A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Cos ]    [ Cosp ]    [ Costa, la ]    [ Costa i C ]    [ Costa i S ]    [ Costi ]

La cultura és un passaport en la vida i la saviesa és un visat per a l'eternitat. (Proverbi saharauí)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cós, el  (Montagut de Fluvià, Garrotxa)  Veïnat

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cós, riu  (Fígols de la Conca, Pallars Jussà)  Veure> Ricós, el

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cós, riu de  (Arbúcies / Sant Hilari Sacalm, Selva)  Afluent esquerrà de la riera d'Arbúcies (dit també riera de la Pineda), entre els dos municipis, que neix al sud de la vila de Sant Hilari Sacalm, desemboca al seu col·lector sota el castell de Montsoriu.

4 CATALUNYA - POLÍTICA

Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó  (Barcelona, 1799 – 1800)  Associació. Creada privadament, com a successora de la Companyia de Filats de Cotó. Tingué una vida efímera. Fou la precedent de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó.

5 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaCos de Filats de Cotó  Nom donat el 1773 a la Companyia de Filats de Cotó, fundada l'any anterior, juntament amb el qualificatiu i privilegi de reial.

6 CATALUNYA - POLÍTICA

Cos de la Noblesa de Catalunya  (Barcelona, 1880 – s. XIX)  Corporació. Fou considerada la successora i representant de l'antic braç militar de Catalunya i de la confraria dels cavallers de Sant Jordi, sant que venera com a patró. Per a entrar-hi cal la prova de la noblesa centenària dels dos primers cognoms, o del primer només si el pretendent té un antecessor d'igual cognom inscrit al Llibre verd. És presidida per un protector-president, amb honors de gran d'Espanya (concedides el 1705 al protector del braç militar), i el seu distintiu és l'escut que Joan I donà (1389) al "braç reial dels cavallers, generosos i homes de paratge del Principat de Catalunya". Els seus cavallers porten uniforme i una banda amb el distintiu del cos.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cós-Gayon i Pont, Ferran  (Lleida, 1825 – Madrid, 1898)  Periodista i polític

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cós i Duran, Joan  (Cervera, Segarra, 1814 – Montpeller, França, 1879)  Advocat i polític

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coscó  (Mur, Pallars Jussà)  Caseria

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCoscó  (Oliola, Noguera)  Poble

11 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Coscolla  (el Pont de Montanyana, Alta Ribagorça)  Caseria

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Coscollà, Bartomeu  (País Valencià, s. XIV – València, s. XV)  Orfebre

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coscolla i Plana, Felip  (Graus, Aragó, 1880 – Barcelona, 1940)  Escultor

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Coscollano i Llorach, Andreu  (Benicarló, Baix Maestrat, 1813 – Tortosa, Baix Ebre, 1879)  Compositor

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coscollar, el  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Partida

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coscollar, serra del  (Alcarràs, Segrià)  Altiplà (305 m alt) estret i llarg, orientat de nord a sud, continuació meridional, més enllà de Raïmat, del gran planell pedregós de la Cerdera, l'extens piedmont que separa les conques del Segre i del Cinca. Compresa gairebé del tot dins el terme d'Alcarràs, és continuada vers el sud, més enllà del coll de Muixol, per la serra Pedregosa i separa l'antic terme de Vallmanya amb la resta del Segrià. El canal de Saidí la segueix pel seu front occidental, i la sèquia del Coscollar, derivació d'aquell canal, per l'oriental.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Coscollera  (Vilanova de Meià, Noguera)  Antiga quadra

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCoscollola  (Lladurs, Solsonès Masia i església (Sant Esteve), dins l'antic terme de Montpolt.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coscollosa  (Castelló de la Plana, Plana Alta Partida, al nord de la ciutat; la sèquia de Coscollosa, és derivada de la de Castelló.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coscollosa, tossal de la  (Baix Ebre Cim (878 m alt) d'un dels contraforts dels ports de Beseit, al nord-est de la serra de l'Espina, que separa les valls d'Alfara dels Ports i de Paüls dels Ports.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coselles, Esteve  ( ? , s. XVII)  Eclesiàstic

