrist amb mi (Viola dels Jocs Florals del 1934), Comunió (1945), Cantata de Nadal (1947), Quaresma (1949) i Ciutat de Déu (1957, premi Ciutat de Barcelona 1955). 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran i Pastor, Marc (Tarragona, 1804 – Barcelona, 1863) Metge. Cursà medicina a Barcelona i a Saragossa, ciutat on es doctorà el 1828. Fou professor de la Universitat de Saragossa, on l'any 1833 obtingué la càtedra d'Institucions Mèdiques. El 1845 fou nomenat catedràtic d'Obstetrícia de la Universitat de València. Tornà a Barcelona el 1852, on fou president de la Reial Acadèmia de Medicina (1856-60). També conreà la fisiologia, la clínica mèdica i la toxicologia. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran i Pijoan, Lluís (la Canonja, Tarragona, 1892 – Barcelona, 1959) Poeta i bibliògraf. Començà els estudis eclesiàstics a la Universitat Pontificia de Tarragona i els prosseguí a Roma. Sense acabar-los, tornà a Catalunya i s'establí a Barcelona; fou redactor de "La Veu de Catalunya" i director d'"El Borinot". Entre les seves obres: En el llindar de l'art (poesies), Franciscàlies (prosa) i l'assaig Premsa de Catalunya (1931). Fou secretari general de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Després de la guerra civil, col·laborà a "Solidaridad Nacional". 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran i Quera, Miquel Maria (Catalunya, 1924 - ) Pedagog i jesuïta. Doctor en pedagogia. Són notables els seus escrits sobre aquesta especialitat. En destaca, entre altres, el llibre Pares, pensament per a educar, aparegut en 1963. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran i Ros, Felip (Barcelona, 1788 – 1857) Teòleg i erudit. Germà de Josep. Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals (1822). Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1837). És autor d'una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran i Ros, Josep (Barcelona, 1795 – 1855) Magistrat. Fill de Francesc Bertran i Cortada, fabricant barceloní. Participà a la guerra del Francès. Presidí l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i fou membre de la de Bones Lletres de Barcelona (1841). Com a alcalde de Barcelona (1843) gestionà la rendició de la ciutat a les forces del govern del general Espartero. President de l'Audiència (1844) i, des del 1853, rector de la Universitat de Barcelona. Autor de treballs sobre temes econòmics, preconitzà la creació d'un banc hipotecari (1854). 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran i Rubio, Eduard (Saragossa, Aragó, 1838 – Barcelona, 1909) Metge. Fill de Marc Bertran i Pastor. Fou president de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona (1896). Publicà diversos treballs en publicacions científiques i literàries, especialment sobre neurologia i electroteràpia i hipnòsi. És autor d'una biografia del doctor Robert (1903). 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran i Soler, Tomàs (Barcelona, s. XIX) Polític i escriptor. Va ésser confinat a les Canàries arran dels esdeveniments de Barcelona del 1839. Soci fundador de la Societat d'Amics de l'Home, es distingí per les seves idees anticlericals. Actuà després com a agent de la Societat Bíblica protestant. Entre les seves obres: Catecismo político, arreglado a la Constitución española (1837), Fr. Fulgencio o sea la vida de un seductor (1840), Descripción geográfica, histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar, Itinerario descriptivo de Cataluña (1847), Un milagro y una mentira: vindicación de los mallorquines cristianos de estirpe hebrea (1858), etc. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertran i Tintoré, Pau Maria (Barcelona, 1868 – 1909) Pintor. Conreà els temes religiosos dins d'un academicisme molt rigorós. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertrana i Salazar, Aurora (Girona, 29/oct/1899 – Berga, Berguedà, 1974) Escriptora. Filla de Prudenci Bertrana i Comte, que col·laborà en la seva primera novel·la (L'illa perduda, 1935) i el qual ella biografià (Una vida, 1965). La seva narrativa, realista i sensual, reflecteix els seus viatges en les narracions de Paradisos oceànics (1930), Peikea (1934), El Marroc sensual i fanàtic (1936) i en les novel·les Edelweis (1937) i Ariatea (1960); l'afecte als animals en els contes d'Ovidi (1965); l'interès per l'infància en les novel·les Camins de somni (1955) i La nimfa d'argila (1959); la Segona Guerra Mundial en Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958); la problemàtica matrimonial en Fracàs (1966); i el turisme en Vent de grop (1967). Publicà dues obres autobiogràfiques: Memòries fins al 1935 (1973) i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertrand i Serra,
