A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Eli ]    [ Elias i E ]    [ Elio ]    [ Elionor d'U ]    [ Elisav ]    [ Elv ]

La simplicitat no ha corromput mai el gust. (Joseph Joubert)

1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Eliana, l'  (Camp de Túria Municipi: 90 m alt, 8,8 km2, 12.652 hab (1999)

2 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Eliana, marquesat de l'  (País Valencià)  Títol, concedit el 1875 a Adolfo Yanguas

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias, Carme  (Barcelona, 1951 - )  Actriu de cinema, teatre i televisió

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias, Ramon  (Lleida, s. XIX)  Escultor. Deixeble de Manuel Corcelles. És autor del coronament de la casa de la ciutat de Lleida (1868) i de diversos retrats, entre els quals els del general O'Donnell (presentat a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1870) i el de Maximilià I.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaElias i Boada, Carme  (Barcelona, 1951 - )  Actriu

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu Elias i BraconsElias i Bracons, Feliu  (Barcelona, 1878 – 1948)  Pintor, crític i historiador de l'art. Germà de Francesc i Lluís. Artista prolífic, va popularitzar el pseudònim d'Apa, amb què signava les seves caricatures a les millors publicacions catalanes del primer terç del s XX, com "Cu-cut!", "Picarol", "Mirador" o "Papitu", la qual també va dirigir (1909-10). Com a escriptor, sovint amb el pseudònim de Joan Sacs, publicà entre altres el llibre de contes Vida i mort dels barcelonins (1929). Va exercir també la crítica d'art i va escriure diverses monografies sobre altres artistes com Benet i Mercadé (1921), Simó Gómez (1923), Joan Brull (1924), Soler i Rovirosa (1931) i Xavier Nogués (1929). També publicà La pintura francesa moderna fins al cubisme (1917), L'escultura catalana moderna (2 volums, 1926-28), El moble de la Xina (1927), De l'ensenyament de les Belles Arts (1932), així com també el llibre de dibuixos Kameraden (1917), de caricatures de la Primera Guerra Mundial. Com a pintor conreà una tècnica neorealista d'acurada factura.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i Bracons, Francesc  (Sabadell, Vallès Occidental, 1892 - 1991)  Ceramista i decorador de vidre

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i Bracons, Lluís  (Sabadell, Vallès Occidental, 1896 – Barcelona, 1953)  Dibuixant i comediògraf. Germà de Feliu i de Francesc. Col·laborà a la premsa humorística amb el pseudònim d'Anem. Residí a París del 1920 al 1931. Un cop tornat a Catalunya, va dedicar-se al teatre i compongué comèdies ciutadanes. Obtingueren molt d'èxit les seves obres Montparnasse (1934) i Madame (1934). Són posteriors Bala perduda (1951), Joc de dames (1951) i Comèdia de dones (1953).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaElias i Busqueta, Pere  (Terrassa, Vallès Occidental, 27/oct/1909 - Barcelona, 6/oct/2002)  Escriptor i professor de català. Ha publicat les novel·les Una societat limitada (1962) i Joventut alada (1964), els poemes La riuada (1966), els llibres de prosa poètica A dos corrents (1976) i El vianant (1978), una biografia de Ramon Vinyes (1972) i diccionaris bilingües. El 1988 li fou otorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i Campins, Jordi  (Barcelona, 1912 – 1972)  Escriptor. Especialista en circ. Les seves obres alternen la biografia, els viatges i l'assaig: Gaudí (1961), Deu anys de circ (1964), Viatge per la costa catalana (1966), Pobles, viles i ciutats: Altafulla, Balaguer, Malgrat, Tàrrega (1966).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i Cornet, Josep  (Courbevoie, Alts de Sena, França, 1941 – Barcelona, 1982)  Poeta i narrador

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i d'Aloy, Josep Antoni  (Arenys de Mar, Maresme, 1817 – Barcelona, 1881)  Advocat. Escriví nombroses obres jurídiques i un Atlas geográfico, histórico y estadístico de España.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i de Molins, Antoni  (Barcelona, 1850 – 1909)  Erudit bibliògraf i arqueòleg

