A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Tau ]    [ Taur ]    [ Taverno ]    [ Teatre L ]    [ Ted ]    [ Teixidor i ]

Tinc menys que no esperava; però potser he esperat més que no devia. (Sèneca)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Taudell  (Mont-roig del Camp, Baix Camp Veure> Pobla d'en Taudell.

2 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Taudou, Antoni  (Perpinyà, 1846 - París ?, s. XIX)  Compositor. Fou professor d'harmonia al Conservatori de París. És autor d'un concert de violí i de diverses obres simfòniques i per a orquestra de cambra.

4 CATALUNYA - EMPRESA

Taula de Canvi  (Barcelona, 1401 - ? )  Banc públic

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taula de Canvi  (Barcelona, set/1976 - des/1980)  Revista bimestral teòrico-política i cultural. Publicà 24 números. Dirigida per Alfons Comín, tenia una orientació oberta a esquerres i hi col·laboraren un gran nombre d'ideòlegs, historiadors, polítics, escriptors i crítics sobre qüestions polítiques, socials i, més secundàriament, sobre literatura i art.

5 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Inici páginaTaula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià  (València, 1976 - )  Institució

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Taulada  (Amposta, Montsià)  Partida i caseria, al delta de l'Ebre, al sud de la de Carlet, al límit amb el terme de Tortosa (Baix Ebre).

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tauladella  (Florejacs, Segarra)  Antic santuari

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Taulat, el  (Barcelona, Barcelonès Veure> Poblenou, el.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taulé i Pujol, Antoni  (Sabadell, Vallès Occidental, 1945 - )  Pintor. Ha experimentat amb una temàtica realista els valors de contrast de la llum i del color en una obra exposada a Sabadell (1966, Cerimonial Roig-Negre, 1970), a Barcelona (1973) i a París (1974).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tauler i Palomeres, Joan  (Figueres, Alt Empordà, 1879 – Barcelona, 1959)  Polític i advocat republicà. Redactor de "La Publicidad", fou regidor de Barcelona per l'esquerra catalanista (1909-11). Afiliat més tard a l'Esquerra Republicana de Catalunya, en fou secretari, membre del comitè executiu i diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya (1932), i hi actuà com a cap de la majoria; mantingué sempre una estreta vinculació i amistat amb Lluís Companys, del qual fou també secretari particular. Fou director general de treball de la Generalitat de Catalunya (set-oct/1934). Exiliat a França el 1939, tornà al Principat el 1952.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Taules de Parros, Es  (Bagergue, Vall d'Aran)  Sector de la serralada que separa la vall de l'Unyola de la de Montgarri, entre els colls d'Es Cròssos i de Montoliu. Culmina a 2.700 m alt.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taulet i Vilaplana, Antoni  (Barcelona, 1862 - ? )  Escriptor

13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaTaüll  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Poble (1.495 m alt) de l'antic mun. de Barruera

14 CATALUNYA - ART

Taüll, Grup  (Barcelona, 1954 - s XX)  Grup d'artistes. Format per Marc Aleu, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Jordi Mercadé, Jaume Muixart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats. Malgrat que tingué una existència molt efímera, té l'interès d'haver aplegat alguns dels noms més destacats de la nova avantguarda catalana de postguerra.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taüll, mestre de  (Itàlia ?, s XII - Catalunya, s XII)  Pintor romànic anònim. Autor de la decoració al fresc de l'absis major de l'església de Sant Climent de Taüll i de la pintura d'un petit absis de la catedral de Roda d'Isàvena. És el màxim exponent de la pintura romànica a les nostres terres. Sobresurt en les pintures de Sant Climent la figura del Pantocràtor, on combina una perfecta estilització de la figura humana amb un agut esperit realista en certs detalls d'indumentària. El seu sentit del color és afavorit per la qualitat dels pigments que utilitza. És possible que fos cridat per sant Ramon, bisbe de Roda, i que vingués d'Itàlia amb materials d'allí, superiors en qualitat als utilitzats habitualment a les nostres terres.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tauló, Jaume  ( ? , s. XIX)  Gravador i impressor

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tauló, Josep  ( ? , s. XIX)  Gravador

17 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Taurinyà  (Conflent Municipi: 14,50 km2, 545 m alt, 307 hab (1999)

