|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Eli ] [ Elias i E ] [ Elio ] [ Elionor d'U ] [ Elisav ] [ Elv ] Des de Eliana, l' fins a Emma de Barcelona
1 VAL MUN Eliana, l' (Camp de Túria) Municipi: 90 m alt, 8,8 km2, 12.652 hab (1999) 2 VAL HIS Eliana, marquesat de l' (País Valencià) Títol, concedit el 1875 a Adolfo Yanguas 3 CAT BIO Elias, Carme (Barcelona, 1951 - ) Actriu de cinema, teatre i televisió 4 CAT BIO Elias, Ramon (Lleida, s. XIX) Escultor. Deixeble de Manuel Corcelles. És autor del coronament de la casa de la ciutat de Lleida (1868) i de diversos retrats, entre els quals els del general O'Donnell (presentat a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1870) i el de Maximilià I. 5 CAT BIO Elias i Boada, Carme (Barcelona, 1951 - ) Actriu 6 CAT BIO Elias i Bracons, Feliu (Barcelona, 1878 – 1948) Pintor, crític i historiador de l'art. Germà de Francesc i Lluís. Artista prolífic, va popularitzar el pseudònim d'Apa, amb què signava les seves caricatures a les millors publicacions catalanes del primer terç del s. XX, com "Cu-cut!", "Picarol", "Mirador" o "Papitu", la qual també va dirigir (1909-10). Com a escriptor, sovint amb el pseudònim de Joan Sacs, publicà entre altres el llibre de contes Vida i mort dels barcelonins (1929). Va exercir també la crítica d'art i va escriure diverses monografies sobre altres artistes com Benet i Mercadé (1921), Simó Gómez (1923), Joan Brull (1924), Soler i Rovirosa (1931) i Xavier Nogués (1929). També publicà La pintura francesa moderna fins al cubisme (1917), L'escultura catalana moderna (2 volums, 1926-28), El moble de la Xina (1927), De l'ensenyament de les Belles Arts (1932), així com també el llibre de dibuixos Kameraden (1917), de caricatures de la Primera Guerra Mundial. Com a pintor conreà una tècnica neorealista d'acurada factura. 7 CAT BIO Elias i Bracons, Francesc (Sabadell, Vallès Occidental, 1892 - 1991) Ceramista i decorador de vidre
9 CAT BIO Elias i Busqueta, Pere (Terrassa, Vallès Occidental, 27/oct/1909 - Barcelona, 6/oct/2002) Escriptor i professor de català. Ha publicat les novel·les Una societat limitada (1962) i Joventut alada (1964), els poemes La riuada (1966), els llibres de prosa poètica A dos corrents (1976) i El vianant (1978), una biografia de Ramon Vinyes (1972) i diccionaris bilingües. El 1988 li fou otorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. 10 CAT BIO Elias i Campins, Jordi (Barcelona, 1912 – 1972) Escriptor 11 CAT BIO Elias i Cornet, Josep (Courbevoie, Alts de Sena, França, 1941 – Barcelona, 1982) Poeta i narrador 12 CAT BIO Elias i d'Aloy, Josep Antoni (Arenys de Mar, Maresme, 1817 – Barcelona, 1881) Advocat. Escriví nombroses obres jurídiques i un Atlas geográfico, histórico y estadístico de España. 13 CAT BIO Elias i de Molins, Antoni (Barcelona, 1850 – 1909) Erudit bibliògraf i arqueòleg 14 CAT BIO Elias i de Molins, Josep (Barcelona, 1848 – Blanes, Selva, 1928) Advocat, economista i polític. Germà d'Antoni i de Ramon. Milità en el partit conservador i fou diputat provincial, diputat a Corts i senador per Tarragona (1914). Fundà a Barcelona el diari "La Protección Nacional", dedicat a la defensa de les mesures proteccionistes per a la indústria catalana. Entre les seves obres destaquen Puertos francos: puertos de Marsella, Génova i Barcelona (1901), La crisis en España y sus remedios (1904), Apostolado y propaganda de las Asociaciones y Sindicatos agrícolas (1912) i Informe social agrario' (1925). 15 CAT BIO Elias i de Molins, Ramon (Barcelona, 1853 – v. 1900) Metge 16 CAT BIO Elias i d'Oriola, Josep (Ripoll, Ripollès, s. XVIII) Jurista 17 CAT BIO Elias i Escayol, Jacint (Terrassa, Vallès Occidental, 1856 – 1943) Geòleg 18 CAT BIO Elias i Estrugós, Josep ( ? , s. XVII) Carmelità 19 CAT BIO Elias i Font, Ignasi (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1832 – Barcelona, 1902) Empresari teatral