Eusebi (Barcelona, 1877 – 1945)
Industrial tèxtil cotoner i polític. Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Sales (1848-1911) i de la seva mare Flora Serra i Casanovas, filla d'Eusebi Serra i Clarós (1825-1904), unes fàbriques a
Manresa i a Molins de
Rei, que modernitzà i amplià fins a comprendre tot el procés productiu del cotó. L'empresa
Bertrand i Serra, arribà a ser una de les primeres del món en el seu ram. Membre fundador de la Lliga
Regionalista, dirigent del sometent i diputat a corts per Puigcerdà (1907-23), càrrec des del qual aconseguí notables millores per a la
comarca, com el camp de golf i l'Hotel del Golf, la carretera de la collada de Toses i el ferrocarril entre
Ripoll i la Tor de
Querol. Fou conseller del Foment del Treball Nacional i de l'Institut del Foment del Conreu
Cotoner i una de les personalitats dirigents de la
Lliga Catalana. Durant la
guerra civil col·laborà en la reconstrucció de les fàbriques afectades,
i un cop acabada adquirí plantacions de cotó a Andalusia i el control de fàbriques con la
Colònia Güell, impulsà empreses financeres, presidí la
Catalana de Gas i Electricitat SA i fou conseller de la
Maquinista Terrestre i Marítima SA. La seva granja, La Ricarda, del
Prat de Llobregat fou considerada una instal·lació modèlica. Fou president del Primer Saló de l'Automòbil de Barcelona i gran afeccionat a la música, president honorari vitalici de la Junta Directiva del
Gran Teatre del Liceu. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bertrans, els (la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà) Caseriu, situat a l'esquerra de la rambla de Tarafa i al vessant meridional de la serra dels Bertrans (574 m alt). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertrans, Jacint (Sant Boi de Lluçanès, Osona, s. XVIII - Catalunya, 1827) Teòleg i eclesiàstic. Era catedràtic a Vic, on ocupà càrrecs a la seu i al seminari. El 1796 publicà en llatí una obra religiosa. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bertrolà, Carles (Catalunya, s. XVII - Cambrils, Baix Camp, 16/des/1640) Militar. Era sergent major de les forces que s'oposaren a l'exèrcit de Felip IV de Castella en el setge i presa de Cambrils. Mancant a la paraula donada, el marquès de Los Vélez el féu executar juntament amb les autoritats locals, fet que tingué un gran ressó al Principat. 57 EUROPA - BIOGRAFIA Berwick, duc de (James FitzJames Stuart) (Molins, França, 1670 – Philippsburg, Alemanya, 1734) Mariscal francès. Fill bastard de Jaume II d'Anglaterra, per a qui el rei creà el títol. Establert a França (1691) i naturalitzat francès, Lluís XIV l'envià a la península ibèrica per ajudar Felip V en la Guerra de Successió. Recuperà Madrid, obtingué la victòria d'Almansa i conquerí el País Valencià (1707); en agraïment, Felip V l'anomenà duc de Llíria i Xèrica amb grandesa d'Espanya. Marxà a França per continuar les empreses militars de Lluís XIV, però el 1714 tornà de nou a la Península per posar-se al capdavant de les tropes que assetjaren i conqueriren Barcelona l'onze de setembre. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bes, Arnau de (Catalunya, s. XIII) Cavaller. Fou conseller i acompanyant de Pere II el Gran. Signà com a testimoni el testament que el rei atorgà a port Fangós, el 3/jun/1282, abans de sortir en expedició a Barbaria i a Sicília. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bes i Labet, Pere (Girona, s. XVIII) Escriptor. Publicà versions al castellà de l'Art Poètica d'Horaci (1768) i de les Bucòliques de Virgili (1773). 60 CATALUNYA - MUNICIPI
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besalú, Bernat Vidal de (Catalunya, s. XIII) Jurista. El 1263 fou membre de la comissió de límits entre Aragó i Castella. 62 CATALUNYA - HISTÒRIA Besalú, bisbat de (Catalunya, s. XI) Efímera jurisdicció eclesiàstica, amb seu a la vila de Besalú. Creada per motius polítics a iniciativa del comte Bernat I Tallaferro (988-1020), que volia un bisbat que agrupés els seus dominis dispersos entre els de Vic, de Girona i d'Elna. El papa Benet VIII li ho concedí el 1017. Malgrat les propostes per a Sant Joan de les Abadesses i per a Sant Pau de Fenollet, Besalú prevalgué com a seu. Fou designat primer bisbe Guifré (fill de Bernat Tallaferro), que ja era abat de la nova comunitat canonical establerta a Sant Joan de les Abadesses. A la mort de Tallaferro (1020), els bisbes de Vic i de Girona reclamaren i obtingueren llurs territoris desmembrats. El bisbe Guifré, sense protecció política, es retirà a Sant Joan de les Abadesses. 63 CATALUNYA - HISTÒRIA Besalú, comtat de (Catalunya, 988 - 1111) Demarcació senyorial format sobre l'antic pagus de Besalú. Centrat en la vila i castell de Besalú, que comprenia inicialment la Garrotxa i alguns territoris del Ripollès, l'Alt Empordà i el Gironès. Unit al comtat de Girona el 844 en època de Sunifred I, pare de Guifré el Pelós, se'n separà en cedir-lo aquest al seu germà Ranulf. Amb Miró II el Jove (913-927) passà als comtes de Cerdanya i no va ser fins a la divisió dels territoris d'Oliba Cabreta que s'inicià una dinastia pròpia amb el seu fill Bernat I Tallaferro (988-1020). El comtat mantingué la independència fins al 1111, en que passà a mans del comte Ramon Berenguer III de Barcelona en morir sense descendència Bernat III, gendre seu. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besalú, Pere de (Catalunya, s. XV) Cavaller. El rei Alfons IV el Magnànim el nomenà senescal seu. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besalú, Ramon de (Catalunya, s XIII) Jurista. Amb Arnau Desjardins, bisbe de Tortosa, i Domènec de Terol formà la comissió que, en 1277, féu la redacció definitiva del Llibres deis Costums de Tortosa. Ramon de Besaú substituí a l'esmentada comissió l'abat de Sant Feliu de Girona, Josep de Bonal, que no pogué exercir les seves funcions. Era ardiaca del capítol de Lleida. A més de la seva aportació abans esmentada, redactà, ell tot sol, les explicacions d'aquella obra i també les de la Carta de la Paeria. Realitzà serveis diplomàtics per compte d'Alfons II. El 1288, acompanyant Gilabert de Cruïlles, aconseguí a Provença la confirmació d'una treva. Durant el regnat de Jaume II actuà també com a ambaixador. Ho fou, a Narbona, el 1303. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besalú, Ramon Vidal de Veure> Vidal de Besalú, Ramon. 69 CATALUNYA - HISTÒRIA Besalú,
sots-vegueria de (Catalunya) Antiga demarcació administrativa -39.900 h (1718)- depenent de la
vegueria de Girona, que comprenia quasi tot
l'Alt Empordà i la Garrotxa i el sector septentrional del
Gironès. El 1304 la aleshores vegueria de
Besalú comprenia també 70 CATALUNYA - HISTÒRIA Besalú, vescomtat de (Catalunya, s. XI - 1126) Demarcació de l'antic comtat de Besalú. El primer vescomte conegut és Udalard Bernat (1079). El 1126 el vescomtat prengué el títol de vescomtat de Bas. 71 CATALUNYA - HISTÒRIA Besan (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Despoblat (1.160 m alt), a l'antic terme d'Ainet de Besan, vora el barranc de Besan, afluent per la dreta de la Noguera de Vallferrera, que baixa dels vessants de la muntanyeta de Besan (2.160 m alt). Hi han estat identificades restes d'una església pre-romànica. 72 CATALUNYA - MUNICIPI
73 CATALUNYA - GEOGRAFIA
74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bescaran, monestir de (les Valls de la Valira, Alt Urgell) Petit monestir episcopal (Sant Martí de Bescaran) De fundació desconeguda, situat al lloc de Bescaran. El 914, ja abandonat, fou unit a Sant Serni de Tavèrnoles. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bescòs, Antoni (Barcelona, 1905 - ) Pintor. Féu la seva primera exposició individual el 1926. S'ha destacat també a la decoració. Sobresurt com a paisatgista, especialment de temes urbans. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bescòs, Arnau (Catalunya, s. XV – s. XVI) Filòsof lul·lià. Fou deixeble del famós Pere Daguí. 77 CATALUNYA - HISTÒRIA Beseda (Garrotxa) Antiga ciutat del nord de Catalunya, citada per Ptelomeu. Sembla que pertanyia als castel·lans i hom la localitza a la Garrotxa. 78 FRANJA PONENT - MUNICIPI