18 CATALUNYA - ART

Tauromàquia  (Barcelona, 1959)  Sèrie d'aiguatintes de Pablo Picasso

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTaús  (Noves de Segre, Alt Urgell)  Antic municipi: 35,28 km2, 1.462 m alt, agregat el 1969 a l'actual

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Taust, Joan  (València, 1328 – Sogorb, Alt Palància, 1427)  Prelat i frare mercenari

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tavascan  (Lladorre, Pallars Sobirà)  Poble (1.116 m alt)

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tavern, Jeroni  (Catalunya, s. XVIII – Barcelona, s. XIX)  Científic. Fou militar durant la guerra napoleònica, que acabà amb el grau de capità. Retirat de la professió i resident a Barcelona, fou element actiu de l'Acadèmia de Ciències i Arts. Hi presentà treballs remarcables: Memoria sobre los ríos (1817), Memoria sobre la hornaguera llamada comunamente carbón de piedra y tierra (1818), Memoria sobre las ciencias naturales aplicadas a las necesidades del hombre y fenómeno de las artes (1819) i Memoria acerca del agua y sus propiedades físico-químicas (1820).

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taverner, A.  (Catalunya, s. XIII)  Jutge reial. Formava part del consell de l'infant Alfons -el futur Alfons II el Liberal-, i actuà sobretot quan aquest restà de lloctinent de Pere II, absent el 1282-83 per la guerra de Sicília.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taverner i Ardenya, Feliu de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Eclesiàstic

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taverner i d'Ardena, Josep de  (Barcelona, 1670 – Girona, 1726)  Eclesiàstic i historiador. Canonge i tresorer de la seu de Barcelona. Partidari dels borbons, durant la guerra de Successió hagué d'exiliar-se a França. El 1721 Felip V el nomenà bisbe de Solsona; abans, però, de pendre'n possessió, passà directament a la diòcesi de Girona. Són importants les seves recerques en arxius, com també el seu descobriment del text del concili gironí del 1068. Va escriure, entre altres obres, Compendi històric dels antics monestirs i esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada, Arbre genealògic dels vescomtes de Rosselló, Peralada i Empúries, Tractat dels vescomtes del Rosselló, Història dels comtes d'Empúries i Peralada i Disertacions històriques dels comtats de Rosselló, Conflent i Vallespir.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTaverner i d'Ardena, Oleguer de  (Catalunya, 1676 – Barcelona, 1727)  Noble i erudit. Com a hereu del seu llinatge matern adoptà el nom d'Ardena i Darnius, amb el qual és generalment conegut. Fou segon comte de Darnius i cinquè comte de les Illes en successió del seu germà Miquel Joan, i cavaller de l'orde de Sant Joan. Participà, com a coronel de cavalleria, en les lluites civils i efectuà missions diplomàtiques; però fou més important la seva feina de recerca històrica, principalment centrada sobre la genealogia i l'heràldica catalana (Adarga Catalana). Fou així mateix un cartògraf notable: Mapa de los condados de Rossellón y Cerdaña (Perpinyà 1707) i la seva obra mestra, el gran mapa del Principat de Catalunya, gravat el 1726 per Marc Lomelin.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taverner i de Rubí, Francesc de  (Barcelona, s. XVII – 1697)  Polític

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taverner i de Rubí, Miquel Joan de  (Barcelona, s. XVII – Girona, 1721)  Eclesiàstic

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tavernera, torre  (Vallromanes, Vallès Oriental Masia, a l'esquerra de la riera de Vallromanes, al peu del turó on s'alcen les restes del castell de Sant Miquel de Montornès. Era una antiga domus o masia fortificada, reconstruïda el 1718. A la façana hi ha rajoles amb retrats i els escuts de les famílies que n'havien estat propietàries.

30 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Tavernes Blanques  (Horta del Nord)  Municipi: 0,79 km2, 15 m alt, 8.406 hab (1999)

31 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Tavernes de la Valldigna  (Safor Municipi: 49,2 km2, 17 m alt, 16.300 hab (1999)

32 CATALUNYA - MUNICIPI

Tavèrnoles  (Osona)  Municipi: 19,11 km2, 537 m alt, 269 hab (1999)

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTavèrnoles  (Llavorsí, Pallars Sobirà)  Veure> Sant Romà de Tavèrnoles

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tavèrnoles, monestir de  (Anserall, Alt Urgell)  Veure> Sant Serní de Tavèrnoles

35 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaTavertet  (Osona Municipi: 32,17 km2, 870 m alt, 149 hab (2004). Situat a les Guilleries, sobre el pantà de Sau, a l'altiplà de Collsacabra, al nord-est de la comarca. La meitat del terme municipal és ocupat per vegetació natural (boscos de pins, alzines, roures i faigs). L'agricultura, totalment de secà, produeix cereals ((blat, ordi, moresc) i patates. Ramaderia bovina i ovina; aviram. Ha esdevingut centre turístic, amb nombroses cases amb funcions de segona residència. Poblament dispers en massies (la Perereda, Sobinares, etc). El poble és troba al sud del terme, centrat per l'església parroquial de Sant Cristòfol, romànica (s XI, ampliada el s XVII i restaurada modernament). Esglésies també romàniques de Sant Miquel de Sorerols i de Sant Bartomeu de Sesgorgues. Es conserven restes prehistòriques, i dins el terme es troba una de les més llargues (3.216 m) coves modelada en gres de tot el món, amb 175 m de fondària. Àrea comercial de Vic. Ajuntament de Tavertet

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tavertet, Guillem de  (Tavertet, Osona, s. XII - Sant Pere de Casserres, Osona, 1233)  Canonge de Vic i bisbe

37 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Tavi, baronia de  (Sicília, Itàlia, 1397)  Jurisdicció concedida a Bernat Berenguer de Perapertusa

38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Tayà, Bernat  (Elna, Rosselló, s. XVII - Catalunya, 1699)  Frare jerònim. Professà, el 1654, al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on féu una tasca molt estimable ordenant l'arxiu. Destacà com a orador sagrat i tingué un bon prestigi.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTayà, Josep  ( ? , s. XIX)  Moblista

40 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

TBO  (Barcelona, 17/mar/1917 - 1988)  Setmanari infantil il·lustrat. Representà, en particular pel seu caràcter eminentment festiu i per donar predomini a les historietes dibuixades sobre la narració escrita, una innovació en el camp de les publicacions infantils. La seva primera època durà fins a la guerra civil. A la segona època, iniciada el 1941, hi van col·laborar excel·lents guionistes i dibuixants. Amb el temps el setmanari es guanyà també l'atenció del públic adult i el seu nom, en adaptació fonètica (tebeo), es generalitza per designar qualsevol revista infantil d'historietes, rivalitzant durant molt de temps amb la paraula còmic. El 1983 deixà de publicar-se i, després d'un intent breu per reaparèixer el 1986, va tornar a editar-se el 1988 sota la direcció de Víctor Mora.

41 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Teatre Català, El  (Barcelona, 1912 – 1917)  Setmanari

42 CATALUNYA - CULTURA

Teatre de la Claca  Veure> Putxinel·lis Claca.

43 CATALUNYA - EMPRESA

Teatre de la Santa Creu  (Barcelona, 1587 - ? )  Sala d'espectacles

44 CATALUNYA - EMPRESA

Teatre dels Camps Elisis  (Barcelona, 1853 - ? )  Teatre

45 CATALUNYA - CULTURA

Teatre Experimental Català  (Barcelona, 1962 - )  Formació teatral

46 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaTeatre Independent del CICF, Grup del  (Barcelona, 1967 - )  Formació teatral fundada per diverses persones antigament vinculades a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Inicià l'operació coneguda com a off-Barcelona tot endegant una temporada teatral a l'Aliança del Poble Nou. Hom hi creà un grup dedicat al teatre juvenil, i que fou batejat amb el nom de L'Òliba. Es distingí com a director Francesc Nel·lo, i com a escenògraf, Fabià Puigserver.

47 CATALUNYA - EMPRESA

Teatre Íntim  (Barcelona, 1898 - 1928)  Empresa teatral. Fundada per Adrià Gual, el qual també en fou director. Fou un important centre del teatre modernista i el mitjà pel qual Adrià Gual portà a la pràctica les seves idees sobre el teatre. A més de les obres de Gual, representà obres del repertori clàssic grec, de Shakespeare i de la Commedia dell'Arte.

48 CATALUNYA - EMPRESA

Teatre Líric - Sala Beethoven  (Barcelona, 1881 - ? )  Nom del Teatre dels Camps Elisis.

49 CATALUNYA - CULTURA

Teatre Llatí, Cicle de  (Barcelona, 1958 – 1969)  Festival teatral

50 CATALUNYA - CULTURA

Teatre Lliure  (Barcelona, des/1976 - )  Companyia teatral que funciona en règim de cooperativa, i inicialment ubicada al barri de Gràcia. Caracteritzada pel seu eclecticisme i pel predomini en el seu repertori d'autors universals, ha tingut importants directors i actors. El 1988 es constituí en fundació amb el nom de Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona i gestiona les activitats del Mercat de les Flors de Barcelona des del 1995, any en què signà amb les principals institucions catalanes un conveni per traslladar-se a un nou espai ubicat al Palau de l'Agricultura de Montjuïc i que es coneix com a Ciutat del Teatre.

51 CATALUNYA - CULTURA

Teatre Lliure, Orquestra del  (Barcelona, 1985 - )  Orquestra

52 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaTeatre Medieval, Cicle de  (Barcelona, 1961 – 1969)  Festivals teatrals

53 CATALUNYA - EMPRESA

Teatre-Museu Dalí  (Figueres, Alt Empordà, 1974 - )  Institució cultural

54 CATALUNYA - EMPRESA

Teatre Nacional de Catalunya (TNC)  (Barcelona, 1989 - )  Teatre

56 CATALUNYA - EMPRESA

Teatre Principal de Barcelona  (Barcelona, 1847 - )  Nom oficial del Teatre de la Santa Creu

57 ILLES BALEARS - EMPRESA

Teatre Principal de Maó  (Maó, Menorca, 1817 - )  Sala d'espectacles

55 ILLES BALEARS - CULTURA

Teatre Principal de Palma  (Palma de Mallorca, 1857 - )  Teatre. Ocupa el solar on des del 1667 hi hagué la Casa de les Comèdies, totalment reformada el 1842 i enderrocada el 1852. Al nov/1857 tingué lloc la inauguració d'un nou edifici construït per l'arquitecte Antoni Sureda i Villalonga i decorat per Fèlix Cagé. Un incendi el destruí totalment el jun/1858 i fou reconstruït de nou per Sureda i Cagé i inaugurat el 1860 amb motiu de la visita a Mallorca d'Isabel II. L'edifici fou reformat pels arquitectes Canut i Joan Guasp, que aixecaren més la façana i hi projectaren relleus; aquests només foren realitzats al frontó, dirigit per Ricard Anckermann. Durant el s XIX hom hi representà temporades regulars d'òpera i teatre; després fou convertit en cinema, encara que continuà representant-s'hi teatre.

58 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Teatre Principal de València  (València, 24/jul/1832 - )  Sala d'espectacles. Construït per l'arquitecte Sebastià Monleón i Estellés. Esdevingué el teatre d'òpera més important del País Valencià i un dels més destacats d'Europa. A partir del 1925 el teatre anà desplaçant l'òpera en el seu repertori, fins que l'Associació Valenciana d'Amics de l'Òpera va restablir les temporades líriques.

59 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaTeatre Viu  (Barcelona, 1956 - )  Formació teatral

60 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Teatro Regional, Lo  ( ? , 1892 – 1902)  Setmanari d'informació teatral

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tébar, Ximo  (València, 1963 - )  Guitarrista, productor i compositor de jazz

63 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Tec, el  (Vallespir Municipi: 25,18 km2, 560 m alt, 84 hab (1999)

62 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Tec, el  (Vallespir Riu del litoral mediterrani, a la comarca

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tedberga  ( ? , s. X – 1003)  Comtessa d'Urgell

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tei, el  Sobrenom del guerriller Josep Tabescà.

66 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeTeià  (Maresme Municipi: 6,66 km2, 121 m alt, 5.751 h (2004), (o Taià). Situat al sector interior de la comarca; accidentat pels vessants sud-occidentals de la serra de Sant Mateu i pels vessants de la serralada de Marina, al nord-est de la ciutat de Barcelona. Comprèn gairebé tota la vall de la riera de Teià i la petita serra de Teià (254 m alt). Agricultura amb conreus de secà (vinya, cereals), que dominen sobre els de regadiu (patates, hortalisses i flors). Indústria tèxtil tradicional. Nucli tradicional d'estiueig, d'ençà que a principi del s XX es convertí en centre d'atracció turística. Població en ascens. La vila és a la vora de la riera de Taià; església parroquial de Sant Martí, de finals del s XVI; es conserven algunes cases pairals. Dins del terme hi ha diverses urbanitzacions i molts nuclis de població com les Delícies, les Nogueres, el Paradís o Santa Fe. A la marina de Teià es formà el nucli del Masnou, que s'independitzà municipalment el 1825. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament de Teià

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTeià, castell de  (Serinyà, Pla de l'Estany Veure> Taià, castell de.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Teià, pla de  (Santa Maria de Besora, Osona Veure> Pla de Teià, el.

69 CATALUNYA - EMPRESA

Teide, Editorial  (Barcelona, 1942 - )  Editorial

70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Teix, puig des  (Deià, Mallorca Occidental)  Cim (1.062 m alt), a la serra de Tramuntana

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixé i Boldú, Ramon  (Barcelona, 1873 – 1926)  Forjador i repussador

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Teixells, els  (Cambrils de Mar, Baix Camp Masia i antic terme. Formava part de la comuna del Camp de Tarragona.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Teixeta, coll de la  (Duesaigües, Baix Camp / Pradell de la Teixeta, Priorat Depressió (546 m alt) de la serralada que separa el Camp de Tarragona del Priorat, entre el puig Cerver i la serra de Pradell, per on passa la carretera de Tarragona i Reus a Falset i Gandesa.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor, Bernat  (Vimbodí, Conca de Barberà, s XIV - Catalunya, s XIV)  Fuster gòtic. L'any 1381 contractà la construcció d'uns dossers de fusta tallada, pintada i daurada per cobrir les tombes reials de Poblet, d'acord amb el projecte del mestre Eloi de l'any 1360. Deu anys després eren acabats. Les destruccions del 1835 van malmetre tot el conjunt.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTeixidor, Domènec  (Barcelona ?, s XVII - Catalunya, 1737)  Músic. Féu oposicions per al càrrec de Santa Maria del Mar de Barcelona l'any 1706. Dotze anys més tard residia a Lleida. És autor de nadales i d'obres per a orgue.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor, Jaume  (Arenys de Munt, Maresme, s. XVII - Sant Jeroni de la Murtra, Badalona, Barcelonès, 1665)  Compositor i frare jerònim. El 1627 prengué l'hàbit al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. És autor de diverses composicions d'inspiració religiosa.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor, Josep  (Barcelona, s XVII – 1722)  Impressor. Era actiu ja el 1709 i el 1716 obtingué el privilegi d'edició de la "Gazeta de Barcelona", que titulà "Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona" i que aparegué setmanalment. A la seva mort la impressió fou continuada pel seu fill Josep Teixidor.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Teixidor, Josep  (el Grau, València, 1694 – València, 1775)  Erudit

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor, Josep  (Barcelona, s XVIII)  Impressor. Fill de Josep Teixidor, a la mort del qual continuà amb la impressió de "Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona", que el 1750 li retornà el nom original de "Gazeta de Barcelona". A partir del 1763 s'encarregà de la seva publicació el seu gendre Tomàs Piferrer.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor, Pere  (Lleida, s. XIV – s. XV)  Pintor. Apareix documentat des del 1408 fins al 1450. Les seves obres han estat perdudes. Treballà amb Jaume Ferrer el Jove i es relacionà amb el famós Bernat Martorell.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Barceló, Josep  (Seròs, Segrià, 1750 – Múrcia, 1811)  Músic. Fou mestre de capella de la seu de Lleida i organista del convent de Las Descalzas Reales de Madrid. Més tard fou organista i mestre de capella de la Capilla. Compongué obres religioses polifòniques. Escriví un Discurso sobre la historia de la música (1804) i es conserva, fragmentàriament, el seu Discurso histórico sobre la música religiosa.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTeixidor i Batlle, Josep  (Llers, Alt Empordà, 1920 – Barcelona, 1989)  Matemàtic. Catedràtic de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona, exercí també a les universitats de Roma i Hamburg i a l'institut politècnic de Zuric. Treballà en la teoria dels funcionals analítics i en geometria diferencial topològica, i també en geometria algèbrica. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1968), presidí la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1968-73).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Busquets, Josep  (Barcelona, 1826 - Caldetes, Maresme, 1907)  Pintor. Dedicat primer a la metal·listeria, es dedicà més tard a la seva antiga vocació pictòrica. Dedicat al paisatge, exposà a Madrid i a Barcelona, on fou premiat el 1866.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Comes, Joan  (Olot, Garrotxa, 8/abr/1913 – Barcelona, 1992)  Escriptor i editor. Fundador de "Quaderns de Poesia" i de l'equip inicial de la revista "Destino". Col·laborà a "Mirador" i "La Publicitat". Va publicar Poemes (1932), L'aventura fràgil (1937), Camí dels dies (1948), El Príncep (1954), Per aquest misteri (1962) i la poesia completa: Una veu et crida (1969), completada el 1989 amb Fluvià. El 1978 publicà el recull de proses poètiques Un cel blavíssim. Excel·lent crític literari i artístic, publicà també Entre les lletres i les arts (1957) i Cinc poetes (1969). A més de diversos llibres de viatges, és autor dels dietaris Tot apuntat (1981) i Apunts encara (1987).

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Cos, Joan  (Tortellà, Garrotxa, 1816 – Barcelona, 1885)  Naturalista

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Teixidor i de Bellvís, Vicent  (Xàtiva, Costera, s. XVII)  Poeta. Cavaller de Montesa, senyor de Montortal (Ribera Alta). De família emparentada amb els senyors de Bèlgida. Secretari de l'acadèmia literària celebrada l'any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb al·lusió a tots els poetes que la formaven: Académico pensil de las musas (1669). Prnegué part en diversos certàmens literaris valencians.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Teixidor i de Otto, Jordi  (València, 1941 - )  Pintor

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTeixidor i Elias, Pere  (Figueres, Alt Empordà, 1892 - 1981)  Escriptor

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Latorre, Felip  (Vic, Osona, s. XVIII - Albarrassí, Terol, Aragó, 1836)  Compositor. Fou mestre de capella a la seu d'Albarrassí. Té una abundant producció de música sacra.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Martínez, Jordi  (Barcelona, 16/jul/1939 - 16/mar/2011)  Dramaturg. El 1968 guanyà el premi Josep Maria de Sagarra amb El retaule del flautista (estrenada el 1971 amb un gran èxit de públic), a la qual seguiren Mecano-Xou (1972), La jungla sentimental (1975), Dispara Flanaghan (1976), Rebombori 2 (1978), entre d'altres. Autor també de l'assaig El drama, espectacle i transgressió (1989).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Martínez, Ramon  (Perigús, Occitània, 1945 – Barcelona, 1999)  Actor i director teatral

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Sastre, Feliu  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Polític

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Torres, Josepa  (Barcelona, 1875 – 1914)  Aquarel·lista

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTeixidor i Torres, Modest  (Barcelona, 1854 – 1927)  Pintor

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Emili Texidor i ViladecàsTeixidor i Viladecàs, Emili  (Roda de Ter, Osona, 22/des/1933 - )  Pedagog. Ha estudiat dret, filosofia i lletres, periodisme i magisteri. Dirigí una escola privada d'ensenyament. Ha col·laborat a "Cavall Fort", "Oriflama", etc, i s'ha especialitzat en narracions de tipus juvenil: El soldat plantat (1967), Les rates malaltes (1968), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969), L'ocell de foc (1972), Sempre em dic Pere (1980), El príncep Alí (1982), El crim de la hipotenusa (1988), Les ales de la nit (1990) i l'adaptació de Els Lusiades (1989), a més d'El nom de cada cosa (1968), en col·laboració amb Jacint Matas i Maria Dolors Bordas. Entre el 1963 i el 1967 escrigué el primer recull de narracions adreçades a adults Sic transit Gloria Swanson (1979), al qual seguiren La Banca Casolana fa tres ous cada setmana, Frederic, Frederic, Frederic (1982), Retrat d'un assassí d'ocells (1988) i Cor de roure (1994). És autor de la traducció catalana de Duet per a un sol violí de T. Kempinski i de La senyoreta Margarida. En el camp del cinema féu el guíó d'El vicari d'Olot (1980), i per a la televisió, el del programa El castell dels Tres Dragons. Amb l'obra En Raquel i el tresor (1986) obtingué el premi Pier Paolo Vergerio de Literatura Juvenil, l'any 1989. Li fou atorgada la Creu de Sant Jordi, el 1992, i dirigí i presentà el programa sobre llibres a TV Mil Paraules.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Teixonera, la  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, dins l'antic municipi d'Horta, format principalment per cases unifamiliars, moltes d'autoconstrucció, i situat en un petit turó al costat del passeig de la Vall d'Hebron i de la muntanya de la Creueta del Coll. Es formà en 1915-30 amb el nom de Colònia Teixonera.

Anar a:    Tau ]    [ Taur ]    [ Taverno ]    [ Teatre L ]    [ Ted ]    [ Teixidor i ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans