|
|
|
Anar a: [ Pea ] [ Pedralbe ] [ Pedret ] [ Pedrol ] [ Peguera, A ] [ Peguera, P ] En un ignorant, la modèstia és una corona. (Dita medieval) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peà (Navès, Solsonès) Llogaret (971 m alt), aturonat entre el Cardener i el seu afluent, per l'esquerra, la rasa de Peà. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume. 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pea, la (Vilamarxant, Camp de Túria) Masia i partida, al nord-oest de la vila, a la dreta del Túria. 3 MÓN - BIOGRAFIA Pearson, Frank Stark (Lovel, EUA, 1858 - a bord del Lusitania, al mar, 1915) Enginyer 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pecanins, Joaquim (Prats de Lluçanès, Osona, 1883 - Banyoles, Pla de l'Estany, 1948) Compositor. Deixeble de Joan Lamote de Grignon, dirigí el Conservatori de Música de Terrassa, l'Orfeó Manresà i l'Escola Coral de Terrassa. Introduí a Manresa el mètode de gimnàstica rítmica E. Jacques Dalcroze. Fundà, a Manresa, les sessions musicals Hores d'Art. Realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes, com El mestre i La dama d'Aragó. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedemonte i Falguera, Bonaventura (Barcelona, 1881 - Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat, 1950) Farmacèutic. Fou secretari de la Institució Catalana d'Història Natural (1901-03). Publicà diverses obres científiques i un volum de Notes per a la història de la Baronia de Castellvell de Rosanes, Martorell, Abrera, Castellví, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires (1929). 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedra (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedra (Àger, Noguera) Santuari i antic poble 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedra, Joan de la ( ? , s. XV) Rellotger i forjador 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedra, la (la Coma i la Pedra, Solsonès) Poble (999 m alt) 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedra i la Coma, la (Solsonès) Veure> Coma i la Pedra, la. 11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pedra Sagrada, sa (Calvià, Mallorca Occidental) Capella, entre el puig de sa Ginesta i el puig d'en Saragossa; lloc on fou lliurada la batalla de Santa Ponça entre les tropes de Jaume I i els musulmans mallorquins, el 1229. La capella guarda la pedra que segons la tradició serví d'altar a la missa celebrada pels catalans abans d'emprendre la batalla. De fet, però, aquesta missa ressenyada per la Crònica de Jaume I degué celebrar-se a la platja de Peguera, on hi havia el campament reial. Sa Pedra Sagrada es trobava a cel obert fins que el 1929, amb motiu del setè centenari de la conquesta, fou construïda la capella, segons un projecte de mossèn Antoni Maria Alcover. 13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedrafita (Rubió, Anoia) Casa i església, al sud del poble 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedragosa i Domènec, Joan (Barcelona, 1930 - ) Dissenyador gràfic 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedragosa i Monclús, Josep (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 1954) Sacerdot 18 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Pedralba (Serrans) Municipi: 59,04 km2, 152 m alt, 2.068 hab (1999) 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
20 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Pedralba, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial, donada el 1347 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedralbes (Barcelona, Barcelonès) Barri residencial, dins l'antic terme de Sarrià, que n'ocupa l'extrem occidental, entre el límit de Vallvidrera, el municipi d'Esplugues de Llobregat, el nucli de Sarrià i la Diagonal. S'ha format entorn de l'antic monestir de clarisses, fundat al s. XIV per la reina Elisenda de Montcada. És un barri eminentment residencial, i modernament és conegut per la revaloració del monestir i pel palau reial, construït per la ciutat per a Alfons XIII. S'hi han establert diversos centres d'ensenyament, clíniques i bona part de la ciutat universitària. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedralbes ( ? , s. XV) Escriptor 24 CATALUNYA - HISTÒRIA Pedralbes, capitulació de (Barcelona, 24/oct/1472) Tractat general de pau, entre Joan II de Catalunya-Aragó i representants de la ciutat. El tractat posava pràcticament fi a la Guerra Civil Catalana i donava diferents terminis perquè tohom s'hi adherís. Amb la concessió d'un perdó gairebé general es procediria a l'alliberament de tots els presoners, el sobreseïment de les causes judicials pendents i la restitució dels béns confiscats per tots dos bàndols. Aquest últim plantejava bastants problemes, però, com és lògic, varen ser els partidaris del rei els més afavorits. També es reconeixia la legalitat de certs impostos establerts durant la guerra i les emissions de censals de les institucions catalanes: la Generalitat, el Consell del Principat i el Consell de Cent barceloní. Es restituïen, de manera parcial, territoris i drets que els pertanyien i es dictaminava la fusió de les dues Generalitats, la reialista i l'antireialista. D'altra banda, el monarca va jurar de bell nou les constitucions de Catalunya i aconseguí l'anul·lació de la concòrdia de Vilafranca, de 1461. De fet, el tractat pretenia retornar el país a l'estat anterior a la guerra, com si aquesta no hagués existit mai, ja que declarava que no hi havia hagut vençuts ni vencedors. Amb tot, quedaven molts problemes pendents: el problema remença, la retenció per part de França dels comtats del Rosselló i la Cerdanya o la mateixa qüestió de les restitucions. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA
25 CATALUNYA - ART Pedralbes, palau de (Barcelona, Barcelonès) Finca de la ciutat 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pedralbilla (Olocau de Carraixet, Camp de Túria) Partida, al nord-est del terme, drenada pel barranc de Pedralbilla, que neix a la serra de Portaceli, dins el municipi de Gàtova (Alt Palància), i desemboca al barranc de Carraixet per l'esquerra. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedrals i Moliné, Artur (Barcelona, 1842 – 1895) Bibliòfil, numismàtic i arqueòleg. Amb Campaner i Fuertes fundà la revista "Memorial Numismático Español". Col·laborà a a la "Revista de Ciències Històriques" i a diverses publicacions nacionals i estrangeres. Ordenà i dirigí el Catálogo Numismático de Vidal i Quadras. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Letres de Barcelona. De la seva col·lecció de monedes (1.816 peces) destacava la sèrie catalana, considerada la més important de la península Ibèrica. 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pedramala (Benissa, Marina Baixa) Caseria 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedregal, el (el Talladell, Urgell) Antiga abadia cistercenca 30 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Pedreguer (Marina Alta) Municipi: 30,34 km2, 83 m alt, 5.941 hab (1999) 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedreira i Fernández, Josep (Barcelona, 16/mar/1917 - ) Editor i escriptor. Fill de pares gallecs i de formació autodidàctica, s'afilià al moviment catalanista i lluità amb l'exèrcit republicà durant la guerra civil. A la postguerra fou militant del Front Nacional de Catalunya i un dels impulsors de la renaixença poètica, a través de les col·leccions "Els llibres de l'Óssa Menor" i "Les Quatre Estacions". Poeta en català i en gallec, ha publicat versos esparsos, i ha promogut els premis Óssa Menor, Carles Riba i Salvat-Papasseit. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedrell i Sabaté, Felip (Tortosa, Baix Ebre, 1841 – Barcelona, 1922) Compositor i musicòleg 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pedrera, la (Tibi, Alcoià) Caseria, a l'esquerra del riu de Montnegre, al nord de la vila. 35 CATALUNYA - ART Pedrera, la (o Casa Milà) (Barcelona, Barcelonès) Conjunt de dues cases de veïns. Edificades per Antoni Gaudí en 1906-10, per encàrrec de Pere Milà i Pi. És una de les construccions més interessants de Gaudí, per les innovacions d'ordre plàstic i de distribució d'espai intern que suposa. Les línies, tant de la façana com dels murs interiors o del plàfons, són ondulades. Els ferros presenten una riquesa ornamental d'excepció i figuren entre els treballs més excel·lents de l'art de la forja del s XX. Les xemenies del terrat són úniques en el gènere; tenen forma helicoïdal i són revestides de trossos de ceràmica i de vidre. A la decoració dels interiors participaren l'arquitecte Jujol i el pintor Iu Pascual. 36 CATALUNYA - HISTÒRIA
37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pedrera, muntanya de la (Sagunt, Camp de Morvedre) Elevació muntanyosa (249 m alt) 38 CATALUNYA - HISTÒRIA Pedrera, necròpolis de (Tèrmens, Noguera) Necròpolis d'incineració 39 CATALUNYA - HISTÒRIA Pedrera, vall (Ripollès) Antic nom de la vall de Ribes. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedres-Blanques, port de (Pallars Sobirà / Vall d'Aran) Veure> Bonaigua, port de la. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedret (Girona, Gironès) Raval de la ciutat 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedret (Pedret i Marzà, Alt Empordà) Poble, situat a la vora de la riera de Pedret. De la seva església parroquial de Sant Esteve, que havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, depèn Marzà, capital del municipi. El lloc és esmentat ja el 1060. Fou del comtat d'Empúries. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedret, Sant Quirze de (Cercs, Berguedà) Veure> Sant Quirze de Pedret 45 CATALUNYA - MUNICIPI
46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedrinyà (Crespià, Pla de l'Estany) Poble, al nord-oest del terme, centrat per l'església de Sant Just i Sant Pastor, sufragània de la parròquia de Crespià. El lloc pertanyia el s. XIV al castell de Dosquers. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedrinyà (la Pera, Baix Empordà) Poble 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedrís (Bellcaire d'Urgell, Noguera) Llogaret, a l'oest del poble. La seva antiga església parroquial (Sant Pere) fou donada pels comtes d'Urgell, Ermengol VIII i Eloïsa, el 1194, juntament amb el castell, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Aquests el posseïren fins al 1831. Esteva regida per un prior. Després esdevingué santuari. 49 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedritxes, serra de les (Vallès Occidental) Contrafort (759 m alt) meridional de la serra de l'Obac, dins de la comarca 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedró, can (Palau-solità, Vallès Occidental) Antiga masia 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedró, el (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Barri mixt d'habitatges i indústria 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedró, el (Palamós, Baix Empordà) Promontori 54 CATALUNYA - HISTÒRIA Pedró, el (Vilanova i la Geltrú, Garraf) Nom de l'antiga quadra de la Geltrú 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedró, el (Madremanya, Gironès) Veïnat, al nord del poble. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedró, el (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Barri de l'oest del poble de Pi. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedró, el (Sant Hilari Sacalm, Selva) Santuari ('Mare de Déu del Pedró'), al sud-est del terme, al vessant septentrional del pla de Goteres, a l'antic terme de Santa Margarida de Vallors. Consta des del 1280. L'església actual fou refeta vers el 1520 i ampliada el 1619; s'hi conserva una imatge del s XVI. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA
59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pedró, Vicent (País Valencià, s. XVIII) Escriptor. Era metge a València. És autor de poesies en llengua catalana. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedro i Pons, Agustí (Barcelona, 1898 – 1971) Metge internista. Va fer els seus estudis a l'escola de patologia mèdica de l'hospital de la Santa Creu, a Barcelona. L'any 1927 va obtenir la càtedra de patologia mèdica de la Facultat de Medicina d'aquesta ciutat; tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània. Presidí nombrosos congressos i l'Institut Mèdico-farmacèutic, l'Acadèmia de Ciències Mèdiques (1939-58) i l'Acadèmia de Medicina de Barcelona (1957-71). Fou degà de la facultat de medicina de Barcelona. Fundà i dirigí les revistes "Medicina Clínica" i "Revista Española de Reumatismo y Enfermedades Osteroticulares". Amb l'ajut dels seus col·laboradors va elaborar i dirigir el tractat Patología y Clínica médicas, en sis volums, una de les obres cabdals en aquesta matèria. Fou un extraordinari bibliòfil. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedrol i Rius, Antoni (Reus, Baix Camp, 1910 – Madrid, 1992) Advocat i jurista 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pedrolo i Molina, Manuel de (l'Aranyó, Segarra, 1918 – Barcelona, 1990) Escriptor Catalunya té i tindrà sempre un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. (Manuel de Pedrolo, 12/ago/1988) 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pedrones, Los (Requena, Plana d'Utiel) Llogaret, dividit en els nuclis de Los Pedrones de Abajo i de Los Pedrones de Arriba, 23 km al sud de la ciutat. 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Pedrós (Vilabella, Alt Camp) Despoblat i antic terme, al sud-oest del poble, on es conserven les seves ruïnes. 65 CATALUNYA - HISTÒRIA
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedrós (Santa Maria de Merlès, Berguedà) Veure> Sant Amanç de Pedrós. 67 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pedrós, pic (Angostrina, Alta Cerdanya) Cim (2.831 m alt) de la zona axial pirinenca, al límit amb el País de Foix (Sabartès). Domina per l'est l'estany de Lanós. 68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pedrós, puig (Alta Cerdanya) Veure> Campquerdós, serra de 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedrosa (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès) Sector del municipi 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedrosa, cala (Palafrugell, Baix Empordà) Cala de la Costa Brava, que tanca pel sud la punta Pedrosa, al nord del promontori del far de Sant Sebastià. 71 ANDORRA - GEOGRAFIA Pedrosa, coma (Andorra) Coma, al vessant meridional del port de Baiau (límit amb el Pallars Sobirà). A la capçalera hi ha els petits estanys de coma Pedrosa, l'emissari dels quals, la riera de coma Pedrosa, aflueix a la ribera d'Arinsal per la dreta a Aigüesjuntes. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pedrosa, plana (Sant Just Desvern, Baix Llobregat) Urbanització de tipus ciutat-jardí, situada al nord-oest del nucli urbà, prop del camí de Vallvidrera. La parcel·lació i urbanització del mas Pedrosa fou iniciada els anys vint i continuada vers el 1950. 73 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
74 CATALUNYA - MÚSICA Pegasus (Catalunya, 1980 - ) Grup de jazz-fusió 75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pego, valls de (Marina Alta) Subcomarca 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peguera (Espot, Pallars Sobirà) Coma (2.982 m alt) que devalla dels cims que separen la vall d'Espot de la d'Àssua i la Fosca, i entre els quals sobresurt el pic de Peguera, localitzat dins el parc nacional d'Aigüestortes-Estany de Sant Maurici. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peguera (Fígols de les Mines, Berguedà) Poble (1.701 m alt) 79 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera (Catalunya, principi s. XII - ? ) Llinatge de cavallers, després nobles 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Andreu de (Catalunya, s. XIV – s. XV) Cavaller. Segurament diferent de l'homònim. El 1399 assistí, a Saragossa, a la retardada coronació de Martí I l'Humà i de Maria de Luna. Durant les festes fou armat cavaller pel rei. 82 CATALUNYA - HISTÒRIA Peguera, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, donada el 1390 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Berenguer de (Catalunya, s. XII) Senyor de Berga. Fill de Ponç de Peguera i nét d'Hug de Peguera. El 1190 vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Berenguer de (Catalunya, s XV) Cavaller. Prengué les armes contra Joan II. El 1469, amb Ramon de Merlès, operava amb eficàcia des del castell de Montfalcó, atacant repetidament els reialistes. El 1484 assistí a les corts generals de Tarassona. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Berenguer de (Catalunya, s. XVI – s. XVII) Noble. Fou membre de la Junta de Reclutament del Principat el 1597-98, durant la invasió francesa. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Bernat de ( ? , s. XIV – s. XV) Cavaller 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peguera, bosc de (Vilamòs, Vall d'Aran) Bosc, al vessant meridional de la muntanya d'Uixera. 89 ANDORRA - GEOGRAFIA Peguera, cortals de la (Sant Julià de Lòria, Andorra) Cortals, al vessant septentrional del pla de Claror, a la dreta de la riera de la Peguera, al peu del bosc de la Peguera. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Ermengol de ( ? , s. XVII – s. XVIII) Cavaller 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Galceran de (Catalunya, s. XVI – s. XVII) Cavaller. Fou una de les figures distingides de la campanya per defensar el Rosselló el 1597-98, en unió d'altres membres del seu llinatge. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Guerau de ( ? , s. XVII – Barcelona, 1636) Cavaller 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Guillem de ( ? , s. XIII) Cavaller 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Hug de (Catalunya, s. XII) Cavaller. És el primer que apareix documentat d'aquesta família. Fou pare de Ramon de Peguera. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Hug de (Catalunya, s. XII) Senyor de Berga. Per compres fetes als Berga esdevingué senyor d'importants béns i d'un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 (consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug, el seu fill Ponç i el seu nét Berenguer). 