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaElias i de Molins, Josep  (Barcelona, 1848 – Blanes, Selva, 1928)  Advocat, economista i polític. Germà d'Antoni i de Ramon. Milità en el partit conservador i fou diputat provincial, diputat a Corts i senador per Tarragona (1914). Fundà a Barcelona el diari "La Protección Nacional", dedicat a la defensa de les mesures proteccionistes per a la indústria catalana. Entre les seves obres destaquen Puertos francos: puertos de Marsella, Génova i Barcelona (1901), La crisis en España y sus remedios (1904), Apostolado y propaganda de las Asociaciones y Sindicatos agrícolas (1912) i Informe social agrario' (1925).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i de Molins, Ramon  (Barcelona, 1853 – v. 1900)  Metge

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i d'Oriola, Josep  (Ripoll, Ripollès, s. XVIII)  Jurista

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i Escayol, Jacint  (Terrassa, Vallès Occidental, 1856 – 1943)  Geòleg. Deixà treballs remarcables.

18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Elias i Estrugós, Josep  (Catalunya Nord ?, s XVII)  Carmelità del convent de Perpinyà. Publicà, el 1644, l'obra Fènix català o Llibre de Nostra Senyora del Carme. És precedit d'una tria de poesies piadoses i d'una llista d'escriptors catalans.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaElias i Font, Ignasi  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1832 – Barcelona, 1902)  Empresari teatral

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i Juncosa, Josep  (Tarragona, 1880 – Barcelona, 1944)  Periodista. Destacà en l'especialitat esportiva, que li donà una àmplia popularitat. Amb el pseudònim de Corredisses fou l'encarregat de la secció d'esports de "La Veu de Catalunya" durant més de trenta anys. Contribuí a la creació del Club de Natació Barcelona i a la construcció de l'estadi de Montjuïc.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i Llobet, Joan  (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1882 – Milà, Itàlia, 1920)  Tenor

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i Sindreu, Pere  (Sabadell, Vallès Occidental, 1893 – 1988)  Pintor

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Elias i Ubach, Núria  (Quart de Poblet, Horta, 1924 - )  Ceramista. Filla de Francesc Elias i Bracons. Casada amb el pintor Ignasi Mundó. Exposà per primera vegada figuretes de terra cuita a Barcelona, l'any 1946, i féu exposicions col·lectives conjuntament amb les seves germanes Mercè i Montserrat.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elías Riquelme, Francisco  ( ? - Barcelona, 1977)  Director i productor cinematogràfic. Pioner del cinema espanyol, treballà a París per a Gaumont, a Barcelona per a Éclair i com a ajudant de Griffith als EUA. Director dels films El misterio de la Puerta del Sol (1928), primer film sonor espanyol, Maria de la O (1936-39), Marta (1954).

25 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaElies  ( ? , s. XII)  Canonge de Roda de Ribagorça

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elies, Francesc Xavier  (Lleida, s. XVIII)  Escriptor

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elies, Josep  ( ? , s. XVII – Madrid, d 1749)  Compositor i organista

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elies i Bosquets, Josep  (Begur, Baix Empordà, s. XVIII - Barcelona ?, s. XIX)  Advocat

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elies i Robert, Antoni  (Vilanova de Meià, Noguera, s. XVIII - ? , 1817)  Jurista i erudit

30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Elig  (Elx, Baix Vinalopó)  Grafia antiga

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Elins, monestir d'  (Pallerols del Cantó, Alt Urgell)  Monestir benedictí

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaElío y de Olandriz, Francisco Javier de  (Pamplona, Navarra, 1767 – València, 1822)  Militar

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elionor  (Catalunya, s. XII - s. XIII)  Filla d'Alfons I el Cast i de Sança de Castella. Era germana, per tant, de Pere I el Catòlic, el qual concertà (1200) el seu matrimoni amb el comte Ramon VI de Tolosa, que ja havia estat casat i el seu hereu, el futur Ramon VII, es casaria set anys després amb Sança, germana d'Elionor. Tots aquests esforços matrimonials serien tanmateix inútils, ja que Occitània acabaria entrant dins l'òrbita francesa. Tant Ramon VI com Ramon VII tractaren d'evitar-ho amb totes llurs forces. El primer fou present a la batalla de Muret (1213), on morí el rei Pere I el Catòlic.

