|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Cós,
el Veïnat del mun. de
Montagut de Fluvià (Garrotxa) |
C |
G |
|
2
|
Cós,
riu Veure>
Ricós,
el (Fígols de
la Conca, Pallars Jussà) |
C |
G |
|
3
|
Cós,
riu de Afluent
esquerrà de la riera d'Arbúcies, entre els
mun. d'Arbúcies i de Sant Hilari Sacalm (Selva) |
C |
G |
|
4
|
Cos
de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó
(Barcelona, 1799 – 1847) Associació |
C |
C |
|
5
|
Cos
de Filats de Cotó Nom
donat el 1773 a la Companyia
de Filats de Cotó, junt amb el privilegi
de reial |
C |
N |
|
6
|
Cos
de la Noblesa de Catalunya (Barcelona, 1880 – s. XIX)
Corporació. Fou considerada la successora i representant de l'antic
braç militar de Catalunya i de la confraria dels cavallers de
Sant Jordi, sant que venera com a patró. Per a entrar-hi cal la prova de la noblesa centenària dels dos primers cognoms, o del primer només si el pretendent té un antecessor d'igual cognom inscrit al
Llibre verd. És presidida per un protector-president, amb honors de gran d'Espanya (concedides el 1705 al protector del braç militar), i el seu distintiu és l'escut que
Joan I donà (1389) al "braç reial dels cavallers, generosos i homes de paratge del
Principat de Catalunya". Els seus cavallers porten uniforme i una banda amb el distintiu del cos.
|
C |
P |
|
7
|
Cós-Gayon
i Pont, Ferran (Lleida,
1825 – Madrid, 1898) Periodista
i polític |
C |
B |
|
8
|
Cós
i Duran, Joan (Cervera,
Segarra, 1814 – Montpeller, França, 1879)
Advocat i polític |
C |
B |
|
9
|
Coscó
Caseria del mun. de Mur (Pallars Jussà) |
C |
G |
|
10
|
Coscó
Poble del mun. d'Oliola (Noguera) |
C |
G |
|
11
|
Coscolla
Caseria del mun. del Pont de Montanyana (Alta Ribagorça) |
F |
G |
|
12
|
Coscollà,
Bartomeu (País Valencià,
s. XIV – València, s. XV) Orfebre |
V |
B |
|
13
|
Coscolla
i Plana, Felip (Graus, Aragó, 1880 – Barcelona, 1940)
Escultor |
C |
B |
|
14
|
Coscollano
i Llorach, Andreu (Benicarló,
Baix Maestrat, 1813 – Tortosa, Baix Ebre, 1879)
Compositor |
V |
B |
|
15
|
Coscollar,
el Partida del mun. de
Sagunt (Camp de Morvedre) |
V |
G |
|
16
|
Coscollar,
serra del Altiplà (305
m alt) del
mun. d'Alcarràs (Segrià), estret i llarg |
C |
G |
|
17
|
Coscollera
Antiga quadra del mun. de Vilanova de Meià (Noguera) |
C |
G |
|
18
|
Coscollola
Masia i església (Sant Esteve) del mun. de Lladurs
(Solsonès), dins l'antic terme de Montpolt. |
C |
G |
|
19
|
Coscollosa
Partida del mun. de Castelló de la Plana (Plana Alta) |
V |
G |
|
20
|
Coscollosa,
tossal de la Cim (878 m alt) dels ports de Beseit, a la comarca del Baix Ebre |
C |
G |
|
21
|
Coselles,
Esteve ( ? , s. XVII)
Eclesiàstic |
C |
B |
|
22
|
Cosp
Masia del mun. de Palmerola (Ripollès) |
C |
G |
|
23
|
Cosprons
(ant: Cosperons) Poble del mun. de
Banyuls de la Marenda (Rosselló),
al centre de la vall de Cosprons, que des del puig de Tallaferro i de la
torre de Madaloc davalla vers la costa, a l'antic port de Valentí, on s'ha format el barri industrial de
Paulilles. A l'església, del s. XIII, és venerada la imatge del
Sant Crist de Cosprons. Pertanyia a la comanda hospitalera de
Cotlliure. (GEC) |
N |
G |
|
24
|
cossetans
Poble ibèric pre-romà, que habitava al Camp de Tarragona |
C |
H |
|
25
|
Cossi,
el Designació donada
a Castelló de la Plana
(Plana Alta) per la Unió Liberal, el s. XIX |
V |
H |
|
26
|
cossier
(Illes Balears) Ballador
d'una dansa tradicional mallorquina anomenada
ball dels cossiers, esmentada ja el s. XVI, que fou molt popular durant el Barroc. Anaven disfressats generalment amb vestits adornats amb llaços de colors i cascavells i capells amb flors. Hom la dansava en festivitats religioses. Fins a època recent encara era ballada en diverses localitats de les illes. (GEC) |
B |
A |
|
27
|
Cossis,
punta dels Cap
de la costa, a la
comarca del Baix Maestrat, al nord de la desembocadura del Cérvol |
V |
G |
|
28
|
Cossol,
pic del Contrafort
(1.805 m alt) oriental de la serra entre les valls del Cívis i de la
Valira (Andorra) |
A |
G |
|
29
|
Costa,
Albert (Lleida, 1975 -
) Tennista |
C |
B |
|
30
|
Costa,
Antoni (Catalunya, s.
XVII) Historiador. Era castlà de
Corbins, Bellestar i
Pallerols. Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los
romanos (1767), traducció de l'obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de
Rocabertí, inèdita. |
C |
B |
|
31
|
Costa,
Antoni (Sant Llorenç
de Cerdans, Vallespir, 1767 – Fredericia, Dinamarca, 1808)
Militar |
N |
B |
|
32
|
Costa,
Artur ( ? , s. XX - )
Escriptor |
C |
B |
|
33
|
Còsta,
Era Caseria del mun. de
Canejan (Vall d'Aran) |
C |
G |
|
34
|
Costa,
Fermí (Flaçà, Gironès,
1806 – Tortosa, Baix Ebre, 1894)
Jesuïta |
C |
B |
|
35
|
Costa,
Francesc (Barcelona, s.
XVII – s. XVIII) Conseller
en cap |
C |
B |
|
36
|
Costa,
Francesc (Barcelona, s.
XVII – s. XVIII) Artiller.
Partidari del rei-arxiduc Carles d'Àustria, es distingí en el
setge de Barcelona (1713-14) per la seva destresa tècnica i per la formació d'un cos d'artilleria especialitzada en el tir d'esclat enlairat amb bomba de metralla. Col·laborà amb el general
Joan Baptista Basset. Josep Castellví el qualificà de primer bombarder d'Europa. Acabada la guerra, es negà a col·laborar amb els vencedors.
(GEC) |
C |
B |
|
37
|
Costa,
Guillem ( ? , s. XIII
– s. XIV) Frare dominicà |
C |
B |
|
38
|
Costa,
Joan "el Misses"
( ? , s. XVIII –
s. XIX) Guerriller
reialista |
C |
B |
|
39
|
Costa,
la Veïnat del mun. de
Juià (Gironès) |
C |
G |
|
40
|
Costa,
la Santuari del mun. de
Cervera del Maestrat (Baix Maestrat) |
V |
G |
|
41
|
Costa,
la Caseria del mun. de
Santanyí (Mallorca Oriental) |
B |
G |
|
42
|
Costa,
Marià ( ? , s. XIX –
1857) Teòleg |
C |
B |
|
43
|
Costa,
Pau (Vic, Osona, 1672 -
Cadaqués ?, Alt Empordà, v. 1728) Escultor |
C |
B |
|
44
|
Costa,
Pere ( ? , s. XIII)
Jutge reial |
C |
B |
|
45
|
Costa,
pla de la Altiplà de
la parròquia de la Maçana (Andorra), al límit amb l'Alt Urgell |
A |
G |
|
46
|
Costa,
Ramon (Barcelona, 1640
– 1703) Teòleg i
predicador |
C |
B |
|
47
|
Costa,
Santa Eulàlia de Veure>
Santa
Eulàlia de Costa (Girona,
Gironès) |
C |
G |
|
48
|
Costa,
Tomàs (Catalunya, s.
XIX) Guerriller reialista |
C |
B |
|
49
|
Costa,
tossal de la Cim (2.608
m alt) de la
comarca del Pallars Jussà, entre les valls Fosca i de Bellera |
C |
G |
|
50
|
Costa-Amic,
Bartomeu (Centelles,
Osona, 1911 - Mèxic, 7/gen/2002) Editor i
polític. Fou remarcable la seva cooperació a moltes iniciatives sorgides entre les comunitats catalanes a Amèrica. Financià a Mèxic, on fundà una empresa editorial, la publicació d'un nombre important de llibres en català. |
C |
B |
|
51
|
Costa
Brava, la Nom turístic
donat al litoral de la regió de Girona |
C |
G |
|
52
|
Costa
Daurada, la Nom
turístic del litoral de les regions de Barcelona, Tarragona
i Tortosa |
C |
G |
|
53
|
Costa
de Montseny, la Poble
del mun. de Fogars de Montclús (Vallès Oriental) |
C |
G |
|
54
|
Costa
de Sant Miquel, puig de la Antic volcà del mun. de Santa Pau (Garrotxa) |
C |
G |
|
55
|
Costa
de Santa Brígida, la Veïnat del mun. d'Amer (Selva) |
C |
G |
|
56
|
Costa
dels Tarongers, la Nom turístic
aplicat al litoral de les regions de Castelló, València i nord de
Xàtiva |
V |
G |
|
57
|
Costa
des Pins, sa Urbanització del mun. de Son Cervera (Mallorca Oriental) |
B |
G |
|
58
|
Costa
i Batllori, Pere (Barcelona,
1933 - ) Veterinari |
C |
B |
|
59
|
Costa
i Bofarull, Domènec (Solsona,
Solsonès, 1749 - Castellnou de Seana, Urgell, 1806)
Eclesiàstic |
C |
B |
|
60
|
Costa
i Borràs, Josep Domènec (Vinaròs, Baix Maestrat, 1805 – Tarragona, 1864)
Eclesiàstic |
V |
B |
|
61
|
Costa
i Cabré, Josep (Barcelona,
1904 - serra de Cavalls, Gandesa, Terra Alta, 1938)
Escalador |
C |
B |
|
62
|
Costa
i Carrera, Francesc (Barcelona,
1891 – 1959) Violinista |
C |
B |
|
63
|
Costa
i Cases, Pere (Vic,
Osona, 1693 – Berga, Berguedà, 1761) Escultor |
C |
B |
|
64
|
Costa
i Cuxart, Antoni Cebrià (València, 1817 – Barcelona, 1886) Botànic |
V |
B |
|
65
|
Costa
i Déu, Joan (Sabadell,
Vallès Occidental, 1883 – Gènova, Itàlia, 1938)
Periodista i escriptor |
C |
B |
|
66
|
Costa
i Ferrer, Josep (Eivissa,
1876 - Palma de Mallorca, 1971) Dibuixant |
B |
B |
|
67
|
Costa
i Fornaguera, Tomàs
(Calella, Maresme, 1828 – Tarragona, 1911)
Eclesiàstic |
C |
B |
|
68
|
Costa
i Galí, Josep (Barcelona,
s. XIX) Polític i militar |
C |
B |
|
69
|
Costa
i Gallissà, Llucià (Vic,
Osona, 1731 – Ferrara, Itàlia, 1811) Jesuïta |
C |
B |
|
70
|
Costa
i Horts, Narcís (Girona,
1907 - 1990) Músic |
C |
B |
|
71
|
Costa
i Hugas, Josep (Torroella
de Montgrí, Baix Empordà, 1827 – 1881)
Guitarrista i compositor. Fou deixeble, a València, de
Pasqual Pérez i Gascon. Residí molts d'anys a París i a Madrid, on donà nombrosos concerts. Publicà
6 pessi per chitarra (Milà 1872). |
C |
B |
|
72
|
Costa
i Jou, Ramon (les
Llacunes, Soriguera, Pallars Sobirà, 1911 - Mèxic, 1987)
Pedagog |
C |
B |
|
73
|
Costa
i Llobera, Miquel (Pollença,
Mallorca, 10/mar/1854 – Palma de Mallorca, 16/oct/1922)
Escriptor |
B |
B |
|
74
|
Costa
i Masferrer, Carles (Barcelona,
1968 - ) Tennista |
C |
B |
|
75
|
Costa
i Nogueras, Vicent (Alcoi,
Alcoià, 1852 – Barcelona, 1919)
Músic |
V |
B |
|
76
|
Costa
i Pujol, Carles (Figueres,
Alt Empordà, 1865 – 1926) Periodista
i escriptor |
C |
B |
|
77
|
Costa
i Rada, Dídac Jeroni (Palma de Mallorca, s. XVII – 1691) Jurista |
B |
B |
|
78
|
Costa
i Roca, Jordi (Barcelona,
1925 – Perpinyà, 2000) Enginyer
químic |
C |
B |
|
79
|
Costa
i Serra, Pilar (Eivissa,
1968 - ) Política |
B |
B |
|
80
|
Costa
i Segura, Miquel (Terrassa,
Vallès Occidental, 1902 - ) Pintor |
C |
B |
|
81
|
Costa
i Segura, Pere (Terrassa,
Vallès Occidental, 1902 – 1944) Pintor |
C |
B |
|
82
|
Costa
i Torres, Antoni (Barcelona,
1904 – 1965) Pintor. Conreà una temàtica social relacionada amb el món del treball, les prostitutes i els indigents; ideològicament, la seva pintura de volums escultòrics fou semblant a la de
Sandalinas, però estilísticament vinculada al neorealisme. |
C |
B |
|
83
|
Costa
i Turell, Modest (Barcelona,
s. XIX) Genealogista |
C |
B |
|
84
|
Costa-Pau,
Manuel (Figueres, Alt
Empordà, s. XX - ) Escriptor |
C |
B |
|
85
|
Costa-roja,
collet de Coll de la
serra de Sant Julià de Ramis, a Catalunya |
C |
G |
|
86
|
Costa-roja
del Terri Nom
atorgat el 1937 per al municipi de Sant
Julià de Ramís (Gironès) |
C |
G |
|
87
|
Costa
Vermella, la Nom
turístic donat a la Marenda, al litoral del Vallespir |
N |
G |
|
88
|
Costablanca
Barri del mun. de Castellbisbal (Vallès Occidental) |
C |
G |
|
89
|
Costabona
Massís de les comarques del Ripollès i del Vallespir |
C |
G |
|
90
|
Costafreda,
cingles de Contrafort de la comarca del Berguedà |
C |
G |
|
91
|
Costart,
Marc (Calonge, Baix
Empordà, s. XVI – Catalunya, s. XVII)
Eclesiàstic |
C |
B |
|
92
|
Costas
i Jové, Francesc (Valls, Alt Camp, 1891 - )
Escriptor |
C |
B |
|
93
|
Costasana,
Lluís (Ripoll,
Ripollès, s. XVI)
Escultor |
C |
B |
|
94
|
Costasses,
cingle de les Cinglera dels mun. de Gósol (Berguedà) i Tuixén (Alt
Urgell) |
C |
G |
|
95
|
Costera,
la Comarca del País
Valencià: 528.1 km2, 61.882 h (1999), capital: Xàtiva |
V |
C |
|
96
|
Costereta,
la Raval del mun. de
Benidoleig (Marina Alta) |
V |
G |
|
97
|
Costes,
les Raval de l'antic mun. de
Casavells (Corçà, Baix Empordà) |
C |
G |
|
98
|
Costes
de Peralada, les Veïnat del mun. de Mollet d'Empordà (Alt Empordà) |
|