|
|
|
Anar a: [ Jordi ] [ Jos ] [ Jou ] [ Jov ] [ Joven ] [ Jover ] Com menys se sap, molt més fàcilment es conserva la fe. (Friedrich W. Nietzsche) 1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Jordi (Barcelona, 23/feb/1928 – 9/ago/1928) Setmanari infantil (25 núms.). Dirigit per Melcior Font i animat per Antoni Rovira i Virgili en la primera etapa, intentà de renovar el gust de la mainada i d'ésser més exigent que "En Patufet". No va arribar a reeixir en aquests propòsits, malgrat la categoria dels seus col·laboradors, tant dels escriptors com dels il·lustradors. La publicació tingué elements modernistes, amb una capçalera dibuixada per Josep Obiols. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordi Signatura del pintor Jordi Mercadé i Farrés. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordi ( ? , s. X - Catalunya ?, s. X) Bisbe de Vic (914-17) 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordi, Antoni (Catalunya, s. XVIII) Compositor 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordi, Francesc ( ? , s. XIV) Pintor 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jordi, Jordi de Sant (País Valencià, s. XIV – 1424) Poeta 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordi de Déu Nom d'esclau de l'escultor Jordi Joan. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jordi i González, Ramon (Barcelona, 9/des/1926 - ) Doctor en farmàcia. Membre de l'Acadèmia de Farmàcia i de la de Medicina de Catalunya, membre de diverses societats d'història de la farmàcia i professor d'història de la farmàcia a la Universitat de Barcelona. És autor de nombrosos articles i estudis de la seva especialitat, entre d'altres Aproximación a la historia de la "Acadèmia de Farmàcia de Catalunya" (1972). La conspiració de les metzines. Barcelona 1818 (1974), Cien años de vida farmacéutica barcelonesa (1830-1939) (1982). El 1997 va publicar Aportació a la història de la farmàcia catalana (1285-1997), que li va valdre que li atorgesin la medalla George Urdang 1999, prestigiós premi concedit per l'American Institute of the History of Pharmacy. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jori i Llobet, Romà (Barcelona, 1877 – 1921) Periodista i pintor 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jori i Roig, Ramon (Lleida, 1888 - ) Dibuixant i cartògraf 12 CATALUNYA - CULTURA Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya (JIF-Catalunya) (Catalunya, 1972 - ) Festival folklòric 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jornet i Perales, Marià (Bèlgida, Vall d'Albaida, 1869 – 1953) Militar 15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Jornets (Sencellesm Mallorca Septentrional) Llogaret 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jorro i Miranda, Josep (València, 1874 - Altea, Marina Baixa, 1954) Advocat i polític. Fou diputat a corts per la Vila Joiosa i Pego del 1902 al 1923. Ocupà la sots-secretaria d'instrucció i belles arts (1917) i la de treball, comerç i indústria (1919-21). Rebé el comtat d'Altea (1920). És autor de La suspensión de pagos (1902) i Orientaciones pedagógicas (1941), entre d'altres obres. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josa, Guillem de ( ? , s. XVI) Noble 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josa, Guillem Ramon de (Catalunya, s XIII - d 1299) Senyor d'Altés, Ogern i la Salsa. Fill de Pere de Josa. Destacà tant en les lluites civils de l'Urgell com en la seva oposició aferrissada a la política antifeudal dels reis Jaume I i Pere II el Gran. Defensà la causa del comte Àlvar d'Urgell (1259), signà el pacte d'Àger (1274) contra Jaume I i, coalitzat amb els altres nobles revoltats contra Pere II, fou fet presoner a Balaguer (1280). Després d'un any de captiveri a Lleida es féu un fidel col·laborador d'aquest monarca; l'acompanyà al desafiament de Bordeus (1283) i defensà heroicament Girona (1286) en la invasió de Felip III l'Ardit de França. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josa, Guillem Ramon de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1399 assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí l'Humà i de Maria de Luna. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josa, Pere de (Catalunya, s XIII) Noble. Com Guillem Ramon, participà a les lluites nobiliàries del nord del país contra la corona. També fou un dels assetjats i presos a Balaguer, el 1280. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josa, Ramon de ( ? , s. XII – s. XIII) Noble 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Josa de Cadí (Josa i Tuixén, Alt Urgell) Poble (1.431 m alt) i antic municipi (31,67 km2), que el 1973 forma el nou. El poble està situat en un turó a la dreta de la vall de Josa, controla la pista de Gósol a Tuixén, a l'altra banda de la qual, en un coster dominat pel Cadinell, hi ha l'església parroquial de Santa Maria, anomenada el Castell. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josa i d'Agulló, Francesc de (Barcelona, v 1671 – Roma, Itàlia, 1721) Eclesiàstic i erudit. Canonge de la catedral de Barcelona, ardiaca de Santa Maria del Mar (1702) i vicari general de Barcelona. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia Desconfiada (1700), i partidari de l'arxiduc Carles. Per aixó, a la mort del bisbe Benet de Sala, a qui havia acompanyat a Roma a rebre el capel cardenalici (1715), li fou prohibit el retorn. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josa i d'Agulló, Joan de (Barcelona, s. XVII – Brihuega, Castella, 1710) Militar. Germà de Francesc. Fou partidari de Felip V, del qual es mostrà favorable a les Corts de Barcelona de 1701-02. El 1705, amb alguns altres botiflers, seguí la guarnició espanyola que evacuà Barcelona. Serví com a coronel a l'exèrcit borbònic. Es gaudí de les rendes confiscades a Aragó a un parent seu. Tractà sense èxit de desvetllar dins de Catalunya oposicions a Carles d'Àustria, movent-hi d'amagat algunes relacions. Morí lluitant contra les forces angleses voltades a la vila de Brihuega. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josa i de Cardona, Bernat de (Madrona, Solsonès, s XVI – Vic, Osona, 1575) Eclesiàstic. Religiós benedictí i doctor en teologia. Prior de Meià i abat dels monestirs de Breda (1569-73) i de Cuixà (1573-74). El 1574 fou nomenat bisbe de Vic, però no pogué dur a terme els plans proposats de reorganització. 27 CATALUNYA - MUNICIPI
28 CATALUNYA - LITERATURA Josafat (Catalunya, 1906 - ) Novel·la de Prudenci Bertrana 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josep, Joan (Reus, Baix Camp, s. XV) Frare mercenari 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josep de Barcelona Veure> Rocabertí, Josep de. 31 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Josep de Calassanç (Peralta de la Sal, Llitera, 1556 - Catalunya ?, 1647) Sacerdot i sant. Estudià a Lleida. Va fundar les Escoles Pies i en va ésser el primer superior general durant cinquanta anys. El 1767 fou canonitzat per Climent XIII. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josep de Jesús Maria (Vilassar, Maresme, s. XVII) Predicador i historiador 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josep
de la Concepció (Josep Ferrer)
(Valls, Alt Camp, 1626 - Nules, Plana Baixa, 1690)
Arquitecte i religiós. Ordenat carmelità, a Mataró, a 25 anys. Convertí l'Hala dels Draps de Barcelona en Palau del Virrei (1663), edifici ja desaparegut que donà nom al pla de Palau. Traçà el
campanar de Vilanova i la Geltrú (1670), que tingué una notable influència, el
temple parroquial de Tàrrega (1672), les capelles de la Concepció de la seu de Tarragona (1673) i del
Santíssim a Sant Pere de Reus (1694-96), la capella de Sant Ologuer a la seu de Barcelona (1676). Féu diversos projectes a Vic, entre els quals els de la catedral nova (1679) -que no es dugueren a terme-, el
convent de Sant Jeroni, la casa de la ciutat, el palau
episcopal (1675) i el convent de carmelitans. Una de les seves obres principals fou l'església dels
Josepets de 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josep de Sant Benet (Signy l'Abbaye, Ardenes, França, 1654 – Montserrat, Bages, 1723) Monjo i escriptor 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josep Maria de Barcelona (Barcelona, 1644 – Sabadell, Vallès Occidental, 1719) Caputxí 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Josep Oriol i Bogunyà Veure> Oriol i Bogunyà, Josep. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Josepets, els (Barcelona, Barcelonès) Barri de l'antic municipi de Gràcia 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joseph i Mayol, Miquel (Granollers, Vallès Oriental, 1903 – Panamà, 1983) Impressor i escriptor 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jotglar, Joan (Catalunya, s XIV - s XV) Cavaller. Serví amb les armes a Sardenya. Pel set/1409 el capità general de l'illa, el famós Pere Torrelles, li confià la custòdia del barri de Vilanova, a Càller, dins el programa de defensa adoptat pels catalans. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jou (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Antic municipi: 22,04 km2, 1.035 m alt, anexat el 1971 a l'actual 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA
42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jou, coll de (Ripollès) Depressió (1.630 m alt) del massís del Taga 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jou, coll de (Berguedà) Coll (1.530 m alt) de la comarca 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jou, coll de (Guixers, Solsonès) Pas pre-pirinenc (1.470 m alt), al vessant sud-est de la serra de Querol. És utilitzada per la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys i Berga, i per la carretera que enllaça amb la de Lleida a la Seu d'Urgell prop del coll de Nargó. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jou, Ermengol (Lleida, 1830 – 1915) Escultor 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jou, Sant Eudald de (Montagut de Fluvià, Garrotxa) Veure> Sant Eudald de Jou. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jou i Francisco, Pere (Barcelona, 1891 - Sitges, Garraf, 1964) Escultor. Deixeble de V. Vallmitjana i de P. Gargallo, anà a viure a Sitges, on va fer gairebé tota la seva obra, en general treballada directament sobre pedra. Decorà escultòricament el museu Maricel i creà un gran nombre d'escultures amb funció decorativa (l'Escut de la Casa de Correus, el Sant Francesc del Parc Zoològic, ambdós a Barcelona, etc). Fou professor de l'Escola Massana durant vint anys. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jou i Senabre, Lluís (Gràcia, Barcelona, 1882 - els Baus, Provença, França, 1968) Pintor 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jou i Senabre, Ramon (Barcelona, 1893 - s XX) Pintor i dibuixant. Germà de Lluís. Estudià a l'Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic. Residí algun temps a París. Féu diverses exposicions a l'estranger. Col·laborà a la premsa humorística barcelonina signant amb el seu segon cognom. 51 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Journal Commercial Illustré des Pyrénnées Orientales (Perpinyà, 1897 – 1906) Periòdic 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jous, els (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Circ lacustre de la capçalera del Flamicell 53 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Jovada, la (la Vall d'Alcalà, Marina Alta) Antic nom. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Joval (Clariana de Cardener, Solsonès) Poble (643 m alt), a la dreta del Cardener, al sector septentrional del terme. De l'església parroquial de Sant Martí (esmentada ja el 839) depèn l'església de Sant Just de Joval. 55 CATALUNYA - HISTÒRIA
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jovans (Llanera de Solsonès, Solsonès) Antiga quadra, al nord-est del terme. 57 CATALUNYA - POLÍTICA Jove Catalunya, La (Barcelona, 1870 - ? ) Entitat política 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jové i Jové, Àngel (Lleida, 1940 - ) Artista plàstic 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jové i Sarroca, Josep ( ? , s. XIX – Mèxic, 1946) Polític 60 ANDORRA - GEOGRAFIA Jovell (la Maçana, Andorra) Masia i antiga caseria de la parròquia 61 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Jovell, coll de (Dorres, Alta Cerdanya) Pas, al sud del massís del Carlit 62 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Jovellanos, Gaspar Melchor de (Gijón, Cantàbria, 1744 - Vega, Navia, Galícia, 1811) Jurista 63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Jovellar i Soler, Joaquim (Palma de Mallorca, 1819 – Madrid, 1892) Militar 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA
65 CATALUNYA - POLÍTICA Jóvenes Bárbaros (Barcelona, 1906 - ? ) Organització juvenil del lerrouxisme 66 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Joventut (Barcelona, 15/feb/1900 - 31/des/1906) Setmanari catalanista, polític i artístic sota la direcció de L. Via i A. de Riquer. Amb gran perfecció tipogràfica i adscrit a l'esquerra nacionalista, fou un símbol del modernisme i introduí a Catalunya l'obra d'artistes com A.V. Beardsley o A. Böcklin, i d'escriptors com Ibsen, Strindberg o Ruskin. 67 CATALUNYA - EMPRESA Joventut, Editorial (Barcelona, 1923 - ) Editorial fundada per Josep Zendrera i Fecha 68 CATALUNYA - POLÍTICA Joventut Comunista de Catalunya (JCC) (Catalunya, 1970 - ) Organització juvenil 100 CATALUNYA - POLÍTICA Joventut Comunista Ibèrica (JCI) (Catalunya, 1935 - mai/1937) Organització juvenil del POUM. En foren secretaris generals Germinal Vidal i Wilebaldo Solano. El feb/1937 formà, amb les Joventuts Llibertàries, el Front de la Joventut Revolucionària, oposat a l'Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista, que les Joventuts Socialistes Unificades defensaven. El seu òrgan de premsa fou "Juventud Comunista", de Barcelona. Hagué de passar a la clandestinitat després dels fets de Maig. 69 CATALUNYA - ESPORT Joventut de Badalona, Club (Badalona, Barcelonès, 1930 - ) Club de basquetbol. Fundat sota el nom de Penya Spirit of Badalona (d'aquí la denominació popular de la Penya), el 1933 s'anomenà Centre Esportiu Badaloní i el 1939 adoptà el nom actual. És una de les principals formacions de l'estat espanyol, que s'ha distingit per la promoció de nous valors (Lluís Buscató, Margall, Villacampa, Jofresa, Montero, etc). Ascendí a primera categoria el 1941. Ha estat campió d'Espanya i de lliga diversos anys i el 1994; ha guanyat també la copa Korac (1981) i el 1994 va guanyar la Lliga Europea. 70 CATALUNYA - POLÍTICA
71 CATALUNYA - POLÍTICA Joventut Nacionalista (Catalunya, 1908 - s. XX) Secció de joventut de la Lliga Regionalista. Tingué una forta influència a barriades i viles (la Barceloneta, el Poble Sec, Arenys de Mar, Granollers, Igualada, Montblanc, Olot, Sabadell). En formaren part Josep Carner, Carrasco i Formiguera, Nicolau d'Olwer i Josep M. Tallada, una bona part dels quals ingressà a Acció Catalana (1922). També adoptaren aquest nom les seccions juvenils d'altres grups catalanistes (Partit Nacionalista Català, Estat Català) i dels nuclis republicans i socialistes de les Borges Blanques, Granollers i Reus. 72 CATALUNYA - POLÍTICA Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) (Platja d'Aro, Baix Empordà, abr/1980 - ) Organització política juvenil. Creada a partir bàsicament de les Joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya, existents des del 1976. Reivindica el dret d'autodeterminació i la idea dels Països Catalans, es defineix pacifista i ecologista i se situa a l'esquerra de CDC, a la qual dóna un suport crític. 73 CATALUNYA - POLÍTICA Joventut Nacionalista La Falç (Barcelona, 1918 - s XX) Agrupació catalanista. Escissió del grup La Renaixença. El 1932 s'adherí a Esquerra Republicana de Catalunya, de la qual se separà l'any següent. En foren membres Jaume Casanovas, Josep Isern, Enric Fontcuberta, Pere Muntané i Josep Tarradellas. El president honorari fou Francesc Macià. 74 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Joventut Nacionalista Obrera (València, 1921 - s. XX) Grup polític. Combinava la defensa d'un nacionalisme independentista amb uns plantejaments de classe incipients. Durà molt poc temps. 75 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Joventut Nacionalista Republicana (València, 1915 - s XX) Grup polític. Fundat amb l'objectiu de reconvertir el blasquisme en un partit valencianista. L'oposició dels caps blasquistes féu fracassar l'intent, com succeí també amb la Joventut Republicana Nacionalista (1918). Molts dels seus afiliats ingressaren a la Joventut Valencianista. 76 CATALUNYA - POLÍTICA