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cosp  (Palmerola, Ripollès)  Masia

23 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Cosprons  (Banyuls de la Marenda, Rosselló Poble (ant: Cosperons), al centre de la vall de Cosprons, que des del puig de Tallaferro i de la torre de Madaloc davalla vers la costa, a l'antic port de Valentí, on s'ha format el barri industrial de Paulilles. A l'església, del s. XIII, és venerada la imatge del Sant Crist de Cosprons. Pertanyia a la comanda hospitalera de Cotlliure.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

cossetans  (CatalunyaPoble ibèric pre-romà, que habitava al Camp de Tarragona i possiblement també el Penedès. Tenia la capital a Cosse o Cesse, que alguns estudiosos han identificat amb la Tàrraco romana.

25 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Inici páginaCossi, el  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Designació donada a la ciutat per la Unió Liberal, el s. XIX

26 ILLES BALEARS - CULTURA

cossier  (Illes Balears)  Ballador

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cossis, punta dels  (Baix Maestrat)  Cap de la costa, dins de la comarca, al nord de la desembocadura del Cérvol

28 ANDORRA - GEOGRAFIA

Cossol, pic del  (Sant Julià de Lòria, Andorra)  Contrafort oriental (1.805 m alt) de la serra que separa la vall del riu de Civís (Alt Urgell) de la de la Valira (Andorra), que domina el poble de Fontaneda.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Albert  (Lleida, 1975 - )  Tennista

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Antoni  (Catalunya, s. XVII)  Historiador. Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols. Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los romanos (1767), traducció de l'obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de Rocabertí, inèdita.

31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Costa, Antoni  (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1767 – Fredericia, Dinamarca, 1808)  Militar

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Artur  ( ? , s. XX - )  Escriptor

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCòsta, Era  (Canejan, Vall d'Aran)  Caseria

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Fermí  (Flaçà, Gironès, 1806 – Tortosa, Baix Ebre, 1894)  Jesuïta

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Francesc  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Conseller en cap

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Francesc  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Artiller. Partidari del rei-arxiduc Carles d'Àustria, es distingí en el setge de Barcelona (1713-14) per la seva destresa tècnica i per la formació d'un cos d'artilleria especialitzada en el tir d'esclat enlairat amb bomba de metralla. Col·laborà amb el general Joan Baptista Basset. Josep Castellví el qualificà de primer bombarder d'Europa. Acabada la guerra, es negà a col·laborar amb els vencedors.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Guillem  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Frare dominicà

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Joan "el Misses"  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Guerriller reialista

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costa, la  (Juià, Gironès)  Veïnat

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCosta, la  (Cervera del Maestrat, Baix Maestrat Santuari (Mare de Déu de la Costa), prop de la vila. La imatge fou traslladada a l'església parroquial.

41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Costa, la  (Santanyí, Mallorca Oriental)  Caseria

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Marià  ( ? , s. XIX – 1857)  Teòleg

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Pau  (Vic, Osona, 1672 - Cadaqués ?, Alt Empordà, v. 1728)  Escultor

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Pere  ( ? , s. XIII)  Jutge reial

45 ANDORRA - GEOGRAFIA

Costa, pla de la  (la Maçana, Andorra)  Altiplà de la parròquia, al límit amb l'Alt Urgell

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Ramon  (Barcelona, 1640 – 1703)  Teòleg i predicador

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCosta, Santa Eulàlia de  (Girona, Gironès)  Veure> Santa Eulàlia de Costa

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Tomàs  (Catalunya, s. XIX)  Guerriller reialista

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costa, tossal de la  (Pallars Jussà)  Cim (2.608 m alt) de la comarca, entre les valls Fosca i de Bellera

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa-Amic, Bartomeu  (Centelles, Osona, 1911 - Mèxic, 7/gen/2002)  Editor i polític. Fou remarcable la seva cooperació a moltes iniciatives sorgides entre les comunitats catalanes a Amèrica. Financià a Mèxic, on fundà una empresa editorial, la publicació d'un nombre important de llibres en català.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costa Brava, la  (Catalunya)  Nom turístic donat al litoral de la regió de Girona