21 CAT BIO Elias i Llobet, Joan (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1882 – Milà, Itàlia, 1920) Tenor 22 CAT BIO Elias i Sindreu, Pere (Sabadell, Vallès Occidental, 1893 – 1988) Pintor 23 VAL BIO Elias i Ubach, Núria (Quart de Poblet, Horta, 1924 - ) Ceramista. Filla de Francesc Elias i Bracons. Casada amb el pintor Ignasi Mundó. Exposà per primera vegada figuretes de terra cuita a Barcelona, l'any 1946, i féu exposicions col·lectives conjuntament amb les seves germanes Mercè i Montserrat. 24 CAT BIO Elías Riquelme, Francisco ( ? - Barcelona, 1977) Director i productor cinematogràfic. Pioner del cinema espanyol, treballà a París per a Gaumont, a Barcelona per a Éclair i com a ajudant de Griffith als EUA. Director dels films El misterio de la Puerta del Sol (1928), primer film sonor espanyol, Maria de la O (1936-39), Marta (1954). 25 FRA BIO Elies ( ? , s. XII) Canonge de Roda de Ribagorça 26 CAT BIO Elies, Francesc Xavier (Lleida, s. XVIII) Escriptor 27 CAT BIO Elies, Josep ( ? , s. XVII – Madrid, d 1749) Compositor i organista 28 CAT BIO Elies i Bosquets, Josep (Begur, Baix Empordà, s. XVIII - Barcelona ?, s. XIX) Advocat 29 CAT BIO Elies i Robert, Antoni (Vilanova de Meià, Noguera, s. XVIII - ? , 1817) Jurista i erudit 30 VAL HIS Elig (Elx, Baix Vinalopó) Grafia antiga 31 CAT GEO Elins, monestir d' (Pallerols del Cantó, Alt Urgell) Monestir benedictí
33 CAT BIO Elionor (Catalunya, s. XII - s. XIII) Filla d'Alfons I el Cast i de Sança de Castella. Era germana, per tant, de Pere I el Catòlic, el qual concertà (1200) el seu matrimoni amb el comte Ramon VI de Tolosa, que ja havia estat casat i el seu hereu, el futur Ramon VII, es casaria set anys després amb Sança, germana d'Elionor. Tots aquests esforços matrimonials serien tanmateix inútils, ja que Occitània acabaria entrant dins l'òrbita francesa. Tant Ramon VI com Ramon VII tractaren d'evitar-ho amb totes llurs forces. El primer fou present a la batalla de Muret (1213), on morí el rei Pere I el Catòlic. 34 COR BIO Elionor (Calataiud, Aragó, 1298 - ? , s. XIV) Muller de Bernat I de Cabrera 35 COR BIO Elionor (Saragossa, Aragó, 5/jul/1378 - 5/jul/1378) Filla de Joan I i de Mata d'Armanyac. Era el cinquè dels infants haguts pel matrimoni. Nasqué prematurament. Morí tot just batejada. El part acabà de sotragar la mala salut de la seva mare, que traspassà a la darreria de setembre. 36 COR BIO Elionor (València, 2/gen/1393 – jul/1393) Filla de Joan I i de i de la segona muller d'aquest, Violant de Bar. Fou el cinquè dels infants haguts per la parella. El seu pare ja havia tingut del primer matrimoni una filla d'aquest nom, morta a les poques hores. 37 COR BIO Elionor ( ? , ? ) Filla de Joan II 38 COR BIO Elionor d'Alburquerque ( ? , s. XIV - Medina del Campo, Castella, 1436) Reina de Catalunya-Aragó 39 COR BIO Elionor d'Aragó (Santa Maria del Puig, Horta, 1358 – Cuéllar, Castella, 1382) Reina de Castella 40 COR BIO Elionor d'Aragó ( ? , s. XV - Portugal ?, 1444) Reina de Portugal 41 COR BIO Elionor de Castella ( ? , v. 1203 – Burgos, Castella, 1244) Reina de Catalunya-Aragó 42 COR BIO Elionor de Castella ( ? , v. 1309 – Castrojeriz, Castella, 1358) Reina de Catalunya-Aragó 43 CAT BIO Elionor d'Empúries (Catalunya, s. XIV) Única filla del comte Joan I d'Empúries i de la primera muller d'aquest, Blanca de Sicília. Morí jove.
45 COR BIO Elionor de Portugal ( ? , 1328 - prop d'Eixèrica, Alt Palància, 1348) Reina de Catalunya-Aragó 46 CAT BIO Elionor de Prades ( ? , s. XIV - s. XV) Filla de Pere de Prades 47 CAT BIO Elionor de Prades ( ? , v. 1333 – Barcelona, 1416) Reina de Xipre 48 COR BIO Elionor de Provença ( ? , s. XIII – Amesbury, Anglaterra, 1292) Reina d'Anglaterra 49 COR BIO Elionor de Randazzo ( ? , 1346 - d 1369) Filla de Joan 50 COR BIO Elionor de Sicília (Sicília, Itàlia, 1325 – Lleida, 1375) Reina de Catalunya-Aragó (1349-75). Era filla de Pere II de Sicília i d'Isabel de Corintia. Fou la tercera muller de Pere III el Cerimoniós, amb el qual es casà a València el 1349. Col·laborà eficaçment amb el seu marit, especialment en els esforços per acostar Sicília, governada pels seus germans, a Catalunya. En la política interior del regnat, formà part del partit advers a Bernat de Cabrera, gran conseller de Pere III, i fou ella qui en signà el procés en contra i en precipità l'execució (1364). Fou enterrada a Poblet. Fills seus van ésser Joan I i Martí l'Humà. 51 CAT BIO Elionor d'Urgell (Catalunya, s. XIII) Dama. Era filla gran del comte Ponç I d'Urgell i de la castellana Maria Giron. Es casà amb Ramon de Montcada. El 1243, a la mort del seu pare, era citada a la successió del comtat d'Urgell en defecte dels seus germans. 52 CAT BIO Elionor d'Urgell ( ? , ? ) Filla d'Àlvar d'Urgell 53 CAT BIO Elionor d'Urgell ( ? , ? ) Filla de Pere d'Urgell 54 CAT BIO Elionor d'Urgell ( ? , ? ) Filla de Jaume II 55 CAT BIO Elionor de Villena ( ? , ? ) Filla de Pere de Villena 56 CAT BIO Elionor de Xipre Veure> Elionor de Prades
58 COR BIO Elisabet ( ? , 1325 – s. XIV) Filla d'Alfons III 59 EUR BIO Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Wolfenbüttel, Alemanya, 1691 – Viena, Àustria, 1750) Emperadriu 60 COR BIO Elisabet d'Aragó ( ? , 1247 - Cosenza, Calàbria, Itàlia, 1271) Princesa de França 61 COR BIO Elisabet d'Aragó (Barcelona ?, 1271 – Estremoz, Portugal, 1336) Reina de Portugal 62 COR BIO Elisabet d'Aragó ( ? , 1301/02 – 1330) Reina de Romans 63 CAT BIO Elisabet d'Aragó Altre forma del nom d'Isabel d'Aragó, comtessa d'Urgell 64 COR BIO Elisabet d'Aragó (Dueñas, Castella, 1470 – Saragossa, Aragó, 1498) Reina de Portugal. Filla de Ferran II el Catòlic i d'Isabel I de Castella. Jurada hereva de Castella (1476), es casà (1490), amb el príncep Alfons, hereu del regne de Portugal. En morir aquest al cap de poc temps (1491), es tornà a casar, amb Manuel I, germà d'Alfons. Quan els seus pares pretengueren jurar-la com a hereva d'Aragó, els aragonesos s'hi oposaren (1498). Morí en donar a llum el príncep Miquel. 