l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Tau ]    [ Taur ]    [ Taverno ]    [ Teatre L ]    [ Ted ]    [ Teixidor i ]

Des de  Taudell  fins a  Teixonera, la 

1 CAT GEO Taudell  (Mont-roig del Camp, Baix Camp)  Veure> Pobla d'en Taudell.

2 NOR BIO Taudou, Antoni  (Perpinyà, 1846 - París ?, s. XIX)  Compositor. Fou professor d'harmonia al Conservatori de París. És autor d'un concert de violí i de diverses obres simfòniques i per a orquestra de cambra.

4 CAT EMP Taula de Canvi  (Barcelona, 1401 - ? )  Banc públic

3 CAT BIO Taula de Canvi  (Barcelona, set/1976 - des/1980)  Revista bimestral teòrico-política i cultural. Publicà 24 números. Dirigida per Alfons Comín, tenia una orientació oberta a esquerres i hi col·laboraren un gran nombre d'ideòlegs, historiadors, polítics, escriptors i crítics sobre qüestions polítiques, socials i, més secundàriament, sobre literatura i art.

5 VAL POL Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià  (València, 1976 - )  Institució

6 CAT GEO Taulada  (Amposta, Montsià)  Partida i caseria

7 CAT HIS Tauladella  (Florejacs, Segarra)  Antic santuari

8 CAT GEO Taulat, el  (Barcelona, Barcelonès)  Veure> Poblenou, el.

9 CAT BIO Taulé i Pujol, Antoni  (Sabadell, Vallès Occidental, 1945 - )  Pintor. Ha experimentat amb una temàtica realista els valors de contrast de la llum i del color en una obra exposada a Sabadell (1966, Cerimonial Roig-Negre, 1970), a Barcelona (1973) i a París (1974).

10 CAT BIO Tauler i Palomeres, Joan  (Figueres, Alt Empordà, 1879 – Barcelona, 1959)  Polític i advocat republicà

11 CAT GEO Taules de Parros, Es  (Bagergue, Vall d'Aran)  Sector

12 CAT BIO Taulet i Vilaplana, Antoni  (Barcelona, 1862 - ? )  Escriptor

13 FRA GEO Taüll  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Poble (1.495 m alt) de l'antic mun. de Barruera

14 CAT ART Taüll, Grup  (Barcelona, 1954 - )  Grup d'artistes

15 CAT BIO Tauló, Jaume  ( ? , s. XIX)  Gravador i impressor

16 CAT BIO Tauló, Josep  ( ? , s. XIX)  Gravador

17 NOR MUN Taurinyà  (Conflent)  Municipi: 14,50 km², 545 m alt, 307 hab (1999)

18 CAT ART Tauromàquia  (Barcelona, 1959)  Sèrie d'aiguatintes de Pablo Picasso

19 CAT GEO Taús  (Noves de Segre, Alt Urgell)  Antic municipi: 35,28 km², 1.462 m alt, agregat el 1969 a l'actual

20 VAL BIO Taust, Joan  (València, 1328 – Sogorb, Alt Palància, 1427)  Prelat i frare mercenari

21 CAT GEO Tavascan  (Lladorre, Pallars Sobirà)  Poble (1.116 m alt)

22 CAT BIO Tavern, Jeroni  (Catalunya, s. XVIII – Barcelona, s. XIX)  Científic. Fou militar durant la guerra napoleònica, que acabà amb el grau de capità. Retirat de la professió i resident a Barcelona, fou element actiu de l'Acadèmia de Ciències i Arts. Hi presentà treballs remarcables: Memoria sobre los ríos (1817), Memoria sobre la hornaguera llamada comunamente carbón de piedra y tierra (1818), Memoria sobre las ciencias naturales aplicadas a las necesidades del hombre y fenómeno de las artes (1819) i Memoria acerca del agua y sus propiedades físico-químicas (1820).

23 CAT BIO Taverner, A.  (Catalunya, s. XIII)  Jutge reial. Formava part del consell de l'infant Alfons -el futur Alfons II el Liberal-, i actuà sobretot quan aquest restà de lloctinent de Pere II, absent el 1282-83 per la guerra de Sicília.

24 CAT BIO Taverner i Ardenya, Feliu de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Eclesiàstic

25 CAT BIO Taverner i d'Ardena, Josep de  (Barcelona, 1670 – Girona, 1726)  Eclesiàstic

26 CAT BIO Taverner i d'Ardena, Oleguer de  (Catalunya, 1676 – Barcelona, 1727)  Noble i erudit. Com a hereu del seu llinatge matern adoptà el nom d'Ardena i Darnius, amb el qual és generalment conegut. Fou segon comte de Darnius i cinquè comte de les Illes en successió del seu germà Miquel Joan, i cavaller de l'orde de Sant Joan. Participà, com a coronel de cavalleria, en les lluites civils i efectuà missions diplomàtiques; però fou més important la seva feina de recerca històrica, principalment centrada sobre la genealogia i l'heràldica catalana (Adarga Catalana). Fou així mateix un cartògraf notable: Mapa de los condados de Rossellón y Cerdaña (Perpinyà 1707) i la seva obra mestra, el gran mapa del Principat de Catalunya, gravat el 1726 per Marc Lomelin.

27 CAT BIO Taverner i de Rubí, Francesc de  (Barcelona, s. XVII – 1697)  Polític

28 CAT BIO Taverner i de Rubí, Miquel Joan de  (Barcelona, s. XVII – Girona, 1721)  Eclesiàstic

29 CAT GEO Tavernera, torre  (Vallromanes, Vallès Oriental)  Masia, a l'esquerra de la riera de Vallromanes, al peu del turó on s'alcen les restes del castell de Sant Miquel de Montornès. Era una antiga domus o masia fortificada, reconstruïda el 1718. A la façana hi ha rajoles amb retrats i els escuts de les famílies que n'havien estat propietàries.

30 VAL MUN Tavernes Blanques  (Horta del Nord)  Municipi: 0,79 km², 15 m alt, 8.406 hab (1999)

31 VAL MUN Tavernes de la Valldigna  (Safor)  Municipi: 49,2 km², 17 m alt, 16.300 hab (1999)

32 CAT MUN Tavèrnoles  (Osona)  Municipi: 19,11 km², 537 m alt, 269 hab (1999)

33 CAT GEO Tavèrnoles  (Llavorsí, Pallars Sobirà)  Veure> Sant Romà de Tavèrnoles

34 CAT GEO Tavèrnoles, monestir de  (Anserall, Alt Urgell)  >Sant Serní de Tavèrnoles

35 CAT MUN Tavertet  (Osona)  Municipi: 32,17 km², 870 m alt, 135 hab (1999)

36 CAT BIO Tavertet, Guillem de  (Tavertet, Osona, s. XII - Sant Pere de Casserres, Osona, 1233)  Canonge de Vic i bisbe

37 COR HIS Tavi, baronia de  (Sicília, Itàlia, 1397)  Jurisdicció concedida a Bernat Berenguer de Perapertusa

38 NOR BIO Tayà, Bernat  (Elna, Rosselló, s. XVII - Catalunya, 1699)  Frare jerònim. Professà, el 1654, al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on féu una tasca molt estimable ordenant l'arxiu. Destacà com a orador sagrat i tingué un bon prestigi.

39 CAT BIO Tayà, Josep  ( ? , s. XIX)  Moblista

40 CAT PUB TBO  (Barcelona, 17/mar/1917 - 1988)  Setmanari infantil il·lustrat. Representà, en particular pel seu caràcter eminentment festiu i per donar predomini a les historietes dibuixades sobre la narració escrita, una innovació en el camp de les publicacions infantils. La seva primera època durà fins a la guerra civil. A la segona època, iniciada el 1941, hi van col·laborar excel·lents guionistes i dibuixants. Amb el temps el setmanari es guanyà també l'atenció del públic adult i el seu nom, en adaptació fonètica (tebeo), es generalitza per designar qualsevol revista infantil d'historietes, rivalitzant durant molt de temps amb la paraula còmic. El 1983 deixà de publicar-se i, després d'un intent breu per reaparèixer el 1986, va tornar a editar-se el 1988 sota la direcció de Víctor Mora.

41 CAT PUB Teatre Català, El  (Barcelona, 1912 – 1917)  Setmanari

42 CAT CUL Teatre de la Claca  Veure> Putxinel·lis Claca

43 CAT EMP Teatre de la Santa Creu  (Barcelona, 1587 - ? )  Sala d'espectacles

44 CAT EMP Teatre dels Camps Elisis  (Barcelona, 1853 - ? )  Teatre

45 CAT CUL Teatre Experimental Català  (Barcelona, 1962 - )  Formació teatral

46 CAT CUL Teatre Independent del CICF, Grup del  (Barcelona, 1967 - )  Formació teatral fundada per diverses persones antigament vinculades a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Inicià l'operació coneguda com a off-Barcelona tot endegant una temporada teatral a l'Aliança del Poble Nou. Hom hi creà un grup dedicat al teatre juvenil, i que fou batejat amb el nom de L'Òliba. Es distingí com a director Francesc Nel·lo, i com a escenògraf, Fabià Puigserver.

47 CAT EMP Teatre Íntim  (Barcelona, 1898 - 1928)  Empresa teatral. Fundada per Adrià Gual, el qual també en fou director. Fou un important centre del teatre modernista i el mitjà pel qual Adrià Gual portà a la pràctica les seves idees sobre el teatre. A més de les obres de Gual, representà obres del repertori clàssic grec, de Shakespeare i de la Commedia dell'Arte.

48 CAT EMP Teatre Líric - Sala Beethoven  (Barcelona, 1881 - ? )  Nom del Teatre dels Camps Elisis.

49 CAT CUL Teatre Llatí, Cicle de  (Barcelona, 1958 – 1969)  Festival teatral

50 CAT CUL Teatre Lliure  (Barcelona, des/1976 - )  Companyia teatral que funciona en règim de cooperativa, i inicialment ubicada al barri de Gràcia. Caracteritzada pel seu eclecticisme i pel predomini en el seu repertori d'autors universals, ha tingut importants directors i actors. El 1988 es constituí en fundació amb el nom de Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona i gestiona les activitats del Mercat de les Flors de Barcelona des del 1995, any en què signà amb les principals institucions catalanes un conveni per traslladar-se a un nou espai ubicat al Palau de l'Agricultura de Montjuïc i que es coneix com a Ciutat del Teatre.

51 CAT CUL Teatre Lliure, Orquestra del  (Barcelona, 1985 - )  Orquestra

52 CAT CUL Teatre Medieval, Cicle de  (Barcelona, 1961 – 1969)  Festivals teatrals

53 CAT EMP Teatre-Museu Dalí  (Figueres, Alt Empordà, 1974 - )  Institució cultural

54 CAT EMP Teatre Nacional de Catalunya (TNC)  (Barcelona, 1989 - )  Teatre

55 BAL EMP Teatre Principal  (Palma de Mallorca, 1857 - )  Teatre

56 CAT EMP Teatre Principal de Barcelona  (Barcelona, 1847 - )  Nom oficial del Teatre de la Santa Creu

57 BAL EMP Teatre Principal de Maó  (Maó, Menorca, 1817 - )  Sala d'espectacles

58 VAL EMP Teatre Principal de València  (València, 24/jul/1832 - )  Sala d'espectacles. Esdevingué el teatre d'òpera més important del País Valencià i un dels més destacats d'Europa. A partir del 1925 el teatre anà desplaçant l'òpera en el seu repertori, fins que l'Associació Valenciana d'Amics de l'Òpera va restablir les temporades líriques.