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costa Daurada, la  (Catalunya)  Nom turístic del litoral de les regions de Barcelona, Tarragona i Tortosa

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costa de Montseny, la  (Fogars de Montclús, Vallès Oriental)  Poble

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Costa de Sant Miquel, puig de la   (Santa Pau, Garrotxa)  Antic volcà

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCosta de Santa Brígida, la   (Amer, Selva)  Veïnat, davant la vila, al vessant oposat del riu Brugent, al voltant del santuari de Santa Brígida.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Costa dels Tarongers, la   (País Valencià)  Nom turístic aplicat al litoral de les regions de Castelló, València i nord de Xàtiva

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Costa des Pins, sa   (Son Cervera, Mallorca Oriental Urbanització turística de la costa, a ponent del cap des Pinar.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Batllori, Pere   (Barcelona, 1933 - )  Veterinari

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Bofarull, Domènec   (Solsona, Solsonès, 1749 - Castellnou de Seana, Urgell, 1806)  Eclesiàstic

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Costa i Borràs, Josep Domènec   (Vinaròs, Baix Maestrat, 1805 – Tarragona, 1864)  Eclesiàstic

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Cabré, Josep   (Barcelona, 1904 - serra de Cavalls, Gandesa, Terra Alta, 1938)  Escalador

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCosta i Carrera, Francesc   (Barcelona, 1891 – 1959)  Violinista

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Cases, Pere   (Vic, Osona, 1693 – Berga, Berguedà, 1761)  Escultor i arquitecte. Fill de Pau Costa. Fou el primer artista català que ingressà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1754). El 1730 projectà l'acabament del frontis de la catedral de Girona, i, més endavant, la façana de l'església de Sant Agustí de Barcelona, obres que no foren acabades. Entre els molts retaules que realitzà cal remarcar el major de l'església de Jonqueres, de Barcelona (1721), amb el qual s'introduí a Catalunya un tipus de retaule d'estructura arquitectònica que fou molt repetit. Si bé arquitectònicament té tendències classicistes -que acusen la influència dels artistes vinguts a Barcelona durant el regnat de l'arxiduc Carles-, les seves escultures són encara barroques. Entre elles es destaca la Caritat de la façana de l'església de l'hospital de la Santa Creu, de Barcelona.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Costa i Cuxart, Antoni Cebrià   (València, 1817 – Barcelona, 1886)  Botànic. Catedràtic de botànica general a la Universitat de Barcelona (1847) i membre de l'Institut Català de Sant Isidre i de l'Acadèmia de Ciències i Arts. Es dedicà molt extensament a l'estudi de la flora de Catalunya. Publicà Resumen de las lecciones de botánica general (1859) i Introducción a la flora de Cataluña (1877).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Déu, Joan   (Sabadell, Vallès Occidental, 1883 – Gènova, Itàlia, 1938)  Periodista i escriptor

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Costa i Ferrer, Josep   (Eivissa, 1876 - Palma de Mallorca, 1971)  Dibuixant

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCosta i Fornaguera, Tomàs   (Calella, Maresme, 1828 – Tarragona, 1911)  Eclesiàstic

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Galí, Josep   (Barcelona, s. XIX)  Polític i militar

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Gallissà, Llucià   (Vic, Osona, 1731 – Ferrara, Itàlia, 1811)  Jesuïta. Ensenyà retòrica i filosofia a la Universitat de Cervera. Fou afectat per l'expulsió de l'orde decretada per Carles III d'Espanya. Publicà diversos escrits.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Horts, Narcís   (Girona, 1907 - 1990)  Músic. Des del 1940 i fins poc abans de morir, residí a Mèxic, on reorganitzà l'Orfeó Català, que dirigí durant cinc anys. També ha estrenat en aquest país diverses composicions. D'entre les seves obres destaca una Sonata en mi menor.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Hugas, Josep   (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1827 – 1881)  Guitarrista i compositor. Fou deixeble, a València, de Pasqual Pérez i Gascon. Residí molts d'anys a París i a Madrid, on donà nombrosos concerts. Publicà 6 pessi per chitarra (Milà 1872).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCosta i Jou, Ramon  (les Llacunes, Soriguera, Pallars Sobirà, 1911 - Mèxic, 1987)  Pedagog

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Miquel Costa i LloberaCosta i Llobera, Miquel  (Pollença, Mallorca, 10/mar/1854 – Palma de Mallorca, 16/oct/1922)  Escriptor i eclesiàstic. Féu amistat amb Rubió i Ors i Marià Aguiló, amb els quals obtingué una sòlida formació literària. El 1885 féu conèixer el primer recull de versos intitulat Poesies, on mostrà la influència dels romàntics francesos i dels espanyols. D'aquesta època és Lo pi de Formentor (1875), en què arribà al punt de superar l'adolescència i d'establir-se en un romanticisme tradicional i històric, com en el poema L'arpa. És en aquesta època quan començà a preocupar-se per l'art com a forma i quan fou influït per Lamartine, Leopardi i Manzoni. Traslladat a Roma per acabar els estudis eclesiàstics, s'ordenà sacerdot el 1888 i es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana d'aquella ciutat. Fruit d'aquesta estada a Roma és la seva admiració pel món clàssic que predomina en la seva poesia. D'aquesta època són: De l'agra terra (1897) i Tradicions i fantasies (1903). Contemporàniament aplegà les Poesies (1907). Per la seva formació clàssica, escriví les Horacianes (1906), que constituïren el seu ideal d'un quart de segle, dins la trajectòria estètica promoguts per Torras i Bages. No s'inclogué en el moviment modernista, sinó en un món interior que donà com a testament espiritual Visions de Palestina (1908) i la versió dels Himnes de Prudenci, publicats pòstumament. Al marge van quedar Las líricas (1899), escrites en castellà en una època d'incertituds estètiques i lingüístiques. Té importància la conferència donada a l'Ateneu Barcelonès, La forma poètica (1904), on va expressar el seu concepte de la poesia. Exercint la seva carrera sacerdotal fou nomenat canonge de la catedral de Palma de Mallorca l'any 1909, data a partir de la qual només escriví dues obres piadoses: Sermons panegírics (1916) i Novenari de la Puríssima (1917). Les seves Obres completes es publicaren a Barcelona el 1947. És, amb el seu amic Joan Alcover, un dels mestres de l'Escola Mallorquina, i a Barcelona es relacionà amb Antoni Rubió i Lluch, Jacint Verdaguer i Jaume Collell. Fou mestre en Gai Saber, membre de la Real Academia Española i membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Masferrer, Carles  (Barcelona, 1968 - )  Tennista

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Costa i Nogueras, Vicent  (Alcoi, Alcoià, 1852 – Barcelona, 1919)  Músic

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCosta i Pujol, Carles  (Figueres, Alt Empordà, 1865 – 1926)  Periodista i escriptor. Fou redactor de "La Publicidad" de Barcelona. Treballant en col·laboració amb Josep Maria Jordà, tradui al castellà un gran nombre d'obres de teatre.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Costa i Rada, Dídac Jeroni  (Palma de Mallorca, s. XVII – 1691)  Jurista. Ocupà diversos càrrecs públics i fou ennoblit pels seus serveis el 1659. A les seves obres s'ocupà preferentment de qüestions de dret foral.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Roca, Jordi  (Barcelona, 1925 – Perpinyà, 2000)  Enginyer químic

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Costa i Serra, Pilar  (Eivissa, 1968 - )  Política

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Segura, Miquel  (Terrassa, Vallès Occidental, 1902 - )  Pintor

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Segura, Pere  (Terrassa, Vallès Occidental, 1902 – 1944)  Pintor

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Torres, Antoni  (Barcelona, 1904 – 1965)  Pintor. Conreà una temàtica social relacionada amb el món del treball, les prostitutes i els indigents; ideològicament, la seva pintura de volums escultòrics fou semblant a la de Sandalinas, però estilísticament vinculada al neorealisme.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCosta i Turell, Modest  (Barcelona, s. XIX)  Genealogista

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa-Pau, Manuel  (Figueres, Alt Empordà, s XX - )  Escriptor. S'ha dedicat a l'ensenyament. Dirigí una col·lecció literària. Ha publicat el llibre de proses Turistes, sirenes i gent del país (1966).