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Jeroni de (Catalunya, s. XVI – s. XVII) Noble. Amb altres familiars seus destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa de 1597-98. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Lluís de (Manresa, Bages, 1540 - el Bruc, Anoia, 1610) Jurisconsult. Assessor del capità general de Catalunya i oïdor de l'Audiència de Barcelona. És autor de diverses obres: Decisiones aureae Cathaloniae Senatus, Quaestiones in actu practico frequentiores in Barcinona, regio consilio criminali majore parte decisae, Aurea elegans repetitio, Quoniam per iniquum, Illustrationes feudales et emphyteuticales (1687) i Pràctica, forma i estil de celebrar Corts Generals a Catalunya (1682). 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Pere de (Urgell, s. XII) Noble. Fou conseller del comte Ermengol VI d'Urgell. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Ponç de (Catalunya, s. XII) Senyor de Berga 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera, Ramon de (Catalunya, s. XII) Noble 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peguera, rasos de (Berguedà) Plec anticlinal de la comarca 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peguera, vall (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Alta vall del municipi 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i Agustí, Joan de (Barcelona, s. XIV – s. XV) Monjo benedictí. Escriví un Calendari i martirologi, que fou inventariat per Nicolau Antoni. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i Baillet, Joan de (Catalunya, s. XVIII – 1837) Noble. Nét de Josep de Peguera i de Rialb i darrer membre de la branca de Barcelona, ja que morí sense fills, i la representació d'aquesta passà als seus nebots els Càrcer. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i Claris, Joan de (Manresa ?, Bages, s. XVI – Barcelona, 1645) Cavaller i polític. Cosí de Pau Claris. Defensà el Rosselló (1597-98) de la invasió francesa. Fou delegat de la Generalitat a Madrid per tal de negociar l'alliberament de Francesc Tamarit. En esclatar la guerra dels Segadors, hi fou detingut. Gràcies a un bescanvi retornà a Barcelona (1641), i el 1643 representà el Consell de Cent davant la Generalitat i el virrei francès. El des/1643 fou nomenat mostassà de les places de Barcelona. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA
109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i d'Aimeric, Josep Francesc de (Catalunya, s. XVII – 1746) Segon marquès de Foix 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i d'Aimeric, Josep Francesc de (Barcelona, 1684 - v 1746) Segon marquès de Foix 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i d'Aimeric, Lluís de (Catalunya, s. XVII - Gurp de la Conca, Pallars Jussà, s. XVIII) Comte de Peguera 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i d'Alegre, Bonaventura de (Catalunya, s. XVII – 1714) Militar austriacista 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Bell-lloc, Ramon de (Catalunya, s. XIV – 1388) Conseller reial 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Berardo, Guerau de ( ? , s. XVII – s. XVIII) Polític 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA
116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Cervelló, Guillem de (Catalunya, s XIV – s XV) Noble. Fou l'iniciador de la línia dels senyors de Mura i de la quadra de Castelltallat. Heretà el castell d'Espunyola i comprà al rei les parròquies de Sant Martí Solerman. Sant Andreu de Socarrats i Sant Pere de Salo. Fou també senyor de Sant Pere de l'Esgleiola, Meià, la quadra del Soler de la Guàrdia i el castell de Matamargós. El seu fill fou Joan de Peguera i de Vilalta. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Cervelló, Ramon de (Catalunya, s. XIV – 1414) Baró de Lluçà 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Corbera, Andreu de (Catalunya, s. XV – 1494) Conseller reial. El 1462 es trobava entre els membres del seu llinatge que seguiren la causa de Joan II. Fou inclòs en una de les relacions d'enemics de la terra que publicà la Generalitat. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Corbera, Bernat de (Catalunya, s. XV) Veguer i batlle de Manresa (1472) 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peguera i de Cortit, Josep de (Catalunya, s. XVII – s. XVIII) Senyor de Gra
Anar
a: [ Pea ]
[ Pedralbe ] [ Pedret ]
[ Pedrol ] [ Peguera,
A ]
[ Peguera, P ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Pedret
i Marzà
Pego