79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Beseit, ports de (Baix Ebre / Baix Maestrat / Montsià / Matarranya) Conjunt orogràfic de la Serralada Pre-litoral Catalana (o ports de Tortosa). Format per la serra de l'Espina (1.162 m), el Montcaro (1.447 m), la serra d'Encanader (1.396 m) i el pic de Cervera (1.347 m), que s'eleven de forma brusca sobre la depressió de l'Ebre, entre la depressió d'Ulldecona i la vall de Tortosa. La constitució calcària en determina l'aridesa de la regió. Els nuclis de poblacio, tradicionalment agrícoles, se situen en els vessants de les muntanyes. Al tossal del Rei s'uneixen les terres de Catalunya, el País Valencià i Aragó. 80 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Beselga (Estivella, Camp de Morvedre) Despoblat (221 m alt) de mitjan s. XIX, a l'oest del poble, al vessant meridional del turó on hi ha l'església (s. XVIII) i les ruïnes del castell de Beselga (s. XV-XVI). Antic lloc de moriscs, era habitat per 35 famílies el 1609; fou repoblat després de l'expulsió. Actualment hi han estat construïdes cases d'estiueig. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Beser, Sergi
(Morella, Ports, 1934 - ) Crític
literari. Professor a la Universitat Autònoma de
Barcelona. És autor de Narcís Oller: La societat catalana de la
restauració (1965). En castellà ha publicat Leopoldo Alas, crítico
literario (1968) i Leopoldo Alas: teoría i crítica de la novela
española (1972), a més d'una edició crítica de La Regenta de Clarín (1989) i l'estudi
Clarín y la Regenta (1995). 82 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA Besiberri, el (Alta Ribagorça / Vall d'Aran) Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, amb un dels pics més alts del Pirineu (pic de Comaloformo, 3.030 m), situat al sector nord-oest de la vall de Boí, al límit amb la Vall d'Aran. La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri, comprèn els cims del Besiberri Nord (3.014 m), el Besiberri del Mig (3.008 m) i el Besiberri Sud (3.030 m). Els vessants orientals cauen violentament damunt la vall de Besiberri, drenada pel riu de Besiberri, afluent per l'esquerra de la Noguera Ribagorçana; a la capçalera hi ha l'estanyet de Besiberri (2.180 m) i a mig curs l'estany de Besiberri (1.960 m). Al nord-est del massís, a la bretxa Peita hi ha el refugi de Besiberri (2.805 m), fet d'alumini el 1960. La primera ascensió al Besiberri Sud fou realitzada el 1886 i al Besiberri Nord l'any 1899. 83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Besombes-Singla, Pere de (Tolosa de Llenguadoc, França, 1933 - ) Notari a Ribesaltes (Rosselló) i a Perpinyà. Autor d'una tesi doctoral, en part encara inèdita: Angelets et miquelets: Contribution à l'historie de la gabelle en Roussillon (1958). 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA
85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Besora (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Sant Mateu d'Aubarca. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besora (Santa Maria de Besora, Osona, s. XIII - s. XIV) Família de vicaris o veguers dels comtes de Besalú al castell de Besora. El primer conegut és Ermemir de Besora. El llinatge s'extingí el s. XIV, i l'herència recaigué en els Descatllar, que foren creats marquesos de Besora. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Besora, castell de (Santa Maria de Besora, Osona) Antic castell (1.092 m alt), molt enrunat, aturonat a ponent del poble. De l'església, romànica (segona meitat del s. XI), resta una bona part del campanar (quadrangular, de tres plantes) i de la façana, i un porxo, del s. XII. El 898 les dues parròquies que es repartien el terme del castell, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora, foren donades pel bisbe Gotmar de Vic al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Inicialment del comtat d'Osona, el castell passà abans del 1018 als comtes de Besalú, com a part del dot de la comtessa Ermessenda, muller de Ramon Borrell (992-1018). Restaurada el 1580, l'església del castell fou parroquial de Santa Maria de Besora fins el 1752. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besora, Emma-Ingilberga de (Catalunya, s. X - s. XI) Muller de Guifré II de Balsareny. Filla d'Ermemir de Besora i Ingilberga. Documentada entre 1013 i 1039. Fou mare del bisbe Guillem de Balsareny. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besora, Ermemir de (Catalunya, s. X) Vicari o veguer, documentat entre 981 i 994. Iniciador de la família. Casat amb Ingilberga, hom creu que la darrera abadessa de Sant Joan de les Abadesses, filla natural del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i de l'esposa d'Ermemir de Besora. Fou el pare de Gombau, Emma-Ingilberga i Oliba. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besora, Gilabert de (Catalunya, s. XIV – s. XV) Cavaller. El 1399, assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí l'Humà i de la reina Maria de Luna. 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besora, Gombau II de (Catalunya, s. X - 1050) Fill de Mir Geribert d'Olèrdola i de la seva segona muller Guisla de Besora, filla de Gombau I. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besora, Guisla de (Catalunya, s. XI) Dama. Filla de Gombau de Besora. Es casà amb el famós i rebel Mir Geribert. Hagué de presenciar hostilitats entre el seu marit i el seu pare. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besora, Jaume de (Catalunya, s. XIII) Cavaller. El 1283 fou un dels cent seleccionats per a combatre al camp de Bordeus al costat de Pere II el Gran i contra els valedors de Carles d'Anjou. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besora, Jaume de (Catalunya, s. XV – Còrsega, Itàlia, 1451) Cavaller i conseller reial. L'any 1451 fou nomenat lloctinent general de Còrsega per Alfons IV el Magnànim, durant un intent de conquesta de l'illa. La seva mort dificultà la penetració catalana; fou reemplaçat per Antoni Olzina. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besora, Josep Jeroni (Barcelona, s. XVII – 1665) Humanista i bibliòfil. Doctor en teologia i canonge de la seu de Lleida. Residí a Roma i a Barcelona. Fou diputat del seu capítol al Parlament general convocat a Barcelona (1653), però posteriorment li foren revocats els poders. Fou president de la Generalitat (1656), i protestà per la separació del Rosselló i la Cerdanya arran del Tractat dels Pirineus (1659). Va deixar en testament 5.577 volums a la biblioteca dels Carmelites de Barcelona amb la condició que fos pública (1654). Fou amic de Pèire de la Marca i de Gaspar Roig i Jalpí i mantingué correspondència amb molts erudits de l'època. És autor de Cosas memorables, d'un episcopologi lleidatà i algunes peces oratòries en llatí. 96 CATALUNYA - HISTÒRIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besora, Oliba de (Catalunya ?, s. X - s. XI) Bisbe d'Elna. Fill d'Ermemir de Besora i Ingilberga. Documentat entre 1009 i 1013. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besora, Ramon de (Catalunya, s. XIII) Cavaller. Fou un dels garantidors, el 1256, de la concòrdia pactada per acabar les lluites civils a l'Urgell. Actuà de testimoni al casament del comte Àlvar amb Cecília de Foix. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besora, Ramon Galceran de (Catalunya, s. XV) Noble. Residí a Sardenya. El 1470 fou un dels senyors catalans que secundaren la primera rebel·lió del sard Lleonard d'Alagó, però després s'adherí a la concòrdia de 1472 que resolgué de moment el conflicte, i tornà a Catalunya. El 1473 formava part de les forces amb què Joan II entrà a Perpinyà. Hi patí el setge francès que s'aixecà amb l'arribada de l'infant Ferran, el futur rei Catòlic. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besora, Roger de (Catalunya, s. XIV – s. XV) Noble. Fou veguer d'Urgellet i preocurador del vescomte Roger Bernat IV de Castellbó. En morir aquest (1381), fou administrador del vescomtat en nom de l'hereu Mateu. Basora aconseguí que aquest succeís Gastó Febus, comte de Foix (1391), tot i que havia estat designat Carles VI de França com a successor. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besora Oda (Catalunya, s. XI - 1034) Muller de Guisad I de Lluçà. 102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Besòs, barri del (Sant Adrià del Besós, Barcelonès) Barri de la ciutat, situat a l'extrem est, entre el Poblenou i el que havia d'ésser el gran parc del Besòs segons el pla Cerdà. El travessa l'autopista de Barcelona a Mataró. La seva edificació fou duta a terme en el decenni del 1960. Es caracteritza per l'homogeneïtat sociològica dels seus habitants i per la manca de llocs de treball, fets que el converteixen en barri-dormitori. 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA
104 CATALUNYA - HISTÒRIA Besses, les (Cervià de les Garrigues, Garrigues) Despoblat, vora el riu Set, entre Cervià i l'Albagés. Els s. XVIII i XIX figurava agregat al terme de Juneda. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Besses i Bonet, Antoni (Barcelona, 1945 - ) Pianista i compositor. Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i amplià estudis a París i a Anvers (Bèlgica). Amb un repertori molt extens (des del barroc fins als autors contemporanis), ha actuat per tot Europa, sovint amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncel·lista Radu Aldulescu. Com a compositor cal assenyalar Seguit (1972), Música 17 (1974), Joc de cadires (1980) i Concert per a piano i orquestra. Ha exercit també com a director d'orquestra i rebé el primer premi de direcció a Anvers (1979). Professor del Conservatori de Barcelona (des del 1981). 106 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bessières, Georges (Rosselló ?, 1780 - Molina de Aragón, Aragó, 1825) Aventurer. Entrà a la península ibèrica amb els exèrcits de Napoleó, serví d'espia a favor dels revoltats i romangué a Barcelona acabada la guerra del Francès. El 1821 organitzà un complot republicà en aquesta ciutat; descobert, fou condemnat a mort; amnistiat, però, a última hora, es convertí en capitost absolutista. Actuà a Catalunya occidental i a Aragó (conquerí i retingué el castell de Montsó). Morí afusellat pel comte d'Espanya. 113 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bessinelles, pic de (Alta Cerdanya) Cim (2.503 m alt) de la línia de crestes que separa el sector de la vall de Querol, damunt l'estany de Lanós, de la vall de l'Arieja, al País de Foix. 107 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
108 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bestard, Guillem (Pollença, Mallorca, 1881 – Londres, Anglaterra, 1969) Artista, fotògraf i pintor. Membre de l'anomenada Escola Pollencina. El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes. La seva pintura amb predomini d'ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l'argentí Cittadini. 109 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bestard, Joan (Illes Balears, s. XVII) Pintor. Un dels millors de la seva època a Mallorca. És autor del quadre Martiri de sant Guillem Cabrit i sant Guillem Bassa, probablement acabat el 1629. 110 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bestard i Mesquida, Joan Bonaventura (Palma de Mallorca, 1763 - 1831) Missioner franciscà. S'embarcà cap a Nova Espanya (1786), on fou ordenat sacerdot. Fundà (1804) un col·legi a Orizaba, com els que havia fundat el mallorquí Antoni Llinars. Retornat a Mallorca (1815), fou nomenat comissari general d'Índies (1816-20, 1823-30). Escriví contra les teories mil·lenaristes de Manuel de Lacunza. 111 CATALUNYA - HISTÒRIA Bestracà (Camprodon, Ripollès) Poble, situat en un coster, al vessant meridional de l'espadada serra de Bestracà, la qual separa les conques dels rius de Beget i d'Oix fins a llur confluència; culmina al puig de Bestracà (1.044 m alt), al cim del qual hi ha les ruïnes de l'antic castell de Bestracà. L'església romànica de Sant Andreu, esmentada ja el 983, és prop del coll de Bestracà (804 m alt), per on passa el camí d'Oix a Beget. 112 CATALUNYA - HISTÒRIA Bestracà, baronia de (Camprodon, Ripollès) Jurisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà, concedida el 1365 per Pere III al seu conseller Pere Blai, senyor d'Oltrera. Passà als Barutell, senyors d'Oix, als Dusai, marquesos de Monistrol d'Anoia, i als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell.
Anar
a: [ Bert ] [
Bertran, L ] [ Bertran i
M ]
[ Bes ] [ Besco ]
[ Besora, J ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Bertran, Jordi
Bertrana i Comte,
Prudenci
Besalú, monestir
de
Bescanó