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costa-roja, collet de  (Catalunya)  Coll de la serra de Sant Julià de Ramis

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Costa-roja del Terri  (Sant Julià de Ramís, Gironès)  Nom atorgat el 1937 per al municipi

87 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Costa Vermella, la  (Vallespir)  Nom turístic donat a la Marenda, al litoral de la comarca

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costablanca  (Castellbisbal, Vallès Occidental)  Barri

89 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Costabona  (Ripollès / Vallespir)  Massís entre les dues comarques

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costafreda, cingles de  (Berguedà Contrafort septentrional (1.884 m alt) de la serra d'Ensija, acinglerat per tots costats, a la qual s'uneix a través del serrat Voltor, estès d'oest a est, entre les valls de Saldes i de Vallcebre.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCostart, Marc  (Calonge, Baix Empordà, s XVI – Catalunya, s XVII)  Eclesiàstic. Publicà a Barcelona, el 1628, un estudi sobre els evangelis.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costas i Jové, Francesc  (Valls, Alt Camp, 1891 - )  Escriptor

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costasana, Lluís  (Ripoll, Ripollès, s. XVI)  Escultor. És autor de la imatge de Sant Pere per a l'església de Mogrony (1583).

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costasses, cingle de les  (Gósol, Berguedà / Josa i Tuixén, Alt Urgell Cinglera del Pre-pirineu, que forma el vessant meridional del cim de Cloterons (2.173 m alt), estesa entre els dos municipis.

95 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Costera, la  (País Valencià)  Comarca: 528,1 km2, 61.882 h (1999), capital: Xàtiva

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Costereta, la  (Benidoleig, Marina Alta)  Raval

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costes, les  (Corçà, Baix Empordà)  Raval de l'antic mun. de Casavells

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costes de Peralada, les  (Mollet d'Empordà, Alt Empordà)  Veïnat

99 CATALUNYA NORD - VARIS

Inici páginaCostes del Rosselló  (Catalunya del Nord, 1977 - )  Vi amb denominació d'origen controlada

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Costilla, Jordi  (Sòria, Castella, s. XV - València ?, d 1532)  Impressor

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costiol, Jeroni  (Catalunya, s XVI)  Escriptor. Publicà una Crónica de Don Juan de Áustria, hijo de Carlos V, editada el 1572.

102 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaCostitx  (Mallorca Septentrional Municipi: 161 m alt, 15,4 km2, 876 hab (1999). Situat al sud-est d'Inca, dalt d'un pujol al sector central des Pla. Al sud-est el relleu és lleugerament accidentat per petits turons, amb pinedes, alzinars i matollar. Les principals activitats econòmiques del municipi són l'agricultura, predominantment de secà (cereals, ametllers, figueres, garrovers, arbres fruiters i vinya), la ramaderia (bovina i porcina) i l'avicultura. La vila és d'origen islàmic; hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, del s XVIII, on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Costitx, és dels primers temps de la conquesta catalana. Dins el terme hi ha les restes del poblat talaiòtic des Turassot i la finca de Son Corró, d'on són originàries les peces arqueològiques dites els toros de Costitx, actualment a Madrid. Àrea comercial d'Inca.