77 CATALUNYA - POLÍTICA Joventut Republicana Radical Veure> Jóvenes Bárbaros. 78 CATALUNYA - POLÍTICA Joventut Socialista de Catalunya (Catalunya, 1978 - ) Organització juvenil 79 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Joventut Valencianista (País Valencià, 1908 - ? ) Primer grup declaradament nacionalista 80 CATALUNYA - POLÍTICA Joventuts Llibertàries de Catalunya (Catalunya, 1934 – abr/1938) Organització juvenil anarquista. Fundada després de que els grups de joves de la FAI a Catalunya s'oposaren a entrar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no ingressaren fins a l'any 1936. Els seus principals dirigents foren Fidel Miró, Alfred Martínez i Josep Peirats, i el seu òrgan de premsa fou "Ruta", de Barcelona. Formaren part del Front de la Joventut Revolucionària amb els joves del POUM, però el 1938 ingressaren a l'Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista. 81 CATALUNYA - CULTURA Joventuts Musicals (Barcelona, s. XX - ) Institució 82 CATALUNYA - POLÍTICA Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) (Catalunya, jun/1936 – 1970) Organització juvenil. Creada amb les Joventuts Socialistes de Catalunya (de la USC i del Partit Català Proletari) i les joventuts del Partit Comunista i de la Federació Catalana del PSOE. Els seus principals dirigents foren Àngel Estivill, Vicenç Penyarroya i Wenceslau Colomer. Foren els preconitzadors de l'Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista. El seu òrgan central fou "Juliol", de Barcelona, i tingueren un destacat paper en la lluita al front, especialment a través de la columna Graells i de la Divisió 27. Comptaven amb una afilició directaa la Internacional Juvenil Comunista, independent de la de les JSU del PCE. El 1970 les JSUC es transformaren en la Joventut Comunista de Catalunya. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - EMPRESA Jover, Banca Veure> Banca Jover. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jover, Bartomeu ( ? , ? ) Escrivà 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jover, Francesc (Castelló de la Plana, s XVI – 1561) Teòleg. Es doctorà a París i fou professor de teologia a Lovaina. Publicà a París un extens estudi sobre els concilis generals i sobre els decrets pontificis (Sanctiones ecclesiasticae, 1555) i anotà l'exposició de Tomàs d'Aquino sobre el llibre de Job (Divi Thomae Aquinatis... longe difficillimum historia dilucidaque explicatio, 1557). 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jover, Jaume (Catalunya, s. XV – Tenerife, Canàries, 1527) Expedicionari 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jover, Pasqual (Cullera, Ribera Baixa, s XVIII – València, 1781) Frare franciscà. Es distingí pels seus treballs d'òptica i per la seva vasta cultura. És autor de poesies festives, algunes d'elles en català. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jover i Casanova, Francesc (Muro del Comtat, Comtat, 1836 – Madrid, 1890) Pintor 90 PAÍS VALENCIÀ BIOGRAFIA Jover i Cortés, Gregori (València, s. XIX – Mèxic, 1964) Anarquista 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jover i Costas, Joaquim (Barcelona, 1854 – 1922) Industrial 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jover i Nonell, Lluís (Barcelona, 1890 - ) Polític i advocat 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jover i Pierron, Camil Nicasi (Alacant, 1821 – 1881) Periodista i escriptor 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jover i Serra, Joan (Igualada, Anoia, 1823 – 1879) Industrial. Creador de la companyia naviliera Jover i Serra, fou vocal de la Companyia General de Crèdit El Comercio (1865) i del Banc de Barcelona (1873), posà capital per a la fundació del Banc Hispano-Colonial (1876), fou diputat a corts per Igualada i muntà la paperera La Gelidense a Gelida. 96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Joveres, les (la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà) Caseria, a l'esquerra de la rambla Fonda. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Joves i Torras, Manuel (Manresa, Bages, 1886 - Buenos Aires, Argentina, 1944) Músic 98 CATALUNYA - CULTURA Jovestels de Catalunya (Barcelona, 1913 - a 1920) Grup de boy scouts 99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Joy i Calvó, Josep (Palma de Mallorca, s. XVII – Madrid, 1694) Frare agustí
Anar
a: [ Jordi ]
[ Jos ] [ Jou ]
[ Jov ] [ Joven ]
[ Jover ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
