descripció

Pea, la  Masia i partida del mun. de Vilamarxant (Camp de Túria)

V

G

Pearson, Frank Stark  (Lovel, EUA, 1858 - a bord del Lusitania, al mar, 1915)  Enginyer

M

B

Pecanins, Joaquim  (Prats de Lluçanès, Osona, 1883 - Banyoles, Pla de l'Estany, 1948)  Compositor

C

B

Peces, les  Llogaret, al nord-est del poble d'Albinyana (Baix Penedès).

C

G

Pedemonte i Falguera, Bonaventura  (Barcelona, 1881 - Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat, 1950)  Farmacèutic. Fou secretari de la Institució Catalana d'Història Natural (1901-03). Publicà diverses obres científiques i un volum de Notes per a la història de la Baronia de Castellvell de Rosanes, Martorell, Abrera, Castellví, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires (1929).

C

B

Pedra  Poble del mun. de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

C

G

Pedra  Santuari i antic poble del mun. d'Àger (Noguera)

C

G

Pedra, Joan de la  ( ? , s. XV)  Rellotger i forjador

C

B

Pedra i la Coma, la  Veure> Coma i la Pedra, la (Solsonès)

C

G

Pedra Sagrada, sa  Capella del mun. de Calvià (Mallorca Occidental)

B

G

Pedra, la  Poble (999 m alt) del mun. de la Coma i la Pedra (Solsonès)

C

G

Pedrafita  Llogaret del mun. de Bissaürri (Alta Ribagorça)

F

G

Pedrafita  Casa i església, al sud del poble de Rubió (Anoia)

C

G

Pedraforca  Muntanya de les serres interiors del Pre-pirineu, entre Gósol i Saldes (Berguedà)

C

G

Pedragosa i Domènec, Joan  (Barcelona, 1930 - )  Dissenyador gràfic

C

B

Pedragosa i Monclús, Josep  (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 1954)  Sacerdot

C

B

Pedralba  Municipi dels Serrans: 59,04 km2, 152 m alt, 2.068 hab (1999)

V

M

Pedralba  Caseria del mun. de Suera (Plana Baixa)

V

G

Pedralba, baronia de  Jurisdicció senyorial del País Valencià, donada el 1347

V

H

Pedralbes  Monestir de monges clarisses, a la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

Pedralbes  Barri residencial, dins l'antic terme de Sarrià, a Barcelona (Barcelonès)

C

G

Pedralbes  ( ? , s. XV)  Escriptor

C

B

Pedralbes, capitulació de  (Barcelona, 24/oct/1472)  Tractat general de pau

C

H

Pedralbes, palau de  Finca de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

Pedralbilla  Partida del mun. d'Olocau de Carraixet (Camp de Túria), al nord-est del terme, drenada pel barranc de Pedralbilla, que neix a la serra de Portaceli, dins el municipi de Gàtova (Alt Palància), i desemboca al barranc de Carraixet per l'esquerra.

V

G

Pedrals i Moliné, Artur  (Barcelona, 1842 – 1895)  Numismàtic

C

B

Pedramala  Caseria del mun. de Benissa (Marina Baixa)

V

G

Pedregal, el  Antiga abadia cistercenca del mun. del Talladell (Urgell)

C

G

Pedreguer  Municipi de la Marina Alta: 30,34 km2, 83 m alt, 5.941 hab (1999)

V

M

Pedreguet  Raval del mun. d'Amer (Selva)

C

G

Pedreira i Fernández, Josep  (Barcelona, 16/mar/1917 - )  Editor i escriptor

C

B

Pedrell i Sabaté, Felip  (Tortosa, Baix Ebre, 1841 – Barcelona, 1922)  Compositor i musicòleg

C

B

Pedrera, la  Caseria del mun. de Tibi (Alcoià)

V

G

Pedrera, la  Nom de dues cases de veïns de la ciutat de Barcelona (1906-10)

C

Pedrera, la  Jaciment del Cretaci inferior, al poble de Santa Maria de Meià (Vilanova de Meià, Noguera). La seva importància ja fou destacada per Lluís Marià Vidal i Carreras, qui, el 1902, publicà una nota sobre aquest jaciment. Des de llavors, s'han multiplicat els treballs en aquesta àrea, amb la qual cosa la llista faunística del jaciment ultrapassa les cinquanta espècies. Les calcàries litogràfiques del Montsec es dipositaren en unes llacunes costaneres que ocasionalment mantenien contactes amb la mar. Entre la fauna de la Pedrera, s'hi troben diferents espècies de peixos i una variada fauna d'insectes i aranyes. Entre els vertebrats, destaca la presència de tres espècies de granotes, dos llargandaixos primitius i un cocodril de mig metre de llargada. Destaca també la troballa de diverses restes d'aus fòssils.

C

H

Pedrera, muntanya de la  Elevació muntanyosa (249 m alt) de Sagunt (Camp de Morvedre)

V

G

Pedrera, necròpolis de  Necròpolis d'incineració del mun. de Tèrmens (Noguera)

C

H

Pedrera, vall  Antic nom de la vall de Ribes (Ripollès).

C

G

Pedres-Blanques, port de  Veure> Bonaigua, port de la (Pallars Sobirà / Vall d'Aran).

C

G

Pedret  Raval de la ciutat de Girona (Gironès)

C

G

Pedret  Poble del mun. de Pedret i Marzà (Alt Empordà)

C

G

Pedret, Mestre de  ( ? , s. XII)  Hipotètic pintor romànic

C

B

Pedret, Sant Quirze de  Veure> Sant Quirze de Pedret (Cercs, Berguedà)

C

G

Pedret i Marzà  Municipi de l'Alt Empordà: 8,51 km2, 125 h (1999), cap: Marzà

C

M

Pedrinyà  Poble del mun. de Crespià (Gironès)

C

G

Pedrinyà  Poble del mun. de la Pera (Baix Empordà)

C

G

Pedrís  Llogaret del mun. de Bellcaire d'Urgell (Noguera)

C

G

Pedrissa, sa  Antiga torre de defensa del mun. de Deià (Mallorca Occidental)

B

G

Pedritxes, serra de les  Contrafort (759 m alt) meridional de la serra de l'Obac, a la comarca del Vallès Occidental

C

G

Pedró, can  Antiga masia del mun. de Palau-solità (Vallès Occidental)

C

G

Pedró, el  Barri mixt d'habitatges i indústria, a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat)

C

G

Pedró, el  Promontori del mun. de Palamós (Baix Empordà)

C

G

Pedró, el  Nom de l'antiga quadra de la Geltrú (Vilanova i la Geltrú, Garraf)

C

G

Pedró, el  Veïnat, al nord del poble de Madremanya (Gironès)

C

G

Pedró, el  Barri de l'oest del poble de Pi, al mun. de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

C

G

Pedró, el  Santuari del mun. de Sant Hilari Sacalm (Selva)

C

G

Pedró, el  Caseria del mun. de Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà)

C

G

Pedró, Vicent  (País Valencià, s. XVIII)  Escriptor. Era metge a València. És autor de poesies en llengua catalana.

V

B

Pedro i Pons, Agustí  (Barcelona, 1898 – 1971)  Metge internista

C

B

Pedrol i Rius, Antoni  (Reus, Baix Camp, 1910 – Madrid, 1992)  Advocat i jurista

C

B

Pedrolo i Molina, Manuel de  (l'Aranyó, Segarra, 1918 – Barcelona, 1990)  Escriptor

C

B

Pedrones, Los  Llogaret del mun. de Requena (Plana d'Utiel)

V

G

Pedrós  Despoblat i antic terme del mun. de Vilabella del Camp (Alt Camp)

C

G

Pedrós  Despoblat i antic terme del mun. d'Albatàrrec (Segrià)

C

G

Pedrós  Veure> Sant Amanç de Pedrós (Santa Maria de Merlès, Berguedà)

C

G

Pedrós, pic  Cim (2.831 m alt) del mun. d'Angostrina (Alta Cerdanya)

N

G

Pedrós, puig  Veure> Campquerdós, serra de (Alta Cerdanya)

N

G

Pedrosa  Sector del mun. de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)

C

G

Pedrosa, cala  Cala de la Costa Brava, al mun. de Palafrugell (Baix Empordà)

C

G

Pedrosa, coma  Coma d'Andorra

A

G

Pedrosa, plana  Urbanització de tipus ciutat-jardí, al mun. de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), situada al nord-oest del nucli urbà, prop del camí de Vallvidrera. La parcel·lació i urbanització del mas Pedrosa fou iniciada els anys vint i continuada vers el 1950.

C

G

Pedrui  Santuari (la Mare de Déu de Pedrui) del mun. de la Pobla de Roda (la Ribagorça).

F

G

Pegasus  (Catalunya, 1980 - )  Grup de jazz-fusió

C

C

Pego  Municipi de la Marina Alta: 52,51 km2, 82 m alt, 10.186 hab (1999). Situat al nord de la comarca, al límit amb la Safor, no gaire lluny de la costa. El terme és accidental pels relleus de les diverses serres, últims contraforts de la serralada Prebètica. El sector nord-est del terme, la zona més propera al litoral, és una zona pantanosa. La principal activitat econòmica és l'agricultura; malgrat aixó, una gran part del terme és domini dels boscos de pins i d'alzines. Al regadiu s'hi conreen cítrics i productes d'horta; l'arròs, conreu tradicional, ocupa només una petita part de la zona dels marjals, i està en procés de regressió. Al secà és conreen principalment oliveres, garrofers i ametllers. La indústria és una activitat subsidiària, si bé pren, cada cop més, una major importància: indústries alimentàries (licors, torrons), tèxtils i de materials per a la construcció. La vila, d'origen islàmic, aturonada, és dominada per les restes de l'antic castell de Pego. Església parroquial de Santa Maria (s. XVII), que conserva un retaule del s. XV. Àrea comercial de Gandia. (SC)

V

M

Pego, valls de  Subcomarca de la Marina Alta

V

G

Peguera  Coma del mun. d'Espot (Pallars Sobirà)

C

G

Peguera  Poble (1.701 m alt) del mun. de Fígols de les Mines (Berguedà)

C

G

Peguera  Antiga possessió i actual centre turístic, al mun. de Calvià (Mallorca Occidental)

B

G

Peguera  (Catalunya, principi s. XII - ? )  Llinatge de cavallers, després nobles

C

B

Peguera, Andreu de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

C

B

Peguera, baronia de  Jurisdicció senyorial de Catalunya, donada el 1390

C

H

Peguera, Berenguer de  (Catalunya, s. XII)  Senyor de Berga

C

B

Peguera, Berenguer de  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

Peguera, Berenguer de  (Catalunya, s. XVI – s. XVII)  Noble. Fou membre de la Junta de Reclutament del Principat el 1597-98, durant la invasió francesa.

C

B

Peguera, Bernat de  (Catalunya, s. XIII - 1327/31)  Noble

C

B

Peguera, Bernat de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

C

B

Peguera, bosc de  Bosc del mun. de Vilamòs (Vall d'Aran)

C

G