65 COR BIO Elisabet de Caríntia ( ? , s. XIV – v. 1349) Reina de Sicília 66 EUR BIO Elisabet I de Foix ( ? , 1361 – 1426) Comtessa de Foix i de Bearn 67 BAL BIO Elisabet de Mallorca (Galargues, Provença, s. XIV - v 1400) Infanta. Filla de Jaume III de Mallorca i de Constança. Es casà (1358) amb Joan II, marquès de Montferrat. Quedà vídua l'any 1378. A la mort (1375) del seu germà, Jaume IV de Mallorca, va heretar el tron; tanmateix, va acabar cedint tots els seus drets a Lluís d'Anjou i a Joan d'Armanyac, amb la qual cosa, a la seva mort, s'extingí la casa reial de Mallorca. 68 COR BIO Elisabet de Sicília ( ? , s. XIV – 1341) Filla de Frederic II
70 CAT BIO Elisabet d'Urgell (Catalunya, s. XII) Filla del comte Ermengol VI d'Urgell i d'Arsenda d'Àger. Es casà amb Ramon Folc II de Cardona, el qual intervingué en la política del comtat urgellenc. Tingué només una filla, Anglesa, la qual es casaria amb Ramon V de Pallars i vincularia a aquest casal el de Cardona. 71 CAT BIO Elisava ( ? , s. XII) Brodadora 72 COR BIO Elisenda de Montcada ( ? , v. 1292 – Barcelona, 1364) Reina de Catalunya-Aragó 73 VAL BIO Elizaicín i España, Miquel (Alacant, 1855 – 1932) Militar 74 CAT EMP Elizalde, Fàbrica Espanyola d'Automòbils (Barcelona, 8/gen/1909 – 1951) Empresa metal·lúrgica. Fundada per Artur Elizalde i la família Biada per a la construcció d'automòbils. El primer vehicle construït per aquesta marca aparegué el 1917 i posteriorment s'hi fabricaren tota mena de turismes i camions, fins al 1925, que passà a fabricar motors d'aviació. El 1951 canvià el nom per Empresa Nacional de Motores de Aviación, S.A. 75 EUR BIO Elizalde i Rouvier, Artur (Matanzas, Cuba, 1871 – París, França, 1925) Industrial. Fill de Salvador Elizalde, que el 1837 fixà el traçat del primer ferrocarril cubà. Es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besnéta de Miquel Biada i Buñol. El 1909 establí un taller de peces de recanvi per a automòbils, que el 1911 es convertiren en Biada Elizalde i Companyia, per a la construcció d'automòbils, amb factoria a Sant Andreu (Barcelona). A la seva mort s'abandonà la construcció d'automòbils i es fabricaren motors d'aviació. 76 CAT GEO Éller (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble (1.477 m alt) i antic municipi (9,83 km2), agregat el 1962 a l'actual. El poble és en un planell. L'església parroquial (Santa Eulàlia) és esmentada ja el 839. En procedeix una majestat romànica del s. XII (Museu d'Art de Catalunya). 77 CAT BIO Elmerad (Catalunya, s. IX - s. X) Fill de Sunyer II d'Empúries i Rosselló. Fou bisbe d'Elna entre 916 i 922, succeïnt al bisbe Riculf, germà de Guifre I el Pilós. Ell fou succeït pel seu germà Guadall. 78 NOR GEO Elmes, cala de les (Banyuls de la Marenda, Rosselló) Cala de la costa, al nord de la població.
80 NOR ART Elna, catedral d' (Elna, Rosselló) Temple principal, construït el 1069
82 CAT BIO Elna, Lluís d' ( ? , s. XVI) Frare caputxí 83 CAT BIO Eloi (Barcelona, s. XIV) Escultor 84 CAT BIO Eloi, mestre Veure> Aloi de Montbrai 85 EST BIO Elpidi ( ? , s. V – s. VI) Bisbe d'Osca 86 EST BIO Elvira (Lleó, s. XI - ? , s. XII) Dama 87 CAT BIO Elvira (o Elvira Roderic) (Castella o Lleó, s. XII - ? , s. XII) Muller d'Ermengol VI d'Urgell 88 CAT BIO Elvira de Lara (dita "Elvira de Subirats") ( ? , v. 1145 – 1220) Comtessa regent d'Urgell
90 VAL ESP Elx, Club de Futbol (Elx, Baix Vinalopó, 1923 - ) Entitat esportiva dedicada bàsicament a la pràctica del futbol. El seu primer equip a jugat sovint a la primera divisió estatal. Els jugadors vesteixen de blanc amb una franja horitzontal verda a la samarreta. El seu estadi rep el nom d'Altabix. 91 VAL HIS Elx, diòcesi d' ( ? , s. VI – s. XI) Territori eclesiàstic 92 VAL GEO Elx, el Camp d' (País Valencià) Veure> Baix Vinalopó, el. 93 VAL ART Elx, Grup d' (Elx, Baix Vinalopó, 1961 - ) Grup de pintors
94 VAL HIS Elx, marquesat d' (País Valencià) Títol senyorial, concedit el 1520 a Bernardino de Cárdenas y Pacheco, després segon duc de Maqueda. el seu nét Bernardino de Cárdenas y de Portugal, en fou el tercer màrques. Passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancester, ducs d'Aveiro, als Ponce de León, ducs d'Arcos, i als Osorio de Moscoso, comtes d'Altamira. 95 VAL GEO Elx, palmerar d' (Elx, Baix Vinalopó) Massa forestal, constituïda per un conjunt d'horts de palmeres datileres protegits des del 1986 per la Llei de Tutela del Palmerar d'Elx. Amb més de 200.000 exemplars d'espècies subtropicals i mediterrànies, és el palmerar més extens i més septentrional d'Europa. La història del palmerar està indissolublement unida a la història i a la cultura de la ciutat. L'any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 96 VAL ART Elx-Archena, estil d' (País Valencià) Estil pictòric de la ceràmica ibèrica. Nom donat per Bosch i Gimpera el 1915, molt aplicat des d'aleshores. Hom el troba en la ceràmica de la part meridional del País Valencià (Elx, Benidorm, Alacant, etc) i a Múrcia (Archena i altres poblats i necròpolis). Es caracteritza per les figures simbòliques (també ha estat anomenat estil simbòlic, contraposant-lo a l'estil narratiu dit d'Oliva-Llíria), amb figures de dimensions considerables, humanes (deessa alada) o d'animals (àguila amb ales esteses, lleó llop, etc), voltades d'elements decoratius florals i vegetals i també geomètrics. És un estil molt original i, en general, d'una gran qualitat. 97 CAT GEO Embonui (Soriguera, Pallars Sobirà) Poble 98 CAT GEO Embret (Lles, Baixa Cerdanya) Antic lloc, a la vall de la Llosa. 99 CAT GEO Embut, coma de l' (Queralbs, Ripollès) Vall de la part oriental del Puigmal, que desguassa a la vall de Finestrelles, pel forat de l'Embut. 100 CAT BIO Emeri ( ? , s. VIII) Personatge 101 CAT LIT emigrant, L' (Catalunya, 1891) Obra coral amb text de Jacint Verdaguer 102 CAT BIO Emma de Barcelona ( ? , 880/885 - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 942) Abadessa
Des de Eliana, l' fins a Emma de Barcelona l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Eli ] [ Elias i E ] [ Elio ] [ Elionor d'U ] [ Elisav ] [ Elv ]
|
|
|
