|
|
|
Anar a: [ Estr ] [ Estre ] [ Estu ] [ Eu ] [ Eva ] [ Ext ] Ningú no pot cometre un error més greu que aquell que no va fer res perquè només podia fer poc. (Edmund Burke) 1 CATALUNYA - HISTÒRIA Estrac (Sant Vicenç de Montalt, Maresme) Antiga quadra, creada el 1219 de la parròquia de Sant Vicenç de Llavaneres, que donà origen al terme de Caldetes o Caldes d'Estrac. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estrada, Josep ( ? , 1771 – s. XIX) Gravador 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estrada, Josep Maria (València, s. XIX – Madrid, 1873) Pintor 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estrada, Julià ( ? , s. XVIII – s. XIX) Militar 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estrada, l' (Agullana, Alt Empordà) Poble 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estrada i Ribas, Salvador (Barcelona, s. XIX – 1862) Advocat i escriptor 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estrada i Tomàs, Pau (Girona, s. XVIII - s. XIX) Metge. Fou deixeble de l'escola de Montpeller. És autor d'una Dissertation sur l'apoplexie (1807). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estrada i Vilarrasa, Albert (Vic, Osona, 1934 - ) Pintor, dibuixant i gravador 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estradé i Ciurana, Miquel (Tarragona, 1920 – Montserrat, Bages, 1997) Escriptor 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estradé i Rodoreda, Sebastià (Sallent de Llobregat, Bages, 14/mar/1923 - ) Escriptor i científic. Ha publicat: Una guerra civil (1961, narracions), les novel·les per a joves Més enllà no hi ha fronteres (1966), Astronàutica (1970) i Quan tornis, pinta una mica de pluja (1996), i ha col·laborat a "Cavall Fort". Fou president de la secció de dret aeronàutic i de l'espai del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1992-96). 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estradera i Fondevilla, Antoni (Pomar de Cinca, Aragó, 1909 - 1985) Pintor. De formació autodidàctica. Residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l'any 1945. Les seves primeres obres són marcadament post-impressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes. Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre (1949). Les seves darreres obres tendeixen a simplificar al màxim qualsevol referència a elements concrets. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estrany, Joan ( ? , s. XIX – Barcelona, 1902) Escriptor i metge 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estrany, Joan Andreu (València, s. XV – 1530) Humanista 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estrany i Ros, Rafael (Mataró, Maresme, 1884 – Barcelona, 1958) Pintor i gravador 17 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Estrella Balear, La (Palma de Mallorca, 1844 – 1845) Periòdic en castellà 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estrem i Fa, Salvador (Falset, Priorat, 1893 – 1936) Poeta. Publicà Les hores dolces (1920), Elegia del Priorat i altres versos (1927), La mala collita (1930) i el llibre en prosa La gent del Llamp (1920). El 1931 dirigí la revista "Priorat" de Falset i emprengué moltes tasques culturals a la seva comarca. Fou mort pel set/1936. 19 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Estrema, font (Salses, Rosselló) Veure> Salses, font de 20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Estremer, cala (Pollença, Mallorca Septentrional) Cala de la costa 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estremera i Cuenca, Josep (Lleida, 1852 – Madrid, 1895) Autor dramàtic i poeta 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estremós (Montanissell, Alt Urgell) Caseria 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Estret, l' (Alzira, Ribera Alta) Congost 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estrets, riu dels (Arnes / Horta de Sant Joan, Terra Alta) Afluent dretà del riu d'Algars 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estruc, Bernat (o Astruc) (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s. XIV - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, d 1419) Humanista 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estruç, Bernat (Girona ?, s XV) Poeta. Donzell. Procurador fiscal de Girona. És autor d'unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare (Girona, 1501), en versos de deu síl·labes, testimoni autèntic i sense tòpics d'un home desenganyat del món. 28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estruc, Joan (Catalunya, s. XIV – s. XV) Militar. Pel set/1409, després d'haver mort Martí el Jove a l'expedició que manava a Sardenya, partí cap a aquella illa conduint una unitat de reforç, per tal de prosseguir la campanya. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estruch, Albert (Barcelona, v 1830 - Manila ?, Filipines, 1884) Gravador i medallista 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estruch i Bros, Antoni (Sabadell, Vallès Occidental, 1872 - Buenos Aires, Argentina, 1957) Pintor i gravador. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i becat a Madrid (1892) i a Roma (1894-96). Va conrear el gènere històrico-anecdòtic i demostrà un gran ofici i una gran precisió (Una manifestació obrera, La mort de Rafael de Casanova, El Corpus de Sang, 1907). El seu academicisme li valgué l'oposició dels seus contemporanis, compromesos en els corrents avantguardistes del s. XX. El 1910 emigrà a Buenos Aires, on fou director de l'Escuela de Bellas Artes. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estruch i Ferrer, Ramon ( ? , s. XIX – Barcelona, 1884) Polític 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estruch i Gibert, Joan (Barcelona, 1943 - ) Sociòleg 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estruch i Jordan, Domènec (Muro del Comtat, Comtat, 1796 – Madrid, 1851) Gravador i cartògraf 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estruch i Martínez, Antoni Josep (Sant Joan de l'Ènova, Ribera Alta, 1835 - la Pobla Llarga, Ribera Alta, 1907) Dibuixant i pintor 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estruch i Simó, Antoni (Monistrol de Montserrat, Bages, 1870 – Sabadell, Vallès Occidental, 1954) Pastor episcopalià 38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Estrugós, Josep Elies (o Astrugós) (Perpinyà, s XVII – 1645) Escriptor carmelità. És autor del Fènix català o Llibre dels singulars privilegis, favors, gràcies, miracles de Nostra Senyora del mont del Carme (1644), en el qual defensa l'ús de la llengua catalana, assenyalant l'antiga unitat literària; el llibre conté també un Elenc dels escriptors catalans, curt repertori de 191 noms. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estrús, Bernat Veure> Estruç, Bernat. 40 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Estubeny (Costera) Municipi: 185 m alt, 6,4 km2, 151 hab (1999) 43 CATALUNYA - ESPORT Estudi dels Pilots (Catalunya) Nom amb què era coneguda l'Escola de Nàutica d'Arenys de Mar. 44 CATALUNYA - CULTURA Estudi General de Lleida (Lleida, 1300 – 1717) Institució 45 ILLES BALEARS - CULTURA
46 ILLES BALEARS - CULTURA Estudi General Lul·lià (Palma de Mallorca, 1951 - ) Institució creada per a contribuir a restaurar els estudis universitaris i fomentar la cultura a Mallorca. El mateix any de la seva creació inicià els primers cursos de filosofia i lletres i dret, suprimits el 1957 per dificultats econòmiques. L'any 1959 fou creada la càtedra Ramon Llull amb seu en aquest centre. Des del 1967 fins al 1973 promogué i acollí l'establiment d'una delegació de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona, així com les escoles de turisme, assistents socials i diverses entitats culturals; ha creat un Institut de Llengües Modernes, ha organitzat cursos de castellà per a estrangers i ha patrocinat la celebración d'un gran nombre d'actes culturals i unes quantes publicacions. Des de l'any 1977 organitzà els Cursos d'Estiu de Català a Mallorca. En conjunt, ha assolit un pes molt notable dins la vida cultural mallorquina. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estudiant de Bagà (Catalunya, s XVIII) Guerriller. Un dels més destacats que s'alçaren en armes contra Felip V el 1726. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estudiant de Sant Pol ( ? , ? ) Guerriller 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estudiant Murri, l' (Barcelona, s. XIX) Capitost d'una banda 41 CATALUNYA NORD - CULTURA Estudiantina Catalana de Perpinyà (Perpinyà, 1884 – s. XX) Orquestra fundada per estudiants i llicenciats, presidits per Justí Pepratx (fill), formada principalment per mandolines, guitarres i flautins, amb un total de 25 executants. El seu repertori era bàsicament de cançons populars catalanes, i actuà a d'altres ciutats del Rosselló i del Llenguadoc. 49 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