34 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor  (Calataiud, Aragó, 1298 - ? , s. XIV)  Muller de Bernat I de Cabrera

35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor  (Saragossa, Aragó, 5/jul/1378 - 5/jul/1378)  Filla de Joan I i de Mata d'Armanyac. Era el cinquè dels infants haguts pel matrimoni. Nasqué prematurament. Morí tot just batejada. El part acabà de sotragar la mala salut de la seva mare, que traspassà a la darreria de setembre.

36 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor  (València, 2/gen/1393 – jul/1393)  Filla de Joan I i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el cinquè dels infants haguts per la parella. El seu pare ja havia tingut del primer matrimoni una filla d'aquest nom, morta a les poques hores.

37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaElionor  (Catalunya, s XV - Navarra ?, 1479)  Filla petita de Joan II i de Blanca de Navarra. Quan, el 1455, el seu pare desheretà dels drets sobre Navarra els fills Carles de Viana i Blanca, la nomenà hereva. El 1458 fou promesa a Alfons, germà d'Enric IV de Castella, però aquest matrimoni no es realitzà. Es casà amb Gastó, comte de Foix. Elionor ha estat feta responsable de l'emmetzinament de la seva germana Blanca, el 1464, per eliminar-la de les aspiracions a la corona navarresa, ja que el difunt Carles de Viana havia legat els seus drets a Blanca. Mort Joan II (1479), Elionor s'apressà a fer valer la voluntat del seu pare i fou efectivament coronada reina de Navarra, però morí dues setmanes després. El debatut reialme passà al seu nét Gastó Febus de Foix, que regnà tres anys, i després a la néta Caterina, que es casà amb Joan d'Albert o Labrit i seria destronada pels Reis Catòlics.

38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor d'Alburquerque  ( ? , s. XIV - Medina del Campo, Castella, 1436)  Reina de Catalunya-Aragó

39 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor d'Aragó  (Santa Maria del Puig, Horta, 1358 – Cuéllar, Castella, 1382)  Reina de Castella (1379-82). Filla de Pere III el Cerimoniós i d'Elionor de Sicília. Esposa de Joan I de Castella i mare d'Enric III de Castella i de Ferran d'Antequera. A aquest darrer llegà els drets successoris a la corona d'Aragó, que es feren valer en el Compromís de Casp (1412).

40 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor d'Aragó  (Catalunya ?, s XV - Portugal ?, 1444)  Reina de Portugal. Filla de Ferran I d'Antequera i d'Elionor d'Alburquerque. Fou reina en casar-se (1428) amb el futur Eduard I. Restà vídua el 1438, i fou regent del seu fill Alfons V.

41 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaElionor de Castella  ( ? , v.  1203 – Burgos, Castella, 1244)  Reina de Catalunya-Aragó

42 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor de Castella  (Castella, v. 1307 – Castrojeriz, Castella, 1358)  Reina de Catalunya-Aragó. Filla de Ferran IV de Castella i de Constança de Portugal. Casada amb Alfons III el Benigne (1329), vidu de Teresa d'Entença, conspirà en favor dels seus fills Ferran i Joan amb donacions territorials, que comprenien gairebé tot el regne de València, i que, després de la protesta d'una delegació valenciana, dirigida per Guillem de Vinatea, foren revocades (1332). Després d'haver fracassat la revolta de la Unió Valenciana contra Pere III el Cerimoniós, fugí a Castella (1335) i donà suport a Pere I el Cruel. Passat el seu fill Ferran al bàndol del rei català, Pere el Cruel feu matar primer el seu germà, l'infant Joan, i poc després també Elionor, que havia estat tancada a la fortalesa de Castrojeriz.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elionor d'Empúries  (Catalunya, s. XIV)  Única filla del comte Joan I d'Empúries i de la primera muller d'aquest, Blanca de Sicília. Morí jove.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elionor de Pallars  ( ? , ? )  Filla d'Arnau Roger IV de Pallars

45 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor de Portugal  ( ? , 1328 - prop d'Eixèrica, Alt Palància, 1348)  Reina de Catalunya-Aragó

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaElionor de Prades  ( ? , s. XIV - s. XV)  Filla de Pere de Prades

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elionor de Prades  ( ? , v. 1333 – Barcelona, 1416)  Reina de Xipre

48 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor de Provença  ( ? , s. XIII – Amesbury, Anglaterra, 1292)  Reina d'Anglaterra

49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor de Randazzo  ( ? , 1346 - d 1369)  Filla de Joan

50 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor de Sicília  (Sicília, Itàlia, 1325 – Lleida, 1375)  Reina de Catalunya-Aragó (1349-75). Era filla de Pere II de Sicília i d'Isabel de Corintia. Fou la tercera muller de Pere III el Cerimoniós, amb el qual es casà a València el 1349. Col·laborà eficaçment amb el seu marit, especialment en els esforços per acostar Sicília, governada pels seus germans, a Catalunya. En la política interior del regnat, formà part del partit advers a Bernat de Cabrera, gran conseller de Pere III, i fou ella qui en signà el procés en contra i en precipità l'execució (1364). Fou enterrada a Poblet. Fills seus van ésser Joan I i Martí l'Humà.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elionor de Villena  ( ? , ? )  Filla de Pere de Villena

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaElionor de Xipre  Veure> Elionor de Prades.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elionor d'Urgell  (Catalunya, s. XIII)  Dama. Era filla gran del comte Ponç I d'Urgell i de la castellana Maria Giron. Es casà amb Ramon de Montcada. El 1243, a la mort del seu pare, era citada a la successió del comtat d'Urgell en defecte dels seus germans.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elionor d'Urgell  ( ? , ? )  Filla d'Àlvar d'Urgell

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elionor d'Urgell  ( ? , ? )  Filla de Pere d'Urgell

54 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor d'Urgell  ( ? , ? )  Filla de Jaume II

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elisabet  (Narbona ?, França , s. XI – Catalunya, 29/jun/1050)  Comtessa de Barcelona (1039-50). Primera muller de Ramon Berenguer I. S'hi casà el 14/nov/1039, a Sant Cugat. Era possiblement néta del comte Ramon I de Narbona. La sobrevisqueren dos fills, Pere Ramon i Agnès. N'havia perduts altres dos, Berenguer i Ramon.

58 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaElisabet  (Catalunya, 1325 – s XIV)  Cinquena filla de l'infant Alfons -futur Alfons III el Benigne- i de Teresa d'Entença. Morí al cap de molt poc temps.

59 EUROPA - BIOGRAFIA

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel  (Wolfenbüttel, Alemanya, 1691 – Viena, Àustria, 1750)  Emperadriu d'Alemanya, reina de Catalunya-Aragó i lloctinent de Catalunya (1711-13). Es casà amb el rei Carles III de Catalunya-Aragó; el matrimoni se celebrà a Viena per poders, i personalment (1708) a Barcelona, on residí la cort. El 1711, mentre el seu marit, elegit emperador, anava a residir a Viena, l'emperadriu restà a Barcelona en qualitat de lloctinent de Catalunya; el 1713, decidit l'abandó de Catalunya a les mans dels Borbó, partí també ella de Barcelona. Contràriament a alló que tot Europa suposava, els catalans no s'oposaren a la partença, tot i que era llur darrera garantia davant la decisió aliada de sacrificar-los. Tornada a Viena, es mostrà poc afable amb els refugiats catalans de la cort imperial.

60 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elisabet d'Aragó  ( ? , 1247 - Cosenza, Calàbria, Itàlia, 1271)  Princesa de França

61 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elisabet d'Aragó  (Barcelona ?, 1271 – Estremoz, Portugal, 1336)  Reina de Portugal

62 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elisabet d'Aragó  ( ? , 1301/02 – 1330)  Reina de Romans

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elisabet d'Aragó  Altre forma del nom d'Isabel d'Aragó, comtessa d'Urgell

64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaElisabet d'Aragó  (Dueñas, Castella, 1470 – Saragossa, Aragó, 1498)  Reina de Portugal. Filla de Ferran II el Catòlic i d'Isabel I de Castella. Jurada hereva de Castella (1476), es casà (1490), amb el príncep Alfons, hereu del regne de Portugal. En morir aquest al cap de poc temps (1491), es tornà a casar, amb Manuel I, germà d'Alfons. Quan els seus pares pretengueren jurar-la com a hereva d'Aragó, els aragonesos s'hi oposaren (1498). Morí en donar a llum el príncep Miquel.

65 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elisabet de Caríntia  ( ? , s. XIV – v. 1349)  Reina de Sicília

66 EUROPA - BIOGRAFIA

Elisabet I de Foix  ( ? , 1361 – 1426)  Comtessa de Foix i de Bearn

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Elisabet de Mallorca  (Galargues, Provença, s. XIV - v 1400)  Infanta. Filla de Jaume III de Mallorca i de Constança. Es casà (1358) amb Joan II, marquès de Montferrat. Quedà vídua l'any 1378. A la mort (1375) del seu germà, Jaume IV de Mallorca, va heretar el tron; tanmateix, va acabar cedint tots els seus drets a Lluís d'Anjou i a Joan d'Armanyac, amb la qual cosa, a la seva mort, s'extingí la casa reial de Mallorca.

68 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elisabet de Sicília  ( ? , s. XIV – 1341)  Filla de Frederic II

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elisabet d'Urgell  ( ? , ? )  Filla d'Ermengol IV

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaElisabet d'Urgell  (Catalunya, s. XII)  Filla del comte Ermengol VI d'Urgell i d'Arsenda d'Àger. Es casà amb Ramon Folc III de Cardona, el qual intervingué en la política del comtat urgellenc. Tingué només una filla, Anglesa, la qual es casaria amb Ramon V de Pallars i vincularia a aquest casal el de Cardona.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elisava  ( ? , s. XII)  Brodadora

72 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elisenda de Montcada  ( ? , v. 1292 – Barcelona, 1364)  Reina de Catalunya-Aragó

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Elizaicín i España, Miquel  (Alacant, 1855 – 1932)  Militar

74 CATALUNYA - EMPRESA

Elizalde, Fàbrica Espanyola d'Automòbils  (Barcelona, 8/gen/1909 – 1951)  Empresa metal·lúrgica. Fundada per Artur Elizalde i la família Biada per a la construcció d'automòbils. El primer vehicle construït per aquesta marca aparegué el 1917 i posteriorment s'hi fabricaren tota mena de turismes i camions, fins al 1925, que passà a fabricar motors d'aviació. El 1951 canvià el nom per Empresa Nacional de Motores de Aviación, S.A.

75 EUROPA - BIOGRAFIA

Elizalde i Rouvier, Artur  (Matanzas, Cuba, 1871 – París, França, 1925)  Industrial. Fill de Salvador Elizalde, que el 1837 fixà el traçat del primer ferrocarril cubà. Es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besnéta de Miquel Biada i Buñol. El 1909 establí un taller de peces de recanvi per a automòbils, que el 1911 es convertiren en Biada Elizalde i Companyia, per a la construcció d'automòbils, amb factoria a Sant Andreu (Barcelona). A la seva mort s'abandonà la construcció d'automòbils i es fabricaren motors d'aviació.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaÉller  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)   Poble (1.477 m alt) i antic municipi (9,83 km2), agregat el 1962 a l'actual. El poble és en un planell. L'església parroquial (Santa Eulàlia) és esmentada ja el 839. En procedeix una majestat romànica del s. XII (Museu d'Art de Catalunya).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elmerad  (Catalunya, s. IX - s. X)  Fill de Sunyer II d'Empúries i Rosselló. Fou bisbe d'Elna entre 916 i 922, succeïnt al bisbe Riculf, germà de Guifre I el Pilós. Ell fou succeït pel seu germà Guadall.

78 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Elmes, cala de les  (Banyuls de la Marenda, Rosselló)  Cala de la costa, al nord de la població.

79 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóElna  (Rosselló Municipi: 39 m alt, 21,29 km2, 6.410 hab (1999). Situat a la plana litoral, al Riberal, a l'esquerra del Tec. Les bases de l'economia local són l'agricultura, especialment la de regadiu (arbres fruiters i productes d'horta), al secà s'hi conrea vinya, lligada a la producció de vi -diverses cooperatives-, el comerç i la indústria, en part derivada de l'agricultura; també hi creix l'activitat turística. La ciutat s'alça sobre un turó del centre del terme, dividida en dos sectors, la Vila Alta i la Vila Baixa, circumdats per un recinte de muralles cadascun, bastides al s XII i inutilitzades el 1680. Se'n destaquen, a la Vila Alta, la catedral d'Elna, amb un claustre notable, i el monument als morts d'Aristides Maillol. A la Vila Baixa hi ha l'església de Sant Jaume i la necròpoli romana i paleocristiana, corresponents a la ciutat pre-romana d'Illiberis, la localització de la qual fou feta el 1948. El terme comprèn els antics pobles de Sant Martí de la Riba i de Santa Eugènia de Tresmals, i el despoblat de Palol. Ajuntament d'Elna (en francès) - Oficina de Turisme

80 CATALUNYA NORD - ART

Inici páginaElna, catedral d'  (Elna, Rosselló)  Temple principal, construït el 1069

81 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Elna, diòcesi d'  (Catalunya Nord)  Antic bisbat, creat el s. VI

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elna, Lluís d'  ( ? , s. XVI)  Frare caputxí

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eloi  (Barcelona, s. XIV)  Escultor

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eloi, mestre  Veure> Aloi de Montbrai.

85 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Elpidi  ( ? , s. V – s. VI)  Bisbe d'Osca

86 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Elvira  (Lleó, s. XI - ? , s. XII)  Dama

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaElvira (o Elvira Roderic)  (Castella o Lleó, s. XII - ? , s. XII)  Muller d'Ermengol VI d'Urgell

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elvira de Lara (dita "Elvira de Subirats")  ( ? , v. 1145 – 1220)  Comtessa regent d'Urgell

89 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix VinalopóElx  (Baix Vinalopó Municipi i capital de la comarca: 86 m alt, 326,1 km2, 193.174 hab (1999) (ant: Elig). Ocupa una gran extensió des de la serralada Subbètica fins al delta fomat per les aigües del Segura i el Vinalopó, comprèn una àmplia plana al·luvial molt pantanosa que toca al mar (albufera del Fondo, saladar d'Elx i albufera d'Elx). Cap a l'interior, la serra Negra i l'alt del Muró limiten el terme pel nord i continuen amb el Tabaià i les serres Grossa i de Sanxo. Més de la meitat de la superfície del terme és conreada, amb predomini del regadiu (ametllers, cítrics, palmeres, hortalisses, etc), molt expandit i mecanitzat. L'altre gran motor de l'economia és la indústria de la pell i del calçat, de llarga tradició; s'hi afegeixen el turisme i l'estiueig. L'evolució demogràfica s'ha mantingut ascendent ja des de començament del s XVIII i s'ha accelerat les darreres dècades. Més de la meitat de la superfície del terme és conreada, amb predomini del regadiu (ametllers, cítrics, palmeres, hortalisses, etc)...  Segueix... 

90 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT

Elx, Club de Futbol  (Elx, Baix Vinalopó, 1923 - )  Entitat esportiva dedicada bàsicament a la pràctica del futbol. El seu primer equip a jugat sovint a la primera divisió estatal. Els jugadors vesteixen de blanc amb una franja horitzontal verda a la samarreta. El seu estadi rep el nom d'Altabix.

91 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Elx, diòcesi d'  (País Valencià, s VI – s XI)  Territori eclesiàstic. Comprenia la major part de l'actual diòcesi d'Oriola-Alacant. De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començament del s VI. El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d'Elx vicari apostòlic seu per a resoldre certs afers eclesiàstics. Aquesta vicaria devia ésser només a títol personal, no pas inherent a la seu d'Elx, que continuà sotmesa a la metròpoli de Cartago Nova i, després, a Toledo. Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d'Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo. Després del 624, els bisbes d'Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d'Elx i d'Elo (talment és com signen alguns bisbes del s VII). La diòcesi subsistí fins al s IX (consta el 862), i potser també fins a la invasió almoràvit del s XI. Els bisbes coneguts ho són principalment per llurs signatures als concilis de Toledo. La basílica cristiana del període bizantí i visigòtic fou construïda damunt una antiga sinagoga.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Elx, el Camp d'  (País ValenciàVeure> Baix Vinalopó, el.

104 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Inici páginaElx, Festa d'  (Elx, Baix VinalopóVeure> Festa d'Elx.

93 PAÍS VALENCIÀ - ART

Elx, Grup d'  (Elx, Baix Vinalopó, 1961 - )  Grup de pintors. Fou integrat en un principi per Antoni Coll, Sixt Marco (Sixto), Joan R. Garcia i Castejón i Albert Agulló. La seva primera exposició tingué lloc a la ciutat d'Alacant (1966) i des d'aleshores foren continues arreu de l'estat. L'any 1969 fou convidat a la II biennal internacional de Merinhac (Gascunya) i des de llavors s'hi produí una reestructuració i començaren les EX-PO (exposicions de campanya popular). Les seves temàtiques eren de tipus social, amb una denúncia del món tecnificat amb la presentació de situacions conflictives i ruptures internes. Posteriorment, i amb la marxa de Castejón (1971), els seus membres recorregueren diversos camins artístics. Hi ha obres seves a diversos museus dels Països Catalans.

103 PAÍS VALENCIÀ - ART

Elx, la Dama d'  Veure> Dama d'Elx, la.

94 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Elx, marquesat d'  (País Valencià Títol senyorial, concedit el 1520 a Bernardino de Cárdenas y Pacheco, després segon duc de Maqueda. el seu nét Bernardino de Cárdenas y de Portugal, en fou el tercer màrques. Passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancester, ducs d'Aveiro, als Ponce de León, ducs d'Arcos, i als Osorio de Moscoso, comtes d'Altamira.

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Elx, palmerar d'  (Elx, Baix Vinalopó Massa forestal, constituïda per un conjunt d'horts de palmeres datileres protegits des del 1986 per la Llei de Tutela del Palmerar d'Elx. Amb més de 200.000 exemplars d'espècies subtropicals i mediterrànies, és el palmerar més extens i més septentrional d'Europa. La història del palmerar està indissolublement unida a la història i a la cultura de la ciutat. L'any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

96 PAÍS VALENCIÀ - ART

Inici páginaElx-Archena, estil d'  (País Valencià)  Estil pictòric de la ceràmica ibèrica. Nom donat per Bosch i Gimpera el 1915, molt aplicat des d'aleshores. Hom el troba en la ceràmica de la part meridional del País Valencià (Elx, Benidorm, Alacant, etc) i a Múrcia (Archena i altres poblats i necròpolis). Es caracteritza per les figures simbòliques (també ha estat anomenat estil simbòlic, contraposant-lo a l'estil narratiu dit d'Oliva-Llíria), amb figures de dimensions considerables, humanes (deessa alada) o d'animals (àguila amb ales esteses, lleó llop, etc), voltades d'elements decoratius florals i vegetals i també geomètrics. És un estil molt original i, en general, d'una gran qualitat.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Embonui  (Soriguera, Pallars Sobirà)  Poble

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Embret  (Lles, Baixa Cerdanya)  Antic lloc, a la vall de la Llosa.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Embut, coma de l'  (Queralbs, Ripollès Vall de la part oriental del Puigmal, que desguassa a la vall de Finestrelles, pel forat de l'Embut.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Emeri  ( ? , s. VIII)  Personatge

101 CATALUNYA - LITERATURA

emigrant, L'  (Catalunya, 1891)  Obra coral, amb text de Jacint Verdaguer i música d'Amadeu Vives. Símbol de l'enyorança de la pàtria, assolí ràpidament una gran popularitat, especialment entre exiliats i emigrants.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Emma de Barcelona  ( ? , 880/885 - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 942)  Abadessa

Anar a:    Eli ]    [ Elias i E ]    [ Elio ]    [ Elionor d'U ]    [ Elisav ]    [ Elv ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans