|
|
|
Anar a: [ Tau ] [ Taur ] [ Taverno ] [ Teatre L ] [ Ted ] [ Teixidor i ] Tinc menys que no esperava; però potser he esperat més que no devia. (Sèneca) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Taudell (Mont-roig del Camp, Baix Camp) Veure> Pobla d'en Taudell. 2 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Taudou, Antoni (Perpinyà, 1846 - París ?, s. XIX) Compositor. Fou professor d'harmonia al Conservatori de París. És autor d'un concert de violí i de diverses obres simfòniques i per a orquestra de cambra. 4 CATALUNYA - EMPRESA Taula de Canvi (Barcelona, 1401 - ? ) Banc públic 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taula de Canvi (Barcelona, set/1976 - des/1980) Revista bimestral teòrico-política i cultural. Publicà 24 números. Dirigida per Alfons Comín, tenia una orientació oberta a esquerres i hi col·laboraren un gran nombre d'ideòlegs, historiadors, polítics, escriptors i crítics sobre qüestions polítiques, socials i, més secundàriament, sobre literatura i art. 5 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Taulada (Amposta, Montsià) Partida i caseria, al delta de l'Ebre, al sud de la de Carlet, al límit amb el terme de Tortosa (Baix Ebre). 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Tauladella (Florejacs, Segarra) Antic santuari 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Taulat, el (Barcelona, Barcelonès) Veure> Poblenou, el. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taulé i Pujol, Antoni (Sabadell, Vallès Occidental, 1945 - ) Pintor. Ha experimentat amb una temàtica realista els valors de contrast de la llum i del color en una obra exposada a Sabadell (1966, Cerimonial Roig-Negre, 1970), a Barcelona (1973) i a París (1974). 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tauler i Palomeres, Joan (Figueres, Alt Empordà, 1879 – Barcelona, 1959) Polític i advocat republicà. Redactor de "La Publicidad", fou regidor de Barcelona per l'esquerra catalanista (1909-11). Afiliat més tard a l'Esquerra Republicana de Catalunya, en fou secretari, membre del comitè executiu i diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya (1932), i hi actuà com a cap de la majoria; mantingué sempre una estreta vinculació i amistat amb Lluís Companys, del qual fou també secretari particular. Fou director general de treball de la Generalitat de Catalunya (set-oct/1934). Exiliat a França el 1939, tornà al Principat el 1952. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Taules de Parros, Es (Bagergue, Vall d'Aran) Sector de la serralada que separa la vall de l'Unyola de la de Montgarri, entre els colls d'Es Cròssos i de Montoliu. Culmina a 2.700 m alt. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taulet i Vilaplana, Antoni (Barcelona, 1862 - ? ) Escriptor 13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
14 CATALUNYA - ART Taüll, Grup (Barcelona, 1954 - s XX) Grup d'artistes. Format per Marc Aleu, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Jordi Mercadé, Jaume Muixart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats. Malgrat que tingué una existència molt efímera, té l'interès d'haver aplegat alguns dels noms més destacats de la nova avantguarda catalana de postguerra. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taüll, mestre de (Itàlia ?, s XII - Catalunya, s XII) Pintor romànic anònim. Autor de la decoració al fresc de l'absis major de l'església de Sant Climent de Taüll i de la pintura d'un petit absis de la catedral de Roda d'Isàvena. És el màxim exponent de la pintura romànica a les nostres terres. Sobresurt en les pintures de Sant Climent la figura del Pantocràtor, on combina una perfecta estilització de la figura humana amb un agut esperit realista en certs detalls d'indumentària. El seu sentit del color és afavorit per la qualitat dels pigments que utilitza. És possible que fos cridat per sant Ramon, bisbe de Roda, i que vingués d'Itàlia amb materials d'allí, superiors en qualitat als utilitzats habitualment a les nostres terres. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tauló, Jaume ( ? , s. XIX) Gravador i impressor 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tauló, Josep ( ? , s. XIX) Gravador 17 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Taurinyà (Conflent) Municipi: 14,50 km2, 545 m alt, 307 hab (1999) 18 CATALUNYA - ART Tauromàquia (Barcelona, 1959) Sèrie d'aiguatintes de Pablo Picasso 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA
20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Taust, Joan (València, 1328 – Sogorb, Alt Palància, 1427) Prelat i frare mercenari 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tavascan (Lladorre, Pallars Sobirà) Poble (1.116 m alt) 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tavern, Jeroni (Catalunya, s. XVIII – Barcelona, s. XIX) Científic. Fou militar durant la guerra napoleònica, que acabà amb el grau de capità. Retirat de la professió i resident a Barcelona, fou element actiu de l'Acadèmia de Ciències i Arts. Hi presentà treballs remarcables: Memoria sobre los ríos (1817), Memoria sobre la hornaguera llamada comunamente carbón de piedra y tierra (1818), Memoria sobre las ciencias naturales aplicadas a las necesidades del hombre y fenómeno de las artes (1819) i Memoria acerca del agua y sus propiedades físico-químicas (1820). 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taverner, A. (Catalunya, s. XIII) Jutge reial. Formava part del consell de l'infant Alfons -el futur Alfons II el Liberal-, i actuà sobretot quan aquest restà de lloctinent de Pere II, absent el 1282-83 per la guerra de Sicília. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taverner i Ardenya, Feliu de ( ? , s. XVII – s. XVIII) Eclesiàstic 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taverner i d'Ardena, Josep de (Barcelona, 1670 – Girona, 1726) Eclesiàstic i historiador. Canonge i tresorer de la seu de Barcelona. Partidari dels borbons, durant la guerra de Successió hagué d'exiliar-se a França. El 1721 Felip V el nomenà bisbe de Solsona; abans, però, de pendre'n possessió, passà directament a la diòcesi de Girona. Són importants les seves recerques en arxius, com també el seu descobriment del text del concili gironí del 1068. Va escriure, entre altres obres, Compendi històric dels antics monestirs i esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada, Arbre genealògic dels vescomtes de Rosselló, Peralada i Empúries, Tractat dels vescomtes del Rosselló, Història dels comtes d'Empúries i Peralada i Disertacions històriques dels comtats de Rosselló, Conflent i Vallespir. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taverner i de Rubí, Francesc de (Barcelona, s. XVII – 1697) Polític 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taverner i de Rubí, Miquel Joan de (Barcelona, s. XVII – Girona, 1721) Eclesiàstic 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tavernera, torre (Vallromanes, Vallès Oriental) Masia, a l'esquerra de la riera de Vallromanes, al peu del turó on s'alcen les restes del castell de Sant Miquel de Montornès. Era una antiga domus o masia fortificada, reconstruïda el 1718. A la façana hi ha rajoles amb retrats i els escuts de les famílies que n'havien estat propietàries. 30 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Tavernes Blanques (Horta del Nord) Municipi: 0,79 km2, 15 m alt, 8.406 hab (1999) 31 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Tavernes de la Valldigna (Safor) Municipi: 49,2 km2, 17 m alt, 16.300 hab (1999) 32 CATALUNYA - MUNICIPI Tavèrnoles (Osona) Municipi: 19,11 km2, 537 m alt, 269 hab (1999) 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA
34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tavèrnoles, monestir de (Anserall, Alt Urgell) Veure> Sant Serní de Tavèrnoles 35 CATALUNYA - MUNICIPI