50 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Estudios de Historia Moderna (Barcelona, 1951 – 1955) Publicació aperiòdica 51 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Estudios Lulianos (Illes Balears, 1957 - ) Revista quadrimestral. Editada per la Maioricensis Schola Lullistica, dirigida per Sebastià Garcias i Palou. Admet articles de tema medieval, en qualsevol llengua europea. Fonamentalment, però, publica treballs relacionats amb Ramon Llull i amb la història del lul·lisme. Conté bibliografia i crònica lul·lística. 52 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Estudis d'Història Medieval (Barcelona, 1969 - ) Publicació aperiòdica 53 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Estudis Escènics (Barcelona, 1957 - ) Publicació 54 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Estudis Franciscans ( ? , 1907 - ) Revista mensual 55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Estudis Romànics (Barcelona, 1949 - ) Revista aperiòdica 56 CATALUNYA - CULTURA
57 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Estudis Universitaris Catalans (Catalunya, 1907 - ) Revista erudita 58 CATALUNYA - CULTURA Estudis Universitaris per a Obrers (Barcelona, 1933 – 1939) Estudis de cursos especials. Iniciats amb el vistiplau del Patronat i organitzats per les facultats de Filosofia i Lletres i Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb la col·laboració de l'Ateneu Polytechnicum, l'Ateneu Enciclopèdic Popular i l'Escola del Treball. Tot i no representar l'accés dels treballadors a la universitat, s'intentava de difondre, per primera vegada, entre els estaments populars els elements bàsics de la cultura universitària. Arran dels fets del 6/oct/1934 l'obra quedà paralitzada, però les classes continuaren al local de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Després del triomf del Front Popular, el 1936, els cursos es reintegraren a la universitat. L'escriptor Ambrosi Carrión, president de l'Ateneu Enciclopèdic, fou el secretari i l'ànima dels Estudis per a Obrers. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estunes, les (Banyoles, Pla de l'Estany) Important formació de travertins (o les Tunes) a la vora de l'estany de Banyoles, a 500 m de la Font Pudosa, al peu de la serra de Sant Patllari. Es presenta amb grans esquerdes, coves i passadissos (és l'anomenat Palau de les Fades). Fou en aquestes toves que Pere Alsius recollí la famosa mandíbula de Banyoles. Cada any, el diumenge després de Pasqua, s'hi celebra un aplec dit el Roser de les Estunes. 60 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Étoile de Roussillon, L' (Perpinyà, 1849 – 1951) Publicació bisetmanal, de petit format, amb el subtítol "Journal du Droit National", dirigida per Paul de Lourdoueix, de caràcter reialista legitimista. 61 CATALUNYA - EMPRESA
62 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Études Roussillonnaises, Les (Perpinyà, 1951 – 1957) Revista trimestral. Publicà articles d'història i arqueologia, textos, necrologies d'historiadors i erudits, i comentaris bibliogràfics sempre relacionats amb temes catalans i més específicament de la Catalunya del Nord. Entre altres, en foren col·laboradors R. d'Abadal, P. Ponsich, M. Durliat i M. Delcor. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Eucària, l' (Sant Martí de Tous, Anoia) Gran masia, a l'esquerra de la riera de Tous, aigua amunt del poble. La seva capella és dedicada a sant Pere. 64 CATALUNYA - EMPRESA Eucort (Barcelona, 1939 - ) Marca d'automòbils 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eudald ( ? , s. VIII) Suposat màrtir 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eude ( ? , s. X) Il·luminadora 67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Eudeima (Teresa de Cofrents, Vall de Cofrents) Despoblat. 68 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Eula, l' (el Soler, Rosselló) Antiga abadia cistercenca femenina 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eulàlia de Barcelona, santa (Barcelona, s. III – v 304) Verge i màrtir. Sofrí els martiris dels assots, de la creu i del foc durant les persecucions de Dioclecià. El seu culte a Barcelona pot documentar-se a partir del s. VI, i especialment des del s. VII, amb la Passio de communi. Vers el 635 Quirze, abat d'un monestir de les rodalies de Barcelona, per tal de restaurar i d'impulsar el culte, erigí un monestir que en guardà després les relíquies, escriví, recollint la tradició oral, les actes del seu martiri i compongué un Himne de versos trocaics i els texts d'una Missa pròpia. A conseqüència de la invasió sarraïna del 711, el seu culte no es reprengué fins al 877, que el bisbe Frodoí cercà i troba les relíquies a l'actual església de Santa Maria del Mar de Barcelona, les quals foren traslladades solemnement a la seu, i el 1327 foren dipositades a la catedral nova, dins un sepulcre de marbre. El culte s'estengué a tota la Península Ibèrica i a tot el món mediterrani. Fou patrona de la ciutat de Barcelona fins al s. XVII, moment en què aquest títol fou atribuït a la Mare de Déu de la Mercè. La seva autenticitat ha estat posada en dubte a causa d'una possible confusió amb santa Eulàlia de Mèrida. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eulogi ( ? , s. III – Tarragona, 259) Diaca 72 CATALUNYA - EMPRESA Eumo Editorial (Vic, Osona, 1979 - ) Editorial 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Euras, Salvador (el Vendrell, Baix Penedès, 1894 - ) Escriptor 75 CATALUNYA - ESPORT
76 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Europeo, El (Barcelona, 18/oct/1823 - 24/abr/1824) Setmanari en castellà. Fundada per B.C. Aribau, Luigi Monteggia, López i Soler, entre d'altres, va aportar per primera vegada a Espanya una exposició sistemàtica del romanticisme literari i fou un dels òrgans de renovació ideològica del seu temps. 77 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Eus (Conflent) Municipi: 320 m alt, 20,1 km2, 375 hab (1999) 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eutropi ( ? , s. IV – v. 610) Bisbe de València (d 589-a 610) 79 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
80 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Euzkadi en Catalunya (Barcelona, 12/des/1936 - 27/nov/1937) Setmanari. Editat per un grup de refugiats bascos durant la guerra civil. Redactat en castellà, té interès per la guia d'evacuats d'Euzkadi que publicava. 81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Evangèlica, s' (Andratx, Mallorca Occidental) Elevació (449 m alt) 82 CATALUNYA - EMPRESA Evangèliques Europees, Edicions (Barcelona, 1958 – 1965) Editorial 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Evangelista de Montagut (Montagut de Fluvià, Garrotxa, 1883 – Barcelona, 1968) Caputxí 84 CATALUNYA - LITERATURA Evast (Catalunya) Protagonista del Llibre d'Evast e Blanquerna 85 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Éveil Catalan, L' (Perpinyà, 1922 – 1931) Periòdic bimensual 86 CATALUNYA - ESPORT
87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Evinent i Muntaner, Rafael (Bunyola, Mallorca, 1726 - Palma de Mallorca, 1814) Metge 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Evo (la Vall d'Ebo, Marina Alta) Grafia tradicional de la població d'Ebo. 89 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Évol (Oleta, Conflent) Poble, situat a l'esquerra del riu d'Évol. La seva església parroquial, romànica (s XI), és dedicada a sant Andreu. Conserva un notable retaule gòtic dedicat a sant Joan Baptista, del Mestre de Rosselló, així com un retaule renaixentista (1578) del Roser. Al nord del poble s'aixequen les ruïnes del castell d'Évol, centre del vescomtat d'Évol, al peu del qual hi ha la capella de Sant Esteve. 90 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Évol, riu d' (Conflent) Riu de la comarca 91 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Évol, vescomtat d' (Catalunya Nord) Títol senyorial, concedit el 1335 a Bernat IV de So 92 CATALUNYA - ART Evolucionistes, Els (o Saló dels Evolucionistes) (Barcelona, 1917 – 1932) Agrupació artística 93 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