59 CAT CUL Teatre Viu  (Barcelona, 1956 - )  Formació teatral

60 CAT PUB Teatro Regional, Lo  ( ? , 1892 – 1902)  Setmanari d'informació teatral

61 VAL BIO Tébar, Ximo  (València, 1963 - )  Guitarrista, productor i compositor de jazz

62 NOR GEO Tec, el  (Vallespir)  Riu del litoral mediterrani, a la comarca

63 NOR MUN Tec, el  (Vallespir)  Municipi: 25,18 km², 560 m alt, 84 hab (1999)

64 CAT BIO Tedberga  ( ? , s. X – 1003)  Comtessa d'Urgell

65 CAT BIO Tei, el  Sobrenom del guerriller Josep Tabescà.

66 CAT GEO Teià  (Maresme)  Antic municipi: 6,66 km², 121 m alt

67 CAT GEO Teià, castell de  (Serinyà, Pla de l'Estany)  Veure> Taià, castell de.

68 CAT GEO Teià, pla de  (Santa Maria de Besora, Osona)  Veure> Pla de Teià, el.

69 CAT EMP Teide, Editorial  (Barcelona, 1942 - )  Editorial

70 BAL GEO Teix, puig des  (Deià, Mallorca Occidental)  Cim (1.062 m alt), a la serra de Tramuntana

71 CAT BEO Teixé i Boldú, Ramon  (Barcelona, 1873 – 1926)  Forjador i repussador

72 CAT GEO Teixells, els  (Cambrils de Mar, Baix Camp)  Masia i antic terme. Formava part de la comuna del Camp de Tarragona.

73 CAT GEO Teixeta, coll de la  (Duesaigües, Baix Camp / Pradell de la Teixeta, Priorat)  Depressió (546 m alt) de la serralada que separa el Camp de Tarragona del Priorat, entre el puig Cerver i la serra de Pradell, per on passa la carretera de Tarragona i Reus a Falset i Gandesa.

96 CAT BIO Teixidor, Bernat  (Vimbodí, Conca de Barberà, s. XIV - Catalunya, s. XIV)  Fuster gòtic. L'any 1381 contractà la construcció d'uns dossers de fusta tallada, pintada i daurada per cobrir les tombes reials de Poblet, d'acord amb el projecte del mestre Eloi de l'any 1360. Deu anys després eren acabats. Les destruccions del 1835 van malmetre tot el conjunt.

74 CAT BIO Teixidor, Domènec  (Barcelona ?, s. XVII - ? , 1737)  Músic

75 CAT BIO Teixidor, Jaume  (Arenys de Munt, Maresme, s. XVII - Sant Jeroni de la Murtra, Badalona, Barcelonès, 1665)  Compositor i frare jerònim. El 1627 prengué l'hàbit al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. És autor de diverses composicions d'inspiració religiosa.

76 CAT BIO Teixidor, Josep  (Barcelona, s. XVII – 1722)  Impressor

77 VAL BIO Teixidor, Josep  (el Grau, València, 1694 – València, 1775)  Erudit

78 CAT BIO Teixidor, Josep  (Barcelona, s. XVIII – s. XVIII)  Impressor

79 CAT BIO Teixidor, Pere  (Lleida, s. XIV – s. XV)  Pintor. Apareix documentat des del 1408 fins al 1450. Les seves obres han estat perdudes. Treballà amb Jaume Ferrer el Jove i es relacionà amb el famós Bernat Martorell.

80 CAT BIO Teixidor i Barceló, Josep  (Seròs, Segrià, 1750 – Múrcia, 1811)  Músic

81 CAT BIO Teixidor i Batlle, Josep  (Llers, Alt Empordà, 1920 – Barcelona, 1989)  Matemàtic

82 CAT BIO Teixidor i Busquets, Josep  (Barcelona, 1826 - Caldetes, Maresme, 1907)  Pintor

83 CAT BIO Teixidor i Comes, Joan  (Olot, Garrotxa, 8/abr/1913 – Barcelona, 1992)  Escriptor i editor. Fundador de "Quaderns de Poesia" i de l'equip inicial de la revista "Destino". Col·laborà a "Mirador" i "La Publicitat". Va publicar Poemes (1932), L'aventura fràgil (1937), Camí dels dies (1948), El Príncep (1954), Per aquest misteri (1962) i la poesia completa: Una veu et crida (1969), completada el 1989 amb Fluvià. El 1978 publicà el recull de proses poètiques Un cel blavíssim. Excel·lent crític literari i artístic, publicà també Entre les lletres i les arts (1957) i Cinc poetes (1969). A més de diversos llibres de viatges, és autor dels dietaris Tot apuntat (1981) i Apunts encara (1987).

84 CAT BIO Teixidor i Cos, Joan  (Tortellà, Garrotxa, 1816 – Barcelona, 1885)  Naturalista

85 VAL BIO Teixidor i de Bellvís, Vicent  (Xàtiva, Costera, s. XVII)  Poeta. Cavaller de Montesa, senyor de Montortal (Ribera Alta). De família emparentada amb els senyors de Bèlgida. Secretari de l'acadèmia literària celebrada l'any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb al·lusió a tots els poetes que la formaven: Académico pensil de las musas (1669). Prnegué part en diversos certàmens literaris valencians.

86 VAL BIO Teixidor i de Otto, Jordi  (València, 1941 - )  Pintor

87 CAT BIO Teixidor i Elias, Pere  (Figueres, Alt Empordà, 1892 - 1981)  Escriptor

88 CAT BIO Teixidor i Latorre, Felip  (Vic, Osona, s. XVIII - Albarrassí, Terol, Aragó, 1836)  Compositor. Fou mestre de capella a la seu d'Albarrassí. Té una abundant producció de música sacra.

89 CAT BIO Teixidor i Martínez, Jordi  (Barcelona, 16/jul/1939 - )  Dramaturg. El 1968 guanyà el premi Josep Maria de Sagarra amb El retaule del flautista (estrenada el 1971 amb un gran èxit de públic), a la qual seguiren Mecano-Xou (1972), La jungla sentimental (1975), Dispara Flanaghan (1976), Rebombori 2 (1978), entre d'altres. Autor també de l'assaig El drama, espectacle i transgressió (1989).

90 CAT BIO Teixidor i Martínez, Ramon  (Perigús, Occitània, 1945 – Barcelona, 1999)  Actor i director teatral

91 CAT BIO Teixidor i Sastre, Feliu  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Polític

92 CAT BIO Teixidor i Torres, Josepa  (Barcelona, 1875 – 1914)  Aquarel·lista

93 CAT BIO Teixidor i Torres, Modest  (Barcelona, 1854 – 1927)  Pintor

94 CAT BIO Teixidor i Viladecàs, Emili  (Roda de Ter, Osona, 22/des/1933 - )  Pedagog. Ha estudiat dret, filosofia i lletres, periodisme i magisteri. Dirigí una escola privada d'ensenyament. Ha col·laborat a "Cavall Fort", "Oriflama", etc, i s'ha especialitzat en narracions de tipus juvenil: El soldat plantat (1967), Les rates malaltes (1968), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969), L'ocell de foc (1972), Sempre em dic Pere (1980), El príncep Alí (1982), El crim de la hipotenusa (1988), Les ales de la nit (1990) i l'adaptació de Els Lusiades (1989), a més d'El nom de cada cosa (1968), en col·laboració amb Jacint Matas i Maria Dolors Bordas. Entre el 1963 i el 1967 escrigué el primer recull de narracions adreçades a adults Sic transit Gloria Swanson (1979), al qual seguiren La Banca Casolana fa tres ous cada setmana, Frederic, Frederic, Frederic (1982), Retrat d'un assassí d'ocells (1988) i Cor de roure (1994). És autor de la traducció catalana de Duet per a un sol violí de T. Kempinski i de La senyoreta Margarida. En el camp del cinema féu el guíó d'El vicari d'Olot (1980), i per a la televisió, el del programa El castell dels Tres Dragons. Amb l'obra En Raquel i el tresor (1986) obtingué el premi Pier Paolo Vergerio de Literatura Juvenil, l'any 1989. Li fou atorgada la Creu de Sant Jordi, el 1992, i dirigí i presentà el programa sobre llibres a TV Mil Paraules.

95 CAT GEO Teixonera, la  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat

Des de  Taudell  fins a  Teixonera, la 

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Tau ]    [ Taur ]    [ Taverno ]    [ Teatre L ]    [ Ted ]    [ Teixidor i ]