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tavertet, Guillem de (Tavertet, Osona, s. XII - Sant Pere de Casserres, Osona, 1233) Canonge de Vic i bisbe 37 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Tavi, baronia de (Sicília, Itàlia, 1397) Jurisdicció concedida a Bernat Berenguer de Perapertusa 38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Tayà, Bernat (Elna, Rosselló, s. XVII - Catalunya, 1699) Frare jerònim. Professà, el 1654, al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on féu una tasca molt estimable ordenant l'arxiu. Destacà com a orador sagrat i tingué un bon prestigi. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - PUBLICACIÓ TBO (Barcelona, 17/mar/1917 - 1988) Setmanari infantil il·lustrat. Representà, en particular pel seu caràcter eminentment festiu i per donar predomini a les historietes dibuixades sobre la narració escrita, una innovació en el camp de les publicacions infantils. La seva primera època durà fins a la guerra civil. A la segona època, iniciada el 1941, hi van col·laborar excel·lents guionistes i dibuixants. Amb el temps el setmanari es guanyà també l'atenció del públic adult i el seu nom, en adaptació fonètica (tebeo), es generalitza per designar qualsevol revista infantil d'historietes, rivalitzant durant molt de temps amb la paraula còmic. El 1983 deixà de publicar-se i, després d'un intent breu per reaparèixer el 1986, va tornar a editar-se el 1988 sota la direcció de Víctor Mora. 41 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Teatre Català, El (Barcelona, 1912 – 1917) Setmanari 42 CATALUNYA - CULTURA Teatre de la Claca Veure> Putxinel·lis Claca. 43 CATALUNYA - EMPRESA Teatre de la Santa Creu (Barcelona, 1587 - ? ) Sala d'espectacles 44 CATALUNYA - EMPRESA Teatre dels Camps Elisis (Barcelona, 1853 - ? ) Teatre 45 CATALUNYA - CULTURA Teatre Experimental Català (Barcelona, 1962 - ) Formació teatral 46 CATALUNYA - CULTURA
47 CATALUNYA - EMPRESA Teatre Íntim (Barcelona, 1898 - 1928) Empresa teatral. Fundada per Adrià Gual, el qual també en fou director. Fou un important centre del teatre modernista i el mitjà pel qual Adrià Gual portà a la pràctica les seves idees sobre el teatre. A més de les obres de Gual, representà obres del repertori clàssic grec, de Shakespeare i de la Commedia dell'Arte. 48 CATALUNYA - EMPRESA Teatre Líric - Sala Beethoven (Barcelona, 1881 - ? ) Nom del Teatre dels Camps Elisis. 49 CATALUNYA - CULTURA Teatre Llatí, Cicle de (Barcelona, 1958 – 1969) Festival teatral 50 CATALUNYA - CULTURA Teatre Lliure (Barcelona, des/1976 - ) Companyia teatral que funciona en règim de cooperativa, i inicialment ubicada al barri de Gràcia. Caracteritzada pel seu eclecticisme i pel predomini en el seu repertori d'autors universals, ha tingut importants directors i actors. El 1988 es constituí en fundació amb el nom de Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona i gestiona les activitats del Mercat de les Flors de Barcelona des del 1995, any en què signà amb les principals institucions catalanes un conveni per traslladar-se a un nou espai ubicat al Palau de l'Agricultura de Montjuïc i que es coneix com a Ciutat del Teatre. 51 CATALUNYA - CULTURA Teatre Lliure, Orquestra del (Barcelona, 1985 - ) Orquestra 52 CATALUNYA - CULTURA
53 CATALUNYA - EMPRESA Teatre-Museu Dalí (Figueres, Alt Empordà, 1974 - ) Institució cultural 54 CATALUNYA - EMPRESA Teatre Nacional de Catalunya (TNC) (Barcelona, 1989 - ) Teatre 56 CATALUNYA - EMPRESA Teatre Principal de Barcelona (Barcelona, 1847 - ) Nom oficial del Teatre de la Santa Creu 57 ILLES BALEARS - EMPRESA Teatre Principal de Maó (Maó, Menorca, 1817 - ) Sala d'espectacles 55 ILLES BALEARS - CULTURA Teatre Principal de Palma (Palma de Mallorca, 1857 - ) Teatre. Ocupa el solar on des del 1667 hi hagué la Casa de les Comèdies, totalment reformada el 1842 i enderrocada el 1852. Al nov/1857 tingué lloc la inauguració d'un nou edifici construït per l'arquitecte Antoni Sureda i Villalonga i decorat per Fèlix Cagé. Un incendi el destruí totalment el jun/1858 i fou reconstruït de nou per Sureda i Cagé i inaugurat el 1860 amb motiu de la visita a Mallorca d'Isabel II. L'edifici fou reformat pels arquitectes Canut i Joan Guasp, que aixecaren més la façana i hi projectaren relleus; aquests només foren realitzats al frontó, dirigit per Ricard Anckermann. Durant el s XIX hom hi representà temporades regulars d'òpera i teatre; després fou convertit en cinema, encara que continuà representant-s'hi teatre. 58 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Teatre Principal de València (València, 24/jul/1832 - ) Sala d'espectacles. Construït per l'arquitecte Sebastià Monleón i Estellés. Esdevingué el teatre d'òpera més important del País Valencià i un dels més destacats d'Europa. A partir del 1925 el teatre anà desplaçant l'òpera en el seu repertori, fins que l'Associació Valenciana d'Amics de l'Òpera va restablir les temporades líriques. 59 CATALUNYA - CULTURA
60 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Teatro Regional, Lo ( ? , 1892 – 1902) Setmanari d'informació teatral 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tébar, Ximo (València, 1963 - ) Guitarrista, productor i compositor de jazz 63 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Tec, el (Vallespir) Municipi: 25,18 km2, 560 m alt, 84 hab (1999) 62 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Tec, el (Vallespir) Riu del litoral mediterrani, a la comarca 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tedberga ( ? , s. X – 1003) Comtessa d'Urgell 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tei, el Sobrenom del guerriller Josep Tabescà. 66 CATALUNYA - MUNICIPI
67 CATALUNYA - GEOGRAFIA
68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Teià, pla de (Santa Maria de Besora, Osona) Veure> Pla de Teià, el. 69 CATALUNYA - EMPRESA Teide, Editorial (Barcelona, 1942 - ) Editorial 70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Teix, puig des (Deià, Mallorca Occidental) Cim (1.062 m alt), a la serra de Tramuntana 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teixé i Boldú, Ramon (Barcelona, 1873 – 1926) Forjador i repussador 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Teixells, els (Cambrils de Mar, Baix Camp) Masia i antic terme. Formava part de la comuna del Camp de Tarragona. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Teixeta, coll de la (Duesaigües, Baix Camp / Pradell de la Teixeta, Priorat) Depressió (546 m alt) de la serralada que separa el Camp de Tarragona del Priorat, entre el puig Cerver i la serra de Pradell, per on passa la carretera de Tarragona i Reus a Falset i Gandesa. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teixidor, Bernat (Vimbodí, Conca de Barberà, s XIV - Catalunya, s XIV) Fuster gòtic. L'any 1381 contractà la construcció d'uns dossers de fusta tallada, pintada i daurada per cobrir les tombes reials de Poblet, d'acord amb el projecte del mestre Eloi de l'any 1360. Deu anys després eren acabats. Les destruccions del 1835 van malmetre tot el conjunt. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teixidor, Jaume (Arenys de Munt, Maresme, s. XVII - Sant Jeroni de la Murtra, Badalona, Barcelonès, 1665) Compositor i frare jerònim. El 1627 prengué l'hàbit al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. És autor de diverses composicions d'inspiració religiosa. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teixidor, Josep (Barcelona, s XVII – 1722) Impressor. Era actiu ja el 1709 i el 1716 obtingué el privilegi d'edició de la "Gazeta de Barcelona", que titulà "Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona" i que aparegué setmanalment. A la seva mort la impressió fou continuada pel seu fill Josep Teixidor. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Teixidor, Josep (el Grau, València, 1694 – València, 1775) Erudit 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teixidor, Josep (Barcelona, s XVIII) Impressor. Fill de Josep Teixidor, a la mort del qual continuà amb la impressió de "Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona", que el 1750 li retornà el nom original de "Gazeta de Barcelona". A partir del 1763 s'encarregà de la seva publicació el seu gendre Tomàs Piferrer. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teixidor, Pere (Lleida, s. XIV – s. XV) Pintor. Apareix documentat des del 1408 fins al 1450. Les seves obres han estat perdudes. Treballà amb Jaume Ferrer el Jove i es relacionà amb el famós Bernat Martorell. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teixidor i Barceló, Josep (Seròs, Segrià, 1750 – Múrcia, 1811) Músic. Fou mestre de capella de la seu de Lleida i organista del convent de Las Descalzas Reales de Madrid. Més tard fou organista i mestre de capella de la Capilla. Compongué obres religioses polifòniques. Escriví un Discurso sobre la historia de la música (1804) i es conserva, fragmentàriament, el seu Discurso histórico sobre la música religiosa. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teixidor i Busquets, Josep (Barcelona, 1826 - Caldetes, Maresme, 1907) Pintor. Dedicat primer a la metal·listeria, es dedicà més tard a la seva antiga vocació pictòrica. Dedicat al paisatge, exposà a Madrid i a Barcelona, on fou premiat el 1866. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teixidor i Comes, Joan (Olot, Garrotxa, 8/abr/1913 – Barcelona, 1992) Escriptor i editor. Fundador de "Quaderns de Poesia" i de l'equip inicial de la revista "Destino". Col·laborà a "Mirador" i "La Publicitat". Va publicar Poemes (1932), L'aventura fràgil (1937), Camí dels dies (1948), El Príncep (1954), Per aquest misteri (1962) i la poesia completa: Una veu et crida (1969), completada el 1989 amb Fluvià. El 1978 publicà el recull de proses poètiques Un cel blavíssim. Excel·lent crític literari i artístic, publicà també Entre les lletres i les arts (1957) i Cinc poetes (1969). A més de diversos llibres de viatges, és autor dels dietaris Tot apuntat (1981) i Apunts encara (1987). 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teixidor i Cos, Joan (Tortellà, Garrotxa, 1816 – Barcelona, 1885) Naturalista 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Teixidor i de Bellvís, Vicent (Xàtiva, Costera, s. XVII) Poeta. Cavaller de Montesa, senyor de Montortal (Ribera Alta). De família emparentada amb els senyors de Bèlgida. Secretari de l'acadèmia literària celebrada l'any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb al·lusió a tots els poetes que la formaven: Académico pensil de las musas (1669). Prnegué part en diversos certàmens literaris valencians. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Teixidor i de Otto, Jordi (València, 1941 - ) Pintor 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teixidor i Latorre, Felip (Vic, Osona, s. XVIII - Albarrassí, Terol, Aragó, 1836) Compositor. Fou mestre de capella a la seu d'Albarrassí. Té una abundant producció de música sacra. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teixidor i Martínez, Jordi (Barcelona, 16/jul/1939 - 16/mar/2011) Dramaturg. El 1968 guanyà el premi Josep Maria de Sagarra amb El retaule del flautista (estrenada el 1971 amb un gran èxit de públic), a la qual seguiren Mecano-Xou (1972), La jungla sentimental (1975), Dispara Flanaghan (1976), Rebombori 2 (1978), entre d'altres. Autor també de l'assaig El drama, espectacle i transgressió (1989). 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teixidor i Martínez, Ramon (Perigús, Occitània, 1945 – Barcelona, 1999) Actor i director teatral 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teixidor i Sastre, Feliu (Barcelona, s. XVII – s. XVIII) Polític 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teixidor i Torres, Josepa (Barcelona, 1875 – 1914) Aquarel·lista 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Teixonera, la (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat, dins l'antic municipi d'Horta, format principalment per cases unifamiliars, moltes d'autoconstrucció, i situat en un petit turó al costat del passeig de la Vall d'Hebron i de la muntanya de la Creueta del Coll. Es formà en 1915-30 amb el nom de Colònia Teixonera.
Anar
a: [ Tau ]
[ Taur ] [ Taverno ]
[ Teatre L ] [ Ted ]
[ Teixidor i ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