94 CATALUNYA - POLÍTICA Exèrcit Popular de Catalunya (Catalunya, 6/des/1936 – 1939) Exèrcit creat per decret de la Generalitat. Se'l denominà també Exèrcit Nacional de Catalunya o Exèrcit de Catalunya. Pretengué assegurar la militarització de les milícies a Catalunya i, alhora, evitar la total submissió a l'Exèrcit Popular, creat pel govern de la República. Dirigit especialment a l'organització de la reraguarda, estigué basat en la creació de regiments i el seu agrupament en tres divisions comandades pels coronels Peña i Cusí (Barcelona), Villalba (Girona) i pel comandant Medrano (Tarragona). De tota manera, fou molt dificultosa la incorporació real de les lleves del 1932 i del 1935, les quals n'havien de permetre l'existència efectiva, i posteriorment no es pogué impedir la centralització militar dictada pel govern de la República. 95 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Expansió mediterrània (Catalunya-Aragó, s. XIII – s. XV) Política d'eixamplament 96 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Expedició Catalana a Orient (Grècia, s. XIV - ) Campanya 97 CATALUNYA - EMPRESA Exposició Internacional de Barcelona (Barcelona, 1929) Segona exposició de mercaderies 98 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Exposició Regional Valenciana (València, 22/mai/1909 - 22/des/1909) Exposició agrícola, comercial, industrial i artística. Fou promotor del certamen el president de l'Ateneu Mercantil de València, Tomàs Trénor i Palavicino. Hi participaren 110 localitats del País Valencià i 998 expositors. Fou instal·lada a la Fàbrica de Tabacs i en diversos palaus adjacents construïts expressament per a l'Exposició, els principals arquitectes dels quals foren Vicent Rodríguez i Carles Carbonell. L'Himne de l'Exposició, amb música de Josep Serrano i lletra de Maximilià Thous, esdevingué Himne regional valencià el 1929. 99 CATALUNYA - EMPRESA
100 CATALUNYA - CULTURA Extensió d'Ensenyament Tècnic (EET) (Catalunya, 1921 – 1943) Institució, creada per Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, atenent la demanda d'Alfred Pereña, amb la finalitat de difondre els coneixements tècnics per tota Catalunya. Hom preveia diverses especialitats, però els primers anys només funcionaren cursos d'electricitat i d'agricultura. Suspesa durant la dictadura de Primo de Rivera, es fundà el 1924 el Polytechnicum Postal, que continuà l'edició de textos. El 1931 reprengué la seva tasca, com a Escola Postal de la Generalitat, i incorporà noves especialitats tècniques i un curs de gramàtica catalana. Pompeu Fabra col·laborà a la normalització lingüística dels tèxtos tècnics publicats per l'Extensió. El 1943, passà a dependre de l'Escola del Treball. 101 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Extravagants, Els (València, 1736) Sèrie d'auques 102 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ey, Enric (Banyuls dels Aspres, Rosselló, 1900 - 1977) Psiquiatre 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ezcurra i Carrillo, Lluís (València, 1923 - ) Advocat i periodista. Treballà a "La Vanguardia" (1952) i fou professor de l'Escola de Periodisme de Barcelona. Director de Ràdio Nacional a aquesta ciutat (1958-59). Quan es creà la televisió a Barcelona en fou el primer director i aconseguí la instal·lació dels estudis a Miramar (1959). Fou sotsdirector general i director dels estudis de televisió a Madrid, i ostentà els càrrecs de vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l'Organització de Televisió Iberoamericana. Posteriorment passà a la direcció d'Antena 3 Ràdio i d'Antena 3 Televisió. 104 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
105 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Ezpeleta y Enrile, Joaquín de (l'Havana, Cuba, 1786 – Madrid, 1863) Militar 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ezra, Abraham ben (Girona, s. XII) Filòsof 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ezra ben Selomó (Girona, 1160 – 1238) Figura central del cercle cabalístic de Girona. Continuador i divulgador de les doctrines esotèriques elaborades a Provença. És autor de comentaris a les Hagador talmúdiques, d'un famós comentari al Càntic dels càntics i de dues cartes sobre doctrina cabalística. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ezra ben Selomó Gràcia (Catalunya, s. XIV) Autor d'un supercomentari hebreu, al comentari d'Abraham ibn 'Ezra al Pentateuc, conservat en manuscrit. N'acabà la primera part a Agramunt l'any 1372.
|
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