103 ILLES BALEARS - ART

Costitx, toros de  (Costitx, Mallorca Septentrional)  Conjunt de tres caps de toro de l'època talaiòtica

104 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del VallespirCostoja  (Vallespir Municipi: 832 m alt, 16,86 km2, 134 hab (1999). Situat al peu del pic del Capell, al límit amb l'Alt Empordà i la Garrotxa. Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i al vessant esquerre de la capçalera de la Muga. El terreny és muntanyós, amb abundància de boscos de rouredes i suredes. La vida econòmica local és basa principalment en la ramaderia i la fabricació de calçat, tradicional al municipi. També hi ha alguns jaciments de coure. La població, amb tot, tendeix a disminuir. El poble es troba emplaçat a la partió d'aigües entre la Muga i el Tec, en un ample coll; l'església parroquial de Santa Maria és romànica (s XII), amb una sola nau i n'és molt notable la portalada, precedida d'un vestíbul, amb arquivoltes esculpides amb decoració vegetal i d'animals fantàstics. El terme comprèn també el poble de Vila-roja. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament de Costoja

105 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCostoja  (Alt Urgell)  Antic priorat de la comarca

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costuix, serra de  (Pallars Sobirà)  Serra de la comarca, separa les valls de Cardós i Ferrera

107 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Costum de València  (València, 29/des/1239 - 28/jun/1240)  Nucli primitiu del dret valencià (o Costumes de València). Atorgat per Jaume I a la ciutat de València. Un dels seus preceptes, emperò, en prescrivia l'aplicació a tot el regne de València i, per tant, el text, originàriament en llatí, fou inclòs, traduït al català, en la redacció dels Furs del 1261, a través dels quals és conegut. Hom ha identificat com a fonts jurídiques els privilegis originaris de la ciutat, les Consuetudines Ilerdenses, els Usatges i en general el dret consuetudinari i, probablement, el dret romà.

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costumà  (Benifallet, Baix Ebre)  Llogaret

109 CATALUNYA - LITERATURA

Costumari Català  (Catalunya, 1919)  Recopilació de costums jurídics

110 CATALUNYA - LITERATURA

Costumari Català  (Barcelona, 1950 – 1956)  Conjunt d'estudis, comentats i publicats per Joan Amades. Sobre costums populars dels Països Catalans, segons el curs de l'any. És el recull més complet publicat sobre folklore català.

111 CATALUNYA - LITERATURA

Costumes de Catalunya  (Catalunya, s. XIII)  Col·lecció de costums de caràcter feudal

112 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaCostumes de la Mar  (Catalunya, s XIII - )  Col·lecció d'usos i costums de dret marítim, redactada per autor desconegut. Recull d'usos i fonts jurídiques de diverses procedències, algunes molt anteriors, aplegava, per tant, el dret comú consuetudinari de la Mediterrània. Serví de base per a la formació del Llibre del consolat de mar.

113 CATALUNYA - LITERATURA

Costums de Girona  (Girona, s. XIV – s. XIX)  Compilació privada de dret gironí

114 CATALUNYA - POLÍTICA

Costums de la Batllia de Miravet  (Miravet, Ribera d'Ebre, 1319)  Dret propi de la contrada

115 CATALUNYA - LITERATURA

Costums de Lleida  (Lleida, 1228)  Redacció

116 CATALUNYA NORD - LITERATURA

Costums de Perpinyà  (Perpinyà, s. XIV)  Conjunt de disposicions de la vila

117 CATALUNYA - LITERATURA

Costums de Tortosa  (Tortosa, Baix Ebre, 1272 – 1279)  Recopilació de dret tortosí

118 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Costur  (Alcalatén Municipi: 465 m alt, 21,9 km2, 467 hab (1999)

119 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Costurer i Garriga, Jaume  (Palma de Mallorca, 1657 – Calataiud, Aragó, 1715)  Jesuïta erudit. Especialitzat en Ramon Llull, en defensà el culte i l'ortodòxia. Partidari de Felip V, fou expulsat de Mallorca. Els seus estudis tingueren una ressonància internacional, especialment entre els lul·listes alemanys. Es relacionà sobretot amb l'erudit Jean Battiste Sollier.

120 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Costurera  (Balones, Comtat)  Despoblat

Anar a:    Cos ]    [ Cosp ]    [ Costa, la ]    [ Costa i C ]    [ Costa i S ]    [ Costi ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans